Aquest mes l'Explica'ns el teu rotllo del grup fotogràfic al Gra tindrà com a protagonista el Jaume Escofet. Es diu una passejada per la fotografia estereoscòpica i ja ens acompanya tant el Jaume com el Manel Miràs del grup fotogràfic al Gra. Molt bon dia a tots dos. Bon dia i gràcies. Bon dia. Per començar, Jaume, què és la fotografia estereoscòpica?
Bé, la fotografia estereoscòpica és una fotografia que ens permet veure una imatge bidimensional. Així com la fotografia normal, la imatge que tenim i la que veiem és plana, la fotografia estèrio, estèrio vol dir relleu, ens permet veure la tercera dimensió.
Per fer això necessites eines auxiliars, com per exemple són o visors o ulleres. Sense això no es pot veure. Potser és el desvantatge que té aquesta fotografia, però una vegada t'armes amb aquestes coses, la satisfacció de veure la tercera dimensió realment val la pena.
Aviam com ho fem això perquè ens ho expliquis tècnicament però per a gent no entès en la matèria perquè els que estan a casa no es pensen òptica. Què és el que fa que puguis veure aquesta tercera dimensió o aquesta profunditat per dir-ho d'alguna manera?
Això el que fa és que els humans i la majoria dels animals, però sobretot els depredadors, i els homes som depredadors, tenim dos ulls. El secret és que tenim dos ulls i que cada ull forma a la retina una imatge lleugerament diferent d'estar a veure aquesta separació, que se'n diu la distància interpopilar.
que són en promig un 65 mil·límetres. Això fa que tinguem dues imatges lleugerament diferents. I la fusió per part del cervell d'aquestes dues imatges fa que puguem veure la tercera dimensió. Per això és important dues imatges. Llavors, això, quan es va descobrir les bases d'aquest fenomen, que això es va descobrir a mitjans del segle XIX. Això és de...
aproximadament al voltant de 1850, s'estableixen les bases, i que són les que avui en dia encara regeixen. Doncs el senyor que ho va descobrir, que és Whetstone, que era un anglès, va dir, escolta, si els ulls formen dues imatges lleugerament diferents, això coincideix. Ell ho va començar fent dibuixos, però llavors ja començava a veure la fotografia, ja començava a estar desenvolupada. Diu, farem el següent, farem dues imatges lleugerament diferents...
Les posarem davant de l'ull, de manera que cada ull vegi una imatge diferent, per això necessita sempre un estri a l'hora de mirar, i tindrem la sensació estereoscòpica, i així mateix va ser. En certa manera estem enganyant el nostre cervell? No, no l'enganyem. El que estem fent és fer dues imatges,
Bueno, enganyem de la mateixa manera que quan mirem amb els ulls normals. Estem fent dues imatges, doncs fem les dues imatges i llavors l'ull, com que capta dues imatges lleugerament diferents, doncs ja sap el que ha de fer, que és fusionar-les, que és el que fa sempre. Es fusiona i llavors és quan tens la sensació de la tercera dimensió. És allò que fèiem quan érem petits o no tan petits, quan et tapes un ull o l'altre? Exacte. Sobretot si et poses el dit aquest a davant i mires al fons, veus coses completament diferents, que són les dues imatges que formen els ulls, que són diferents.
Ens parlaves dels orígens d'aquesta fotografia. Fareu un repàs històric. Farem un repàs històric. Primer farem un repàs una mica... Bueno, explicarem això que he explicat ara amb algunes imatges i tal. Farem un repàs històric perquè això va ser... Incluso quan es va descobrir això, a la segona meitat del segle XIX, es va dir que la fotografia només tenia sentit si es feia d'aquesta manera. O sigui, com que això superava la... Sabis que no, al final, no?
Però es va dir que a la fotografia hi va haver un auge, que en diríem, d'això que va ser brutal. Es van crear moltes empreses. I llavors, més que fer fotografies, que la gent feia fotografies, però ho feien els professionals, els que en sabien. Necessitaves unes càmeres especials en aquella època. La fotografia no era tan fàcil com ara, era analògica, hi havia uns processos de revelat. O sigui, hi havia una certa complicació.
Llavors, veient, el que va fer molt va ser mirar fotografies estereoscòpiques, o sigui, veient, es comprava un visor, que era relativament barat, i en el mercat hi havia fotografies, i llavors, doncs, jo què sé, fotografia, jo què sé, dels parcs d'Amèrica, doncs hi havia, que tu te'ls miraves allà, les veies en ràdio, hi havia empreses, hi va haver aquí un negoci que va ser gran, inclús hi havia guerres,
Guerres a algun lloc del món, no em sembla que era la guerra de Xina, a diferents llocs, sobretot la guerra americana amb Mèxic, ara que n'estem parlant d'aquestes coses, quan hi havia la guerra al segle XIX, que els americans es van apoderar d'una part considerable de Mèxic, totes aquestes empreses enviaven els seus fotògrafs i feien fotografies estereoscòpiques i després les venien i la gent les mirava. O sigui, aquí hi ha dues parts.
la presa fotogràfica i la visió de la imatge. Doncs la part de la visió de la imatge va estar molt de moda i ens va portar molt, inclús podíem dir fins a... Això va acabar ja als anys 80, va ser quan ja gairebé es va fer el certificat de difunció de la fotografia estereoscòpica. Però pensem que a finals del segle XIX va ser inclús més important que la fotografia normal.
ha anat tingut als i baixos, després va tindre una revifadeta als anys 50, sobretot empreses americanes i d'això, i angleses. I després cal dir una cosa que és una curiositat, que és una curiositat que fa gràcia, que és que ara hi ha hagut una revifada, una revifada perquè hi ha hagut gent que ha injectat aquí cèntims per tirar-ho endavant, i la persona que està darrere de tot això és el Brian May,
El Brian May és el guitarrista de Queen. De Queen. És que el Brian May és Sarr, és Sir Brian May, i a més a més és físic, el Brian May és astrofísic, i tota aquesta gent que treballa amb aquestes coses, doncs, dominen molt l'òptica. Llavors aquest senyor es va enamorar tal, va comprar una companyia, va comprar una marca que ja havia fet fallida, que és la London Stereoscopic Company,
Té una col·lecció d'imatges impressionant, inclús es dedica a la càmera, inclús si tu es mira per internet, es posa Brian May estereoscopi, es veu ell donant consells de com ha creat visors i ven postals, llibres, i es dedica a difondre totes aquestes coses. Això que ens expliques, que és anecdòtic, però és de fora d'aquí, també ho tenim
Salvant molt les distàncies aquí a Rubí, perquè una de les coses que s'explicarà són les fotografies fetes amb càmera estereoscòpica per Pere Xercavins a l'inici d'aquest segle. És a dir, que tenim fotografies d'aquest tipus pròpies de Rubí. S'ha de dir que Pere Xercavins va ser un gran fotògraf aficionat aquí a Rubí.
que va començar a fer fotos, coneixem, que va començar als anys 10, sobretot la primera foto que tenim més o menys és l'any 13, però en fotos normals, amb plaques de vidre, i en un determinat moment es va comprar una càmera estereoscòpica i va fer fotografies estereoscòpiques que són des dels anys 20 fins a l'any 39.
perquè l'any 39, quan s'acaba la Guerra Civil, això ho sabem perquè ell ho va escriure, va canviar aquesta càmera per uns llargavistes, o sigui que va deixar de fer fotografies estereoscòpiques. Però bé, les que va fer, no sabem si són totes, perquè jo penso que ara convé una revisió d'aquest arxiu que es pot fer, però sí que n'hi ha...
Em sembla que en són entre 20 i 25, que té un cert interès. I són de Rubí? Són de paisatges de Rubí o d'espais de Rubí? Sí, penses que aquest senyor era pagès i llavors n'hi ha moltes de pagesia, de pagesos, de la seva casa Pairal, que és Can Xercavins. Sí, sí, la majoria són d'aquí a Rubí. N'hi ha una que és del Tibidabo, que es veu el seu fill pujant allà amb una atracció que li va fer una foto...
