Aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de la Prevenció del Càncer de Colloterí, una bona oportunitat per xerrar d'una malaltia que es pot prevenir i detectar a temps. Per ajudar-nos a entendre què és el càncer de colloterí, com es pot prevenir i quins canvis s'han fet per la cribatge a Catalunya, avui ens acompanya la doctora Laura Balcells, adjunta a la Servei de Ginecologia i Obstetricia
de l'Hospital Universitari Muto de Terrassa, que la tenim a l'altre costat de la telèfon. Bon dia i benvinguda. Hola, bon dia. Per què és important xerrar d'aquesta malaltia? Bé, doncs perquè és una malaltia àmpliament prevenible. De fet, l'OMS ens diu que l'OMS té l'objectiu de poder erradicar a nivell mundial el càncer de coll i uterí.
ho té i per quant s'espera això? Perquè això sí preveu que es pot erradicar. Sí, això tenen l'estratègia de fer-ho de fet perquè això dependrà molt dels països i els recursos que tinguin a cada país. Nosaltres de fet estem molt a prop d'aquest objectiu de menys de 5 casos per 100.000 dones. De fet a Catalunya estem al voltant d'uns
Per tant, estem molt a prop d'arribar. En altres països estan a més de 25 casos per 100.000 dones. És a dir, que depèn de l'estructura, de la infraestructura i recursos que es posen en el cribatge de detecció precoç i en la vacunació del virus del papiloma. Tot i ser un càncer prevenible, encara genera molts dubtes. Creu que la població en té prou informació?
Jo crec que hi ha una certa consciència que hem de fer revisions ginecològiques i fer proves, però potser no hi ha coneixement específic de què és aquest càncer, com es provoca i quines coses en concret podem fer per prevenir-lo. Ara que deies això del coneixement específic, comencem per lo bàsic. Què és exactament el càncer de colloteri o de cèrvits? Perquè se li pot dir de les dues maneres.
Exactament. Doncs el primer és situar-nos a nivell anatòmic en el cos, que és el coll uterí o cèrvix. És la part que comunica l'úter o matriu, també coneguda com a matriu, amb la vagina. És com aquest coll d'ampolla que porta cap a baix i a partir d'aquí surt la regla, quan tenim la regla, per aquí surten els bebès. I en aquesta zona, quan hi ha un creixement descontrolat de les cèl·lules d'aquesta zona, parlem d'un càncer del coll uterí.
I és un càncer molt freqüent? Aquí pot afectar principalment, està clar que afecta les dones, però és molt freqüent? Bé, com deia, hem aconseguit amb el cribatge en tots aquests anys reduir molt la incidència. Ara, l'any passat, el 2024, que són les últimes dades que tenim, es van diagnosticar uns 350 casos a Catalunya. Per sort, anem aconseguint que baixi la incidència, però, com deia, en altres parts del món
és molt freqüent perquè no es fa aquesta prevenció, no es tenen els recursos per fer aquesta prevenció. I una vegada ha detectat el percentatge de supervivència d'aquesta malaltia? És alt o és baix? Depèn una miqueta. Primer que nosaltres amb el cribatge, la majoria de vegades el que detectem no és el càncer ben bé, sinó les lesions premalignes, que són capaces de tractar i eliminar. Per tant, amb això...
directament aconseguim disminuir els casos de càncer. Quan fem això, el pronòstic és boníssim, és com si no haguéssim tingut un càncer, no canvia. Quan detectem un càncer en estadis inicials, que sí que s'ha de fer una cirurgia més complexa o bé tractar amb quimioteràpia, radioteràpia, quan es detecta en estadis més precoços, la supervivència a 5 anys és d'un 90%. I si hi ha en estadis més avançats o en
on la malaltia és un tumor més gran o bé hi ha metàstasi a altres llocs, sí que baixa més. Ara deies que amb els cribatges el que normalment trobeu són les lesions premalignes. Això és que vos avanceu a saber que passarà això? O sigui, hi ha alguna cosa amb la qual podeu detectar que es convertirà en dolent? Exactament, sí. Bé, de fet, no sabem al 100%
que aquelles lesions es convertiran en un càncer, però sabem que és molt probable. Llavors, quan trobem aquestes lesions, el que habitualment fem és una petita cirurgia, que es diu punització, per treure aquesta zona on hi ha aquesta lesió que molt probablement, si la deixéssim, s'acabaria convertint en una cosa dolenta. Altres vegades trobem lesions més petites, més lleus, que el cos té una gran capacitat per eliminar-les i curar-les. I quan trobem això, el que fem és simplement anar fent controls
per veure si efectivament s'eliminen o si en algun moment passen a ser aquestes que ja és més difícil d'eliminar i que tenen més números de convertir-se en alguna cosa més i llavors una altra vegada faríem aquesta petiteta intervenció.
Quan xerrem de càncer sempre apareix el virus del papiloma humà. Quina relació hi ha entre aquest virus i el càncer de coll d'úter? Perquè pots tenir el virus però no desenvolupar la malaltia o sempre que tens el virus desenvolupes la malaltia?
No, no, és una bona pregunta. El virus del papiloma és un virus molt freqüent. Fins al 80% de les persones que tenen relacions sexuals de qualsevol tipus, amb qui sigui, amb penetració o sense el que sigui, han estat en contacte alguna vegada amb el virus. És a dir, la immensa majoria de les persones. Ara bé, com deien, només una petita part acabaran desenvolupant un càncer. És a dir, el nostre cos, les nostres defenses, tenen una alta capacitat d'eliminar aquest virus.
Però sí que sabem que el virus és la causa principal de càncer. És a dir, no pot haver un càncer de coll d'úter sense el virus i en concret sense la persistència d'aquest virus en el temps. Ara ens explicaves que el 80% de les persones han estat en contacte amb aquest virus. Com es transmet específicament el virus del papiloma humà? A través del contacte sexual dels genitals. I com deia, no és simplement
la penetració, no?, sinó qualsevol tipus de contacte pot provocar la transmissió del virus. Moltes infeccions, de vegades, desapareixen soles. Per què és tan important fer-se aquestes revisions? Doncs, com dèiem, per poder diagnosticar específicament la persistència d'aquest virus en el temps, és a dir, saber si fa molt temps que jo tinc el virus, i, a més a més, per poder mirar si el virus
està provocant aquestes lesions precanceroses, com dèiem abans, si ha causat aquestes petites alteracions en el coll de l'úter, que són les que acabarien donant un càncer. El temps que fa que tens aquest virus també influeix en desenvolupar o no? Sí, exacte. Si fem una prova d'acribatge i surt positiva pel virus,
farem una sèrie de proves per veure en quin punt estem i tot. I si no trobem cap lesió d'aquestes premalignes, anirem fent controls. Llavors, si l'any següent tornem a fer una prova i el virus s'ha eliminat, doncs aquell virus no ha fet res perquè només ha estat en aquest cos durant un any, un parell d'anys. En canvi, si el virus passa 15, 20 anys en una mateixa persona, doncs té molts més números de poder arribar a fer un càncer.
I això depèn de la fortalesa del nostre sistema immunitari. És a dir, si prenem medicaments que baixen les defenses, o persones que tenen el VIH amb mal control i que, per tant, les seves defenses estan més baixetes, o persones que fumen, que això també fa que baixin les defenses, sobretot a nivell de la pell i de les mucoses, tot això fa que costi més eliminar el virus, per tant, que el virus estigui més temps i, per tant, que tinguem més perill de poder acabar tenint un càncer.
No sé si coneixeu o sabeu o teniu comptabilitzat el percentatge de casos de càncer de coll uterí que es podrien evitar amb un bon cribatge, més que res per conscienciar les dones perquè es facin aquest cribatge. Sí, com et deia al principi, l'OMS considera que el càncer de coll uterí és completament habitable i que tots els casos...
L'objectiu és que s'evitin la immensa majoria de casos. De fet, el que sí que veiem aquí a Catalunya, on per sort la incidència va baixant, és que aquests casos es donen sobretot en persones que no s'havien cribat.
O sigui, persones que mai havien fet aquest cribatge, però és que aquest cribatge... O que feia molt de temps que no el cribaven. Que no el feien. Aquest cribatge, a més, des del març del 2024, s'ha implantat un nou sistema. Abans es feia d'una manera i ara es farà d'una altra. Bé, s'està fent d'una altra. En què consisteix aquest canvi? Sí, fins ara el cribatge es feia amb una citologia, que vol dir rascar les cèl·lules del coll de l'úter, en la revisió, i es mira com estan les cèl·lules.
és a dir, si aquestes cèl·lules estan normals o si ja estan alterades per al virus. Ara, aquest cribatge, entre els 25 i els 30 anys es manté igual, però a partir dels 30 anys, en lloc de fer la citologia, el que es fa és una prova de virus de papiloma humà, una prova de detecció del virus. Per tant, anem un pas enrere en la història natural d'aquesta malaltia. No anem a mirar si ja estan alterades les cèl·lules, anem a veure si el virus està o no està. Per tant, fent això, aconseguim...
ser molt més sensibles, és a dir, detectar moltes més persones que estan en risc de poder desenvolupar un càncer. I els terminis per fer-lo també han canviat? Perquè abans es feia cada 3 anys, però ara es fa cada 5. No seria millor que els terminis fossin molt curts? Perquè com més curts, això és una lògica que faig jo, eh? Com més curts, més possibilitat de trobar-ho abans.
Sí, això és una pregunta teva i de molta gent. Llavors, entre els 25 i els 30 anys es manté igual, cada 3 perquè és la mateixa prova, la citologia. Per tant, dels 25 als 30 anys fem citologia cada 3 anys. A partir dels 30, que és la prova del virus del papiloma, es farà cada 5 anys, com deies. Per què aquest canvi? Doncs, com dèiem, la sensibilitat de la prova és molt major. Això què vol dir? Que detecto moltes més persones a risc.
I també el valor predictiu negatiu de la prova és molt més alt. Això què vol dir? Que quan em surt un negatiu estic molt més tranquil·la que no hi ha risc de poder desenvolupar un càncer. Que pot ser que en els cinc anys jo entri en contacte amb el virus? Pot ser, perquè com dèiem, qualsevol canvi de parella, qualsevol nou contacte sexual, tinc probabilitats.
de poder estar en contacte amb el virus. Però probabilitats de desenvolupar una lesió greu en 5 anys, tenint a dia d'avui una prova negativa, és extremadament baixa. Per això s'ha allargat aquest termini. Perquè no t'estic dient que ara no tens cap alteració, t'estic dient que no tens ni el virus. Estic anant un pas enrere en la història natural.
Per tant, ens deies que dels 25 als 30 anys es segueix fent aquesta citologia i a partir dels 30 se fa aquesta prova de detecció del virus del papiloma humà. I això significa que a partir dels 30 anys ja no es fan citologies? No, és una bona pregunta també. Llavors, la prova del virus del papiloma es fa amb un sistema en què si surt positiva aquesta prova, sobre la mateixa mostra
automàticament en el laboratori determinaran una citologia. Per tant, tindrem molta informació. I això per què es fa? Perquè, com dèiem, proves del virus del papiloma, clar, ens trobarem moltíssimes. Hem de saber diferenciar una miqueta de totes aquestes persones que surtin amb la prova positiva, hem de saber diferenciar quines realment tenen més risc i quines no. Per tant, diferenciarem diverses coses. Primera, quin tipus de virus ha sortit, perquè igual que el Covid, que teníem el Delta, l'Omicron...
Del virus del papiloma tenim diferents tipus, uns més perillosos que d'altres. Per tant, tenim aquesta informació. I llavors mirem també com estan les cèl·lules. Estan normals o ja estan una mica alterades o ja estan molt alterades. I per tant, prioritzarem de mirar més ràpidament aquelles persones que us hi surtin els virus més perillosos, les citologies més alterades.
