El Grau organitza una nova sessió de l'Explica'ns el teu rotllo el proper 24 de febrer, és a dir, en una setmana. El protagonista és Jordi Chamagué, que mostrarà fotografies d'Alaska. De fet, es titula Alaska, la darrera frontera. Ens acompanya el Jordi, però també el Manel Miràs, del grup fotogràfic al Grau. Molt bon dia als dos. Molt bon dia. Bon dia a tothom.
Manel, per començar, jo deia, el grafa de mestre de cerimònies de tots els autors que venen, fes de mestre de cerimònies i explica'ns per què és interessant anar a veure la fotografia del Jordi Chamagué.
Aviam, el Jordi, personalment, fa poc que ens coneixem, però ja ens coneixem d'abans. I és membre del fotoclub Terrassa, que som amics de tota la vida, no? Llavors, tot va venir que ell, per un motiu, va venir amb un rotllo d'un company de Terrassa, es va presentar i va dir, hòstia, i va dir, tens coses interessants? Sí, sí, molt prudent i molt...
Tu vas entrar a la seva web. Sé que publiquen moltes coses al Facebook. Vaig veure fotos i dic, hòstia, aquest home ha de venir al Gra a fotre'ns un rotllo, parlant amb perdó. I el següent pas va ser això, dir-li. Ha vingut els dos o tres últims, perquè és un tio molt interessat i molt compromès, a més a més.
A la que li vaig dir, sí, perquè aniria bé pel febrer. L'endemà ja tenia la selecció de fotos, el títol, la biografia. Vull dir que, escolta, és un tio collonut amb aquest aspecte i molt compromès. Doncs per a aquells que no el coneguin o que vulguin veure què fa...
Té una pàgina web, que és el seu nom, si no m'equivoco, i allà trobareu les seves fotografies i una mica el queda de la seva obra. Sí, a veure, jo faig fotografia de natura i viatges. Natura perquè sempre m'han agradat els animals, jo sóc de l'època encara de petit, veia el Félix Roig de la Fuente, era l'únic programa que la meva mare em deixava veure per anar a dormir tard,
I ja està. I viatges perquè, bueno, sempre a l'estiu, sempre amb els pares anàvem per arreu i amb una càmera que jo tinc o que tenia, bueno, encara la tinc però que no puc tirar fotos perquè ja no es fan carrets per ella, però que un regalo de primera convenió, quan a l'estiu voltàvem per Espanya, doncs jo feia les fotos en cap primer a la meva manera. I després, quan va ser l'Erasmus, el meu pare em va pagar una compacta
I vaig entrar al món de la diapositiva i vaig fer... Va ser al nord de Portugal i vaig fer totes les fotos, i tinc totes les fotos de l'Erasmus, però ja buscant paisatge. Els caps de setmana que no estava fent el projecte, va ser per fer el projecte. Va ser un Erasmus no de lectius, sinó fent el projecte amb una empresa. I, bueno, que m'ho va proporcionar l'escola industrial, que és on he estudiat, a Terrassa. I els caps de setmana voltava i anava fent i així...
Clar, Alaska té aquestes dues passions teves, no? Sí. Viatges i paisatges i la fauna. El que passa és que pot semblar a priori que Alaska no seria el lloc... És a dir, tu dius, a mi m'agrada el blanc i el negre, però sobretot m'agrada el color i m'agrada la fauna. Clar, i dius, home, doncs segurament a l'Àfrica trobaries més color i més fauna...
a priori podríem pensar, que no pas Alaska. Ja hi he estat, eh? Un any vaig estar a Kènia. I per què Alaska sí? O sigui, què té Alaska? Que si veieu les seves fotos, entendreu per què, eh? Bé, l'exposició de Kènia la tinc ja d'uns anys enrere, que ja la vaig fer al Fotoclub. El que passa és que per què Alaska? Doncs va ser un moment...
que va ser post-pandèmia. Vaig ser molt curós durant la pandèmia de viatjar, això dels PCRs no em feia gràcia, arriscar uns diners perquè després no haguessis de marxar i tot. I a casa, un regal de primera comunió, quan era molt petitet, va ser un llibre de la National Geographic d'Etapes Dures, una publicació que era Alaska,
Sempre el tenia a la biblioteca i vaig dir, a veure quin dia hi podràs anar. Va passar la pandèmia i vaig dir, ara sí, i vinga, agafa tres avions de donada, tres avions de tornada i allà dues avionetes, també en dos dies. I vaig dir, m'haig a treure...
el mono de viatjar i això que m'ha de donar la pandèmia. I també vaig comentar-ho amb companys de la Corporació Fotogràfica de Catalunya, que hi havien estat, van donar bones referències, tot, i vaig dir, bueno, doncs vinga, anem-hi. I llavors una mica símil del que feien alguns dels centres excursionistes de Terrassa, no? De dir, contractar una agència i tot, ho tens tot, i et presentes un dia, bueno, un vol que arriba en una hora i en un lloc, en un indret...
per ajuntar-te amb els companys que venien d'altres llocs, i llavors iniciar a Alaska. I llavors, clar, combinar viatges i natura ja és el màxim, perquè a vegades fas viatges, i que ja m'està bé, fer ciutats europees, o així, que fas arquitectura, carrer, tot això, però en canvi aquí hi havia el paisatge, la flora, fauna...
Vaig anar a l'estiu, que també va estar bé, vull dir que, tot i que vam també veure fiords que es despenjaven, com si fos el Peyton Moreno, que vaig dir, si algun dia no puc anar a la Patagònia, doncs jo ja he vist veure caure les glaceres del final.
i, bueno, i van així. L'efecte, també els companys van estar molt agradables, el guia també és de la Vall d'Aran, també molt bé, i, bueno, i després, quan vaig arribar, tot molt satisfet, amb moltes fotos, tant del dia de les sessions d'ossos, com a
L'altre dia dels fiors, com el Parc Nacional de Nali, antic McKinley, però que l'Obama, amb un decret populista, el va tornar a denominar com ho demanen els indígenes de l'esquenys, i bueno...
I llavors, el centre socialista em va dir, alfabret toca, o sigui, vaig tenir set mesos per preparar els vídeos, l'exposició i tot, i que serà el que ensenyaré el rotllo. Inclús ensenyaré una mica més, perquè l'exposició també va estar a arbúcies, i allà em van demanar un petit vídeo d'uns 3 o 5 minuts per posar en pantalla a la sala del museu, a la Gabella,
del Montseny, i això també els hi ensenyaré, perquè vaig elaborar que és la pesca del salmó tant al llac com al riu pels ossos. A la teva pàgina web, que torno a recomanar, jordichamaguer.com trobareu fotografies de naturalesa
del mar, del cel o de les flors, i també de viatges, que m'han agradat molt. I quan mires aquestes fotografies de la natura, ara que tothom és fotògraf, perquè fèiem conya abans, tothom té un mòbil i per tant pot fer tantes fotografies com vulgui,
Allò que diferencia un fotògraf professional o que s'hi dedica d'un de nosaltres que fem fotografies és, i es nota molt en aquestes fotos del teu web, és saber captar aquell instant. És a dir, allò que fa que la foto sigui diferent. Perquè de fotos, estic veient aquí, fotos de gavines, que segur que tothom ha fet
Tothom que ens escolta ha fet milers de fotos de gavines perquè li han semblat maques, però és saber jugar amb aquesta combinació de colors i amb allò que vols captar, no? Aquí tens...
Jo procuro tenir tot el que aprenc amb els cursos que faig. Últimament, quasi bé, els estic fent ja tots online, perquè des de la pandèmia ens vam especular tots a tenir el portàtil i a connectar-nos via Zoom, via Teams, via tot. Aleshores, jo continuo fent un dels cursos que he fet, que inclús n'he fet dos, un d'online l'últim, perquè era...
d'una associació i el primer els he fet del mòbil. I hi ha coses que sí, amb el mòbil no tinc problema per fer carrer i portar-lo i a més a més és discret, però n'hi ha d'altres que no, que necessites la càmera per fer una fotografia nocturna amb els estels i potser una via làcter i tot això necessites la càmera o per fer una foto de fauna que necessites un tele perquè el tens lluny i a més a més amb velocitat i tot necessites càmera. Llavors puc...
disfrutar en el sentit que quan necessito la càmera, que has de portar pes i tot, estic capacitat o puc fer-ho, i a més a més, quan necessites una cosa de carrer, un moment fugaz o així, també. I totes aquestes coses és a base dels cursos. Quan fas una mica d'història de fotografia, el moment preciso d'allò és el Cartier-Bresson i d'altres...
També hi ha l'Ancel Adams amb paisatge, que tot el que aprens de tot això... Jo et diria una cosa d'una persona molt amiga meva, que ja no hi és pobra, la Joana Viarnés, de Tarossa, que ella deia la fotografia. Ella era reportera d'actualitat, notícies i tal, i sempre deia, tu tires fotos, però sempre saps la fotografia, que és la bona, que et diu el que hi ha, com està la composició. Ella li deia la fotografia.
Sí, no, no, és que tires fotos i ara amb el digital permets que, clar, abans anàvem amb els carrets i a veure què surt i els veies tot disparar. Ara no, ara tens una seqüència i llavors en fauna passa molt, et tires una ràfaga perquè, bueno, es mou ràpid, un vol o el que sigui, i llavors de tots, sí, sempre hi ha la fotografia que dius de la joana Berna, sí, sí, que és...
És aquella la que t'entra i que dius aquesta és la que ensenyo, poso i la guardo, i la que entro a Photoshop i m'hi entreting, perquè... Estava pensant que fins i tot els fotògrafs amateurs també és un joc que podem fer, no? Quan tires moltes fotos amb el mòbil, sempre hi ha una fotografia que és la bona i tota la resta que dius, sort que les he fetes, perquè si no, no hauria sortit la bona, no? Hi ha gent, hi ha com...
que en tira una, dues o tres, i les tres són bones, no? Pels que som no profanos, sinó del montón, és això, n'has de tirar moltes i llavors fer el que se'n diu l'edició, que selecciones les bones i les altres les deixes en el sac, que no les esborres, perquè al fi del cap... Estan bé, són fotos que estan ben fets. Acaben sent fills teus, per dir-ho així, i no els desprecies. Però et quedes amb els bons. Jo aquí puc dir dues coses. Una...
Que tiro diverses fotos i a vegades la que jo he vist abans d'apretar el botó no la tinc. I és aquella la que em més ha agradat. A vegades em passa, cada vegada em passa menys. Però si estàs atent, la captes i a lo millor a vegades un 70 o un 80% de les fotos és la primera perquè és la que has pensat abans de disparar i l'has vist tot. Clar, i al final el que tu fotografies no és una imatge estàtica.
És a dir, que tant en viatges i paisatges com en fauna i flora, el pas d'un segon canvia absolutament la situació. Sí, sí, vull dir, a vegades quan fas aus en vol, segons com tinguin les ales, t'agrada més, t'agrada menys, ensenya més, ensenya menys, i tries la seqüència o en tries una.
Sempre faig la mateixa pregunta a tots els fotògrafs que venen a fer el rotllo. Què hi ha de diferent entre explicar les teves fotografies en una exposició a gent de la ciutat
i explicar-les, en aquest cas, a un grup fotogràfic, és a dir, que són gent que hi entén i que, per tant, el nivell és diferent i segurament et qüestionaran o et demanaran qüestions més tècniques. Sí, sí, sobretot això. A vegades he fet la primera xerrada que vaig fer perquè vam fer l'exposició a Terrassa, al Centre Excursionista, jo vaig explicar del viatge, vaig explicar...
les fotos amb l'audiovisual que anaven passant i tot, i anava a explicar una mica, totalat per la guia de l'OmniPlanet, el que havia après i el que tenia també de la National Geographic a casa. I més o menys anava explicant a persones importants d'Alaska, que tot i que són paisatges, també tenen persones importants que han influït, i coses així. I al final m'ho van dir, escolta, fotogràficament no d'allò. Si et vessis quedat allà, un cop estava l'exposició ja oberta i havia acabat la conferència...
La gent que em va venir era explicar i això, com ho has fet, i quina velocitat, i quin diafragma, i on ho heu trobat, i aquesta localització...
Amb un grup fotogràfic que et demanen més. Hi ha els vídeos aquests que no vaig presentar a Terrassa perquè no els vaig fer fins que no vaig tenir herbúcies, que la pregunta que em van fer és aquesta seqüència, perquè és un vídeo fet de seqüència de fotos. Quantes fotos hi ha? Doncs mira, n'hi ha 43. Això a la càmera? Sí, perquè ara ja tenim càmeres que ho fan. Hi ha 43 fotos en aquesta seqüència. Aquests dos o tres minuts hi ha 43 fotos i fas tota la seqüència de l'os com es tira en el llac i intenta que s'alça el món.
I sempre diem que l'activitat que feu al GRA és oberta a tots els públics. Sí, sí, per descomptat. Pot venir qui vulgui, però evidentment els socis del GRA sempre hi van i per tant sí, tenen aquest punt més d'exigència, no? Tampoc d'exigència, de coneixement i per tant de parlar... Curiositat, més que exigència. Hosti, això com ho has fet i quines característiques a l'hora de tirar i tal...
Bé, i al final es comparteix aquesta experiència i segur que tothom aprèn, no? Sí, segur, sempre s'aprèn, sempre. Perquè allò que tu has resolt en aquell moment fent aquella fotografia potser li ha passat a una altra persona o a l'inrevés, no? Sí, o a vegades et diuen quina és la foto que no has pogut fer en el viatge. Bé, potser són moltes, però una que potser que vaig filmar però que no vaig arribar a captar és el moment que una ossa et donava un salmó pescat en el seu cadell.
Això ho vaig veure, però el problema va ser... Va donar temps de retratar-ho. No, se'n va acabar la bateria i la targeta. Quina ràbia! Bueno, ja estàvem plegant, i com que era plegar, canviar bateria i tot...
El guia encara va estar allà tirant. La foto de l'ossa amb el cadell, en tinc moltes, però que hi hagués el moment que li dóna el salmó, aquí ja va ser d'allò. Però bé, també va haver-hi una altra foto que estàvem a Homer i anàvem amb l'autocaravana i hi havia...
Tot era una calma i hi havia el reflex de totes les avionetes aparcades al costat de l'estanc. I li vaig dir al guia si podia parar. I diu, aquí no puc parar. Doncs allò també va ser una foto que em vaig perdre. I la tenia. Però també va ser... Havia d'haver tret el tele, posar l'angular i a lo millor disparar i tot. Tampoc la vaig poder fer. I dius, bueno, hi ha algunes fotos que no has pogut fer, però després també, no sé si em diuen memòria fotogràfica o experiència que has viscut, són coses que em guardo per mi i que les tinc a la meva ment. I aquelles fotos...
Dius, bueno, aquestes no les he pogut ensenyar, però he buscut i el viatge... Ens les explicaràs. Sí, sí, ja els ho explicaré. Bon rotllo, bon rotllo. Estava pensant, viatges sol, no? No. Perquè no deus ser fàcil viatjar... A veure... Home, quan viatges per fer feina, per fer fotos, em refereixo. No, jo per feina havia viatjat a Llatinoamèrica i...
viatjar fins arribar a postos, però sempre a Llatinoamèrica, com que era per feina, sempre teníem l'enllaç comercial o l'enllaç del país. Llavors aquest viatge també va ser una mica típic d'això. També vaig tenir retrasos, vaig tenir anècdotes, vaig haver d'esperar un avió que se'm vaig perdre però que llavors m'ho van solucionar de seguida i vaig anar al proper.
i tot, i aquella experiència que em va fer a nivell laboral em va sortir, llavors, quan arribes allà, sí, ja t'espera el guia, que també anem a buscar, que per WhatsApp encara no el coneixes, però et va dir, vinga, que llegues, i no arribes, i després dius, bueno, doncs d'aquí una hora en tornes a sortir una altra, però m'han de canviar de finger i, bueno, de gate i d'allò, es pot tornar, i al final, bueno, i al final ens vam trobar tots, tota l'experiència laboral aquesta, sí, sols, des de sortir de casa, de terrassa, fins a arribar a
No, ho dic, pots parar en aquest moment? Imagina't que vas amb una altra persona. Podem parar aquí perquè hi ha aquesta imatge? Si arribo a fer jo, agafo la càmera i des de la finestra, com moltes vegades, he fet el cotxe que ho tinc, que normalment a vegades, quan vaig segons com, sempre... També hi ha una cosa, que la càmera no la pots guardar fins que es pot dir que no arribes a casa, perquè quan estàs tornant sempre hi ha alguna anècdota o alguna cosa que dius, això no ho he fet i això aquí hi ha tema. I dius, bueno, doncs, vale. I, bueno, passen això.
Teníem, quan estàvem preparant l'entrevista amb el Manel, dèiem, quin dia podem fer l'entrevista? Perquè tu havies de marxar per feina. Sí, marxo. Però per la teva feina, no per la fotografia.
Tu la càmera la portes sempre, no? Bé, ara amb el mòbil me n'arrepenjo molt, eh? M'arrepenjo molt amb el mòbil. Però bé, ara demà marxo per feina i inclús a la feina hi ha una sèrie de coses que fem i tot que ja compten que jo tiraré les fotos per coses... Professionals. Professionals. Bé, professionals. Que col·laboro amb l'empresa perquè potser es necessita documentar una sèrie de coses i ja compten i ja m'emporto la càmera. Que a la nit, quan anem a...
a sopar i tot això, doncs, bueno, veus la nit, a l'hora blava o negra nit i tot, dius, bueno, la fas i perquè estàs allò, i fas la típica foto del grup o amb qui vas de company de feina i tot. Però, a part de tot això, m'emporto la càmera a l'empresa i tot, i hi ha un moment que em diuen fes això o fes allò perquè ens anirà bé documentar-ho i tenir-ho d'arxiu i tot.
Podem saber on vas? A Burgos. A Burgos. Perquè d'aquí a poc ho veiem a la seva web. Si són fotos de feina és més complicat. Sí. No, però hi ha les fotos de nit. El que passa que...
A veure, també cada vegada em costa més, perquè com que és una planta que tenim i vaig potser una vegada o dos a l'any, no tant com els comercials o no tant com el director d'operacions, però la setmana passada que hi era...
doncs vaig poder fer unes fotos de la catedral, que la tinc superfotografiada, però diferents del que havia fet, no? I dius, bueno, sempre surt una cosa diferent i ja està, perquè llavors ho poso a l'Instagram, a l'histori, i dius, bueno, hi ha gent que diu, cada vegada ens ensenyes un tros diferent, i dic, això ho procuro, perquè, bueno...
Més que sorprenda que diuen, bueno, una cosa més de Burgos, no? Però aquesta vegada tens la font aquella que té la bassa de color turquesa i tal, que no estava en l'altre. O coses així que en van sortint. Per això deia... I bueno, també la setmana passada estaven preparant el carnaval.
la foto de l'Ajuntament estava en un màping, però era tot rosa, l'Ajuntament, i és perquè estàvem preparant les canes toltes. Aquesta setmana no sé què faré, perquè arribaré dimecres, serà dimecres de cendre, ja ho veurem, a veure, no ho sé. Bé, no sé com que hi ha alguna fotografia. I al marge d'això, tens en ment, perquè deies que ja tens altres, o que sempre tens algun viatge de fotografia preparat, ja tens en ment algun?
Sí, bueno, en mena en tinc potser dos. Factibles o pròxims?
Bueno, pròxims, però que haig de veure aquest any com ho gestiono, perquè haig d'arribar de dos. Aquest any m'és agradat anar al Pantanal de Brasil, perquè no hi ha ossos, però hi ha els jaguars, i els caimans, i tot això. És que es complica la vida, eh? Ho haig de veure. Vull dir, per dates i tot, fins que no tingui el calendari laboral, no decidiré, i a part també hi ha uns problemes que haig d'estar preparat i tot.
I també, clar, com totes persones, passem per l'hospital, per la clínica i tot, quan tenim coses, i encara ara no s'he decidit. I el que està pendent, que me'l van anul·lar per la pandèmia i que em va tardar moltíssim a tornar-ho a recuperar i tot, perquè ja havia pagat els pagues senyals i tot, és a les Galàpols, com a centre de fauna per l'evolució de les espècies de Darwin.
Aquest viatge l'anava a fer l'any 21-22 de la pandèmia. I es va troncar tot. I ja havíem donat la paga i senyal, ja quasi teníem els bitllets d'avió i tot. Però ho vam haver de donar enrere. Llavors, diuen que potser l'any que ve es tornarà a fer. Tu, quan hi vagis, vés preparant un rotllo. Que ens veurem aquí, si deu vol.
Sí, perquè aquest home té una... Té marxa, té marxa. A veure si a qüestions mèdiques em deixen, llavors això serà una altra cosa. Sí, sí, els del gra t'esperen. El d'Alaska, al metge li vaig comentar, i en comptes de dir sí, va dir, vull veure el reportatge. Va ser el primer que em va dir, vull veure el reportatge. I dic, bueno, vale, doncs ja està. I un dia que vaig anar de visita, li vaig portar el portàtil, i d'allò, diu, vale, molt bé. Dic, bueno, tot bé, no? Dic, sí, bueno, vostè dirà. Diu, no, no, diu, vinga, endavant.
Si està vostè per fer aquestes fotos vol dir que està bé de salut, no? Perfecte. Doncs ja ho sabeu, 24 de febrer a 3 quarts de 7 de la tarda, no?
Sí, em permets fer una puntualització? Hi ha un company de Mata de Pere, de Terrassa, que té una exposició a la biblioteca, que també vaig parlar temps enrere amb ell que vingués a fer-nos un rotllo, i s'ha ofert a fer-nos una visita guiada. Llavors hem lligat una hora abans del rotllo, a dos quarts de sis de la tarda, a veure l'exposició que es diu Llegir la Riera, escoltar l'aigua. I ell és el Pep Busquet,
que és de Mata de Pere, i ens farà amb atenció al gra i a la gent del rotllo, ens farà la visita guiada a la seva exposició i després passarem a l'auditori de la biblioteca a veure el rotllo. És a dir, tarda de fotografia. Tarda fotogràfica. Perfecte. Doncs queda dit. Moltíssimes gràcies als dos. A vosaltres. Que gaudiu molt d'aquest rotllo...
I molta sort amb aquests viatges, perquè el home no s'hi posa pas per res. Més que res, molta salut que els puguis fer. Segur que sí. Tu ensenyali les fotos al metge. Ja veuràs que diu que sí.