Els docents de Rubí estan cridats demà a la vaga. Una aturada convocada pels sindicats USTEX, CGT, Intersindical i altres forces que reclamen la recuperació del poder adquisitiu perdut des dels últims anys, des de les ratejades, i també que s'abaixin les ratios a les aules. Aquests sindicats no se senten representats al pacte d'educació que el departament ha tancat amb els sindicats majoritaris, comissions obreres i UGT.
i que preveu una reducció progressiva d'aquestes ràtios, encara sense concretar, i una pujada a 3.000 euros anuals progressiva als 200 fins a 2029. Però, insistim, des d'una part important del professorat no estan d'acord amb aquest pacte, no s'hi senten representats, i aquesta és una setmana de mobilitzacions que demà dijous tindrà la seva aturada aquí a Rubí. Tenim amb nosaltres la Carmen Moreno, que és professora a l'Institut Torrent dels Alous. Molt bon dia, Carmen.
Molt bon dia, moltes gràcies per aquesta entrevista. Doncs, Carmen, n'hem parlat molt, però com una de les afectades i directament des del Gremi, quines són les principals reivindicacions que esteu fent aquesta setmana i especialment amb aquesta aturada?
Bé, primer de tot m'agradaria manifestar que no soc membre de cap sindicat i parlaré des de la meva experiència com a docent de secundària i amb les dades que jo tinc. Llavors, abans de recordar les principals reivindicacions que tenim, m'agradaria resumir en una frase el malestar que sentim i és que un docent o una docent cansada és una escola esgotada.
I això no és un fet anecdòtic, sinó que és el dia a dia de molts i moltes de les docents que hem d'aixecar aquest país. Clar, normal que si no esteu al punt, també en la feina s'acabi reflectint. Parlaves de dades, Carmen. Sí, repassant les reivindicacions principals que han aparegut a la majoria de mitjans durant tot aquest temps, quan preparàvem la vegada que vam fer ara el febrer,
Reivindicen una millora en les condicions laborals del sistema educatiu. Això vol dir que es despleguin totes les mesures i recursos necessaris perquè al professorat puguem fer la nostra feina amb dignitat i amb la qualitat que mereixen els nostres alumnes i tenint en compte la complexitat i la diversitat que tenim a les aules, perquè recordem que estem a Catalunya
En el cas de l'àrea metropolitana, sabem la realitat social que tenim i amb aquest decret d'inclusió del 2020 s'han exigit unes coses a les quals no estem arribant. Crec que hem arribat a un moment de saturació
i que hem dit prou. Hem anat aguantant aguantant fins que hem sentit que aquesta màquina està explotant o a punt d'explotar. També denunciem que al llarg dels darrers anys cada cop se'ns ha exigit més i davant d'aquesta diversitat necessitarien també reduir les ràtios
i més mans, vull dir, més persones especialitzades per poder atendre totes aquestes necessitats educatives especials que són més aviat tasques de psicòlegs, d'educadors socials, vull dir, al final nosaltres estem especialitzats, especialitzades en una matèria, una altra cosa és que tinguem la sensibilitat i aquestes ganes d'ajudar i apropar-nos al nostre alumnat.
però necessitem mans per poder arribar a tots. Després està, però no és l'única reivindicació, ja dic que moltes d'aquestes millores estem posant en el punt de mira aquesta manca de recursos per poder arribar a l'alumnat, per poder millorar aquestes condicions que tenen ells i elles a les aules i de cara al futur.
Però si parlem d'aquesta pèrdua de poder adquisitiu, recordem que hem perdut quasi un 25% en els últims anys. Jo he volgut buscar dades més enllà del departament, més enllà dels sindicats,
perquè crec que això posa també una mica de llum a la qüestió. Segons les dades de l'ORIDICE, que és la Xarxa Europea d'Informació, que analitza quins sistemes educatius tenim de 40 països d'Europa i dins d'aquests 40 països associats,
Segons dades de l'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic i segons dades del Ministeri de Política Territorial, Catalunya se situa a la franja baixa de salaris d'Europa Occidental. I si ho comparem amb Espanya, cobrem de mitjana uns 4.000 euros menys anuals aquí a Catalunya.
La situació encara és més greu si tenim en compte que el cost de vida a Catalunya té els preus d'habitatge en matèria d'alimentació i de transports comparables als de les grans metròpolis europees, però podríem equiparar els salaris als d'Itàlia, Malta o Xipra, que estan a la cua. Això vol dir...
Menys poder adquisitiu, i si és menys poder adquisitiu, menys dignitat, menys motivació i menys persones que vulguin exercir aquesta feina en un futur. Estem perdent dos cents. Llavors, hem de posar-hi reme.
Si parlem de projector professional i de retribucions també vinculades a mèrits. Es parla molt del funcionariat. Crec que tenim aquesta xacra aquí a Espanya, que els funcionaris tenen o tenim aquesta fama de palancats.
crec que hem de dignificar la feina dels funcionaris, la feina de molts docents. Jo parlo, he dit al principi, des de la meva experiència, veig molts docents, moltes docents, molt implicades, amb moltes ganes de fer bé la seva feina, amb un somni, una vocació, que al final acaba sent un somni, que és fer d'aquest món un món millor, i el que volem són...
no sentir que estem sols, que estem soles fent aquesta tasca que és tan delicada i que alhora requereix també aquesta voluntat política. I dins d'això també els funcionaris i funcionàries tenim ganes de prosperar.
De prosperar vol dir que podem prosperar no només a nivell salarial, sinó a nivell de formació, a nivell d'antiguitat, és a dir, que tu per portar més anys, més experiència, puguis tenir també certs incentius i certs beneficis. Parlem que amb aquest acord no s'ha contemplat la publicació opcions a càtedra per tu poder millorar també aquestes possibilitats.
Parlem també que l'any 2010 les pagues extraordinàries es van congelar i si no ho convoquen aquests concursos de càtedres ens estan limitant el nostre creixement a nivell professional. No sé si vols que entri amb hores, amb ràtios...
Anem, sobretot, a insistir en aquest pacte d'educació i en el perquè una part del professorat no hi acabeu d'estar d'acord. Dèiem abans que l'increment pactat amb els sindicats majoritaris és de 3.000 euros anuals d'una manera progressiva fins d'aquí a 2029, però ara tu mateixa deies que la comparació amb la mitjana de resta d'Espanya ja és més diners, fins i tot, dels que s'estan pujant, i també hi ha el compromís, una reducció de les ratios de les aules. No sé si hi entren, però...
en el que també explicaves i en una d'aquestes claus de com afrontar els alumnes amb necessitats educatives especials, la segregació, els nous perfils professionals que haurien d'estar a les aules. Entenc que tot això encara queda coix, no?, en aquest pacte?
Queda Coix, jo crec que molts i moltes docents ens sentim enganyats. Sentim que aquest pacte ha sigut una fotografia polititzada per dir que poder fer grans titulars, per dir que han arribat a fer aquest acord històric. Per mi el que ha estat històric és la vaga, la manifestació que vam tenir ara al febrer. Això sí que ha estat històric i està sent històric aquest seguiment
que estem tenint des dels centres educatius, donada aquesta situació i aquesta corda que està molt, molt tensada. Tal com has dit, no han estat els sindicats majoritaris, que són USTEC i són professors de secundària, en el cas de secundària, no han estat cridats a aquest acord. A mi em crea sospites aquest acord. Em sembla un acord molt estratègic
I em fa pensar malament perquè penso que també hi ha una voluntat aquí de dividir els docents i recordem que per cada vaga que fem estem deixant de cobrar molts diners. Jo crec que això li va bé al departament potser per poder acordar alguna cosa més a llarg termini.
A nivell pràctic, no sé com anirà el sedicament aquí a Rubia, en general, a Catalunya, però està clar que algunes famílies es veuran afectades. Com a professora, quin missatge enviaries a les famílies que es veuen afectades o que tenen alguna molèstia en aquest sentit per no tenir classe quan els professors feu val? El mateix missatge que m'adreço jo a mi mateixa, que soc mare d'un nen petit i que em trobo amb el mateix problema.
És per un futur millor. Si volem tenir una societat precària, doncs seguim amb salaris precaris i amb una situació educativa precària, perquè és això el que recollirem. Si volem aconseguir canvis i pensem, recordem que aquí a Catalunya van sortir els últims resultats en matemàtiques com en comprensió lectora, doncs estan a la cua d'Espanya.
