Diuen les xifres que hem tingut un dels hiverns més freds dels darrers anys, per això avui a la secció de la Creu Raja volíem parlar de les seves accions quan hi ha aquestes onades de fred. A més a més, estem enmig d'una emergència, en aquest cas per vent, per això volem saber quines són les accions, com dèiem, que porten a terme des de les unitats d'emergència social. Ens acompanya el David Bea i el Carlos Rubio. Molt bon dia als dos. Bon dia. Molt bon dia.
que a més a més avui venen acompanyats del Saïd Ederdouri, que és un dels voluntaris d'aquestes unitats d'emergència social. Hola Saïd, benvingut. Comencem explicant quina és la tasca de la Creu Roja a través d'aquestes unitats d'emergència social.
Clar, la nostra tasca al final sempre és ajudar les persones. Al final el que tenim són les unitats mòbils, que nosaltres li diem UES, que com bé has dit són les unitats d'emergència social, en què concretament a la nostra oficina té un conjunt de voluntariat, que ara mateix són 8 persones voluntàries, i un referent tècnic, que és la Mireia, que avui s'ha escapat i s'ha inventat una reunió urgent i ha dit que no podia venir.
I ha enviat el saït. Correcte, ha enviat el saït. Aleshores, concretament a Sant Cugat, perquè a Rubí, a no ser que hi hagi una activació per part del CECAT, que hi hagi una emergència, com per exemple, quan va haver-hi un incendi d'un bloc de pisos aquí a Rubí, se'ns va activar i bé va anar.
Concretament en aquell moment el que es necessitaven eren mantes i la primera atenció sociosanitària amb aquelles persones. Concretament a Sant Quatre el que fem és quan ens activen per un episodi o de fred o de calor o de vent, nosaltres el que fem és trucar, la referent es posa en contacte amb el voluntariat i si és possible l'activem. Depèn de l'hora del dia doncs serà més fàcil o més difícil.
Concretament nosaltres ara mateix el que tenim conveniat és fer un seguiment de les persones que detectin els serveis socials de l'Ajuntament de Sant Cugat per fer-s'hi un seguiment. Hi ha dues persones que concretament són persones que estan sense llar, visquem com poden o malvisquem com poden,
al nostre municipi i a nosaltres aquestes unitats surten quinzenalment més o menys i els fan un seguiment per veure com estan i el que fan és una escolta activa que és humanitzar aquesta sensació que tenen que estan fora del sistema que són com una pel·lícula que és molt bona que és Invisibles que se senten invisibles
Doncs la feina del voluntari és això, apropar-se, parlar amb ells, veure què necessiten, malauradament no sempre els podem donar tot el que voldrien, que principalment és un lloc on dormir, això no podem fer-ho, però sí apropar-los alguna beuda calenta o alguna cosa per poder menjar aquell dia, si necessiten un sac de dormir, una manta, això ho explicarà molt millor el Saïd que és el que ell fa.
Hi ha vegades, si hi ha una emergència, com bé he dit abans, sortim a veure si estan bé, si no estan bé, alguns tenen telèfon, altres no, perquè també els podem fer seguiment telefònic, i altres és presencial. Si, per exemple, manifesten que per problema de pluja o quan hi ha molt fred necessiten un lloc per dormir, a l'Ajuntament de Sant Cuat té conveni amb...
Hi ha un conveni als centres d'urgències socials de Barcelona en què a través de la policia local de Sant Cugat ells fan la derivació. Nosaltres detectem, passem l'avís i ells serien qui fan el transport, o sigui, portar aquestes persones per poder dormir en aquest refugi.
I els problemes detectats són molts, o sigui, nosaltres tenim usuaris que venen allà, de fet hi ha alguns que o fan una recerca de treball perquè els hi posem a disposició uns ordinadors o a carregar el mòbil,
o simplement a poder parlar una estoneta amb nosaltres, clar, quan aquestes persones, per exemple, se'n van a dormir una nit fora perquè ha plogut, doncs quan tornen no troben res de les seves pertinencies perquè algú o se'n malvest o algú ha decidit que ja no eren de l'altre sinó seves. I aquesta angoixa d'estar totalment portant a sobre els documents, allò que ho tenen, que després ho perden, doncs ho passen realment malament.
I la feina més o menys és humanitzar aquestes persones que estan malvisquent o que estan passant per una situació. Mil situacions, a vegades són patologies mentals, altres són econòmiques, altres simplement que ho escullen. Cadascú té mil històries i algunes van posar els cabells de punta.