I després n'hi ha d'altres, si vosaltres som bastant de Rubí, i també n'havia fet moltes de famílies, o sigui, en una festa de famílies, ara es posava allà i jo els hi feia la foto. Té mèrit, això, perquè ell se me revelava, ell se les muntava i ell es feia el paper, o sigui que s'ho feia tot, vull dir que... I bueno, doncs això s'ha mantingut.
explicaves, explicarem una part de la tècnica a l'inici de tot, clar, el públic que tindràs, si és un públic més entès, perquè la gent del Gra, la majoria de gent que va a explicar-nos el teu rotllo, són com a mínim aficionats a la fotografia. Aficionats a la fotografia, exacte, sí, sí. Sempre és un tema molt interessant i per això el Jaume ha proposat aquest rotllo, precisament.
Clar, anava a dir, aquí sí que tenim un públic potser més interessat i amb més coneixements, no sé si d'òptica, però... Però com a mínim per entendre-ho fotogràficament. I que segurament faran preguntes més tècniques, no?, de com això es pot aplicar o de quina manera...
M'imagino que... També vull comentar, i no és per descrèdit del Jaume, sinó al contrari, que hi ha un altre amic del Draghi Rubí, que és el Miquel Planchart, que ell s'hi dedica professionalment a la fotografia estiroscòpica. Però és una altra història. Potser ara es dedica més a fer cinema amb 3D i treballs molt interessants, que també va fer un rotllo l'any passat...
Però és diferent perquè aquest any el Jaume ens presenta fotografies històriques precisament de Rubí, del senyor Pere Txarcavins, no? A part que ens explicarà tècnic perquè ell és, perdona'm, ets doctor en física? Soc físic, sí. Físic, òptic, especialista en òptica? Sí, més especialista en òptica. O sigui que domina molt més la tècnica que no pas la resta d'humans d'aquí Rubí, no?
Clar, i segurament aquest tipus de fotografia serà molt interessant, però també se m'acut que li poden fer moltes preguntes als fotògrafs amateurs o als fotògrafs sobre altres qüestions que tenen a veure amb com l'ull i el cervell miren o veuen. De totes maneres, a dia d'avui, i per això faig aquesta xerrada,
Perquè això ho vaig començar a fer amb els meus alumnes, que em vaig dir, això ho hem de tirar endavant, i a la universitat, si tu personalment vols aprendre una cosa, dius, l'haig d'ensenyar. Llavors això t'obliga, t'obliga, i de quina manera que t'obliga, perquè t'estan esperant allà a veure tu, i que no hi pots anar de qualsevol manera. Llavors, el que explicaré ara és, fer fotografies estereoscòpiques està a l'abast de tothom, és una cosa molt, molt, molt, molt senzilla.
antigament ens venien càmeres estereoscòpiques que tenen dos objectius que fan les dues imatges doncs això avui en dia no és que ni cal, simplement amb un mòbil i es fan amb el mòbil dues fotos desplaçant, esclar, com que dos ulls hi ha haver separació amb el mòbil has de fer un motiu estàtic perquè si la cosa es belluga i després el tema de la composició que abans era més complicat perquè era analògic hi havia un procés de revelat, hi havia un procés de muntatge i tal
Ara amb el digital és senzillíssim, o sigui, muntar una fotografia estereoscòpica necessites el Photoshop, però no necessites ni el Photoshop, necessites qualsevol programa que... Nosaltres, per exemple, a la facultat, que jo ho feia, l'assignatura era una optativa i nosaltres no, nosaltres fèiem coses d'òptica, però no fèiem coses, no estàvem especialitzats en fotografia,
I llavors mai vaig aconseguir que em compressin el Photoshop, perquè era car, perquè hi havia altres necessitats. Per què ho necessites això? Exacte, i per una assignatura optativa, que en són pocs i tal. Inversió mínima. Sí, no, no, no. No, no, no me'n vaig sortir. I llavors, en programes, ho fèiem en programes de software lliure,
I ho fèiem també com a Photoshop. O sigui, que sense gastar-se cap cèntim amb software. I amb tres instruccions molt senzilles es poden muntar les fotografies estereoscòpiques. Estic segura que hi ha molts alumnes del Jaume que a partir d'aquí els va picar...
Com a mena del CUC, no és el CUC de la fotografia, però sí aquest coneixement, no? No, no, no, a veure, això, a veure, jo feia un grup, per exemple, de 30 alumnes, doncs n'hi havia uns quants que quedaven, sí, agafava el verí i el CUC, i amb el mòbil, eh?, ho feien amb el mòbil i se'n sortien i tal.
Amb aquest tema, el Graia hi hem treballat una mica, gràcies a ell, i fem dues activitats. Una és col·laborar amb la Nú, amb el Festival de Fotografia de Rubí, i fem una activitat de fotografia familiar estereoscòpica aquest any. Fem fotos amb estereoscopia i els hi passem el resultat final. Perdona, fan fotos ells amb el seu mòbil i llavors els hi muntem amb tridimensional o amb estereoscòpic.
I l'altra activitat, que ja fa tres anys que la fem i té bon resultat, és la col·laboració amb la Marató de TV3, que fem també fotografia esteroscòpica i fem això mateix. Llavors la gent aporta el seu donatiu, que va petar la Marató, evidentment.
Deia abans el Jaume, quan va aparèixer tothom pensava que aquest seria el futur de la fotografia perquè tenim aquesta idea de si hi ha una cosa més desenvolupada o igual que quan va néixer el vídeo, no? Si tinc imatges en moviment perquè vull imatges aturades, no? O una imatge d'un instant. Al final la història demostra que
totes les disciplines són vàlides i que al final... I prou interessants. Molt interessants i molt necessàries perquè cadascuna esplora el seu camí. És a dir, no es pot dir que una imatge d'un moment, és a dir, una fotografia, a més a més, sense aquesta profunditat, no sigui igual o no pugui ser igual d'artística, d'informativa i d'històrica. I de comunicació, no?
que un llarg matratxa de dues hores i mitja. De totes maneres, per mi, penso jo, qui es va carregar la fotografia estereoscòpica va ser el cine. Entrar al cine va ser brutal. En canvi hi ha hagut intents de cine que en diuen en 3D, però no han regeixit. Exacte, no regeixen. És que has de fer dues coses amb la fotografia estereoscòpica. Una part és la part òptica, fer la pel·lícula, perquè...
que no pots fer segons quines coses. Això, per exemple, Miquel Planxar ho sap molt bé i ens ho explica. Si, per exemple, fas moviments bruscos de càmera i tal, et mereixes amb la fotografia estereoscòpica,
Això, per una banda, et limita. I després suposo que és explicar bones històries. I jo penso que el gran... I llavors, la fotografia estereoscòpica, el problema que té també és la comercialització i la difusió. O sigui, has d'anar amb unes pantalles especials, necessites que et donin unes ulleres a l'entrada... Jo penso que tot això marca i frena, eh? Penso que tot això frena. És a dir, en canvi, al cine no. Tu vas allà, pagues una entrada, te sents en una butaca i...
I et mires la pel·lícula i pots mirar a casa amb la tele, sense res. I inclús va haver-hi fa 20 anys, que quan jo em vaig comprar una tele, ja m'ho van vendre. Hi havia un intent de fer... Jo també. Televisiós en 3D. Sí, sí, sí. Exacte, hi va ser un fracàs. És que jo aquelles ulleres no les he fet servir mai, tu. No les he fet servir mai. O sigui que no reaixeix, eh? Tot i que quan veus la cosa aquesta dius, oh, que desadmirat, és espectacular, no? Dius, oh, tal...
Però no enganxa, això sí que és veritat. Hi ha algun tipus d'imatge, a banda d'aquestes qüestions tècniques, que deies, no pot haver moviment, però hi ha una imatge o un tipus de contingut que sigui més adient per aquest tipus de fotografia? Estic pensant en paisatges, escenes, no sé si retrats... Quins serien els més adients, tu que tens experiència? O és una qüestió de gustos? Jo penso que és una qüestió de gustos, però el que és, jo què sé, paisatge...
