Obrim la pàgina de successos, de successos del passat, perquè comencem la secció Rubi Fosc, que ja sabeu que fem amb el Xavi Mas. Ja tenim preparat el nostre expert, el Xavi Mas. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Avui ens parles, jo deia abans, parlem de successos, poden ser delictes, poden ser assassinats, poden ser coses com més de pel·lícula. Avui, com diu aquell, qui toca? Normalment sempre parlem, des que vam començar la secció, són homicidis o assassinats. Avui parlarem d'un altre homicidi que va succeir a la nostra ciutat.
ja ho sap la Pamela no li dic mai de què parlem sempre sorpresa no et dirà de què parla mai perquè d'alguna manera també mantenim aquesta intriga i no estan preparades les preguntes i que la gent ho vegi
Jo crec que està bé perquè això vol dir que pots fer les preguntes que la gent es fa des de casa. Exacte. Perquè si ho tens preparat, si tens la informació, condueixes una mica la qüestió. Però va, anem al delicte. Quin assassinat és? De fa quant? 2008. 2008, m'hauria d'enrecordar. Ens anem fins al 2008. I tant que te'n recordaràs perquè Ràdio Rubí també ho va cobrir.
I justament ara, ahir va ser l'aniversari, o sigui, va ser el 24 de febrer del 2008. No et sona? No, no me'n recordo. Carrer Sant Miquel. Ara començo a recordar-me. Un menor que va morir assassinat a Gavinetades després d'una festa...
que va venir molta gent també de fora de Rubí, d'altres llocs. Inicialment semblava com que fos una festa de tantes que es fan, però hi havia alguna cosa darrere també d'aquesta festa, en què participava molt jovent, com explicaríem, sense ferir sensibilitats. Va venir gent d'alguna...
no sé si eren nyetas o eren Latin Kings o era... d'algun grup, que potser no havia d'estar, i es van prendre les coses d'una manera molt a nivell personal. Total que arrel de la festa va haver-hi una baralla bastant multitudinària en ple carrer, carrer Sant Miquel, i els veïns espantats van trucar a la policia local. La policia local, quan va arribar,
es va trobar aquesta baralla amb la qual havia resultat ferit greu que va resultar mort un menor d'edat de gavinetades.
Comencem a recordar-nos allà a rellorir com tots els mitjans de comunicació locals van fer cobertura fins a cert punt, perquè recordem que ja ho hem dit alguna vegada, que quan es tracta de menors no hi ha molta informació per privatitzar, per protegir el seu nom, la seva imatge, etcètera. Quan hi ha menors pel mig, la cosa canvia. En aquell mateix moment, policia local i Mossos d'Esquadra van detenir a dos presumptes
persones que eren possibles autors materials del crim. Després, els dies següents, van de tenir quatre més, van ser sis detinguts en total. Sí, van haver molts detinguts. Van haver sis detinguts en total, en el qual de tots resulta que no hi havia ningú de Rubí, eren tots d'hospitalet de Llobregat, de diferents llocs, però que pertanyien precisament a aquest tipus de bandes.
que no sabem encara, no s'ha esclarit encara, si és que es van confondre de nano o és que aquest nano d'alguna manera entrava o volia entrar a pertanyar a alguna d'aquestes bandes. Recordo que, a més a més, tu deies, clar, en aquests casos s'ha d'anar amb peus de plom perquè es tracta d'un menor i cal protegir la seva intimitat, però a més a més, quan estàs parlant, com en aquest cas,
de la possibilitat de bandes, que a més a més en aquells moments, fa gairebé 20 anys, estaven en plena efervescència i em consta que Mossos d'Esquadra estava fent un seguiment i estava fent investigacions, també s'havia de ser molt curós amb quina informació es donava i no...
perquè potser la informació, que és una cosa que la gent sempre demana, sigueu transparents, expliqueu, expliqueu, potser aquesta informació era contraproduent per a una investigació més important. I no dic que l'assassinat o l'homicidi d'aquest jove no fos important, però és que potser s'estava intentant desarticular les bandes i, per tant, tota informació que es donava era perillosa, no? Totalment, totalment d'acord, totalment.
Clar, s'ha d'anar amb molta cura, amb molta cura. És el que et dic, no? És que no transcendia absolutament gens d'informació que no és perquè es vulgui amagar a l'opinió pública. No, no, no, no. És que és el que dius tu. En aquells moments les bandes llatines estaven en pleno auge. Aquí havíem tingut molts, molts llocs que ja havien marcat com a territori.
tant a Rubí com a la majoria de ciutats i de poblacions del voltant, les pròpies bandes marquen el seu territori amb pintades i dient estàs entrant en territori de làting, en territori d'anyetes i tal, i són una sèrie de dibuixos, de marques que hi ha en alguns llocs molt concrets.
