Avui volem conèixer els diferents detalls d'una activitat molt ben rebuda pels rubinets que són les visites a les cotxeres de Rubí per conèixer la història dels trens de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i també els viatges del tren Granota que es van tornar a posar en marxa l'any passat.
Per explicar-nos tot això, tenim a l'altra banda del telèfon Carles Casas, que és director de Planificació Estratègica, Ambiental, Social i Governança de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Bon dia i moltes gràcies per atendre'ns. Hola, molt bon dia i gràcies a vosaltres.
Dissabte vinent, el dia 25, s'obren al públic les visites guiades a l'espai expositiu de la cotxera de Rubí. Què es trobaran les persones que hi participin? Aquest diumenge comencem una nova sessió d'aquestes visites i el que es trobaran són diversos elements que permeten entendre la importància i el valor del ferrocarril elèctric
en general pel territori, en particular pel Vallès i per Rubí. El que es trobaran, i el que més destaca, són vehicles. Són vehicles històrics que tenim preservats en aquesta ubicació, tant de viatgers com també vehicles que van participar en les tasques de construcció i després de manteniment d'aquesta infraestructura. Hi ha un total de nou vehicles diversos, sobretot dues vagonetes de fusta, que són de principis del segle XX, que van participar a la construcció del túnel de la llidera,
i que són dels vehicles més antics que tenim preservats, però també hi ha un vego cisterna, hi ha un cotxe furgó que en el seu moment va servir per transportar mercaderies, i sobretot també dos automotors, dos vehicles de transport de viatgers que tenim preservats, una grua, entre altres elements. Això potser és el que més destaca i el que més crida l'atenció quan un centre, però no és l'únic que hi ha en aquest espai, també hi ha una exposició dedicada a la història de l'arribada del tren elèctric al Vallès,
i alguna maqueta, i altres elements, i de fet amb aquest espai, que en si ja constitueix un testimoni de l'emprenca ferroviària en una ciutat com Rubí. Aquesta exposició sobre la història del tren elèctric és una exposició permanent, entenc. Exactament, és una exposició que, a motiu de la commemoració del centenari de l'arribada del tren elèctric a Vallès, el que vam fer va ser encabir-la en aquest espai, aprofitant que el teníem perquè ja quedi per il·lustrar
aquesta història i perquè les persones que visitin l'Espai Berruï tinguin també aquest context, juntament amb les explicacions que els fa el personal de Ferrocarrils, que puguin també conèixer a partir de documentació gràfica, hi ha fotografies antigues, hi ha explicacions, complementin el que és l'experiència de la visita en si. I a qui van adreçades, principalment, aquestes visites?
Aquestes són unes visites que van adreçades a un públic molt ampli i molt familiar, és l'experiència més que tenim, tot i que també ens trobem des de gent relativament especialista o aficional d'un ferroviari, però l'objecte i el plantejament de les visites és d'una divulgació molt àmplia, perquè és veritat que genera un interès, i ho veiem, des dels més petits de la casa, perquè els trens tenen alguna cosa que els fa, que des dels nens i les nenes més petits hi ha
sentin atrets i un quan està tan proper, sense anar entre mig, uns vehicles que són al final tan grans, després d'aquest que estem acostumats, genera un impacte. Es té molt d'èxit, transversal des dels més petits i petites fins a gent gran, que el que fa és recordar fins i tot quan alguns d'aquests ens encara estaven en servei, no fa tant que els vam treure als serveis. És un públic molt ampli, molt familiar,
I que no cal que sigui especialment afeccionat al ferrocarril, sinó que és per conèixer el que és una part molt interessant de la història i del nostre territori i de com s'ha construït el territori com està ara. No s'entendria segurament part del Vallès sense aquesta línia ferroviària. Entenc que aquestes visites tenen un aforament limitat. Quantes persones poden accedir-hi?
Sí, perquè hem de ser conscients que aquesta escotxera, fins que vam decidir ubicar-hi el material històric d'interès, és una escotxera que era un espai de treball, de manteniment de trens, de dipòsit... Per tant, no és un espai construït expressament per ser un espai expositiu. Totes les visites són guiades, són acompanyades amb reserva prèvia i amb grups de 15 persones, els quals el personal de Ferrocarrils, a més, els acompanya durant la visita, complementant amb unes explicacions...
que dura aproximadament entre mitja hora i 40 minuts. Fem torns i a través de la reserva al web. Són visites accessibles, l'espai està condicionat perquè es pugui entrar i fer tot el recorregut de forma també accessible.
