Ràdio Televisió Espanyola ha fet un pas nou per reforçar la seva funció de servei públic. El Consell d'Administració de la Corporació ha aprovat la creació de l'Observatori de la Infància i l'Adolescència. Es tracta d'una iniciativa pionera dins de les Corporacions Audiovisuals d'Espanya i està presidida per la consellera rubinenca Marta Ribas. Avui volem conèixer millor aquest nou observatori i per això xerrem precisament
La Marta Ribas, amb la seva presidenta. Bon dia, Marta. Què tal? Bon dia. Com esteu? Bé, a veure, acaba de néixer aquest observatori de la infància i l'adolescència, però nosaltres volem que ens expliquis què és exactament aquest nou òrgan. Doncs encantada. La veritat és que sí, és un nadó, això. Tot just acabem d'aprovar-ho la seva creació en la reunió que hem fet aquesta setmana del Consell d'Administració.
i tenim bastant clar cap a on el volem portar, però jo crec que el camí ens l'anirà marcant el propi caminar. És un òrgan consultiu de Ràdio Televisió Espanyola que pretén, d'una banda, revisar, controlar que Ràdio Televisió Espanyola, en tots els seus canals, en tots els seus continguts,
compleix amb la normativa, tant amb la normativa, les lleis, diguem, que existeixen en aquest àmbit, però també amb els propis codis interns de com protegir els drets de la infància i l'adolescència i, per tant, revisar tot el que fem amb esperit crític i controlar i, alhora, també posar en valor si complim tota aquesta normativa. Però no ens quedarem aquí. La voluntat és que això permeti
obrir debat, reflexions, consells, recomanacions, perquè internament es facin molt millor les coses i fins i tot ampliem quines coses es poden fer.
per millorar no només la protecció de la infància i l'adolescència, sinó la funció pública dels mitjans de comunicació, la principal corporació pública de comunicació d'Espanya, respecte del que hem d'oferir de continguts audiovisuals per als menors d'edat, per als nens i nenes i pels nostres adolescents. Això, evidentment, queda com molt gros dit així, seran coses concretes, anirem fent, per això us dic amb el caminar,
s'anirà veient què podem fer, però a més amb el caminar, perquè és que en realitat no tenim precedents. És la primera vegada que es fa un observatori d'aquest tipus. Existeixen observatoris dels mitjans i la infància, però no des de forma independent o des dels òrgans de control externs, però no des dels propis mitjans de comunicació.
i no només a Espanya, que no n'hi ha, sinó que fins i tot ens hem estat mirant corporacions públiques o grans corporacions a Europa i tampoc un òrgan així específic tal qual no n'hem trobat. O sigui que, vaja, anirem construint-lo i jo crec que generarem precedents, segur, i temes interessants que puguin ser també d'utilitat per altres corporacions. Ho fem per la Generalitat Espanyola, però la intenció és que serveixi per tothom qui després, si vulgui,
apuntar les experiències que puguin ser exitoses o interessants. I fins i tot extrapolar-lo als altres mitjans de comunicació del país, entenc? Bé, que això cadascú ha de decidir sobre ells mateixos, evidentment, però jo crec que sí que es poden generar sinergies, es poden generar iniciatives, es poden generar recomanacions, es poden generar experiències que potser altres diguin per què no, nosaltres també podem adoptar-les. Encara que no sigui
Tal qual fer un observatori, però sí coses concretes que puguem anar fent que després altres puguin apuntar-s'hi també a fer-s'ho. També servei públic, això. No és una cosa privada ni exclusiva. I per què Ràdio Televisió Espanyola considera necessari crear aquest observatori? Què és el que ha canviat? Doncs mira, això ha sorgit...
lo practico, diguem, ha sortit d'una proposta del Ministeri d'Infància que ha suggerit a Radio Televisió Espanyola generar un òrgan d'aquest tipus. Per què un òrgan d'aquest tipus? A Radio Televisió Espanyola existeix des de fa uns quants anys un observatori d'igualtat i una mica imatge i semblança del que és aquest observatori d'igualtat és que hem generat aquest d'infància internament com a estructura, per dir-ho així. L'observatori d'igualtat
La veritat és que està fent molt bona feina. Revisa això, que tots els continguts de radiografia espanyola pedlin per la igualtat de gènere, que el paper de la dona estigui ben representat, que no siguem reproductors d'estereotips de gènere, que es mostrin totes les diversitats de les dones, que les dones estiguin representades amb veritat,
I també està generant moltes sinergies, a més, que això és la part molt interessant, i ara us diré també, per la infància i l'adolescència també pot ser molt interessant, genera moltes sinergies amb la societat civil. Ara, per exemple, aquesta mateixa setmana, el diumenge passat, el motiu del 8 de març, vam estar com a Consell d'Administració i a través de l'Observatori d'Igualtat, que penja del Consell d'Administració, a Màlaga, en el Festival de Cinema de Màlaga,
i es va fer allà un acte públic amb motiu de l'estrena d'una pel·lícula, participava per la Ràdio Espanyola, però també es van fer un parell de taules de debat amb les dones del cinema, les dones de la indústria del cinema, que estan organitzades i amb elles es creuen...
