I ara és el moment de fer les recomanacions, que us diem al principi del programa. Cada dues setmanes ja sabeu que ens vénen a visitar... Bé, la Carme ve més sovint, eh? Però la nostra activista cultural, la Carme Pomereda, ve carregada de llibres per fer recomanacions, igual que l'Enric Pallarès, que també ens ve a aportar alguns títols que, sobretot, si teniu un regal per fer, ja sabeu que serà una de les opcions...
segur que quedareu bé, i a banda, portar informació de coses que feu al racó. Anem a saludar-los. Carme, què tal? Hola, bon dia. Bon dia. Enric, com estem? Molt bé. I vosaltres? Encara una mica refredada, però allà hi estoy. No sé si vols començar per la cita de demà.
Ah, doncs si vols ser, perquè demà presentem un llibre que es diu Secrets ofegats, de la Susana Hernández, és un llibre editat per la Campana, i la Susana Hernández és una autora que ja té uns quants llibres, dintre del que diríem el gènere novel·la negra, novel·la d'intriga,
que de vegades els autors diuen que no és novel·la de gènere. Bé, evidentment és literatura i són bones novel·les. Aquests secrets ofegats, la veritat és que està molt bé. Des de bon principi,
comença per un fet que ens portaria a algun record o alguna cosa que podria passar. És a dir, el 2023, en plena sequera, els pantans han baixat molt i afloren coses que hi ha a dintre dels pantans. Uh!
Clar, aleshores, això sempre dius, bé, si surten pedres, surten coses, surt brutícia, però surt un 124 vermells.
que estan a la portada del llibre, amb uns ossos humans a dintre. Jo t'anava a dir que si eren ossos, però clar, no havia pensat en el cotxe. Hi ha un 124 vermell, per tant, ja ens col·loca en una època, és a dir, en uns anys 70 i pico, i això és el Pantà de Sant Magí. Pantà de Sant Magí és un lloc imaginari, diguéssim, un lloc creat, però que el podríem...
Situar perfectament i allà va passar un succés el 1976, diria jo. Un succés que van desaparèixer dues persones. A partir d'aquí, tota la maquinària, Mossos d'Esquadra, etcètera, investigadors es posen en marxa, però també es comencen a remoure moltes altres coses.
Moltes famílies... Ai, ai, ui, ui, què passarà? Clar, sí, sí, sí, està clar. És així. Ai, ai, ui, ui. És que no vull fer espòliat, perquè jo a l'il·legítim m'he passat molt bé. Llavors, l'heu d'anar a escoltar, aquesta noia. A més, el presenta la Isabel Mercader. La Isabel Mercader, del Club de Lectura Criminal de Rubí. I això ho farem el divendres a les 7 de la tarda al Record.
El 124, estic veient que el podeu comprar, eh? Encara hi ha gent que ven aquest cotxe. El 124, home, és un cotxe d'aquests, com els 600, com tots aquests. Sí, sí, Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs això... Secrets ofegats. La presentació serà demà, eh? Demà a les 7 de la tarda. Demà, sí, jo deia divendres, com si fos no se sap quan. Demà, demà divendres a les 7 de la tarda. Jo ja ho he vist, dic, no sé, que no es pensa a quin dia estem. Sí, no, no, mira, avui m'he despistat.
Bé, no passa res. Doncs aquesta és una de les recomanacions. I ara anem per tu, Carme. Jo he trobat aquest, que es diu l'aprenenta de bruixa i el pom màgic. És una història d'uns nens que descobreixen que a la seva veïna els sembla que és bruixa, però en realitat és un aprenent de bruixa.
Però el que a mi més m'ha agradat, jo això no ho sabia, és que darrere hi ha una història verídica. L'any 43 va sortir aquest llibre a Anglaterra, en una època quan hi havia dels bombardejos a Londres, i el que passava és que molts nens els agafaven, els pares, i els enviaven al camp lluint de casa per evitar les bombes. I clar, els nens pobrets marxaven amb un tren, amb un cartell, posant el nom...
I anaven a vegades amb parents, però moltes vegades anaven a parar amb granges que ningú els coneixia. I la història, doncs, van fer aquest llibre perquè aquests nens riguessin una mica i tinguessin una mica d'història per poder llegir, poder explicar, i que era divertida, és molt divertida, no?, perquè tres nens que marxen al camp, un més petit, i que els sembla que la veïna la veuen volar
amb una escombra, doncs fa gràcia. A mi m'agrada la història, es pot llegir molt bé, però m'agrada més el saber per què es va fer aquest llibre, penso. I diuen, aquí ho he llegit, que Walt Disney em va fer una història però jo no la desconec. Ui, ara m'agafes. Potser era un altre nom.
És molt divertit. No és perquè sigui Halloween, sinó perquè, bueno, sí, no cal. És un llibre que no cal, que, no sé, per Nadal es pot encomanar el Reis o el Tió, perquè la història és molt maca i hi ha el fons, el que hi ha al darrere, el per què. Penso que molts nens i molta gent, moltes famílies no ho coneixen i és una història que va passar.
a Anglaterra, però també podia haver passat aquí, no? Sí, sí. Molt interessant. Anglaterra, jo ho he vist en diferents llibres que he llegit, aquest fet dels nens desplaçats cap al camp i tal. Cap al camp perquè els pares... Perquè la ciutat bombardejaven era un fet, doncs clar, que va marcar. Va marcar molt aquesta canalla, no? Perquè molts no sabien on anaven i molts eren petitons, petitons. Petits refugiats. Petits refugiats. Els enviaven fora per salvar-los. Mhm.
L'aprenentada bruixa de la Mary Norton, oi? Sí. Molt bé. Doncs et toca a tu, Enric.
Doncs amb això del que dèiem, llibres una miqueta al voltant de la castanyada, de la por, del misteri, de la fantasia... Sí, ja t'he vist la portada. Jo he agafat un llibre que l'he agafat en aquest sentit del fantàstic i del terror perquè, diguéssim, que si diem aquest nom ja sabem que és el mestre
l'autor més conegut que és Stephen King. Stephen King, clar, evidentment la seva gran majoria de llibres són d'aquest tipus, són d'aquest gènere fantàstic, terror i tal, però Stephen King ha escrit moltíssim, moltíssim. Moltíssims dels seus llibres se n'han fet pel·lícules, grans pel·lícules, i per tant és un autor incansable. Però en català, que hi ha
realment hi ha molt poqueta cosa traduïda, hi ha un llibre que és una miqueta especial i que potser no entra tant dintre d'aquest gènere de terror, que es diu La gran caminada, en castellà era La gran marxa. Aquell llibre que Stephen King el va publicar l'any 78-79...
amb un pseudònim escrivint com a Richard Bachman, té diferents llibres com a Richard Bachman, els que s'escapen una miqueta del gènere que tothom pensem, de fantasia, de terror... Aquest llibre explica una història d'una gran caminada que s'organitza com una mena d'esport nacional als Estats Units. Estem parlant d'un moment en què
És a dir, amb uns Estats Units reals, amb un país real, però amb un país com paral·lel. Estem parlant una miqueta d'un món utòpic i d'un món odistòpic, en aquest sentit, i que on s'organitza aquesta mena de concurs bastant bèstia. És a dir, que els concursants que s'hi han d'apuntar d'alguna manera quan tenen una edat de manera obligatòria...
han de fer una gran marxa de quilòmetres amb una sèrie de característiques, si no són penalitzats i poden perdre la vida. És una cosa que és angoixant. És un llibre que entra més dintre dels relats distòpics i existencials. Però és que estem aquí. És a dir que...
que trobes coses en aquests llibres que esdevenen clàssics perquè després els trobes, jo què sé, jo quan el llegia pensava en sagues, en pel·lícules o en llibres més nous, tipus els jocs de la fam, o tipus la sèrie famosa del joc del calamar, del joc del calamar,
Ostres, és que són una miqueta les mateixes. Vull dir que és una obra molt bona, molt que s'ha de llegir dintre d'aquest, pensant que és Stephen King, però que aquest home...
Domina molt l'art d'escriure i per tant escriu molt bé qualsevol tipus de gènere i que és una distopia que la podríem posar al costat d'un Fahrenheit 451, d'un món feliç o d'una d'aquestes. La gran caminada, Stephen King. Stephen King, també conegut per Richard Bachman. Richard Bachman, sí, sí, era un sol d'ànim que feia servir.
Molt bé, doncs veus, això jo no ho sabia, sempre s'aprenen alguna cosa. A cama no tira sense haver-ne una cosa més. Ahí está. I què més ens porta? Porto una altra d'una bruixa, perquè penso que en els temps que corren... Això ho és bruixa? Que no és perquè sigui tan poc Halloween, ni castanyada, és una bruixa que com que vol ser la bruixa de l'any,
vol tenir un premi, aquí tothom vol tenir premis, fa un encanteri i està molt farta que al seu poble passa una cosa molt rara, que ara no passa al lloc. Que quan la gent entra a les botigues diuen bon dia, quan marxen diuen passi-ho bé, moltes gràcies per atendre'm, les senyores i els senyors van pel carrer i els gossos pixen on han de pixar, no en els sacs que ha posat el senyor de les flors perquè les flors facin bonic, sinó...
d'una floristeria. Els nens es barallen als patis, però després es fan amics i tal. I això no ho suporta. I com que no ho suporta, fa un encanteri i la gent es torna, en diríem, la paraula és molt lletja, però...
borde, mal educat. La gent que està acostumada, que el senyor Enric, per exemple, entri a una botiga i digui, per favor, quin preu té això? L'altre diu, quin preu té això? I no diuen adéu ni res. Es necessita fer un encanteri? Es fa un encanteri
Per treure tot això. Ah, per treure. Per treure tot això. Ho he entès al revés. No. Jo també hi ha hagut un moment que he adoptat. No, no. La gent en aquest poble és, doncs, anava a dir normal, però no, la gent es comporta amb educació. Normal, o no? Amb educació i amb carinyo cap als demés i fa la seva vida. I evidentment que el que ve en la fruita, ell cobra, eh? No us penseu que regalen. Però està bé. Llavors, la bruixeta, hi venen tres bruixes.
evidentment, li donen el premi, perquè això que la gent sigui d'aquesta mala educació, els encanta. I quan li donen el premi, la bruixeta diu l'única paraula que no està permesa en el món de les bruixes. Diu gràcies. I l'encanteri es trenca. Ostres, clar. Com es diu el llibre?
La bruixa de l'any. La bruixa de l'any. Ja veus quina cara que fa de dimoniet, perquè no és gaire, és una bruixeta, eh? Una bruixeta joveneta. Joveneta i està molt enfadada perquè no suporta que la gent sigui amable, senzillament. No ho pot suportar. Des d'un punt de vista de bruixa. De bruixa. Una mica de l'antoia. Vol fer aquest encantari, clar, la gent passa de tots i hi ha un caos al poble.
Molt d'actualitat. No, no, és de bruixes. Sí, sí, ja, ja. Molt bé, la bruixa de l'any de la Maria Rosaria Compagnone. Algú il·lustrat, molt bonic, divertit. És divertit i no cal que sigui per ara, perquè la història que explica ja veus aquí...
Aquesta senyora que sempre li donava una tassa de té al carter, i l'altre li deia moltes gràcies, deu bon dia, se la veu, i la senyora pensa, doncs sí que és dolent el meu té avui, no? I l'altre va rient perquè s'ho passa... Ja, ja, veient amb el gat. Amb l'encanterim. I va amb el gat perquè el gat la segueix a tot arreu. Evidentment, un gat negre, com ha de ser.
Com ha de ser? L'última proposta que us porto sí que és realment de l'època. De tots sants. Estic veient El Vampir. Aquestes ulleres no n'estic molt ben graduades. És un de la col·lecció Petits Plaers, que és una col·lecció que ens encanta, que són petits globs de literatura. Globs, com ho has fet servir? Globs, vampir, vamos, ¿te ha quedado? Sí.
Aquesta és del John William Polidori, el vampir, i només us explico una cosa. L'estiu de 1816, mentre l'autor Polidori estiuejava amb el Lord Byron, perquè ell era metge,
Sí, però aquest no estava amb la Mary Shelley, també? Calla, home! Estiuejava amb el seu... Era el metge particular de Lord Byron, secretari, metge particular, aquest senyor Polidori, a Suïssa, en una vila de Suïssa, passava l'estiu, un vespre de tempesta...
famosíssim en la literatura i en la història. Un vespre de tempesta, el Byron explicava històries de por i va desafiar tots els altres, els presents, a escriure la millor història de terror. Entre els presents hi havia, evidentment, Lídia, el matrimoni format per la Mary Shelley i el Percy Shelley. Mm-hm.
Ningú sabria, ningú pensava aquell dia que d'aquella reunió, d'aquell repte de veure qui explica la història de terror més fantàstica, d'aquell vespre, en una vila al mig de Suïssa, sortiria Frankenstein de la Mary Shelley i...
no tan conegut perquè és breu, El vampir de John William Polidori. Dues obres mestres de la literatura fantàstica i de terror, referents i precioses, i que ara tenim amb això, amb un glob de literatura per portar a la butxaca.
Molt bé, doncs el vampir del Polidori, amb aquesta anècdota coneguda per al que ens agrada Frankenstein i també la literatura i el cinema de terror. I bé, que està d'actualitat també, perquè demà s'estrena la pel·lícula de Frankenstein, de Guillermo del Toro. Ens estan arribant edicions de Frankenstein de tot tipus. I després, perquè la setmana vinent ja estem a Castanyada. A Castanyada, tots sants. I Halloween, per qui li agradi, també...
Moltes gràcies. 10 segons. Un nou llibre de la nostra Cotxo, que està allustrat per ella, explicar els orígens de la castanyada, des del temps dels ibers que ho feien per celebrar el final de la collita...
fins als nostres dies i perquè es posaven els panellets a les tombes, perquè els morts, els esprits, poguessin marxar més contents. És de l'acutxo i parla d'això, els orígens de la castanyada. Molt bé, doncs moltes gràcies, Carme. Gràcies, Enric, que vagi bé. A vosaltres, gràcies.