Ensetam la secció de l'escàner setmanal amb l'Albert Soler. Què tal? Ara estàvem comentant aquesta sintonia i el grup d'Izal, que deies... No, jo hi aniria a veure'ls, però s'han separat. Avui, quan venia amb el cotxe fins aquí, he vist que el Miquel Izal fa concert al Palau Sant Jordi el 20 de febrer. O sigui que pots anar a veure'l. Exacte.
però és tan solitari, ja no és ben bé el mateix de tot, però bueno, sí, sí, tens tota la raó. L'estil és el mateix. L'estil és el mateix, l'estil és el mateix. Tens raó, ho vaig veure i ho vaig pensar-ho, eh? Ho tenia al cap de valorar-ho. Doncs mira, pensa tot, apunta, 20 de febrer. 20 de febrer, vinga, va. 20 de febrer. Molt bé, anem a la secció. Aquesta setmana jo ja tenc claríssima quina és la paraula que has triat.
N'estàs segura? I tant, porc! Claríssim, claríssim! Em perdó, eh? No m'estic dirigint a tu, eh? No, ho sé, ho sé, ho sé. Doncs mira, no t'enganyaré, aquesta és la primera que vaig pensar, quan vaig començar a mirar les notícies de la setmana i dic, va, com les lligo totes amb porc? Però després vaig dir, és que si les lligo amb l'estafadora de l'agència de viatges o amb els jutges del cas Pau Major, doncs igual tindré un problema.
Tendries un problema, però no sé jo si... Bé, la qüestió m'he curat amb salut i he dit, calla, donem-li la volta i la paraula que lliga les 5 notícies que he escollit aquesta setmana és senyal, tant en el sentit físic com el metafòric. Tinc curiositat, senyal? Senyal? A veure, a veure, per on surts? Va, primera senyal. Senyal.
Doncs aquests últims dies Rubí s'ha omplert de senyals que diuen que no entris a Can Oriol, que no entris a Cantireries, que no entris al Torrent dels Alous, a qualsevol espai natural dels que ens envolten per no escampar la pesta porcina africana. Ens hem anat al porc, eh?
No, no, el tema havia de sortir segur, però li hem donat la volta. Si us passegeu o aneu a prop de les zones buscoses veureu que està ple de cintes que barren el pas, cartells que informen dels motius per què no s'ha de passar, però també, darrerament, cotxes de la Guàrdia Civil circulant i aturats a les entrades de les zones buscoses, senyal que passa alguna cosa greu.
Aquest ha sigut el tema de la setmana, evidentment, i pinta que també ho serà de la propera. El Ministeri d'Agricultura va confirmar ahir, ho explicaves a l'informatiu, la detecció de quatre nous casos de porcs senglars morts per la pesta porcina africana. En total ja són 13. I el govern espanyol, diguem...
El govern espanyol ha anat notificant els positius a la Comissió Europea. De fet, dimecres, els agents rurals deien que esperaven el vistiplau d'Europa per eliminar la sobrepopulació de porcs senglars, cosa que també demana el director general de Mercol Lleida, Miquel Àngel Vergés, que ja ha hagut de baixar el preu de venda del porc. És bàsic sacrificar els porcs senglars de la zona dels 20 quilòmetres.
netejar la zona amb la màxima celeritat. És l'única forma de garantir que el virus, la malaltia, no sortirà d'aquesta zona i pugui saltar altres comarques o inclús altres províncies. I després també s'ha de buidar totes les granges d'angreix que hi ha a la zona dels 20 quilòmetres. Hi ha unes 6.000 mares i unes 30.000 places d'angreix. Aquestes 30.000 places d'angreix s'ha de trobar una solució ràpida per sacrificar aquests porcs i donar-los una sortida.
Doncs, ha sortit ara fa pocs minuts, segons ha publicat La Vanguardia, la Comissió Europea diu que Espanya, Catalunya en aquest cas, no necessita l'autorització d'Europa per matar els porcs senglars per un cas d'emergència sanitària, com és aquest cas. Per tant, veurem què passa els propers dies. Fins ara no s'estava fent perquè deia que necessitem el permís d'Europa. Europa, a través de La Vanguardia, és a dir, no ha fet servir un canal oficial, veurem quan ho faci. En tot cas, ja ha dit que ja es pot fer. Per tant, veurem què passa.
Ens seguirem xerrant d'això de ben segur tota la setmana vinent, a veure com acaba. Passant-me a la segona notícia.
