Avui la Leila Alayam, la Nessa Minatur i la Judit Sánchez estan amb nosaltres perquè formen part de l'associació Magnunat que el pròxim 22 de febrer participen en l'organització de Rubí Balla per Palestina, un espectacle solidari que tendrà lloc a la sala. Amb elles
xerrarem sobre com ha nascut aquesta iniciativa, com s'ha gestat el projecte i quin paper hi juga la dansa en tot aquest espectacle. Bon dia i benvingudes a les tres. Bon dia. Bon dia, gràcies. Per començar, a veure, expliqueu-nos què és Rubí balla per Palestina. Quina mena d'espectacle trobarà el públic? Qui comença?
Anessa? Vinga, va. Doncs és un espectacle preciós, amb gent molt bona, professionals de la dansa, mestres, ballarins, de diferents disciplines, o sigui, poden veure des de danses urbanes, Bollywood, peces tipus bar, dansa oriental, que nosaltres som de dansa oriental, o sigui, un llarg etcètera de diferents disciplines i estils de dansa,
amb l'objectiu en comú de la solidaritat i recaudar molts fons per Palestina. Com va sorgir la idea d'organitzar aquest festival benèfic? Recordeu quin va ser aquell primer moment, la conversa que va encendre la Guspira?
Doncs des de major lluny ja feia temps que havíem fet algun altre benèfic fa uns anys i de moment portàvem una època que no havíem preparat res però érem conscients que volíem fer algun altre acte benèfic per ajudar la gent que més us necessités.
En aquest cas, amb tot el que ha passat, creiem que Palestina era el que més necessitava ajuda per part de tothom. Així que vam decidir organitzar un acte benèfic per recaudar fons
amb el que sabem fer, que és ballar, i amb gent que coneixem que també balla, tot i que la Nessa són altres disciplines, perquè pugui ser un espectacle més obert a tothom, que no sigui tan tancat en el tema oriental. Que pugui agradar a tots, tenim nens que ballen, tenim adults que ballen, disciplines molt diferents, vull dir que jo crec que serà molt bonic. Per què, idò, vincular la dansa amb la causa solidària?
Bueno, és el que et comentava. Nosaltres el que millor sabem fer és ballar. Creiem que tampoc ho fem tan malament, no noies? Portem molts anys totes i hem pensat que era una manera de poder nosaltres ajudar de la manera que millor sabem a fer arribar ajuda al poble palestí. L'espectacle es fa en suport de dansa oriental Sant Cugat. Com ha estat aquesta col·laboració? Com vos heu organitzat entre les diferents entitats?
Ens coneixíem de fa temps, la veritat és que havíem coincidit fa molts anys allà a Sant Cugat i sempre estàvem parlant de fer alguna coseta, sempre estàvem en contacte. Elles quan feien alguna cosa ens convidaven, nosaltres amb elles, sempre hi ha hagut...
Aquest vincle. I tant elles com nosaltres sempre estem organitzant coses i va sorgir la idea de tornar a unir esforços i ens vam animar enseguida. Va ser ràpid. Va sorgir juntes la idea? O primer va sorgir en una banda i li va comentar a l'altra i vos vau engrescar?
Bé, jo ja teníem la idea, m'hagin fet ja molt temps, però volíem que fos una cosa molt gran, així que amb la Nessa sempre hem tingut molt bona relació i ha sigut un encert perquè és el 50% de tot el que s'està preparant, vull dir que estem molt contentes.
I jo fa temps havia organitzat aquí a la sala per una escola de Rubí un benèfic i m'havia quedat, no sé quants anys fa que ho vaig fer, i em va quedar aquella cosa de he de tornar a organitzar alguna cosa. I justament és que ens vam trobar que jo estava parlant per tornar a organitzar una cosa aquí a Rubí per alguna entitat o alguna escola de qui estava tornant a tenir...
aquestes ganes, no? I justament va ser coincidència que m'ho va comentar i jo li vaig dir, doncs mira, justament i la veritat és que és un gust perquè tot és fàcil, bueno, ens mou molt la passió per la dansa, ens encanta la dansa oriental i és un gust, la veritat, que està això. Nessa, ara estaves dient que tu estaves pensant en organitzar un acte aquí a Rubí i la meva pregunta era aquesta, per què a Rubí i no a Sant Cugat?
Perquè és que ho faig a tot arreu. Ho faig a Barcelona. Jo a l'any organitzo diverses coses benèfiques. He fet per la Fundació Carreres durant molts anys. Ara fa poc he fet per l'Hospital Sant Joan de Déu. He fet per moltes causes.
feia abans de voluntària, abans de la dansa, feia de voluntària, he estat en diferents llocs, i després vaig pensar que amb la dansa també era una manera de seguir fent de voluntària, d'una altra manera. I llavors he organitzat a tot arreu, vull dir que a Tarragona, no és que sigui a Rubí, sinó que vaig organitzant a diferents llocs.
Sí, sí. I, a més, aquest espectacle es fa a la sala. Déu-n'hi-do, perquè la sala és gran, per omplir la sala, déu-n'hi-do. Heu rebut ajuda de l'Ajuntament? Hi ha col·laboració? Per què heu acabat a la sala?
A nosaltres ens feia molta il·lusió, com som d'aquí de Rubí, fer un espectacle a la sala. Llavors, com estem inscrites com a entitat d'aquí de l'Ajuntament de Rubí, teníem l'opció de poder demanar al teatre de la sala. Però clar, realment és molt complicat perquè treballen en uns tempos molt curts, de tres mesos,
Hi ha llistes d'esperes... Ha sigut un any parlant amb l'Ajuntament, que jo cada vegada que truco, la Leila de Maginonat, jo crec que em coneixen tots a l'Ajuntament, ja, perquè és veritat que ha costat, però haig de dir que estic superencantada amb totes les persones del...
del Departament de Cultura de l'Ajuntament perquè ha hagut molta agilitat en poder parlar amb ells, poder programar, amb tot el complicat que és reservar aquest espai tan emblemàtic de la nostra ciutat. Però la veritat és que estic supercontenta perquè hi ha hagut molta col·laboració per part d'ells per organitzar-ho tot.
Volíem el teatre a la sala, ens ha costat, però estem supercontentes que el tenim perquè és, a més a més, un lloc lo suficientment gran com per poder tenir a tothom que vulgui participar i ajudar a Palestina. A més de cultura, també heu estat en contacte en cooperació, no?
O al final no ha hagut cooperació. De moment encara no. De moment encara no hem parlat amb cooperació, però sí que tenim pendent de fer una trucada, perquè és el tema de l'organització, des de Cultura sí que hem tingut aquest suport i ja està com muntat. Llavors sí que la trucada de cooperació seria potser més de cara a la dinamització, la difusió de l'acte, ens estem movent, estem ja deixant alguns cartells en algunes botigues, en alguns espais aquí del poble, no?
però si no, a cooperació encara ho tenim pendent. Que sapigueu que a mi m'ha arribat el missatge de cooperació, per això pensava que ja havíeu estat en contacte perquè ja m'han enviat el... Ei, que passarà això? Bueno, farà uns quants dies que no sabria dir-te exactament perquè anem amb els tempos tan curts que així no sabem ni on vivim ja.
Però vam fer un acte a favor de Palestina amb una ballada de Dabke i de més. Jo vaig estar allà i sí que vaig moure per allà una mica la veu que fèiem això per si algú volia venir. Potser per aquí és per on ells han tingut la coneixença de què fem aquest festival.
Més coses. Qui pujarà a l'escenari el dia 22 de febrer? Una llista molt gran, que la poden seguir a xarxes socials, que entrin, que hi ha al Facebook, a l'Instagram, a tot arreu. Estem bombardejant amb el cartell, amb els diferents grups que vindran.
i allà veuran això, els artistes, l'enllaç, les etiquetes, podran seguir un a un els diferents ballarins que pujaran. I què destacaríeu? Quin destacaríeu? Ja sé que és molt difícil destacar algun artista i és com, ostres, no vull donar-li més a un que a l'altre, però jo estic per això, per posar-vos en... Bueno, jo anava a dir les nostres alumnes, no? L'Eila anava a dir, home, els hi hem de fer un... que s'estan esforçant molt...
Sí, la veritat és que estan amb molta il·lusió preparant tot això. Vull dir que per nosaltres, al final, per la Nessa i per mi, com a profes, és un gust que puguin pujar les teves alumnes a demostrar tot el que han après. Però sí que és veritat que tenim, tot i que tenim gent de tots els estils, clar, tema dança oriental, podem dir que tenim...
dues grans ballarines que fan ja el seu propi festival de dansa oriental, que són la Leila Raquesa i la Júlia Gamal. Però és que després tenim un nen que fa caporales bolivians, perquè vegis la diversitat de música i de danses que tenim, que és el nen que ha guanyat el primer premi aquest any passat de caporales infantil. Vull dir, són tots artistes molt bons de Bollywood, de...
a les bars mediterrània de Sant Cugat. És gent que són coneguda i que estem encantades perquè s'han ofert a participar sense res de canvi, només per ajudar, amb el qual no podem tenir... És que no podem dir un, perquè són tots. I ara pensava música en directe, com caramel·lada, dansa africana, veuran percussió en directe, dansa africana, és que hi ha números molt potents, és per venir.
s'ho poden perdre heu vist com estan sortint noms no volíeu donar noms però estan sortint més cosetes perquè com heu treballat la construcció de l'espetacle no sé si hi haurà un fil conductor si hi ha algun missatge no sé jo periodísticament vaig pensant en coses però clar el meu servei no funciona com el vostre
Bé, o sigui, no hi ha un fil conductor si et refereixes a una història, a alguna cosa teatralitzada, o sigui, no, són peces que lliurement cadascú ho ha construït i que res, que tenen l'objectiu aquest, o sigui, no és que hi hagi una... Però sí que...
Si venen al teatre, que segur que sí, podran veure a què anirà destinada l'entrada, podran conèixer el projecte i tot això és molt bonic. El fil conductor una mica seria aquest inici d'història i després tot el seguiment amb la música i el ball.
Ara deies a què va destinar tot el càrrec cap teu, que és l'ONG Gaza Solidaritat. Per què vau escollir aquesta entitat i quina tasca fa sobre el terreny?
doncs ens vam començar a posar en contacte amb unes que treballessin directament en Palestina, perquè sí que és veritat que hi ha altres ideologies molt més grans, com Umra, que fan una llavor superimportant, però, clar, no tens un contacte tan directe. Aquí tenen una representant a Barcelona, que és la Cristina, que és amb qui jo he estat parlant tot aquest temps,
que, bueno, cap problema per ajudar amb el que fos necessari, de venir, d'explicar el mateix dia de l'avient quina és la seva feina perquè la gent pugui veure on aniran aquests diners. I és una organització molt petitona, de fet és una campanya solidària que fan a Gaza, que el que fan és recollir diners, tenen persones allà,
a Palestina, que s'encarreguen de transformar aquests diners en menjar, aigua i amb aliments de primera necessitat, i ells mateixos la porten als campaments de refugiats perquè aquesta gent pugui tenir un mínim de coses que, bueno...
Suposo que ja heu vist que està molt, molt, molt malament. Vull dir, com hem vist que era tan directe i és tan proper, hem pensat que potser era la millor manera d'ajudar, perquè volíem tenir clar que aquesta ajuda arribava directament allà.
I entenc que organitzar un esdeveniment d'aquesta mena no acaba sent fàcil. Quins han estat els principals reptes que vos heu trobat durant tot el procés? Jo crec que ha estat tot molt fàcil, gràcies a les companyes. De veritat, és un luxe perquè quan fas això, al final som 5 persones que estem allà a tope.
i és molt fàcil. A vegades és molt difícil organitzar coses amb altra gent i acabes molt estressat, però amb elles és molt fàcil. Vull dir, hem fet moltes reunions presencials, repartició de feines, hi ha molta il·lusió, hi ha moltes ganes, sobretot... O sigui, el que a mi m'emociona de les meves companyes és les ganes que veus, perquè al final ho fem, com es diu, per ajudar, per amor a l'art, i li posem el cos i l'ànima, no?
I és molt fàcil amb elles, la veritat, és que tot està anant superbé. I a nivell personal, què significa per vosaltres ballar per Palestina en un moment com l'actual? Judit, tu, que ets la sociòloga, per favor, xerra un poc. Però has preguntat a nivell personal.
A nivell personal és un esdeveniment el que s'està passant a Gaza que ens ha tocat molt. Soc sociòloga i a més m'he dedicat molt temps a la cooperació. Per mi és com... La meva part de la cooperació és...
és molt important i trobo que qualsevol coseta que podem fer des d'aquí té molt impacte a qualsevol altre lloc i era la manera de poder ajudar d'alguna manera a posar visibilitat perquè també és el que passa a vegades amb les guerres o amb massacres com en aquest cas
que hem estat durant molt de temps cada dia a la tele, a les notícies rebent informació. De cop i volta sembla que hi ha com una mena d'alto al fuego, de no sé què, de pau, que realment estem veient, ja no surt cada dia per la tele, però estem veient que no és cert, que aquella població que ara està patint
Molt, molt al nivell de fa mesos, vull dir, no és que ara alguna coseta, no, no, no, estan exactament igual. Per tant, poder participar o poder dedicar aquest temps a muntar un acte com aquest tan gran, per mi significa poder donar això, des d'alguna cosa local, que és aquí a Rubí, poder donar un cop de mà a una població que està patint en una altra part del món.
I què esperau que s'endugui el públic després de veure Rubí ballar per Palestina?
Home, jo crec que s'emocionaran, no? S'emocionaran de veure tanta implicació, tanta gent, tant de talent, o sigui, tanta gent professional anant allà, doncs això, amb les ganes d'ajudar, no? Veure gent tan bona allà a l'escenari que l'únic objectiu que tenen és el de col·laborar. I jo penso que s'enduran això.
L'entrada, si no va xerrada, costa 10 euros, però la gent que no pugui assistir a l'espectacle pot donar-hi suport d'alguna manera? Què pot fer? Sí, tenim fila zero, perquè puguin aportar la meitat del preu de l'entrada, són 5 euros, i amb això és la manera que poden col·laborar si no tenen l'opció de venir a teatre.
Per acabar, quin missatge us agradaria enviar a totes les persones que ja han comprat l'entrada, però també a totes les persones que s'ho estan pensant?
A veure, jo els diria que és un diumenge a les 12, que jo faig la broma, és l'hora de després anar a dinar, compartir, molta gent ho estan dient, vindrem a veure l'espectacle, després, doncs això és una hora boníssima, no hi ha excusa. Vindran, col·laboraran, 10 euros, doncs sí, són 10 euros, però vull dir que al final el que veuran...
És gent que ho fa superbé, professional, i ho pagaran de gust perquè és això, que veuran un espectacle molt complet, molt maco i que vibra. O sigui, jo crec que notaran l'energia de tota la gent que estem allà preparant tot això.
Quina durada tindrà? No sé si ho heu calculat, si ho sabeu. La idea és una hora i mitja. Però després aquestes coses s'alladen, no? Això al directe no se sap. Com deia la Nessa, tenim percussió en directe, vull dir que si la gent s'anima i no se sap mai això, però no, no. La idea és una hora i mitja, vull dir, és el temps que creiem
que és suficient per poder demostrar tot el que s'ha de demostrar, perquè la gent gaudeixi sense que s'agubiï molt, i és el que diu la Anessa, és a les 12, vull dir, és que no pot ser millor horari. No, no, és una bona hora. Jo abans feia broma, no sé si tindrem sorpreses, tenim alguna cosa especial?
De moment no, eh? Però... Bé, la sorpresa és que s'omplirà la sala. Això segur, segur. Marxarem d'allà supercontentes. Era per si estàveu disposades a improvisar perquè la gent s'animi encara més. Bé, recordeu-nos, perquè a la gent li quedi clar i pugui estar al cas, quan és, l'hora, on i què veuran.
Doncs aquest event tan especial és el dia 22 de febrer, és un diumenge, a les 12. A partir de les 11.30 s'obrirem portes perquè pugui venir la gent i les entrades s'haurien de comprar a través de la plataforma Ticket Ètic,
en el nom de l'espectable, que és Rubí, balla per Palestina, però sí que és veritat que si en l'últim moment algú s'afegeix, tindrem, no moltes, però algunes entrades per poder-les vendre el mateix dia de l'espectacle. El ideal és que vagi directament al tiquet ètic, perquè aquest farà directament la donació de tot el que s'hagi recordat a l'ONG.
És la manera més directa que hem trobat que els arribin els diners. I la manera més transparent, que la gent sap que els seus dobbers van destinats a allò i que no passa per les mans de ningú. Aquesta és la idea. Per això dèiem que no volíem tenir moltes entrades físiques,
perquè igualment sí que a final de l'acte aquests diners físicament li donarem a la Cristina com a representant de l'ONG al finalitzar l'acte, a l'escenari, però perquè sigui el que tu dius el més transparent possible anirà directament des d'etiquet ètic a l'ONG que podrà rebre aquests diners per fer la seva feina tan important.
Molt bé, doncs des d'aquí animam a tothom que el dia 22 estigui allà a les 12 del matí a la sala per veure aquest espectacle. Leila, Nessa, Judit, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. Gràcies a tu. Gràcies. Adeu. Adeu.