O el que és fotografia documental d'algunes coses, per exemple, n'hi ha una... Bueno, vaig fotografiar, per exemple, al celler de Can Xercavins i ara me'l vaig estar mirant i dius, ostres, això és molt diferent que quan la mires d'una altra manera, no?
Sí que tenen. Quan ho mires, si està ben fet i tal, dius, home, això està bé. Però esclar, per mirar-t'ho ja necessites tindre la fotografia. Però després, si no tens les ulleres, si no tens el visor, necessites unes ulleres o un visor. I un altre tema, també, a l'hora de captar...
Per veure la profunditat, sempre és bo retratar algú que no sigui plau. Si fas un paisatge de muntanyes a l'infinit, no ho veuràs pràcticament. En canvi, si tens un arbre a 15 metres o a 10 metres, llavors sí que veus el relleu. S'ha de ser una miqueta estètic en buscar conceptes d'aquests que hi hagi distàncies entre temes. És fonamental que hi hagi relleu. Tens que tindre diversos plans perquè es puguin veure...
Tu no pots fer fotografia estereoscòpica d'una paret o d'un mural d'una paret. No veuràs res. No té cap sentit. És a dir, que la tècnica... I, per exemple, utilitzar la mateixa... No tècnica, però... Això sí que ho feu en fotografia. Buscar que en una sola imatge tinguis dos o tres plans en profunditat també s'utilitza com a recurs. Sí, el que passa és que amb la fotografia convencional... Ho veus tot pla. Ho veus tot pla.
Sí que llavors jugues amb el que és l'enfoc, si per exemple fas un retrat i a de fons hi ha un paisatge, intentes que quedi enfocada la persona i el altre és una mica difuminat, perquè així realça, però realment no és efecte 3D o estereoscòpic, sinó que el que fas és realçar el primer pla, per dir-ho així.
Al final és jugar amb el... En canvi, en fotografia estereoscòpica, si tu tens diferents plans, has de procurar que sortin tots. Així com de l'altra manera, obres el diafragma per entendre'ns, per limitar la profunditat de camp, per desenfocar el fons. En fotografia estereoscòpica has de fer al revés, tancar el diafragma per enfocar-ho tot. Perquè, esclar, l'ull no acaba d'entendre quan hi ha una cosa desenfocada que diu això ho haig de juntar i no junto res perquè està desenfocat. Has de procurar...
La tècnica, en principi, és al revés. És una ciència apassionant, la de l'òptica. Bé, sí, jo m'he dedicat bastants anys de la meva vida. Fins fa uns mesos estaves fent classes, això vol dir que estàs jubilat. Sí, sí, sí. L'heu d'aprofitar més. Sí, sí, sí. Aviam, s'ha de dir que el Jaume és de la Junta del Grau, o sigui que a sobre és molt actiu. Actiu, sí, estem actius, sí.
Però des que vas començar a fer classes fins que les has acabat, m'imagino que l'òptica ha canviat moltíssim, no? Ha avançat moltíssim. Mira, l'òptica no. No? L'òptica... Bé, aquí... Clar, els fonaments són els mateixos, no? Ara parlarem de diverses coses. L'òptica, el que és a nivell d'instrumentació, el que és a nivell de càmera fotogràfica, objectius fotogràfics, això...
els temes aquests estan assumits des de la meitat del segle XX. O sigui, es treballa igual, el que passa que ara potser hi ha més ordinadors, es pot fer més càlculs, es poden fer més coses, però això no ha variat. Potser han variat els materials, més vidres i tal. La part aquesta de la instrumentació sí que ha evolucionat, però ha evolucionat relativament poc. Les càmeres fotogràfiques han evolucionat poc. La gran evolució no ha sigut l'òptica,
sinó que ha sigut l'electrònica, que ha sigut el sensor digital que ens ha permès proves òptiques. O sigui, hi ha òptiques de començaments del segle XX que es poden posar en aquestes càmeres i són tan bones com vosaltres o segons com millor. Però és clar, llavors l'òptica és fotos, fotos ve de llum i ve de fotó. Hi ha tota la part de la fotònica, que és tota la part de les comunicacions òptiques, tot això també és òptica. I això sí que ha sigut un canvi brutal, no?
Però amb l'òptica que estem pensant d'instruments i coses d'aquestes, sí que hi ha hagut canvi, però no, no ha sigut un canvi. O sigui, les bases estan establertes des de fa... Per entendre'ns, quan es dissenya un objectiu fotogràfic, que per cert, obro un parèntesi, aquí a Espanya som incapaços de dissenyar un objectiu fotogràfic, diguem, quina empresa espanyola fa objectius fotogràfics? Te'n vas a Benicon, te'n vas a la Canon, te'n vas a la Fuji, te'n vas a l'Impus...
Has vist alguna que sigui espanyola d'aquestes? No. Doncs, bueno, el disseny que fan aquesta gent ja va estar establert fa molts anys. L'única canviada ha sigut que els ordinadors tenen més potència de càlcul, poden fer més coses, però les bases són exactament les mateixes. I els coneixements, m'imagino... Els mateixos. Tècnics, els mateixos. Amb això no ha evolucionat gaire, perquè potser tampoc ja estem en el límit i no podem evolucionar més. Amb això és la part d'instrumentació, que és la part electrònica, no la part que hem canviat el negatiu
Que per cert, el procés de formar la imatge amb un negatiu i revelar-ho, això és un objecte, això és apassionant, això va ser un gran descobriment, això mai serem prou conscients de lo que ha representat això, tot això ho hem tirat a les escombraries perquè no ens serveix.
I ho vam canviar per una cosa que encara és més apassionant, però que no entenem res de com funciona, que és el sensor aquell amb els píxels. I també diguem quina empresa europea fabrica sensors. Hem d'anar a comprar als Estats Units. I saps quins sensors comprem? Els que ja no serveixen per a la indústria militar.
O sigui, els que ja estan amortitzats per la indústria militar són els que llavors van a la indústria civil. Sí, sí, sí, a la civil. Perquè ells en tenen uns altres. O sigui, que ells estan fent unes coses que potser no... Van molt per davant. Que van molt per davant. I a sobre ara, amb la intel·ligència artificial, encara més. Vull dir que el que ha canviat ha sigut la part electrònica, això sí que ha sigut. I la part electrònica és el sensor. És que llavors ara els objectius tenen un motor per fer l'autofocus, totes aquestes coses que abans ho havies de fer manual, no?
Però la part òptica, jo diria, tal com l'entenem nosaltres, d'instrumentació i tal, va evolucionant. Si home, per exemple, surten objectius millors que d'altres, entre altres coses, ho veus pel preu, si no t'estafen, si és més car, és que és més bo. En principi això va així. Però la tècnica és exactament la mateixa. Exactament la mateixa.
Doncs, si algú que ens està escoltant, després d'escoltar, com ho explicava el Jaume, està interessat per la fotografia estereoscòpica, ha d'anar dimarts vinent a partir de tres quarts de set, em sembla que és. Tres quarts de set, a la biblioteca. A la biblioteca. M'imagino que, com sempre, Manel, sobretot la gent del Gran, molt expectant per a què t'explica'ns el teu rotllo, perquè intenteu sempre que sigui... Sempre.
Alguna cosa diferent que cridi l'atenció. I temes interessants fotogràficament, o relacionats molt amb la fotografia, que a vegades no són solament fotogràfics, sinó documentals, periodístics, però sempre relacionats amb la fotografia. I, a més a més, intentem sempre portar gent bona de fora i gent bona de casa. És el que és important donar-nos a conèixer nosaltres mateixos també, no?
Doncs moltíssimes gràcies als dos, que vagi molt bé la setmana vinent i us espero un altre dia per seguir parlant d'aquest tema. Propers rotllos. Que no són pas un rotllo, eh? Gràcies. Gràcies.