Avui és el dia de lluita contra la depressió, un trastorn que, segons l'OMS, afecta el 5% de la població mundial. Per parlar-ne, tenim a l'altra banda del telèfon a Rigober Triola, que és psiquiatra i responsable del Centre de Salut Mental per adults del cos de Rubí. Rigober, bon dia. Bon dia. Què és la depressió? Bé, la depressió, bàsicament, es caracteritza per un baix estat d'ànim
i per la pèrdua dels interessos, de l'interès en activitats que en altres moments l'usuari o la persona en gaudia. I això durant un període de temps llarg. No valdria avui tinc un mal dia o fa tres o quatre dies que no em prevo gaire bé, sinó que nosaltres quan parlem de depressió parlem d'una temporalitat de més de dues setmanes
seguides amb aquests dos símptomes principals, que són aquest baix estat d'ànim, és a dir, la tristesa, la desesperança, més la pèrdua d'interès per aquelles activitats que habitualment un engaudia. Això fa que nosaltres, quan estiguem tristos perquè hem perdut un familiar i perquè hem tingut algun desamor o perquè hem tingut un contratemps
i d'alguna manera tot això formaria part de la tristesa com a símptoma normal, no en direm depressió. Per tant, hem de tenir molt clar els símptomes i aquesta temporalitat de més de dues setmanes seguides.
Perquè és cert que de vegades trivialitzem o fem servir la paraula depressió, avui estic depre. Crec que queda clar amb el que explicaves. Efectivament, efectivament. És el trastorn mental amb més prevalença sobre la població? Bé, probablement, juntament amb el trastorn d'ansietat, serien dels més prevalents. Per exemple, nosaltres, en el centre de salut mental adults, per exemple...
En el darrer any potser hem tingut un 29,5% de consultes, de percentatge de persones amb aquest tipus de trastorn. Entenc que la depressió nosaltres la categoritzem amb lleu, amb moderada i amb severa, d'acord?
hem d'explicar i sobretot en un dia com el d'avui que una depressió no diré es pot curar si no es pot superar de quina manera, quines són les claus per superar aquest trastorn? Sí, fonamentalment el tractament varia molt en funció de cada cas concret també depèn del grau d'intensitat de la malaltia i també
com no de les preferències de la mateixa persona afectada. Podríem parlar des d'abordatges de psicoterapia, psicologia o també incloure tractaments farmacològics.
però es pot curar, podem superar-la. Sí, sí, efectivament. Últimament es parla, i sobretot en un dia com avui, de l'utilització de fàrmacs psicodèlics, em sembla, o amb psicodèlics. Què en sabeu d'això, els que treballeu el tema, i què en penseu, sobretot? Bé, bé, és una línia de recerca que en els propers probablement dos anys ja començarà a donar resultats.
Hi ha treballs molt esperançadors, per exemple, amb substàncies, com tu dius, que són psicodèliques, com els fongs al·lucinògens o d'altres fàrmacs que s'ha anat veient i s'ha anat constatant que pot tenir una acció molt favorable pel tractament de la depressió.
ja tenim en aquests moments altres fàrmacs com per exemple un derivat d'un fàrmac anestèsic que és la ketamina i a nosaltres el nom és ketamina que s'ha demostrat que també pot ser eficaç sobretot en aquelles depressions resistents a tots els altres intents de tractament per tant s'alvira
un futur, un horitzó esperançador pel tractament de les depressions.
I ja per acabar, Rigoberts, últimament s'ha fet públic que persones precisament conegudes, esportistes, comunicadors, actors, actrius, han fet públic el seu diagnòstic o de depressió o de transtorn mental. Creus que això és important per visibilitzar aquesta malaltia, normalitzar-la i que ens acostumem a que en algun moment de la nostra vida podem patir aquest transtorn?
Sí, està clar. Pensa que una depressió probablement entre una de cada cinc persones pugui tenir una depressió. Per tant, sí que és veritat que tot el que sigui visibilitzar, donar a conèixer, sortir a la llum, parlar-ne'n, evita o lluita contra el que seria l'estigmatització d'aquesta malaltia. Habitualment,
La depressió o els trastorns de salut mental acostumen a anar acompanyats d'una forta estigmatització social. A ningú li agrada tenir al voltant persones que tinguin alguna afecció i tendim a amagar-ho, a no parlar-ne'n i això fa que aquesta tendència en aquestes persones més mediàtiques de donar
de sortir a la llum, això afavoreix que en puguem parlar i a normalitzar el que seria un trastorn com qualsevol altre. Doctor Triela, moltíssimes gràcies per haver-nos atès en un dia com avui i per la feina que feu des del cos. Gràcies i salut.