Doncs sí, parlem de cultura tradicional catalana i ho fem amb el Josep Puigventós, que ja sabeu que en sap més que ningú de les sardanes concretament. Josep, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Diu que sí, amb el CAP, secretari de Foment de la Sardana i responsable que aquí a Ràdio Rubí ens sapiguem encara més d'aquest gènere musical.
Sí, doncs també col·laboro amb els dos programes, ara i sempre, i Sardanes d'Autor, des de fa molts anys. Clar, per això dic, fes la falca ara a l'inici, i llavors ja comencem de cara barraca a parlar de l'activitat doble que tindrem aquest diumenge, dia 30, perquè d'una banda feu el cinquè aplec de dia de la tardor, que això és al matí, i després al concert que ara en parlarem. De la plec...
Si no m'equivoco, repetiu les cobles que venen a tocar, almenys respecte a l'any passat. Sí, últimament aquesta diada ens ve la principal del Llobregat i la ciutat de Girona. Són dues cobles de primera línia. I bé, són cobles que tenen un prestigi. La ciutat de Girona està celebrant en guany el seu 50è aniversari.
i la principal del guiobregat és de l'any 1929, vol dir que té 90 i escaig d'anys. Li faltan 4 anys per fer el centenari. Aleshores, bé, són les dues cobles molt arrelades a Ruï. La ciutat de Girona et dic que es va fundar l'any 1975,
i va començar a venir a Rubí l'any 1977, a motiu del cinquantenari del Foment de la Sardana de Rubí, i des d'aleshores, cada any, ha vingut. I la cobla, la principal del Quebregat, doncs, que jo recordo, també des de començaments dels anys... que recordo jo, eh?, dels anys 70, també ve a Rubí, vull dir que també, a més a més, a part de participar i fer les ballades del Foment de la Sardana, també col·labora molt amb les barres d'ençària de Rubí,
Per tant, també és una copla amb tradició a Rubí. La ciutat de Girona, que després farà també el concert al Teatre Municipal, però parlem una mica de la diada matinal que començarà a dos quarts d'onze a la plaça del doctor Bardiet. Fa 23 anys vam començar a fer aquesta diada sardanista que va néixer arran de la celebració del 75è aniversari.
Aleshores fèiem al matí una ballada i a la tarda el concert. I des de fa cinc anys vam dir, mira, convertim la ballada en aplec, dues cobles només, i més clar també per temps, perquè al matí passa de seguida i hauria de començar molt d'hora i acabar també tard, i amb dues cobles creiem que és suficient. I des de fa cinc anys fem l'aplec aquest dia de tardor, perquè és la tardor,
i vam començar amb la ciutat de Girona, que després ens fa el concert, i un altre coble. Des de fa dos o tres anys, la coble que ve és la principal del Gribregat, que com et deia són dues de les millors cobles del moment, i esperem també que arrossegui força públic i que puguem gaudir d'una bona diada al matí ballant i a la tarda escoltant.
Al matí, si no m'equivoco, són 16 peces, no?, que s'interpretaran. Sí, el que fem és que comença una cobla i després fem dues cerdanes. En aquest cas comença la cobla, la principal del guiobregat, que és la que començarà a dos quarts d'onze,
i després les dues últimes sardanes de la principal del Gebregat, que són les dues primeres de la ciutat de Girona, les fem de conjunt, aquestes dues sardanes, per donar-li també un aspecte, tot i que no és que siguin sardanes escrites per les dues cobles, sinó que són les sardanes interpretades per les dues cobles al moment conjuntament,
I clar, a part que la coble ja té un so espectacular, doncs amb dues cobles encara s'amplifica més i és una manera també de disfrutar, de gaudir.
Digue'ns alguna de les peces més destacades. Evidentment hi ha una que es diu Festa Rubí, que sempre hi ha alguna que té protagonista. Sempre hi ha alguna sardana dedicada a Rubí, en aquest cas hi ha Festa Rubí, que precisament el Jordi Molina ens la va fer amb motiu del 75 aniversari del foment de la sardana, i actualment el Jordi Molina és tenora de la cobla, la principal del llibregat. I després també hi ha la sardana, l'ermita de Sant Mús, de la Laura Sacalà, que també està dedicada a Rubí.
En conjunt, al programa hi ha sardanes de tot tipus d'autors, autors novells, com pot ser el Pau Coma, de què s'interpretarà la sardana Dos gagats plens d'il·lusions, com sardanes clàssiques, d'autors clàssics, com pot ser el Conrat Salom, Palafrogec i Tamariu, sardanes d'autors vius contrastats, com és el Josep Cassú, de què s'interpretarà la sardana Vigília de ple, que és una sardana d'alluïment de coble,
O bé també d'un altre autor, que va ser fundador de la Còbola Ciutat de Girona i primer director, com és en Lluís Buscarons, amb una sardana busquets enjugassats, que és una sardana de lluïment de Flaviol. Després també hi ha una sardana del Josep Coet Ferrando, que és el primer tenor de la Còbola Ciutat de Girona.
d'en Carles Santiago, amb la sardana Barcelona 75 concursos de colles, que és una sardana actual que va guanyar el concurs convocat a Barcelona amb motiu dels 75 anys de celebració dels concursos al Pla de la Catedral. Bé, vull dir que hi ha sardanes per tots els tipus. També, a part de la Laura Sagalà, hi ha una altra sardana d'una altra dona. És que t'ho anava a dir, que en aquest cas hi ha dues dones. La Nevat ja la coneixem, perquè de les vegades que has vingut
Sí, sempre. Començava que un cop t'ho he dit, potser és de les més prolífiques actualment i de les que més s'interpreten sardanes. La Nevat també és present, amb la sardana Un poble, una rotllana. O sigui, aquí tenim sardanes de tot tipus. Parla'ns una miqueta de la Laura Sagalà, perquè...
Sí, la Laura Sagalà és filla d'un compositor, és terrasenca, el seu pare és l'Era, perquè va traspassar fa un parell o tres d'anys, l'Aribert Sagalà. L'Aribert Sagalà ens va fent el seu dia una sardana dedicada al foment de la sardana de Roví amb motiu del cinquantenari.
que també té una sardana que ara farà 50 anys, també. I ella, doncs, és una balladora també asídua a les ballades de Rubí, i últimament, a part que tingués coneixements de música, ha tirat cap a fer-se escriure sardanes,
Si no recordo malament, aquesta és la tercera sardana que escriu, ara ja n'ha escrit d'altres més, i de mica en mica també es va posant dins d'aquest món de la sardana com a compositora. Vull dir, aleshores, jo recordo, la coneixia de fa molts anys, però amb la vessanda de velladora.
Ja dic que és una persona que últimament ve molt a Rubí i ens va dir, mira, com que vinc molt a Rubí i tant en tant interpreteu algunes de les sardanes del meu pare i tot plegat, doncs mira, us dedico a aquesta sardana.
Aquesta, l'ermita de Sant Mús. L'ermita de Sant Mús. Molt bé. A més, també tindreu sortejos durant el matí. Sí. Aleshores, el que fem és això. Clar, tot val molts diners, totes les coses. Vull dir que...
Aleshores, d'alguna manera o altra, hem d'obtenir recursos. I una manera d'obtenir recursos és fent això. Durant el matí es venen tires de números, fem un sorteig, demanem a diferents comerços de Rubí que ens col·laborin amb la donació d'algun... El que sigui... Què tenim? Aquest any tenim, si no recordo malament, un lot de productes de l'Ocelat,
tenim de sal i oli, tenim de la farmàcia Piera, tenim, què més? Tenim cinc coses, eh? Vull dir que tampoc no ho abusem, però ara no recordo que els altres aquí són, però vull dir que, bé, una manera, doncs, de... Ara també tenim del bon preu esclat, que també tenim un lot de... O sigui que són aquests, bon preu esclat, lo salat, farmàcia Piera, el sal i oli...
i no sé si ara no recordo si hi ha alguna altra i després normalment també a vegades des del foment també posem un lot de discos o alguna cosa també per sortejar o sigui que com a mínim el salat i sal i oli ja sabem que serà cosa per menjar i el bon preu també perquè el bon preu són productes per menjar
Molt bé, i com dèiem, començarà a dos quarts d'onze del matí, més o menys cap a les dues... Sí, al voltant de les dues acabarem aquesta matinal, després tocarà anar a dinar, descansar una miqueta. Si t'ha tocat el lot, millor encara. Exacte, sí. A més a més, quan et toca una cosa, et fa gràcia. Suposo que a vegades et fa gràcia més una cosa que una altra, però bé, no sempre...
No sempre pots tenir la sort d'aquest toqui, però és una manera que d'aquesta manera tenim uns ingressos que sempre són bons per poder continuar tirant endavant aquestes activitats. Clar, perquè als músics també se'ls ha de pagar.
Home, els músics s'han de pagar, perquè si no, no vindrien, i és clar, no solament són els músics, és la propaganda, els drets d'autor, vull dir que tot suma, vull dir que aleshores falten recursos, vull dir, evidentment, entre les quotes dels socis del Foment, col·laboracions...
de comerços, d'entitats, l'Ajuntament, Generalitat, Diputació, Comissió de Plex, entre tots, aconseguim equilibrar el pressupost i cada any poder seguir tenint les ballades i els concerts de sardanes.
Perquè ara mateix quants socis sou a foment? Actualment passem de 200 socis, n'hem arribat a tenir 300 i escaig, últimament ens mantenim amb uns 200 i les baixes que hem tingut no són perquè la gent s'hagi donat de baixa perquè no vulgui ser soci, sinó perquè...
És gent gran, ha anat traspassant i a vegades la família que queda diu això era una cosa del pare, era una cosa de l'avi, jo de moment no ho vull seguir. Però el que no tenim amb socis és buscar els ingressos amb sortejos, amb altres col·laboracions.