Ara mencionaves això que s'ha de fer reserva al web, sobretot que li quedi molt clar a la gent que ha d'entrar al web de Ferrocarrils de la Generalitat i fer la reserva per poder participar en aquestes visites. Sí, a veure, el que hi ha al web actiu són els diumenges des d'ara fins a l'estiu. He de dir que estan pràcticament plenes, si no hi ha plenes, en el sentit que han tingut molt d'èxit, cada any hem de tenir més èxit, ens ha de fer també replantejar, però a banda d'aquestes dates programades,
També acostumem a obrir en altres ocasions singulars, com jornades del patrimoni o jornades d'arquitectura, on en moments singulars també intentem contribuir-hi posant aquest espai i obrint-lo al públic. Però sempre ho fem amb grups acotats i amb reserva per les característiques pròpies de l'espai.
Ara ens deies que gairebé estan totes les places ocupades. Quina resposta espereu precisament d'aquesta, de la més propera, de la del dissabte 25 de gener? Doncs esperem, la veritat és que estigui plena. El que acostumem a tenir són unes 500 persones que ens visiten cada...
que els últims anys i no fa més que incrementar-se el número de visites, perquè són més o menys cadascuna de les sessions entre 70 i 100 persones a les diferents sessions de grups de 15. Per tant, esteu tenint, si miram cap a les visites anteriors que s'han fet en aquest espai, esteu tenint una bona acollida en aquest espai i en altres espais patrimonials de ferrocarrils, no és així?
Exactament, molt bona acollida i, de fet, jo crec que, a mirar que va ser més conegut, va incrementant-se pel boca-orella l'interès en aquests espais i en aquesta activitat. A més, el fet que sigui fàcil d'arribar-hi en transport públic, ja que està al costat de l'estació de Rubí, també ajuda. I, efectivament, tenim d'altres espais, també no tots ells. L'altre espai metropolità que tenim molt destacat és l'espai de la Via Mètrica, a Martorell, on tenim precisament allà tot de vehicles que van prestar servei
a la línia Llorat-Anoia i FGC, que està amb el Tudell i accessible, que també es pot consultar al web via reserva, que és un espai dedicat als trens que van prestar servei en aquella línia. I, a banda d'aquest, Ferrocarrils té altres espais sempre molt vinculats al territori, especialment podria destacar a Monistol explicant al Camallera de Montserrat o a Ribes de Freser, a la Camallera de Núria, o fins i tot a la Pobla de Llet dedicat als ferrocarrils industrials
de l'alt Llobregat. Jo volia preguntar-te també que tots aquests espais formen part de l'estratègia de patrimoni històric que teniu a Ferrocarrils. Per què és tan important preservar i divulgar aquest patrimoni ferroviari? Com apuntava abans, el territori que tenim avui no s'entendria sense contribució que ha tingut el ferrocarril, les empreses ferroviàries i com va suposar un salt abismal la implantació del ferrocarril
en com ens podem organitzar, on podem viure i treballar, en el transport de mercaderies, en el desenvolupament industrial, etcètera. Aleshores, el que ens hem rebut nosaltres ara és una herència de les empreses que van cursar, en el nostre cas, la primera part de l'origen de les empreses de 1863, el primer tram del ferrocarril entre Barcelona i Sarrià. O sigui que fa més de 150 anys d'història que, gràcies a més a l'esforç que s'ha anat fent aquests anys, s'ha anat preservant i
I el que ens han marcat amb l'estratègia de patrimoni que vam formular ja l'any 2012 és que, com a dipositaris de tot aquest patrimoni, d'aquest coneixement d'aquests actius amb tant de valor, no només havíem de conservar-los, que això seria el primer en bones condicions, sinó que també gradualment apropar-los a la societat perquè els coneguin, perquè els entenguin, perquè una forma d'entendre...
