L'historiador Rubinenc, Eduard Puigventós, fa avui a les 6 la conferència del moviment Rabassaire Rubí, a càrrec, com dèiem, d'aquest historiador local i organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. Parlarà dels segles de finals del segle XIX i principis del XX. I ja el tenim a l'altra banda. Eduard, molt bon dia, benvingut. Hola, bon dia, moltes gràcies.
És curiós que coincideixi, la xerrada ja estava... La conferència ja estava preparada per avui, però és curiós que, en plena revolta pagessa, doncs tinguis aquesta conferència. Dos segles després de l'inici d'aquest moviment sindical de la pagesia està més d'actualitat que mai, tot i que m'imagino que hi ha moltes diferències entre el moviment actual...
el moviment sindical o el moviment d'organització actual i el moviment rebassaire.
Hi ha moltes diferències, però en realitat la rel, diguéssim, és la mateixa. És un descontentament per la gestió que es fa del territori, per la gestió que es fa dels contractes, per la crisi que viu permanentment la pagesia. Vull dir, en certa manera, la revolta pagesa d'aquests dies són hereus dels rebessaires del segle XX, que alhora són hereus d'aquells rebessaires del XIX,
que també tenen diferents tipus de problemàtiques. Una vegada vaig sentir que se n'enfotien, que deien que els pallasos estan en crisi des de Dam i Eva. Dius, bueno, quasi, quasi. Perquè mai va bé. Però és que realment cada època té els seus condicionants i cada època té les seves solucions o les seves protestes i els seus moviments.
Expliquem així, de forma fàcil, a la conferència ja ho explicaràs més àmpliament, què va ser el moviment Rebassaire.
Mireu, això, el moviment rebessaire té relació sobretot amb la vinya. Com la majoria d'oients sabran, doncs clar, Rubívia ha tingut un passat vinícola molt, molt destacat, molt important. I al segle XVIII hi ha un gran canvi, que és que es comencen a canviar els contractes. I els contractes es popularitzen uns contractes que en diuen de rebessa morta, que és que quan es planten els ceps,
es considera que es manté el contracte en vigor fins que dues terceres parts d'aquells ceps són morts. Però, clar, què passa aquí? Aquí comença a haver-hi petites trampes. Si jo faig una cosa que se'n diuen els colgats o els capficats i aquests ceps els vaig mantenint en vida i no s'acaben de morir, jo puc anar allargant aquest contracte.
Però, clar, les condicions en 50, 60, 70, 80 anys canvien molt. Inflació, valor de la terra, valor del producte... Per tant, hi ha una disputa entre els propietaris que volen extingir aquest tipus de contractes i els pagesos que volen que s'allarguin o que volen tenir accés directe a la terra. I això, que el segle XIX té una sèrie de condicionants,
el 20 en tindrà uns altres. I és bàsicament les disputes sobre qui ha de tenir el domini de la terra, per quants anys, en quines condicions i què s'ha de pagar. I això mobilitzarà molt els pagesos, però també mobilitzarà molt els propietaris que acaben creant allò que se'n va dir l'Institut Agrícola, el IACSI, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Que al final, ho dic perquè aquells que ens estan escoltant o mirant des de casa poden pensar...
I per què el moviment Rebassaire va ser tan important més enllà de la pagacia? Doncs home, a l'inici del segle XX, perquè va servir per...
allò que es va fer de la redistribució de la terra, que al final era el que demanaven en aquell moment. Diguéssim que té uns condicionants socials, polítics i econòmics. Econòmic claríssimament, això que dèiem de què s'ha de pagar, si es fa en part, si es fa fixa...
Però després hi ha una sèrie de condicionants, perquè si la vinya no funciona, la classe principal, o sigui, estem parlant que potser a Rubí un 75-80% de la gent vivia de la vinya. Hi ha moments en què el 90% del territori de Rubí està cobert de vinya. Per tant, si la vinya no funciona, com va passar a finals del 19 amb la filoxera, per exemple, que es mouen tots els ceps,
hi ha una crisi econòmica i social i política molt destacada. I potser la gran diferència del segle XIX amb el segle XX és que el segle XIX, els rabassaires, tot just es comencen a organitzar i tenen aquestes reclamacions, podríem dir, només econòmiques.
En canvi, quan arriba el 20 s'han convertit en un gran sindicat de classe, podríem dir. No és el sindicat, podríem dir, dels jornalers, com podria ser la CNT o industrial, vaja, sinó que és el gran sindicat agrari de la pagesia catalana, que defensa aquells que no tenen accés a la terra de manera directa
però que els agradaria, amb una vinculació molt clara a partir dels anys 30 amb Esquerra Republicana, amb el moviment catalanista i amb una sèrie de reclamacions que poden semblar fins i tot de caire comunista, de dir la terra per qui la treballa, que és un dels lemes, com fer-ho per redimir, per comprar la terra. Per tant, va molt més enllà
d'això que dèiem. I amb una altra derivada podria ser que, clar, no només és un sindicat, sinó que, a més a més, formen cooperatives, podríem dir. Comprem tots els sulfats, els remeis, la producció o la venda, tot ho centralitzem, ho gestionem i d'aquesta manera podrem obtenir més benefici. Diguéssim que té com moltes derivades i és un conflicte que s'allarga durant cent anys, potser, vull dir que realment és molt important.
Parlaràs del moviment Rebassaire a Rubí. El que potser no sabíem és que va ser força important. Per lògica, pel que deies, perquè Rubí era de vinya, per lògica podíem intuir que va ser força important, però no que teníem figures destacades després a nivell català. Explica'ns qui va ser Josep Malet.
Sí. Al segle XIX, un de les primeres sindicats rebessaires que hi ha a Catalunya, que és el de Rubí, també agafa gent de Sant Cugat o gent de Castellbisbal, però bàsicament són rubinencs, són els primers segurament a plantejar a l'Estat què s'ha de fer. A més, és un moviment que coincideix en el temps
En l'implantació de l'estat liberal, els primers mapes de millorament, per exemple, qui té què i qui ho treballa i què s'ha de pagar. Bàsicament és un tema de fiscalitat. Les contribucions, com s'han de fer? Per tant, és un moment interessant des d'un punt de vista econòmic i social i polític, també.
En aquest cas, la cosa no surt bé perquè el governador militar i civil decideix que aquesta societat s'ha de dissoldre, però apareix la figura del mossèn Malet.
és un personatge molt interessant perquè és un capellà, en un moment de carlinades, és un capellà que no és tradicionalista, al contrari, és més aviat liberal, que té preocupacions pel que fa a l'educació, al benestar dels seus conciutadans, i és el primer que escriu un tractat per intentar esbrinar quins són els orígens d'aquest conflicte rebessaire
quines són les seves propostes i com s'hauria de solucionar. O sigui, té les dues vessants. La vessant de dir, fem una anàlisi de com està la situació i fem una anàlisi de com es podria solucionar. I és un tractat que el que fa és defensar els rebassaires robinecs, no els propietaris, com en principi podríem imaginar-ho, sinó al contrari, defensar aquells pagesos que estan treballant la terra i que al final són els seus feligresos, segurament.
Però és curiós perquè no teníem aquest coneixement que Rubí va ser tan important, podríem dir, és curiós, que en la història del moviment sindicalista de Rubí no ens hem de fixar només en el segle XX i en l'època més industrial, sinó que va haver-hi un precedent important, pel que explicaves. Exacte.
Sí, sí, i si tiréssim enrere, que és un tema que no desconec gaire, però els remenses a l'edat mitjana també, diríem que sempre hem tingut un, crec que un component reivindicatiu, potent, que moltes vegades potser no l'hem conegut. Però és d'això, els primers sindicats agrícoles del país són aquí, aquí, Rubí i Artés, diria, si no recordo malament. I passa que la cosa no surt bé.
Però, per exemple, també hi ha la Unió de Viñeters de Catalunya, la Lliga de Viticultors, vull dir que abans no arribem a la Unió de Rebassaires, que això ja és als anys 20. A Rubí ja s'han fet una sèrie de progressos i s'han fet una sèrie de passos i, per tant, no ens ha d'estranyar tampoc que quan es funda aquesta Unió de Rebassaires, que és molt forta els dos vellesos, és molt forta el Penedès, la part alta del Llobregat, que és la zona més tradicionalment de vinya,
sobresurten un parell de personatges en el cas de Rubí, que són el Pere Aguilera i el Pere Esmandia, que acaben sent secretari i vicepresident d'aquesta Unió de Rabassaires. És veritat que això també, el que dèiem abans, també coincideix en un altre moment d'un associacionisme molt potent, no només pel Centre Democràtic Republicà, sinó per tot allò, per exemple, que hi ha al voltant, des dels grups d'esperantistes, els grups de teatre, els grups d'educació d'adults... Per tant, vindria a ser...
no un moviment més d'aquest conglomerat, però sí que al final va tot en la línia de justícia social, accés a la terra, educació, cultura, que totes aquestes reivindicacions que s'allargassen des del 19 i que quan arriben al 20 exploten o implosionen i tenen una sèrie de components que el fan diferent. En aquest cas és un sindicalisme darrere l'agrària
que intenta donar resposta a les grans preocupacions d'una bona part dels rubinecs. I podríem dir, a banda de mantenir aquesta part de personatges històrics, podríem dir que en el rubí actual hi ha algunes coses que perduren d'aquella època? Perquè feia referència, per exemple, al Centre Democràtic Republicà i ni això.
Sí, clar, és difícil, se'm fa difícil de dir aquesta pregunta. Des d'un punt de vista agrari, segurament no, perquè ens queda molt poca pagesia, tot i que, si no recordo malament, el Quico Balcells està ficat també a l'Unió de Pagesos, per tant, vindria a ser el nostre representant en aquest sindicalisme agrari, diguéssim. L'únic pagès que tenim a Rubí. Un dels pocs pagèsos que tenim a Rubí.
La vinya també és molt testimonial, a part de la vinya del Patillas i de la vinya de l'Òscar Puig, poca cosa més hi ha. Però això també es deu als canvis de transformació social i econòmica. Segurament aquest sindicalisme agrari no, però el sindicalisme des d'un punt de vista industrial segurament sí, perquè a principis del segle XX també és molt important.
Per tant, en aquest cas la figura del Josep Palet o la figura de les diferents entitats o sindicats que es formen des d'un punt de vista anarquista republicà ja des dels anys 10, els anys 20, els anys 30, que són molt potents i que acaben recuperant-se a partir dels anys 60 i 70, segurament des d'un
És una òptica més clandestina, primerament, a través de grups cristians i grups revinculats al PSUC i que fa aquella gran explosió als anys 70 i 80 amb les vagues, les reivindicacions, al final com tot el país. I al final una ciutat que és totalment agrícola i que passa a ser segurament la ciutat més industrialitzada del país arrossega una sèrie de problemàtiques també pròpies del context i del moment.
Tot això és el que explicaràs aquesta tarda, deia, a petició de l'Aula d'Extensió Universitària, que sempre estan molt preocupats per tractar temes històrics, tot i cada vegada també d'actualitat.
A les preguntes sortirà també una mica tot el tema de l'actualitat, perquè al Capdavell, com deies, no hi ha moltes diferències entre el que demanen ara els pagesos. Al final és de quina manera s'organitza el territori i es gestiona i, una vegada més, un tema de preus. És a dir, que dos segles més tard res ha canviat o poca cosa ha canviat. Sí, sempre ens ho paguem amb les mateixes pedres, eh?
Absolutament. Eduard, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, just abans d'aquesta conferència. Que vagi molt bé aquesta tarda, perquè és un públic certament exigent, eh? Per tant, és bastant probable que hi hagi moltes preguntes, oi? Anirà bé, anirà bé, anirà bé, això. Fins un altre dia, que vagi bé. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.