I per això també hi ha una aportació que es fa al concert de la tarda. Exacte, a la tarda, normalment totes les activitats són gratuïtes, malgrat que tenen un cost, però al concert de la tarda sí que hi ha una aportació de 6 euros per a tothom que vulgui participar-hi.
i aquest concert, en aquest cas, també estarà interpretat per la Cobra Ciutat de Girona, que des que hem fet, es va celebrar, aquesta és la 23a diada, jo diria que a tots els ha fet la Ciutat de Girona menys un, que per qüestions de calendari no es va poder fer, però és la Cobra que ens fa aquest concert de la diada sardanista.
Són sis euros que es poden pagar directament a la taquilla de la sala. Es poden pagar a la taquilla o bé, si es vol anar per internet, al web del teatre municipal de la sala, també estan a la venda. El que passa és que normalment la gent de Sardanes és més de passar per taquilla. Per la taquilla, sí. Però bé, que sàpiguen que també si algú que ens escolti vulgui venir, a través del web de la sala es poden comprar les entrades.
La plataforma COO 20, que és on podeu veure aquest concert i altres propostes del Teatre Municipal. Explica'ns una miqueta com serà el programa. Bé, aquest any el concert, com hem dit al començament, la COO, la Ciutat de Girona, està celebrant el seu 50è aniversari.
i la primera part està dedicada a aquests 50 anys de la Copla, i les sardanes que hi haurà en aquest concert són sardanes dels que han sigut directors de la Coula Ciutat de Girona. Comencem amb l'Ermita de Sant Pons de Lluís Buscarons, que va ser el primer director i fundador de la Copla, després Un Estel en el Cel de Francesc Amps, que és el director que va substituir amb en Lluís Buscarons,
Manel, de Marcel Sabater, que va ser el tercer director que va tenir la Coble Ciutat de Girona. Tot seguit Costa Brava Cent, de Jesús Ventura, que va ser el quart director, per acabar amb Ciutat de Girona parada obligada.
que és de l'Esteve Molero i és tot un recull de sardanes que ha interpretat la Coble Ciutat de Girona durant aquests 50 anys, evidentment no hi poden ser totes, però és una sardana significativa de la Coble Ciutat de Girona i en aquest cas ha estat fetes pel director Esteve Molero, que fins fa quatre dies ha estat el director de la Coble Ciutat de Girona.
En aquest cas, i en aquest concert, la Cobla estarà dirigida per Jordi Picorelli, que ja havia col·laborat amb altres coses en la ciutat de Girona, i és el sisè director que tindrà la Cobla. Després, la segona part ja són sardanes també dedicades a altres efemèrides. Aquest any se celebra els 150 anys del naixement i 100 anys de la mort de Juli Garreta.
Aleshores hi haurà la interpretació de la sardana d'Onzella de la Costa. També se celebren els 150 anys de la mort d'en Pep Ventura i hi haurà la sardana per tu ploro. Tot seguit hi haurà una sardana de lluïment de trompet i fiscorn, que no és la que està anunciada en el programa perquè a última hora s'ha hagut de fer un canvi, que serà l'un i l'altre i és de martiri a font. És una sardana també de lluïment de trompet i fiscorn.
Tot seguit a Montserrat, amb motiu del mil·lenari de Montserrat, de l'Antoni Pérez Molla, la plec dels metges de Josep Maria Soler i Montaner, i és una sardana de la col·lecció fonoteca de Cobla, que la Cobla Ciutat de Girona està fent amb autors gironins. Ja porten 13 o 14 volums, i d'aquesta col·lecció, la fonoteca de Cobla, interpretaran aquesta sardana la plec dels metges de Josep Maria Soler,
I per acabar amb una sardana dedicada a Rubí i també de qui va ser membre i fundador de la COU, la Ciutat de Girona, Miquel Tudela, amb la sardana a Rubí de tot cort i que està dedicada als 75 anys del foment de la sardana de Rubí. Doncs ja sabeu tota aquesta informació, només vull que em facis un recordatori perquè no falta tant per l'1 de gener.
Sí, amb aquest dià de sardanista, amb aquest aplec i amb aquest concert acabem el 2025, però ja tenim tot seguit. El dia 1 de gener comencem ja l'any 2026 i serà a partir de les 7 de la tarda amb el tradicional concert de sardanes que es farà al Casal Popular amb la Coula Juvenívola de Sabadell i que serà ja el 46è.
Una cobla també clàssica aquí a la ciutat, que saps que és la meva favorita. També la cobla juvenívola de Sabadell, que és d'aquelles altres cobles que també des que es va fundar l'any 1976 ha estat present a les activitats sardanistes de Rubí.
Doncs Josep, moltíssimes gràcies per aquesta informació. Sí, jo des d'aquí convido la gent a participar, espero els que són balladors que puguin gaudir al matí amb la pleg, amb Ballant Sardanes, que crec que és un programa molt interessant, i a la tarda també un altre programa molt interessant, en aquest cas per estar ben assegut a la sala, escoltar-lo, i que crec que poden disfrutar molt. Doncs ja sabeu, diumenge, doble sessió de música i de sardanes. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies.