Les 11 i 8 minuts ja tenim els estudis a la Núria Lacambra, que avui ens parlarà d'aquest mercat, ja sabeu, aquest mercat de l'art que es fa des de fa uns quants anys a la nostra ciutat perquè arriba la seva dotzena edició. Núria, bon dia, benvinguda.
Bon dia. Anava a dir fa 12 anys, però no és ben bé perquè durant la pandèmia no es va fer. Sí. I va començar molt més abans, eh? El que passa que no va tindre la repercussió o la difusió, però fa com uns 16 anys que estem fent el Claraboya. El que passa que de fa 12 estem fent les postals, que són també molt divertides, perquè cada any a algú del grup se li ocorreix que es tenien que disfressar d'alguna cosa.
Sí, i és molt divertit. I llavors, doncs, això sí, fa 12 anys que estem un grup d'artistes de la ciutat de Rubí, amb ganes d'exhibir l'obra, de mostrar l'obra, de fer arribar al gran públic formats molt assequibles, són formats petits, molt assequibles, i mostrem des del dibuix, la il·lustració...
La fotografia, pintura, l'escultura, la ceràmica... No sé si en deixo alguna cosa, però... Aquest any les màscares, no? Ja, sí. És la novetat el Joan Mas, que presenta màscares amb una tècnica molt sorprenent. Jo considero que estan molt ben fetes, molt divertides i molt ingenioses. Ja va estar per la fira de Sant Calderic i va ser ben acollida.
Deies, des de fa 12 anys que fem aquestes postals, que suposo que ja esteu preparant, etcètera, expliquem a qui ens està escoltant, jo crec que molta gent sap qui és el Mercart, es fa la clara boia, comença sempre pels vols de Nadal, aquesta vegada el 19 de desembre. El 19 de desembre, la inauguració és el 19 o les 19.30, i fins al 6 de gener, el 2026, hi ha uns horaris que, si vols, els puc comentar, perquè la gent pugui vindre a veure...
Art i així, di surt comprar art. Estava pensant en aquestes èpoques en què tothom està preparant ja les festes nadalenques, cadascú té el seu morel, s'estan fent compres o s'estan pensant...
per què no regalar art? Ho dic perquè allò que més s'escolta és és que ja no sé què regalar, per què no art? Art i a més són formats petits amb la possibilitat d'en una casa molts llocs per posar un format petit i llavors també els preus són mal assequibles són preus que no són prohibitius que qualsevol butxaca no fa cap despesa i
adquireix una obra, una expressió, un sentiment d'un artista, sigui a través del dibuix, de la pintura, de la fotografia, de l'escultura, que és com un goig, no?, perquè aquell artista que ha fet aquella obra deixa la seva ànima, deixa el seu enteniment, deixa anys de treball plasmat sobre paper o sobre tela o bé el format de volum, no?, com deia l'escultura.
L'altre dia que parlàvem amb el Domingo Quiro, que es posarà just davant, uns dies abans que vosaltres, ens deia una cosa així com, pel que costa un perfum d'aquests d'alta gama, tens una obra d'art. Em va semblar una comparació fantàstica. Doncs d'acord, estic d'acord, completament d'acord.
Però això de l'art, hi ha gent que està poca basada, no?, a anar a galeries d'art. I a través dels hipermercats, que vull puntualitzar, que aquest fet de l'hipermercat va ser a través d'un marchand d'art francès que es diu Jean-Pierre Guillemot,
que al voltant de 1983 és quan va idear aquesta idea i l'objectiu era apropar al públic, al públic àmpli, que potser no està acostumat a anar a galeries d'art, o no té temps, o el que sigui, l'apropa a l'art, no? I a més a més ofereix preus bons, que no són costosos, com tu comentaves això de que un perfum val un dineral i...
i es gasta i l'art el tens allà. Evidentment, la persona que compra un objecte d'art ha d'estar convençut, que jo sempre ho dic, que l'art no es ven, sinó que hi ha un client que el va comprar perquè s'ha enamorat.
d'aquella pinsellada, d'aquell realisme o d'aquella extracció o d'aquella fotografia que ha agafat aquell racó amb aquell arbre, aquella situació, un ambient que l'altre el sorprèn i el compra. I el té allà, cada dia el pot observar, cada dia el pot admirar, en el racó, que és una casa, la intimitat d'una casa.
Estava pensant que el que heu aconseguit amb aquest mercat és que molts ciutadans ho posin a la seva agenda durant les festes nadalenques. Per comprar o per no comprar? Simplement per anar a remenar. Perquè a més esteu, deies, els horaris. Teniu uns horaris...
que estan acotats però que et permeten, per exemple, el dia de Nadal anar a mirar art, o el dia de Santa Esteve, no? Sí, senyora, sí, perquè a part de comprar, que està molt bé cara als artistes, perquè sempre tenim una mica penjats, a part de comprar, també gaudir de mirar, de mirar què han fet aquest artista, que potser ja té una obra, però...
li ve de gust, a veure, com evoluciona, o què ha presentat aquest any. I res, és un ambient d'observar, no?, com agradable, com si observessis un paisatge, no?, que a vegades fas un passeig pel bosc i et va bé, no?, per l'esprit, doncs, mirar 12 produccions de cada artista que presentem sempre com de 10 a 15 obres, doncs, no sé, és un gaudiment, no?,
M'agrada això que dius de posar-se al dia, eh? Aviam què ha fet la cambra aquest any, no? Sí, sí. Repassem si et sembla... De fet, molt repetiu... Els horaris després els posarem a la web, que serà més fàcil. Ah, perfecte. Ho dic perquè...
perquè la gent es faci una idea pràcticament cada dia de les festes nadalenques des del 19 fins al 5 estarà obert però si ara comencem a dir tal pel matí i tal per la tarda després ho posem a la web però si els artistes que dèiem molts repeteixen repassem una mica jo crec que molta gent els coneix però perquè sàpiguen que es trobaran està la Sandra Bea, el Pep Borràs
el Pepe Ferrés, el César Font, la Sònia González, que ja sabeu que és més coneguda com la Cucho, la Ruth Hernández, el Sergi Marcos, el Joan Mas, que deies que s'estrena, el Miquel Mas, la Monsino, la Núria Lacambra i l'Anna Tamayo.
Trobarem una mica de tot, no? No només de disciplines artístiques, sinó, i això m'agrada molt, generacions. És a dir, hi ha una generació d'artistes que fa molts anys que us dediqueu i una generació potser més jove que també s'ha incorporat. I això està molt bé, no? Sí, és com el relleu. Per exemple, fa dos anys enrere, hi havia el Quim Conca, que ara no hi és, i diu, bueno, deixo passar la joventut, que es diu.
Sí, està bé el relleu. Vull dir que el Pep Borràs, que és el que té l'espai del Claraboi, aquest taller i galeria d'art del Pep Borràs, que s'ofereix aquest espai amb ganes per promocionar l'art absolutament.
a part del seu, dona obertura als altres. Doncs... Quan ens ho diu, a mi no em costaria res de dir aquest any cedeixo el meu lloc amb un altre. I estic segura que tots els que portem tots els anys ho faríem d'aquesta manera. No hi ha més misteri. No sé si ja sabeu què és el que portarà cadascú o...
O una mica s'està encara elaborant. No, bé, suposo que també va per etapes, eh? Per exemple, jo he tingut moltes etapes, bé, he tingut etapes de maneres d'expressar. Jo ara últimament estic en un ambient de bucar el mar des d'una perspectiva més abstracta, tot i que la gent, evidentment, llegeix mar, o llegeix que hi ha peixos, o llegeix que són onades...
però amb el meu procés en l'art i girat cap a aquest ambient més d'extracció, més intuïtiu. Jo vaig fer velles arts fa ja bastants anys,
I, evidentment, quan vaig entrar allà, la prova era fer un realisme, una figuració d'un bodegó i unes històries així. Fer-ho molt bé, que es deia aleshores, eh? Sí, molt acadèmic. I jo a l'escola també destacava una mica pel dibuix. Però quan vaig entrar allà, hi havia diferents excepcions i...
mira, vaig seguir el meu estil, no? Després, un cop que tu presentes cadascú de nosaltres, presentem la nostra manera de treballar i abocar art, doncs cadascú ho expressa com ho sent. Ha de ser verdader, ha de ser verdader en un mateix. I jo, doncs, també tinc un caràcter més impulsiu i jo estar allà...
fent molt acadèmic, tot i que tinc a casa dibuixos acadèmics perquè sàpiga la gent que s'hi venen que sé dibuixar. Que saps dibuixar, que has desaprès, no? Però és un camí, no sé si dir natural, però que fan molts artistes, sobretot pictòrics, començar amb la figuració i anar...
Evidentment que quan vas a l'escola comencen els nens a guixar i tal, tal, que jo trobo molt suggerent, i després els comencen a que dibuixin bé, que penso, ai, pobres, ara els hi fan. Com a la vida, no? Sí. En realitat és com a la vida, perquè...
pel tu. A la vida acabes fent les coses com se suposa que s'ha de fer sense sortir-te de la ratlla i a partir que arribes a una edat et pots permetre més llicències i entenc que artísticament també. Jo me les veig prendre quasi totes les llicències per expressar el que sento. Després, si agrada o no agrada és una altra cosa. Si tens més èxit o menys èxit en el món de les arts per guanyar-te molt bé la vida ja és una altra cosa perquè hi ha
un altre mecanisme, no? Hi ha els marxants, hi ha els col·leccionistes que potser aposten per aquest artista que vol que pugi molt, són molt cars, i els altres que estem com si siguéssim a la base. No vol dir que no tingui potència aquella pintura, però costa sortir de la base.
Hi ha indústria també, no? Hi ha el pes de la indústria com a d'altres arts. Per tant, el que veurem teu serà aquest mar... Sí, continuo. Aquest cop presento bastantes ambients de... Primer feia uns mars més horizontals i ara ja porto un temps que ja estic bussejant per dintre de l'aigua.
A mi m'agrada molt el mar, eh? I tinc una caseta per allà llançar i faig moltes excursions pel cap de Creus i em banyo i posejo, em poso les ulleres. No m'estranya que plantis el mar si tens el mar d'aquella zona. Les roques, sí, sí. La tramuntana, com dóna força a l'onada i xoca contra les roques. I a mi que també, així com molta gent li pot molestar la tramuntana,
a mi, no sé, dona com, no sé, un impuls, com la natura, que la sento més, no? I ja està. Això és el que veurem. De la resta, saps que... Bé, clar... De la resta no ho sé. La Sònia, per exemple, ja sabeu que és il·lustradora, en el cas de la Ruth també. El Pep sempre té sorpreses, perquè el Pep fa de tot. Per tant, segur que hi ha alguna peça que copsarà molt a la gent. Evidentment.
També té sèries que va fent les dones aquestes de l'Àfrica amb farcells al damunt del cap o els ocells. A mi m'entusiasma a l'obra perquè també la trobo molt. Sugerim pel sentit que ell agafa elements que es troba, ferros o fustes o trossos d'armari i munta un altre objecte.
de bellesa, d'ingeniós. Jo sempre li comento que fa anys li vaig dir, això és com l'objecte de trober, que va ser un corrent dels anys 20, del segle, tot és segle passat, ja...
És horrorós. I llavors m'entrogeixo i és molt ingeniós, no? Doncs suposo que continuarà sorprenent. El Miquel Mas també presenta els seus temes de col·legi, d'anar enganxant. Ell és un gran hiperrealista, però és molt ingeniós a l'hora de mostrar aquests planos de...
continua, darrere del seu col·laix o de les seves taques de pintura, continua fent aquell virtuocisme de saber dibuixar, que evidentment que el valoro, però és el que sent ell. I suposo que trobarem això, ve a saber, potser presento una altra cosa. El que deies, al final, els que ja porteu molt de temps a la ciutat i sou coneguts, en el mercat
o comprar una obra d'un artista o d'un altre, també és precisament això, emportar-te un trosset. Estava pensant, el Miquel fa una obra tan característica que estic segura que si algú compra un quadre, compra una de les seves obres i la posa al rabador...
tothom que passi dirà tens un Miquel Mas sí senyora és una forma d'emportar-te part de hem gaudit tant el grup que a vegades també comprem una obra d'aquest obert perquè volem tindre una coseta d'aquest company que li agafes
que estimes ja la persona, però que et mires el dibuix, no? I això també ho fem entre nosaltres, ho comprem entre nosaltres. És com, també, molt ingeniós. Escolta, com cada any fareu també la llumineta. Ai, la llumineta sí que és... Expliquem una mica que la gent es pot acostar a comprar un número per dos euros i mig. Dos euros i mig, i llavors el premi, bueno, el número que compra, bueno, que...
que compra dos cinquanta, les dues terminacions de la rifa, bueno, de la loteria del ninyo, si coincideix, ell pot accedir per un valor, un cop que es ven tota la llumineta, que sempre es venen, vull dir, la gent s'entusiasma, per un valor de 250 euros pot comprar obra, no una...
Això mateix. Clar, perquè ja sé que parlar de preus és com una cosa molt frívola, però la gent trobarà una obra d'un artista local per menys de 100 euros? Sí, sí, sí, sí.
pot ser que algú faci 150, però, per exemple, en el meu cas, jo tinc de 100 fins a 60. Tinc uns preus així. Depèn si està... Si, per exemple, faig uns formats de 40x40, que és el màxim de format que es pot presentar. És a dir, dic 40x40 i ho fas tot o bé poses una peça al mig, una cosa més petita, no?
I els de 40 per 40 sobre fusta, evidentment, els tinc a 100. I després, si sobre cartró ploma o sobre cartó o tal, els tinc a 70, 75. Després faig uns altres més petitets, que els tinc a 60. Vull dir, poso que és preus.
Jo. Després els altres tampoc m'hi fixo massa en els preus que tenen. Però més o menys. Per aquí anirà la cosa. Doncs, Núria, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, per parlar-nos d'aquest mercat que ja és una tradició més del Nadal. Efectivament, sí. Després ja posarem al web tota la informació, també els horaris, que tingueu molt èxit. Moltes gràcies. Unes bones festes nadalenques. Igualment, gràcies.
Fins una altra dia. Fins una altra.