Aquesta tarda, a partir de les set, s'inaugura la mostra Connexió Edra, o dit d'una altra manera, Borràs Ferrés Jansà. Ens acompanya un dels tres artistes, el Pepe Ferrés, però està acompanyat, segurament ho heu descobert pels cognoms, pel Pep Borràs i l'Orlan Jansà. Molt bon dia, Pepe. Hola, que ja, bon dia, moltes gràcies per convidar-me.
Vosaltres, jo sé que tu especialment tens una vinculació amb la música, i suposo que és per això que heu fet que el títol sigui Borràs fa res, ja en sap, perquè s'assembla algun concert, no? Pot ser, pot ser. De músics molt coneguts, de precisament algun català, no sé si ho heu triat per això, o simplement heu posat els cognoms. No, no ho sé, potser és una cosa, si ens inconscient, que hagi fet.
De tota manera hi ha molta relació, però ja comptaré que avui tenim músics a la inauguració i estarà molt bé. La cosa de fer músics, o és casualitat, tinc amics músics.
I llavors han vingut molt bé, em vindrà a tocar els Madding Black, que és el Santi Úrsul, que jo crec que és conegut aquí Rubí, amb el Queco Pujol i el Miquí Izquierdo, que són els Madding Blacks, són uns musicasos. I vindran a tocar amb unes quantes cançons per l'animació.
Explica'm una mica com es fa aquesta connexió perquè a la nota de premsa expliqueu tres artistes units per l'amistat i que mostrareu la vostra obra en un espai que té el nom d'un altre artista molt coneguda de la nostra ciutat, la Pepa de Aro. Sí, sí, bueno, el títol va sortir una mica rodar perquè...
Clar, és una mica això, és la connexió... Bé, jo anava a fer l'exposició, diguem, en solitari, perquè ara fa uns 10 anys vaig fer la meva primera exposició, diguem, en solitari, i va ser molt important, i tenia ganes de fer alguna cosa, no? Però vaig pensar, perquè...
Els amics... Es trobem molt aquí, no?, amb el Borràs, ells venen a fer tallers, i, bueno, com tens que posar-li un títol... No, això va anar com sortint, allò de la connexió, perquè els llocs fan que et connectis, no?, amb les coses...
Clar, d'aquí el nom i d'aquí la connexió, perquè tu deies, jo volia fer una exposició i al final li vaig dir a dos amics, ei, per què no la fem junts? I a més a més, això al final es tradueix en una exposició multidisciplinar, que encara és millor, no? Explica'ns una mica què veurem, ja està muntada, jo no l'he pogut veure, deia el Pepe, has pujat a veure-la perquè la tenim aquí al costat? Encara no...
Però tindrem coses molt, molt diverses. Sí, sí. El que passa és que hem buscat un fil de connexió. Llavors, en aquest cas, és el cos humà, el retrat, perquè l'exposició en quedi més o menys compaginada.
Llavors, el Pep Borràs és el que és una cosa més conceptual, però també ha portat retrats. Bé, ell fa escultures amb material reciclat i ha portat cinc escultures que són retrats, diguem, una d'un pallasso, i és una mica el que ell porta.
Tu dibuixos... Sí, i després, clar, seguint el de la connexió, la connexió que té aquí és que ha sigut mestre d'esculptura en molts anys. Llavors, la connexió que té amb l'Orlán és que ell ja porta bastants anys que està fent tallers aquí.
I la mostra que porta és un reflex del que són aquests tallers, perquè és el que més, diguem, més variat ho té, no?, perquè, bueno, ha fet ceràmica, ha fet dibuix natural, té dibuixos a llapis, a pastel, bueno, és impressionant, és com un divinci. Total.
El que passa és que veurem, i això sí que em sembla inèdit, escultures de l'Orland Jansà, com deies, que ha fet moltes coses, sabíem que feia ceràmica, etcètera, però que les hagi mostrat, de fet, amb elles. Jo crec que soc una mica l'artífex que hagi volgut exposar les seves escultures. Bé, és que a mi m'agrada molt el que fa. A part que sigui amic meu o no, però jo veig el que fa i té molta qualitat, és molt bo.
I bueno, no vaig pensar, i de fet ells tampoc, que enseguida em van dir que sí, que són aquestes coses que... Això vol dir que hi ha una veritable connexió, eh? Sí, no sé. No, és que les coses a vegades tenen una dimensió més gran i a mi m'agraden aquestes coses. Per això també m'agrada portar músics i fer com una celebració, diguem, de les coses així.
