Fins demà.
Adéu.
I tenim com a sorpresa la nostra companya Lídia Martín,
la nostra especialista en cultura aquí a l'estudi,
perquè han nominat l'Oriol Borès els premis Butaca
i, com dèiem, la Lídia ens duu una sorpresa.
Home, sí, perquè tenim l'Oriol Borès,
que l'hem tret d'una reunió per felicitar-lo ara en directe
quan són les 9.53 del matí.
Oriol, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Gràcies per trucar-me.
Home, jo suposo que estàs encantadíssim,
perquè recorda que vam parlar ja d'aquest espectacle
aquí al Rubí al dia i vam dir que volíem que es tornés a fer.
Es va estrenar al TNC, va ser tot un excitàs.
La veritat és que a mi em va encantar,
a mi hi ha molta altra gent,
perquè anireu a fer temporada,
però ara, de moment, entre d'altres,
estàs nominat com a millor director.
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que, oi, home,
tota l'acollida que ha tingut Ànima ens ha agradat moltíssim.
S'hem molt emocionats perquè ens han nominat
amb moltíssims premis.
Hi ha premis molt importants,
com jo han tingut els Premis Max o els Talia.
Però t'he de dir que els Butaca tenen un encant especial.
Jo recordo que quan jo començava a estudiar teatre
jo em comprava entrades per anar a les gales dels Premis Butaca
i veia els actors que et miraves,
veia allà com recollien premis,
i de cop està nominat i està nominat amb Ànima.
I clar, òbviament, entre ells,
la millor direcció,
doncs, ostres, és un somni.
La veritat és que sí.
Un espectacle que parlàvem fa uns mesos,
precisament per la nominació als Premis Max,
de la possibilitat que es tornés a veure
i ja tenim data i lloc.
Tenim data i lloc, sí.
Sí, sí.
En principi, si tot segueix en ordre
i les coses tècniques no fallen,
mitjans, finals de febrer,
estrenem Ànima al Teatre Tívoli de Barcelona.
Un teatre amb una solera important.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Per mi és el més bonic que hi ha a Barcelona.
I em fa molta il·lusió perquè el Tívoli
per mi és una mica casa,
perquè sempre hi he treballat molt,
tant amb la Cubana com els espectacles de Nostromo,
han sigut al Tívoli.
Aleshores, jo, com actué, he crescut al Tívoli.
I em fa molta il·lusió portar-hi
un primer espectacle de gran format creat per mi
i tot amb una conya d'amics i companys
que estem darrere l'equip d'Ànima,
però ens fa molta, molta, molta il·lusió.
Com a director,
juntament amb el Víctor Casadamunt,
està desnominat,
però és que l'espectacle opta a 10 premis en total.
Jo som tres amb el Víctor i la Gara Roda,
som un equip de tres,
que també ha sigut molt divertit treballar a tres bandes,
però molt profitós.
I sí, l'espectacle en total tenim 10 nominacions.
Som, juntament amb la tercera fuga,
l'espectacle més nominat als Premis Butaca.
Sí, ens fa molta, molta,
estem molt emocionats.
I mira que fa una setmana,
que ja ho sabem,
que ja ens van enviar com un mail
d'esteu nominats,
període al dia del lloc,
però a partir d'ahir que hem de la gala
ens va agafar com una emoció.
Crec que...
quasi m'hem acabat porrant-hi tot,
però quasi no, m'hem acabat porrant-hi tot,
ja ho confesso.
I a més estàs amb la Cubana, ara.
Ara mateix, sí.
Ara estem amb la Cubana,
fent la mort venir amb taxi,
al dia de Romea.
Doncs ja saps el que et toca, eh?
Oriol, has de venir aquí al Rubí al dia,
mirar la teva agenda,
que t'esperem aquí per parlar de tot plegat.
Perfecte,
però recetem amb un bon tros,
que saps que jo parlo molt, eh?
L'última vegada vas tenir tot el programa,
que lo sepas,
acuérdate.
Oriol, tenim quatre hores de programa,
si vols utilitzar les quatre hores,
benvingut.
No, no,
jo parlo molt,
però no sé si quatre hores parlant-les no cantaria, eh?
Home, seria un programazo, eh?
Quatre hores de Rubí al dia amb l'Oriol Borés,
ja...
Para meva!
Podries cantar, ballar,
podries fer de tot.
Ah, exacte.
I jo m'animo ràpid,
ja em coneixeu.
Doncs ara concretem la possible...
Bé, possible no,
segur,
entrevista que has de fer aquí
i sobretot, com dèiem,
enhorabona per aquestes nominacions
i per la carrera que encara està tenint
i tindrà ànima.
Moltíssimes gràcies per tot, de veritat.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé,
parlem, Oriol.
Gràcies.
Adeu, felicitats.
Doncs amb aquesta felicitació
nosaltres marxem,
però vosaltres,
quedeu-vos a l'altre costat
perquè ara ve la Belén Tierno
amb la Tartulia.
Fins demà.
És el que toca ara.
Hem de donar el màxim.
No, hem de donar més que el màxim.
Som una gran família
i junts ho aconseguirem.
No cal que us recordi
la importància del color
en aquesta pel·lícula.
Si hi ha qualsevol cosa,
avises.
A treballar, senyoretes.
A treballar.
A treballar.
A treballar.
pH.