Entre avui 10 de febrer i el dia 18, Rubí celebra el Carnaval amb tota una programació plena d'activitats per a tota la família. Entre les novetats, la recuperació del Vall de Mentons al casino i...
una doble sessió de DJs a la Rambla del Ferrocarril. Tot plegat, ja sabeu que oficialment comença aquest dijous, dijous gras, i tot està promocionat amb un cartell que segurament ja heu vist, amb fons vermell, amb una cara, amb una d'aquelles ulleres típiques de disfresses que ha elaborat Jordi Peyró. Aquí tenim l'altra banda del telèfon. Jordi Peyró, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Jo no sé si cal recordar que el Jordi Peyró va ser regidor del PSC entre 2003 i 2010 i dèiem ara s'ha passat a la gràfica. Explica'ns això que ara estàs fent un grau precisament de disseny gràfic. Bé, el tema del disseny sempre m'havia agradat i quan havia col·laborat i fer coses de manera voluntària amb l'escola de futbol Can Mir i amb una associació senegalesa
Ja feia els meus cartells i ja tenia una certa pràctica, sobretot amb el Photoshop. I això era una alternativa que tenia, que m'havia plantejat feia temps, que era aprofundir una mica més en el coneixement del disseny. I ja em vaig matricular a l'escola d'art i disseny per un curs de grau superior de 3 anys. I estic molt feliç, encantat amb els companys, amb els profes, amb el personal d'EDRA.
una història que tenia com a expectativa des de feia temps, tenia moltíssimes ganes i era a fer efectiva. I resulta que cada any es fa de la mateixa manera, eh? Es fa un concurs de cartells que no només es fa pel Carnaval, sinó que es fa també per d'altres activitats, es presenten els alumnes que volen de l'Edra, tu t'hi presentes i suposo que tan sorprès com nosaltres quan trien el teu cartell, no?
No m'ho esperava de cap de les maneres. Un alumne que comença sí que tenia un recorregut amb el tema del disseny, però em vas trobar amb això i em va deixar un impacte total i absolut després d'una situació que havia viscut, una segona operació d'un tumor al cervell que tenia, de 13 hores.
i amb tot el que implica compartir aquestes dues coses, un bicho que està donant una mica de guerra i l'activitat intensa i meravellosa de l'escola d'art, va ser tot això dins d'un univers una mica impactant pel que vaig assumir. Però estic encantat i molt agraït als companys, als profes, com dic, i al personal d'EDRA,
per la tasca que fan diàriament i per tot el que estem aprenent cada dia.
segurament, i ja parlarem d'això un altre dia, tens una història de superació, de resiliència, que bé podria ser un llibre. Perquè tu ho explicaves, has superat una malaltia, però sempre amb aquesta actitud tan positiva, la gent que té la nostra edat es pot fer una idea del que significa superar una malaltia d'aquestes característiques i que la primera cosa que vulguis fer és posar-te a estudiar com si tornessis a tenir 18 anys.
Això és una actitud vital, no? Sempre he estat una mica aliat en diferents coses, molt variades i de més. M'apassiona tot el que sigui deixar-te la pell amb moltíssimes ganes fent coses que són positives i en aquest cas ara tinc el camí aquest una mica més
de formació personal, com és el tema del disseny, però sempre tinc un ànim de fer coses i tinc una impulsivitat per ficar-me en com es diu, en genales, important, i aquesta és una altra etapa que em toca viure.
Va, parlem del cartell. Jo deia que és un cartell que recorda aquelles ulleres amb nas que tots ens hem posat en alguna ocasió per disfressar-nos. De fet, és un fons vermell amb unes ulleres, amb aquest nas i amb aquest bigoti que recorda, en certa manera, el bigoti de Groucho Marx. En què pensaves o com vas decidir optar per aquesta imatge?