com està la situació, què es pot fer, què pot ser a Ràdio Espanyola per promoure encara més el paper de les dones en l'industria del cinema, com va impulsar més el cinema fet per dones, el cinema sobre temes de dones, en perspectiva de gènere... Tot això traslladem-ho al àmbit nostre. Nosaltres, per començar, el propi...
que aquest òrgan de l'Observatori d'Infància i Adolescència tindrà a dins del plenari de l'Observatori, de qui formem l'Observatori, no només les principals direccions de les àrees de radiografia espanyola implicades i representació dels treballadors i treballadores de la casa, sinó també les cinc organitzacions que a nivell estatal són més representatives de la Infància i la Adolescència.
Unicef, Save the Children, Plataforma d'Infància, que agrega plataformes de tot el territori, i el CEPIA, que és la coordinadora de participació d'infància i adolescència, directament Infància i Adolescència, a través dels Consells de Participació d'Infància i Adolescència de tot l'Estat, elegeixen uns representants que estan en aquest
òrgan a nivell estatal. Doncs aquest estaran dins de l'Observatori. I també el Consell de la Joventut, que també són directament joves de tota Espanya. Amb ells i amb elles és amb qui treballarem aquestes coses. I a partir d'aquest treball amb ells i amb elles, i amb universitats, i amb professionals, i amb altres organitzacions de la societat civil més específiques, amb qui treballarem temes puntuals,
és que volem fer aquesta anàlisi de com ho fem, anàlisi de què més podem fer, de com millor ho podem fer i també de com anar-nos adaptant a com consumeix l'audiovisual els nens i nenes i els adolescents avui en dia i a què necessiten.
Entenc que aquí tindran aquest paper tan important els membres del Consell Estatal, els infants i adolescents. Entenc que aquí tindran un paper molt important perquè els considereu importants, se'ls ha d'escoltar precisament. No podem fer coses sobre infància i adolescència sense la infància i l'adolescència. Són ciutadania de ple dret.
Ells i elles són els que han de parlar, els que ens han de dir, i no té cap sentit parlar d'un altre sense escoltar aquell altre, diguem-ne. Sí, sí, és essencial. Era com d'inici claríssim que sense la participació directa d'infància i adolescència no podíem fer aquest òrgan, però a més la voluntat és que a partir d'això també puguem obrir altres espais de participació de la infància i l'adolescència directament en l'opinió sobre la nostra...
sobre els nostres programes, sobre què volen, sobre què els agrada, sobre què no els agrada, sobre què necessiten, sobre què volen que sigui la televisió i les ràdio públiques de l'Estat. Ells què volen? També, evidentment, volem parlar, volem establir llacos amb les famílies. Què volen les famílies espanyoles avui en dia en la televisió pública que és seva, o en la ràdio pública que és seva, per als seus fills i filles? Tot això...
No és que no existeixi estudis sobre això, hi ha estudis universitaris, hi ha organitzacions des de les associacions de consumidors de l'audiovisual, que estudien coses d'aquest tipus, però volem que, bé, escoltant tot allò que ja s'ha fet i enxerxant-ho, i fins i tot fent nous plantejos d'anar, perquè això s'ha d'anar actualitzant sempre constantment,
Nosaltres, la casa, Radiotecnologia Espanyola, ser útils per la casa, poder saber què estem fent, què no estem fent i com ho estem fent i què podem fer millor i què vol la infància, què vol l'adolescència, què els agrada, què no els agrada, què volen les famílies i què ens diuen els professionals que està passant o que és necessari. I evidentment és un servei públic i per tant hem d'estar fent allò que creiem que és més.
que és més adequat en un moment que en això no us descobreixo res. Els infants i els joves i els adolescents avui en dia consumeixen l'audiovisual d'una forma molt diferent a com es feia fa 5 anys o com es feia fa 10, ja no et dic 15 o 20. Ho consumeixen amb altres tipus de pantalles, ho consumeixen amb uns altres ritmes i amb uns altres gustos i preferències i, per tant,
S'ha d'estar sempre atent a com consumeixen i a què estan consumint. Però, a més, hi ha un debat obert a la societat molt important sobre com aquestes noves pantalles i aquesta nova capacitat de consumir en altres pantalles està fent que consumeixin continguts perjudicials.
