Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ho dèiem al principi del programa.
Avui al dia volem parlar de la programació del Teatre Municipal La Sala,
d'aquesta temporada estable,
però primer volem parlar d'alguns espectacles concrets
que es poden veure a la ciutat gràcies a la tasca d'una entitat...
He posat una cara, Carme Pumareda,
que es diu la xarxa d'espectacles
i que aquí la cara més visible i la més treballadora...
No, treballadora no.
Visible sí, però tinc tota una sèrie de gent al darrere
que va fent de formiguetes.
Clar.
El que passa que molts treballen i la cara és la meva.
És la teva, la que coneixem més aquí també a la ràdio.
I la que està batallant...
Això sí.
Perquè aquests espectacles puguin veure's a la ciutat.
ara en parlarem, però primer...
Què et sembla si posem un tràiler del primer espectacle que podem veure?
De la companyia La Bleda.
Això mateix.
Com els pingüins.
Com els pingüins, que es podrà veure al Teatre Municipal La Sala
el dia 12 d'octubre, això vol dir la setmana vinent,
a les 6 de la tarda.
Un espectacle que, evidentment, diguem-ne amb clau d'humor,
però que tracta d'alguns temes que potser no ho són tant de divertits.
No, perquè però tracta...
És una història real, és la història d'ella, de la Bleda, la companyia,
que li va passar quan era petita.
I amb clau d'humor ha explicat la seva història
perquè un nen un dia al pati li va dir
que amines com els pingüins, que era en plan ja, ja, ja, no?
Una mica raro, no?
Doncs ara, de gran, ha dit, doncs val, d'acord,
doncs farem aquest espectacle,
perquè com jo ja soc gran i tal, en puc parlar,
però segur que hi ha una altra canalla que s'hi pot trobar, no?
Perquè a vegades fem mal dient segons quines coses.
L'espectacle és molt bonic i explica una història real,
però com tu dius, en clau d'humor, és una pallassa
i llavors és en clau d'humor.
Està bé.
Penso que està bé, que l'hem encertada.
És una manera de posar en relleu
segons quines problemàtiques que es viuen a la societat,
però que, diguem que el missatge, si entra amb humor,
i en aquest cas també amb aquesta pallassa,
amb l'Helena Escobar,
doncs encara millor.
Exacte.
Quan vas decidir programar aquest espectacle?
On l'havies vist?
L'havia vist en alguns festivals
i realment vam tenir sort
que l'Helena tenia lliure aquest dia,
perquè té molts bolos,
perquè ha sigut realment una marató
poder fer aquests dos espectacles
perquè la xarxa estava a punt de desaparèixer,
però els tècnics i des de cultura
ens van dir que ens ajudarien,
però clar, quan ens ho van dir,
els espectacles que nosaltres havíem pensat
i que teníem, doncs evidentment ja estaven agafats,
i sort, sort que la bleda,
que l'Helena encara no havia tancat aquest mes,
sinó no sé què hagués importat,
perquè clar,
dit en tan poc temps,
doncs ens va costar,
però gràcies a ella tenim,
i a l'Hotel Bucar és igual,
tenim espectacles,
i ens han donat un cop de mà,
veurem el gener què passa,
ara de moment,
la situació és que tenim xarxa tres mesos,
el gener no sabem què passarà.
Ara que has obert aquest meló,
abans de parlar de l'altre espectacle,
per què dius que ha estat a punt de desaparèixer la xarxa,
i fins i tot que no saps què passarà el mes de gener?
Doncs la xarxa ha estat a punt de desaparèixer,
perquè tenim pocs espectadors,
les companyies de teatre tenen la dolenta idea de menjar,
cada dia,
i per tant tenen els seus catxets,
i clar, no es cobreix,
i llavors amb les ajudes que tenim institucionals,
en aquest cas de l'Ajuntament,
doncs no ens arriba,
i com que no ens arriba,
els vam anar a dir que no podíem seguir,
perquè és que no podem,
és que no es pot pagar, no?
I et dic que aquests dos mesos,
han dit que endavant,
que se'n fan càrrec ells,
de la part econòmica,
i estem esperant,
a veure a partir del gener,
què ens diuen,
que no tenim res programat,
a veure què ens diuen,
llavors vindrem aquí i explicarem,
a veure què ens han dit,
tenim entès i ens han dit,
per sota mà,
que tenen moltes ganes que continuem,
que formem part del teixit associatiu de Rubí,
que fem una tasca de més de 40 anys,
jo personalment penso que molt bona,
ells no sé què pensen,
jo penso que sí,
i a veure,
a veure què ens diuen,
no et puc dir res més.