Aquí també n'havien trobat i, per tant, Mossos d'Esquadra, que té un departament que es dedica només a això, estaven darrere investigant tot això. Una de les proves que portava precisament això és que, en principi, tots els participants eren llatins, tots, d'aquesta festa. I els autors eren, així com la víctima va ser menor d'edat, els autors
presumptament, inicialment eren tots més de 20 anys, que ja eren grandets. Què fa un tio de 20 anys o 22 anys d'hospitalet amb una festa de nanos? Vull dir, clar, és que tot anava lligant segurament amb altres investigacions que anaven darrere.
L'avantatge de tot això és que sí que és cert que s'ha erradicat bastant des d'en Sa, aquí no bastant, jo diria que s'ha erradicat del tot el tema de les bandes llatines, però en aquell moment realment era una cosa que feia molta por perquè no podies anar segons per on. Jo recordo la zona de les 25 de setembre amb les cotxeres, entre 25 de setembre i les cotxeres havia una zona que era totalment de làtics i estava marcada com a tal.
I a més a més, precisament la comunitat llatina també es queixava, perquè això era molt contraproduent. És a dir, si hi ha una banda... Home, sempre que hi ha una banda criminal és perillós, que considerin que pots pertanyar a ella, però clar, quan és una banda que està tan racialitzada que el que defensaven era això, el seu origen llatí, això també era un entrebanc i un problema per les persones que pertanyien a aquestes nacionalitats, no?,
Això sempre passa, Belén, perquè en aquest cas eren llatins, ni tenim una comunitat molt important a Rubí i a tot Catalunya, tenim una comunitat molt important com la majoria de gent que ha vingut de fora, que venen a treballar, que tenen ganes de fer la seva vida, intentar guanyar-se les garrofes...
I que per un o dos o quatre desgraciats, ho podem dir així, els trenca totalment la imatge i no estan d'acord amb tot això. Jo també he vist moltes manifestacions magrebins i marroquines quan han hagut atemptats. Que no tots som així.
I és el primer que han dit. No, no, que aquest senyor té unes idees del que sigui, però és igual que sigui d'on sigui. I això és el que hem de tenir també. La nostra societat ho ha de tenir molt clar i separar aquestes coses. El delinqüent és delinqüent, sigui de la nacionalitat que sigui. I punto. I no tenim per què ficar tots en el mateix envàs. Això, ja et dic, han passat 18 anys justos, l'aniversari d'aquest crim, i un altre més a sumar
Tornem a repetir, com sempre, que no és que Rubí sigui especialment un lloc on hi ha aquests crims, sinó que això passa a tot Catalunya. N'hi ha moltíssims. Carles Porta em sembla que té programes per fer d'aquí 20 anys. Hi ha molts crims i moltes coses fosques a tot Catalunya, no és només Rubí, i que recordem que a Rubí passen com passa a tot arreu.
Escolta, però d'aquell tema que es van produir 6 detencions, sabem què va passar després? Perquè moltes vegades el que ens diuen és no seguiu la informació i no ens expliqueu si al final van a la presó o no van a la presó o qui va a la presó, perquè tu deies que van haver 6 detinguts.
El problema és que ja... No sé si es va arribar a treure l'aigua clara de qui havia estat l'automaterial. El problema d'aquestes coses és que mai es treu l'aigua clara de qui ha estat l'automaterial. Quan som diversos, no es treuen mai, a menys que un confessi, òbviament. Però si som tu i jo...
Jo diré que has sigut tu i tu diràs que he sigut jo. I d'aquí no en sortim. Clar, això sempre passa. És molt habitual. Sí que és veritat que les condenes acostumen a ser baixes. I això també es queixa molt de gent. En alguns d'aquests casos la condena va ser de 6 anys de presó. 6 anys per un assassinat és quasi gratis. No, no és gratis. És que no s'ha pogut demostrar ni tan sols la participació, potser.
El José, el nostre tècnic, el José Malagón, ens diu que el 2013 va sortir una informació que deia que s'absolvia un dels condemnats a 12 anys per aquest crim. A un d'ells, eh? Perquè, clar, tu deies... No es pot. Les condenes són baixes, però a més a més hi ha la possibilitat de fer recurs i per tant és bastant probable que al final...
Però a part del recurs és que dintre del propi judici els abogats era molt fàcil, entre cometes, demostrar que... Recordem que a Espanya... El problema és que aquí tenim molt clares les sèries americanes, no? Que a Espanya tu no has de demostrar que ets innocent, sinó que la fiscalia ha de demostrar que ets culpable.
