Fins demà!
Avui a la nostra secció de civisme i convivència xerrem d'un projecte que posa la inclusió en pràctica i que demostra que la convivència es construeix des de les oportunitats reals. El conveni amb la fonda El Ferro, que permet que una persona usuària del Servei d'Atenció Diurna s'incorpori una tarda
a la setmana a l'equip d'agents cíviques. Per xerrar-ne d'això tenim en nosaltres en Gloria Vidal, que és agent cívica. Bon dia i benvinguda, Gloria. Hola, bon dia. Moltes gràcies. Contenta de ser aquí amb vosaltres. Així m'agrada que tinguis ganes de venir, eh? Per situar-nos, com neix aquest conveni amb la fonda Alferro que es va signar al març del 2025? Mhm.
Mira, n'és d'una manera com molt senzilla i molt propera. Nosaltres coincidim molt amb el grup quan van pel carrer, quan van, no sé, cap al menjador a Magallanes o quan van fent alguna activitat i sempre, sempre ens aturem a xerrar amb ells. I ells sempre manifestaven l'interès de i què feu? I de què treballeu? I, bueno, doncs el saber, el saber. I a nosaltres ens agradaria fer això.
I d'aquí vam pensar, ostres, doncs, no estaria gens malament? Seria superpositiu que algun d'ells pogués fer durant uns dies o durant unes hores. Ho vam proposar i doncs va sortir, va sortir. Jo crec que està sortint, perquè és una cosa ja de present, que ja ho tenim, prou bé. La veritat és que sí. Però va ser, ja et dic, bàsicament perquè ells ho van manifestar. I a dia d'avui molts ens diuen, i jo quan vindré? I jo quan podré estar amb vosaltres? I jo quan podré estar amb vosaltres?
Quin és l'objectiu d'aquesta acció? L'objectiu és una mica que jo crec que ells s'empoderin d'alguna manera, prenguin altres tasques, prenguin consciència també del que és el civisme i de cara a la ciutadania, que la ciutadania vegi que no hi ha barreres i que...
que, bé, tot i tenir una diversitat, en aquest cas, majoria psíquica, doncs, puguin fer aquesta feina i la facin bé. Perdona, però són persones amb molta sensibilitat, no? I llavors, doncs, s'impliquen, s'impliquen molt. Bé, l'experiència que tenim ara ha estat la de la Belén,
I després vam tenir una altra persona que potser no va donar el perfil perquè no tenia l'actitud. No estava receptiu i vam veure que no, que no estava gos i que no s'hi trobava bé i que no li neixia. En canvi, jo li poso nom perquè m'agrada molt parlar d'ella. La Belén des d'un primer moment que va manifestar les ganes de col·laborar i d'implicar-se i d'aprendre.
Això és molt important. Molt, molt. Què diferencia aquest projecte d'altres accions que feu habitualment com a agents cíviques? Bé, diferencia que nosaltres hem d'estar més, com et diria...
Hem d'estar més posades amb aquella persona i hem de dedicar, a banda de mentre estem fent la nostra feina, però hem de fer d'alguna manera que s'impliqui, que aprengui, que valori i és així, acaba sent així. Clar, hi ha altres projectes que potser són més ràpids de funcionar. En aquest, prens més consciència del que estàs fent.
I com és una tarda compartida? Quines tasques feu? Doncs fem el mateix que fem sempre. Vull dir, són 3 hores, dijous a la tarda, són de 4 a 7 de la tarda, doncs aquesta persona arriba a la nostra oficina, es posa a l'uniforme i sortim a carrer i detectem les conductes incíviques. A l'hora d'actuar, doncs,
O bé li proposem, mira, li pots dir a aquesta persona? O què et sembla que està fent aquesta persona? Ah, no, ho està fent malament. Ens hem trobat amb la Belenda que posava tanta tensió que ella se n'adonava coses que nosaltres potser en aquell moment no les veiem. Mira, aquell senyor va amb el gust i no el porta lligat. Ah, doncs vinga, anem i li expliquem com ho ha de fer. En aquest cas, ella ha estat sempre, sempre superatenta i molt participativa. Molt participativa, sí.
Hi ha hagut un període de formació o d'adaptació? Doncs molt breu. La veritat és que molt breu. Pensa que la nostra feina és molt de sentit comú. Vull dir, sí que ens basem en el que són les ordenances i les normes, però al cap i a la fi és sentit comú, és valors, és educació. I això ve donat de casa. I en aquest cas no va ser molt difícil perquè evidentment la Belén ja ho porta de casa.
És el detectar, ostres, això està malament. Doncs sí, això està malament. Sí que és veritat que nosaltres li vam fer una petita explicació, el tema de mobilitat, el tema de patinets. Tu sabies que pel carrer Major no poden anar els patinets? Ah, no, doncs no sabia. Això també és una cosa que nosaltres hem d'informar. Coses així molt puntuals, però va ser una formació molt genèrica.
I com es decideix quines persones participen en aquest projecte? Ho decideixen des de la finca Font del Ferro? Sí, una miqueta és així. És allò de... Bueno, el proper... Sí, el proper, doncs, mira, ara mateix estem ja a ben breu, començaran nosaltres un altre company que es diu Jorge...
I, bé, es fa una mica de llista perquè, clar, el veure que funciona bé, en aquest cas la Belén, el compartir amb els seus companys el que ha fet, com ho ha viscut, com s'ho ha passat, s'ho ha passat molt bé, doncs, clar, encara els crida més l'atenció. Clar.
I es volen apuntar més, eh? Sí, no tots, també t'he de dir. Però això va una mica, clar, suposo, amb la personalitat de cadascú. L'altre dia vaig estar parlant amb ells, que vaig fer el podcast, i un a mi em va dir, jo no vull, eh? Jo no vull venir amb vosaltres. No passa res, si no vols, no vols. Exacte, si no es vol, no s'obliga a ningú. És important que no sigui només acompanyar, sinó que realment assumeixin aquest rol actiu, veritat?
Molt, exacte, molt. Ho han de viure i ho han d'interioritzar. És el que et comentava, aquest company que vam tenir que no tenia l'actitud és perquè no ho interioritzava, llavors no ho vivia. Per això és important que vinguin amb totes les ganes posades. I Glòria, com has viscut tu personalment l'experiència d'acollir i acompanyar aquesta persona?
Molt gratificant. Molt gratificant perquè són lliçons, són lliçons de vida. Jo em considero una persona empàtica. Amb ella he pujat un grau d'empatia. Clar, t'has de posar en situacions, no?, i dir... Ostres...
Com es pot sentir ella de fer aquesta feina, el sentir-se orgullosa del bé que ho està fent, no? I també, bé, i com valora la ciutadania, no? Com arriba a la ciutadania la feina d'aquesta persona, que en algun cas, bé, en general la gent ha actuat d'una manera molt positiva i molt receptiva, també. Vull dir, bé, en general molt bé.
I a mi m'ha portat a això, a adonar-te que el voler és poder, bàsicament.
Ella ha après coses aquests dies, però entenc que tu també has fet altres aprenentatges. Aquest que deies que el voler és poder, però entenc que t'endús, és gairebé un regal, no? Sí, sí, sí. Perquè vivim en un ritme que molts cops no t'adones de les coses. I és una mica prendre consciència.
Així com ella, jo crec que el que s'emporta, a part de moments molt agradables, molt divertits, jo crec que s'ha passat molt bé amb nosaltres, jo crec que també s'emporta el prendre consciència de l'incivisme, de les persones que són incíviques. També és el nostre dia a dia i moltes vegades normalitzem moltes actuacions i no s'han de normalitzar. El que no està bé, no està bé. I ja està.
Com canvia la mirada quan deixem de veure una persona amb discapacitat i començam a veure una companya de tasques? Com canvia? Jo crec que el canvi és que ni te n'adones. És que ni te n'adones. De fet, ella ha acabat després d'aquests mesos i és una amiga més, és una companya més, una persona amb la qual hem col·laborat i...
I no sé, ens va fer molta llàstima quan va a l'últim dia. Vam plorar i tot perquè clar, ja te'n carinyes. És com una bona amistat, doncs que ja hi ha regles. I sí que nosaltres li vam dir, no hem d'estar tristes, perquè això ens ha fet conèixer-nos més.
podrem compartir coses juntes, i també tu ara dones pas a que una altra persona pugui tenir l'experiència que has tingut. I, clar, li vam preguntar per tu, ha estat bé? Ha estat maca? Sí, sí, sí, jo m'ho he passat molt bé. Doncs aquesta mateixa, ara hem de permetre que altres companys o companyes la puguin viure. I esperem que tots en portin aquest bon sabor de boca, quan acabin, no sé. I tant, i tant que sí.
Creieu que iniciatives com aquesta ajuden a rompre prejudicis i de quina manera penseu que es fa això?
Bé, jo crec que és important per eliminar qualsevol tipus d'estigma. És el que et deia abans, és que tot per mi parteix de la base de si penso que no puc, doncs no ho faré. Però si vull, ho faré. I vist des de la vessant, des de la ciutadania, doncs el prejutger de dir no, aquesta persona no pot, això no pot fer, no, no, no, i tant.
El voler, jo crec que el que ve a la fi és poder. I quan una persona es planteja aquesta premissa, jo crec que sí. En què contribueix aquest projecte a fer una ciutat més inclusiva i acollidora?
Bé, doncs això, en poder acceptar i en poder donar l'oportunitat a que persones amb qualsevol tipus de diversitat puguin participar, i puguin aprendre, i puguin col·laborar fent coses, i el que et deia abans, per poder-se enriquir tant com a persones, i d'alguna manera, com que indirecta, enriquir al voltant.
O sigui, el fet de veure'ns de nosaltres pel carrer. Pensa que ells vénen amb l'uniforme, vull dir, anem. Sí que ara et xoca perquè veus tres persones de vermell. Ostres, mira, les agents cíviques ara en són tres, no? Però després, doncs, ostres, doncs mira, molt bé. La veritat és que tothom ens han felicitat. Quan ens han vist juntes ens han felicitat, sobretot a ella. Que bé que ho estàs fent...
I penso que serveix justament per això, per el que et deia abans, per trencar els estigmes i per obrir una mica més la mirada. Penseu que aquest model es podria ampliar o replicar amb més persones d'altres col·lectius? Sí.
Sí, clar, i tant, i tant. A veure, no és una tasca, és com et deia abans, és una tasca que és molt de sentit comú, de sentit comú, de valors i de ganes. Llavors... Bueno, i de conèixer les ordenances. Sí, sí, però bueno, sí, sí, clar, evidentment, evidentment de conèixer les ordenances. Les ganes d'aprendre ja fan que les coneixis i ben fàcils.
Què li diríeu a altres serveis o equips que potser tenen dubtes a l'hora d'impulsar projectes inclusius com aquests, després de la vostra experiència?
Home, què t'he de dir? Doncs que ho facin, que ho tirin endavant, que és molt enriquidor, amb molts sentits, i que, bueno, doncs això, crec que contribuir en una societat molt més inclusiva, el dia d'avui que vivim, és superimportant. I jo els animo que sí que ho facin, sí, que col·laborin.
Em vaig a fer una pregunta difícil. A veure... Si haguessis de definir aquesta experiència amb una paraula, quina seria?
Amb una, només? Només amb una. Sí que m'ho poses dir bé, sí. Doncs... Què et diria? Consciència, potser. L'haver pres més consciència de tot. El... Fer com un... Prendre una pausa de dir... Ostres! Com estic rebent jo el poder col·laborar amb aquesta persona i com veig que ho rep ella el poder col·laborar amb nosaltres.
I ja per acabar, quin missatge voldríeu fer arribar a la ciutadania sobre la convivència i la inclusió? Jo crec que s'han de trencar barreres, que els prejudicis no són gens bons i hem de trencar aquestes barreres perquè hi ha una diversitat de tota mena i la diversitat és enriquir.
El fet que tots ens acceptem és una manera d'enriquir. Molt bé, Glòria. Doncs amb aquest missatge a tota la ciutadania, esperem que seguiu gaudint d'aquest projecte. Esperem que sigui així. Fins quant dura, ho sabeu? Fins quant dura el projecte? Fins que s'acabi la gent que vulgui venir, no? Exacte, crec que no té data de caducitat. Molt bé, molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Glòria, per venir a explicar-nos el projecte. A vosaltres, un plaer. Adéu. Adéu-siau.