Però parlaves del públic,
parlaves dels espectadors,
creus que la causa principal és aquesta,
que no hi ha prou espectadors,
vull dir,
perquè no arribin les ajudes?
No, no, no,
jo crec,
no, no, no,
no té res a veure una cosa amb l'altra,
hi ha unes ajudes,
hi ha unes subvencions,
uns convenis,
que són cada any X diners,
però si això és poc
i a sobre tenim poc públic,
l'entrada de la xarxa és molt barata,
7 euros,
clar,
ha de venir molta gent
per poder tenir un mínim
de calaix,
per poder pagar els espectacles,
i és aquí on nosaltres ens queixem.
Per què tenim poca gent?
No ho sabem,
els espectacles són bons,
es fa tot el que es pot de publicitat
a les escoles,
ara hi ha un grup de gent més jove
que està darrere meu,
que té ganes de fer altres coses,
no sé,
hem fet uns flyers
amb aquest festival tan famós
que es farà dissabte que ve
del Kilòmetre Zero,
a veure si els nens que venen,
que suposo que aniran nens,
perquè l'espectacle
rigui amb xics s'ho val,
espero que l'omplin,
perquè és un espectacle
amb un catxer considerable,
repartirem uns flyers
que fa anys que no els repartim,
i a veure si tenim més nens,
la ràdio sempre ens ha apujat,
sempre,
des del principi,
ja no sabem què més fer,
no sabem què més fer.
O sigui,
m'estàs dient que aquests flyers
els s'heu preparat específicament?
Només especialment per aquest dia,
perquè se suposa
que allò estarà ple de criatures.
A més a més,
estava llegint abans,
ja ho havia llegit,
que hi haurà tallers infantils
d'entitats de Rubí,
a nosaltres no ens han dit res,
i som una entitat
que treballem
i tenim directament
per nens i nenes,
i jovent,
ningú ens ha dit res.
Podíem aportar coses,
moltes,
des de tallers,
a altres espectacles,
a...
Bé,
veurem a veure,
dissabte,
tinc ganes d'anar-hi
a veure què passa,
i no m'estic queixant
del festival,
al contrari,
un festival
a quilòmetre zero,
com ells diuen,
i en català,
feia falta.
Però,
o hi som tots,
o no.
I llavors nosaltres
no estem representats.
Clar,
això fa una mica de mal,
no?
Molt mal ens ha fet,
ens ha fet molt mal,
perquè,
a més a més,
aquest...
val molts diners,
aquest festival,
seguríssim,
els catarres,
no cal dir-ho,
els riquenxics
val molts diners,
llavors pensem,
ostres,
s'aboquen diners
per la canalla,
que està bé,
que no ens queixem,
que fa falta,
a més a més gratuït,
nosaltres,
això no ho podem fer.
Si ens ajuden,
podem muntar festivals
quilòmetre zero,
o quilòmetre més,
una mica més llunyà,
si volen,
d'animació,
de circuits,
coses al carrer,
en tenim un calaix ple,
o dos o tres,
i estem anant a fira
i estem veient coses
meravelloses.
Aquest cap de setmana
vam estar uns quants
al Fit Camp,
a Montmeló,
hem vist coses
fantàstiques
per portar a Rubí,
però clar,
s'ha de pagar,
molt maques,
molt boniques,
i són instal·lacions
de carrer,
vull dir que
que es poden fer,
i l'altre dia
al Fit
de Cerdanyola
també vam veure
unes coses
també meravelloses,
però clar,
i que es poden
muntar al carrer,
vull dir,
no és tan sala,
ho podríem fer,
ho podríem muntar,
però clar,
això s'ha de pagar.
Llavors,
diguem que
si tinguéssiu
més pressupost
i l'entrada
entre cometes
fos gratuïta
per veure aquest espectacle,
es podrien portar
i es podria continuar
amb aquesta tasca.
Sí, clar,
si tinguéssim d'això
molt més institucional,
molt més ajudes,
evidentment que
podríem fer uns festivals
així al carrer,
i tant,
com vulgueu,
d'instal·lacions,
de CIT,
com vulgueu.
El que vosaltres,
el que se us acudeixi,
la xarxa ho pot muntar,
perquè tenim el catàleg,
tenim gent molt bona,
i, bueno,
i que sí,
que ho podem fer,
que us coneixem
i ho podem fer.