Va ser una activitat del cervell, que mentre estava dormint vaig somiar que hauria de fer una cosa d'aquest tipus, on hi haguessin dos components, un home i una dona, que estiguessin d'alguna manera unificats. Ni és un home ni una dona desfressats, sinó que són un home i una dona, amb els ulls ben oberts, amb les lletres que l'estan mirant i que l'estan reconeixent. I va ser coses d'aquestes que ve una dentada i que...
i que t'arriba com un element d'imaginació. I és a partir d'aquí quan vaig començar a fer el disseny i escollir la tipografia, escollir els elements que havien de sortir, els colors, perquè a mi el color vermell m'encanta, i una vegada barrejat amb el color negre m'encanta també bastant. I va sortir el que va sortir, podria sortir qualsevol altra cosa. Això, evidentment, el que em dóna és un ànim...
per continuar fent coses. Cada vegada que hi hagi algun concurs, em presentaré per divertir-me, perquè m'ho passo de meravella dissenyant. Tampoc espero res, sinó que Belén ha estat una sorpresa total absoluta i de la que estic absolutament encantat i motivat.
explicaves que és veritat, no és ni un home i una dona, perquè jo no he acotat el fet que hi ha uns llavis que semblen més uns llavis d'una dona. Bé, però ara hi ha operacions que et poden fer meravelles, no hi ha cap problema per això, sí, sí, sí.
El bigoti ja és una cosa més artificial i les ulleres perquè aquesta persona té un problema visual determinat. Però el tema dels llavis sí que es pot superar. De fet, hi ha casos que la gent ho supera i s'injecta no sé quines històries i té uns llavis meravellosos.
Pel que deies, et presentaràs a més, per tant, és possible que veiem més cartells o més propostes del Jordi Peiró que acabin convertint-se en una forma de, en aquest cas, promocionar el carnaval, però promocionar altres coses de la ciutat. No sé si t'hi veus precisament dedicant-te a això, al disseny gràfic, o és una cosa que fas per plaer...
Sí, fonamentalment és una qüestió de plaer. Una altra qüestió és que diguis, mira, escolta'm, vull aprofundir una mica més, el que feia d'una manera absolutament lliure i per passar-m'ho bé, doncs ara faig el mateix, ho faig per passar-m'ho bé total i absolutament a l'escola i tampoc espero res ni cap altra possibilitat. Només aniré fent i només el moment aquest d'estar un...
un temps determinat, fent una cosa concreta, això ja m'apassiona. Jo amb això ja en tinc el premi aconseguit. És la satisfacció personal de fer coses que m'agraden. El Jordi Peiró és un home que no sempre es deixa entrevistar. Perquè no voleu, perquè no voleu. Però sí que és cert que portaves un temps apartat dels mitjans de comunicació, per això t'agraïm molt que avui ens hagis atès.
I sí, m'agradaria aprofitar per aquells que ens estiguin escoltant per explicar una cosa que tu ja has explicat més en petit comitè, però que, com et coneix molta gent a la ciutat, per explicar que estàs bé de salut, oi? Sí, bueno, estic en el moment aquest. La vegada anterior em van operar el 2012. Va ser una operació que va tenir... Era molt mínima, molt reduïda, només per veure si era benigna o era maligna.
I vaig estar vuit mesos fins que em vaig recuperar. Aquí m'he trobat que després de dos mesos de l'operació he començat a fer classes i m'he hagut d'espavilar i recuperar d'una manera absolutament immediata. No tinc més remei. Sí que encara veig que hi ha coses que necessiten el seu camí, però quan hi ha ganes i força per fer coses, pràcticament es supera tot. I és una cosa que recomano a tothom, que no es deixin...
no cauren i es deixin afeblir per cap situació, sinó que lluitin, que treballin, que facin coses, que tinguin activitat, que es preocupin per la gent. És l'únic que m'interessa en aquest moment per la meva vida. Jordi Pairo, de nou, moltíssimes gràcies. Jo volia dedicar aquest reconeixement a l'Andreu Lucas, un company amic que ens va deixar fa unes setmanes,
I volia enviar una forta abraçada per la Laura, la seva dona i els seus fills. Per mi és una persona que ha desaparegut meravellosa per mi i volia dedicar-los aquest cartell a ells i a l'Andreu, fonamentalment.
Doncs queda dit. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. A vosaltres. Pensa-lo d'escriure el llibre, eh? Ara que està tan de moda això de la resiliència i d'explicar com superar vicissituds, pensa-lo d'escriure. Sí, bueno, ho tinc al cap perquè tinc moltes aventures. Imagina't una persona que comença a treballar amb 14 anys i comença a involucrar-se...
En segons quines històries, aventures i peripeses han tingut unes quantes, sí que podia fer un llibre. Però ara toca el que toca, segurament després de la propera operació, que serà d'aquí a 10 o 12 anys, segurament començarà a fer el llibre. Espero que sigui així i ja et dic que agraïts a vosaltres per la feina que feu i a qui em teniu a la vostra exposició. Gràcies, Jordi, una abraçada. Vinga, igualment, que vagi molt bé.