Com us dèiem, volem fer promoció del teatre que es fa des de Rubí i pel Not Rubí, que també és una cosa que ja sabeu que a mi m'agrada dir molt. I si hi ha l'oportunitat que després d'això es pugui veure un espectacle d'una persona que viu i que treballa perquè Rubí es conegui, doncs si es pot veure a la sala encara millor. I tenim un vell conegut, vell conegut perquè ha vingut moltes vegades, no per l'edat, que no seria el cas. Que també. No, home no, Sergio, què tal?
Bé, molt bé. Què dius? Et sents gran ja? Una mica. Sí? Lo de que els 30... A veure, Josep acaba de fer un gest... No, però bé, eh? Nada de gestos raros. Però com dient? No, no, no. És broma, és broma, és broma.
Tu que vas molt modern també, sempre, i aquestes coses, i que estàs al dia. I com deia jo al principi, intentes que les teves obres, a través de l'humor, facin també crítica social. Això deu ser important per tu, quan penses en una idea.
Sí, perquè és com vull parlar de les coses. I al final, comèdia, crec que fer riure és molt difícil, però tinc la sort que treballo amb gent que ho fan tot molt guai, llavors que el missatge pot arribar d'una forma més fàcil, que pots passar una bona estona però sortir de la sala pensant, ui, m'ha volgut dir alguna cosa. Si surt amb això, jo ja estic content. De fet, això t'ha passat en femteràpia, per exemple?
Em resulta com si fos fa tant de temps fem teràpia i no fa tant. No fa tant. Però sí, fem teràpia va ser... Sí, al final era parlar tot el tema polític, que no ha deixat d'estar de moda mai. I al final era una comèdia amb dues parelles que l'obra era molt divertida, però sí que tot el que passava, si anaves fixant, sí que fèiem referència. Jo crec que era un bon vehicle. I a fem teràpia el tinc molt de carinyo, evidentment.
No sé si es tornarà a veure o tindrem l'oportunitat de veure-la aquí. Si ens volen programar Rubí, fem un reencuentro i tornem tots als original. Sí? Si es pogués fer, nosaltres encantats.
A Rubí vas portar també alguna de les teves obres i va ser una cita molt important amb color aquí i tot, recordo. Messi te quiero, sí. El que era el meu treball de final de grau. O ni fas així com fa molt, eh? Fa sis anys. Tampoc és tant, sis anys. De la que vaig acabar la carrera, sis anys.
Però tu encara continues estudiant. Sí. Al final no t'acabes de formar mai. Sempre hi ha cursos xulos, sempre hi ha coses que et poden ajudar. O sigui que... Si deixem de formar-nos malament.
Doncs no deixem de formar-nos i tampoc d'anar al teatre, i si tenim aquesta oportunitat d'anar a la sala Pangolí, on jo deia abans també una mica així de refiló, i li dono una salutació a l'Ignacio Muñoz, que també té un espectacle allà, que també vaig poder veure Los hombres blancos deben morir, tot i que la vaig veure en una altra sala, perquè ja van fer diferents, fins i tot actors i actrius, ell era el protagonista, la versió que vaig veure jo,
Fa il·lusió que coincidia amb gent de Rubí a una mateixa sala. És guai, a part l'Ignaci i el Conec també fa il·lusió. Doncs us heu d'anar a veure cadascú les seves obres. Sí, que ens vinguin a veure, que fessin un pack, ens programin junts, una darrere l'altra. Rubí pack. Ens programin junts el mateix dia i així beuen una i beuen l'altra. Molt bé. Doncs explica'ns, fins la cuina, que és l'espectacle del qual vens a parlar avui, com et va sorgir la idea?
Amb la meva mudança d'aquest estiu. Va ser un... Des de teràpia sí que tenia com un bloqueig de no sé què escriure. I li deia a la meva parella que no em surt. Sí que era davant de l'ordinador de... Bueno, feia dues pàgines. Uf, no. O alguna cosa. I clar, ens vam mudar el juliol. Bueno, el juliol vam llestar al pis, el juny.
I ja va ser un, hostia, tot el tema de buscar un pis és tan difícil fins que trobis un, fins que el puguis, bueno, és un campo de batalla, allò. Va ser un, hostia. I sí, però vas escriure sobre el que us està passant de buscar un pis, no trobar-lo. I al final va sortir bastant fàcil, vull dir, això a l'agost ja estava escrit, o sigui que...
Que ràpid. No, no, va sortir bastant ràpid de va, anem fent, anem fent. I al final del bloqueig va passar a fer-lo en dos mesos. Clar, diguem que ve d'una cosa personal, d'una experiència, d'un moment que estàs passant, però la història no ho ha de tu, no? No, no m'ha passat, no m'ha passat. Per sort no m'ha passat.
Doncs explica'ns, perquè dèiem, humor però reivindicació. És molt difícil anar-se'n a viure a qualsevol lloc. Una cosa és que te'n vagis d'un pis a un altre, però si t'has d'independitza també... I anar-te'n amb la teva parella si estàs compartint pis o és la primera vegada que marxeu. Sort a trobar un pis que es pugui pagar. I ara trobar un pis que tens 50.000 persones que el veuen juntament amb tu i que sembla una competició de veure qui té millor currículum per quedar-se al pis.
Però això m'ho estàs dient de veritat? Jo recordo d'anar a veure un pis, uns quants abans de trobar aquest, però un, i teníem 43 parelles a part de nosaltres, i anàvem tots el mateix dia a fer visites conjuntes, o sigui, jo vaig fer-ho amb una noia, bé, clar, després et demanaven vida laboral, tot, o sigui, et demanaven de tot, i potser no, ni t'ho donaven a tu, però et demanaven moltíssima informació.
O sigui, en aquest sentit, trobar un pis és molt difícil i aquesta prova una miqueta d'això. Difícil i econòmic no seria, tampoc. No, clar, aquesta, sense fer gaire spòilers perquè la gent se'n sorprend una mica, si ens ve a veure, és una parella, que són el Brandon i el Hugo, que són els dos nois que estan aquí a la dreta,
que se'n van a viure junts després de tres anys d'estar junts i van a un pis petit, que és el que es poden pagar, però és un pis, en aquest cas, a Gràcia, que és un altre barri, com totes les ciutats, però que s'està massificant. I quan arriben al pis es troben que coincideixen amb una altra parella, que són la Laura i el Joel. I al final és com, bueno, què ha passat? Perquè som dues parelles amb un mateix contracte per un mateix pis.
Llavors, bueno, aclarir tot el que ha passat. Clar, ara, perdona que faci aquesta broma, però no és el mateix trobar-te que vas al teatre i hi ha algú que diu tinc les mateixes entrades que tu, a la mateixa fila, ja saps per què t'ho estic dient. Que això és bueno. Saps que trobar-te que te'n vas a viure a un pis i hi ha algú que té, diguem, legalment, també la potestat d'estar-hi, no? Perquè és això el que m'estàs explicant. Sí, que estaven els quatre en aquesta situació de quin és l'legal, quin és l'il·legal, som els quatre il·legals
O que... O som els quatre legals i aquí hi ha més lío encara. A veure què els passa. Però això a tu no t'ha passat. No, no, no. Per sort no. Però sí que és aquesta situació de... Bueno, què fem? Perquè som quatre, hi ha un llit...
Estem parlant d'un pis de 40 metres quadrats o una cosa així? Sí, petitet, sí. Que dius, bueno, som quatre per un pis petit. Qui es queda i qui es va? Fent tu comèdia això fa molt divertit. Per exemple, Laura fa de persona... La nacionalitat no la direm. Europa del Norte. Europa del Norte.
I és una persona turista, o turista, en aquest cas que ve a viure amb la seva parella de fora, o sigui, ve a Espanya a viure, i també no entén res de com funciona tot això de què ha passat, perquè estan aquests dos a casa nostra, però la Laura ho fa molt difícil també, pobreta, o sigui, ho fa molt guai, i és molt difícil el que fa perquè ho parla amb un anglès tota l'estona, anglès català, si es parla tot l'estona així...
I és molt difícil que ho pugui mantenir i ho fa molt bé. O sigui que també és com un conjunt de moltes coses juntes. Com vas trigar a triar el repartiment de l'espectacle, Sergio? En veritat poc, perquè l'Ugo, que també ha actuat a Rubí, amb l'homenatge a l'Alain Montoliu va actuar l'altre dia. L'Ugo sí que vam coincidir en un altre projecte que hi va venir a veure i em va dir que volia treballar, fer alguna cosa junts i...
Vaig pensar super en ell. El Brandon també el van recomanar. La Laura és la parella d'un company meu d'un altre projecte i la Laura també és actriu, directora. La Laura és una persona que em dona molt bones viures per treballar.
I el Joel igual, l'he vist al teatre, a sèries, i era una persona que tenia moltes ganes de treballar. Realment, amb els quatre no he treballat mai. O sigui que és la primera vegada. Sí, per això no em sonava. No, no, amb els quatre són nous, i el Jaume i el Gerard, que són els dos covers, tampoc havia treballat. O sigui que al final, els sis, diguem-ne que... Bueno, ells no han treballat amb mi ni jo amb ells, ni entre ells tampoc. O sigui que és com una cosa nova per tots.
Ja esteu contents de com està sortint. Heu fet algun tipus de assaig general, diguem, amb família o amics o així? No, el dia de l'estrena anirem directament. Ui, que agosarat, no?
Ahir vam fer primers passes sencers, sense passar res, i jo, és que ho fan molt bé. Crec que sempre que vinc dic el mateix de tots, però és que ho fan molt bé. Jo em ric molt amb ells, i entre ells es nota que hi ha química, és que ho fan molt divertit. Què és el que esperes que vegi el públic quan surti de veure això fins a la cuina?
Home, jo si veig plorar de riure em sentiré satisfet. No, però si riuen i pensen, hòstia, estan fotuts aquests amb el tema dels pisos, hòstia, és que és veritat, és que estàs fotut. O sigui, que surtin adonant-se que crec que tothom és conscient perquè el tema de l'habitatge, per desgràcia, bueno...
Està com està, però que surti la gent pensant, hòstia, és veritat, no crec que passi la situació que passa a l'obra, però és... Mai se sap, eh, que la realitat supera la ficció de vegades. Sí, que podria passar. Bueno, una mica sí que ha passat, eh, en realitat, o sigui, en altres persones, però... O sigui, que tens casos!
O sigui, a l'estiu vaig veure... No recordo ara on era, que era Astúries, em sembla. Una notícia d'un senyor que havia rellogat la seva... O sigui, ell era el que tenia el contracte de lloguer. El pis era d'una immobiliària, però ell havia rellogat el seu pis a una altra persona per guanyar-hi els diners i no havia pagat el seu pis. O sigui que les va trobar l'altra persona anant a un pis de... No va la clau. Clar, l'immobiliària li deia, és que no és teu...
És nostre i d'un senyor que te l'ha rellugat a tu quan no és ni el titular. O sigui, una cosa així va passar i una miqueta passa. Vull dir, passa en la vida real perquè és tan recambolès però passar ha passat.
Que no estàs fent spoiler però estàs explicant cosetes, eh? Una miqueta. Una mica. Però si surt a la gent que pensi que tot el tema de l'habitatge està fotut, almenys, crec que tots som conscients, però que això s'ha de canviar i s'ha de fer coses perquè això no sigui així.
I què hem de fer, Sergio, a banda de fer espectacles reivindicatius? Clar, que potser no arriben a tothom, ja sé que aquesta pregunta se'm va una mica del tema, però vull dir que no és la teva obligació tampoc. No, no, cremar les sucursals, no, no, no.
No, però seria... És que no sé, al final tot el tema del turisme volgués que no està fent que aquesta obra passa gràcia, per exemple, però pot passar a Rubí igual. Hi ha gent que no viu a... O sigui, hi ha cada cop més pisos turístics a ciutats al voltant de Barcelona, al voltant de ciutats més turístiques. Al final, el turisme està fent que tot pugi, que hi hagi pisos que els facin fora a la gent perquè puguin ser tots Airbnbs i coses d'aquestes.
s'ha de frenar una mica tot el tema del turisme, perquè és que si no ens anem una mica... si ens anem a l'abisme més gran, i bé, fer pisos que siguin realment de social, de lloguer social, no fer quatre, perquè amb quatre pisos no fem res. O sigui, al final quatre, som molta gent per quatre pisos. Serà el mateix dels Jogos de l'Hambre, i ja els que quedin, a veure què troben. Clar, al final és...
molt fàcil dir abans era molt més fàcil comprar-se un pis abans no hi havia tot el que hi ha ara al final s'ha d'intentar o que pugin els sous o que vagin els preus o trobar un equilibri perquè si els sous s'asseixen igual o baixen i els joguers pugen que destinen 80% del sou a pagar un pis et queda per res
Un 80%, jo recordo quan em van donar la hipoteca que em deien, només has de destinar un 30% del que guanyes per pagar el pis, imagina't, eh? Clar, per això, ara és uns 60-70, depèn de la que obri la gent, si és el salari mínim, és que tens 300 euros per passar el mes, vull dir que potser és com, ara què faig? O sigui, clar, no pots estalviar, no pots fer res.