L'entrenador de la Unió Esportiva Rubí, José Solivelles, va assenyalar diumenge l'àrbitre principal i els àrbitres assistents, els línears de tota la vida, que els hi hem dit, per faltar-los al respecte durant el partit al Camp del Vilafranca de diumenge passat. Ho va explicar en una breu roda de premsa de 50 segons. Bé, jo, permeteu-me, jo avui no parlaré del partit, jo farem la feina quan tothom faci la seva feina. Nosaltres avui hem aguantat
per part dels ràvides i dels líners, paraules com te veo nervioso monstruo, tira pa allà i no més ratlles, rises amenazadores, ens fan fora un jugador que potser és expulsió, però un minut abans hi ha una falta, o sigui, la jugada neix d'una falta claríssima a l'Aitor, més tres faltes amb un i que no quiten, i en reixen amb deu, hi ha una acció claríssima de segona groga aquí ara, per jugar el temps res contra deu contra deu,
Per tant, jo com jo en coses que no les entenc, perquè són coses d'aplicació de reglament, ho sento, però quan tothom faci aquesta feina, no és culpa vostra, però no tinc ganes avui perquè seria pitjor.
Fixa't com acaba la roda de premsa, eh? A més que roda de premsa és, mira, us atenc perquè esteu aquí, però si no, tal. Es mossega la llengua moltíssim. Però saps per què ho fa d'aquesta manera? Doncs perquè fa uns anys va ser sancionat, fa uns anys o no fa tant, eh? No fa pas massa. Va ser sancionat per la Federació Catalana de Futbol per criticar els àrbitres, però no en el camp, allò, dient-li alguna cosa a la cara.
sinó pel que va dir en una roda de premsa amb els periodistes, amb el Cisco, precisament. I per això ara sap que si Raja, com fem servir en l'argot esportiu i periodístic a la premsa dels àrbitres, doncs els àrbitres també ho escolten o ho poden escoltar i és sancionable. I per això, quan va sortir tan encès del camp del Vilafranca, doncs no va voler dir això, que segurament és una mica més inclús del que hauria volgut dir, però segurament també és el 10% del que li passava pel cap en aquell moment...
Per tant, el que sí que podem dir és que Vargas Pintenyo, l'àrbitre principal, i Ramos i Porcel, els àrbitres ajudants, han quedat ben assenyalats.
Déu-n'hi-do amb els àrbitres, eh? Sempre tenim polèmiques al món del futbol. El que ens agrada el futbol sempre hi ha una polèmica o una altra amb els àrbitres. Total. I jo crec que aquí ja, humilment, que quan tens el poder d'impartir justícia i tens la presumpció de veracitat, és a dir, en el cas d'una disputa entre el que un entrenador o un jugador diu una cosa i l'àrbitre diu la contrària, sempre guanya l'àrbitre. És a dir, això és un poder molt gran que tens. Doncs quan tens aquest poder l'has exercit amb molta responsabilitat i, si és cert el que diu José Solivelles, no es pot permetre.
No, no estic totalment d'acord. Tercero senyal.
En aquest estudi, l'estudi 1 de Ràdio Rubí, fa uns dies que hi ha una senyal, una placa enganxada a la paret, que recorda la petjada que ha deixat una dona molt estimada per tots els que treballem en aquesta casa, perquè a partir d'ara es diu l'estudi Lídia Juster. Per mi ha sigut un honor i ha après tant. Un dia vaig entrar a la ràdio, no era la meva intenció, jo estudiava per ser professor d'història,
i me'n vaig enamorar de tal manera que ha format part absolutament de la meva vida. Jo sempre dic que aquí el mateix. Ha format part de la meva vida amb tota la gent que hi ha treballat. Junts hem compartit moments bons, moments dolents, riures, dinars corrents i dinars inacabables en què no podíem ni acabar de dinar perquè reien moltíssim. Hem passat moments de tota mena, de tota mida. Tots i cadascun de la gent que ha estat aquí ha portat coses a la ràdio. Jo sempre he dit...
és un senyal que quedarà per sempre en aquest estudi, que recordarà, com sempre, la feina que va fer la Lídia en aquest estudi. Però és que l'altre estudi, l'estudi 2, el que hem fet, també, des de la ràdio, és aprofitar el moment i renovar la senyal que recorda el pas d'un periodista històric, Rubinenc, que va treballar en els primers anys de Ràdio Rubí i que va morir l'any 1982, en Josep Ferrer Domingo. Aquell mateix any, el director de la ràdio, Àngel Lacalle, va batejar
l'estudi 2, que llavors era l'estudi principal d'aquesta casa i li va posar el seu nom. Jo crec que són homenatges molt bonics, que deies en català, nosaltres en mallorquidem, homenatges molt guapos per la gent que ens precedeix i és una gran manera de fer-los aquest homenatge i de recordar-los. I vols saber quina és la senyal que connecta els dos estudis, les dues persones? A veure...
Doncs quan vaig pensar en renovar la placa de l'estudi Josep Ferrer Domingo, volia saber quin any es va posar. I vaig estar preguntant aquí a la gent de la ràdio, els que porten més temps i no ho recordaven, i li vaig preguntar al seu net, un tal Carles Alujo, que ve sovint aquí a la ràdio. Doncs el Carles Alujo Ferrer, Ferrer de segon cognom, és el net del Josep Ferrer Domingo, que és l'actual síndic de greuges de la ciutat. I ell tampoc ho sabia, però em va dir, t'ho busco.
I al cap d'uns dies em va enviar un retall de la revista Rubricata del 8 de gener de 1983, on hi havia una notícia sobre la col·locació de la placa de l'estudi del desembre del 82. Per això sabem que es va col·locar el desembre del 82. Ja que no saps qui signava aquella notícia. No. Sí.
La Lídia Justa. Una tal Lídia Justa. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Això sí que és una senyal, eh? Aquesta sí que te la compres, eh? Això vol dir que les altres no. No, les altres també, però aquesta sobretot. Quarta notícia.
Quarta notícia, doncs, les senyals de l'incivisme són les fotos que ens han ensenyat els veïns que viuen davant la plaça Manuel Miralles, l'entrada de l'escola Pau Casals, al carrer Sant Pere. Els bancs de la discòrdia sembla ser que eren el que atreia a grups de joves a reunir-se en aquella plaça per fer botellots escandalosos i el que no són botellots. Et simples?
Com que ara estem en horari protegit, no ho puc explicar, però els veïns diuen que havien trobat preservatius usats a la porta de casa seva. Escoltem l'Antonio, un dels veïns molestos. Drogas, bebidas, música, peleas, amenazas hacia mi persona directamente, y así suma y sigue, al punto de varios vecinos tener que salir, y para los pies a estos chicos. Inclusive yo tener que salir y reducir a una persona porque le estaba pegando a una chica.
Está argumentado con Mossos de Escuadra y una ambulancia que tuvo que intervenir. Entonces, cuando la gente habla de que hay un vecino que es el que se queja, hay un vecino que no quiere los bancos, que se informe primero. Vecino, al final, si ven a un señor mayor entrar al banco no tiene ningún problema. El problema es a partir de las 7 o 8 de la tarde. Que ven a la gente que es científica, después se quedan aquí todo el verano. La gente la lía.
Curiosament, des que l'Ajuntament ha tret els bancs, els veïns expliquen que les molèsties s'han acabat. Però a l'altra banda de la disputa trobem l'AFA del Pau Casals, les famílies que reclamen que es tornin a posar els bancs perquè els avis i altres persones que anaven a buscar els infants s'hi asseien mentre esperaven. És curiós, eh? Com pot generar tanta polèmica uns bancs, també amb els polítics, perquè els polítics estan posant cullerada. Acabem. Cinquena senyal.
Aquesta també és molt evident i molt recent. Tot just ahir a la tarda, l'Ajuntament va inaugurar el tòtem informatiu que senyalitza la ubicació del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat sota l'escardíbul. Escoltem l'alcaldessa Anna Maria Martínez.
Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar, de no oblidar mai i d'educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau. De no repetir errors, de no acceptar segons quins plantejaments i tot allò encaminat a fer justícia d'aquells rovinents i rovinencars que van lluitar contra el feixisme. Albert, no es podrà visitar aquest refugi?
A curt termini, no, perquè ens han explicat, de fet, la manera que ens ho van anunciar, tots vam creure, que va haver-hi un petit error de comunicació en aquest sentit, que s'hi podria visitar, perquè el Totemfe ja fa un parell o tres mesos o més que està col·locat. I l'anunciar-nos l'acte d'ahir, tots vam dir, ostres, que bé, podrem baixar. I fins i tot vaig demanar jo, de dir, escolta, podem baixar un dia abans i així gravem un vídeo i tal, no sé què.
I em diu, no, no, no, és que no es pot baixar, és que tal. Bé, el que sí que ho volen fer, però estan demanant a la Generalitat algun tipus de subvenció perquè s'ha de fer una obra, s'ha d'obrir una porta per poder entrar en aquest refugi. Per tant, la novetat, simplement ahir, eren aquestes senyals al terra, també, que indiquen per on passa. Són com dues línies paral·leles que et diu per on passa el refugi per sobre del carrer.
Només recordar que aquest refugi es va trobar fa tres anys durant les obres de millora del carrer Catmo que estaven fent a Sorea i pertany a l'antiga fàbrica tèxtil de l'Escardíbul, una nau que durant les col·lectivitzacions de la Guerra Civil era un punt important on es fabricava material, armes, etcètera, per al bàndol republicà. El govern ens assegura que està treballant per obrir aquest refugi en un futur, però de moment no hi ha data.
Bueno, a veure si ho podem visitar, perquè a mi em genera molta curiositat, eh? Total. Albert, te'n vas de pont? Me'n vaig de pont. Marxo només demà. No marxo tot el pont, però demà aniré a passar el dia una mica de lluny. Boscos que es puguin entrar, si és un bosc, eh? Sí, això segur. Me'n vaig una mica lluny, sí. Molt bé, Albert, moltíssimes gràcies. T'espero amb la setmana vinent. Molt bé, a vosaltres. Adeu.
Enormes agujeros de gusano Que expulsaban la basura al otro lado