l'ara i el futur, és entendre també molt d'on venim. I vull destacar que el patrimoni ferrocarrils potser no, el que hi ha més són els vehicles, però no són només els vehicles, tenim un gran patrimoni també immobiliari arquitectònic i també d'obra civil, totes les infraestructures i estacions que s'han construït i que moltes vegades preservades i reconegudes com moments culturals d'interès local en alguns casos. I també tenim un molt valuós fons documental.
que totes les empreses i societats ens han agregat i que estem fent unes coses de digitalització per facilitar el seu accés, sobretot per temes de recerca i de divulgació, i que aquesta manera d'apropar aquest contingut està fent que ara diversos, des de centres de recerca fins a periodistes, etc., estiguin traient molta informació i molt de suc d'aquest fons documental històric que ens remonta a èpoques, des del desenvolupament de l'Eixample fins a tota la industrialització del Llobregat,
o la construcció i el desenvolupament turístic d'àmbits com la Vall de Núria o Montserrat. Són espais i territoris molt emblemàtics i molt singulars que expliquen molt la història de Catalunya i que facilitar aquest accés també a aquests arxius és un esforç que estem fent però que ens està també donant molt bons resultats en el sentit que realment veiem com hi ha una resposta, tant a nivell del públic com a nivell també dels divulgadors, que en aquest cas l'esforç és compartir.
Ara deies això que aquests arxius estan donant molt bona resposta, però també ens comentaves que el que més impressiona o el que més agrada als ciutadans, als visitants, són els vehicles i un vehicle emblemàtic dels ferrocarrils és el tren Granota, que a més va recuperar la circulació turística fa no res, l'any passat. Quina valoració feu del seu funcionament des que va tornar a circular?
Doncs una evolució extremament positiva, també. Tot el feedback que hem rebut és positiu, de fet, per informació també, el tinc de nota, el programem en viatges, típicament en temporades de primària de tardor, els primers diumenges o uns diumenges de mes, això també en el mateix web sortiran publicades quan tinguem les situacions decidides, quan recorregut entre les planes i Terrassa i Sabadell.
Aleshores, és un tren que té, a més, un vincle emocional perquè, tot i que el vehicle és una composició de tres vehicles i el més antic és l'any 1944, que es diu aviat, que hem fet un gran esforç tècnic, aquí els companys de l'àrea material mòbil han fet un esforç per poder-lo tornar a posar en circulació, a més, en condicions de fiabilitat i de seguretat actuals, tot i que siguin vehicles tan antics,
Aleshores, el que, tot i ser tan antic, com deia, és un tren que va estar circulant fins l'any 96. Per tant, hi ha molta gent que forma part de les seves vides, doncs eren els trens que circulaven cap a l'autònoma, que connectaven amb Sabella i Terrassa... Aleshores, molta gent el té molt present i veiem molt, fins i tot, diguem que hi ha molts perfils que s'acosten a les circulacions, però hi ha molta connexió intergeneracional, i això fa...
de pares i mares i fills, o avis i àvies i nets i netes que aprofiten aquesta ocasió per anar-lo a veure i a partir d'aquí es desenvolupa tota l'explicació individual, les vivències lligades a aquests trens, el fet que encara en aquesta època tenien segona i tercera classe, i això també donava fruit a moltes anècdotes, com els estudiants intentaven, els que anaven apretats a terceres i veien que anava la segona buida, etcètera,
Aleshores, la veritat és que és una experiència molt, molt positiva des de la nostra avaluació, tot i que vull destacar això, l'esforç que suposa mantenir uns vehicles tan antics en condicions de circulació, un esforç tan operatiu, perquè mantenir la capacitat, perquè, com potser es pot imaginar, un tren d'aquesta edat no es condueix igual que un tren d'ara en els mateixos sistemes, i també la part que no es veu, que és com es fa tot el manteniment i les reparacions d'aquests vehicles,
que si imaginem és com agafar un cotxe dels anys 40 o 50 i portar-lo a un taller, doncs no té res a veure amb els cotxes que conduïm ara. Aleshores, hi ha també una esforça darrere de formació i tot això és un tren de mes que ha sigut declarat B Cultural d'Interès Nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Aleshores, tenim una comissió conjunta amb cultura que també supervisa que totes les intervencions sobre aquests vehicles es facin també d'acord amb uns criteris
de preservació del que és el patrimoni. El que implica encara més esforç, aquest esforç que explicaves, que costa molt de mantenir. En aquests viatges en el tren Granot ens xerraves del públic, que és un públic molt variat i molt intergeneracional, que has dit. Vos serveix també per recollir coses que no sabíeu del tren?