Deies, al final el fil conductor, en certa manera, és la figura humana, cada dels tres, em diria que ets el que més la explota o treballa, no? Sí, sí. O la figura o els retrats, però tu prefereixes dibuixar persones. Bueno, sí, ara ja fa uns anys, sí, em vaig quedar així atrapat amb el dels retrats.
Però a mi em fa molta il·lusió aquesta exposició perquè presento un material que sempre tenia a casa, perquè la meva connexió amb aquesta escola és que jo vinc tots els dimecres a fer dibuix natural de model. Llavors hi ha passes de model tant femenins com masculins,
I són esbossos ràpids, de 5-10 minuts, i clar, és un mateix acte d'arribar a casa, el deixes allà... Llavors, per això t'he preguntat si l'havies vist, perquè hi ha tota la paret de vidre, una de les parets, tots són dibuixos enganxats. Com quan jo dibuixo, amb un precinto a cins...
És a dir, que podríem dir que no és una obra acabada, la que hi ha en aquest punt. Bueno, amb aquest tros, o sigui, són els bossos, però també els bossos tenen una dimensió d'un moviment, perquè jo faig uns gestos per fer volums,
I bé, tenen... que clar, tu allò, per ficar-ho en un mar, potser, o fer una exposició d'allò, llavors he trobat la manera com fer-ho, que és una acumulació d'un mural. Llavors és part del que jo porto. Després, amb una altra paret, que és el que ara estic fent, diguem, com més nou, he fet com un muntatge de 16 retrats, que la diferència del que feia abans, que ho feia, diguem, en paper, ara estic fent-ho sobre la tela.
Llavors, és una mica el mateix, però amb un suport diferent, la tècnica varia una mica. I després jo he completat l'exposició amb uns quadres de format més gran, que ja són de dues o tres sèries meves que he fet amb exposicions.
Alguna, segur que la coneixen, perquè hi ha sobretot un que ha sigut cartell del Festival de Blues. L'he tingut als aparadors amb la Sant Jordi per promocionar el festival. Aquella col·lecció teva, jo crec que la recorda tothom, i va funcionar molt bé. No sé si també... Sí, jo m'he quedat sorprès perquè tots els nanos joves, quan han començat a veure que...
Clar, potser ells no l'havien vist mai, no? Perquè jo aquests quadres també els tinc a la CGT, els tinc penjats. Allà tinc una petita... Bé, sempre vaig canviant els quadres, tinc una petita mostra allà. I per això et dic que són com molt vistos, però potser veure-les en una sala d'exposició amb els seus llums i tot, sempre són molt més xules. És curiós perquè, seguint amb el tema de la figura humana, que és el que heu triat,
és una cosa que ens ha acompanyat en l'art des dels romans. Al final hi ha aquesta fascinació per una cosa que hauria de ser bastant quotidiana, però que al final, si penses en les millors obres d'art,
Sí, sí. Jo sempre he tingut el pensament, per això m'agrada molt el dibuix natural, perquè jo m'imagino que fa, no sé, o inclús més abans, que no hi havia pantalles, no hi havia res, doncs el ficava un tio allà, el feien esperar un rato, no?
I tu ho dibuixaves. I és el mateix que ara faig quan vaig a... Fins i tot abans, eh? Segur que les escultures... Bueno, però a les escultures romanes o gregues segur que hi havia prèviament una feina... Llavors, no sé, a mi m'agrada molt per això vinc, no? I a més et fa que practiquis el dibuix d'una altra manera, no? Perquè...
Clar, jo el que són retrats ho faig a partir de... Abans eren fotos físiques i ara és amb l'ordenador. I clar, el dibuix natural és d'una altra dimensió. A mi m'agrada molt i s'apren molt.
De tota manera, tant en un cas com en l'altre, la fascinació de qui ho mira no només és que sigui molt fidel, i això és el que segurament ha canviat més al llarg de la història, no que sigui molt fidel, sinó que et transmeti que tu has treballat també en alguna de les teves exposicions a la part més emocional, és a dir, allò que tu perceps, no només la realitat. Sí, no, no, hi ha dibuixos, inclús amb aquests del natural, com són esbossos, hi ha dibuixos que són bastant emocionals.
Però clar, això depèn molt del que ho mira.
perquè l'estat vital d'aquella persona potser té el que sigui, els personals està flor de pe, no? I s'emociona, diguem, amb un cargó, amb alguna cosa, no? Hi ha altres que diuen... No, però jo crec que... Jo crec que també li deixeu la vostra empremta als artistes, és a dir que un retrat actual no és només una reproducció fidel, sinó allò que tu t'ha copsat, que al final...
Passa pel pincell o pel llapis, però passa per com ho està llegint aquell que ho interpreta. I segurament en aquesta exposició la part que és més transgressora, per dir-ho d'alguna manera, és la del Pep Borràs, que ja coneixem, que ell sobretot experimenta amb materials reciclats i al final també et fa donar una volta quan mires les seves obres.
I em penso que, a part de les escultures que són retrats, ha portat una columna sense fi. Que és un homenatge a un escultor... El nom és que no me'n recordo. Barcosí o alguna cosa així. Però què és una columna? És una columna sense fi. És com l'escalera al cielo. No em faci explicar massa...
El concepte, no? Però és un escultor famós i explotava molt aquest concepte i feia escultures superllargues, però jo, per explicar-t'ho malament... És que el Pep té el seu propi món interior. Per explicar-t'ho malament, no t'ho sabria dir. Si estigués ell aquí, pues igual... Però, bueno, si aneu, diguem, li pregunteu aquesta tarda, segur que us ho
Aquesta és la gràcia d'anar a la inauguració, oi? Es pot visitar la mostra, que a més a més està, com dèiem, aquí al costat, al primer pis, a l'escola d'art, i estarà oberta fins al 6 de febrer, és a dir, que la podeu veure en horaris que no són habituals d'exposició, per exemple, perquè està a l'escola i, per tant, a partir de les 8 del matí ja està oberta,
Però la gràcia d'anar aquesta tarda a partir de les set és, d'una banda, compartir aquella estona amb els músics, però també compartir una estona amb vosaltres, no? I que us puguin fer preguntes.
Sí, sí. No, no, és que jo, a més, jo també, el concepte de les exposicions, les inauguracions, a mi m'agrada molt més això, perquè és com una celebració. Llavors, estàs en contacte amb la persona, és el moment que et poden preguntar, doncs, bueno, també hi haurà xampany, un pica-pica, la música, no ho sé, que una mica com una celebració, no?
Aquesta és la... I, bueno, llavors sempre venen els amics. Vull dir, és forma part tot el mateix d'aquesta connexió, d'aquest moment. No sé com dir-te, no? Hi ha gent, els amics van al bar i allà junten i els artistes fem exposicions, fem jams, no? És la nostra manera com de trobar-nos i desfrutar d'aquell moment, celebrant el que estem.
Just abans del Nadal vam fer una entrevista també sobre... relacionada encara amb el Pep Borràs, que és l'exposició de la Clara Boia, el Mercat. Gràcies a activitats com aquestes, jo crec que hi ha cert moviment artístic o cert revifa del moviment artístic a la ciutat, no? No només amb exposicions puntuals i molt seriosos. Això no sé qui...
surt, no sé, a França ho van fer,
apropar, no?, perquè a vegades és del que parlem, no?, les exposicions, tot això, a vegades es queden com a l'élite, es queden, no sé, que llavors apropar les coses a la gent que la tingui com més a prop, perquè a vegades diuen la gent, hosti, bueno, si van de viatge, sí que van als museus. És curiós, no? Però a una exposició que la tenen a prop de casa, li costa entrar. O que fa el teu veí, no?, o algú que coneixes. Sí, no ho sé, som una mica curioses les persones.
Esteu acabant de l'exposició i deies, els nois que passen, clar, són els alumnes de l'escola d'art i disseny, que ja se'ls suposa certa sensibilitat. Què et diuen? Et diuen alguna cosa o miren? Em pregunten i ells també em diuen, mira, mira el que faig jo. Està molt bé també el que estàs dibuixant i et queden allà contents.
Està bé, no?, que hi hagi aquesta renovació, perquè tinc la sensació que... No, no, ja, ja, jo tinc el pàlpic aquest, jo veig el jovent i jo veig molta gent que li agrada dibuixar, sí, sí. No, no, inclús quan ara el que et deia, jo tinc quadros allà a la CGT i fan jams tots els dijous, i veus molta gent jove amb instruments que toquen... No, no, jo ho veig ara, no ho sé...
Després la gent es fa gran, es casa i ha de treballar i allò de l'art ja queda com el patràs. Però després, per exemple, es pot tornar al final a l'art. Doncs, Pepe, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé la inauguració d'aquesta tarda.
Moltes gràcies. I que vagi molt bé aquesta connexió, no deixeu de fer aquestes connexions. Sí, sí, sí. Doncs res, moltes gràcies per m'ha convidat i això, vingueu, que hi ha música, hi ha xampanya, de tot. Vinga, ànims. Hi ha una festa a les 7 de la tarda, a Rubia, amb el Fred Cafà. Gràcies. Molt bé, adeu.