S'acosta la primavera i amb ella les activitats al carrer i les activitats de les entitats de cultura tradicional catalana de la nostra ciutat. Aquest cap de setmana, per exemple, aquest diumenge tenim una ballada doble de sardanes organitzada una vegada més pel Foment de la Sardana.
Josep Puigventós, molt bon dia. Benvingut. Bon dia. Aquestes setmanes hem parlat amb els castellers, amb els geganters, totes les entitats. Ara, a la primavera, comenceu a fer activitats durant tot l'any, però les reactiveu o les feu més constants en el temps, ara a la primavera, oi? Sí, de fet, nosaltres en tot l'any no parem. Ja comencem el dia 1 de gener amb el concert de Cap d'Any.
I des de ja fa uns anys acostumem a fer, aquest any, el mes de febrer, ja vam fer fa 15 dies, una ballada de sardanes, també una ballada doble, en aquest cas mediterrani i juvenívola de Sabadell, i la ballada del mes de març, aprofitem més o menys, que és al voltant també del Dia de la Dona Treballadora, i tenim aquesta ballada de sardanes, que la fem doble, i aquest any amb dues coples de primera línia, com són la principal de la Bisbal i la principal del Llobregat.
T'he de confesar que a la redacció, quan van veure la primera vegada ballada doble, dèiem què és això, com som neòfits, en el tema, després van veure que en realitat era, com el nom indica, ballada doble amb dues cobles. Aquesta és la qüestió. Últimament hem optat per fer aquest tipus de ballada, ballada doble, són més atractives, la gent també disfruta més,
I hem vist que ens dona més rendiment, que no pas fer una ballada sola, evidentment també són més cares, però de cara a que hi hagi participació de gent hi ha més participació i per tant optem per, potser hi haurà a l'any un dia menys de ballades, però les que fem majoritàriament intentem fer les ballades dobles. O sigui, qualitat en lloc de quantitat, eh? Exacte. Sí, sí, primer per la qualitat.
Això vol dir que la ballada és més llarga en el temps? Sí, perquè són dues ballades. Aleshores acostumem... Hi ha dues maneres de fer-ho. Una, que a l'hora de començar siguin les dues cobles i es vagin alternant. O la manera que fem nosaltres, si és que a l'hora de començar, en aquest cas, a dos quarts d'onze del matí, ja hi ha una coble. Aquesta interpreta el seu programa que hem pactat.
I després, quan arriba la segona coble, acostumem a fer que dues de les sardanes, les dues últimes d'una coble i les dues primeres de l'altra, siguin les mateixes i les toquin de conjunt. Això vol dir que en aquell moment tenim una coble que en comptes de ser d'11 músics, una coble de 22 músics, amb la qual cosa també el so, tot i que és la mateixa sardana, és més espectacular. Veus una formació, hi ha 22 músics tocant, que per tant també va molt bé.
I a més a més, estava pensant que també serveix per a aquells que potser no arriben a dos quarts d'onze, que es puguin anar incorporant, no? I renovació de gent. Home, dona més opció que la gent tingui previstes d'altres activitats o d'altres propostes, eh? Sí, tinc entès que comencem a dos quarts de dotze, perdó, dos quarts d'onze, fins aproximadament dos quarts de dues, quart d'hora més, vull dir...
que tenim tot un matí amb sardanes i aquesta opció ens dona, com deia, ens dona bon resultat i és l'opció que mantenim.
alguna qüestió destacable del repertori que faran cadascuna de les cobles, que, per cert, són cobles que ja han passat a la infinitat de vegades d'ocacions per Rubí. Sí. El Foment de la Sardana va néixer el 23 d'octubre de l'any 1927...
I ara ja estem preparant el centenari de l'entitat, que si tot va bé començarem el 24 d'octubre, un espectacle que pensem que serà molt maco i diferent del que hem fet fins ara. I sí que hi ha, a part de sardanes, d'autors clàssics i coneguts, com pot ser el Vila de Sau, el Bona Terra, el Saderra, autors actuals com el Francesc Casú, el Marti Munt,
autores, com l'Anna Bat o l'Aurora Bizantini, doncs tenim en aquesta doble ballada i tenim quatre estrenes de sardanes, quatre noves sardanes, que estan dedicades al centenari ja del foment de la sardana de Rubí. D'aquestes quatre, dues les estrenarà la Coula, la principal del Guiobregat, i dues la principal de la Bisbal.
Aquests títols són Centenària Rubí, de Josep Antoni López i Álvarez, La força dels cent anys, de Marcel Artiaga Ibanys. Aquestes les estrenarà la Cobla, la principal del Guiobregat, i la principal de l'Avisbal, estrenarà Rubí de Diamant, d'Aurora Bizantini.
i Cent anys triomfants d'Albert Font. Ja comencem per aquí, quatre sardanes, que en el curs d'aquest any n'estrenarem unes quantes més, i si tot va bé i tal com està previst, en el concert de Festa Major presentarem el primer CD dedicat al centenari de Rubí, en el qual hi haurà 14 sardanes, 3 són ja estrenades de fa cert temps,
i les altres 11 són 11 sardanes noves, 11 sardanes d'estrena. També dic que d'aquest programa, una de les sardanes de conjunt, Matí festiu del Josep Caderra, aquesta sardana va ser estrenada el 20 d'abril de l'any 1947 en els actes que el Foment de la Sardana va organitzar a Rubí amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquesta sardana l'hem recuperat i també estarà enregistrada en aquest nou disc, juntament amb les tres que són ja estrenades, és aquest matí festiu del Josep Saderra, l'ermita de Sant Mús de la Laura Sagalà
i per tu Adela de l'Anna Abad. Aquesta sala també està dedicada a una persona de Rubí i també destacar la programació que habitualment està formada per compositors homes, però també tenim dues dones que penso que són les que més s'interpreten, que és l'Anna Abad, la compositora jove, i l'Aurora Bizantini, que és de la Catalunya Nord,
que ara acaba de... és finalista dels Premis Preludi, que es fa dedicada als autors menors de 30 anys i també és una de les autores amb molt... penso que amb molt de futur.
I és comú això de fer sardanes expressament pel centenari d'una entitat, que no crec que hi hagi gaires entitats sardanistes que tinguin 100 anys. Coincidim que l'any que ve precisament Santa Perpètua també celebra el centenari de la seva entitat.
De fet, com dic, no és molt comú. Fa quatre anys va ser el Foment de la Sardana de Barcelona, després l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, Santa Perpètua, nosaltres i poques entitats més, perquè moltes entitats, a més a més, degut a la Guerra del 36, van desaparèixer.
I es van refundar o van néixer de noves a partir dels inicis dels 40, començaments dels 50. Aleshores, moltes entitats celebren 50, 75 anys, però 100 anys no n'hi ha tantes.
I nosaltres, en aquest cas, el que volem fer és deixar constància d'aquest centenari. Volem que hi hagi sardanes dedicades a Rubí i al centenari de l'entitat. Llavors, contactem amb diferents compositors que vulguin i puguin fer una sardana dedicada a la nostra entitat. Evidentment, tot això té un cost perquè no es treballa de franc, però bé, és un repte que ens hem posat.
i que, ja dic si tot va bé, ja tenim data de gravació del disc i tot, vull dir que tindrem aquest nou CD, que serà el primer acte del centenari, que com et deia abans, començarem el 24 d'octubre, volíem fer-ho coincidint el mateix dia 23 d'octubre,
però el ser divendres vam optar per fer-ho en dissabte i aquest dia també tindrem una ballada a Sardanes, l'acte institucional, i acabarem amb un acte amb el pòquer de canyes, que esperem que agradi. Però fins a arribar a l'octubre encara tenim moltes coses a fer, com serà després la ballada de Sant Jordi, el dia de l'associacionisme, Sant Mús... Ara comença... Festa major, clar, vull dir que...
Només ens queda mirar una cosa, que és la previsió meteorològica, que m'imagino que la portes mirant tota la setmana, perquè avui havia de ploure, finalment sembla que no plourà a Rubí, però demà sí.
dissabte... La portem mirant, jo que dius, a veure, què farà? Ahir al vespre ho estava mirant i semblava que en principi ens n'escaparíem. Podria ser que hi hagués algun plogim, però com que el temps varia i cada dia és diferent, aleshores, doncs bé, és una d'aquelles coses que tenim, mirem que no ens plogui i que ho puguem salvar.
Doncs esperem que sigui així. Josep, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, per avançar-nos aquest aniversari i emplacem a tothom que ens està escoltant que passi diumenge per la plaça Guardiet, per veure aquestes dues cobles, si vol, a ballar sardanes o simplement...
escoltar-les i sobretot aquestes quatre estrenes de Sardana Domènech. Si més no, per la gent, com deies tu, que no és entesa, el fet de... Clar, la cobla és un conjunt que la sonoritat és única,
i, per tant, pot disfrutar, si no ho ha vist mai, de dir, ostres, quin soc que té aquests instruments. I a més a la plaça Guardiet, que és on ho feu a la festa major. Últimament és on fem les ballades, a la plaça del Tor Guardiet, que ens queda la façana de l'església, moltes vegades de taló de fons. Bé, és una plaça que va molt bé.
Doncs que sigui tot un èxit. Ens tornem a trobar per parlar de la resta d'activitats i felicitats avançades per aquests 100 anys del foment de la Sardana. Fins un altre dia, Josep. Gràcies a vosaltres.