Tres projectes d'escola rubinenques han participat al primer congrés internacional sobre educació, compromesa i crítica. L'escola 3 al TET explicant com treballen el dia escolar per a la no violència i la pau. Aquest denip que estem celebrant avui. Ells ho estan fent des del curs 2023-2024 de forma amb una feina interdisciplinària i que ha englobat tots els alumnes de l'ESO, de l'ensenyament secundari obligatori.
Aquests estudiants han relatat en primera persona el seu procés migratori, o el dels seus pares, o el dels seus avis, i és una iniciativa que ha culminat en un llibre de relats al primer volum de la Biblioteca Humana de l'Altet, titulat Fem casa, fem refugir, del que ja havíem parlat en alguna ocasió. Avui ens ho expliquen l'Aroa. Bon dia, benvinguda.
Ah, la Raquel, perdó. Els he dit, no m'oblidaré dels vostres noms. Doncs m'he oblidat. Hola, Raquel, bon dia. Bon dia. El Ryan. Bon dia. Amb tu no m'equivoco perquè ets l'únic noi i aquí sí que no em puc equivocar. L'Àngela, crec que ara sí. Sí, bon dia. Molt bon dia, Àngela. I l'Aroa. Bon dia.
M'heu d'explicar una mica com ha estat aquest procés creatiu, però a més a més, aquesta posada en escena, que és l'última cosa que vau fer participant en aquest Congrés Internacional sobre Educació Compromesa i Crítica, em sembla que va ser la setmana passada, si no m'equivoco. Qui m'explica com va anar aquest Congrés?
Ha anat molt bé, hem fet moltes coses, hem aprenent també moltes coses. Però el congrés que el vau fer a Barcelona, si no m'equivoco, imposava una mica, no? Hi havia un munt de gent i, a més a més, de molts països. Sí. Té un poc de...
Vergüenza, por decirlo de alguna manera, Ryan? No, es que cadascú, en Barcelona, cadascú ha presentat la seva cosa. Nosaltres, jo, l'Àngel, la Roa i la Raquel, hem presentat el nostre relat de la migració. I us va sortir bé? Sí. Ah, molt bé. Ens ajudeu a explicar aquests relats, aquests relats que després han acabat sent un llibre, Fem casa, fem refugi.
Aquí m'explica, per exemple, comencem per l'Aroa, que en el seu cas has treballat el relat migratori del teu avi, que va venir de Múrcia quan? Fa moltíssim, no? Doncs el meu avi va venir quan va acabar l'Emili,
I va venir més tard a Catalunya perquè no sabia que els seus pares havien migrat aquí i es va enterar molt tard. I va haver d'agafar un taxi sol amb una maleta, agafant el que podia.
I va venir aquí, va estar acompanyat molta estona, perquè de Múrcia aquí hi ha molt, i va estar acompanyat amb dos companys que no els coneixia, els va conèixer el taxi, els van fer amics ahir, i quan va arribar va estar amb la família i tal, però li va sorprès molt perquè és com tu arribes a la teva casa, no n'hi ha ningú,
T'has d'anar, t'ho he dit el mateix dia, i a més em has acabat la mili fa poc, i clar, no tens família, o sigui... No saps on està la teva família, clar. No tens amics, on vas, perquè jo va venir a Catalunya sense amics, perds molta gent, que és molt important per a tu, i tampoc va venir amb tota la seva família, va deixar molta gent ahir.
Però el meu avi al cap es va haver de mantenir sa, va estar molt trist, però va seguir endavant, va tenir la seva família i va poder ser feliç.
Això t'ho ha explicat el teu avi, entenc, no? Sí. I li hauràs fet moltes preguntes quan a més a més preparaves aquest treball, no? Sí, la veritat li vaig fer moltes preguntes perquè jo sabia moltes coses del que li va passar al meu avi però no ho sabia tot i me'n vaig enterar de moltes coses que em van sorprendre una mica i bueno...
La resta, recordeu els vostres propis processos migratoris i suposo que algunes coses s'assemblen al que explicava l'Aroa, per sort són altres temps i no us vau trobar com...
