Fins demà!
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze. Ja tenim amb nosaltres la Carme Pomereda i l'Enric Pallarès. Sempre diem els nostres preceptors de literatura. Ens fan recomanacions literàries i dèiem abans, home, ara que ve temps de vacances per alguna gent, doncs alguns aprofitarem per llegir o rellegir alguna cosa amb la calma que mereix
Llegir, és a dir, poder badar. Poder dir, ara llegeixo una estona el que em vingui de gust. Molt bon dia, que crec que a mi us he saludat. Bon dia, bon dia. Porteu, força tec avui, no? Tots dos. Tres llibres infantils i juvenils i quatre, o tres també, d'adults. Un és només per fer un recordatori i els altres dos sí. Vinga, doncs, qui comença? Jo. Jo.
Perquè si no, no em deixa. Nosaltres és que aquest dissabte comencem un nou club de lectura, el RACO de llibre, per infantil... Bé, infantil no. Jo diria que més aviat juvenil. I llavors comencem amb aquest, que és el club de lectura de la llibreria que no existia, un llibre molt xulo, molt bonic,
ple de referències a la literatura universal, de tots els temps, tant d'adults com de nens, perquè aquí el Roger Simons parla de tothom, de totes les literatures. Continuo perquè em ve bé, perquè l'hem buscat i resulta que tenia aquests altres dos llibres que a la llibreria no coneixia ni jo tampoc i que m'han encantat.
El mateix autor. Aquest es diu El jardí de fades de la senyora Cottingley. M'ha encantat, m'ha encantat perquè explica una història que a vegades l'hem llegit en llibres d'adults, el que va passar a Anglaterra, sobretot als voltants.
de Londres, quan la Segona Guerra Mundial, que molts pares van enviar els seus fills al camp per evitar les bombes. I aquell llibre ens parla d'això. I penso que és un tema que no he llegit mai al novel·la juvenil i menys infantil,
I clar, evidentment, aquests nens van a parar en un lloc que és un lloc de fades, però el rerefons és que han hagut de marxar perquè els seus pares els han hagut de salvar, no? Dicen, marxeu cap allà i aquí es troben amb altres nens. M'ha agradat per això, la història és molt, molt bonica, molt bonica, parla de, bueno, tiro pedres cap a casa, no?
d'un circ, i llavors els pares d'aquests nois diuen, aneu de marxar. És un tema que no està tractat i que m'ha agradat molt com l'ha tractat el Roger Simó. Potser farem un altre club algun dia. I l'altra és les petites aventures del ratolí banc a la recerca de la balleria mecànica. Aquest també és maquíssim.
és d'un ratolí que va fent amics pel món perquè s'ha enamorat d'una ballarina, d'aquestes d'una caixa que ha tingut moltes nenes, jo en tenia, no? Sí. I llavors aquesta ballarina desapareix, hi ha un misteri al darrere, i el ratolí, a la recerca de la seva ballarina, que és el seu amor, doncs va trobant diferents animals i animalons, perquè hi ha animalots,
que es troba un elefant i es troba gats, i el van ajudar a la recerca de la mort de la seva vida, que és aquesta ballarina. I entre mig hi ha una història d'una iaia. Aquest senyor és el que sempre li agrada posar temes d'avui en dia, que va en una residència, que està sola...
amb un sentit carinyós i tendre, però que m'ha arribat i he pensat, ostres, Roger, no t'havíem conegut, almenys jo, i em tracta el barret pels temes que tracta. M'ha agradat moltíssim els tres llibres, però aquests dos que els he conegut aquesta setmana m'han encantat.
Ens recomanem o recordem que aquells nois i noies que volen participar al Club de Lectura només han d'apuntar-se. Haver-se llegit el llibre, això és molt important. Ara anem una mica tard. Però el maig en farem un altre, també serà molt bonic.
De dir que és un nou club, el Club Jove, amb el mateix format d'un club de lectura. Com en aquest cas, la sorpresa va ser nostra que en el moment d'anunciar-ho...
en xarxes i tal, que començàvem amb aquest llibre del Roger Simó, doncs va ser el mateix autor que ens va dir home, doncs em faria moltíssima gràcia que estic molt content d'haver començat que comenceu aquest nou club amb aquest llibre meu i si voleu vindré, no?
