Avui ens acompanya també el caporal Alex Carrillo, cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra d'aquí de Rubí. Està especialitzat en casos de violència de gènere i amb ell xerrarem sobre com els Mossos actuen per protegir les dones, garantir la seva seguretat i acompanyar-les en tots aquests processos. Benvingut, Alex. Moltes gràcies.
Primer de tot, ens agradaria que poguéssiu explicar quin és el paper del grup d'atenció a la víctima dins dels Mossos d'Esquadra. Doncs el paper que té el grup d'atenció a les víctimes és un paper fonamental a dia d'avui, ja que són les persones encarregades de donar assessorament i sortir de les problemàtiques de violència masclista i violència de gènere que tenim a l'actualitat.
Són companys i companyes que tenen una formació específica i que l'organització ens dota cada any de més formació per poder donar sortida a aquesta lacra que tenim actualment com és la violència de gènere. Entenc que existeix un protocol de protecció a les víctimes i aquest protocol s'inicia una vegada que hi ha una denúncia, entenc.
Sí, no sempre és necessària la denúncia perquè de vegades hem de preparar la víctima perquè pugui enfrontar un procés que serà llarg i tediós i que els provoca moltes vegades un estrès considerable. Aleshores també hem de poder preparar aquella persona
per enfrontar-se a aquella problemàtica. No tothom que ve a la comissaria i ens aporta la seva problemàtica ens explica el que els passa denunciant en aquell moment. Fent també d'altres accions amb el CIAT d'aquí de Rubí o amb altres organitzacions per tal de preparar aquella persona pel procediment que esdevindrà perquè quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria la seva vida canvia de 0 a 100 i això s'ha de preparar.
Entenc que, per tant, hi ha un seguiment fins a arribar a aquesta denunci. Sempre. Des que arriba la dona a comissaria, el seguiment finalitzarà quan el seu problema s'hagi finalitzat i hagi acabat. Si el problema dura una setmana, una setmana. I si el problema dura deu anys, com en alguna ocasió hem tingut, doncs l'acompanyarem durant tots aquests anys.
L'atenció és de manera individualitzada? O sigui, el protocol segueix una atenció individualitzada en tot el procés? Sempre. Sempre que la dona ve, no parla amb els Mossos, sinó parla amb el company o la companya que portarà el seu seguiment.
pot posar cara, això sempre dona també més confiança, més seguretat per a la víctima a l'hora de poder explicar el seu problema, perquè després, durant el temps de seguiment, durant totes les trucades que li fem o qualsevol acció, sempre sap amb qui està parlant, posa cara a la persona amb la qual està parlant.
No parla amb un mosso o amb una mossa que la truca en un moment determinat per preguntar-li el que sigui. No. Saps que està parlant amb l'Àlex, amb l'Alícia o amb qui toqui i per això a la dona li dona més confiança a aquesta situació. Això fa que les dones que arriben a les comissaries estiguin més empoderades a l'hora de... o sigui, tinguin aquesta confiança per poder explicar-ho tot?
Intentem que tingui aquest espai perquè se sentin segures. Perquè se sentin segures perquè normalment quan vénen a comissaria el que ens trobem és una persona insegura que no té clar el que ha de fer, com ho ha de fer, perquè com he dit abans la seva vida canviarà radicalment perquè passa de tenir una parella
que evidentment és a la que vol denunciar i segurament quan surti de comissaria sortirà amb una denúncia, sortirà amb un judici que tindrà en breu, aquesta persona quedarà detinguda o no quedarà detinguda, depenent, i la seva vida canvia perquè té fills, treballa o no treballa, ha de tirar endavant una situació totalment nova per aquella dona.
Una vegada que aquesta dona arriba a la comissaria, per fer un poquet resum, quins són els passos que seguiu els Mossos?
El primer de tot és atendre-la des del grup d'atenció a la víctima. Intentem que siguin les companyes i els companys especialistes en aquesta situació que puguin donar l'assessorament per veure exactament quina és la problemàtica i quina és la necessitat que té aquella persona en aquell moment. Si la necessitat és denunciar o no denunciar,
Si al final s'ha d'agafar la denúncia, comencem a posar en pràctica i en funcionament el protocol que tenim. Truquem a l'advocat de guàrdia, si no en té advocat, li agafem declaració, li expliquem tot el procediment, com funcionarà a partir d'aquell moment...