La feina que fa el Saïd em sembla una feina extraordinària, de certa dificultat, perquè has de fer una mica de tot. Has de fer de psicòleg, d'acompanyament, de vegades quasi d'investigador, no? Sí, exacte.
Explica'm una mica com és aquesta feina, perquè al final el que explicava el David, el que tu fas és anar de tant en tant a veure aquestes persones que viuen al carrer. Imagino, Said, que ara te reciben bien, però la primera vegada que fuiste dijeron, i este que viene aquí, no?
No, no lo aceptan. La verdad dicen que en la OES no trabajan con ellos los moros ni árabes. Solo trabajan los españoles, pero no al revés. Aquí, quien puede dar una mano, se lo da. Y es así. En la calle necesitan dos manos, no solo una, ¿sabes? Porque no tienen los pobres.
¿Y cómo consigues que al final te cuenten cómo estás, poder hacer seguimiento? Porque yo me imagino que la primera vez seguro que dicen no quiero hablar con nadie o no lo ponen fácil, pero estoy segura que ahora hay gente que ya te espera o te conoce o dice, vienes ahí a ver qué tal estamos. Ahora sí, me conocen porque llamo y ya me conocen y sí, y hago con ellos y quedar con ellos para dar los alimentos...
y a ver cómo están, y a ver dónde duermen, porque cada vez cambian de sitio, a veces las echan la policía, a veces vicinos, a veces pasan cosas, a veces el sitio no es para dormir. Claro. Y bueno, tengo que verlos cómo están, es como una parte de familia me sienten, ¿sabes? Que me ven y son marroquí como ellos, a veces encuentro algerenos, de todo lo...
extranjeros y toda la humanidad, pero...
Sí, como siempre, es que le hace falta más mano, la verdad. ¿Qué es lo que más te piden o qué es lo que más te preguntan? Porque me imagino que a veces ni siquiera te piden nada, ¿no? Simplemente hablando contigo y contándote cómo están. Tú eres el que les sugieres. ¿No te iría bien eso? Sí, pero es que el problema no viene todo de mí. Yo solo ayudo. Ellos piden, pero lo que piden es mucho.
Sí, claro. Ojalá pudieras tú llevarles a cada uno de ellos. Y del cero al diez no se puede ir. Claro. Se tiene que ir a poco a poco. Ellos piden una bebida, dónde beber y eso, pero eso ya se tiene que luchar un poco también. Y hay personas que no te dan la mano. Le das la mano, pero no te dan. Y luego no recibes nada de ellos. Y a veces te mienten por los documentos y a veces no te quieren dar los documentos. Y así se queda la mano corta.
Vaya trabajo difícil que te has buscado y encima voluntario. Bueno, es que a mí me gusta ayudar, pero si no me das la mano no puedo hacer nada.
Bueno, y me imagino que para ti es fácil empatizar con algunas personas que vienen de fuera porque piensas, ostras, pues yo también vine de fuera, ¿no? Me hubiera gustado que me hubieran echado una mano como yo estoy echando ahora, ¿no? A mí me han echado mano y bueno, y lo digo ahora a la Carlos Roja muchas gracias, me han echado mucha mano y yo le digo a las personas que que porten bien y que
I que poden millorar, no? Sí, se puede millorar, solo que es un poco de paciencia y ánimo. Abans dèieu, de vegades s'activa per una emergència. Ara no em refereixo tant a les persones que poden rebre l'ajuda, sinó als veïns o a les persones d'una població que en algun moment, perquè quan veiem persones que estan sense llar,
de vegades no saps com pots ajudar. I de vegades a la via pública jo m'he trobat amb situacions molt concretes, que veus una persona que creus que no està bé i dius, i ara aquí truco, no? Perquè no és un tema per trucar a la policia, perquè aquella persona no està fent cap delicte, però potser et preocupa el seu estat de salut, etc. I quin seria el recorregut, o quin és el que podríem fer? Perquè...
Policia local. Totalment. No perquè vinguin a renyar-los ni a multar-los, sinó perquè ell estava en el procediment i aleshores igual la policia local faria el contacte amb els serveis socials. La persona referent a cada municipi s'organitza d'una manera. Jo parlo com a Sant Cuat. A Sant Cuat sí que hi ha una persona referent que treballa amb les persones que estan sense llar i aleshores els arriba aquesta activació per part d'un ciutadà que ha passat per ella i diu, doncs hi ha aquesta persona que necessita això.
I aleshores o bé es desplaça aquesta persona o bé ens truca nosaltres perquè si podem anem a veure-la o la incloguem en aquest llistat que després rebrà el Saïd per anar-la a visitar el dimecres a partir de les 7 de la tarda. Però el procediment sí, policia local. Però no l'objectiu que vagin allà a fer-los fora, sinó que a vegades la policia també està per ajudar el ciutadà.
És que a mi m'ha passat, eh? Ens ha passat el grup de veïns decidint, i a on truquem? Truquem directament a la Creu Roja? Depèn de les hores. El que dèieu, depèn de les hores. No pots trucar perquè no és una bona hora, però a la mateixa vegada dius, clar, però no trucaré a la policia perquè sembla que el que estic dient és que aquesta persona està cometent un delicte i no és el cas. Doncs no. No, no, és aquest el camí, eh? És aquest el camí.
O sigui, nosaltres, si parlem de fa molts anys enrere, sí que teníem dotacions de voluntari, que feien guàrdies els caps de setmana, que venim d'aquí, jo almenys. Però ara això no, s'ha professionalitzat bastant i aleshores tenim com un horari d'oficina.
I aleshores, en el cas de... La Creu Regia és una entitat absolutament camaleònica i que s'adapta a les necessitats del moment, quan va passar la pandèmia, quan ha passat l'apagó, la pagada aquesta generalitzada, sí que canviem la nostra estructura i tornem als nostres orígens.
Però si no, per la nit no trobaràs ningú. Parlo de Sant Cugat, l'Autonòmic a Barcelona tindran altres horaris, però nosaltres a Sant Cugat o a Rubí, que el que tenim és un punt d'atenció petit onet i que obrim tres dies a la setmana, doncs no ens trobaràs. Per tant, si detecteu alguna cosa així, ostres, policia local, sí.
Aquestes unitats d'emergència social sí que he vist alguna en acció i van superpreparades, és a dir, o força preparades en aquell moment per quan una d'aquestes persones té una necessitat, moltes vegades directament els hi podeu donar allò que necessiten, roba de bric i tot això.
Sempre surten, quan hi ha onades de fred i onades de calor, en aquest cas de fred, sí que sempre surten preparats amb mantes, amb sacs, amb coses que els puguin servir.
I aquests voluntaris van també amb aquesta unitat d'emergència? Clar, són els vostres referents, no? No, la feina del voluntariat és superimportant. Jo, de fet, soc tècnic de voluntariat de l'oficina i són ells els que al final...
porten aquesta activitat i els que fan el gruixut d'aquests vincles de donar les coses i no només donar el que deia el Said, una mica de fer l'escolta activa i que ells puguin fer la seva feina.
És veritat que jo sempre animo la gent que vingui a fer voluntariat amb nosaltres perquè em sembla que és molt enriquidor i pots treure moltes coses bones d'aquesta feina. Si volen fer voluntariat, jo estic disponible al meu correu carlos.rubio.org i allà podrem fer activitats com les que fa el site.
De fet, com comentaves, Belén, nosaltres tenim una plataforma monetària de la Creu Roja i aleshores, quan arriben aquestes temporades de fred, doncs rebem sacs que són nous per estrenar, mantes... I amb la detecció o bé de serveis socials o bé dels voluntaris quan van a fer el seu recorregut, doncs detectem. Aquesta persona ens demana un sac perquè ha plogut i se li ha mullat o perquè mil coses. Doncs sí, sortim preparats, evidentment amb la nostra farmaciola, perquè venim d'on venim i això amb la Creu Roja i això no perdrem mai...
Però després ens adaptem una mica amb els quatre productes d'alimentació, els quatre productes per fer el fred i doncs almenys aquella nit els hi solucionem una mica. Desgraciadament la valeta màgica no la tenim i arribem on arribem, però és un granet d'arena que fem.
Perquè, clar, abans em sembla que ho apuntava, les persones que viven en la calle poden ser per molts motivos, no? Supongo que te encuentres amb un montón de motivos, des de la persona que prácticamente vive en una ciudad, però que s'ha quedat sense recursos i que segue vivint, però inclús persones que estan de pas, no? Persones que van a un altre lloc...
Las necesidades me imagino que son diferentes, ¿no? Sí, hay muchas situaciones y hay máximos son de drogas, la verdad. He visto personas que no pueden con su vida porque consumen cosas que son caras, ¿sabes? Si la comida no es cara, digo yo, ¿sabes? Por una barra de pan por 50 centímetros no es una cosa de...
de 20 euros o 30 euros. ¿Sabes? Porque estás luchando de algo que no tienes tú. ¿Dónde vas? Claro, pero no debe ser muy fácil convencerlos de que lo podrían hacer de forma diferente, ¿no, Said? Claro. La persona primero se tiene que cambiar lo que tiene él para que pueda cambiar su vida.
Y cuando te encuentras a esas personas que cada una tiene una situación diferente, por cierto, aprovecho para preguntaros a todos, ¿es una sensació la Catanim o realmente hay más gente, vemos ahora más gente en la calle?
Jo crec que és una sensació particular meva, jo crec que tornem a reviure aquesta gent de veure, buscant els contenidors, dormint al carrer, sembles que a Rubí i a Sant Cubat no hi ha, doncs hi ha, jo n'he vist. Si baixes a Barcelona, jo crec que encara, si baixes als voltants de Plaça Catalunya, doncs sobta molt, però jo que l'estiu passat vaig a Estirlanda, també veus allà gent tirada, o sigui que no és una cosa nostra, jo crec que a Europa...
tenim aquest problema i que va a més. Jo crec que va a més. Desgraciadament, és molt fàcil passar a l'altre costat. Problema de consums tòxics, com deia el Saïd, o per patologies mentals, o per perdre la feina.
hi ha mil coses i la gent no t'explica. Hi ha vegades que hi ha gent, com deia, que tenen por per mil històries o perquè tenen una situació irregular o per mil històries o perquè els busca la policia o vés a saber. Però hi ha gent que no t'explica ni que has de veure tu o suposar tu que hi ha coses que costa molt per poder treballar i poder ajudar-les que no totes desgraciadament no aconsegueixen a sortir d'aquest pou que és fons negre i fosc
Sortir d'allà costa molt i a vegades són dels... Al principal passaran de fer ells ajudats, però l'han de fer ells reconèixer que tenen un problema. Si no difícilment, si no se deixen ajudar alguns, doncs és molt difícil que surtin.
Aquesta setmana, o fa uns dies, s'ha tret un assentament a Barcelona de persones sense llar i una de les coses que sobtava és que potser fins ara pensàvem que eren persones soles, que s'havien quedat sense feina, però pràcticament comencem a parlar de parelles i famílies que viuen al carrer. És a dir, que és un problema que s'estén més enllà d'una persona que té un consum de tòxics. És com deia David, un pou...
molt fosc, però és molt fàcil caure en aquest pou. Intentem donar aquestes solucions i fer una mica de feina en això.
Ens queda pot temps, però entenc que un cop es detecta la situació, hi ha casos en què es poden ajudar i casos en què no, com deia el Saïd, algunes me'n den la mano i altres ni queren parlar-me, però en alguns casos sí funciona l'altre suport que feu més enllà de l'emergència de la nit, és a dir, que puguin venir a la Creu Roja a carregar el mòbil o a entrar a un ordinador per buscar feina, perquè de vegades és molt fàcil caure
i relativament fàcil o amb una mica de suport tornar a recuperar-se. Aquest feedback que tenim amb el voluntari ens traspassa a vegades necessitats. Aquesta persona necessitaria això. Doncs veiem si és possible o no. Si és possible, li facilitem. La coordinació és molt important entre tots els serveis que tenim.
Said, alguna cosa a decir antes de acabar? Tú que te mueves con esas personas y que hablas con ellas, no a diario, pero sí una vez a la semana, ¿qué podemos hacer como sociedad para ayudar a estas personas?
Es que primero tienen las personas, primero se tienen que dar la mano y luego nosotros, ¿vale? Y es eso. Primero ellos y luego nosotros. Si dan ellos primero la mano, nosotros siempre damos la mano. Y Corroja siempre da la mano. Pues convenceles, hombre. Yo creo que vas a convencerles. Sí, sí. Tenemos personas que los entendemos y vamos muy bien con ellos. Y hay personas que son un poco difíciles.
Pues muchísimas gracias a los tres para habernos acompañat avui y explicarnos aquesta part de la vostra feina. Gracias. A vosaltres. Adéu.