És a dir, que el que intentarem és que, conduït per la Carme Pomereda, que ens és essencial en tota la lectura de llibres infantils i juvenils a la llibreria, però que si hi ha ocasió, com en aquesta vegada, que vingui l'autor, també sempre és un valor afegit. Home, i que ell s'ofereixi està molt bé. I que ell s'ofereixi està molt bé.
i que jo penso que els nois i noies que puguin també comentar-li a l'autor l'oportunitat de dir doncs si m'ha agradat o no m'ha agradat o aquest tema o d'això és el que sempre per ells i pels adults quan ho fem amb els adults que ja portem anys fent-ho doncs ja ens agrada molt vull dir que
que ara és una mica això que estem explorant, aquest nou format. I també vull dir que no es pot desballar, hi haurà alguna sorpresa més. Hi haurà una sorpresa més. O sigui que també pots venir, Belén. Que la gent vingui. Mira, doncs jo avui vull aprofitar per preguntar-te, perquè sabeu que aquesta setmana els mestres estan de nou en peu de guerra.
i jo crec deia l'Enric la Carme Pomereda per nosaltres és essencial pel que fa a la lectura infantil i juvenil perquè la Carme Pomereda sense saber-ho segurament quan era petita ja portava una mestra a dins
i ara que s'ha jubilat segueix portant una mestra a dins. Ho ets tota la vida, no? Clar, i em refereixo a aquesta part d'acompanyar els més petits i els més joves en l'aprenentatge de la vida...
que fins i tot el Roger Simó també ho està fent a través de la literatura. Aquests tres llibres, sobretot aquests dos, aquest també, però aquests dos més, el jardí de fades de la senyora Cottingley i les petites aventures de ratol i banc a la reserca de la ballarina mecànica, és realment acompanyar
A històries de la vida, de la vida de veritat. Algunes històries aquests nens segurament no n'han sentit a parlar i d'altres pot ser que les tinguin molt properes a casa. I està feta des de la literatura infantil.
o juvenil, ja us dic, amb una tendresa i un saber fer que m'ha agradat molt i que valdria la pena que a les escoles se'l llegissin, el tinguessin i es llegis a les aules, perquè són uns llibres també per llegir, això que crec que ara no es fa massa, un trosset cada dia a l'aula i poder-ne parlar. Això és fonamental.
Ja deixo parlar l'Enric, senyora. No, no, em volia quedar amb aquesta part, t'ho dic perquè aquests dies, que precisament avui i demà veurem molta intensitat de queixes dels docents, toca aquí, que la gent es faci aquesta reflexió de la importància que teniu els docents en l'acompanyament dels nostres fills i filles, no només en aprendre...
Matemàtiques o llengua, no? Aprendre a convertir-se en persones adultes. Adultes i compartir que la vida, doncs, és molt important. Viure-la i saber-la viure, no? Penso que això és la feina també dels mestres. Que dius tu, llegir, aprendre matemàtiques, aprendre, no sé, el que fan, el que sigui, és importantíssim. Però l'altre, per mi, és més important. Ja està, ja callem.
No, no, estan demanant millores laborals, però també estan demanant poder ajudar millor. Necessiten més recursos, necessiten més gent a les aules. I una altra cosa, que amb això sí que estic totalment d'acord, passi una de les coses que potser vaig plegar, pareu de tanta burocràcia que no cal.
No cal, no cal, no cal. Si posen unes creuetes s'acaba aviat. Sí, no? En canviant, ara li direm així a les notes, ara li direm així. Ara es podrà passar, clar. Però si es passen més estones omplint papers, que no pas puguem fer classes. Ja no et parlo de les equips directius, que no ho entenc com volen seguir sent equips directius. Perquè, clar, la feinada aquesta burocràtica és bestial.
I no serà pel sou. Doncs anem ara als llibres que ens proposaves, que deies, un és un recordatori. Sí, un és un recordatori, que és l'habitació d'en Giovanni, perquè aquest llibre jo crec que n'havia parlat, no sé si ho havia presentat aquí al programa.
Aquest llibre és el club de lectura de ficció d'adults que llegim aquest mes de març. Aleshores, és el llibre del James Baldwin, que és un clàssic, és un llibre que es va publicar l'any 1956, és un autor afroamericà i el llibre és reconegut com que va ser un dels millors, el llibre que el va fer, diguéssim, conegut arreu.
I nosaltres el que fem el mes de març és que aquest dissabte se celebra el Cap Butaca Buida i ja serà el tercer any que el que fem és intentar buscar un llibre en què el dissabte aquest del Cap Butaca Buida hi hagi la representació en teatre per haver llegit el llibre i després anar a veure l'obra de teatre.
I aquest any vaig triar l'habitació d'en Giovanni i el anem a veure el dissabte al TNC, que el representa una companyia internacional d'Amsterdam. I aleshores, això, havent llegit la novel·la, és una novel·la, no és un text teatral, havent llegit la novel·la, veurem quina representació ens en fan i després la setmana que ve ens trobarem per fer la trobada i...
Comentarem, doncs, què ens ha semblat la representació, si ens ha agradat, si no ens ha agradat, si ens esperàvem una altra cosa. És més difícil, eh? Perquè, clar, si és teatre és relativament més fàcil. És a dir, si el text és teatre... És més fidel, probablement, la representació en el text. I tenim una fellitó. Què?
Que és amb subtítols en català. Ah, bé, bé, perquè és una companyia internacional, sí. És holanda. És holandesa, és amnerlandès, subtitulada, però bé, jo pensava dir que això, però no, no, la gent del nostre club estan molt... Ens hem tirat tots a la piscina. I a més a més, vaig llegir ahir que en moments d'això és de llums estraboscòpiques. Sí, sí.
És a dir que, escolta, una experiència gairebé immersiva, que no sé si hauré de sortir corrent. Igual sortiu marejats, eh? Bé, doncs l'habitació d'en Giovanni, del James Baldwin. Continuo aquest dissabte.
Aquest divendres, perdona, això és el dissabte, aquest divendres el que fem a la llibreria és presentar. Aquests dies veieu que s'acosta a Sant Jordi, evidentment molts autors catalans treuen els seus llibres i tenen ganes de fer les promocions, presentacions, etc. A nosaltres també ens agrada, de vegades se'ns ajunten massa en una sola setmana.
Però bé, doncs també pensem que quan va bé i que és molt... vull dir, recompensa molt la gent estar contenta. I presentem, en aquest cas el divendres, el Pistolarisme a Barcelona. És un llibre de format així gran, és un llibre amb fotografies
Xulíssim. Xulíssim, molt bonic. D'una època que probablement no és massa coneguda, perquè estem parlant del 1917 al 1923, una època que ens diuen els autors que Barcelona va ser el regnat de les pistoles Star i Browning, d'una violència extrema, que cada dia moria algú cosit a trets. Imagina't.
en un context que encara no s'havia acabat el 1917, la Primera Guerra Mundial, i que a Barcelona i a Catalunya hi havia gent que havia fet molts diners amb els negocis de la guerra, derivats de la guerra, de les mines, del tèxtil, etc. I tindrem el divendres el David Revelles, a les 6 de la tarda, que és un dels autors,
explicant-nos, presentant-nos aquest llibre. El llibre és editat per F2, que són llibres sempre amb unes il·lustracions, amb unes fotografies molt boniques, molt de l'època, amb fotografies i il·lustracions que sortien en les revistes, del moment, veig l'esquella de la torratxa, veig diferents il·lustracions de baixells, del port...
un llibre molt bonic que va sortir per Nadal que va tenir ressò ja se'n va vendre i que ara hem tingut ocasió de portar-lo
I acabem amb l'ombra de mitjanit. Sí, l'ombra de mitjanit. Això ens n'anem també a una altra activitat, que és el dimarts que ve a la llibreria. Aquí ja no enganya ningú amb la portada aquest llibre, perquè la col·lecció és llibres del delicte, per tant, sabem que és una de les grans col·leccions que hi ha de novel·la negra en català, d'autors catalans.
En aquest cas, l'autora és una autora que viu a Terrassa i és mossa d'Esquadra, i que tenim tota una generació, diguéssim, d'autors i autores que són Mossos d'Esquadra. Sí, sí, és curiós. És curiós, però suposo que el coneixement de la realitat, hi ha una jutgesa, també, sí.
El coneixement d'aquesta realitat, o que ho tinguis més proper, et pot suscitar o et pot donar recursos per poder fer la teva ficció, evidentment. Bé, és que recordem que ara ja, des de fa uns anys, tenim també a la comarca la Facultat de Criminologia. Clar. Sí, sí, sí. I segurament...