I què és el que farem nosaltres? Quin seguiment farem? Evidentment, dependrà de la problemàtica de cada dona. O sigui, nosaltres totes les dones o tots els problemes els tractem de forma individualitzada. Sí que existeix un protocol, evidentment, però el protocol no és generalitzat per totes. Cadascuna necessita unes gestions que...
són les que nosaltres intentem individualitzar. Si aquella dona necessita un acompanyament al jutjat perquè es troba sola aquí, no té la seva família, no té amics o està aïllada, que moltes vegades ens passa, doncs nosaltres mateixos l'acompanyem perquè no estigui sola el dia que hagi d'anar al judici o que hagi d'anar a fer una vista o que hagi de fer gestions judicials, per exemple.
Un element clau de la protecció són les ordres d'allunyament. De fet, els Mossos han publicat fa no res unes dades que diuen que aquest any s'han sol·licitat 9.229 ordres de protecció, que són un 3,6% menys que el 2024. Estem millorant?
Millorar? Bé, nosaltres, jo sempre, més que millorar en les dades, el que sí que estem donant és l'espai necessari perquè les dones puguin denunciar la problemàtica que tenen. Jo crec que aquest espai abans no existia, fa molts anys, i de mica en mica anem millorant aquest protocol, aquestes formes de fer...
i tenen l'espai i se senten més segures a l'hora de poder denunciar. Perquè darrere hi ha una feina que elles mateixes poden veure. Aquesta confiança que hem parlat fa una estona, aquest acompanyament que els hi fem a la seu judicial perquè...
no tinguin aquell moment de debilitat i puguin dir, no tiro endavant amb el procediment perquè no puc, jo sola no puc, que tinguin recolzament. No sempre tenim el reforç d'una ordre de protecció amb una denúncia, però això no vol dir que la dona estigui mentint, no vol dir que no sigui certa la història que explica o la problemàtica que...
que ens relata. Simplement l'ordre es dona quan hi ha un risc per a aquella donada que pugui haver-hi una agressió física en aquell moment. Però sempre els direm el mateix. A nosaltres ens dona igual si et donen o no l'ordre. Nosaltres continuarem treballant igual i si creiem que hem de donar una protecció la donarem, tinguem o no tinguem l'ordre.
Això volia preguntar-te perquè, clar, les ordres d'allunyament no depenen dels Mossos, per tant, quan la dona no té aquesta ordre d'allunyament, entenc que els Mossos la segueixen protegint, però i quan la tenen, quin és el seguiment que se'ls fa?
Nosaltres treballem una mica al marge, com bé has dit, perquè no sempre tenim l'ordre de protecció per donar una seguretat a la víctima. Nosaltres treballem en el risc que tingui la víctima. Si nosaltres veiem que aquella víctima té un risc X, el que sigui, evidentment el que farem serà donar-li la protecció que calgui.
Sense anar més junt, hem tingut alguna protecció darrerament, en la qual en una primera instància no hem tingut el reforç d'una ordre de protecció i nosaltres hem cregut que s'havia de fer una protecció d'aquella dona i se l'ha acompanyat a l'escola a portar els nens, se l'ha acompanyat a la feina, s'ha fet seguiment de la seva situació i de la seva seguretat, sobretot. I què passa quan hi ha incompliment?
Quan hi ha incompliment nosaltres actuem de la manera més contundent possible. En aquest tema, en els incompliments, moltes vegades aquí està la feina que fem al darrere de protecció de la víctima. Moltes vegades aquests incompliments la víctima no se n'assabenta.
Som nosaltres que estem fent una protecció, veiem l'agressor i el detenim perquè està a prop del domicili, de la feina o llocs que freqüenti la víctima. I moltes vegades la víctima la truques i dius, ostres, jo no l'he vist, no he tingut aquest contacte. Aquest és el treball que fan tots els companys i companyes al carrer quan tenim una protecció.
