Duende trae una goma, quiero amarrar mi pelo en una trenza y no enredarme más en él. Quiero, siento... Duende trae una goma, quiero borrar su canto de miel que para mí es atardecer.
Sola sabré guiarme, sabré marchar hasta mi. Sola sabré encontrar el rocío que baña el jazmín. Sola hasta mi.
Esteu sentint una cançó que es diu Duende i que és una de les que ens presenta la nostra convidada, que de fet ens presentarà un tema musical, diguem gairebé exclusiva, que estem molt contents, però primer sentim aquest tema musical que està en la raïc, aquest treball en solitari d'Alba Luz, aquesta artista rubinenca que la tenim al telèfon. Alba, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Bé, molt contenta, molt emocionada avui.
aquest llançament... Primer de tot, explica'ns, en la raïs, què suposa per tu? Suposa un projecte de molts anys, realment, de molta composició, de molta investigació respecte al meu propi sol, al missatge que volia transmetre. En la raïs és un exercici d'entrar molt en les profunditats i de descobrir, doncs,
d'on vinc i quines són les coses que m'han portat fins al moment on estic ara, com a dona, com a activista, com a ésser humà a la Terra 2025 amb tot el que està passant.
Abans ho dèiem, vindràs a Rubí el dimarts de la setmana vinent, el dia 25, que es comemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones i entre les activitats que tot el mes s'han programat aquell mateix dia, després de llegir-se també el manifest i tot plegat, doncs tindràs una actuació allà. Alba, vull que m'expliquis com serà aquesta cita a la plaça del doctor Guardiet.
Doncs per mi molt esperada, perquè ara fa pràcticament dos anys que no topa ruït i em fa molta il·lusió tornar a la meva ciutat i poder compartir una data com aquesta, que sempre és un dia... Bueno, sé que per mi i per moltes companyes és un dia difícil, un dia en què normalment intento no treballar, però en aquesta data em feia molta il·lusió poder compartir un dia que és complex amb tota la ciutat, amb la família i les amigues.
De fet, avui, ho dèiem també al principi del programa, també és un dia especial per tu, deies tu mateixa que estàs emocionada, perquè avui surt un altre tema que a més tocaràs aquell dia, oi que sí? Sí, avui surt Dejarà de Doler, que és jo crec que la cançó més especial de tot el disc que estic presentant, i la més difícil de compartir i d'explicar, és la meva història d'abús,
Una cançó que en el seu moment va néixer per ajudar-me a poder expressar el que havia passat, com tantes dones, per desgràcia. Et sembla si la sentim una miqueta, aquest Dejarà de doler? I tant. Doncs vinga.
Solo quería que acabaras y fugarme bien lejos de ti. No te consiento que vuelvas a mí.
Quise frenarte y no tuve fuerzas Quise borrarte de mi cabeza Quise aprender lo que era el placer Pero el miedo
No fue mi culpa ni de mis hermanas si tú no quisiste quedarte con las ganas y no sabía que mi placer también importaba y que no era normal que tú no pararas y que no era normal que tú no pararas y que no era
No sé lo conté. Ho deies, una història que al principi et va servir per intentar superar, dic intentar, eh, Alba, aquell moment d'abús. Suposo que la intenció va més enllà, oi que sí? De base explico això perquè realment composar la cançó va fer que realment no em pogués adonar del que havia viscut. Jo no li posava aquest nom, no...
Estava completament oblidat en el meu cervell, però el meu cos d'alguna manera em demanava que em parlés. I composar la cançó va servir per poder posar-li nom, treballar-ho a teràfia, compartir-ho amb les meves amigues i entendre una mica com la meva vida havia estat també atrevesada per aquesta vivència des de preadolescent, no?
i realment l'objectiu d'aquesta cançó no és només com una sanació interna o un posicionament sinó també que sigui una abraçada per totes les dones que per desgràcia també comparteixen aquesta experiència amb mi i no s'han atrevit a explicar-ho o ho han fet i encara ho senten al seu cos poder-nos expressar que no és culpa nostra i que el procés de compartir-ho i de parlar-ne i de...
i de fer-nos fortes juntes ens porta sanació. Per què creus que moltes vegades pensem que la culpa és nostra, Alba? Està clar que el sistema no ajuda gens, culpabilitza la dona, culpabilitza la nostra forma de vestir, la nostra forma de ser, la nostra llibertat, i exculpa els agressors o els silencia.
Aquest tema, com dèiem, surt avui i a les 12 podrem veure també el vídeo al teu canal de YouTube. Però m'imagino que el teu cercle més íntim sí que hauràs fet un tastet de la cançó i t'han fet alguna opinió al respecte. Sí, aquesta cançó en realitat va néixer el 2020.
O sigui, fa uns anys que ja fa voltes pel món, sí que és veritat que encara no l'havia gravat. Però l'he pogut compartir a molts concerts. De fet, ha sigut també una cançó que m'ha permès conèixer moltes dones i moltes històries perquè sempre, després de tocar-la, al final dels concerts sempre se m'apropa alguna dona per donar-me les gràcies o per explicar-me la seva història de vida. I precisament per tot això, al videoclip, vaig decidir que fos un ritual amb les meves amigues
amb l'Esther Mune, que és qui està fent tots els videoclips del meu projecte i vam voler que fos un ritual de crema i per honrar la nostra força, per honrar la nostra vida i la de les nostres ancestres també. Tota la violència que hem viscut i que seguim veient dia a dia. Poder ser un ritual de crema i també d'abraçada cap a nosaltres i de celebració del que som.
O sigui que totes elles han pogut escoltar la cançó i viure-la amb mi i estan presents en aquest videoclip. I ara com a artista també és important que surti com a disc. Sí, tenia moltes ganes que he sortit a aquest disc, la veritat, perquè sí que fa molts anys que em dedico a la música una mica per atzar i per necessitat també de posar la meva veu. I encara no tenia fora el que és aquest disc, encara no ha sortit sencer, però aquest és el tercer avançament.
Duende, el mapa i dejará de doler, com estàvem dient, i deies que t'havies dedicat una mica a això per necessitat i per casualitat. Sí, jo vaig estudiar filosofia a la universitat i la meva idea era posar-me a investigar. M'agradava molt escriure i aquest era com el meu camí de vida, fins que es va creuar la música
Vaig estar molts anys amb el projecte de Chapos de la Nueva, que ja hem passat moltes vegades per Radio Rubí i hem fet moltes coses per Rubí. Després em queixia i finalment amb el meu projecte en solitari. I tot va néixer d'aquesta necessitat d'expressar. Vaig adonar que se'm quedava curt escriure poesia i necessitava posar la veu, posar el cos. I a partir d'aquí va néixer un projecte de cantautora que no estava planejat però que m'està...
m'està portant molta vida i m'està ajudant a poder transmetre coses que per mi són molt importants. Al final, les cançons també són poesia, però musicades també. Completament, exacte, sí. Tot n'és d'un llibre de poemes que vaig publicar el 2021, que es diu Espacio propio. Que en van parlar també aquí, sí, sí, sí.
Sí, és preciós sempre tornar a Radio Rubí perquè sento que d'alguna manera heu anat podent seguir aquestes passes amb mi, de tot el que està sent una carrera artística que de tant en tant en moments com aquest puc mirar enrere una mica i dir, ostres, hem fet coses, no?
Home, has fet moltes coses, perquè com deies tu, per exemple, Xapaus a la Nueva, Espacio Propio, el llibre, són només alguns exemples, però també recorda que aquí a El Rubí al Dia també has passat en la teva faceta d'actriu. Exactament.
Com està ara mateix aquesta faceta, Alba? Doncs ara mateix no em dóna la vida per tot. Estic molt més amb la música, la gestió cultural i m'estic dedicant molt a les teràpies també. Jo estic formada en gestal i amb altres teràpies humanístiques i m'estic dedicant molt a fer acompanyament. I Los hombres blancos deben morir, que després s'ha fet amb altres actrius. Tu l'has vista sense estar tu, diguem, allà a escena?
Doncs saps que encara no hi tinc moltes ganes perquè va ser una obra molt important per mi. Una obra de l'Ignasi Muñoz que em va aportar molta alegria i molts moments molt bonics. I tinc moltes ganes de veure'm el repartiment que tinc ara. I que també animem a tothom que hi vagi. No sé si el dia 25, a banda de cantar, també llegiràs algun dels poemes, Salva. Doncs...
No ho sé encara. Mira, ara que ho dius. Crec que sempre estan inclosos en les cançons, però de base, en principi, vinc només a cantar, però la poesia sempre està inclosa. Si em nega en el moment, potser sí que hi ha alguna cosa més que comparteix. I conces per Rubí, què? Doncs jo en tinc moltes ganes i estic amb aquesta previsió de quan es tragui el disc poder-lo portar.
Tinc moltes ganes que passi això cap a primavera, o sigui que espero acabar de tancar coses en aquest sentit.
A la primavera, eh? Ens ho apuntem. Doncs, Alba, moltíssima sort amb aquest treball. Moltíssimes gràcies per estar aquí sempre amb Ràdio Rubí. El dia 25 ens veiem allà a la pressa del doctor Guardiet i esperem que continuï aquesta carrera multidisciplinar, si em permets també l'expressió, i que sobretot serveixi per...
d'alguna manera curar-te, però també mostrar a la resta de persones, en aquest cas per deixar de doler, que cal fer comunitat. Completament. Gràcies, Lídia, per tot. A tu. Sentim la cançó, ens acomiadem així, perquè la gent tingui ganes a les 12 de veure el vídeo i després d'estar el dia 25 també aquí a Rubí. Gràcies, Alba.
Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
Fins demà!