Això és la primera diferència que hi ha. Aleshores, demostrar que una persona és culpable quan hi ha sis implicats o deu, en el qual tu potser has participat d'alguna manera amb la baralla. Clar, si era una baralla no és el mateix que una... No, no, és que no és assassinat. No és un assassinat, és un homicidi. És un homicidi, o potser ni això.
Perquè potser és una imprudència amb resultat de mort. Va baixant la pena. Un assassinat hem de tenir clar que és que tens la intenció i la planificació de matar aquella persona. Un homicidi no. Per tant, ja baixa...
Clar, per això també és molt qüestionable, perquè si tu vas a una baralla amb un arma que té capacitat de matar, home, no ho has previst. Potser no havies previst matar aquella persona, però diguéssim que de festa no anaves, no?
A veure, el dret... Si vas amb una navalla... Ja sé que el dret és el dret. És el dret. I el dret és molt complicat i molt bonic. És maco, eh? Però bé, anem a veure. El dret processal i penal. Tu has de demostrar que aquella persona tenia intenció de matar. El fet de portar una navalla també hi ha anat anuant. Sí, la portava per... Per menjar-me una poma. Clar que sí. Això d'una banda. Per altra banda, és que sempre va amb mi perquè la porto de claué. Jo què sé. Dius, home, no m'ho crec. Tu portes una navalla a una festa, la faràs... O la pots fer servir. No la faràs servir.
La pots fer servir, clar. Tens la intenció de fer-la servir? No. Després hi ha atenuants. L'alcohol, les drogues són atenuants.
Clar, hi ha nagraujants que puguin ser... Jo tenia amistat amb aquella persona, és un nagraujant. Vull dir, clar, tot això va sumant. Tenia amistat és un nagraujant? Home, si jo tinc mania i tu i jo ens estem discutint cada dia... Ah, pots matar. Si soc jo el que et mato és un nagraujant a l'hora de jutjar-me. Ah. Perquè potser sí que portava la navalla per fer-la servir contra tu. Vale, vale.
Llavors, clar, hi ha agreujants i atenuants, i hem d'anar arrestant i sumant. No és fàcil, no és fàcil. Llavors, clar, de 12 persones només n'hi ha una gran metat. Els de més han participat d'alguna manera. Has de demostrar que han participat. O cobrint-ho, o agafant-lo, o amagant-lo... Però si no pots demostrar que aquella persona ha participat en aquesta mort...
És aquest cas, quedes absolut totalment. Clar, estic pensant en la... 5 anys que tens el judici pendent, això és un altre. Imaginem que per una vegada aquest senyor tenen raó, no ha participat absolutament en res i l'han pillat perquè passava per allà. Doncs ha estat 5 anys amb l'espada de Damocles damunt, eh?
A veure, la justícia sí que hauria d'anar, que sí que és una crítica al sistema judicial, una mica més de pressa. No pot ser cinc anys per deixar-me lluny. Totalment de pressa hauria d'anar. Però estic pensant que amb la gran quantitat de morts i lesions que es produeixen en baralles, vol dir que és superdifícil demostrar que aquella persona ha mort a causar... És a dir, té un causant de la seva mort. Molt difícil. És que ja et dic, jo porto la navalla, te la deixo a tu. Clar.
I tu ets qui ets l'autor material de l'homicidi. Però la nevalla és meva. I la policia dirà que l'he matat jo. Les emplentes meves estan, perquè era meva. Estan les teves també. És tan complicat portar una investigació d'aquest tipus
jo crec que també s'hauria de fer un reconeixement als que fan aquest tipus d'investigacions, tant de policia judicial, de Mossos, com de policies locals, com de policia nacional... I la seva paciència. No, no, i seguir un fil que és complicadíssim a vegades, anar tirant, anar tirant, anar tirant i anar a buscar aquestes proves per demostrar en el fiscal la culpabilitat d'aquella persona. És molt difícil. Clar, perquè si no es pot escapar, ho entenc. Deu ser molt complicat. Doncs re, Xavi, moltíssimes gràcies per aquest aniversari. Ara sí, recordo plenament el cas...
I tot el que va comportar va ser, per mateu-me l'expressió, apassionant explicar-ho, però també molt complicat, perquè al final era un xaval de 16 anys que va morir. Que va anar a una festa i no va tornar. Que no sabem si anava amb quina intenció, però només tenia 16 anys. És bastant probable que a hores d'ara, 18 anys després, no tingués cap vinculació amb cap banda i seguís la seva vida...
34 anys tindria en aquests moments. Podria haver fet una vida normal. Que va quedar troncada. Gràcies, Xavi. Ens veiem a la propera. Molt bé, gràcies. Adéu, adéu.