També m'interessa saber com actueu quan l'agressor pot estar utilitzant terceres persones o fins i tot intenta esquivar aquestes mesures. No sé si hi ha alguna mena de protocol en aquest sentit.
Bé, nosaltres els expliquem a les víctimes com funciona tot també perquè elles ho tinguin clar. Si un agressor utilitza terceres persones per tal d'intentar-se comunicar està quebrantant l'ordre igual. L'actuació per part nostra és la mateixa. Detindrem o investigarem la persona depenent de les circumstàncies. O sigui que si un agressor utilitza terceres persones per apropar-se a la víctima també estarà quebrantant l'ordre.
Quins són els principals reptes que teniu a damunt de la taula des del vostre grup d'atenció a la víctima?
Els reptes que tenim actualment i en un futur pròxim, espero, és intentar dimensionar més el grup per poder donar més respostes a aquesta problemàtica, per poder donar més seguiment, estar-hi amb la víctima més a prop, poder fer tasques que actualment, evidentment, les intentem fer també, però ens dota d'una càrrega de feina considerable.
i és d'agrair perquè els agents que participen sempre quan tenim una situació d'urgència donen sempre un 120% del que normalment fem. Aleshores esperem que en un futur pròxim puguem dimensionar una mica més el grup.
Més recursos. Exacte, més recursos. Per una dona que està pensant en denunciar o apropar-se al grup d'atenció a la víctima, quin missatge li voldríeu donar perquè s'acosti, perquè no tingui por? Perquè moltes vegades les dones tenen por fins i tot d'anar als Mossos.
Sí, la veritat és que jo sempre els he dit el mateix, o sigui, quan entenc que hi ha una dona que em diu, Àlex, és que jo no sé si he de denunciar o no, perquè, clar, si el denuncio, segurament el cabrejaré més, tinc por a les represàlies...
Jo els dic el mateix, has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por. Tens la mateixa por quan arribes a casa, que hi hagi una baralla perquè tu has posat un goto en un lloc on ell creu que no ha d'estar-hi, o qualsevol altra qüestió banal. La situació és la mateixa. Aleshores, jo els dic, si denuncieu, tindreu la possibilitat de...
com el lema que utilitza l'Ajuntament, de ser lliures. De ser lliures, per fi, i no dependre d'una persona que et té sota el seu llum i que et manipula i que està sempre en por. Quan tu estàs a casa és la teva zona de confort.
és el lloc on hauries d'estar més tranquil·la i és el lloc on menys estan tranquil·les elles. Aleshores, jo sempre els encoratjo a que denuncim perquè tenim recursos, tenim el CIAT que funciona molt bé i els dona els recursos necessaris a les dones perquè puguin enfrontar tot aquell vaivent d'emocions que tindran a partir d'aquí moment, de sensacions, d'estrès, d'una nova situació.
Però jo em quedo amb que quan passa el temps aquestes dones venen i t'agraeixen aquell esforç d'empantar-les en aquell moment tan difícil per elles. I ja per acabar, i la ciutadania, com podem aliar-nos amb vosaltres, amb els Mossos, per poder ajudar?
Nosaltres, sempre que fem xerrades, sempre que anem a fer qualsevol xerrada, ja sigui a les escoles, associacions, sempre els diem el mateix. Si tenen coneixement d'una situació, ens l'han de comunicar. Nosaltres no revelem mai les fonts que ens fan arribar la informació.
Nosaltres fem xerrades a les escoles, als instituts, i moltes vegades hi ha companyes o companys que ens envien correus o ens truquen dient que tenen una amiga, que saben que està patint una violència de gènere i no volen que sàpiguen que són elles les que donen la informació per no perdre aquesta amistat, aquesta...
més que que no pensi que se senten treïdes, perquè els han dit el que està passant en aquell moment a aquella dona. I nosaltres arribem al problema igualment sense necessitat de dir. El que jo encorajaria a la població és que si tenen coneixement es posin en contacte amb nosaltres. Una trucada és anònima, nosaltres no revelem les fonts i a partir d'allà comencem a treballar el problema.
Molt bé, Àlex, moltíssimes gràcies per explicar-nos avui com treballau des d'aquest grup d'atenció a la víctima molt necessari a la nostra societat. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu.