Pràcticament són tres quarts de dotze del matí. Aquest dimecres es repren a l'Ateneu el Club de Lectura de Filosofia Contemporània que fa Benceslao Galán. Galán ha estat professor de filosofia a diversos instituts de la ciutat i és autor de llibres com El Fuego en la Voz o Tomarse la Palabra. Amb ell parlem avui, precisament. Benceslao, bon dia, benvingut. Hola, bon dia, moltes gràcies.
Explica'ns una mica, el club de lectura que comenceu demà es fa de forma quinzenal, els dimecres, a partir de les set. Està obert a una quinzena de persones, tot i que ara em deies, doncs mira, per aquest trimestre hi ha al voltant de 25 persones apuntades. Amb quin objectiu feu aquest club de lectura?
Amb quin objectiu? Bé, no hi ha cap objectiu determinat. El que fem és agafar un text important o assenyalant del camp acadèmic de la filosofia i ens reunim per elaborar-ho. I elaborar-ho vol dir per veure les significacions que pot tenir, a què ens pot derivar per desplaçar una mica el significat...
entre tots buscar els sentits en plural que hi són en aquest temps i això és el que busquem.
Esteu, o ara fareu, el llibre Crítica de la modernidad. Sí, així és. De Xavier Robert de Ventós. De Robert de Ventós, sí. Explica'ns, clar, sense fer espòiler, que diuen ara, per la gent que ens pugui estar escoltant i que s'hagi apuntat al club de lectura, què és el que preteneu justament amb aquest llibre.
o que és el que tractareu, treballareu. Sí, això dels llibres és una... Em penso que és el tercer any que fem al Club de Lectura i llavors en cada trimestre tenim dos o tres lectures de referència. I ara, per petició dels companys, de la gent, hem triat autors que fossin més propers, és a dir, que siguin espanyols o catalans i més aviat que estiguin vius,
i també per preferència de la gent que siguin dones més que homes. Bé, doncs aquest és el perfil. I hem començat amb l'Anna Carrasco, molt interessant, i ara agafem un autor més o menys d'actualitat que és Robert de Ventors, s'ha mort fa poc. Crec que va morir amb l'epidèmia aquesta del Covid, no ho sé, no estic segur.
Bé, total, què era el que busquem? És un llibre molt interessant, és un llibre en el que agafa tot aquest lloc comú ja per la filosofia contemporània, que és que la realitat va perdent el seu caràcter, es va diluint i el que tenim és una mena de simulacre.
continu, i el món està més a vegades constituït per un simulacre de realitat que no per la realitat mateixa. Aquest és com el motiu. I això ho elabora d'una manera molt maca, molt ben esquita, amb molta punta, molt ingeniós. Està molt bé, sincerament, sí.
Per aquells que ens estiguin escoltant, perquè quan es parla de filosofia es pot pensar que és una cosa com molt elitista, a la que no tothom arriba, jo entenc que entre aquestes 25 persones que s'han apuntat hi ha gent de tot tipus, hi ha gent amb més instrucció, amb menys, no es tracta d'acabar-se convertint en un erudit de la filosofia, oi?
Tot el contrari. Una de les experiències més interessants del curs, sobretot per mi personalment, és el fet que hi ha persones que venen a molts estudis, també persones que han estudiat filosofia, i hi ha persones que no han cursat res absolutament, no tenen ni l'ESO.
Bé, doncs en un nivell molt horitzontal, molt fraternal, el que busquem és que justament cadascú s'hi trobi a gust en el seu lloc, trobi el lloc que li correspon, que no hi hagi ningú que pretingui exhibir-se ni tampoc que s'amagui amb una modestia inadequada
I llavors cadascú des del seu lloc intervé, elabora, sent el que diuen els altres, diu si li ve de gust el que vol proposar, i és un treball, per dir-ho així, molt horitzontal. No hi ha la persona a la que si la suposa que sap, que seria jo el professor, i els que no saben, sinó que més aviat entre tots intentem pensar què és el que vol dir això.
i realment ho aconseguim aquest és el to del club no són classes acadèmiques és un club de pensament i el que fem és pensar de tots
Clar, és que al final això és la filosofia, no? Al final la filosofia té a veure amb el pensament humà i això està bastant per sobre dels coneixements acadèmics, no? Bueno, són les dues coses. Deia que és com una referència que hi ha a la filosofia en el sentit acadèmic, vol dir que hi ha una institució, hi ha noms...
Hi ha llibres que es publiquen, assignatures, institucions també en el sentit escolar, etc. Hi ha també filosofia en sentit mundà, és a dir, qüestions que atanyen el subjecte i que són pensades i elaborades, no passant necessàriament pel coneixement de la...
de l'acadèmia. Bueno, aquí fem una mica les dues coses, és a dir, agafem el text i l'autor de referència de la institució, som autors reconeguts, és a dir, Hores Robert de Ventós, i en altre moment és Marx, i en un altre Nietzsche, i en un altre Adorno, etcètera.
i després, diguem-ne, el portem a un lloc o a un espai de debat, de discussió, de pensament, on el que fem és pensar en un sentit mundà, no acadèmic, i per tant, veure la relació que tenen aquestes tesis, aquestes idees que estem llegint, amb la nostra vida, amb les nostres expectatives, amb el món i amb la realitat en què vivim.
tu ja fa anys que estàs jubilat però no sé en quin punt està ara la filosofia als centres educatius ho dic perquè va desaparèixer o es va diluir després algú es va adonar que potser sí era important seguir fent filosofia en quin punt estem ara?
Bé, sí, realment fa ja quatre anys que no treballo. No treballo tant perquè m'hagués jubilat, sinó perquè vaig patir un accident vascular, per dir-ho així, i em van donar com una mena de discapacitació, per dir-ho així.
Després, quina és la situació? Exactament no ho sé, perquè va canviant tant i ha canviat de règim tantes vegades i d'Estatut. En principi queda com una assignatura de batxillerat, jo crec que obligatòria en el primer curs de batxillerat i no en canvien els segons.
I també ampliant-la, que crec que és el que refereixes, ampliant-la a l'últim curs de l'ESO. I efectivament crec que a l'últim curs de l'ESO es pot, i de fet els instituts ofereixen com una mena d'introducció a la filosofia o de pràctica de la filosofia o alguna cosa així. Bueno, té la seva presència en el currículum del batxillerat mesurada, però és una presència interessant, per dir-ho així, sempre.
home, jo recordo que a la meva època, quan jo estudiava, era una de les assignatures troncals. Sí, sí, això... Els de ciències i els de lletres, etcètera, etcètera. Això s'ha perdut, sí, sí.
Però com a persona que t'hi has dedicat, no creus que caldria que fos una assignatura o un contingut que treballéssim pràcticament? I tal com estaves explicant, es pot explicar des de diferents nivells, per tant també es podria treballar des de diferents nivells, des de molt petits es podria treballar la filosofia en aquesta versió més mundana probablement, no?
No acabo de tenir una posició molt clara. He tingut companys que treballen en un projecte que es diu Filosofia 6-18, em penso, que vol dir que és la filosofia des de petit, des de nens i nenes de 6-7 anys fins als adolescents de 18 anys.
De vegades també em pregunto si una persona, diguem-ne, abans de la seva maduresa dels 16 anys pot desenvolupar aquesta reflexió filosòfica. No sé quina és la resposta. De les companyes que l'havíem dut a terme,
Estava satisfeta i això em fa pensar que, efectivament, pots ser un nen o una nena de 8-9 anys i tenir com una certa capacitat de pensament genuí, és a dir, pensa certes coses i desplaça certes coses i això és el que es pretendia. En aquest sentit, sí, seria possible que tingués, per últimment, presència en el Valgerat
Bueno, evidentment sí, clar, tot el que sigui, diguem-ne, crear espais on es pugui elaborar pensament és molt positiu. I aquests espais els trobem de vegades als diaris, de vegades a aquest club de lectura, és un espai de pensament, tal qual.
i també a institucions més acadèmiques, com l'institut, la universitat, però no garanteixen. El fet que hi hagi una assignatura no és garantia que sigui un espai de pensament. Sí, sí, realment és així. Depèn de l'actitud de la persona que el porta...
de les condicions en les quals comparteixen els presents el que estan fent, d'allò que es tria... Clar, pot ser molt interessant o pot esdevenir un sermó o un sermonet, en fi, avorridíssim, que no té cap nivell.
Bé, clar, aquesta és la gràcia, però segurament, i tal com va al món, no ens aniria malament aquests espais de pensament per explicar-nos fins i tot allò que passa en el nostre dia a dia. I ja per acabar, avui que hem tingut la secció de coach i que hi ha tantes disciplines sobre pensament, autoajuda, etcètera, et demanaria que ens expliquessis quina diferència té amb la filosofia i abans de començar l'entrevista em deies, és que no té res a veure.
És que una cosa és la filosofia i una altra cosa són aquestes tècniques d'autoconeixement o aquestes tècniques d'entrenament, no sé com dir-ho del coach, que poden conviure, m'imagino, però són coses diferents. Sí, sí, clar, clar. Poden conviure en el sentit que, de fet, hi conviuen en els objectes i en la societat. Crec que el coach i aquestes disciplines que tendeixen a l'autoconeixement
autoconeixement, l'autoestima, etcètera, tenen sobretot un caire molt psicològic, principalment, i per contra no, la filosofia. La filosofia és definir determinats problemes, problemes que tenen a veure amb
problemes que se susciten en el pensament i a partir d'aquí trobar conceptes i defensar tesis i veure el sentit d'aquests problemes. Però és el problema i el pensament al voltant del problema. Això és la filosofia.
Demà torna a començar aquest club de lectura. Es fa de forma quinzenal, vol dir que es farà també el 28 de gener, el febrer també durant dos dies i el març. I m'imagino que el fareu durant tot el curs, és a dir, que hi haurà un tercer trimestre. Sí, sí, segur. Hi haurà un tercer trimestre ja l'estiu, per dir-ho així. I, bueno, canviarem de lectura i buscarem també una cosa interessant,
Bé, està tenint com cada cop més acceptació i més interès en alguna gent, gent que justament té com una certa vocació pel pensament a banda que hagin o no estudiat en el moment del batxillerat o de la càrera.
Això m'ha agradat molt. Venceslau Galán, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. T'esperem un altre dia per seguir parlant de filosofia. Fins una tarda. Molt bé. Vinga. I amb això posem nosaltres avui punt i final aquest Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez.