Com us dèiem, avui volem parlar de cultura i ho fem amb una autora d'aquí de la ciutat que ens ve a presentar un llibre i no és nova en aquestes tasques perquè la Gisela Morós ens porta vivo en tu mirada però no és el primer llibre ni molt menys que presenta i que publica dins del que a ella li agrada anomenar la novel·la romàntica.
que de vegades, perdoneu per l'expressió, però pot ser un gènere una mica denostat. Ara li preguntem si s'ha trobat amb aquesta circumstància o no, perquè la tenim aquí a l'estudi. Com dèiem, no és la primera vegada que presenta un llibre, però sí que és la primera vegada que trepitja els estudis d'aquí de Ràdio Rubí. Giselle, què tal? Hola, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí, sí, molt contenta d'estar aquí.
I estàs nerviosa per estar a la ràdio o no? Molt, perquè jo et veig molt calmada, m'ha dit, estic molt nerviosa, no ho noto. No, no, estic nerviosa, sí, sempre que es tracta de parlar així una miqueta més d'una persona em poso molt nerviosa, sí.
Clar, no és el mateix escriure, que estàs tu sola, ara parlarem una mica del procés creatiu tot plegat, que després està el fet de parlar del teu llibre, amb aquesta famosa frase que es va fer coneguda, vengo a hablar de mi libro, has de vendre aquesta tasca cultural que has fet, en aquest cas vivo en tu mirada. Quan tu comences a pensar en una història, què és el primer que et ve al cap?
Bueno, el primer, bueno, és... Penso en els protagonistes, com ha de ser ella, sobretot, perquè clar, jo esclic en primera persona. I, bueno, sempre intento variar, no?, de les protagonistes que siguin d'una manera o d'una altra. El que sí és que són bastant... Tenen bastant caràcter. I això, bueno, em va guiant una miqueta el que vull fer amb la història. Però vaja, que la realitat supera la ficció, no es diu...
Normalment passa. Jo li poso molta realitat. Són personatges de qualsevol persona d'avui dia, qualsevol noia, que s'enamora i és molt contemporània, és d'ara. Llavors, la Rocío com és? La Rocío és tremenda.
És una noia amb molt de caràcter, que té la seva vida, està acomodada, fent el que vol, que és ajudar una miqueta al més necessitat, és advocada, i li encanta això, ajudar la resta. Va estar enamorada en un temps de la seva vida i ara està una miqueta així tranquil·la.
Bé, tranquil·la no sé, perquè si comencem explicant què és el que passa a l'inici de la novel·la, molt tranquil·la no. Clar, perquè passen dos anys des d'aquesta tranquil·litat. Ho puc explicar? Jo ho expliques tu. Sí, i tant. Pateix un segrest. Sí.
Sí, perquè jo t'explico que fa dos anys que estava molt tranquil·la fins que va conèixer el cadir, perquè aquesta novel·la comença, que mai ho he fet, és la primera, comença en què ella ja porta dos anys caçada amb el cadir, llavors ella se'n va a Dublín i allà li passa això que tu vols dir.
Però el Kadir, diguem que el va conèixer d'una manera una mica peculiar, o almenys la relació va sorgir com molt passional. Estem parlant de novel·la romàntica, eh? Però després va més enllà, no? Clar, perquè és que aquesta novel·la creix o neix millor en una bonita casualitat, que és la meva primera novel·la d'aquesta... Bé, biologia, com li diguin...
Llavors, clar, la Rocío és la germana de la protagonista i ell és un personatge també. El que passa és que al final d'aquest llibre han sortit aquests dos personatges, que eren molt potents. I llavors es coneixen allà, a la cafeteria dels pares d'ella, d'Almeria, i sorgeix el que és una passió, sexe i tal, però no pensen que això va més enllà.
I aquí ja comencen que sí, que han anat més enllà i que es van casar i se'n van anar a Dublín a viure. Precisament una feina normal ell tampoc té. No, per això l'agòvio d'ella. Què podem explicar, Giselle? Perquè clar, després estava el tema dels spòilers. Si diem que té una feina molt complicada o molt arriscada, estem explicant massa o no?
Bé, jo no, perquè ja es veu una miqueta, o sigui, ell ho deixa tot per anar a Dublín, però és que ell és de la secreta d'allà de Dublín. Llavors, clar, si els hi diuen que s'han d'anar fora per fer un treball exhaustiu i tal, de policia, potser està dues o tres setmanes fora. Llavors a ell això li mata no poder estar amb ell...
I ella comença a fer cosetes per dir, potser treballo en l'equip, no com a policia, però sí que amb els meus estudis puc fer alguna cosa d'estar amb l'equip d'ells. I ho intenta, però quan ho llegiu veureu que només ho intenta. I per això es presenta a Amsterdam, per exemple?
Sí, clar, va allà perquè, bueno, sabia tindre una disputa amb ell i diu, doncs ara ho vull fer, és una sorpresa. I llavors la sorpresa se l'emporta a ella. Se l'emporta a ella perquè, bueno, és el secret que tu dius. Però, bueno, va ser una cosa molt escueta així. No m'agrada escriure coses que siguin negatives ni fer patir els personatges, no? O ràpid. Ho passo ràpid. Perquè en realitat no va ser una cosa per ella, sinó va ser una cosa per ell. I, bueno, però...
Però és només això que després hi ha.
comença la història intensa. Intensa i amb fets del passat que tornen i que a ella li fan rumiar potser una mica massa, no? Clar, perquè ella és una persona, doncs, bé, és això, és molt... És molt activa, és nerviosa, a ella li agrada, bé, el tema dels fills, per exemple, a la parella, ell no volia, ella tampoc, però bé, és que a vegades sempre no és tot això, ara ho dic i demà, demà no ho sé, a lo millor, saps?
I en aquest cas, aquesta història és això, que ella diu que no vol tenir fills, però com que ja té les seves nebudetes petites, perquè tal, doncs bé, no sé, ja comença ella a despertar-li el terrellotge biològic, i llavors aquí ja surten coses del passat, que ell no vol...
Xulíssima. I hasta ahí puedo leer, no? Perquè si expliquem massa més... Sí, ja està. No cal. Però sí que és veritat que barreges, diguem, una mica intriga, amb això, amb passió... I diversió. I diversió també. Sí, perquè n'hi ha punts super... A mi m'agrada molt...
Escriure-ho mort. Llavors, coses que penses i no dius, ho escric aquí. Que tens al cap que a vegades dius, hòstia, situacions que dius, mare meva. I ella ho diu, perquè clar, per sortir una miqueta d'allò del romanticisme tontet, que dius, oh, per favor, romàntica, no, doncs no.
És el que deia una mica abans, no?, del gènere denostat, no?, que potser hi ha una idea de, uf, tot és muy pasteloso, no? Sí, doncs aquí no. A més, ella té una amiga que és d'aquestes de, bueno, que no... Li és igual fer el ridícul o no fer-lo. Ella és així, i punt. I bueno, doncs, sí, sí, et rius, et rius. Per això dic que rius, plores alguna miqueta, però poca. I després, real, la passió i l'amor estan protagonistes. I per què aquest gènere, Giselle?
Doncs perquè, mira, m'agrada... Jo vaig començar... Jo era joveneta i allò llegia molta romàntica. I després em va donar per, bueno, per el que és... Bueno, la novel·la negra nova, històrica, de tot, no? Però quan més gran vaig tornar a la romàntica i dic, hòstia, doncs...
És que m'agrada molt sentir aquesta passió, no?, quan estàs llegint, que pàgina, pàgina, pàgina, i, bueno, si està ben fet un llibre de romàntic, és molt xulo. I, a veure, que la històrica també m'agrada molt, però ho sento. Llavors vaig començar, dic, ostres, i com que no parava de llegir, dic, ai, jo això li posaria aquest, o l'altre, aquest protagonista no m'agrada, i vaig començar, vaig començar, a lo tonto, a lo tonto, doncs, bueno.
I em va agradar, doncs, això de fer els meus personatges, les meves històries. O sigui, tu estaves llegint un qualsevol altra novel·la i deies, jo aquí ho hauria fet diferent. Sí, però com em ha fet això? Per què em posa aquí aquest? No toca, això s'ha de fer una altra cosa, no? Sí, i bueno, doncs així vaig començar. Bueno...
Sí, jo, bueno, és que al principi és molt de precipici que dius seré capaç, no podré enllaçar una història fins al final i és complicat, eh? I, bueno, al final ho vaig poder fer i, bueno, ja...
Ja tinc a la meva ment una històrica, o sigui que... Ara tens un altre projecte, ja? Sí. Ah, i és històrica? Sí, però aquesta trigaré una miqueta, clar. I pots donar-nos alguna informació? De quin tipus d'història? Vull dir, història de Rubí, història més general... Bueno, és general, però tocarà diferents parts d'Espanya, fins a França. O sigui, la vull fer bastant detallada...
I sobretot, clar, el protagonista serà històrica, romàntica, perquè si no, és que... Si no li fa alguna cosa. Dèiem, no és fàcil escriure, ho estaves dient tu, i no cal que ho penseu. És molt difícil posar-te a escriure una història que estigui ben enllaçada i que atrapi també el lector, que això és el més important, al final, perquè si no, dius per qui estàs escrivint, no només per tu, sinó per qui et pugui llegir.
Però després també és molt complicat publicar i és molt complicat que et coneguin. Sí. Però tu allà siguis. Bueno, mica en mica, jo vaig fent, poquet a poquet. De fet, aquesta editorial, jo vaig enviar... El primer que fas és enviar manuscrits als editorials. I a mi, per sort, els tres mesos que vaig començar a fer això, em van contestar i em van dir, te publicamos.
Què passa? Doncs que és una editorial petita, que és d'Almeria. Però, bueno, ara ja no és tan petita, vull dir que va créixer i tot. I, bueno, doncs vinga, llavors, clar, tu t'has de donar a conèixer. Ells fan el que poden, també, per la seva zona, per Andalucía. De fet, jo vaig a fires de llibres i tot per aquella zona, també. Només és Sant Jordi.
I és això, que comences amb aquesta editorial i mica en mica t'has d'anar a conèixer... És la feina més dura d'escriure. Sí, perquè no sóc... Les grans editorials, també ho podia intentar, però cada cosa ha de venir també. I de fet, dèiem al principi que no només vens aquí a parlar del teu llibre, que per cert es pot comprar... Sí, a les llibreries està l'ombra, està el record del llibre...
Està a les plataformes, en paper i en digital. I el podran comprar també el dia de la presentació, no? El dia de la presentació. Que és el millor lloc per fer-ho, perquè a més, clar, us podeu endur signada la novel·la. El que porti també ho signo. També portaré algun llibre dels altres. Clar, n'hi ha gent que potser diu, ostres, no tinc aquest o...
Serà el dia 6, dijous, a les 7 de la tarda, al Dori de Sant Jordi Parc. Vull que m'expliquis com serà aquesta presentació, perquè no estaràs tu sola. No, m'acompanyen l'Edgarita i la Cristina García, que són de Cadena SER. I ells fan una presentació bastant com són ells.
Bueno, divertida, amena, perquè clar, estem parlant d'una novel·la romàntica, però bueno, no és tot així, no és tot tan sèrio, no? I ho fan molt bé, m'encanten. I bueno, m'acompanyen aquest dia. Sí, una passada. Estic molt orgullosa, eh?
Però no pots explicar què faran? Potser fan de Kadir i de Rocío o m'ho estic inventant jo ara? No, no. Podria ser, et dono una idea. Ah, mira, sí, sí, pues li podem dir, oi. El que passa és que l'Edgar és una miqueta... Ui. Jo diria que no compleix el que és el... Com describim el Kadir? No, no, no. Crec que no, eh? No quadra. No quadra.
Ei, però actuar, es pot actuar? T'has de posar la pell del personatge? Sí, sí, home, els hi puc dir, eh? Lídia és de part meva. La Lídia Martín de la Ràdio diu que tu ho pots fer. Bueno, sí, sí, és capaç de tot, aquest noi. Quina és la sensació que vols que la gent que pugui llegir viu amb tu mirada o la resta de novel·les que has fet, Giselle, s'endugui?
de llegir alguna cosa...
que et fiqui dins de la novel·la, que et faci sentir la protagonista, que t'agradi. Quan jo llegeixo, per exemple, jo dic el llibre de companyia, perquè és que estic per la casa, estic llegint tota l'estona, i fas les coses de casa i me'l fico, una estoneta, cinc minuts que puc llegir, ho llegeixo. A mi m'agrada aquesta sensació de tenir un llibre que t'agradi, o sigui, de no parar fins al final, de sentir-te bé llegint-lo, que tinguis totes les emocions dintre d'aquesta novel·la.
I per això m'agrada. I les persones al teu entorn, que ja l'han llegit, què és el que et diuen? Bueno, clar, que em diuen. Bueno, a veure, ja, però... Preciosa, me ha encantado, mejor que ninguna. Coses d'aquestes, sí. Perquè cada cop que escric, sempre em diuen, estàs millor, estàs millor. Llavors, clar, això, per una persona que escriu, és el més. Quan acabes una novel·la o... A veure què ni et poden dir, ai, m'agradava més l'altra...
Però, per norma general, sempre l'última, o l'apoleixes una miqueta més, sempre està... Bé, per mi sempre està millor l'última, no? Però no, no, perquè quan me'n llegeixo, per exemple, a la primera, que dius, madre mia... Perquè, clar... Hi hauria coses que canviaries? Perquè llavors no acabaríem mai, eh? Clar, l'evolució que he tingut des d'aquesta primera fins ara ha sigut molt bona. Jo, per exemple, m'ho veig així. I l'editorial està molt contenta, igual, eh?
tenim un escriptor zero que se li diuen i sempre, sempre s'accepta perquè ja és garantia quan portes tant temps i contenta. Doncs ja sabeu, aquest dijous a les 7 de la tarda al Dori de Sant Jordi Parc hi haurà aquesta presentació de Vivo en tu mirada, l'última novel·la de Gisela Murós, que esperem que no sigui l'última vegada que vinguis aquí. Ai, no!
Ja m'agrada, eh? Tu... Jo ets tranquil allà, eh? Potser sí que estaves una miqueta més nerviosa abans, però ara estàs més tranquil. Sí, una miqueta, sí. I ja sabeu que hi haurà una presentació especial perquè serà amb l'Edgarita i amb la Cristina García, de Cadena C, que ja són habituals en les presentacions de la Giselle.
Doncs moltíssima sort amb aquest llibre i quan tinguis la novel·la històrica una mica més ja, diguem, preparada, ens ho vens a explicar també. I tant, aquí estaré. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.