I seguim en la nostra secció mensual sobre justici. I un mes més tenim el nostre jurista de referència, l'Arnau Bonell, que ens explicarà, de manera senzilla, perquè és un tema complicadíssim, o a mi m'ho ha perescut, què són els contractes del sector públic i per què ens afecten a tots, encara que de vegades no ho pareixi, però ens afecten a tots. Bon dia, Arnau! Bon dia, què tal, com estem?
Bé, bé, bé. Jo segur... Sí, sí, estem bé. De moment estem bé. Ara, després d'endinsar-nos en els contractes, no sé com estarem. Ui, doncs perduts. Segur que perduts. Bueno, no, perquè tu ens ho aclariràs tot, de ben segur. Començant pel principi. Què és exactament un contracte del sector públic i per què existeix?
Bé, els contractes de seductor públic són com qualsevol altre contracte, que firmen dues parts. En aquest cas, una de les parts és una administració pública. Per què ens afecten o com ens poden afectar? Bé, no sé si heu vist normalment que hi ha talls a carreteres, hi ha tancament de serveis públics, ostres, que m'estan fent obres davant de casa, tot això són contractes.
Per què ens afecten aquests contractes? Doncs perquè al final tenen una tramitació darrere que no és tan senzilla com sembla. Llavors sí que és veritat que m'agradaria diferenciar els contractes petits, podríem dir, i els contractes grans, que són els que realment ens afecten més.
Tu sabies que es poden adjudicar contractes de fins a 40.000 euros d'obres quasi sense comparar gaire? Però un moment. 40.000 euros és molt, eh? 40.000 euros són bastants diners. I en principi no havien de ser els contractes menors que... Els contractes menors no són de 40.000 euros, són menys.
Els d'obres, no, els d'obres són fins a 40.000 euros sense IVA, o sigui que podrien ser 45.000, bueno, no sé fer ara el càlcul, i serveis i suministres fins a 15.000 euros. Què passa amb aquests contractes menors? Jo tenia constància d'aquests 15.000 euros, però 40.000 és moltíssim i es pot fer a dit.
Pràcticament, vull dir, de fet, abans sí que es requeria, a nivell intern, demanar mínim tres pressupostos. Ara no és preceptiu, ara no és obligatori demanar tres pressupostos. Sí que és veritat que hi ha diversos informes que ha de fer el secretari, en aquest cas, i jo, doncs, explicant la necessitat del contracte, no? De dir, ostres, és que és supernecessari fer-lo perquè és que urgeix, bàsicament.
Però sí, sí, pràcticament esculls una empresa, demanes un pressupost i fas l'informe preceptiu, fas tots els documents i ja està adjudicat, pràcticament. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Veus, això sí que no ho sabia. Sí, i et diré... No, no, digues, digues. Digues, digues, no, no, digues, digues. Em diràs més, vinga, digue'm més.
Et diré més, fins fa poc, de fet 2025 és una normativa nova, tots els contractes eren menors. Ara, fins a 5.000 euros es consideren pagaments menors, que ja m'agradaria a mi un pagament menor de 5.000 euros, la veritat. I aquest sí que és a dedo, a dedo. Vull dir, a tu te pago i ja està, directament. Sense justificar absolutament res. I això és legal, eh? Exactament.
Sí, sí, sí, ho preveu la normativa. És una normativa nova que ha sorgit d'urgència en la contractació pública. De dir, ostres, aquí tenim moltes coses, moltes petites coses que s'han de fer ràpid, doncs ho farem així. Per què sorgeix això? Doncs perquè, si no, certs serveis, que són molt petits, un servei de més de 15.000 euros, un de 20.000 euros, per exemple,
s'ha de licitar. I licitar és una cosa que la gent no entén gaire. No, exacte, és un procediment molt llarg en el qual s'han de presentar diferents tràmits. A veure, ho podem explicar de manera senzilla?
ho podem explicar de manera senzilla. És, bàsicament, obrir l'oferta que tens. Ostres, necessito la neteja, per exemple. La neteja seria una concessió de serveis, en aquest cas. Ho necessito que em facin un projecte, per exemple.
o que en facin, bueno, qualsevol cosa, doncs l'obres a tothom. És a dir, a qualsevol licitador, en aquest cas, per quantia de l'estat espanyol. Si fos quantia més quantiosa, valga la redundància, doncs s'hauria d'obrir fins i tot a la Unió Europea, que qualsevol licitador pogués entrar-hi.
Déu-n'hi-do, fas un concurs públic, el que li diem concurs públic. Els visitadors presenten els pressupostos i a partir d'aquí es tria.
Sí, bueno, fan unes normes, uns plecs, diguem-ne, i llavors la gent es presenta segons les condicions, no? Però, bueno, és que tampoc... Jo crec que la gent s'ha de fer molta pedagogia amb els contractes públics i les licitacions perquè la gent no entén que són coses que tenen el seu procediment però tenen la seva raó de ser, vull dir, no pots adjudicar un contracte d'un milió d'euros a qualsevol.
S'ha de fer una mica de tria, no? Deixar que tothom, en compliment del principi d'igualtat, pugui participar-hi, no? O sigui, la importància de fer aquests contractes públics que deies és aquesta, que tothom tingui la mateixa possibilitat i també entenc que controlar els diferents equips de govern que són els que...
els diferents ajuntaments que són els que decideixen a qui adjudiquen aquests contractes, que no es pugui adjudicar amics, que diguéssim. Efectivament. Bé, esclar, està feta la normativa per justament això, de la corrupció, d'això de dir, ostres, que han adjudicat certs contractes al sobrino o al cunyado de no sé qui. Doncs això es fa per mantenir aquesta seguretat en els diners públics, no?
que al final els paguen tots. Llavors, bé, jo crec que l'important en aquest aspecte és que la gent entengui que s'ha de garantir aquesta concurrència, no? I que garantir aquesta concurrència suposa moltes vegades que certs serveis i certes obres triguïn més a poder-se dur a terme, no? Bé.
Jo vull tornar a la pedagogia que volíem fer amb els contractes públics perquè, clar, hem dit fins a 40.000 euros es poden donar els contractes d'obres sense fer aquests concursos públics, també hi ha aquests pagaments menors de 5.000 euros, però hem de dir-li a la ciutadania que, en principi, també hi ha gent a dins de l'administració que controla que aquests contractes no es facin a dit.
Efectivament, de fet, és una de les feines, a veure, en ajuntaments més grans, de molta gent, de molts tècnics, però en ajuntaments més petits, doncs en aquest cas, per exemple, és la meva, com a secretari, de garantir que, efectivament, que tothom tingui la mateixa oportunitat. I d'això, d'intentar evitar la corrupció al màxim possible. Com es controla això? Perquè això és una tasca difícil.
Sí, és difícil. A més a més, clar, no agraden les licitacions, més que res perquè suposen aprovacions per ple, que a vegades potser no tens assegurada la votació de tothom, i de fet hi ha molta normativa i molta jurisprudència que regulen molt
les divisions de contractes, que no són tan rares com podria semblar. Els polítics sempre intenten trobar la manera més ràpida, més fàcil, però per això estem nosaltres. En què consisteix una divisió de contractes? Explica'ns.
Doncs mira, com hem dit, el límit, per exemple, d'obres són 40.000 euros. Imagina't que tu tens una obra de 80.000, que l'hauries de licitar i ho hauria tothom, però dius, ostres, això em trigarà dos mesos a n'adjudicar i després, bueno, és que si requeriments, que si... tot el rotllo. Què passa? Doncs bueno, el polític, òbviament, sempre intenta dir, per què no fem dos? Dos de 40.000.
Així, pues, adjudiquem ràpid i adjudiquem, bueno, a qui vulgui, no? Clar, això no es pot fer, al final és una única obra, no pots dividir-la en dos. És veritat que dintre les licitacions tu pots fer lots, que això jo soc molt partidari dels lots, perquè garanteixen que les petites empreses que fan serveis molt menors, pues, bueno, puguin participar-hi.
Bàsicament. Els lots seria com dividir aquestes tasques, no? És dividir, però garanteixes que tothom pugui accedir-hi. Clar, no és el mateix dividir i adjudicar a qui tu vols que dividir i dir, mira, tinc aquests lots, presenteu-vos qui ho vulgueu. És diferent, diguem-ne. Vale, vale. O sigui, seria... També seria passar-lo per concurs públic, per tant.
Sí, és concurs públic, sí, les licitacions són concurs públics. Aquests contractes que ens deies de 40.000 euros, de 5.000 euros, aquests contractes no passen per ple municipal? O sí, també passen? Això es fa a través del decret d'alcaldia, una resolució d'alcaldia, i s'adjudica, a veure, òbviament, com hem dit, amb els seus informes, amb les seves justificacions i tot el procediment administratiu corresponent
Però sí, clar, són bastant més ràpids. En qüestió d'una setmana fins i tot podries tenir el contracte adjudicat. Això és el que t'anava a preguntar, els terminis. O sigui, en el cas d'aquests més ràpids, en una setmana estaria adjudicat. En el cas del...
