Avui tornem a tenir una nova secció de seguretat i xerrarem sobre com prevenir situacions de risc en el dia a dia, especialment entre la gent gran. Consells pràctics per anar pel carrer amb tranquil·litat, utilitzar el caixer en seguretat, evitar estafes per telèfon o internet, protegir-la al llarg i moure's amb confiança al transport públic.
Per xerrar-ne de tot això, ens acompanyen els responsables de la unitat de proximitat de la policia local de Rubí, Ivan Sanz i Manolo Martín. Bon dia i benvinguts als dos. Comencem explicant per què és important xerrar de seguretat amb la gent gran.
Bé, nosaltres, dintre de la policia de proximitat, una de les nostres funcions és la prevenció dels robatoris i especialment ens volquem amb el col·lectiu més vulnerable, que és la gent gran, perquè és més confiada. I a vegades aquesta confiança fa que se li puguin apropar
per sol·licitar-li o per ajudar-los ficticiament i llavors ells baixen la guàrdia i els hi ofurten algun objecte o els hi treuen els diners quan surten dels caixers i per això creiem que és important la nostra tasca pedagògica d'intentar explicar-los què han de fer, què no han de fer, què han d'evitar, què no és el que intentem
Ara deies que és fàcil que a la gent gran se li apropi gent amb les intencions. Quins són els riscos o situacions amb les que vos trobeu més sovint quan xerreu amb aquest col·lectiu?
Doncs ells tenen uns hàbits, per exemple, és molt típic, nosaltres fem un reforç, quan hi ha pagues d'extres o pagament de nòmines, nosaltres posem agents als voltants de les entitats financeres perquè és molt típic que la gent gran vagi a les entitats financeres o als caixers
i tregui la pensió sencera o tregui grans quantitats de diners. Què passa? Que com ja ho saben la gent que moltes vegades ve de fora de Rubí i ens ve a estar a la white i quan veuen que hi ha aquests reintegraments, doncs els que intenten fer això o els fan veure com si tinguessin un atac o els hi donen un cop o els intenten ajudar amb alguna cosa i amb la distracció, doncs...
els hi treuen els diners. Per això sempre els dèiem del Consell que vagin, treguin petites quantitats, que utilitzin els queixers interiors més que els exteriors. O sigui, són una sèrie de consells que si ells ho van fent, que vigilin quan se'ls apropi algú aquests dies, intentin desconfiar que ells ja de per si sempre són gent bastant amable i que intenten ajudar a tothom, però clar, això és una cosa bonica que tenen, però és una debilitat perquè els altres se n'aprofiten.
I al carrer, quins són els errors més habituals que comet la gent gran sense donar-se compte? Nosaltres el que aconsellem, per exemple, els telèfons mòbils, no posar-los a butxaques exteriors, el bolso o la bossa, no portar-la darrere, portar-la creuada davant, el que deia, a nivell de si el s'hi apropa alguna persona
que no és coneguda, en principi que desconfien una mica, i si tenen algun dubte, que entrin a algun comerç amb gent, perquè així vulguis o no aquesta gent el que vol és les debilitats. Si ells veuen alguna cosa sospitosa o ens truquen a nosaltres, mitjançant el 112, o si no que entrin a algun comerç
conegut com per protecció i llavors ens truquen nosaltres i hi aniríem. Quan expliqueu aquestes coses a la gent gran, els hi genera neguit?
Saps què passa? Que molts, per desgràcia, ja han tingut, o els hi ha passat a ells, o tenen algun conegut que els hi ha passat. Si no és al carrer, ara el meu company explicarà també a nivell online o a nivell de trucades. Clar, avui en dia s'està sofisticant molt el tema dels robatoris. No és el típic d'abans que et venen i et treuen el bolso, que són els consells que he dit. Hi ha altres que són més complicats, que ara els explicarà als companys,
però el millor d'això és que quan nosaltres anem a fer aquestes explicacions, ells se senten molt segons i, a més, se senten molt identificats, i agafem un rol de la gent gran amb nosaltres, de proximitat, perquè a vegades ens veuen com a policia d'abans, una mica així, que ens tenen respecte, i el que volem nosaltres és que ells ens trobin com un aliat, que els podem ajudar en qualsevol moment,
que si tenen un problema o un dubte, contacten amb nosaltres, nosaltres els expliquem que volen que anem a col·lectius, nosaltres anem a fer xerrades a col·lectius de gent gran, quan fa esport, quan fan activitats extres pedagògiques, nosaltres anem allà i els interrompim una mica, els fem explicacions i realment tenim una rebuda molt favorable.
A l'hora de treure diners del caixer, en què ens hem de fixar especialment? Ara en deies que quan treuen els diners dels caixers, que no ho treguin a fora, que vagin al de dins, que treguin poques quantitats, quines més coses han de tenir en compte?
el tema, quan posin el número secret, que vigili, perquè hi ha gent que a vegades es posa als voltants dels queixer, fem veure que fa cua, i el que intenta és posar, veure'ls, veure el número secret que fan, i llavors intenta enfortar la targeta, i d'altres que, si ells algun dia, perquè a vegades passa que has de treure grans quantitats, en la mesura del possible que vagin acompanyats, que agafin un nebot o un fill i que vagin acompanyats,
I si no, poden anar acompanyats que sospitin de tothom en aquests dies tan marcats perquè és que el pitjor que poden fer és anar el dia que cobren, anar a treure-ho. Perquè són els dies que els lladres estan a la guait per anar a sostreure-ho perquè saben que és una tònica habitual de molta gent gran que van a treure els diners just el dia que cobren.
és que us junteu tots i, clar, els esteu donant facilitats als lladres perquè puguin, clar, poden escollir un mercat de gent gran que és contrapoderant. O sigui, evitar els dies marcats, poques quantitats, si han de ser moltes quantitats que vagin acompanyats, caixers interiors...
més o menys aquestes dubtes. A banda del tema dels caixers i de les nòmines, cada vegada hi ha més estafes per telèfon. Quins són els enganys més habituals que afecten a la gent gran?
Mira, abans de parlar d'això, i per insistir en una qüestió que estàvem parlant abans, nosaltres, no sé, potser dones la impressió quan parles de la vulnerabilitat, que són amables i tal, que som com una miqueta condescendents, no? De cap manera. Tothom arribarà, o esperem arribar a la tercera o a la quarta edat, i el que nosaltres considerem és que des de la seguretat es pot acompanyar, ajudar i fins i tot...
ampliar el gaudi ple d'arribar a aquesta etapa de la vida. Hi ha gent que, nosaltres, quan fem les xerrades que ha dit l'Ivan, hi ha gent en el Consell de la Gent Gran, persones amb les que parlem, que són molt més capaços que qualsevol de nosaltres de fer operacions informàtiques i tenen un domini molt més gran que nosaltres mateixos. Per això volia dir això.
Que tenen més temps per practicar, també, com estan jubilats. O fins i tot formació, d'acord? Però nosaltres parlem ja quan hem entrat, sobretot en aquesta... Hi ha una persona que, per condicions de la vida, té més problemes o més dificultats per apropar-se a això. Sobretot, insistiríem en posar-se-ho difícil, sempre ho diem, posar-se-ho difícil als lladres, a les persones que ens volen sostreure les dades.
Si parlem per telèfon o estem a l'ordinador, mai una companyia, un banc ens demanarà dades sensibles. Mai per un correu, per una trucada o per un link.
Mai. I el que hem d'evitar és linkar entrant en aquesta adreça. No ens hem de refiar d'això. D'acord? Fondamentalment és això. Avui en dia hi ha fins i tot navegadors i pàgines web en què tu pots comprovar si aquest link
és un link de malware o un link de phishing. Si estan intentant accedir a les nostres dades per intentar treure'ns diners o si estan intentant accedir al nostre sistema per controlar dades, per segrestar dades o el que sigui. Això és bastant fàcil. No cal ni donar noms. Tu pots entrar, fas una consulta a internet i tens pàgines de confiança en què pots fer-ho. Per què dic això?
perquè abans era bastant més fàcil refiar-nos d'aquelles pàgines que tenien el candau verd, però avui també amb això ens estafen. Tu pots fer una compra?
per un gran subministrador de productes, però no l'estàs comprant a la companyia, estàs comprant a un tercer. I aquest tercer pot ser no fiable. Sempre hem de comprovar aquestes adreces, no refiar-nos i fer comprovacions diferents. I per telèfon...
Si no coneixes, evidentment, no donar mai una informació sensible i si no coneixes el telèfon aquest, fer una comprovació també per a internet. Mira, aquest telèfon aquí pertany, no? Intenta assegurar-nos. I si estàs en el telèfon...
i és una telefonada sospitosa que ens demana les dades personals o bancàries, la gent moltes vegades, per educació, ens hi costa donar una resposta. Sé que no, no te les dono. Els que són més joves que tenim mala llet, sí que ho fem. Però moltes vegades a la gent els hi costa. Ho han de fer.
Sí, doncs educadament dir no. Ja està. També és important no començar les trucades amb un sí, perquè poden gravar també la nostra veu i després intentar fer compres d'aquesta manera. Entra bon dia, alguna cosa així, i en el moment en què ens demanen dades, educadament dir no i penge la trucada.
O sigui, sempre que te telefonin, sigui qui sigui, coneguis la telefonada o no, mai di sí, sempre di bon dia, hola... Perfecte, perquè després utilitzen aquest sí... Correcte, també se'n mascara. Mira, a la meva filla fa dos dies li van sostreure el telèfon i tu poses el teu com a telèfon de contacte en casa que el trobin i els dolents...
acaben enviant-te fins i tot a l'adreça, enmascaren el correu, l'MMS de la companyia del telèfon. Mai refiar-se, mai entrar obertament en confiança. Se la saben totes, eh? Se la saben totes.
A casa també poden prendre mesures senzilles per estar més segurs. Quines serien les principals mesures? Mira, a casa, fonamentalment, abans d'entrar, assegurar-se que no t'acompanya ningú a dins del portal, no? Perquè mai saps les intencions amb què vindrà la persona. T'esperes o no entres, senzillament. Si tens una persona al darrere, no entra.
ni treure les claus ni res. Intentar el que deia abans el company, vas a algun comerç proper o continues caminant, alguna persona... No refiar-se. Ja sé que és dur perquè tots vivim en un món a nivell social si volem la confiança de les persones, però ja no ens podem refiar. Això primer. Després, tenir algun tipus de mesura de protecció,
no sé, que la porta tingui, si no pots comprar-te una blindada, una mesura antipalanca o alguna cosa així perquè no puguin entrar, assegurar-se a l'entrada i a la sortida de tancar ben bé en clau.
I també no refiar-se de les persones que intenten, que ens piquen al porter i que intenten entrar sense saber qui són. Ja no només per nosaltres, sinó per la resta de veïns. I si et piquen a la porta i et diuen que és una companyia o un servei, que això passa molt? Sabia que em preguntaries això.
Doncs, sense obrir, si és possible, demanar que s'identifiquin, que diguin a quina companyia pertanyen o un telèfon al qual puguis trucar. I no trucar a aquest telèfon. Mirar, comprovar, prendre el temps de comprovar.
quin és aquest telèfon, si és bo o dolent, i trucar a la companyia. A mi m'ha passat. Han arribat dient-me que eren d'una companyia, he trucat, he dit el nom de la persona que s'estava identificant, i m'ha dit, no, no, no és de la companyia. I aquesta persona va acabar dient-me que era un company que va venir després amb l'identificació correcta, però que és que fent-ho així, obria més mercat, que així podien arribar més gent. Estava ajudant-lo a canvi de...
que hi ha tot un mundillo a sota de tot això, sempre que s'identifiquin i comprovar-lo en la companyia. És UNICEF, truco i comprovo. Esteu fent campanya i hi ha aquesta gent que està pel carrer. I quan viatgen en transport públic, quines precaucions recomaneu tenir amb boses, carteres, diferents estris personals?
Al final, els consells és repetitiu i hi ha una sèrie de pautes que tant serveixen a una entitat financera, al carrer o a un transport públic. El transport públic, el desvantatge és que hi ha més acumulació de gent i és on es produeixen més forts, sobretot a metros, trens, autobusos...
perquè no guardes la distància de seguretat, aquesta precaució de quan se't acosta algú allà no la pots mantenir i el que has de fer és tenir controlats en tot moment totes les teves pertinences, tot el que tinguis, telèfons, claus, tot a les parts de davant de les butxaques i a la bossa en comptes de darrere davant.
És semblant, però sense poder desconfiar del costat, perquè no et pots apartar ni fer res. Però si tens controlat en tot moment les teves pertinences, els dificultem. Així ja estàs desconfiant del costat, que deies, sense poder desconfiar del costat. Desconfiar més i vigilar-lo tota l'estona.
Sí, sí, perquè a vegades ens pensem que totes les persones que es dediquen a això tenen una aparència de lladre i no és així. Hi ha gent que té les mateixes aparències nostres, o sigui, gent normal i corrent que es dedica a això perquè la seva tàctica és semblar una persona...
No lladra, o sigui, una persona normal. Si no, no s'acostaria ningú. I si algú s'ofreix un robatori al transport públic, quin és el primer pas que hauria de fer?
o el primer pas que hauria de fer és, com tot, sempre trucar al 112. Si hi ha servei de seguretat, perquè hi ha els transports públics, hi ha servei de seguretat, dir-los a ells i trucar-nos a nosaltres per intentar veure si el podem localitzar en els primers moments. La MDS és important, per això et dic sempre si hi ha seguretat privada.
que accedeixi a ells, i si no a nosaltres, que sempre tenim un decalatge de temps, perquè aquest temps és molt important de poder-los agafar o no. I ja per acabar, quin seria el missatge principal que vos agradaria que arribés a la gent i que la gent recordés sobre la seva seguretat?
Jo crec que el més important per nosaltres és que ens vegi a nosaltres com un aliat per evitar aquestes situacions i que no dubtin qualsevol dubte que tinguin, qualsevol problema que contactin amb nosaltres. Nosaltres estem per ajudar, som un servei públic, estem per ajudar.
que no tinguin por. I si necessiten que nosaltres les anem a visitar i els hi expliquem, nosaltres fem rondes de formació amb l'Ajuntament i fins i tot amb l'alcaldessa, a vegades ens adrecem a col·lectius i els hi anem a explicar en persona,
Perquè vegin, primer, que estem interessats en que ells estiguin segurs, i segona, perquè ens vegin com un aliat, que això per nosaltres és el més important. Perquè les barreres, al final, l'únic que fan és afavorir que els lladres tinguin un avantatge. Nosaltres ens hem de veure com uns aliats o com una ajuda per qualsevol cosa que els succeeixi.
Molt bé, doncs amb aquest desig que se vos vegi com a aliats ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per tots aquests consells que de ben segur els hi han anat molt, molt, molt bé als nostres oients. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.