Sí, en aquest sentit, perquè és un tren que, per condicions operatives, el que fem és que s'hagi d'anar sempre assegut i, a més, tenim agents d'acompanyament a la circulació amb cadascun dels vehicles, per controlar les obertures i tancament de portes, etcètera, per informar, també. I, efectivament, a partir d'aquestes activitats ens acosten molta gent, gent que ens explica anècdotes, que ens comparteixen les vivències d'agraïment, moltes vegades d'agraïment,
I també a fruit d'això ens acosten persones a compartir records, a vegades en forma de fotografies, en forma de familiars que havien treballat i que aleshores venint a visitar els espais dispositius o els trens, doncs és una manera de connectar amb aquestes persones i de posar imatges, anècdotes que potser s'explicaven al voltant d'una taula entre els familiars. Aquesta és una part que sobretot les nostres persones que estan en primera línia
I que després d'aquí surten, com deia a vegades, recull de documents o algunes fotografies o algunes anècdotes molt lligades a activitat individual, tant professional com d'usuals, molts extra treballadors o persones vinculades al tren. I disposeu de dades de passatgers o d'ocupació que permetin mesurar l'èxit d'aquest tren? Sí.
Sí, és un tren que s'omple també, com dic, és un tren que quan circula s'agafa com una circulació normal, en el sentit que un es pega l'andana i si ve el tren estòlic pot pujar si hi ha places a dintre, i també es pot pujar i baixar, no cal fer tot el recorregut sencer, sinó que es pot pujar i baixar, amb la qual cosa ja hi ha bastant de moviment, tot i que he de dir que molta gent s'hi està asseguda el màxim temps possible per el viatge, per veure com són les coses diferents, els cartells que hi ha dintre...
d'aquesta època, però estem de l'ordre d'unes pràcticament 4.000 viatges cada any que està l'any passat. O sigui, l'any passat va circular 5 dies, perquè era un dia que per condicions ambientals no van poder circular, i llavors vam assolir de l'ordre entre 3.000 i 4.000 persones van viatjar en aquest vehicle.
Déu-n'hi-do. Deies ara que circula d'una manera normal el tren Granota, no cal fer reserva? No. O sigui, tu arribes a l'estació i si passa, te puges si pots. Exactament, i si hi ha lloc. Això sí. Perquè, com deia abans, hi ha aquesta cautela de seguretat d'evitar aglomeracions a dins, aleshores es pot viatjar només assegut.
Ens deies que els viatges s'han fet entre la primavera i la tardor. Enguany, les dates previstes són les mateixes? Vull dir, crec que va començar l'any passat del maig al desembre, pot ser? Exacte, el que fem és a la primavera i a la tardor. L'estiu no circula, també en alguna ocasió especial o singular s'ha fet alguna circulació adicional. Encara no estan publicades les dates, estem tancant el calendari,
però normalment és el maig, juny, juliol, acostumen a ser les dates en què circula, a vegades comencem, depèn del calendari, de la Setmana Santa, avril, maig, juny, o endarrerim una miqueta i estem acabant d'equadrar-ho. I després, a la tardor, també hi tornem. S'ha de tenir en compte que és un tren delicat i que és un esforç que a vegades el fem circular, en aquest sentit,
perquè l'inserim, com deia abans, entre mitjans de les circulacions comercials. No és una circulació excepcional que parem la línia i fem circular el tren antic, sinó que realment és una circulació que s'insereix i per això ho fem el diumenge al matí, que és on hi ha menys necessitat de circulacions, per no interferir tampoc amb el servei habitual. Vull destacar també que a nivell de vehicles, a part dels que tenim nosaltres preservats, col·laborem
amb altres institucions i organismes de referència a nivell de Catalunya, com és el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrún, hi ha molts vehicles així, i fins i tot també amb Hora de la Nova, que és la Fundació per la Preservació del Patrimoni Històric Ferroviari, amb qui tenim acords de col·laboració, i que ja sí que tenen uns trams de vies segregats i que fan circulacions de trens antics, i on tenim uns vehicles també cedits
que puntualment es poden visitar allà i, bé, es poden visitar tots els dies de l'any, però que fan circulacions també de vehicles antics, entrants molt més acotats de via i vehicles de vapor, tant de ferrocarrils com dels que eren de la xarxa estatal. De cara al futur, teniu previst ampliar més l'oferta d'aquest tren Granota dins del programa de trens turístics? Dintre d'aquest tren Granota el que és,
Tenim previst, a més, consolidar el que estem fent ara i el que anem fent és, juntament amb aquesta comissió, una avaluació de com va afectar en aquest patrimoni el fet de mantenir-lo circulant i de fer-li el manteniment. Estem explorant perquè també, com deia abans, el manteniment és complex i llavors hi ha peces de les quals els recanvis calen a menys i llavors fins i tot hi ha un component tecnològic de desenvolupament de veure si, en el cas que necessitéssim nous
Nosos recanvis ens hauríem de fer peces específiques, que van ser molt cares, estem mirant opcions de fer peces ad hoc amb impressió 3D. Aleshores, és una combinació de preservació del caràcter històric, perquè és una peça, diríem, de museu, que estem fent circular i que hem de mantenir, amb aquesta capacitat per circular. Aleshores, de moment, la planificació...
Estàvem escoltant Carles Casas, que ens estava xerrant, hem perdut la connexió, però ens estava explicant que estan intentant consolidar l'oferta aquesta del tren Granota, perquè es tracta de, ja sabeu, un tren històric, és un tren, com ell deia,
És un tren de museu que està circulant per les vies com si fos un tren normal i que ell explicava que si un d'aquests diumenges que està programat, que els pengen al seu web, voltros, esteu a la via, podeu accedir a aquest tren. Hem recuperat el Carles. Hola, disculpeu, no sé on m'havia quedat.
Estaves explicant-nos la consolidació d'aquest tren Granota i la planificació que teníeu. Sí, la planificació d'augment és consolidar aquests sis dies de servei amb els quatre viatges d'aquestes dos dies, que ens permet arribar ja a un nombre important de persones. I aquí, així com amb els espais dispositius, sí que veiem que hi ha un gran nombre de reserves de seguida i estem valorant les opcions per...
per veure per com responden a aquest interès. Crec que amb el Trenca de Nota de moment estem mantenint-nos... La previsió és mantenir aquests sis dies anuals, que és un equilibri entre tota la dificultat tècnica i operacional i el cost que té de posar aquest vehicle en circulació, amb el seu impacte també en el públic. De moment no hi ha tanta...
S'omple ja, però no s'omple tant al 100%, de manera que en general la gent pot pujar si ve aquests diumenges al matí un dels temps. I aquesta és la previsió. No sé si teniu pensat algun projecte així nou de patrimoni per a la nostra ciutat, per a Rubí, o ja estic sent massa gossarada que ja tenim massa coses. Bé, Rubí, vol dir destacar que a banda del que és la cotxera, en el propi centre operatiu que tenim a
el cor de la nostra vida, el centre operatiu de Rubí, que és la base del tren Canota, on també tenim alguns preservat algun altre antic. I en aquest moment la nostra intenció és anar consolidant aquest espai que abans estava en Desus, que és la cotxera, i anar-lo apostant cada vegada més i enllaçant-lo amb l'activitat de la vida cultural i social de dintre del que és Rubí.
Ja vam fer una ampliació, si es veu la nau, per poder encabir tots aquests vehicles a dins, la nau és curta, i vam fer una intervenció arquitectònica per poder-la allargar i poder acollir tots aquests vehicles. I ara estem en aquesta fase, igual com el trenc la nota, de consolidació i, sobretot, assegurant la preservació d'aquest patrimoni.
Molt bé, Carles, doncs amb aquest desitj que tot segueixi consolidant-se i que tingueu moltes visites i la Tren Granota segueixi funcionant per molts anys més, t'adonem les gràcies per atendre'ns avui. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Adeu.