I també hi ha el sistema d'automostra a través de les farmàcies. Aquest sistema és fàcil de fer, és indolor? Com funciona? Bé, això és un sistema que encara està en proves pilot, no està implantat de forma general, i la idea una miqueta és, per a aquelles persones que potser se senten incòmodes anant al ginecòleg a aquesta exploració,
pot ser dolorosa. Això és una barrera que fa que moltes persones no vagin a fer-se el cribatge i, per tant, en un esforç per intentar arribar a més persones es dissenya aquest sistema. És una manera de fer la prova que no és dolorosa, és molt fàcil, fent unes instruccions és molt assequible. Els estudis ens diuen que la immensa majoria de les dones que han fet aquesta prova estan satisfetes
Però sí que és veritat que si es fa això, aquesta mostra ja no serviria per fer la citologia de forma directa. Per què? Perquè no podem garantir que s'han agafat cèl·lules del coll de l'úter. Quan ho fa un professional, sí que ho fa directament sobre el coll de l'úter. Quan ho fa una persona a casa, sabrem si hi ha virus o no. Això està clar que és equivalent, hi ha molts estudis que ho demostren, però no podem garantir que s'hagi agafat suficient material específicament dels cèrvics i, per tant,
Si surtis positiva a la prova, llavors hauria de tornar al centre per fer-se una citologia. I també tenim la vacuna contra aquest virus del papiloma humà, que també és molt important, aquesta vacuna. A qui va dirigida actualment a Catalunya? A dia d'avui es vacunen nens i nenes de 12 anys. Nens i nenes de 12. I per què és important vacunar tots els nens i nenes, els dos?
Sí, fins ara es vacunava a les nenes perquè volien prevenir el càncer de coll d'úter. Vacunant també els nens aconseguim dues coses. Una, tallar la transmissió del virus, per tant, aconseguirem baixar més la incidència de noves infeccions i, per tant, la càncer també, però és que, a més a més, els nens, és a dir, el virus també pot afectar totes les persones. No només produeix el càncer de cèrvix, produeix càncer anal, càncer d'eurofaringe, càncer de penis...
barrugues genitals que afecten a tothom, per tant, aquest benefici també hi serà. I els adults es poden vacunar? Perquè a mi em van vacunar d'adulta. Sí, això estem parlant d'indicacions finançades de la vacuna. També de forma finançada, és a dir, dintre del sistema sanitari públic, es vacunen algunes persones amb immunosupressió, com deien, que tenen més risc de poder desenvolupar problemes amb el virus del papiloma,
persones en situació de prostitució, també de forma gratuïta, i llavors la vacuna fora d'això, si vols te la pots posar, el que passa és que no estarà finançada gratuïtament. El benefici major en prevenció de càncer de coll d'úter s'ha vist quan es posa abans d'iniciar les relacions sexuals, però una persona que tingui 30 anys que en el seu moment no li entrava la vacuna encara té molt marge de benefici, és a dir, encara es pot protegir molt del virus.
en tota la vida que li queda per davant. Per tant, sí, tindria un benefici. I quin missatge li donaríeu a les dones que fa temps que no es fan cap prova de cribatge? Perquè això és molt important. Bé, aquest missatge és per les dones cis, però també pels homes trans, per persones no binàries, per les dones cis, lesbianes, bisexuals... És a dir, qualsevol persona
sigui la seva identitat la que sigui, sigui la seva orientació sexual la que sigui,
qualsevol persona que tingui coll de l'úter és molt important que es faci aquestes revisions perquè és una bona manera de prevenir aquest càncer i detectar-ho a temps. I ja per acabar, si hagués de resumir en una frase la importància de la prevenció del càncer del coll uterí que estem conscienciant aquesta setmana, quina seria aquesta frase?
Bé, d'una, que tenir el virus no és culpa de ningú, perquè, com dèiem, és molt freqüent, però sí que tenim el poder d'evitar les seves conseqüències vacunant-nos i fent-nos les revisions que toquen.
Doctora Balcells, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a entendre millor què és el càncer de colluterí i per recordar-nos la importància de la prevenció, del crivatge, de la vacunació, un missatge que és clau, sobretot aquesta setmana, per animar la població a cuidar la seva salut i aprofitar que tenim aquestes eines. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. De res, moltes gràcies a tu. Adéu, Santia.