Demà torna al Club de Lectura dedicat a la novel·la de gènere criminal, és a dir, negre policial de lladres d'enigma o thriller, amb el segell, en aquest cas, d'escriptores, dones dels Països Catalans. L'encarregada d'aquest Club de Lectura és també una dona, la Isabel Mercadet, que ja ens acompanya. Molt bon dia, Isabel, benvinguda. Molt bon dia, gràcies.
Feies que sí amb la cara quan jo deia escriptores dones. En aquest cas, tot el cicle d'aquest curs, per dir-ho d'alguna manera, és de dones escriptores. Explica'ns per què heu decidit que sigui així. No és que hagi sigut un propòsit així d'entrada de dir triaré només senyores. Jo al llarg dels anys llegeixo molta novel·la de tipus criminal,
i m'adono que sobretot m'agraden les senyores. Tenen una forma d'escriure una mica diferent del que fan els senyors. Això no vol dir que els senyors no m'agradin, eh? M'agraden. Però vaig pensar que estaria molt bé començar... Aquest any farà 10 anys que estem en funcionament. Hem llegit tant senyores com senyors i el que sí que ens limitem és a convocar i llegir escriptores i escriptors dels països catalans.
Algun escriptor o escriptora dels països catalans escriu en castellà i de vegades algun és en castellà, però normalment jo diria que el 98% són llibres en català. I per primera vegada aquest trimestre ens hem proposat, som una associació també, eh?
Jo condueixo el club, però som una associació i som una colla de senyores, també, que en formem part. Llavors, des de fa un temps, des que ens hem constituït en associació, ens reunim i debatem sobre quins llibres podrien presentar i proposar en el club. És veritat que se'n refia amb força de la meva opinió, també és veritat que si hi ha alguna pega, llavors també la...
La responsabilitat és meva de no haver triat un llibre que acabi agradant, però és cert que els llibres, com en tota la vida, hi ha gent que té uns gustos i gent que té uns altres, i el va molt bé. A més, que no tothom pensi igual, perquè llavors el debat a l'hora de fer la sessió del club és més amena si hi ha opinions que no són iguals.
És la gràcia, poder compartir aquestes estones i fins i tot allò que potser no t'ha agradat tant o que no has acabat d'entendre o que tu has entès d'una manera, quan ho debats amb una altra persona, segurament li veus una altra...
De fet, alguna vegada, fins i tot comentant un llibre, hem arribat a dir, però hem llegit el mateix llibre perquè és que m'he interpretat coses totalment diferents i això és molt enriquidor, penso jo, perquè veus altres visions sobre un mateix llibre que has llegit.
Aquesta vegada hem decidit de fer un trimestre, és a dir, gener, febrer i març, de llibres que tinguin referència als inicis del gènere criminal. És a dir, són escriptores actuals però que fan referència a detectius o investigacions que es van iniciar fa, en aquest cas, fa més de 100 anys.
Mare meva, i com ho fas? Perquè dius, normalment trio jo els llibres, però com t'ho has fet, t'has de documentar i preparar molt bé i has de llegir molt no, moltíssim, per poder decidir que al final triaràs aquesta i no pas altra de novel·la, no? Sí, no soc de les persones que llegeixo més, perquè segueixo gent per Instagram i per Facebook que llegeix moltíssim més que jo.
Jo vinc a llegir un 60 i escaig de llibres cada any. Llavors, d'aquest 60 i escaig, en tinc molts que m'agraden, però que no els puc encabir perquè només fem nou mesos del club, llavors he de triar nou. I aquesta vegada hem triat això, que s'ajustin al perfil de clàssics del gènere. En aquest cas, en el llibre de la Sílvia Lagarde Mata, que de fet va guanyar el segon premi de...
de Santa Eulàlia, de novel·la de Barcelona. De fet, el protagonista és el Chevalier Auguste Dupin, que va ser el primer detectiu que va inventar-se l'Edgar Allan Poe el 1841, va ser la publicació. Vull dir que estem parlant de fa molt de temps.