Jo crec que tot va lligat. O sigui, està tot bastant relacionat. Llavors, els diria que no és un caprici dels docents que aquesta és la sensació que es té, no?, a vegades, no?, per comentaris que sentim. Jo estic com...
molt dolguda amb aquest tipus de comentaris. Perquè vagi bé l'educació, hem d'anar a famílies i comunitat educativa som famílies, som docents, som AFA, vull dir, hauríem d'anar tots de la mà. Llavors, això que s'està veient també demostra una falta de confiança
o de suport envers una cosa que els acaba afectant a ells o als seus fills o a les seves filles. Llavors, no ho fem com un caprici. Ho fem perquè estem en primera línia i en aquesta primera línia hi ha coses que es pateixen i coses també que no es poden explicar aquí amb els micròfons i que veiem i que vivim en el dia a dia.
Clar, es té molt en compte, no?, que els nens són el futur de la societat, però de vegades potser ens acabem d'oblidar de qui els ha de guiar en aquest camí que han de fer. Exacte. I sobretot en les condicions que han de tenir. Carmen, vam tenir, com deies, una gran manifestació al febrer, tenim una altra aturada ara al març, el departament sembla que no està disposat a continuar negociant, una vegada signant aquest pacte amb els sindicats Comissions Obreres i UiGT,
Si les coses no s'adrecen o el Departament d'Educació continua així, no pinta que tinguem un curs normal, no? Perquè no crec que això s'aturi. Jo crec que no perquè ens hem despertat. I una vegada despertes jo crec que no hi ha marxa enrere. Estem molt conscienciats i conscienciades i crec que serà difícil aturar-ho.
En aquest sentit, doncs, veurem a veure com va aquí la manifestació i aquesta aturada aquí a la ciutat. Estan cridats tots els professors amb això. No sé si tens algun missatge o alguna cosa que vulguis assegurar-te que queda dita, Carmen.
Bé, que recordem que aquest pacte històric el rebutgem perquè un augment de 220 euros bruts diferit en 4 anys no arriba a un augment per any ni del 2% de la nòmina. Estem demanant un 25% del poder adquisitiu que teníem. No estem demanant res nou, sinó estem demanant una cosa que ja teníem. I que perdrem també aquest 2% amb la inflació i que arribant al 2030 l'augment serà de 0, perquè parlem que això serà fins al 2030.
Llavors, això no demostra la voluntat política de realment valorar la nostra feina. Perquè no contempla aquesta convocatòria de càtedres, que també revertiria amb la millora adquisitiva dels dos centres. No reconeix tampoc aquest deute de Saxenis que va patir aquestes retallades, aquest complement, des del 2010.
no redueix les ràdios de secundària. Jo crec que aquí s'haurien de fer estudis territorials, és a dir, diuen que s'hauran 30 alumnes per aula. Quina és la realitat social a Catalunya? És a dir, estan equiparant-ho a l'estat espanyol, però quina és la realitat social que tenim? No només a Catalunya, analitzem.
per àrees, per territoris. Quants plans individualitzats hem de fer per aula? Jo em trobo al meu centre que hi ha aules en què hem de fer 10, 11, 12 plans individualitzats. Individualitzats vol dir personalitzats. I per no parlar de la càrrega burocràtica que hi ha, d'un munt de documents que hem d'omplir i que tenim la sensació que ningú es llegirà perquè ningú té temps de fer-ho. Simplement burocràcia.
No concreta tampoc cap mesura de millora del currículum. En el cas de secundària, no elimina els treballs de recerca que hem de tutoritzar nosaltres i no tenim cap hora per fer-ho. Vull dir, això es fa de manera completament vocacional. Si perdem de colònies i sortides, l'increment que proposen també és escàs. Vull dir, si et pares a contemplar-ho, no sé si ara vam estar calculant que eren com uns 3 euros l'hora brut per persones que...
En el meu cas tinc dues carreres, tinc un màster, tinc unes oposicions i m'estàs pagant 3 euros l'hora per dormir fora de casa ser responsable. Això ho hem anat acceptant durant molts anys i ara sembla que ens queixem i ens estem queixant per bici.
Com diu, sembla que el professorat heu despertat i tenim aquestes mobilitzacions i manifestacions. Insistim, demà dijous és la crida aquí a Rubí, divendres ja unitàriament a tot Catalunya. Carmen, moltes gràcies per explicar-nos el punt de vista dels docents en aquesta protesta i molta sort demà. Moltes gràcies i tots a la vaga. Esperem que no quedar-nos sols o soles perquè és una qüestió de país, de tothom.