Jo conec alguna mossa d'esquadra criminòloga. Clar. Sí, sí, clar. Una manera d'especialitzar-se, de conèixer, d'aprofundir, com que per desgràcia, de delictes i de casos per investigar, doncs no ens en falten. I si no, ens els inventem, no? Com a les novel·les. Clar, perquè això és ficció, ficció, eh? Això és ficció.
S'ha inspirat en alguna ficció, però us llegeixo una miqueta l'argument. Diu, el cas de l'Oriol Dorca, el periodista estrella del True Crime català, apareix... Perdó, el cas...
El cos, el cos de l'Oriol d'Orca, el periodista estrella del true crime català, apareix sense vida al parc de Vallparadís. De Terrassa. I Terrassa es converteix en un plató. Més que una mort, és un espectacle a punt d'esclatar. Hi ha massa ulls mirant el final d'una figura incòmoda que s'ha guanyat un munt d'enemics.
És com si fos un presentador de crims, però de mal rotllo. Un presentador de crims que amb la seva feina, jo crec que no, que amb la seva feina, clar, un presentador de crims, amb la seva investigació, amb la seva feina, doncs, clar, es relaciona i posa llum a la foscor i no cal parlar de ningú.
posa llum a la foscor d'algunes casos, d'algunes persones, d'alguns fets que potser no agraden a tothom, i que aleshores apareix el Parc d'Oll Paradís. És a dir, estem en un entorn de terrassa... I de pel·lícula, perquè allà hi ha l'escola. De pel·lícula, i per tant jo penso que té tots els ingredients perquè ens agradi. Però és que ens agradi. I a més agrada... És veritat que...
Agradar llegir sobre espais que coneixes, perquè no te'ls has d'inventar, no te'ls has d'imaginar. Clar, evidentment. Quin presenta el llibre? Presenta el llibre l'Isabel Mercader, la conductora del Club de Lectura Criminal d'Aquí Rubí, el proper dimarts.
I tindrem l'autora, la Mònica Bofill, amb la Isabel a les 7 de la tarda. Vull dir que aquest és el delicte de ficció, que és allò que comentem de vegades que ens agrada gairebé més llegir-ne i veure'n de ficció que no pas de reals, perquè sempre com a mínim et queda la tranquil·litat de pensar, bé, és una novel·la. El gos ho ha inventat, no?
La Isabel Mercadec ens va explicar que un dels objectius d'aquest any era, precisament, que fossin dones autores, i n'ha trobat unes quantes, eh? Sí, sí, i tant. És a dir, que tenim molta novel·la negra i novel·la criminal escrita per dones. Molta, molta, molta. Sí, sí, sí. No, no.
Ens va agradar l'altre dia que vam tenir ocasió a la llibreria, el Guillem i jo, d'anar als Premis de les Lletres Catalanes i el Premi Òmnium a la novel·la publicada del 2025 ho va guanyar l'Antònia Carré, una autora, editora, historiadora...
medievalista i amiga nostra que ens estimem molt i que ve molt sovint a la llibreria i que en el seu discurs va dir a veure jurat del Premi Òmnium de les deu finalistes del 2025 només dues érem dones
feu-vos-ho mirar. I la veritat és que si vas a les llibreries i mires l'oferta que hi ha d'autores i mires, per l'altra banda, la gent que estan llegint i comprant, doncs la veritat és que feu-vos-ho mirar. En el cas d'aquests premis i tal, que s'està fent, que s'està...
es va millorant i es va fent i tal. Però el percentatge no és equitatiu, no? És molt poc equitatiu. Home, de lectores està claríssim que fa molt de temps que són més, moltes més dones comes. Normalment sí. I probablement en la producció hi ha moltes dones. Hi ha moltes dones. I el que deies, en llibres criminals així també, molta dona. Molts, molts.
I ara Mossos d'Esquadra. Bé, moltíssimes gràcies als dos. Ens tornem a trobar després de la Setmana Santa. Déu-n'hi-do la feina que ens heu donat, eh? Si volem, tenim feina per Setmana Santa i quasi per arribar a l'estiu. Ens tornem a trobar en 15 dies. Molt bé, gràcies. Gràcies. Adeu.