I avui tornem a tenir la nostra secció de la sindicatura amb el sindic de Greuges a Rubí, el Carles Alujo, que ve a explicar-nos coses importants avui. Bé, sempre explica coses importants, eh? Però avui és per estar molt, molt, molt atent. Bon dia, Carles, com estàs? Bon dia, Pamela, molt bé, moltes traixes, content de tornar a ser-hi.
Molt bé, així m'agrada. Com que hi ha moltes coses de les que xerrar, perquè avui xerrarem dels retards en els tràmits administratius, aquests que ens posen dels nervis quan es retracen, i que és una queixa recurrent de la ciutadania. En aquest sentit, estem davant d'un problema puntual o d'una situació que ja s'ha cronificat?
Jo crec que està molt cronificat i que el sistema no dona o no té capacitat o no se l'ha dotat de les eines per poder-li donar la volta i poder desfer segons quins taps. I són d'aquests problemes els que avui et proposava de parlar.
Perquè és molt diferent que tu facis una instància demanant un senyal o que t'arreglin un banc, que tardaran més o menys, però mira, és un senyal, és un banc o el que sigui, no? I d'altres que són casos com els que porto avui que té una afectació a la vida de les persones, al dia a dia, processos vitals, no?
I crec que, com que hem tingut un final d'any i un inici d'any on hem tingut una concentració d'alguns casos d'aquests, he considerat important poder posar el focus en tres casuístiques que tenen aquesta afectació en el dia a dia de les persones.
Aquestes casuístiques em comentaves que estaven relacionades amb el reconeixement de la invalidesa, els drets funeraris i les llicències d'obres. Si t'apareix, començant per el reconeixement de la invalidesa, és un tràmit clau per a moltíssimes persones. De quins terminis estaríem xerrant i com s'estan incomplint?
Actualment el termini que s'està donant per poder fer l'informe que valida que aquella persona té aquella discapacitat és un procés que s'està allargant 24 mesos. Déu-n'hi-do!
Llavors, clar, aquest és un procés, per exemple, aquest tramit administratiu que depèn de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres, com a Sindicatura de Rubí, quan ens arriben casos com aquests, agafem la informació, la passem a la Síndica de Catalunya, que és la que al final fa córrer l'expedient davant de la Generalitat.
Llavors, clar, en casos com aquests, l'afectació a la vida de les persones és des del minut 1, no? I el cas que avui volia presentar-vos és el cas d'un home que va tenir un accident de trànsit, això li comporta l'amputació d'una de les extremitats inferiors, del genoll cap a baix,
I per tant, des d'aquell mateix dia, aquesta persona està vivint amb aquesta discapacitat, amb aquesta invalidesa. En el cas aquest, el maig del 2024, presenta tota la documentació al Departament de Drets Socials per obtenir aquest reconeixement legal del seu grau de discapacitat i de mobilitat reduïda.
Estem al febrer del 26 i això era maig del 24 i encara no té resolució. Aquesta persona se li estan esgotant els mesos de baixa en retribució mentre no tingui aquest reconeixement de la discapacitat no pot optar a tornar a entrar al mercat laboral
i veu que el temps passa i aquesta part no se soluciona, però després té altres afectacions en el seu dia a dia, com és, per exemple, poder aparcar el cotxe. La problemàtica dels aparcaments és tremenda a tot arreu, però ella es troba que si vol venir a l'escardívol no pot ocupar una de les places de mobilitat reduïda,
perquè no té el reconeixement com a tal. No té el cartellet aquell que... No té la targeta blava que pugui posar dient paracuquí perquè tingui aquesta discapacitat i per tant la targeta que ho acredita. Llavors, clar, ell està fent d'una banda apretant a la síndica de Catalunya perquè puguin mirar a veure com està el seu cas i poder tenir aquest reconeixement.
Però per l'altra també ha fet tràmits amb l'Ajuntament de Rubí per dir, escolta'm, tenint clar que jo tinc aquesta discapacitat i que estic pendent d'aquest reconeixement, també ha fet un tràmit des de fa molts mesos perquè com a mínim es pugui fer una excepció i li puguin permetre aparcar les zones reservades per mobilitat reduïda a Rubí. I com a mínim que el seu dia a dia a la ciutat sigui un pèl més fàcil
i que quan surti de Rubí no podrà aparcar en aquestes places, però com a mínim a Rubí i la seva ciutat, quan s'ha de moure, que pugui tenir aquest espai. Nosaltres vam arribar a aquest cas a la Sindicata de Catalunya el maig del 24, i amb la resposta que va tenir al cap d'uns mesos, li confirmen que el centre que fa els reconeixements li diu que encara està pendent de citació, que per tant no té data per poder-hi anar,
que la previsió és de 24 mesos des de la data de sol·licitud i des de la mateixa oficina del síndic constataven que actualment el retard i l'incompliment de terminis segueix i és considerable. A partir d'aquí, l'any 24, la Sindicatura de Catalunya va haver-hi una actuació d'ofici per preguntar a la Generalitat sobre els casos que tenia sobre aquest reconeixement de discapacitats. El govern es va comprometre a fer un pla de xoc.
i aquest 2025 va tancar la del 2024, va obrint una nova actuació del 2025 per poder avaluar si aquest pla de xoc estava donant els fruits que es proposaven. Però clar, mentre això passa, mentre els papers s'acumulen, la vida d'aquestes persones continua. Aquesta persona que ens va venir a veure...
ja no pot condir un cotxe amb tres pedals. Es va haver d'adaptar el cotxe, es va haver de treure el carnet i fer totes aquestes adaptacions al cotxe per poder continuar conduint. I per mi són d'aquests casos que te n'adones com tots aquests retards
Pels motius que siguin, o perquè no hi ha personal, o perquè no es poden fer les avaluacions molt més ràpides, o perquè sembla que aquesta modificació que plantejava el govern a pla de xocs era aprofitar CAPs o altres centres de proximitat per poder fer aquestes avaluacions. Però tot i així el TAP continua.
I mentre el TAP continua, la vida de la gent també. I aquí és on es veuen, és evident que em falta un tros de la cama, però formalment, oficialment, no tinc aquest reconeixement.
Com a sindicatura, per la gent que té aquesta mena de problemes, quin paper juga la sindicatura? Com pot fer per desbloquejar aquesta situació o la sindicatura només pot fer pressió però res més?
En el cas de la sindicatura local, el que podem fer és agafar el cas amb tota la documentació i enviar-la a la síndica de Catalunya, perquè no tenim competències per poder preguntar a la Generalitat. És una competència que té la síndica de Catalunya. Però sí que, per exemple, en aquest cas, la persona que ens va venir a obrir aquest expedient, que el vam obrir...
Doncs l'octubre del 25, veient que tot això s'allargava molt, va dir, escolta'm, Carles, i què puc fer? És que jo voldria pel meu dia a dia a Rubí, com a mínim, poder aparcar l'escardíbol o el Rubí forma o coses d'aquestes, però que en solucionin una part del meu dia a dia. I llavors li vaig suggerir que fes una instància a l'Ajuntament, a serveis socials, perquè poguéssim valorar de manera excepcional que mentre no tingués aquest reconeixement,
oficial, que almenys es pogués beneficiar d'aquestes places de mobilitat reduïda. De moment encara no té resposta, m'ha preguntat a veure si puc fer alguna gestió, llavors en aquest cas el que faré és tornar a preguntar serveis socials com tenen aquesta instància, si se l'ha admirada, quines propostes poden fer, no?
Doncs és això, és donar aquest cop de mà en com poder millorar el dia a dia d'aquestes persones perquè el reconeixement no arriba però les afectacions hi són des del minut 1 que es produeix l'accident o el motiu d'aquesta minusvalia. I un altre cas lligat també amb discapacitat
el vam obrir el juliol del 25 i és una persona que des del 2012 tenia un grau reconegut de discapacitat del 50% quan estava vivint a Menorca, a les Illes Balears. L'any 2020 ve a viure a Rubí, llavors el que fa és els tràmits amb els serveis de valoració i orientació a persones amb discapacitat
una oficina que hi ha a Terrassa, per acollir o per adaptar la seva situació a les Illes Balears, a la realitat legal i de lleis a Catalunya. I aquest és un expedient que se li obre l'any 2020. Llavors, passen els anys i llavors hi combina la seva activitat laboral també amb la de músic, i en el seu cas la...
la discapacitat que té, la té en una de les mans. I per tant, necessitava com a músic també poder disposar d'alguna plaça d'aquestes perquè tot el que ha de moure a nivell d'instruments, caixes i això, poder-ho fer quant més a prop del lloc, molt millor, i per tant poder tenir aquest distintiu per facilitar-li la càrrega i la descàrrega.
A partir d'aquí, el gener del 24 presenta a la Generalitat aquesta nova petició per poder augmentar que en el seu grau de reconeixement hi hagi una modificació del barem i poder obtenir la targeta d'aparcament.
i això va ser el gener del 24, i el maig del 25, o sigui, 13, 14 mesos més tard, des de l'oficina de Terrassa li diuen que tot està correcte, tota la seva documentació, però que encara s'ha d'esperar 7 mesos més. 7 mesos més! I això era el maig del 25, per tant, fins a finals d'any.
Déu-n'hi-do. No m'ha trucat encara aquesta persona, però...
Probablement. Probablement no li han donat encara, no? Exacte. I clar, ell considera que tot això era excessiu, tenint en compte que portava així des del gener del 24. Per una altra banda, la renúncia de drets funeraris és un tràmit molt sensible i de vegades, o sovint, desconegut. Per què s'estan allargant tant en alguns casos?
Hem tingut durant el mes de desembre i aquesta arrencada d'any la visita de diferents persones que s'han trobat que en molts casos han heretat els nínxols de pares o de tiets,
I ha arribat un moment que han considerat que el que volien fer o havien pres la decisió que quan ells es morissin s'incinerarien i que, per tant, no voldrien ser enterrats de forma convencional amb un nínxol. I aquesta decisió va acompanyada de dir, doncs, bueno, com jo ja faré això, doncs les restes dels familiars que tenim amb aquest nínxol que hem heretat, que estava en propietat,
doncs també demanem el trasllat de les despulles, fem la incineració i portem les cendres en un altre cementiri. Llavors, en aquests casos, pel que m'explica aquesta gent, quan algú renunciava al nínxol que tenia, l'Ajuntament iniciava els tràmits, fixava un preu com de recompra d'aquest nínxol i se'ls feia el pagament d'aquesta quantitat, que desconec quina és.
Però ara ens estem trobant que internament, des dels ajuntaments, està canviant aquest criteri, com si no donés peu a pagar la gent que torna al nínxol, i llavors totes aquestes sol·licituds s'estan estudiant, estan parades, fins que es prengui una decisió, entenc que comuna, per decidir què es fa en aquests casos.
I clar, també entenc que és un procés molt vital, no?, en el moment que tu decideixes que les despulles d'un familiar, les treus del cementiri, encineres... Entenc que d'una manera o altra tornes a viure aquest dol i dius, bueno, doncs tanquem aquesta etapa, tornem al nínxol i s'ha acabat, no? I aquesta part final no arriba, o costa molt d'arribar. Casos que hem atès, en tenim un que és des del març del 2025 i no he tingut resposta encara,
una altra és del novembre del 24 i són els dos que més m'han cridat l'atenció, no? I fins i tot aquest del novembre del 2024 em deia, vale, vaig fer tots els tràmits, vaig omplir en quin compte m'havien de fer l'ingrés el dia que arribés, m'he donat de baixa.
Però després comença el 2025 i li torna a arribar la taxa de manteniment del cementiri. Quan ja havia fet tots els tràmits de renúncia, havia tret els familiars que estaven enterrats i llavors va dir, bueno, no pago perquè ja no l'estic fent servir. I li va arribar llavors la taxa amb recàrrec. I va haver de tornar a pagar. I es veia venir que el 26 igual tornava a estar el mateix.
I llavors, clar, en aquests casos, aquesta persona el que ha hagut de fer és entrar una nova instància a l'organisme de la Diputació de Gestió Tributària
perquè li retornin la taxa del 25, perquè des del novembre del 24 està donada de baixa. Llavors això no només no tanques el capítol de dir, escolta, fem la devolució i ho deixem així, sinó que a més a més en alguns dels casos tu ja no ets titular del ninxo i tot i així s'acaba girant la taxa. Llavors, entenc jo que són d'aquells processos vitals
que tu has decidit fer una cosa amb les despulles dels teus avantpassats, dels teus familiars, i el que voldries és tancar aquesta etapa i començar-ne una altra. I costa també tancar aquesta carpeta. Déu-n'hi-do. L'altre tràmit del que ens volies xerrar avui és de les llicències d'obres. Per això podem fer una sèrie de Netflix amb el tema llicències, perquè jo tenc històries per donar i regalar.
A nivell personal, ho has viscut, també, això. Sí, sí. I la gent que et ve diu, i no només soc jo, hi ha molta gent, l'únic que al final a nosaltres ens coneix qui ens coneix i ve qui ve, no? Però com la gent del cementiri diu, és que jo tinc moltes amies que estan igual, no? I per tant, jo crec que són coses que afecten a molta gent i que alguns fan els passos per verbalitzar-ho i buscar una solució més ràpida o més a curt termini, no?
I clar, quan algú decideix que vol fer un habitatge nou, per mi és un procés vital també, molt important, perquè d'aquí després pengen moltes coses, no?
I tothom, pel que m'expliquen, en molts ajuntaments una llicència d'obres tarda com a mínim entre 6-8 mesos els ajuntaments acaben més ràpid i aquí a Rubí em deien que la mitjana era de 15 mesos. Bueno, te diuen que són 6-8 mesos però després acaben sent 14 o 15 els que són 6 o 8. El ràpid s'acaba allargant. El ràpid s'acaba allargant. Imagina't el lent.
Llavors, clar, és això. Llavors tu dius, ostres, tinc aquest projecte, volem fer aquest pas a nivell familiar, a nivell de parella, i entenc que també és un procés vital que tens ganes de començar, i es dilaten el temps d'una manera enorme. Llavors, l'últim cas que vam atendre, n'hem tingut dos, una persona que l'octubre del 24 presenta tots els papers per poder fer una casa,
A partir d'aquell mes d'octubre del 24 comença a pagar la taxa de llicències urbanístiques, les garanties per si hi ha desperfectes durant les obres a la via pública i també la taxa de gestió de residus de construcció i de demolició.
en aquest cas està pagant 3.600, 4.900, 4.600 i avança tots aquests diners a finals del 2024. Fa tot això, queda tot aturat i llavors durant el 2025 des d'Urbanisme se li van fent requeriments d'esmenes als projectes que havia presentat
i l'última comunicació que tenia era des del juliol del 25. Ha passat més de mitjany, ha anat contestant els requeriments que li feien, i aquella sol·licitud que va fer a finals del 24, doncs va caminar dels 16 mesos, sense que s'hagi pogut donar el permís per poder començar a les obergen. Deia, dius que amb el tipus de construcció que faré,
estaré la meitat del temps que estan tardant en concedir-me la llicència, no? I ha tingut moltes vegades pensaments de deixar-ho córrer, no val la pena, escolta'm, oblidem-nos d'aquest projecte, però clar, és un projecte que amb la seva parella volen fer, però tenen aquests moments de baixón, de dir, ho han sigut tota dida, no? I crec que són d'aquests processos lents que s'embussen, entenc que per falta de recursos humans, bàsicament,
però que això té una afectació directa al dia a dia de les persones, no? I l'última, l'última, la vam atendre... Ahir era dia 9, potser? Sí, ahir vam atendre una altra persona amb un procés semblant. Ell comença... fa una petició d'obres l'any 20... No me'n recordo si era el 18 o el 20...
O l'any 19. L'any 19 fa una petició de llicència d'obres. Bé la pandèmia, una cosa i l'altra, i llavors arriba un moment que diu, escolta'm, deixem-ho estar, perquè anava passant el temps i no es concretava res, i a partir d'aquí el que fa és omple els documents per desistir d'aquesta llicència d'obres. Pots recuperar un dels pagaments que havia fet d'aquestes garanties que es demanen,
prèvies a l'inici de les obres, va poder recuperar una part, però ara encara està pendent de la devolució del ICIO, que és l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En aquest cas, ell fa el desistiment de les obres al maig del 24 i a partir d'aquí comença a demanar que li facin aquesta devolució.
Això és el maig del 24, un mes després presenta una instància a la Diputació per dir, estic pendent que en retorneu això,
i des de la Diputació li diuen que fins que l'Ajuntament no ens doni un paper que certifiqui que s'aprova aquest desistiment de la llicència d'obres, no es podrà fer el retorn d'aquesta quantitat, que en el seu cas, no sé si ens anàvem al voltant dels 3.000 o 4.000, no me'n recordo ara. Llavors, ella es troba que des del juny del 24 està pendent de dir quan rebré aquests diners...
Fem la visita, recollim tota la informació i llavors li proposo d'anar a la Masia de Can Serra per preguntar com estava tot aquest tema, com estava aquest document final que deia la Diputació que li feia falta. Ahir mateix va anar a la Masia de Can Serra, van buscant el seu expedient i van trobar el document. I és un document signat l'abril del 2025. Déu-n'hi-do.
I un dels acords d'aquest document és notificar aquest acord als interessats i a l'organisme de gestió tributària de la Diputació de Barcelona els efectes oportuns. Per tant, un document fet a l'abril del 2025, estem al febrer del 26 i no s'ha fet el trasllat...
D'un document que ja està signat i que permetria en aquesta persona tancar aquest capítol de desistir de fer el projecte que tenia de casa i deixar aquí el tema. I per tant és més enllà dels endarreriments que hi ha hagut amb tots els tràmits previs de llicències i això, com quan vols tancar la carpeta es dilata molt més.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Carles. Moltíssimes gràcies per explicar-nos tots aquells casos perquè amb aquests exemples la gent es fa una imatge de com són aquests tràmits i, a més, els ajudem que si els hi passa acudeixin al sindic. Que confinem la sindicatura i vejam fins on podem ajudar-nos. Per exemple, jo estic molt content que hi aparegués aquest paper mateix. Doncs si això pot agilitzar que en unes setmanes o poc temps pugui tancar aquesta carpeta,
crec que hem complert la nostra feina. Molt bé, Carles. Moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació. Un plaer, Pamela. Vinga, adeu. Gràcies.