Un any més, l'Associació de Passebristes de Rubí presenta les seves espectaculars diorames a l'Espai Expositiu de l'Aula Cultural, al voltant d'una vintena de noves obres que recreen i s'inspiren en diferents escenes de les festes nadalenques. Com dèiem, s'inaugura diumenge a les 12 i es podrà visitar fins l'11 de gener.
el lloc clàssic, tradicional de la mostra de diorames, que és l'aula cultural. Avui ens acompanya el Vicenç Escanyol, que és un dels portaveus de l'Associació de Passebristes. Molt bon dia, Vicenç. Molt bon dia. Sempre que veniu...
Són uns dies previs a estrenar i sempre veniu directament quasi de muntar pessebre, de muntar el diorama. I ara que ho comentàvem em deies, mira com porto les mans, encara estic treballant. Sí, sí, estem treballant encara, estem als últims moments ja, ja pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables, però sí, sí, els pessebres pràcticament estan tots acabats ja.
al voltant d'una vintena. Exactament em sembla que som 23, no? 23. 23 pessebres de tota mena. Cada pessebrista fa el seu pessebre. N'hi ha de més grans, n'hi ha de més petits, n'hi ha de molt elaborats, n'hi ha de més senzills, però cada pessebrista fa el seu pessebre de la seva manera.
Sempre us preguntem quan comenceu, perquè hi ha gent que pràcticament l'endemà de tancar l'exposició de 2025-2026 es posa amb la 26-27. Però com us ho feu precisament per... Perquè quan ho visites, dius, ostres, no només és que cadascú ha fet el seu passebre, sinó que la barreja o la combinació és perfecta, és a dir, que això està molt pensat.
Sí, el que passa és que l'aula cultural està disponible en un temps determinat durant l'any i nosaltres la tenim només cinc setmanes per poder construir els pessebres. En cinc setmanes és just, és poc, és suficient, depèn del tipus de pessebre. Hi ha pessebres molt complicats i molt difícils que es tarda molt més temps, però en cinc setmanes hem d'enllestir-los tots.
Però jo m'imagino que això és com la cuina, com l'alta cuina, vull dir, que pots tenir una part feta o que vas fent a casa, no? Tot es fa des de zero? Sí, tot es fa pràcticament des de zero. Només hi ha dos passebristes que per problemes personals els fan a casa i els porten ja fet, pel rest de passebes els altres 20 o 21 estan fets des de zero allà. Per sort, des de fa 5 o 6 anys,
ja disposem del polistere extruït, que és més fàcil de treballar, que no passa el guix. És el porexpant aquest de colorets, no és el de les boletes, sinó és l'extruït, que faig de treballar, s'enganxa fàcilment, no pesa, no es trenca, és més manejable i és molt més ràpid de fer el pessebre. Però quan érem de guix la cosa es complicava molt. Home, t'ho diràs...
De tota manera, la part de la pensada, la part de veure què és el que faré de diferent, perquè cada any cadascun dels passavistes intenta fer alguna cosa diferent o donar una volta més allò que porta moltes vegades 20 o 30 anys fent, no?
Sí, normalment durant l'any, quan fas alguna excursió amb la família o amb els amics o vas a un lloc determinat, veus algun paisatge, algun poble, alguna teulada, un carrer o alguna cosa i et serveix com a idea. Alguna foto d'un diari, d'una revista o d'un llibre i aquesta foto o aquesta del llibre et serveix com a idea per fer el passebre que faràs aquell any.
Normalment, fins que no comences el dia, cinc setmanes abans d'inaugurar, no comences a fer res del placebo. Només una idea genèrica. I us poseu d'acord per dividir-vos en diferents escenes o no, no?
No, hi ha, per Nadal els teogames tenen 15 o 20 o 25 temes diferents, no? Per a un moment, si vas a l'exposició, veuràs que hi ha, per exemple, hi ha dos o tres camins de rei, hi ha cinc o sis naixements, hi ha cinc o sis, en fi, hi ha diversos que repeteixen, no? Però cadascú amb el seu aire i amb la seva forma de fer. Dèiem que aquest any som 23, ens pots explicar què té de particular el teu?
Bé, el meu és una mica especial perquè és de fusta, i fer les figures jo, tot és de fusta, és d'aspecte una mica senzill, però les figures s'han fet de fusta de mà i té la seva gràcia. És a dir, que al final treballeu tot tipus de materials, perquè deies, ara tenim materials més moderns, però tu ho has triat...
La fusta, sí, sí. Un dels més complicats, no? Sí, sí. De treballar. I té a fer la fusta, per sort, ja fa diversos anys que hi ha diversos passebristes, 8 o 9 passebristes, que es fan les figures ells. Generalment, totes de fang, excepte jo que el faig de fusta. Però, clar, fer la figura sí que comporta començar, durant tot l'any, anar fent figures, anar... S'han de fer, s'han de coure, s'han de pintar, hi ha un procés molt llarg, però que les figures fan... Moltes figures les fem a mà.
Deies, hi ha un aquest any que és mecanitzat. Sí, aquest és que cada any hi és. Sempre hi ha algun que priga l'atenció? Sí, sí, el mecànic que el fa és el Federic. Són dos companys, ell i el Just, i fan un pessebre en el qual aquest any és més gran del normal. Plou, surten els reis, fa de dia, fa de nit, hi ha una cascada. És un pessebre molt espectacular i crec que val la pena veure'l.
Sí, perquè a més a més quan vas a veure l'exposició de diorames podries fer diverses passades, perquè la segona passada dius, ostres, això no ho havia vist abans. Per tant, recomanem a la gent, i de fet és així, molta gent aprofita les festes nadalenques per anar a fer més d'una visita als pessebres, als diorames.
És un clàssic, ja d'aquí a Rubí, i recordem que sempre fa molts anys que ve molt públic a veure els diorames. Per exemple, l'any passat vam quasi arribar a 15.000 persones en un mes. Això és moltes persones i els caps de setmana, el dia de Nadal, el dia d'Esteve...
Hem de limitar una mica, inclús l'afonament, perquè és un moment perillós. Però no, no, bé, molta gent, a part de les escoles. A partir del dia 15, durant quatre dies, vindran 1.500 nens al dematí a veure els pessebres. Venen a les escoles, els expliquem com funciona, tenen una hora per veure els pessebres i els expliquem com funciona, com estan i tal. I crec que és un tema important com a tema cultural i de promoció dels pessebres.
Clar, perquè hi ha renovació a l'associació de passebristes, és a dir, hi ha gent jove que digui, ostres, jo vull dedicar-me a això, no sé, als vostres fills, nets, o això no és... És un pel difícil. Generalment la canalla actualment tenen moltes coses extraescolars i hi ha molts esports, moltes coses a fer...
I els passi a haver-hi és una cosa que és molt momentània, temporal, només de dos menys a l'any i això frena una miqueta. Però sí, sí, tenim diversos, hi ha dos nens jovenets, més que ajuden a casa o fer-los momentàniament a pintar-los o a fer-los.
Però tenim gent nova, gent ja de mitjana edat, gent que es acaba de jubilar, gent que no sé què, però aquesta gent venen amb moltes ganes, sempre ho han vist i ara volen fer-ho. I tenim, no ho sé, 10 o 12 persones en els últims un parell d'anys que han vingut noves a l'associació.
Clar, perquè els pessebres o els diorames són també una tradició molt catalana. Estava pensant que de vegades vas a un poble perdut de la muntanya, que dius, aquí no hi ha una exposició de diorames, encara que siguin 300 persones al poble, eh? Sí, sí, sí. La tradició dels pessebres ve de Sant Francesc de Cís, que va anar a Roma a la seva època,
i quan va tornar va voler representar una mica un pessebre en una eglésia. A partir d'aquí aquesta idea es va anar escampant fins arribar al moment d'avui, que tota la casa i totes les cases, ara potser una mica menys ja, però sempre a totes les cases hi havia un pessebre fet pels nens, els pares l'ajudaven i sempre s'havia fet el riu de plata, en fi, les muntanyes de suro, això és un clàssic, i guardar la figura és un any per l'altre, clar.
Estava pensant en aquests pessebres que s'han posat últimament de moda així molt moderns, que no sé si els que sou més artesans els veieu bé, i m'estic referent als pessebres de legos, als pessebres de ninos, se les inventen també totes, però no sé si per a algú que li posa tant carinyo és ben bé un pessebre.
Sí, és un pessebre, és un pessebre igual. Tot està permès, no? Sí, correcte, tot està permès ser igual, sigui amb tema nadalent. Pensem, aquest any, tornem a tenir una altra vegada, és el tercer any, crec que fem, hi ha un pare i fill que fan un pessebre amb figures de Lego. És el Castell de Rubí, però és que si el veniu a veure i el veureu, que és molt, molt espectacular, perquè hi ha moltes coses i és molt complet i crec que també val la pena veure'l.
Clar, té el seu mèrit, no? És anar col·locant les figuretes. I dius que aquest és el castell? El castell de Rubí, sí. És el castell de Rubí que dóna voltes, a més a més, i es veu per davant que és sencer i per darrere es veu les habitacions obertes i hi ha l'estudi del Mil Kilides i del mag Rubissenc. Oh...
a mi el que m'agrada que de vegades no sé si ho feu cada any però de vegades sí que heu fet que deies ens inspirem en altres pobles però moltes vegades en la pròpia ciutat i m'agrada jugar a reconèixer quin edifici heu volgut retratar aquest any algun edifici especial?
Sí, hi ha un edifici especial i un lloc molt emblemàtic de Rubí, també, i és la plaça Figueres, on hi ha un edifici just a dos carrers, on hi ha la plaça Figueres, aquest edifici allà, i representa la nit de Reis. Anem a veure els dos carrers, que dona el que baixa a les escales cap al casino, en fi, crec que és molt important, és molt gran, està molt ben fet, l'Aurora s'hi ha guiat moltes hores, i crec que val la pena veure-ho.
I ho reconeixerem, eh? Sí, l'edifici és el que hi ha, el que passa que quan anem a veure, a la plaça hi ha molts arbres i apenes es veu. Si no passes per davant i ho coneixes, difícilment es veu. Però està clar que és aquest edifici.
És a dir, fins diumenge hem d'anar a la plaça Figueres, mirar-la bé, per després reconèixer el pessebre que veurem a l'aula cultural. Alguna cosa més que diguis, ostres, aquest any i aquesta novetat no us la podeu perdre? Bé, hi ha diversos pessebres. Per exemple, hi ha un pessebre molt gran, que és 6 metres llargada, que és en honor a dos pessebristes que porten 50 anys fent pessebres i que han fet un pessebre molt gran ells dos. Són dos germans, els germans com elles,
i ha fet un pessebre enorme, és un camí de raïs amb unes figures immenses fetes pel Josep mateix, que val la pena veure-les. És l'últim pessebre d'una de les zones de l'exposició i que és molt gran i molt espectacular.
comenceu diumenge, o inaugureu diumenge a les 12, fareu un acte d'inauguració com a tal, o a partir d'aleshores estarà obert la taula cultural? No, no, nosaltres a les 11 i mitja obrirem l'exposició, totes les fosques, no hi ha res il·luminat, i a les 12 encendrem els llums, si hi ha algun acte institucional serà benvingut i podem donar l'obertura de l'exposició.
És a dir, que sí, hi haurà aquesta obertura oficial, com a mínim per a vosaltres, eh? I a Cava i Neules, per tothom. Ah, doncs veus, això és important. Dèiem abans que és ja una tradició a la ciutat, de famílies... L'altre dia no sé amb quina altra activitat dèiem. Home, doncs si estàs a la ciutat, em sembla que era amb la Clara Boia, sí. Dèiem, si estàs a la ciutat, de vegades, quan s'acaba la festa més...
familiar, no saps què fer... Acabem els pessebres. Doncs molta gent acaba els pessebres, no? Sí, sí, sí. El dia d'anar a l'edició d'anar a la tarda és bastant normal i acostum d'anar a veure els pessebres, sí, sí. A part d'això també tenim altres coses. Fem el pessebre de l'eglésia, fem el pessebre del mercat, fem el pessebre del casal dels avis, fem el de la biblioteca... Déu-n'hi-do. Tot es va complementant amb altres pessebres.
Ja els teniu muntats, aquests? Aquests estan a mig fer. A la plaça de l'Ajuntament el muntarem demà de divendres al matí. L'anem a muntar-lo perquè estigui bé. El de la casa dels avis ja està fet. El de l'eclésia el anem a muntar la setmana que ve. En fi, el de la biblioteca també el anem a muntar-lo. Com que estem fent els passives de l'exposició, aquests els guardem per la setmana que ve perquè els anem a muntar.
És a dir, que porteu unes setmanes amb força feina. I em deies que els que no podeu fer són els que teníeu previst fer a l'aire lliure. Sí, els camins de pessebres, aquest any, lamentablement, amb el tema del febre dels senglats, no els podrem posar. Ni el pessebre de Can Oriol, a dalt de Can Tireries, no el podrem anar a posar. El tenim guardat i el farem seguir per l'any que ve.
Clar, això t'anava a dir, perquè la feina sí que està feta. Sí, sí, aquests estan fets ja, però el guardarem per l'any que ve. No obstant, el passiva que anava de la Can Oriol l'exposarem en una vitrina de l'exposició que estava fet i que el guardarem per l'any que ve per anar-lo a portar.
Doncs Vicenç, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, sobretot perquè esteu en plena efervescència de feina, com deies, no sé si desitjar-te que passi molta gent perquè és molta més feina, però si l'any passat van passar 15.000, doncs comptem que com a mínim seran aquests 15.000. Sí, sí, vull dir, l'efervescència que tenim és aquesta i crec que tenim una bona línia. Gràcies per invitar-nos a poder explicar la nostra exposició i esperem que pugueu venir.
volem veure aquests diorames. Vicenç, moltes gràcies. Fins un altre dia. A vosaltres. Bones festes.