El Centre d'Estudis Rubinenc s'organitza el primer diumenge de cada mes. Visites a l'ermità de Samus. Aquest diumenge és el primer dia del mes de febrer. Per tant, toca visitar. Ens acompanya el Quico Buel, que és un dels responsables d'aquest projecte. Hola, Quico, bon dia. Bon dia, Valent. Gràcies per convidar-nos.
La primera cosa que volem dir és que les restriccions per no anar a les zones naturals no afecten a l'ermita de Sant Mús, eh? Correcte. Doncs van tenir aquest problema al desembre, que era molt recent tot, i molta gent va creure que no es podia arribar perquè estava en zona rural. Però, evidentment, a Sant Mús es pot arribar en carretera, en cotxe, caminant. No cal travessar pel mig de la muntanya, amb la qual cosa no s'està incomplint la normativa.
I es pot arribar tranquil·lament. És a dir? Amb cotxe, amb bicicleta, caminant... Anava a dir, donem-li la volta. Una de les poques coses que podeu fer a l'Urbe. Efectivament, una de les poques coses que et pot fer. Sí, senyora, sí. Explica'ns en què consisteixen aquestes visites que feu un cop al mes, el primer diumenge de cada mes, i que podríem dir que som gairebé personalitzades.
Gairebé, perquè tothom que arriba tenim un horari d'11 a 1, però evidentment els caminants, les persones que volen visitar, arriben en aquest espai. Arriba una parella, arriben 4 o 5 persones i les persones que tenim voluntaris, jo, el Pere i altres persones que normalment som els que estem als domenyes, som els que oferim...
Obrint la porta i la gent comença a entrar i comença a mirar i molts comencen a preguntar, evidentment. I a partir d'aquí, amb la informació que tenim, es pot explicar la història de l'ermita, es pot explicar les pintures que estan barroques, què volen dir...
Es pot explicar també la festa dels xatos, d'on ve, tota una sèrie de preguntes que surgeixen de persones que millor fa anys que no anaven, o no han anat mai, o havien anat a la seva joventut, i tornen a obrir i sempre es diuen, ostres, sempre està tancat i és una alegria que com a mínim un cop al mes es pugui obrir.
I a partir d'aquí també ens expliquen les seves anècdotes, anècdotes que també serveixen per afegir les coses, perquè hi ha coses molt interessants que afegim també a coses a explicar.
Què té aquesta ermita que la converteix en un espai tan important històricament per a la ciutat? Doncs que és l'única ermita que queda en peus a Rubí. No hi ha més. S'estila de Sant Genís, que malauradament ja no existeix. Són quatre pedres? Quatre pedres. I és l'única ermita que tenim en peus i que cal conservar perquè té el seu interès. El seu interès històric, el seu interès artístic, patrimonial. No és que sigui una meravella, però bueno... Bueno, si és una meravella, eh? El que passa és que...
Per Rubí és una meravella Per Rubí és una meravella Perquè de vegades quan tens una cosa A casa molt de temps No li dones importància I potser Vas a visitar un altre lloc I veus un altre ermita Que és igual Que la de la teva ciutat Però com la tens allà No té importància No és important
Vosaltres esteu molt capficats en que tothom reconegui la importància i sobretot en conservar-la. Precisament per això que deies, no? Perquè per una ermita que ens queda bé, doncs conservem-la, no? Com van aquestes feines? Sí, bueno, l'any 2007-2008 a la parròquia vam fer tota una feina, un treball de...
de mantenir menció de reforç de l'ármitre. L'ármitre s'estava obrint, havia esquerdes, i es va fer tot un reforç metàl·lic, amb una cimentació, tot un reforç de ferro metàl·lic, tant per dins com per fora.
I això ha eliminat humitats i ha reforçat l'àrbitre de manera que no té cap perill actualment que es pugui començar a caure de taulada les parets. Està totalment reforçat i totalment en condicions de visitar i de fer-ho servir habitualment.
Però necessita d'un manteniment, entenc. Necessita d'un manteniment. Un manteniment que, bueno, el Masovell, Joaquim Odena, aquesta persona aquest, fa el manteniment mínim que es fa. Es neteixar de tant en tant, obrir de tant en tant, però realment és això. El centre d'estudi, si vols, comencem a... El que ha fet és tota una feina de neteja
i de preservació. S'ha fet un procés de neteja, desinsectació i conservació dels elements patrimonials, sobretot de fusta. S'ha fet un treball, una feina per part de l'Abel i per part d'algun voluntari més.
les portes, una barana que hi ha al cor i a l'altar, doncs s'ha fet tot un procés d'aigua, amb els líquids hi ha uns components determinats, s'ha fet tot un procés que s'ha desinsectat, ja em saps que hi ha uns... Sí, les termites, suposo, no? Les termites, sí, doncs em sembla que es diu cors, es posen dintre la fusta i comença un procés de destruir, i doncs això en principi hem d'intentar parar-lo com mínim, em sembla que s'ha aconseguit,
I estem aquí, després també hi havia moltes runes dins, sota una escala que anava al cor, hi ha un pou a la sacristia que també hi havia moltes runes, i dintre d'aquestes runes han sortit moltes peces, unes peces de vidre, unes peces de porcelana, que ara tenim posades a unes vitrines, que és una de les altres coses que hem fet nosaltres,
hem portat uns mobles antics de finals del segle XIX i principis del segle XX donats per Pere Abel, els ha donat al centre d'estudis i nosaltres els hem col·locat a la sacristia. I dintre d'aquesta vitrina de vidre es poden veure totes les peces que han sortit, que estaven allà amagades per llençar l'escombraries pràcticament, i s'han volgut recuperar, són peces de principis del segle XX, fins del segle XIX, i té el seu interès.
Estava pensant, ja em veig jo historiadors traient runes per trobar literalment el material. Sí, sí, senyora. Amb el traje, no, amb el mono de traje i pedapols, si puc treure. Escolta, teniu més projectes per aquesta ermita, oi? Sí, tenim projectes, sí. De moment el que tenim és una exposició de fotografies i exposició de quadres a la sala d'exbots,
és on estava antigament l'Exbots, no sé si ho cal explicar-lo, és amb totes unes peces que eren com quan una persona tenia un miracle, o sigui, no considerava que havia tingut un miracle o una llum de Sant Mús, doncs feien ofrena d'unes peces, podien ser de cera, podien ser unes aquarel·les, uns quadres petits,
el tratge de núvies, palmons, tot això eren ofrenes que feien i s'escol·locava tot a la sala d'aquests vots. Això es va buidar en el seu moment perquè estava tot molt fet malbé i ara l'han recuperat i hem fet una exposició de fotografies i de quadres. La intenció és adequar aquesta sala d'aquests vots, no té llum actualment, l'única llum vent a la finestra que quan es fa de nit no es veu res,
Volem posar llum per tant a la parròquia i em sembla que està disposada a posar llum. També volem que la finestra que està oberta, només era una malla metàl·lica, doncs que estigui també la possibilitat de tancar i obrir amb una finestra. I bé, d'aquesta manera fer una sala d'exposicions
i inclús intentar recuperar algun d'aquests esbots, que com que no siguin originals, estem treballant a aconseguir les que són les quadres petitons. Jo he tingut un miracle perquè ha caigut un llamp i ha salvat del llamp. Nosaltres vam fer un petit quadre i aquest quadre es penjava. Això es va retirar. Alguns de col·laboradors del Museu de Rubí té quatre,
però al Museu Etnològic de Barcelona de Montjuït hi ha 11. I estic actualment en converses amb ells de manera de poder aconseguir com mínim les fotografies i a veure si amb el futur és possible aconseguir, si no permanentment, poder aconseguir temporalment algun d'aquests per fer una exposició d'aquests bots que hi havia antigament a Sant Mús.
La idea que teniu és no només mostrar l'ermita, que ja té el seu interès, sinó anar fent activitats allà i, sobretot, obrir, encara que sigui un diumenge al mes, per mantenir-la viva, perquè al final segur que hi ha molta gent que va passejar per la zona i diu, ah, i això no està obert o no la puc visitar, que passa a moltes ermites. A més a més, el dia gran, diguéssim, és el dia de...
dels xatos, que sí que hi va tothom. Sí, exacte, el dia dels xatos, o festa de primavera, que també diuen, va molta gent, està organitzat per els bars d'ençà i per el Foment de la Sardana, i és l'únic dia que realment s'obria l'ermita al públic, que està bé, però feia la missa, portava el sant de plata que tenim a la parròquia, però la nostra intenció és que, a més a més, d'obrir un cop al mes, i obrir-ho per tots,
i intentar dinamitzar l'ermita una altra vegada. Com volem dinamitzar? Això són projectes, que estem encara en converses amb la parròquia, que és, volem fer, a part d'exposicions, fer concerts. Una manera de dinamitzar, periòdicament es podia fer concerts, no evidentment,
Un concert de rock, però concerts de corals, concerts de guitarra, solistes que podien actuar. I aquesta és la nostra intenció. Tot això és un projecte que hem de parlar i veure la parròquia fins a quin punt ens deixa l'ermita per fer aquestes activitats. En principi, estan oberts, però cal tenir una conversa sèria i veure fins a quin punt el que no podem fer dins de l'ermita.
És que al final l'ermita de Sant Mus, tot i que és patrimoni de la ciutat, és propietat de l'Església Catòlica. Per tant, per molt que vosaltres com a historiadors i persones que volen preservar la història de la ciutat tingueu molt d'interès,
Al final, en certa manera, li he de demanar permís al propietari, no? Ten en compte que l'ermita encara està sacralitzada. Bé, encara. I està sacralitzada, vull que és un lloc de culte. I es fan misses. No és un lloc com altres esgleses que han sigut desacralitzades i llavors sí que queda lliure per fer aquesta sacralitzada. Amb la qual cosa hem de controlar una miqueta les coses que es fan a dins. No es poden fer qualsevol cosa.
Però és un espai tan emblemàtic, tant a dins com a fora. I el so per fer aquestes coses va molt bé. En petit format està molt bé. Hem fet alguna vegada alguna cosa i realment el so és adequat per al tipus de concerts.
també caldria posar cadires, bé, també hem de coordinar la parròquia, intentarem també implicar l'Ajuntament, de manera que si es pot deixar permanentment cadires d'aquestes plegables, per poder posar, i no cal que cada vegada que hagi qualsevol activitat, doncs pujar i baixar cadires, es pot...
Però tot això són projectes que t'estic dient, però encara no s'ha parlat. Estem en negociació. Bueno, estem treballant en això, com deia ell. El que sigui, estem ja començant a treballar. Em van contactar amb una dona que es diu, tinc aquí el nom, Paula Nogales, que és restauradora, conservadora de béns culturals especialitzada en pedra i pintura mural. I aquesta dona ens va contactar amb nosaltres i està oberta a col·laborar, perquè és de Rubí, i a treballar.
I hem parlat de fer un projecte per restaurar, com mínim per fer un procés de conservació, que hi ha actualment un procés de conservació, però per restaurar les pintures. No, evidentment, quan ho volem fer és deixar-la estar com estava en un principi, sinó perquè hi ha que recompulsar i això ara ja no està de moda. Això de recompulsar la pintura com abans no. El que fa és que el que està fet està fet,
Sí que s'accentua els colors, es fa un procés de donar vivacitat a la pintura i per les pintures que han desaparegut o els ossos que estan desapareguts es queden igual. I bé, però això, com sempre aquí ja tenim el problema de sempre, que són els diners, no?
Això és un procés que és molt car, que cal implicar a la parròquia, que cal implicar ajuntaments, potser a la Generalitat, diputacions. Jo sé que, per la seva banda, Josep Puigventós en aquell moment va fer tota una tasca molt bona per intentar, bueno, es va restaurar l'armita, però pel tema de les pintures no hi havia més diners, se van acabar els diners.
Però bé, ara anem per les pintures, per què no? No ja ho tenim, però anem a veure si podem aconseguir les pintures. L'altre dia va estar el director del Menach, que és responsable de l'art barroc del Museu del Menach.
Va venir Joan Lleguas i va venir a veure les pintures perquè les havia sentit però no les havia vist in situ i ens va dir que se'ns assegueixen unes pintures d'aquestes molt, molt, molt rellevants, no rellevants en quant d'un pintor o d'un artista molt important, doncs sí que té la seva importància perquè a Catalunya hi ha poques ermides o esgléss que encara conservin pintures barroques i que només per aquest motiu ja és molt important.
I vaig comentar la possibilitat del MENAC i va dir que el MENAC en principi té els seus especialistes, els seus treballadors, però només treballen pel MENAC. Però es va orientar una miqueta que la Generalitat i la Diputació sí que hi ha possibilitat que poden aconseguir
sinó un diner de cop per fer tot de cop, però sí com mínim, doncs parcialment anar fent per cada any o cada quin temps anar fent trossos de les pintures barroques que tenim actualment. Una meravella. Abans d'acabar, Quico.
Què cal fer si volem anar? Perquè no cal fer gaire cosa, eh? Entre les 11 i la 1 de la tarda, plantar-se'n allà. Res, estarem allà nosaltres i qualsevol pregunta, qualsevol cosa que voleu, doncs han vingut grups també, a vegades venen grups, escolta, anirem 10 persones, 12 persones, han vingut diferents grups, de l'altre dia va venir una sortida del...
del Consorci Lingüístic, van passar molta gent. L'altre dia van venir també del centre excursionista, i llavors aquests ens avisen, i llavors sí que fem una visita concreta per ells. Però tal com van arribar, potser si arribem molt de cop, uns quants, esperem 5-10 minuts i llavors aprofitem per fer conjunta i fem un recorregut.
Doncs moltíssimes gràcies, Quico Vull, per haver-nos explicat aquestes visites que tornen a començar i que es faran, repetim, cada diumenge, cada primer diumenge de mes. Excepte l'agost. Excepte l'agost. Que fan vacances. Sí. Que fan vacances. Moltíssimes gràcies. Doncs ho esperem a tots allà. Fins un altre dia. Gràcies, igualment.