La Societat de Blus de Rubí organitza diumenge un vermut musical a la Messia de Can Ramoneda. Per fer-nos cinc cèntims tenim amb nosaltres el Carles Pujante i la Rosa Latorre. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Bon dia. Parlem d'aquesta activitat perquè és una activitat que feu molt sovint. Seria lleig dir que aquesta és millor que l'anterior o que la posterior, però tenir el Lluís Colometrio és un luxe.
Sí, sí, ja es pot dir. Dic que per comparativa amb la resta d'artistes que han actuat seria lleig dir, ui, ara sí que és bo. Tots som molt bons, però en aquest cas sí estem parlant d'un artista que difícilment pots veure el preu que vosaltres el poseu i en les circumstàncies en què es veurà. Amb aquest vermut musical esperem que no plogui perquè es pugui fer a fora. Les previsions són bones, que no plourà.
Sí, fred igual faré una miqueta, però bé, com allà l'espai és una mica versàtil i sempre el podem fer dintre, fora o dintre i fora a la vegada, que ja ho hem provat alguna vegada. I bé, si fa sol, normalment no tenim problema. Si fa sol, allà és un raconet amb una primavera eterna a la Maixacan Ramoneda i s'està bé, encara que falle fred quan et dona el sol allà al raco aquest.
I els músics estan encantats de venir a actuar allà, perquè és que és un espai idíl·lic. Quan els hi dius i venen per primera vegada, la veritat és que flipen molt, perquè és un lloc molt xulo. Expliqueu-me per què el Lluís Coloma Trio és un trio que s'ha d'anar a veure.
El Lluís Coloma, aquest concert, en principi, és aniversari dels 25 anys de carrera del músic. I el Lluís Coloma és un músic que és reconegut d'Espanya, Europa, per Àsia també, com a un molt bon músic de blues i de boogie-boogie.
I aquí tenim la sort de tenir-ho aquí a prop. És un músic que en algun moment he vist que l'havien catalogat com de sepla del terraig, del músic.
de l'altre pianista. I bé, i el que comentava la Rosa, que és Can Ramoneda és un lloc que quan alguna música així d'aquesta talla que ens pot costar de fer-ho portar aquí a Rubí,
que proven i tasten una mica l'ambient de Can Ramoneda, el públic, i suposo que també el tracte, després és més fàcil de poder tornar a portar-los. I a més trenquem una mica prejudicis. Aquesta música no és només en clubs, que queda molt romàntic, eh? Per les pel·lis i les sèries queda molt romàntic el del club ple de fum i tal, però també es pot fer un migdia en una masia i envoltat de natura.
Amb un club així tancat, no sé si vindrà tanta gent, perquè precisament molta gent ve pel lloc on és i cada vegada, els que estem a l'entrada ho veiem, cada vegada ve més gent de fora de Rubí. S'ha corregut molt la veu, és un espai de referència, saben que hi ha una cita un cop al mes amb el blues.
I la veritat és que estem molt contents per això, perquè cada vegada tenim més gent, a part de la gent fidel de Rubí, cada vegada ve gent de fora i molt bé. I tots surten molt contents, perquè fem com una mena de test. Què us ha agradat? No sé què, no sé quantos. I tothom surt molt content. No sé si ho diem per quedar bé, però crec que no. La gent s'ho passa molt bé.
Jo deia, pel preu que és, eh? 5 euros pels socis, 8 per als que no són socis i han fet reserva, i si no t'has enrecordat o et surt el propi diumenge de dir, ei, anem al vermut, et costarà 10 euros i en tots els casos hi ha una consumició, és a dir que és el que et costaria un vermut a qualsevol lloc. Sí, sí, jo crec que... Música en directe aquest preu no en trobes.
Realment. I l'estona, i l'estona, i aquesta hora de fer el vermut, que a més a més et permet tenir la resta del dia lliure, jo crec que és un pla força rodó per un diumenge. Doncs, tots aquells que ens estiguin escoltant, si encara no han reservat, reserveu perquè us estalvieu dos euros.
i si al final us ho penseu en el darrer moment, suposo que hi ha places, no? Sí, nosaltres fem allò de les reserves, bàsicament vam començar amb el tema de reserves per la qüestió del Covid, perquè es va començar a programar allà pel tema de la Covid. I llavors així era una manera de tenir una mica l'aforament saber...
la idea de quanta gent podria venir i tal, per si es podien encabir o no. Perquè la gent tenia moltes ganes de sortir, però clar, no tothom... Recordo que vam tenir que programar allà l'Ateneu, deixant cadires buides, no sé si te'n recordes, vull dir que sí, amb un metro, anar mesurant. I llavors, arrel d'això, vam fer allò de les reserves. També ens va bé per veure més o menys una mica com...
com la cosa va, però ens va bé per això. I si a sobre ens hi donem l'incentiu que l'entrava és encara una mica més econòmica, és millor. Hi ha molta gent que reserva ja, que s'està acostumant a reservar abans. Que si després no venen, això vull dir-ho també perquè és important. Si tu fas la reserva, com que no l'has de pagar en el moment,
Si pel que sigui després no pots venir o havies reservat per 4 i venen 3 i tal, no passa res. Perquè nosaltres bàsicament ho fem per això, per tenir una mica la idea de previsió de tot. De menjar també. De menjar també i així.
Està molt bé que facis aquest aclariment perquè segur que hi ha gent, o pot haver gent, pensant m'apunto, no m'apunto, ostres, aviam si sobretot quan vas en grup i no tens clar si tothom al final podrà, està molt bé perquè pots fer la reserva sense el perill de dir, ostres, és que si no veniu em costarà diners. Home, que no ens reservin 20 i no vi de cap dels 20. Això ja seria comú, no? Gairebé.
Però sí, no passa res, i a més els hi diem, perquè la gent diu, és que no he reservat perquè no sabia si podia, o perquè no saps si el temps t'acompanyarà i tal, i els hi diem, no, més que res és per això, vull dir que reservin, així nosaltres veiem més o menys, també ens anima a veure que la gent reserva, i si no poden venir un, dos, el que sigui, doncs no passa res.
I deia el Carles, és un espai, la Macià Can Ramoneda, és un espai prou versàtil, té prou espai per poder, si plou, muntar-ho a dins. És a dir, que ningú pateixi que un sèrie haurà sí o sí, no? Bé, sembla que no hem suspès mai. No, no. Vam tenir una nit de tempesta amb a Johnny Sansone, però vam fer això, vam en un moment traslladar el escenari de fora a dintre i vam continuar amb
Tothom que s'agafi a la cadira i cap a dins, no? Sí, sí, sí, no hem tingut de suspendre mai, la veritat. I la ventada. La ventada aquella, buf, que anaven les carpes, però no, no, sempre ho hem tirat endavant. I els músics també, vull dir, perquè si els músics veuen que no hi ha... que hi ha perill d'alguna manera, no... Són els primers, no?, que diuen això no es pot fer.
Això aquest diumenge, però com deien, un cop al mes hi ha aquest vermut musical. Jo us volia preguntar també per la resta de gent, la resta de propostes, i una de les coses que m'ha puttava la Rosa és que estem fent cursos. Cursos de l'indihop. Últimament això està més de moda? Sembla que sí. A mi, com que m'agrada molt, ja m'està bé que sigui de moda això. A mi m'agrada més que el reggaetón, diguéssim.
Bé, jo crec que en això podríem estar molts d'acord. No, si vam començar... El problema dels espais que tenim, sobretot la societat Plus Rubí, que no tenim espai, fins i tot tenim un traster llogat per deixar les coses perquè ho teníem tot a les cases particulars. Al no tenir espai, ens vam començar a moure perquè hi havia gent que ens demanava per fer cursos.
I vam parlar amb la gent del CRAC, que la veritat és que sempre s'han disposat a col·laborar, no amb nosaltres, amb qualsevol entitat, i ens vam posar d'acord. I vam començar els cursos el dia 8 de gener, els fem el dijous.
els dijous de... Hi ha dos grups. També són tots dos, són nivell inicial, eh? Hi ha un de vuit i mitja, nou i mitja, i l'altre de nou i mitja, deu i mitja. El de vuit i mitja, nou i mitja, està ple, ja s'ha de dir. I ja hi ha gent apuntada per el de... El segon, el segon. Per la segona hora. I la veritat és que molt bé. Està funcionant força bé i és molt divertit, les coses com siguin.
Pots anar sol? No cal anar en parella, no? En principi et diuen que en parella, però realment hi ha gent que ve sol i llavors s'ajunten allà. S'emparellen, eh? S'emparellen allà, sí. Quant costa, ho saps? Sí, són deu sessions.
d'una hora, i el prou són 50 euros de les 10 sessions. O sigui, està molt bé. 5 euros la sessió? 5 euros la sessió d'una hora. I el que sí que, per temes de funcionament del crack, llavors el que sí que t'has de fer és soci del crack si no ho ets, que són 12 euros a l'any.
Però per un tema que és un casal de socis i tal, que és com si fos la matrícula, seria 12 euros l'any. Vull dir que està tirat. Qui tingui ganes de ballar ja ho sap. Home, i després, sens soci del CRAC, aquell any pots fer més coses. Home, clar, sí, sí, sí. Et pots beneficiar de totes les activitats que es fan allà.
La gent que estigui interessada, jo ja ho dic, la gent que estigui interessada pot fer la inscripció directament al Crac o enviar-nos un mail a info arroba societatbluesrubí.com i allà els donarem tota la informació i, bueno, això. Queden poquetes places d'anar a la segona hora, però encara hi ha places. Sabeu ballar l'IndiHop, vosaltres? No. Nosaltres estem amuntats. Ara tenim un nivell inicial.
Però molt inicial. Molt, molt, molt. Però ens ho passem molt bé. O sigui, ballar, intentem ballar, però riem molt. Ens ho passem molt bé. Bueno, que tampoc cal sortir per anar a un programa de televisió d'aquests que ballen, eh? No, no, no. Ens ho passem molt bé. La veritat és que és molt divertit. I si aprenem, llavors ja això serà la monda.
Us preguntava perquè deia, amb 10 sessions més o menys pots acabar fent una cosa que sigui mig digne. Sí, no? Sí, nosaltres ara portem 3 classes i més o menys ja tenim més o menys tots els moviments bàsics, els 5 o 6 moviments bàsics. Per separat. Ara, sense relaxants gaire, perquè has d'estar pensant, mirant els peus, encara no ho tenim tan incorporat, diguéssim, però bueno. O sigui, no ballareu aquest cap de setmana. Bueno...
Això depèn de l'atrevit que sigui cadascú. Jo no, jo t'ho dic ara. Sóc atrevida, però fins a aquest punt no. Més coses que tingueu a l'agenda pels pròxims mesos. Cada mes teniu un vermut i imagino que, encara que quedi molt de temps, també esteu preparant coses de carejar pràcticament a la Festa Major, no?
Sí, sí, ja portem temps. Ara mateix estem ja en plena apogeo amb el tema del festival, el 13 Festival de Blues. I, bueno, i... I mica en mica, perquè a nosaltres, clar, una entitat tan modesta ens costa bastant el tema d'adaptar cachets i poder portar un bon cartell per la...
per als recursos limitats que tenim, no? Però de moment estem amb això i continuem amb aquesta temporada de cicles de blues a Can Ramoneda. En principi el que teníem el febrer va caure, perquè com és això, que són consells que ens arriben a última hora per algun músic que passa, per aquí, per la zona. Doncs el de febrer ens va caure i ara sí que tenim, a l'abril sí que tenim un molt interessant, de moment, tancat, que serà...
una sessió de gravació que es va fer amb Greg Aizor, Víctor Puertas, David Sánchez, LMA Alonçon, La Suite Marta, Oscar Rabadán, Little Jordi... Una sèrie de músics que van fer una gravació d'estudi i aprofitarem per fer la presentació a Can Ramoneda.
I aquest concert serà molt interessant. Serà això que hi haurà molts amics i músics i farem una mica de festa. I ara treballant a veure el febre que podem portar, que és el que apareix.
Bueno, i tenim programat a la tafanera. Oi, Carles? Sí, sí. Perquè a la tafanera també hem fet alguna vegada alguna cosa i la veritat és que agrada molt a la gent. No hi cap molta gent. Estem allà una mica com a sardines, diguéssim, però la veritat és que a la gent li agrada molt i a l'espai, el tipus de programació que fem allà, a l'espai la veritat és que s'adapta molt i és molt xulo. Quin dia és el dia de la tafanera? Aquest el de la tafanera, ara t'ho dic,
És un divendres a la tarda, no? Sí. Un format més petit, no? Per el propi espai, no? Sí. Normalment... El 7 de febrer. El 7 de febrer. Ah, doncs... No queda tant, eh? Queden 15 dies. Sí, que el de mitjà format de Can Ramoneda no el tenim, però sí que tenim aquest a la tafanera que...
que és el Fede Aguado i el Dani del Toro, venen des de Madrid, feia molt de temps que tenien ganes de portar-lo, perquè també porten 30 anys en aquest món.
del blues, el Fede Aguado i el Dani del Toro, i finalment podran venir aquí i, doncs això, aprofitem, bé, el que parlàvem abans, no?, a la societat de blues no tenim ni espai ni res, però sí que tenim, i ens agrada molt, és...
participar amb tothom i col·laborar amb tothom i llavors anem fent coses i una de les coses aquestes que també vam trobar és la col·laboració amb la Tafanera que també som molt bona gent i ens venim també molt bé i aprofitem per fer aquests concerts així de més de petit format on tens el músic allà mateix on hi ha molta interracció entre públic i músics i és un format que també ens agrada molt treballar.
Jo us anava a dir, no teniu local, però sí amics. Sí. Que tenen local. Sí, tenim una xarxa important. Serà que som bona gent i per això ens estimen tant. Serà això. Doncs mireu, us tornem a convidar en uns dies i així actualitzem aquesta agenda i així també ens podeu avançar coses, si pot ser, del festival. I així anem escalfant motors. Moltíssimes gràcies als dos. Que vagi molt bé diumenge.
i ens tornem a veure en uns dies. Nosaltres acabarem avui el programa precisament escoltant el Lluís Coloma Trio, un tema musical que es diu Boogie Wins Again.