Avui xerrem de la campanya Recicle, una iniciativa que vol millorar la separació de residus i fer un pas endavant cap a una ciutadania més conscient i responsable. Ens acompanya a l'altra banda del telèfon la Teresa Zamora, que és tècnica del Servei de Tractament de Residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Gràcies per ser avui amb nosaltres. Bon dia, Teresa.
Hola, molt bon dia. Per començar, a mi m'agradaria que, perquè tothom es situï i sàpiga el que és, ens pots explicar què és exactament aquesta campanya Recicle i per què s'ha impulsat. Bé, aquesta campanya està lligada al repte que tenim de millorar tot el que fa referència a la gestió de residus. En aquest sentit, hi ha una aposta important per l'Ajuntament de Rubí des de fa molt de temps,
i en aquest marc ens hi trobem amb el Consell Comarcal compartint objectius i plantejaments d'actuació. I en concret, l'Ajuntament ja havia portat a terme aquesta campanya en espais més urbans, més cèntrics, i ara durant un parell de mesos s'està fent l'impuls d'aquesta campanya en punts d'urbanitzacions, d'espais més...
de les afores o dels entorns no tan cèntrics de la ciutat. Des de la perspectiva comarcal, aquesta campanya entenc que respon a una necessitat que s'ha detectat al conjunt de la comarca. Quina és la situació actual pel que fa al reciclatge a la nostra comarca?
Bé, el tema del reciclatge, el primer repte que tenim és adaptar-nos als objectius que marca l'àmbit europeu de nivell de recollida selectiva, que vol dir que tinguem, diguem-ne, uns índexs de separació de residus que permetin un major aprofitament d'aquests residus. Llavors, estem pendents que ens marquen arribar a un 60 o 65% al voltant del 2030 i a partir d'aquesta data...
Nosaltres, a nivell de Catalunya, es troba amb un 47 i escaig de recollida selectiva, a nivell de percentatges. La comarca la tenim situada al 44%, i Rubí no arriba al 40%. Per tant, tenim el repte de treballar fort per poder afavorir i ajudar la ciutadania que avanci cap a una major separació dels residus. En aquest sentit, parlem de separar adequadament
no només el vidre i el cartró, el plàstic o els envassos plàstics, que el fet que hi hagi uns contenidors específics de fa temps també permet que la ciutadania ho hagi anat incorporant, sinó que tenim un gran repte pel que fa a reduir tot allò que generem de resta i a separar molt bé l'orgànica, perquè l'orgànica, que és un residu, una fracció que permet un bon aprofitament,
aquest aprofitament es pot fer quan també tenim una bona qualitat d'aquest residu, d'aquesta fracció. Per tant, el repte que tenim és millorar aquests percentatges de separació dels residus.
Entenc que aquests punts informatius són itinerants. Heu començat, en el cas nostre, en el cas de Rubí, heu començat per les urbanitzacions. En què consisteixen exactament aquests punts? Què és el que feu? Molt bé, doncs la idea és poder tractar al llarg d'unes setmanes diferents temes quan s'instal·la aquest punt d'informació.
dedicant cada dia a una temàtica. Hi ha hagut una de les temàtiques tractades de ser recollida selectiva i els residus especials per poder donar una informació sobre com podem fer de manera correcta aquesta separació de residus, també posar-hi el focus a vegades en aquells residus que no sabem gaire saber què fer. Per exemple, quan hem pintat a casa o quan estem fent unes petites obres i diem, ostres, això se'ns generen uns residus especials, què fem? Doncs la deixalleria.
Diguéssim que no hem de comptar només amb els contenedors que tenim propers a casa, sinó que també hem de tenir molt present el rol que juga en la deixalleria fixa o les deixalleries mòbils. Un altre dia es va dedicar al tema de l'esporga, el residu orgànic i l'autocompostatge. En aquest sentit, l'esporga, quan parlem d'àmbits com les diferents urbanitzacions, agafa molta força perquè és un del residu que es genera molt.
I tot i que a nivell de producte podria anar a l'orgànica, però per volum hem de comptar que Rubí compta amb un servei que pugui anar a recollir a la porta del domicili quan s'avissa. És molt interessant també tot el tema d'autocompostatge que es pot fer quan es té condicions, quan es té espai.
i pot tenir-se un compostador domèstic que permeti aquest reaprofitament també del propi compost que es genera amb els usos que es fan dintre del propi jardí. Vam tractar també el tema dels mobles, els voluminosos, tot el que també requereix contactar amb el servei de la recollida de mobles i, per tant, que no es deixin al costat de les bateries de contenidors
Aquesta setmana tractarem el tema de les taxes que estan associades a la gestió dels residus. Hi ha una taxa municipal i una taxa comarcal. I també es donarà un impuls a donar a conèixer totes aquelles iniciatives que ja fa l'Ajuntament per promoure la reutilització, la reparació, com són manetes, la trucalleria, etcètera.
I un dia també ho dedicarem al tema dels residus tèxtils, que és un tema molt interessant en el que també ens hi hem de posar molt tenint en compte la magnitud de residus tèxtils que generen al nostre entorn.
i amb el nostre model de consum. Sí, sí. Teresa, i una vegada que la ciutadania separa correctament els residus, perquè en realitat la ciutadania no estem reciclant, el que estem fent és separar els residus, què passa amb aquests residus, una vegada separats, on van, com es tracten? Sí, sí, és el que fem des de la ciutadania,
és separar el millor possible en origen aquests residus que es generen. Llavors, la bona separació en origen permet que allò que es genera de residus arribi amb millor qualitat a les plantes de tractament de residus. A nivell de la comarca en tenim una planta de tractament de residus orgànica, que està a Can Barba,
i que permet estar en la confluència entre Sabadell i Terrassa i permet fer tot el tractament de la fracció orgànica, que ens permet obtenir biogàs amb un sistema de tractament que hi ha i també compost. Aquest compost, justament, el podem trobar amb les deixalleries, si volem, perquè ens ofereix, diguem-ne, gratuïtament a la ciutadania. I, d'altra banda,
Tenim una planta al centre de tractament de residus a Bequerisses, que és molt important, que permet tractar la fracció resta. Quan el que tractem és la fracció resta, el pas és intentar obtenir o separar allò que pugui ser encara reaprofitable, tot i que el gran repte és que ja arriba molt contaminat, perquè si en aquesta fracció resta
hem posat orgànica, hem posat roba, hem posat plàstics, hem posat vidres, és a dir, tot allò que s'obre, papers, doncs costa acabar, tot i que s'apliquen una sèrie de tractaments tecnològics, costa extreure un producte per poder seguir fent un aprofitament. I després hi ha les plantes especialitzades de plàstic, d'envasos, de vidre, de cartró, i que llavors aquestes moltes vegades ja veiem algun...
algun producte que quan el tenim a casa diuen 100% fet amb material reciclat, perquè ja procedeix d'un tractament molt acurat, específic d'aquestes fraccions.
Avui amb nosaltres també tenim la tècnica del Servei Educatiu de Residus de l'Ajuntament, l'Alba Batalla. Bon dia, Alba. Hola, bon dia. Jo volia preguntar-te quin paper té el Servei Educatiu dins d'aquesta campanya que es fa conjuntament amb el Consell Comarcal.
Sí, doncs mira, nosaltres una mica el que hem fet és fer tot el plantej inicial de la campanya, en quines ubicacions ens posarem, quin és el públic a qui ens volem adreçar en aquesta segona part de la campanya, perquè a l'octubre, com que ja vam fer la primera part d'aquesta campanya Recicle, que ens vam ubicar sobretot al centre, al nucli urbà, vam estar una mica plantejant
quina havia de ser la nova proposta per acostar-nos també a altres ubicacions de Rubí. Llavors, bàsicament és fer tota la part més, potser, logística de les ubicacions, dels materials a portar, també una mica el planteig de les temàtiques, quins són els temes que volem tractar especialment en aquests diferents punts i, sobretot, que ja n'heu parlat una mica, no?,
però plantejant també quines són les principals problemàtiques que ens trobem en urbanitzacions que normalment canvien i no són les mateixes que les que ens trobem al centre de la ciutat. Llavors, plantejar ben bé quin és el contingut d'aquests punts informatius, quines explicacions ens donaran, quina informació s'explicarà i dividir-ho una mica per setmanes i centrar-nos en cada setmana en una temàtica concreta
que considerem que pot ser de més interès en l'àmbit de les urbanitzacions. Llavors, sobretot és aquest veig més inicial de com serà aquesta campanya, quan durarà, on ens posarem, quina és la informació que es donarà, els materials que repartirem, que també són una mica diferents perquè hem afegit alguns
com ara les saques d'esporga i entre d'altres que també considerem que normalment es fan servir més a organitzacions que al nucli urbà. Aquí està la meva pregunta. Quins materials repartiu? Doncs mira, repartim a part de les tres bosses reutilitzables de reciclatge dels envases del vidre i del paper cartró i també el covell reixat d'orgànica. A més a més, hem afegit també repartiment de saques d'esporga, que és una...
és un material que normalment se'ns demana molt més en aquestes ubicacions, més fora del nucli, i també claquis, claquis per l'oli usat, i també les setmanes que treballem l'orgànica, l'autocompostat, ja he tot plegat, també des del Consell Comarcal s'aporten també bosses compostables pels covills raixats, diguéssim, per fer una mica de reforç en aquest reciclatge de l'orgànica. Teresa? No sé si volies dir...
No, no, justament això, les bosses compostables que d'alguna manera també, igual que algun altre material molt estàndard, encara que en cada temàtica es reforci un tipus de material, s'intenten també tenir a disposició de la ciutadania si necessiten o volen això, els estàndards com les bosses, tricolor o...
o en aquest cas les bosses compostables, que per exemple aquesta setmana també les donarem, tot i no tractar el tema específic de la matèria orgànica. Teresa, des del vostre servei noteu diferències quan hi ha campanyes educatives activa? Es tradueixen en una millora del que arriba el tractament? Bé, és difícil. Tot es mou amb uns volums que és molt...
complexa, diguem-ne, d'establir relacions de causa-conseqüència. És un terme una mica, o un plantejament que és més global. Sí que pots observar potser una... si la campanya està molt lligada al tema de l'orgànica i en aquest cas, doncs, molt específica i durant més llarg temps. Potser amb aquesta que estem fent ara, com que de fet cada setmana es dedica a una matèria, doncs seria més difícil que t'ho pugui traslladar. Sí que vam observar que la presència en aquest cas de...
de persones que són els informadors ambientals, que en aquest sentit treballen des del Consell Comarcal i una mica amb les propostes que fa l'Ajuntament, sí que observem que hi ha intercanvi d'informació entre ciutadania de les urbanitzacions i aquest fet que una bona combinació entre informació i seguiment de les bateries i de la manera en què hi ha la recollida efectiva
doncs genera una certa predisposició a ser més receptius i controlar, no?, allò de ciutadans que diuen, sí, sí, això és veritat, jo no ho estava fent tan bé, ara aquestes saques, vale, doncs la propera vegada trucaré perquè m'ho vinguin a recollir, o petits canvis, perquè t'ho comunica la ciutadania. És més fàcil aquesta detecció real que poder veure que a nivell de percentatges hi ha una relació directa.
Alba, ara la Teresa ens comentava que els ciutadans tenen les seves percepcions. Jo volia preguntar-te, es deixen informar? És fàcil educar-los en el tema de reciclatge als veïns? Bé, fàcil, no? Sí que és veritat que normalment el que trobem en aquestes campanyes informatives...
sol passar almenys que qui ve i qui s'acosta a la parada són persones que normalment ja tenen certa consciència o certa base, sobretot amb el tema del reciclatge en origen a casa. Llavors, normalment venen per veure si tens algun servei que no coneixien, també per renovar materials. Mira, tinc les bosses ja molt trencades i tal, o tinc el covell trencat i necessito canviar-lo. Llavors sí que ens hem adonat
i això passa en moltes altres campanyes. Quan és la ciutadania que s'ha d'acostar a tu, ens sol passar que qui s'acosta és perquè ja hi té un interès. Sí que és veritat que moltes vegades en aquest tipus de campanyes la valoració que fem és que hem arribat només a un sector de la població i que ens faltaria fer altres accions segurament molt diferents d'aquesta per poder arribar justament a les persones que ni pensen en separar els residus.
segurament aquest sector és el més complicat de gestionar, perquè a part que han de tenir la informació, també els has de convèncer que han de fer un sobresforç a la seva vida quotidiana, que a ells no els implica res a nivell personal, almenys a curt termini, o que puguin fer-ne una valoració que els compensi, i això normalment és la part més complicada. També és veritat que hi ha moltes vegades, ara que, per exemple, la taxa,
pujat, doncs moltes persones s'han aferrat o algunes persones s'han aferrat a això com a justificació de doncs ara no faig res, quan en realitat és tot el contrari. Llavors, bé, tot això fa falta molta pedagogia al darrere, tenim també nosaltres informadors que cada dia, per exemple, en el sector comercial, doncs estan fent moltes visites pedagògiques, informatives sobre el tema del reciclatge, vull dir, és una feina molt de dia a dia
i molt d'anar picant pedra. Però senzilla, senzilla, no és la feina, la veritat. Per tant, estaríem xerrant d'intentar fer un canvi d'hàbits a determinades persones que encara no han fet aquest salt i entenc que per això és important l'educació ambiental que feu les dues entitats. I tant, i tant. Al final, els canvis d'hàbits sempre costen en qualsevol sector,
i és una feina que no veuràs un resultat mai el dia següent. Llavors es tracta de pensar i de pensar moltes campanyes, anar-les també fent cada cop diferents per arribar a persones diferents, utilitzant metodologies que vagin d'acord amb els objectius que tu vols aconseguir i anar provant. Al final és un treball molt diari que no es pot aspirar a fer-lo
a fer-lo ràpid. A més a més, jo penso que això també ha d'anar sovint acompanyat de canvis de model de recollida per ajudar aquells que potser per si sols no farien aquest canvi, doncs ajudar-los, que els sigui més senzill. Teresa, des del tractament, que potser això ajuda més a les persones a conscienciar-les, què implica econòmicament i ambientalment que la separació no es faci bé?
De fet, és posar el focus en ser conscient d'una realitat, que és que generem residus amb uns volums molt elevats, que els nostres hàbits de vida ens porten cap aquí i ens han portat en els últims anys. I el que estem és el límit d'aquesta capacitat de la nostra realitat, del nostre planeta, del nostre medi natural...
I prendre consciència d'aquest fet és una de les necessitats per poder ser més receptius a aquestes campanyes que comentava l'Alba. I és aquest fet de dir que realment això que jo genero cada dia requereix d'un esforç important econòmic per tenir unes plantes de tractament que permetin tractar tot aquest volum de residus que es generen.
I aquest fet va lligat a poder fer-ho i poder-ho fer-ho amb qualitat. Sí que és cert que cada vegada, com que aquest tema està més present, ens hi trobem que anem a comprar moltes vegades a un supermercat i veiem aquelles bosses per posar la fruita, que ara ja no són com les d'abans, perquè moltes t'estan indicant 100% reciclables, 100% procedents de material reciclat. És a dir, que el feedback de molts productes ja va en la línia de dir...
Aquesta és una realitat que també el sector de la producció, el sector industrial, els sectors comercials van introduint elements de canvi que fan que realment no sigui tan difícil i que aquest canvi d'habits que deia l'Alba sigui possible. Llavors, això ens porta a poder fer aquest canvi d'habits moltes vegades sense grans esforços, és a dir, ho tenim al nostre abast, només cal...
ser-hi una mica receptiu i pensar-hi, i a la pressa de decisió entre comprar un producte i comprar un altre, decidir-ne aquell que pugui generar menys residus. Llavors, anar cap aquí a les plantes de tractament, el fet que arribi un producte amb menys impropis, és a dir, amb menys qualitat, perquè s'hagin separat malament, sempre té un plus del cost econòmic,
que és amb la línia en què quan es treballa en campanyes des dels ajuntaments o el Consell Comarcal també es vol traslladar, que si realment volem reduir el cost que ens suposa tractar els residus, ho hem de fer també des de reduir la generació i des de millorar la separació. I des de tenir, perdona que et diria una cosa, que sovint la diem, i de tenir la visió que el residu és un recurs,
que és una cosa que potser sí que en el nostre dia a dia és inevitable generar, però que si ho fem d'una manera diferent ens hi trobarem que el que tenim és un recurs i aquesta és la finalitat de fer aquesta millora en la separació i de fer un tractament que implica valoritzar aquell residu com un nou recurs.
Ja per acabar, Alba, un consell pràctic per a les famílies rubinenques perquè millorin el reciclatge a casa? Bé, jo sempre dic que el primer de tot sempre és, si no es pot començar fent-ho al 100% bé, no passa res. Comencem fent almenys una fracció separada. Separem l'orgànica, per exemple, que és senzilla de separar, o el vidre o el cartró, i anem fent. I cada mes
podem afegir-ne una de nova. Això és una manera de començar, perquè moltes persones es troben... Ostres, és que no tinc espai per posar de cop els cinc ovells. Comença per una, i quan hi ha una i et surti sola, ja faràs la segona.
I així, no? També col·locar les papereres en llocs útils, que a vegades, per falta d'espai, es posen molt lluny, estàs a la cuina, estàs cuinant i, clar, no vols anar fins a l'altra habitació a llançar-ho, no? Doncs intentar posar-ho en llocs on ho tinguis molt a mà perquè no et costi gens. Tot el que sigui un sobresforç sempre farà que tiris enrere i ho deixis de fer
més aviat, no? També el tema de les olors, moltes persones, és que fa molt mala olor. Bé, doncs el simple fet, per exemple, de llançar-ho més sovint et farà guanyar espai, et farà que no hagis de tenir bosses molt grans i a més a més t'evitarà olors, no? I també, per últim, podríem dir, per exemple, implicar tothom a qui viu en aquell domicili, que no sigui només una persona qui s'hi fixi,
sinó, ostres, doncs explicar-ho a tothom, mira, farem això, no? I que sigui una tasca una mica entre tots i que no una sola persona s'ho carregui, això també ajuda que si no hi pensa un, hi pensa l'altre. Molt bé. Alba, Teresa, no sé si volies afegir alguna cosa més? Res, només tot ben d'acord amb el plantejament. A mi hi ha una frase una miqueta aquesta, que és de no cal fer-ho tot, ni tot alhora, però sí que tenir o marcar-te uns reptes per anar fent progressivament petites millores en...
en la gestió que es faci conjuntament entre els membres del domicili. Doncs ens quedem amb això, amb fer petits avanços progressivament. Teresa, Alba, moltíssimes gràcies per explicar-nos en què consisteix aquesta campanya i ajudar-nos a aprendre a separar i a reciclar millor. Moltíssimes gràcies. Perdona, una coseta. Jo també. Només que estiguin a comentar, que estigui la ciutadania al cas, que hi ha
Una divulgació, Alba ho pot comentar també, des de la pròpia comunicació o xarxes socials de l'Ajuntament, que estarem fins durant aquest mes, el mes de març, en diferents punts d'urbanitzacions i que puguin anar a consultar on estem per poder anar a visitar-nos, que estarem molt contents de rebre tothom. I tant, ja a la pàgina web de l'Ajuntament ho poden trobar, a la part de reciclatge. Sí, sí, hi ha tot el calendari. També les xarxes socials al Facebook de...
de robinet, també. Perfecte. Perfecte, doncs, dit queda. Moltíssimes gràcies a les dues. Gràcies. A vosaltres. Adéu.