No has volgut parlar
de números,
però el pressupost
que té Rubí
per aquesta programació
de la xarxa,
diguem que
és...
Molt minsa.
D'acord.
Molt minsa...
Comparat amb la població
que tenim?
Comparat amb el més
de 80.000 habitants
que tenim,
és,
jo diria que ridícula,
però és el que hi ha.
També et diran
que, evidentment,
la sala
no ens la cobren
i el personal
de la sala
tampoc.
Hi ha altres municipis
de Catalunya
que donen una subvenció,
però,
dintre d'aquesta subvenció
s'ha de pagar
els teatres
o la gent
que obre i tanca
o els taquillers
o els acomodadors
o com li vulguis dir.
A Rubí això no passa,
mai ens ha passat,
que és un cost elevat,
ja ho entenc,
però, bueno,
la sala,
si muntessin ells
aquests espectacles,
aquesta gent
també seria,
no?
Vull dir que,
no sé,
no sé si m'enteneu,
penso que sí.
Sí.
I respecte a la gent
que està treballant
a la xarxa d'elles,
jo sóc la cara
més visible.
N'hi ha molta gent,
n'hi ha gent.
Quanta gent hi ha?
En aquest moment
són 10 persones,
penso que està bé,
perquè 10 o 12,
3 o 4 són,
tenen nens petits,
bueno,
nens de 6,
7, 8,
9 anys,
vull dir que tenen
ganes de tirar endavant
i ens hem sentit
els que ja fa anys
que tenim ja
una certa edat,
recolzats,
no?,
perquè a més ens acompanyen
a festivals,
diu a la seva,
estem molt,
jo particularment
estic molt contenta
d'aquesta gent
perquè penso
que podrem
tirar endavant
la xarxa
humanament,
no?,
gràcies a l'esforç
de tota aquesta gent.
Que,
torno a repetir,
tots som voluntaris
i quan anem a festivals
a vegades sí que ens regalen
alguna entrada,
però altres vegades
ens ho paguem
de la butxaca
i ho paguem amb alegria
perquè allò s'hi val.
I des que vas començar,
quan va ser,
més o menys?
Fa més de 40 anys.
Fins ara?
Sí.
Has trobat algun moment
com el d'ara?
No.
El de dir,
estem a punt de parar?
No,
mai.
Mai.
És la primera vegada
que ens passa.
Mai.
també és veritat
que ho tornava a dir abans
que teníem
i els espectacles
són iguals
de bons
o de dolents
perquè ahir segurament
hi haurà gent
que no li agradarà
el que portem.
Normal.
Però
venien més pares,
els pares
estaven més conscienciats
o els nens i nenes
no tenien
tantes
altres coses
a fer,
que sigui futbol,
que sigui hockey.
Altres estímuls,
no?
Altres estímuls,
no em sortia la paraula.
O bé,
tauletes
i històries d'aquestes.
Estan a dir,
o digitals,
o en aquest cas
esportius
també estaves parlant,
però l'esport
sempre hi ha sigut.
Sempre,
però i a la tarda
d'un diumenge
ja no hi ha esports.
Bé,
per aquesta edat.
Els més grans sí,
però no estem parlant
d'un Barça,
estem parlant de Rubí.
Parlem d'altre espectacle.
Fantàstic.
Anem a parlar
de l'Hotel Bucarè.
Anem a veure una mica
l'art de sentir
el tràiler.
Tot el circ.
és circ.
És la companyia.
Són tres grums
que estan en un hotel
i l'organitzan
forta
perquè
molta idea
no tenen
de portar un hotel,
no?
I llavors,
doncs,
amb els pobres hostes
que es troben
en aquest hotel,
doncs ja veus,
ells s'organitzen,
fan el que poden
per tirar endavant
l'hotel.
Són molt divertits
i és un circ
que està molt bé.
Sí que tenim sort
que es puguin portar
aquestes dues
preses aquí a la ciutat.
moltíssim més sort.
Crec que val la pena
que les aneu a veure
perquè us agradaran.
Recordem,
com els pingüins
la setmana vinent
al dia 12,
a les 6 de la tarda
i aquesta,
que esteu sentint
aquesta música
que, bueno,
a mi me recuerda
a la màscara,
la pel·lícula
de Jim Carrey,
bueno,
no és que me recuerde,
és que és de la màscara,
però també
aquest títol
de l'Hotel Bucarest
també té una referència
cinematogràfica
que és la pel·lícula
El Gran Hotel Bucarest
que serà el 9 de novembre
a les 6 de la tarda
però després,
abans d'acabar l'any,
tenim altre cop
el dia 14 de desembre
la Marató de Contes
que ja sabeu
que és un espectacle
molt diferent,
és un espectacle,
ens el continuarà
presentant el Robert Govern
i són les entitats
de Rubí
o gent que en tingui ganes
doncs uns ballen,
els altres canten,
els altres diuen poesies,
ara jo dic
no sé si ens està
escoltant el Xesco,
podries tornar a venir,
Xesco,
cada any t'ho dic,
seràs molt benvingut
i això,
i cada un fa
el que més li agrada
i és molt divertit,
és un espectacle diferent,
d'aquí sí que hi ha
tot entitats de Rubí,
de tota mena,
des de la Casa Galega,
a l'Escola de Música,
als de la ràdio,
tothom que vulgui
és ben convidat
i està ben,
pot venir tranquil·lament.
Recordem que
en Guany
la iniciativa
de Televisió de Catalunya
està orientada
a la investigació
del càncer,
i en aquest cas
a Rubí es fan
moltes coses
també per col·laborar,
una d'elles,
una de les més tradicionals
i com dius tu,
la ràdio ha sigut
sempre que ha pogut,
ja sigui amb la Lídia,
amb la Lídia Juste,
amb la Lídia Servidora,
o amb el Xesco,
o els tres,
fent equip.
O els tres, sí.
El Xesco t'escolta,
et ho dic ara.
Hola, Xesco.
Hola!
I jo sé que el desembre
té previst un viatge.
Mira!
Però no sé jo
si coincidiran les dates.
Bueno.
Però aquí deixem,
saps?
És igual.
És igual,
quan vingui,
si no ve per la marató
també hi farem una abraçada.
I tant.
Doncs recordem,
les entrades a més d'elles,
molt econòmiques.
Molt, 7 euros
i els socis de xarxes,
sí, és un preu tirat.
Jo crec que som
l'única població
que el teatre infantil
va a aquest preu.
Doncs crec.
No podria posar-la amb el foc,
però diria que sí.
També és veritat
que altres municipis,
com que l'Ajuntament
ho cobre tot,
ho cobreix tot,
els nens entren gratuïts.
També.
Se'l quedaríem fa una estona, no?
També passa això,
però que està bé.
Vull dir que...
Bé.
Doncs esperem
que qui sigui...
Jo us ho vindré a explicar,
a veure si alguns escolta
i ens donen una reunió
i podem tornar a explicar
les idees que tenim.
perquè de idees
en tenim moltíssimes.
Bones pels nens
i les nenes
i bones pel poble.
Perquè soni Rubí
d'una altra manera.
Pel teatre familiar.
Aquest missatge fantàstic
que esperem que aviat ens diguis
mira, si tinc una reunió
i no pot trigar molt.
No?
Perquè estem parlant ja
que el desembre
ja és l'única cosa
que tenim ja
programada segur
i a partir del gener
doncs ja veurem
què és el que passa.
Carme, com sempre,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
No només per venir
al Rubí al dia
i explicar-nos això
sinó per la vostra tasca
que feu des de la xarxa.
Gràcies.
I que esperem
que des d'aquí
com dius tu
sempre hem donat suport
i esperem que serveixi
també perquè la gent
vagi al teatre
i es faci
més públic teatral
que són els que després
tenim, és la gent
que després
doncs ha d'anar
al teatre d'adults
que la temporada
de Rubí
d'adults
és boníssima.
Ara en parlarem.
Vull dir que ja us ho dic jo
que l'he vist
les dues que venen.
Quines, quines, va?
He vist Poncia
i també he vist
el Guateque.
El Guateque us farà
un fart de riure
i no us podreu aguantar
de cantar i ballar.
És divertidíssim
i la Poncia és
una altra meravella
de la Lolita.
Em vas quedar
sense entrades al Goya
i ara
està assegurit
també aquí a Rubí
i ja no queden entrades.
Però bueno,
és que en el último momento
sempre falla algú.
Sempre falla algú
i jo crec que
no t'ho pots perdre
ni que sigui darrere
dreta.
Fantàstic.
Carme, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Segueix el que passa
a la Ciutat
a Rubí el dia.