I llavors ell agafa aquest personatge i l'incorpora a Barcelona. I a Barcelona hi ha una investigació perquè resulta que hi ha tot de llibreters de vell que els estan assassinant. I ha de descobrir què és el que està passant. Això lliga molt amb la llegenda del llibreter SSI de Barcelona que es va publicar el 1928, però que és una llegenda molt més antiga.
I, per l'altra banda, els assassinats del carrer de la Rue, de l'Edgar Allan Poe, on surt per primera vegada aquest personatge que és el protagonista d'aquí. És a dir, que tot podria estar lligat, és a dir, que si ja has llegit el llibre que proposeu, podries, em refereixo a algú que tingui més interès, accedir als altres dos, per exemple, eh? Sí, jo els estic llegint, és a dir, ja els he repassat, ja els havia llegit i els he repassat perquè hi ha moltes coses que em criden l'atenció.
Home, 60 a l'any vol dir més d'una a la setmana, eh? Sí, no ho calculo així, però sí. Segur serà, sí. Sí, perquè hi ha 50 i pico, no? Les setmanes, doncs sí. Sí, perquè de vegades tinc diversos llibres en marxa, eh? No vaig d'un amb un, no sempre.
Saps que ara mateix hi ha gent a casa i una servidora morint-se de l'enveja que algú pugui llegir 60 llibres cada any? Sí, aquest darrer any he estat jubilada. Segueixo jubilada i espero que s'ha tardat molt de temps. Però l'any anterior, que no estava jubilada, també vaig llegir-ne 60 i escaig. Llavors, sí que la meva activitat prioritària a la vida...
però tot és llegir. I m'agrada molt, vaig a molts festivals, conec a molts escriptores i molts escriptors, vaig a conferències que parlen d'aquests temes perquè vas entrant i vas entenent i coneixent més. El llibre de la Sílvia Lagarda, a més a més, m'agrada molt perquè fa una descripció molt acurada, molt fidedigna, de la Barcelona de mitjans del segle XIX, perquè representa que aquesta història comença a l'abril del 1840.
És a dir, un any abans que l'Edgar Alampou escrivís el seu llibre de la Morgue, del carrer Morgue. Però els vestits, els carruatges, els sorolls, les olors, els barris, els carrers, tot està molt ben descrit en aquest llibre.
Si bé no és una característica molt habitual en els llibres criminals, perquè normalment el que vas és a una cosa molt més ràpida, molt més intensa, aquest té l'avantatge que si ets un gran amant de la història i de Barcelona, pots entrar-hi a la mar de bé. I et dona moltíssima informació. Ella, a més a més, molt genial la senyora, ha creat en el seu Facebook
penja imatges del que ella descriu de Barcelona, és a dir, ha fet una gran inversió, crec jo, demà l'hi preguntaré, aprofitaré preguntar-li, jo crec que ha fet una gran inversió en documentació, per poder descriure i saber on estaven les coses, cada ubicació, els carrers, el que hi havia als carrers... A mi m'ha agradat molt, m'agrada la investigació, però potser quasi m'agrada més la part històrica que presenta aquest llibre.
Clar, en començar i abans d'obrir els micròfons, tu em deies... A mi m'agrada dir que és un club de lectura criminal, perquè això engloba diferents subgèneres a dins. I deies, tot i que de vegades no està gaire ben vist aquest gènere criminal. I comentàvem, segurament per aquesta part pejorativa i aquest prejudici que la novel·la criminal és una cosa lleugera...
moltes vegades es posa a la mateixa alçada que altres tipus de novel·les, realment sí, lleugeres... Jo fins i tot no diré... Poden ser lleugeres o no? No, no, dic que la gent pot tenir aquest prejudici, eh? Però jo fins i tot penso que...
Potser tinc la sensació que em afecta més al veure aquestes pel·lícules que ens han presentat, que són quasi tocant, ratllant agora, que fan patir, que hi ha molta sang, que hi ha molta violència. Després tinc la sensació que es lliga amb la literatura criminal.