I si no tens feina, sempre hi ha molta feina a l'administració pública. Això no es veu, però jo vaig dir que és horrible. Però sí, fins i tot, si no tinguessis feina, podries preparar els documents administratius en un període de dies, fins i tot. I en el cas de les licitacions, a quin termini mitjà ens aniríem?
ja posem termini, clar, s'ha de sumar l'aprovació per ple, llavors posa quan tu facis el ple, és a dir, potser el fas d'aquí un mes, aproves, poses en concurs un mes, mes i mig, més o menys, llavors adjudiques,
I tot el tema de les al·legacions, que si recursos d'una empresa que no creu que estigui ben valorat, diguem-ne, llavors potser ja ens aniríem dos mesos, tres mesos fàcilment. I això és bastant ràpid. Estaríem xerrant entre sis i set mesos, anant ràpid.
Depèn del contracte fins i tot, si és un contracte gran i de concessió de serveis sobretot, són acostumats a ser gairebé fins i tot un any de licitació. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, sí, sí, sí. Jo volia preguntar-te també com afecten aquests contractes a la vida dels ciutadans?
Depèn del contracte. Sí, de manera directa. De fet, volia fer pedagogia perquè tinc un cas que canviarem les dates, però bàsicament tinc un servei que està tancat i la gent es queixa que aquest servei estigui tancat, però és que fins que no passi tota la licitació, fins que no passi tota l'execució del contracte, jo aquest servei no el puc obrir.
Per tant, afecta directament. Com més ràpid vagi l'administració, com menys saturada vagi, més ràpid poden també treure aquest tipus de serveis, de contractes, bàsicament. O sigui que directament...
Si t'arreglen el carrer davant de casa teva, t'afecta, per tant... Depèn del contracte que sigui. T'afecta més o menys, però, independentment d'això, directament ens afecta perquè els diners són nostres i inverteixen els nostres diners i el retorn després és per la ciutadania. També volia preguntar-te si un...
professional, vol treballar amb l'administració? Perquè, clar, no és tan senzill tampoc presentar-se a una licitació, no?
Bé, clar, depèn de les condicions que es fiquin a la licitació, els plecs de clàusules, normalment has d'estar inscrit al registre d'empreses licitadores, el RELIC, el RELI, que bàsicament tu garanteixes que tens una solvència econòmica i tècnica. Depèn del contracte, doncs potser no et demanen la solvència fins i tot econòmica, no?
que això és bastant perillós, però ja depèn de cadascun dels equips de govern. Sí, fins i tot hi ha alguns contractes que no calen ni aquest registre d'empreses, simplement tu estableixes unes condicions més genèriques, tenir certa facturació, tenir certes referències d'altres obres que hagis fet,
coses així, però en els plecs s'estableix absolutament tot, vull dir, tot és, tot, percentatge de subcontractació, perquè també hi ha subcontractació, que si clàusules socials, que si clàusules mediamentals, lingüístiques fins i tot. Està ja tot estic llar-te.
Ara que digués això que havies de tenir solvència econòmica i solvència tècnica, nosaltres aquí a Rubí hem tingut alguns casos en els quals hi havia licitades i ja teníem les empreses que havien de fer determinades obres de restauració de certs llocs que amb el tema...
de la guerra de Rússia i Ucraïna, per exemple, van dir que els preus havien pujat, que ja no era el pressupost que havien presentat, que no els hi sortia de compte i que es retiraven. Una vegada tens licitat el contracte, l'empresa pot dir, pot desestimar-ho, pot dir, no vull.
A veure si pot, en qualsevol moment, és una resolució de contracte, l'únic que si normalment s'estableix en el plec certes penalitats, per exemple, de dir, mira, si tu et retires, conya, tens adjudicat, ostres, hi ha una garantia que se li diu, que tu pagues, quan t'adjudiquen al contracte posar aquesta garantia,
imagina't, al 5%, doncs no se'ls retorna com a mateixa garantia. Però sí, també es poden fins i tot aplicar en els plecs, depèn del tipus de contracte, que pugui suposar que hi haurà una variació de preus, doncs pot establir una clàusula de revisió de preus. És a dir, ostres, si en aquest període de licitació el preu augmenta, doncs parlem-ne, perquè entenc que no puguis fer aquesta obra per aquest preu.
És tot establir-ho, però sí, sí, hi ha penalitat, està clar. Arnau, amb poques paraules, què hauria de retenir la gent sobre els contractes de sector públic per ja arrodonir aquesta explicació que ens has fet avui?
que bàsicament són el motor de l'administració, que estan molt controlats, moltíssim, sobretot els concursos públics, que són supernecessaris i que la gent també ha de tenir paciència, perquè els serveis, si es volen donar, requereixen d'un temps de cuinar. Llavors, paciència i sociego, que l'administració és lenta però arriba.
Molt bé, Arnau. Doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos com funcionen tots aquests contractes que de vegades són ferragosos d'entendre. Arnau, moltíssimes gràcies per la pedagogia, per l'explicació i ens veiem d'aquí un mes amb un altre tema interessant. Igualment, moltes gràcies com sempre. Adéu. Adéu.