I quin paper podeu tenir des de Ràdio Televisió Espanyola en aquest debat? Doncs jo crec que és important. Una, nosaltres som generadors de contingut. I per tant, com nosaltres podem garantir continguts que sí que siguin atractius per a aquests infants i adolescents, que siguin entretinguts, que els agradin, però que alhora traslladin els valors
constitucionals, de la pau, de la igualtat, de la convivència, de treure estereotips, de respecte... Com podem fer millors continguts en aquest sentit, però alhora atractius? Això nosaltres ho podem generar, però a més, com els fem arribar allà on els consumeixen?
Bé, això també és una funció que no només depenguis de generadors de continguts dubtosos i d'algoritmes, sinó que hi hagi un productor de continguts des d'aquesta perspectiva pública i de valors democràtics generant continguts consumibles. Però alhora també com...
facilitar les eines perquè per exemple la nostra plataforma RTB Play té un apartat de continguts infantils bastant consumits i pots des de fa un any, uns quants mesos hi ha també la possibilitat de blindar que si és l'infant qui accedeix a través de RTB Play només accedeixi als continguts que siguin adequats per la seva edat
com difondre millor això, com millorar-lo, també. I, evidentment, com us deia, tot el que nosaltres anem generant segurament també pot ser referent per a altres que també poden generar continguts i que poden dir, ostres, mira, un contingut d'aquest tipus, tot i que en realitat està treballant valors, està treballant continguts didàctics, està...
està tenint èxit, no? Per què no ho fem nosaltres tan bé? I jo crec que amb l'exemple, espero, puguem estar fent que això s'engrandeixi. Marta, no puc deixar de preguntar-te per la part més personal, perquè acabes de ser anomenada presidenta d'aquest observatori, què significa per tu aquesta responsabilitat dins la Corporació de Ràdio Televisió Espanyola?
Doncs home, una satisfacció, un orgull, estic molt contenta. És un tema que a mi em motiva moltíssim. No més a l'IAE, ja havia treballat en temes d'infància en moments passats, quan estava la diputada del Parlament, i evidentment soc mare, i veig com m'ho visc en primera persona.
A casa, com de difícil és trobar continguts interessants que n'hi ha, però que al final són una petita part dins d'un mar enorme de continguts una mica més complexos. I, evidentment, també per, doncs, encara més... Bueno, aprendre'n molt, aprendre'n moltíssim, encara més imbrincar-me dins del dia a dia de Radiotecnologia Espanyola,
que a partir d'un aspecte concret ho farem des d'una perspectiva molt global, perquè també tractarem com es tracta en els temes informatius que parlen sobre infància i adolescència, tot tipus de continguts. I vaja, res, a mi me pone a treballar, o sigui que no, sense por, molt contenta i amb moltes ganes i amb una mica de respecte,
Sabent que les coses es fan pas a pas, farem el que podrem, s'han generat unes expectatives molt grans i això anirà al ritme que puguem anar-li posant, però que sobretot el ritme faci una cosa sòlida.
útil, que es vegi interessant i que, vaja, en el futur, que jo ja no hi seré, continuï. Continuï fent bona feina des d'aquí. Marta, sé que tens pressa ja per acabar. Quin és, de manera breu, el primer objectiu concret que l'Observatori hauria d'aconseguir en els pròxims mesos? Doncs, mira, per començar...
Fer xarxa. Fer xarxa, no només amb les entitats que ja formaran part de l'Observatori, sinó amb moltíssimes més, amb universitats, amb experts, i això ja des del primer dia ja ho estem aconseguint, ja ens està contactant molta gent molt interessant. I, tant dic un segon, ara mateix, per començar internament, posar damunt la taula tot el que ja fa, i molt bé, la realitat espanyola en aquest àmbit,
i que és desconegut, fins i tot, internament dins de la Ràdio Tècnica Espanyola, des d'una cosa a l'altra, desconeixen què és el que fa el de la porta del costat, per dir-ho així. Per tant, posar en un mateix espai tot el que ja es fa i posar-ho en valor, crec que això ja serà una gran fita, i a partir d'aquí treballar per millorar-ho i enxerçar-ho també internament.
Molt bé, Marta. Doncs amb aquests dos desitjos, d'aquests dos objectius, ens acomiadam de tu. Moltíssimes gràcies per atendre'ns avui. A vosaltres, per interessar-vos per aquest tema. Vinga, gràcies i enhorabona. Adéu, bon divendres. Adéu.