I sí, bé, és cert que hi ha algun llibre que és molt dur, hi ha molta sang, hi ha molta fetge, hi ha... Però jo amb aquests com ja no m'agraden, ja no els proposo mai, perquè de vegades començo llibres que se'n cauen de les mans, això també ho he de dir. És a dir, hi ha llibres que o perquè no estan prou ben desenvolupats, o perquè la trama no és creïble, o...
Bé, també va amb el gust de cadascú, jo tinc el meu, però com més llegeixes més en saps i acabes descobrint aquells que realment són atractius, que t'atrapen, que entres. Però no té per què segure una cosa criminal, és a dir, pot haver-hi molta part psicològica, molt de thriller de dir, ha passat això, ho han descrit.
bastant bé, la teva imaginació, no cal que t'ho diguin tot perquè la teva imaginació ja corre sola, però després anem a veure qui ho ha fet i per quin motiu, quines circumstàncies han portat aquesta persona, aquest grup de persones o qui sigui, a realitzar això. Per mi això és la part criminal, més que no pas allò d'aquestes sèries i pel·lícules com Seben o així, que són molt bones, però se regiren les tripes i jo no tinc ganes de regirar-me les tripes quan llegeixo.
Perquè dins del gènere criminal hi ha, com dèiem, molts subgèneres, no? Correcte, sí. Per això, quan jo et deia novel·la negra i tu deies no, novel·la criminal i a dins la novel·la negra. Més o menys, explica'ns aquests subgèneres. A veure...
La criminal va començar amb aquesta sèrie que és anàlisi detectives, que és a dir, investigació, descobrir qui, i moltes vegades va començar que no eren ni policies, perquè els policies, quan van començar totes aquestes històries cap allà primers del segle XX,
Estaven com mal vistos. Llavors són detectius com el Dupin, com el Sherlock Holmes o com la senyoreta Marple o el Poirot, que no són policies però es dediquen, són deductius, són molt intel·ligents, es fixen absolutament en tot i descobreixen. Aquesta seria la que se'n diu policíaca encara que no hi hagi policies. Per tant, Agatha Christie és una novel·la policíaca?
Sí, la definició és policia, tot i que no sigui policia, que no sigui de policies. Llavors, això passava a l'Anglaterra de l'inici del segle XIX, amb una gent amb un estatus elevat, no parlava... És a dir, recordeu, ara que fa 50 anys de la seva mort, perquè va morir el 1976, estan traient moltíssimes sèries a les televisions...
on es pot veure. És de ritme lent, d'explicar molts detalls, sempre en classes altes. I passava a Anglaterra.
Per contra, als Estats Units va aparèixer la negra als baixos fons, als d'investigadors, que eren uns desgraciats, uns borratxos... Era aquí, la definició venia d'aquí, la policia, que era bastant europea i sobretot era britànica, i la negra venia de...
del Chicago, dels carrerons foscos, del tio fumador, del tio desgraciat, que lligava a les noies perquè sí, que era un borratxo. Aquest és el gènere negre, sobretot. Hi ha una sèrie d'escriptors que jo no domino perquè no és que m'entusiasmi el negre, però el Chandler i aquesta gent que van fer uns detectius interessantíssims, però que no a tots ens agraden.
Ara que ja m'has explicat això, i per la gent que està a casa, Pepe Carballó seria negra. Sí, sí, correcte, molt bé. M'estic fent una classe. Ens queda la d'enigma o el thriller? El thriller una mica tu ho apuntaves que és el que potser més t'agrada a tu, i quan entenem per thriller no vol dir terror, no? No. Vol dir...
Aquest suspens, que saps que ha passat alguna cosa, que no acabes de veure qui ho ha pogut fer i sobretot els motius. És a dir, hi ha escriptores i escriptors que són molt hàbils perquè quan s'acaba un capítol et deixen amb un dubte i dius, oh, he de seguir llegint perquè aquestes coses són les que més ens agraden. La majoria de casos, a més a més, actualment,
que és molt difícil, eh? El gènere policíac potser és més fàcil de determinar perquè hi ha una jerarquia policia que ara mateix hi ha molts Mossos d'Esquadra, fins i tot Guàrdia Civil i Policia Nacional, depèn, els valencians no tenen Mossos i es queixen d'això i llavors hi posen policia estatal, però està molt clar, però amb el negre, els estils purs del gènere ja no s'estan...
No són tan purs. S'estan diluint, cosa que també està bé, no? Cosa molt interessant, perquè ara trobes fins i tot llibres de criminals que estan relacionats amb ciència-ficció o amb fantasia. I són molt atractius. A mi m'agrada molt. Jo fins i tot el que tinc són una col·lecció de llibres, de novel·la gràfica, de novel·la criminal. I són fantàstics. Vull dir que hi ha per tots els gustos. També és veritat...
que el mes que ve vindrà la Núria Prades per parlar-nos de l'Agata Cristi. Clar, perquè aquest trimestre us havíeu de remuntar una mica al passat. Correcte. I al març parlarem d'estudi amb Lila,
que el títol de la Maria Antonia Oliver, que ja no està entre nosaltres i, per tant, no vindrà, fa referència a l'estudi en Escarlata, on sortia el Sherlock Holmes, però és on comença la primera detectiu dels països catalans, l'Alònia Guiú. És una detectiva, a més a més, que va començar als anys... Hòstia, ara no sé si ho diré bé, dels anys 70, crec, si no és anterior. I llavors, doncs, clar, fem això una mica els clàssics
Uns quants clàssics, n'hi ha moltíssims més, però hem triat aquests perquè són tres senyores que parlen de detectius i d'investigacions dutes a terme sense que la policia quasi intervingui.
Demà tindreu la sort de tenir la Sílvia amb vosaltres. Què té de positiu, a banda de la part de conèixer aquella persona que ha escrit allò que tu acabes de llegir, però què aporta al Club de Lectura el fet de compartir-ho amb la persona que ho ha creat? Perquè entenc que moltes de les preguntes o dels comentaris tenen a veure amb això que deies de com he...
Llegit jo aquest llibre, com l'he entès, i de vegades surt també aquest intríngulis o aquestes ganes de saber si la creadora o el creador havia pensat el mateix que tu després has entès. Correcte. D'entrada, talla una mica tenir la persona que ha creat això,
Un llibre que és molt difícil de fer i que s'ha documentat i que ha treballat durant anys per fer-lo. Llavors, que t'expliqui les motivacions, què va pensar quan va fer aquell passatge que a mi m'ha resultat impactant o que no m'ha agradat, per què el vas posar i com ho has fet? Doncs quan ella, la persona, et presenta la seva forma de treballar i el seu pensament en el moment de fer-ho,
t'obre també unes altres vies de comprensió d'allò que has estat llegint i que tu ho veies d'una forma i quan t'ho està explicant ella ho veus d'una altra forma i acabes d'entendre molt més com va. Per altra banda, el club de novel·la criminal que tenim,
Una de les voluntats és que la gent conegui les escriptores i els escriptors de quilòmetres d'ero, perquè tenim tendència a conèixer moltes escriptores i escriptors de qualsevol altre país, però els que tenim aquí no els coneixem, i a mi això em fa molta llàstima.
perquè si algú pot donar-los suport, recolzament, seguir-los i ser fan d'algú que escriu en català, que és la nostra llengua, si no ho fem nosaltres, difícilment ho farà algú de Bilbao, perquè no dominen el català.
Si volem que s'escrigui en català, que es faci bona literatura, hem de conèixer les escriptores i els escriptors. I si els coneixem, ens atrauen més i ens és més fàcil seguir-los i veure què més han escrit, quines altres novel·les han fet, per on es mouen i què fan. Aquesta és una mica la voluntat que tenim des del Club de Lectura Criminal.