I el tema del teatre també està d'aquesta manera? Vull dir, per guanyar-se la vida amb això, que seria el que segurament voldries, no? Com el veus? Perquè tu estàs allà lluitant ja fa temps, eh? És que ara mateix jo crec que poca gent pot viure del teatre, només. O sigui, que el teu sou sigui el teatre i ja està...
Molt poca. Vull dir, hi ha molta gent que combina, i crec gent coneguda també, que combina més d'una feina. Ja sigui ser profe, ser cambrer o cambrera, ser el que sigui. Vull dir, al final és que tothom voldria viure, però és que no dona... O fas una obra d'un monòleg i va molt bé i mira, però quan facis una obra de més d'una persona, és que no... Vull dir, no tots som de bo i de gomo, ja m'agradaria, però...
Bueno, que també ells han treballat molt per arribar on han estat. Però, clar, és molt difícil. Sí, hauria d'estar millor. La situació hauria d'estar una mica millor, en general. En general, no? De tots els àmbits, però clar, estem parlant ara mateix de cultura. Una llei de l'artista estaria bé, que crec que s'havia d'aprovar i no s'ha aprovat encara, o l'estatut de l'artista, crec que era... Bueno, estaria bé.
Si no s'aprova ara, doncs no sé quan s'aprovarà. No ho veus molt. En un futur, com no s'aprovi amb els que governen ara, em dóna una mica aquesta llei no s'aprovaria, però seria necessària també. I que la gent vagi també al teatre, no? Sí, a tothom li agrada. Tu creus que la gent va prou al teatre? Jo crec que no. O sigui, la gent que li agrada el teatre va molt al teatre.
També els preus del teatre potser haurien de baixar una mica o ser una miqueta més ajustats perquè hi ha gent que no pot pagar el que costa, depèn de l'espectacle, una entrada. Si hi ha musicals que costen 80 euros per persona. Home, a veure, si vas tu sol, però si vols anar a una família és que ja tot en va a 300 euros, si són uns quants, que tampoc es pot. Però la gent jove, sent jove també.
Hauria d'anar al teatre més, al final molta gent es queda, jo que he fet funcions escolars a la feina, que veus que són gent que segurament estigui bé anar tiktokers o youtubers, bueno, d'una inclinació política una miqueta dubtosa,
I al final, si aquell contingut el consumeixes però no consumeixes cultura, que és el que et fa pensar, et quedes amb un pensament super... bueno, de blanc i negre. Sí, que al final no hauria de ser... hauria de ser així, que pots veure teatre i que no t'agradi o que t'agradi moltíssim. Però almenys, home, no sé, una miqueta crític.
I fer cultura. I fer cultura. Al final la gent és això. Tothom ens agrada veure pel·lis o veure coses, però el teatre també està allà. I és més guai perquè és en directe. Clar, és en directe, cada funció és diferent i clar, també heu de guanyar-vos la vida, evidentment. És una feina com qualsevol altra, més creativa i que s'intenta que tingui un ressò diferent, que remogui també, no només divertir-se, com és el cas d'una comèdia reivindicativa com Fins la cuina.
i que costa 13 euros l'entrada. I fan pags també de sopar i obre de teatre si surt més econòmicament a tothom. Clar, hi ha pags amb bocata, amb no sé què més, l'entrada sola. Sí, hi ha de l'espectador, estem a tot. I això ho fan molt bé i es mereixen que els vinguin a veure.
Doncs recordem, el dia 5 és l'estrena a les 7 de la tarda a la Sala Pangolí de Barcelona. Podeu trobar ofertes des de 16 euros. També al novembre teniu les dates del 13, el 19 i el 30. Sí. I en principi, segurament, al desembre tindrem també funcions. Sí, se suposa que al desembre esperem que funcioni bé i ens prorroguin, esperem seguir. En terapia vam estar 6 mesos.
Si amb aquesta estem al mateix temps, jo estic supercontent. Si arribem a l'estiu,
Si arribem a l'estiu i després ja venim a la sala. Ja està. Des d'aquí queda la crida feta. Aquesta és molt divertida. A la gent li agradaria. Sí, segur. Fins la cuina, aquesta comèdia que parla del lloguer, del que costa independitzar-se amb humor, però amb crítica social, que és com millor entrar amb humor, que t'ho expliquin d'aquesta manera. Després, això sí, ja estàs ahí reflexionant. Si fem en drama...
La gent ja no hi aniria. Ja està llevent, vull dir, no cal. Doncs, Sergio, molta merda per dimecres. Ens veiem per allà. Ja saps que a mi m'agrada anar a veure també els espectacles quan puc. Últimament no puc gaire, però ja t'avisaré. Perfecte. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.