L'avi de Laroa, que imagineu en el temps en què estem parlant, havia acabat la guerra, ell havia anat a la mili, per descomptat no hi havia mòbils, però és que no hi havia telèfon a totes les cases, per tant, et podries trobar això. Jo m'imagino que vosaltres no us imagineu, no va ser igual el vostre procés que el de l'avi de Laroa.
Però sí en algunes coses, no? Sí en la por. Per exemple, abans el Ryan jo li deia, què és el que més et preocupava? I deia, home, deixar el meu país, no? Sí. Tu has vingut fa un any, una cosa així? Fa dos anys. Dos anys, del Marroc? Sí. D'on del Marroc? D'una ciutat, es diu Asila. I vas venir amb tota la teva família? No, hem vingut amb el meu germà i la meva mare, i jo.
I quan vas sortir d'allà, suposo que... Preocupació, no? Per dir, i ara on vaig? Què em trobaré? Què és el que et preocupava, Raya? És que jo em preocupava que deixava el meu país, la meva família, els meus amics... Quan jo he arribat a Catalunya, no conec...
A ningú, clar. I era una mica difícil, suposo, no? Sí, aprendre català i castellà, fer-nos amics i com això.
I ara, que ja portes un any, al final, què? No t'ha resultat tan difícil. Bé, segur que t'ha resultat molt difícil, però t'han sortit, no? En primer, sí, molt difícil, però ara tinc amics, tinc tot. Crec que com la gent ha d'aprendre com aprendre's, t'hi va de tot fàcil. I en el vostre cas, noies? Àngela, tu em sembla que portes més temps aquí. Sí, porto sis anys aquí.
I deies, jo vaig sortir del meu país, que m'he apuntat, que és Honduras, amb 8 anys, però hi ha coses que no recordo. A veure, si les recordo, però no tant com abans. Ja no em marquen tant.
Són coses que s'han anat adaptant perquè la por que tenia ara ja no és tant i crec que ja no tinc tanta por perquè ja tinc amics, família, he creat com una nova vida aquí i m'ha anat adaptant. I en el teu cas, Raquel, ara sí? No m'equivoco, és que ara tinc por d'equivocar-me. Tu fa quatre anys que vius aquí i vas venir, ets de l'Equador.
Dale, Ecuador. Concuerdo mucho con mis compañeros porque yo también, cuando vine, obviamente tenía molt tapó. Lo primero que piensas es que vas a dejar atrás todo lo que conocías, todo lo que te era familiar y a tus familiares.
Quan vaig arribar, el sentir-se sola, és com sentir-se molt pequeña entre tota la societat. Al final passa el temps i et dones compte que
El canvi és bo. És curiós el que explica la Raquel perquè diu em sentia molt petita, suposo que tots us heu sentit alguna vegada així, no? Sí.
per un procés migratori o per qualsevol altra cosa. Però és curiós perquè el que et fa sentir petit és sentir que allò que et passa només et passa a tu i que tota la resta sembla que com si estigués confabulada al voltant teu. I resulta que després no. El que a tu et passa, li passa a més gent a la mateixa vegada, però és que li ha passat a més gent abans i més abans.
No és que això conformi, però com a mínim sí ajuda a explicar. És a dir, que si tu expliques que et sents així, pot haver una altra persona que et digui, doncs mira, jo també em sentia de la mateixa manera i això també acaba passant, no? Ajuda a parlar? Sí, molt. Sempre és una ajuda a parlar, sobretot si trobes algú que està en el mateix i entre els dos et pots ajudar.
Bé, en el mateix cas o en el cas de l'Aroa, que estic segura que com ve d'una família on hi ha hagut un procés migratori, doncs això és un tema que també s'ha parlat a casa o que també s'ha treballat, no?
Sí, el meu avi de petita sobretot ens explicava moltes històries sobre el que l'havia passat, tot i que no m'explicava totes, està clar. Però sí, a la meva casa sempre s'ha parlat de... També tinc uns altres avis que també van passar per un procés igual. El que passa és que el meu avi va ser més fort, però sí, sempre s'ha parlat de les migracions i tal.
Digas, digas. Bueno, que a la meva casa, al Ecuador, era una mica comú perquè tota la meva família sempre... O si un tio se iba a altra país, el otro també, i tal, doncs era un poco comú. Però nunca... No hacía tanto susto, no? Perquè si algú havia ido i havia voltat...
No, bueno, se iba, pero nunca imaginaba que a mí me iba a pasar. Y entonces, nada, pues cuando me pasó, ahí sí fue el susto, de verdad.
M'heu explicat com va anar aquest congrés internacional. Bé, ho ha explicat el Ryan. M'agradaria saber com us vau sentir i què vau treure de profit, perquè al final aquest congrés servia perquè altres alumnes, altres escoles, altres iniciatives, molt en la línia, que no tenen per què ser només de temes migratoris. Però si aquesta educació compromesa i crítica, després parlarem de la part crítica,
suposo que us devíeu trobar diferents experiències, no? Sí, hi havia molts grups de persones que comunicaven altres coses, per exemple, coses sobre els joves, hi havia molts temes per parlar. Vau aprendre coses? Sí. Algun exemple?
Quines cares! No havíamos venido a hablar de eso. Va, doncs parlem del vostre projecte, perquè jo deia que el projecte del dia escolar per la no violència i la pau va començar el curs 23-24 i vosaltres heu treballat diversos temes que tenen a veure amb la pau, amb la diferència, amb les migracions, també amb la no discriminació, entenc, i a través de diferents assignatures i de diferents matèries.
En aquest cas tenim alumnes, el Ryan és de segon de l'ESO, l'Aroa de tercer, l'Àngela també de tercer i la Raquel de quart. Per tant, entenc que a cadascun dels cursos treballeu uns temes o uns altres. Expliqueu una miqueta a la gent que ens està escoltant què és el que heu treballat, per exemple, en aquest curs. Hem treballat el dia 19.
T'has d'acostar més al micro, Ryan. Hem treballat el dia de no violència a la pau i, per exemple, hem treballat la guerra de Palestina i Israel. També hem fet coses com...
per evitar que no passin guerres i no passar això. Això imagino que les matèries més que tenen a veure amb socials, no? Després parlem també que, perquè us acompanyen els vostres mestres, la, una de les mestres de socials i el mestre de llengües, perquè clar, tot això s'ha convertit en un llibre.
I vosaltres que sou de la generació d'ortografia relaxada, li dic jo, perquè esteu acostumats a escriure al mòbil, m'imagino que heu fet una feina en llengua castellana, en llengua catalana, important per traduir, per acabar fent un llibre. M'expliqueu aquesta part?
Doncs tot va començar quan jo estava a segon de l'ESO, que crec que era 2024-2025. Va, com sempre a l'escola, havíem començat a fer un projecte del DENIP, del dia amb la no violència i la pau, crec. I vam proposar fer uns relats
de les nostres experiències o dels nostres familiars sobre migracions. I d'aquí vam recopilar totes i vam fer un llibre. Aquesta crec que era la idea principal, fer un llibre que es quedés a l'escola, però després van a la Biblioteca del Rubí i després ja està que heu poder cobrar el llibre.
I això sí que és una passada, no? Deia abans la Raquel, jo no m'imaginava com seria el meu procés. Home, i menys t'imaginaves que acabaries escrivint un llibre, no? O estar a la ràdio. Bueno, coses que passen. Sí. Expliqueu-me aquesta part. El Ryan explicava que heu treballat, sobretot a la part més de socials. No sé si tots els cursos heu treballat el mateix. Per exemple, tu, Raquel, que estàs a quart, suposo que heu treballat altres coses.
Sí, el meu professor va ser molt insistent, el Ricard, en mostrar-nos vídeos sobre com és la realitat. Els nens petits, a la guerra, pobrets, i també el medi ambient, el món, com està quasi destrossat per la nostra culpa. I bé, fem també català...
harem una crònica, parlem sobre això, sobre el DENIP, i ja. Van fer també presentacions a PSA socials i, bé, hablamos sobre això, també els petits racisms que es ven en la nostra pròpia casa, com per exemple, el mor o el chino i així, que estan com molt...
Invisibles, però estan. Abans, quan fèiem la connexió amb el nostre company, els vostres companys d'altres escoles han treballat altres temes i deien, estem treballant especialment els microracismes. I és una d'aquelles coses que segur que heu treballat i que segur que us heu sorprès a vosaltres mateixos
amb un microracisme, no? I dius, com és possible que a mi em passi? Doncs perquè al final és una cosa que tenim superinterioritzada o que hem normalitzat, no? Suposo que això també ho heu treballat, no? Ryan, tu te has sorprendido alguna vez cuando habéis trabajado el tema de los microracismos, es decir, jolín, que resulta que he sido racista cuando soy una persona racializada, no? Tendría que entenderlo.
És que hi ha molta gent que deia coses com ha dit el Raquel, perquè per a mi no m'agrada aquestes coses que deia Moro, Pagui, Chino, així. Però alguna vegada ho has dit? Jo? No sobre tu mateix, però...
No t'has sorpresa tu mateix dient, oh, ¿cómo puede ser? Sí, crec que sí. Sí, al final és una cosa que fem, igual que els micromasclismes, moltes vegades els fem sense adonar-nos, està bé que ens adonem i que puguem corregir, però tots de vegades cometem aquests errors.
És que tota la gent s'equivoca i després quan es diu que això és greu no fa així.
Bé, tota la gent no sé si sempre que s'equivoca i veu que és greu rectificar, eh, Ryan? Ojalá todo el mundo que ve que las cosas que hace no están bien las rectificase, pero no simple es así. Estàvem parlant del que havíeu treballat a classe, el Ryan i la Raquel ens han explicat el que han treballat ells, en el vostre cas, que sou de Tarsí, que és el que heu treballat, tot i que ho apuntava una mica.
Nosaltres ara el que estem fent a socials és el que ha dit ella, que estem fent també una crònica sobre l'ecocidi, el genocidi i també una mica sobre la pau i tot això. També farem un guió, farem com uns documentals que els gravarem per grups
I, bé, cada escute la seva idea. Després farem un guió a PAL, a Gengua.
Sort que ho traduïu, perquè aquestes assignatures a la meva època existien, però no li posàvem sigles. Pal és llengua, no? Sí, és llengua. I farem un guió per la crònica, la gravarem i després aquesta la posarem en un...
Un vídeo documental. I sis vídeos es presentaran a un concurs de Catalunya, crec. Déu-n'hi-do. Es veuran uns a quart de l'ESO i altres a tercer. Sí. I qui gania anirà al PortAventura. No està valament. Bueno, i tindrà un documental publicat, eh? Perdoneu, que me parece importante. Tot això és el que heu treballat a nivell pràctic, eh? Però què és el que heu après? Perquè segur que
Abans el Rayan ja deia coses que tots aprenem, que és coses que a vegades no fem bé, tot i que ens molesti que ens facin a nosaltres. Quines més coses heu après? Per exemple, la Raquel deia que el profe estava una mica passat amb el tema del medi ambient, per lo que sé, estava passada el profe, potser una mica de raotènia, i amb el tema de la guerra de Palestina.
Per exemple, a casa és com una mica normal parlar així amb aquests microracismes. I a vegades escoltava algú de la meva família parlar així i em recordava de les meves classes. Era com, eh, això... No ho diguis, no? Això no ho diguis, perquè a final, bueno, dir-li per el seu nom i ja està. Mhm.
I què et deien a casa quan els deies que eren racistes? Segur que dirien, sí, home, com jo seria racista? Tot el món ho diu així i ja està. Bé, tots estem pensant en el bazar. Quan vas al bazar, no? Voy al bazar, mucho más correcto, no? Molt més correcto, sí. I en el vostre cas, què és el que heu après? Per exemple, la Raquel s'ha convertit en la policia antirracista de su casa. Sí.
No? No. És que socials estem treballant sobretot l'edat mitjana perquè va ser l'any passat sobretot i primer que vam treballar tot això sobre el racisme, el genocidi i ara estem treballant l'edat mitjana. Clar, però jo no us estic preguntant el que heu après de dates, cronologies i no sé què. Per exemple, què heu après...
Més enllà de les qüestions curriculars, per exemple, ara quan mireu la tele i veieu, abans algú ho apuntava, i veieu que es parla del canvi climàtic. I a més a més, em sembla que aquest any vosaltres esteu treballant als refugiats, no? Doncs, per exemple, segur, els refugiats no eren els...
Ah, l'ecocidi. Bé, aquí volia anar. Hi ha moltes raons que poden generar moviments migratoris i cada cop més el canvi climàtic està sent motiu de moviments migratoris, no?
Per exemple, aquesta és una cosa que hem après darrerament i malauradament sembla que més ho acabarem aprenent, és a dir, arribarà un moment que hi haurà zones del planeta on serà impossible viure i per tant hi haurà una part de la població que haurà de migrar sí o sí a llocs que siguin habitables.
No sé si és una cosa que heu treballat, però jo us preguntava més quines coses heu après, no tan materials, sinó que ara veieu de forma diferent després d'aquesta feina o d'aquest treball.
Doncs que empatitzes més amb la gent perquè per exemple nosaltres tenim la idea del curtometratge era de petites accions grans conseqüències i moltes vegades no ens donem en compte la humanitat que fem petites accions que per exemple tirem una bossa de plàstica al carrer o
Insultem algú tot el que ha dit la Raquel del microracisme i no ens donem compte que això fa un impacte. Tot el que fem fa impacte, tot i que sigui petit. Hi ha molta gent que no ens dona compte i moltes vegades, per exemple, tirem el guó a terra
I dius, bueno, perquè ho faig i jo no passa res, perquè com només ho he fet jo i ho fa molta gent. O sigui que ens hem de donar compte de les nostres accions i hem de pensar una mica el que fem perquè hi ha molta gent que pateix.
perquè l'Àngel em mira com dient que no, que no, que no, que no ho voy a contestar. Expliqueu-me, he parlat del vostre procés migratori, de com s'ha materialitzat el que heu treballat a la pròpia escola i com ho vau materialitzar el dia al Congrés Internacional sobre Educació Compromesa i Crítica. I algú apuntava, la Raquel apuntava que era això, a casa seva és una mica més crítica,
Com de crítics o no sou davant de les notícies? Que abans també us deia, cada dia veiem a les notícies esdeveniments, la guerra de Palestina és a diari que veiem imatges. Ara teniu més informació? Ara us la mireu de forma diferent? Rayan?
Sí, crec perquè moltes coses passen en el món i hi ha gent que no sap res que està passant. Per mi, jo crec saber què està passant en el món i com les persones poden tenir solucions per evitar aquestes coses i viure en un ambient millor.
I vosaltres, noies, quan mireu notícies sobre aquesta guerra de Palestina, sabeu una mica més o teniu una informació més crítica del que està passant?
Doncs ara que saben més sobre com és vivir això, som més empàtics sobretot, perquè abans era com que... Està passant ahir, no va passar. Ara us pregunto una cosa. Ara saben més i som més empàtics, perquè abans, com deies tu, no sabíem tant, passen a un altre lloc, doncs no passarà res, però ara dius, pot arribar a passar aquí algun dia.
per exemple, la guerra d'Ucraïna, que està més a prop, o per exemple, les que proveniu de l'Amèrica Llatina, m'imagino que el dia que vau veure la informació sobre Veneçuela, les primeres hores, que no se sabia quina mena de... Quan els Estats Units van entrar a Veneçuela, m'imagino que vau veure la informació de forma molt diferent, perquè durant unes hores...
No se sabia què és el que podia passar. Si podia haver-hi un atac directament i al final són països que estan molt a prop dels vostres països. És a dir, que m'imagino que un sí que es planteja, ostres, i si passa demà al meu país on encara hi ha la vostra família i les vostres arrels? No us ho vau plantejar?
Bueno, yo, aparte de lo de Trump, de lo que ha pasado, estaba viendo... Bueno, Trump ya tiene un capítulo aparte, sí. No, no, digo que tiene un capítulo aparte el señor. Bueno, estaba viendo sobre cosas que pasan al meu país, el Ecuador, y veía que a la selva, porque, claro, Ecuador té una part amazónica molt gran,
i deia que per a les petroleres cada vegada la selva s'està sent més pequeña perquè les petroleres comencen a usar tot aquest territori i hi ha moltes comunitats autònomes allà vivint, els indígenes, sí, que comencen a quedar-se sense ahogar. Sense ahogar perquè, clar,
Sí, sí, va avanzando, te he entendido, te he entendido. Te ayudo. Van avanzando esas empresas arrasando parte de ese hábitat de todas esas comunidades indígenas por no hablar de la importancia que tiene la selva amazónica para todo el planeta. Y luego se ve como...
A las autoridades, por decir así, de esas comunidades indígenas que, bueno, no han tenido la necesidad de salir de sus viviendas, por decir así. Pero por estos motivos, como el estar haciendo daño a su hogar, han tenido que salir para poder defenderlo. Y ya.
Y me imagino que cuando ves que Trump, por eso decía, es un capítulo aparte del señor, que Trump está un poco interesado o muy interesado en el petróleo, piensas, pues en mi país hay petróleo y eso está afectando a la selva amazónica, es bastante probable que le siga afectando si sigue habiendo esa política.
Es preguntava a vosaltres perquè és una informació sensible i de fa relativament poc. Avui estem treballant aquest dia escolar per a la no violència i la pau. Heu vist amb nosaltres aquesta mostra que han fet els companys d'altres escoles. No sé si teniu previst anar-la a veure, però va molt en la línia de la feina que vosaltres ja heu fet. Creieu que el que falta a partir d'ara és, vosaltres amb el llibre,
aquests alumnes de sisè d'algunes escoles amb aquesta exposició immersiva. El que falta és transmetre allò que esteu fent i allò que heu treballat a la resta de la població o fins i tot amb aquest programa de ràdio. Creieu que la gent, el ciutadà de peu, que diem de vegades els periodistes, està sensibilitzada amb aquestes històries que vosaltres heu treballat a classe o heu viscut personalment?
No hi ha moltes persones, crec, però per això estem aprenent tot això per dir-li a la gent que hi ha que lluitar per un món en pau. Tant de bo t'escoltessin, no? Quin creieu que és el problema o els problemes més greus que tenim? Ja sé que la pregunta és difícil...
Però, per exemple, el Ryan apuntava al medi ambient, però també apuntava a la pau, no?, quan deies... Aviam si la gent... Com ho has dit? Has dit que la gent, quan s'adona que ha fet una cosa malament, rectifica, no? I jo et deia, ojalà. Ojalà l'ho haguen. Bé, tu creus que a la resta de la ciutadania encara li falta molt per aprendre d'aquestes coses que vosaltres esteu aprenent i esteu intentant també explicar?
Sí, hay gente que fa cosas malament y no se equivoca y no fa como lo fa bien. ¿No rectifica? Sí. ¿Como qué?
O algun tirar... Perquè el meu grup i jo estem treballant en l'ecocidi. Estem fent les contaminacions dels mars. I com les conseqüències, com tirar plàstic al mar, els animals se van a morir. Per això que hem de cuidar el medi ambient i una vida en pau.
La resta? Jo crec que el que passa a la gent és que necessiten hipatitzar més amb les coses, perquè el que he dit abans, que moltes vegades, inclús nosaltres, no ens donem compte del que fem i per rectificar-lo, hi ha gent que quan li diuen el que has fet està malament,
Com que li costa molt rectificar-ho i està com molt interioritzat del que ha dit, del que ha fet, per a ell està bé perquè és el que fa sempre, no passa res. Però moltes vegades no ens donem compte de les accions que fem i per rectificar-ho ens costa molt perquè si una persona porta tota la vida fent-ho
i li diuen que està bé o que no passa res, quan li diuen això està malament, no ho facis més, dirà perquè si porto tota la vida fent-ho. O sigui que ens hem de empatitzar més amb els altres i no només pensar en nosaltres.