Actualment quanta gent sou a l'associació que deies tot dones? Això és una qüestió pura estadística, les dones llegeixen més que els homes. Són 22, però de totes formes per venir al club de lectura no s'ha de ser soci. És a dir, el tercer dimarts de mes ens trobem a l'Ateneu.
Fins ara ha sigut així, potser hi ha hagut algun petit canvi si no anava bé per l'espai, eh? Però ens trobem a l'Ateneu, és gratuït, només s'ha d'inscriure una dins de l'Ateneu, més que res per tenir cadires per tothom, que no en faltin, i per tenir una mica controlat l'aforament, eh? És només això.
però és obert a tothom. I ara estem molt contentes perquè des de l'octubre que va començar el curs ve un noi i no ha deixat de venir i estem entusiasmades perquè ja ha vingut tres vegades i potser demà serà la quarta. Llavors vam dir, oh, un noi, perquè de tant en tant ha vingut algun però no han durat més d'una sessió. Nosaltres no estem tancades a ningú. De fet, ens agradaria fins i tot...
que vingués gent més jove, perquè totes, menys aquest noi, som senyores i d'una certa edat, suposo que tenim més temps lliure, per poder llegir, per poder-nos reunir, però el que ens agradaria fins i tot és animar gent més jove que pugui venir, perquè les visions que tenim nosaltres de les que pugui tenir una persona més jove,
són diferents i llavors és més interessant i més enriquidor la conversa que puguem tenir durant la sessió. Clar, quan més varietat de persones, més enriquidor. Segurament també té a veure el fet que cridi l'atenció, el fet que porteu...
a les escriptores que de vegades encara que no hagis llegit el llibre pot ser interessant veure o compartir una estona amb un escriptor o una escriptora i a partir d'aquí iniciar-se en la lectura però el fet de tenir d'haver-vos constituït com a associació
Quins avantatges té? Per què us serveix? Ho hem fet només per un tema econòmic. És així de trist. Però no, ens vam constituir en associació perquè la institució de les lletres catalanes, si tens un número de NIF
i ets una associació que concedeix dos ajuts per pagar-te l'assistència de dues persones que escriguin. És una subvenció per posar en contacte els lectors amb els escriptors i escriptores. Llavors, des de l'any fa... Em sembla que vam començar amb la Laia Vilaseca i la Margarida Ritzeta,
vam començar fa dos o tres anys, que quan ens vam constituir vam demanar de seguida els ajuts, perquè es paguen molt bé. Quan de més lluny ets, més bé se't paga. I de fet, l'any passat, cap al abril o al maig, va venir la Dora Muñoz, que és una escriptora de Mallorca, i va venir. Han vingut un parell d'escriptors de València i...
I aquest any vindrà una escriptora que és catalana, però que viu a Estats... Perdona, a Estats Units, no. A Gran Bretanya, viu a Anglaterra, i vindrà el novembre per parlar amb nosaltres del seu llibre. Si no tinguéssim aquests ajuts, nosaltres no podríem fer front. I llavors ens va molt bé perquè és molt senzill, només és... És molt senzilla la gestió per demanar-ho, i després tot ho fan a través directament la institució de les lletres catalanes amb l'escriptora, amb l'escriptor.
Llavors és fantàstic que hi hagi aquesta ajuda. Us dona més possibilitats. Correcte. Doncs Isabel, moltíssimes gràcies per haver-nos ensenyat tant de literatura criminal. Que vagi molt bé demà. La Isabel ha intentat fins al darrer moment que poguéssim parlar amb la Sílvia, però se va ocupada per...
Per la feina. Jo crec que això ja ens diu una mica com va el tema dels escriptors i les escriptores aquí en aquest país. És a dir, un escriptor que ha de treballar per poder seguir escrivint. És molt habitual això, lamentablement. Lamentablement. Doncs moltíssimes gràcies i que sigui demà tot un èxit. Tot i que no necessiteu sort perquè us va força bé. Moltes gràcies. Fins una altra.