En temes de medi ambient entenc que encara més heu intentat traspassar aquesta informació a la família, no? Perquè altres generacions no tenen tan interioritzat com podem cuidar el medi ambient o tenim molt la sensació de per una ampolla de vidre que no vagi al lloc del vidre no va passar nada, no? Això també us heu trobat a casa? Que heu hagut de dir...
No, mira, ara separarem la brossa d'aquesta manera. Sí, per exemple, el meu professor va dir alguna cosa a classe que era el aceite, l'oli, no se tira en la basura normal, sinó que se tiene que poner un lugar aparte y tal, y claro, yo no sabía eso. Y a casa, uff, fem todavía, pues así, en la bolsa normal de la basura. Bueno, no en la bolsa, sino ahí en la...
En donde... Te quiero ayudar, Raquel, pero es que no te estoy entendiendo. Ah, la pica. En la pica, la normal, la pica normal. Y claro, cuando yo me enteré de eso, pues lo dije en casa. Dije, ah, pero mamá, resulta que no se tira ahí. Y bueno, no...
No fuiste muy escuchada. No fui muy escuchada, sí. Bueno, pues tú persiste. Persiste. O dale una solución. Claro, también entiendo la madre. Dale una solución a tu madre. Hay un proyecto del Centro de Educación Espacial de Caroriol que teniu davant que fan loli clac, unes ampollas que poses allà loli i després el poses en uns contenidors.
Dale una solución a tu madre, que también la entiendo, la pobre mujer, con todas las cosas que tiene en la cabeza. Ahora me va venir la niña esta con lo del aceite. Escolteu, ens queden 5 minuts. Sempre en aquest programa posem una cançó, un tema musical. Seríeu capaços de posar-vos d'acord per triar un tema musical? Que cares!
No, Ryan, incapaces de poneros de acuerdo. O sea, veamos, a ver. ¿Os ponéis de acuerdo sobre la paz en el mundo y no sois capaces de escoger un tema musical que os guste a los cuatro? ¿Qué escucháis habitualmente? Va a ver si podemos ayudaros. Yo no escucho res. ¿Tú no escuchas música? Directamente. ¿Tú todo el día? ¿Con la paz? A veces, a veces. Ah, no me creo que no escuchéis música. ¿Y vosotras, chicas? No, me creo que no escuchéis música. Sí. Sí.
La Raquel, no?, que és la més gran. Què escolteu? Ah, què escolto? Bueno, es mucha música pop. Mhm.
pero un particular porque es cristiana, entonces creo que no todo el mundo la escucha. Música pop cristiana. La primera vez que lo oigo en mi vida. Bueno, cristiana, de que sea cristiana o no, sino que dice cosas sobre eso. Sobre eso. Nuestro técnico de sonido dice que si le dices un artista, la busca. ¿Ah, sí? A ver, Forrest Frank...
Forrest Frank. No es aburrido, ¿eh? Uno dice cristiano y piensa... Lo peor que piensa es... Bueno, el gospel es religioso y tiene un ritmo que flipas. Noias, ¿alguna proposta? Porque si no nos vamos a quedar con la canción de Raquel. No, esta vez...
¿Està bé? Sí. Bueno, el nostre tècnico va buscant. Raquel, com no ens gustes, era tu culpa, eh? Quina vergonya. ¿Cómo es diu, José?
Celebration. Me parece perfecto para acabar. Doncs, amb la proposta de la Raquel, Celebration de Forrest, què has dit? Frank. De Forrest, Frank. Posem puny final al programa d'avui. Ryan, Raquel, Àngela i Aroa, moltíssimes gràcies per haver vingut a la ràdio a explicar-nos aquest projecte que heu treballat amb els vostres companys i companyes. Sort que vagi molt bé. Gràcies. Adeu.
Bona nit.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya