Tres minuts que passen de les 10 del matí. Continuem amb el programa Rubí al dia. En aquest cas, amb la tertúlia, el moment de la reflexió. I que ens ajudeu també a fer aquestes reflexions sobre l'actualitat social, política, que ens pertoca avui. Tenim el nostre estudi a la Montse Clemente. Bon dia. Bon dia. El Vicenç Rabadan. Bon dia.
Ai, no t'escolto, Vicent. Ara. Perquè encara no estava pujat el micro. Ara. Josep Milà, bon dia. Hola, bon dia. I estem aquí, a l'espera que arribi la Sílvia Castanyeda, un programa en què tractarem diferents temes. Avui és el Dia Mundial contra el Càncer i s'obten algunes dades com és el creixement d'un 2% de les xifres i la incidència que té aquesta malaltia entre els joves i, sobretot, entre les dones.
parlarem de la iniciativa del president del govern espanyol, de Sánchez, aquesta de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, també la reacció d'Elon Musk, que tinc ja a Sánchez de tirar de traïdor al poble espanyol, li ha tocat el crostró, per voler limitar les xarxes socials, també
Doncs del gir cap a la dreta, que s'accentua sobretot en els homes joves. I després, si podem, parlarem també, doncs, novament del túnel de Rubí, que s'espera que a partir d'aquest dijous, doncs, estigui obert. Una descripció que fa molt bé TV3 sobre el túnel de Rubí, que jo desconeixia, doncs, que ja es va esquerdar quan l'estaven fent, als anys 80.
I també de les pensions del govern espanyol, que va canviar d'estratègia i les va treure d'aquest megadecret social. Aquests temes i els que vosaltres proposeu al telèfon del directe al 93 588 59 60. Volem escoltar-vos.
Volem escoltar la vostra realitat com volem escoltar la Sílvia Castanyeda, que acaba d'entrar. Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Bé, i tu? Molt bé. Molt bé. El comandament tècnic, que us agafarà les trucades, José Malagón. Ja sabeu, 93 58 59 60, temps de tertúlia.
La Tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. La Biblioteca Municipal, el mestre Martí Taulé, va acollir aquest dimarts una conferència dedicada al càncer de mama a la importància de la recerca científica per poder...
avançar en la prevenció. Avui es conmemora el Dia Mundial contra el càncer. Creixen els malalts en menors de 30 anys, ho hem dit al sumari, l'any 2025 un 2% més de casos que l'any anterior una malaltia, que és el doble de casos de les dones, i entre els joves, i ara parlarem també, doncs,
quins són aquests problemes que als joves els està afectant molt més el càncer. Abans, escoltarem la Rosa Maria Andrés de l'EUR i la Milagros Carieja, que és la presidenta d'Onco Lliga Rubí.
És un tema de divulgació. De fet, l'aula amb temes de salut, amb temes diferents. I sí que intentem aportar i portar temes d'actualitat. I la gent està interessat en els temes de salut. Tenim una edat, arriba un moment que dius...
Jo m'estimo molt i he de garantir poder allargar-ho amb qualitat tant com pugui. Jo crec que l'investigació dona esperança, esperança a tractaments, que ja l'hagin passat, però també... Sobretot és treballar a la gent que li interessa. A la gent d'un colliga li interessa molt aquest tema. És un tema que... Veure que hi ha investigació, que hi ha avanços en quant a la medicació, en quant a...
el tractament, això és molt important. La principal causa a la majoria de càncers són els estils de vida, sobretot en els joves, alimentació, ultraprocessats, esports, hàbits tòxics i disruptors endocrins, que confonen els sistemes hormonals. I aquí a mi m'ha sobtat components químics, com ara els parabents, que anem trobant també a les ampolles de plàstic, però també en productes d'higiene i cosmètics.
que és una cosa que també utilitzen molts joves, i més amb la pressió estètica que hi ha. No sé què en penseu vosaltres.
Sí, jo perquè, a més, estic molt conscienciada en aquest tema. Moncolliga, doncs, també he col·laborat molt. Aquest any he enterrat una cosina ben jove morta per càncer. L'any passat una amiga. Vaig fer la presentació d'un llibre que va escriure una amiga també que va morir de càncer. Vull dir, és una plaga, realment, eh?
I que, evidentment, estem en una societat que és molt tòxica, en molts aspectes, però també, bueno, jo ja fa anys que aquest tema sóc molt conscient. Per exemple, els productes que utilitzem a casa són amb base aloe, tot natural.
soc més de... Bueno, em diuen la Airbus i tot perquè dius que al final... Ostres, t'has de cuidar molt. Al final tens... La toxicitat t'entra per la pell, desodorants... I sí que és veritat que cada vegada hi ha gent que està més conscienciada i va mirant...
les composicions de les cosetes, però encara hi ha molta feina a fer. I divulgació, com la que s'està fent ara des d'On Colliga, és molt necessària. Nosaltres, vull dir...
Parlo amb nosaltres perquè, a més a més, les associacions són testic, estem superconscienciats i on colliga és precisament de les associacions que més tenim en ment. Ara, per exemple, pel Dia de la Dona organitzem un megatorneig de tenis taula femení, que el tema de les fèmines a la meva vida és molt important, i precisament hem decidit que atorgaríem el que reculli
d'aquesta participació, que s'esperen entre 50 i 60 dones participant, doncs totes les inscripcions anirà a parar precisament a Oncolliga Rubí, perquè entre les participants tenim precisament companyes que acaben de sortir de càncers de pit i estem...
veiem de molt a prop com s'estan, o sigui, l'esforç que han de fer per tornar a fer un esport tan maco com és el tenis taula, que dius, però et canviarà la vida, et canvia la vida. I de vegades se te'n va la vida, perquè ja dic que aquest any, malauradament, he tingut casos molt propers. Això d'anar a la pregunta, tu que estàs en contacte també amb Oncolliga i que ho tens tan a vora, tota aquesta problemàtica, creus que els joves estan conscienciats de que
Ells també els hi passa o pensen que el càncer és una malaltia que es dona més en persones grans? És que cada vegada tens casos més frepants, cada vegada són més joves. I malalties de tot tipus, malalties que abans eren de gent gran, els joves i els nens les estan patint ara. Realment estem en una societat molt malaltisa.
D'una banda sembla que es promou molt el tema de cuidar-te, però a l'hora de la veritat tornes a trobar els aliments processats, que cada vegada són més antinaturals i costa molt. Anem a la comoditat a agafar...
el menjar preparat, les presses, estàs amb la dinàmica del dia a dia que no... L'estrès, tot és un suma, suma, suma, suma, suma, i res. De joves, doncs, jo diria, és com tot. Jo veig la societat amb una divisió molt clara de gent molt conscienciada que estan buscant fins i tot, bueno, reprendre costums d'abans que eren molt més sants,
caminar, anar a peu als llocs, jo què sé, és que són coses tan... que ara sembla que sigui una novetat. Però després hi ha altra gent que està...
jo diria molt alienada, que busquen alienar-se digitalment amb alcohols, amb drogues i tal. Vull dir, són els dos pols oposats extrems, que és una miqueta el tipus de societat que tenim. És un banda i banda en tots els sentits. Jo penso que amb el tema del càncer es poden obrir molts melons. Vull dir, sí que és veritat...
I està comprovat que el tema de l'alimentació de diferents productes que hi ha al mercat poden afectar. Jo encara estic en tractament per un càncer de mama. Estic en tractament hormonal en aquest moment. Sembla que tot supera, tot està bé, però estic en tractament també vinculada a un colliga. I durant aquest temps porto com 3 anys.
m'han generat més que certeses, incerteses sobre moltes coses i empipaments, sobretot, estic molt empipada en moltes qüestions amb el tema dels processos de càncer, sobretot de càncer de mama, que és el que m'ha tocat a mi i és el que tinc més a prop. I és el més freqüent en dones, el de càncer de mama, després bé el de tiroides i després el de cèrvix. El primer que em va dir un amic, quan jo només tenia diagnòstic i encara no sabia de quin tipus es tractava, perquè...
Per aquí vull començar. Ostres, sí, cal molta investigació i sort que la tenim. Jo estaria morta, jo fa anys no estaria aquí amb vosaltres. Per mi mateixa cal investigació, però no només en el càncer, en tot. Cal investigació. Però en temes de malalties i malalties que afecten a tantes i tantes persones, més.
I el primer que em va dir un amic, quan només tenia diagnòstic i encara no sabia en quin món jugaves, si te queden quatre dies o veuràs creixer els teus nens, em diu un amic, només et puc dir, un amic gallec, només et puc dir que mira, no et sentis important perquè ara gairebé tothom passa pel mateix. I aquí és on estem a l'altra part. De debò...
És tant per l'alimentació i el tema dels... que segur que influeix. Hi ha el tema dels cosmètics, els productes que aporten, els productes que aporten l'alimentació, o ja ho tenim a tot arreu amb el tema de les zones, el tema de la... i no està tant en les nostres mans, no ho sé. I per una altra banda, si de debò està tant en l'alimentació i en els temes dels cosmètics, per què tenen el preu que tenen els que són totalment naturals?
Per què ho posen en aquests nivells? És que és superempipant. Jo per la meva part vaig dir que la meva doctora, la meva oncòloga que m'ha portat tot aquest procés, no em va posar cap pauta d'alimentació, ni una, cap. I ella sí que va fer, perquè la vaig estar estudiant i sí que va fer estudis d'alimentació. I vaig preguntar-li, per què a mi no? I em diu, mira...
M'ha adonat que és més important la salut mental, que tu estiguis bé durant el procés, que no que et posi ara una pauta superrígida d'alimentació. I referent al dia de la dona, des d'on colliga, des de ganxetetes, farem un llaç de ganxet, un llaç lila de ganxet. Mira, la doctora Maria Vidal, l'oncòloga de l'Hospital Clínic, experta en càncer de mama, sobretot en dones joves, assegura que es tracta d'una tendència arreu del món, que es nota especialment en països,
amb rendes mitjanes i altes, i explica que l'augment del càncer en edats més joves, un pes molt important, els factors hormonals que estan relacionats amb el càncer de mama i amb els càncers que siguin ginecològics.
I això et fa molta ràbia com a dona, perquè les hormones que provoquen el càncer de mama són les hormones femenines, són les hormones que ara m'estan aturant a mi. I és com, ostres, ser dona et mata a tu mateixa. Bueno, no sé si m'explico com... A nivells filosòfics és com molt empipant. Això està. Però aquí hi ha un apunt, perquè ha dit que...
ha parlat de societats... Això és el que diu. Rendes mitjanes altes. Quina diferència, ja. Està claríssim. Jo he de dir ben clar que hi ha... Vaja, els estudis que s'estan fent són infinits, són inacabables. Mentrestant ens hem de quedar amb els que fins on hem arribat.
Llavors, si ens n'hem arribat, pel meu saber és que hi ha des de factors genètics, que també hi són, passant per factors d'ambient, per factors alimentaris, per factors de tot tipus externs a la pròpia persona. Però és determinant veure que en les societats, diguem-ne així, falsament desenvolupades, perquè jo dic falsament desenvolupades, aquí sí que es dona, i en canvi les societats a un...
on no ha arribat a la Coca-Cola, per dir-ho d'alguna manera, doncs amb aquestes no es produeix. Doncs això vol dir que aquí tenim coses, no sé quines, que faciliten que les hormones varien, també. No és la pròpia hormona, sinó és la seva... Per el que tinc entès, la hormona també pot canviar d'això. Llavors...
Jo ara aquí ja vaig al sector interès. A mi això em recorda una mica aquella pel·lícula del Teflon que encara avui coeja en la que es demostra que el Teflon tenia una gran influència en una colla de malalties de la gent que el tenia, però hi havia tota una indústria al darrere que no permetia que això estallés. Doncs ens passa...
Molt això. Tenim en aquests moments la societat desenvolupada, entre moltes cometes, amb molts interessos que fan que molts estudis quedin també anul·lats. Quan hi ha molts estudis que diuen que esteu anant per mal camí, automàticament surt el contraestudi
dient que el mal camí no és veritat, que ells han demostrat, i això sempre queda en un empat, quan en realitat no hauria de ser un empat, hauria de ser, escolta, aprofundim on diu que les hormones, que els gens, que d'això estan canviant i estan mutant, perquè en definitiva estem passant una etapa, que no sé si prosperarà a menys o a més, la tendència és que vagi a més, de mutació.
Jo tinc companys que també, vull dir, en aquest sentit, han passat moltíssima informació interessant sobre el tema també de les vacunacions en excessos. A l'hora i tal, que han fet un munt de...
de reaccions i que afecta, bueno, de fet, fins i tot, sobretot amb els nens, tipus de malalties i tal, que ara la societat està... En el meu sector, parlar dels oralites, de la fibra de vidre, d'això, jo deia ben clar,
que l'oralita no es va acceptar que era la provocant de les fibrosis... Quístiques. Quístiques, pulmonars, fins que no es va morir la tira de gent. És veritat. Però la tira, i tothom ho tenia clar, però mentre la fàbrica es funcionava així, es va aguantar. Llavors...
Aquest és un cas molt exagerat, molt visible, però és que actualment masses activitats humanes són d'aquestes característiques i menys visibles, com deia... Sí, però el que passa és que fins i tot s'ha posat en qüestió durant dècades, per part de les grans tabacaleres, que el tabac produís càncer.
És a dir, hi ha coses òbvies, que és que l'interès capitalista passa per davant de qualsevol consideració. El cas de l'oralitat també va ser determinant. El que passa és que hi ha coses també paradoxals. És a dir, en el moment en què, o fa, hi ha anys en què
baixa el consum de tabac per part, sobretot, dels joves, resulta que hi ha més càncers. Per què? Perquè els càncers, no el càncer, sinó els càncers, és que són multifactorials per definició. És que llavors...
que té a veure segurament amb el tema de cosmètics i tal... Home, segurament, perquè si no no tindria sentit que precisament siguin les societats més avançades i més desenvolupades que pateixin, diem-ne més casos, però només aquest factor no ho explica. El tema de la alimentació, home, semblaria el contrari.
que les classes baixes, o els països menys desenvolupats... El tema processats, no, no fa favor. Sí, sí, però el tema processats no són les classes mitjanes i altes les que es consumeixen més. No ens enganyem, són les classes baixes, les classes populars. I això està comporadíssim. Sí, sí.
L'hospital infantil és tan clar. Però tu estàs parlant de les classes baixes de la societat capitalista. Desenvolupada. Però és allà... Jo penso que és la societat. Jo penso en països que no estan...
Sí, però és que els països són molt desiguals. És a dir, la Índia, clar, és el país més poblat del món, per la banda, allà, de la Xina. Clar, hi ha hiperrics, i després hi ha una enorme quantitat de gent, un percentatge bestial, que viuen encara, diguem-ne, com fa 200 anys.
a partir del sistema de castes que fa que sigui una cosa per nosaltres inversemblant. És a dir, que és molt complex, però el que està molt clar és que caldria molta més investigació. I aquí les farmacèutiques investiguen en tant en quant... A mi les farmacèutiques... Els hi convé que hi hagi per posar-hi. Jo vull deixar un tema, està relacionat, eh?
I és perquè a mi m'ha tocat molt de prop, amb l'amor de la meva cosina Ani, perquè ella va fer religiosament, a més a més va treure els dos pits per prevenció, va fer les químios, les ràdios, tot religiosament. Ja quan li van tornat a sortir els cabells, estava avassat tot, una petita molèstia, se'n va al metge,
I li diu... Ostres, Ani. Diu... Jo crec que et queden dues setmanes de vida. Així es va ser, eh? El tema. Com pot ser que hagués estat tractant fent les coses tal, ni tan sols haguéssim vist tot això? També hi ha... Ojo, el tema dels tractaments de vegades són potser massa agressius. Les lectures que estic tenint, ara que soc doula d'acompanyament a la mort, i estic...
amb moltes famílies que estan en processos de perdre, bueno, de final de vida i de perdre, i en molts casos queixen de, ostres, els químios al final, ojalà no hagués fet la químio, potser, ojalà, i hagués buscat altres coses, eh?
93, 588, 59, 60, si ens voleu explicar la vostra experiència o simplement el vostre parent. Hi ha coses naturals que afecten també el canvi hormonal. I això també ho sé ara, ho sabia abans. I nosaltres, les dones, som molt de...
Arribem a la menopausia, la cúrcuma. No podem dormir, la valeriana. Sí, és veritat, som molt d'herbes. Bé, cúrcuma totalment contraindicada si tens temes d'històries de pit o càncer... L'important és la informació. Clar, però vull dir que potser tenim... Som nosaltres també... Perquè jo històries naturals per aprimar-me tota la vida. Històries...
I potser m'ha afectat això, no ho sé. Potser m'ha afectat un tema d'hormonació quan jo vaig haver de fer també invitros, inseminacions. Que aquest tema m'hagi afectat tot això, jo ho he portat als metges.
No t'ho poden dir. Tot això jo ho he portat als especialistes, no t'ho poden dir. És extremament complex. Abans la Montse indicava una cosa que és veritat, que a vegades hi ha més gent pel meu entorn, que qüestiona tot el tema de les vacunacions per tot. Primer, distingir.
Hi ha vacunes i després hi ha productes als quals se'ls diu vacunes i que són productes bàsicament per induir un enfortiment del sistema immunitari, que és el tema de la Covid, que és el tema de la grip, que no són vacunes per ser. La vacuna és la vacuna de la varola. La vacuna era la de la xarrampió. I precisament per això volia comentar.
És a dir, per què ara torna a aparèixer el xerampió? Per un excés, diem-ne, de vacunacions? O perquè es va deixar en el seu moment, diem-ne, de vacunar contra el xerampió a les criatures? Però, a veure, jo vaig passar el xerampió i estic divina. Sí, però... Tampoc passa res. Jo gairebé em quedo tartamuda, eh? Dubtar, dubtar.
Sí, sí, sí. Vaig passar 3 o 4 anys i la meva mare m'explica que vaig passar una temporada que em va costar. Sí, és una ciència exacta. No n'estaríem parlant. La ciència té mil variables i
en funció de les experiències de Cadú, en funció també de les ideologies, la mateixa ciència trontolla. Trontolla cap a una banda, cap a una altra. L'accés de medicalització? No són conscients de la feina secundària. No hi ha una ciència exacta. L'equilibri, la ponderació...
per uns és passada i per altres és curta. Es fa difícil, eh? Es fa molt difícil fer anàlisis sobre el que ens està passant avui. Sí que hi ha un recurrent, que és que aquestes coses ens estan passant a les societats desenvolupades. Si volia afegir un afegitó en el que deia el Vicenç, a les societats desenvolupades, a les seves classes baixes més que en les altes.
Perquè aquestes classes desenvolupades, o sigui, aquestes societats desenvolupades, sí que les classes baixes mengen molt... Molt processat. En canvi, les classes més altes es poden permetre el luxe de fer dietes o de consumir productes naturals més cars, tal com deies abans que els eren més cars. Per tant, no deixa de ser també l'enfermetat un altre símptoma de...
diferències socials. Però vosaltres creieu que els joves fins a 30 anys, 35 o 25, arriben a casa, es posen a cuidar amb productes frescos, passen el temps a la cuina... No, no. Depèn de la seva formació, depèn de la seva classe social,
Ah, jo no m'imagino els nens de la Farga menjant ultraprocessats, i dic el de la Farga per no dir un altre puesto. En canvi, sí que m'imagino els nens del Joan Maragall menjant ultraprocessats perquè a casa treballen tots dos, la família no té massa temps de poder cuinar amb condicions,
i no perquè pobra gent no siguin conscients o no vulguin fer-ho bé, sinó perquè la paraula sistema queda molt... El tipus de societat. Els porta a ser així. Llavors també aquesta estadística no existeix, eh? La estadística de veure...
quines classes tenen més enformatats i quines... Home, hi ha l'estrudis. No, no, l'estrudis n'hi ha, la tira, però que si ho hagin publicat en condundència... Ah, no, clar. És el que diu l'oncològica de l'Hospital Clínic, aquesta Maria Vidal, que és experta en càncer de mama en dones joves, que diu que és arreu del món i que es nota especialment en països amb rendes...
Mitjanes i altes. Fixa't, països amb rendes, però no diu dins d'aquests països quines rendes tenen els malalts i quines les que no. Els que són són malalts i els que no. Però també és cert que molts adultats... Això és la diferència.
venen empaquetats en plàstic, que ja te diuen aquest menjar que el posis al microones, o venen a una mena de cartró, que també és plastificat, perquè si no, el cartró, òbviament, agafaria tota la humitat i te diuen que el posis al microones, que és el que no s'ha de fer, els tàpers també, a l'hora d'escalfar els que no siguin de vidre, i així podríem anar continuant. Com apuntava el Vicenç, que és tota una sèrie de coses, no hi ha un sol factor. Jo crec que està fora de dubte...
amb matisos, allò que es deia... Sí, sí, abans es menjava més sa. Clar, es menjava més sa a partir que es podia menjar, perquè, clar, hi havia molts... els sectors de població que, diguem-ne, de menjar no podien menjar gaire. És a dir, per exemple, la postguerra espanyola, déu-n'hi-do, la postguerra mundial, déu-n'hi-do, és a dir...
que no et posaràs, diem-ne, exquisit i tampoc no pots dir... No, no, és que, clar, ara sí, ara hi ha la moda, diem-ne, del dejú, diem-ne... Intermitent. Intermitent. Sí, sí, això li valia a la gent que va passar gana realment que ho faci, no? Però també s'aprimava. Però, clar, és veritat que el tema de l'obesitat té una repercussió en gairebé totes les qüestions, diem-ne, de salut. I això és de societats, diem-ne, opulentes.
Òbviament afecta més a la gent que menja més ultraprocessats. Sí, és on vi. I això hi ha estudis. I hi ha estudis que són significatius quan a la llargària vida de la vida. Sí, les classes altes viuen més. Viuen més anys. Això està claríssim. I com viuen, també. Sí, sí, sí, però com viuen... En el tema hormonal, per exemple...
Jo faig les estadístiques sempre parlant del que jo veig al meu voltant. Jo crec que és la manera més conscients de fer estadística. Però al voltant no tenim gaire classe alta. Jo sí. Ah, vale. Jo no. Jo sí, mira. Doncs sí, sí. Per què no? Jo n'he tingut. Sí, vull dir, i parlo de gent, vull dir, opus... I encara hi tinc relació.
No tothom de l'operuses són futen tants. I casos de càncer també n'hi ha. Ah, i tant. Però deixa'm fer-te una diferent... I es cuiden i no... Una diferenciació. Com que tenen més mitjans, tenen més capacitat d'informar-se, tenen més capacitat de gastar diner en coses que poden ser, que no està demostrat, més sanes. Per tant, ja tenim una primera diferenciació.
i no ens penséssim que... Sí, vaja, jo tinc claríssim que també hi ha diferenciacions. Però, Josep, pensem... Tots tenim una edat aquí, en aquesta taula, i segur que els nostres gollets també... Si no, no hi seríem.
Pensem en quan érem petits, perquè vull dir, l'estil de vida ha canviat molt. És a dir, la meva mare sortia amb un cabàs, no una bossa de plàstic, anava a un cabàs, i anava, jo soc de Vilaseca, i anava al pagès,
que tenia aixecada la persiana i allà comprava la verdura. Anava a la lleteria i allà tenien la llet fresca, o anàvem a la granja i compraven els ous. Tot això, que ara seria per la gent més rica, però són els productes més frescos,
i són els que no estan envasats i que venen directament de l'hort, té més a veure ara amb aquest estil de vida, que tot ha canviat i que tot està en supermercats i que tot ven per distribuïdors i grans superfícies i ben paquetat també, no? I abans aquest era el menjar, no del ric, sinó de la gent de peu del carrer. I era el que tu podries comprar, no?
Em refereixo a l'estil de vida, de com ha canviat fa 30 anys, 40 anys. L'estil de vida de la gent humil avui no es pot permetre aquest luxe. És un luxe poder anar a comprar... No comprar, casa meva tenia mort.
Tenia mort, i agafàvem també, i els ous, i tal. I tenir gallines, i tenir conills. I ara, els ous que t'arriben, fins i tot els ous, o la llet, està tot tractat. Absolutament tot tractat. Clar, només cal que mireu la carticada, per exemple, que jo anava al mercat quan estava a Barcelona, i deies, doncs mira, posa'm d'aquell, de vedella, i de porc, i t'ho ajuntava, no? Això de la carticada, jo ja entenc.
Gireu... Sí, més que res, per defecte familiar. Per defecte familiar. Explica'n. Perquè ara mireu l'etiqueta i veu el que hi ha de carn picada. Hi ha, potser, un 80%, i la resta... Com que he sigut professional d'això, encara que no ho sembli... He picat en el bon lloc amb la carn picada. L'única carn picada que és natural és la que et piquen al davant.
El que passa és que la carn picada preparada té una obligació, i aquí tornem a ser-hi, normativa, que exigeix que porti algun conservant i algun, no sé, el que sigui.
Et posen més. A part de conservants, el 20% no és conservant. Ara no tinc l'etiqueta, però t'ho podria buscar. Si vas a una tocineria del poble, no.
A la societat de poble, no. O sigui, avui això ho podem veure. Ara, si vas en els supermercats on es fa tot de forma industrialitzada, a la forma industrialitzada, a vegades l'avarícia també fa que si s'hi posa una mica de fècul a la patata perquè pesi una mica més... Ara sí m'explico.
I la fècula de botata no és només el pitjor, també la carn d'on ve. No és el mateix. Aquesta és l'altra, la selecció de les carns. El porc que tenies, que jo havia fet matança, suposo que tu també, el teu porc. O sigui, què era? Que portaves els aliments de l'hort meu que sobrava no sé què tal, tal? El meu pare...
Els vacunats, tornem a el mateix, qualsevol canvi hormonal, al final... És una cosa que ens va arribant per tot arreu. El meu pare tenia de veure el porc abans de matar-lo. Això ho va poder fer durant un... Després ja no va poder fer-ho. Però hi ha un altre factor.
Els porcs també venen alimentats, de certa manera, i també venen vacunats. Això també dius, encara que vagis a l'autocineria de poble, vés a saber si aquell porc me l'han vacunat o no me l'han vacunat. Hi ha el peix amb el mercuri. Jo volia dir una cosa per la gent que estigui ara,
A mi em van sortir coses i penso que si estigués ara en ple procés de començament i estigués escoltant tot això, hi haurien coses que em deixarien malament. Aleshores, vull dir-los, amb elles i ells que estiguin ara passant per un procés de començament de càncer, una quimio, ho acaben de detectar,
Vosaltres ho heu fet molt bé. No passa res. Si heu fumat, heu fumat. Si heu begut, heu begut. Vosaltres no ho heu fet per tenir una malaltia. Això passa. A partir d'ara, que voleu cuidar-vos bé, que no, tampoc, no està en això. No està en que ho feu bé a partir d'ara, ningú ho haguéssim...
fet bé abans. Hi ha mil factors. Ningú no sap per què. Però l'important sí que és buscar la informació, apropar-te als oncolligues i altres decisions que hi hagi. Sí, a oncolligues, sí. Neu a oncolligues, tot i que sigui, ajudant-me. És molt important com abordes tu. Si abordes amb el teu esperit, que és incomiable, vull dir, per això estàs com estàs, també, perquè quan... És essencial que mentalment... Però s'està foment... També hi ha una part de fomentar molta por.
No, això és volent. Saps què vull dir? No, aviam. I ara, per exemple, una de les coses que haig de proposar a Montcolliga és promoure un llibre d'una altra noia que ara he conegut, que ha passat, a més, operacions de pit, porta com tres operacions, és horrorós, però acaba d'estirar un llibre amb clau d'humor, que és el que jo dic, és importantíssim,
de cara a superar qualsevol... És essencial, tant si ho tens com si no, afrontar la vida amb ganes. Informació, el coneixement és bàsic, per perdre la por. No, però la paraula amb ganes ve determinada per... M'informo fins a... O sigui, al tanto amb l'obsessió, perquè jo veig gent que s'informa, tinc algú a prop familiar que s'obsessiona amb una d'això, i ben clar que al tanto... Els accessos. Perquè l'accés de...
De voler tampoc ajuda. L'important és afrontar les coses amb ganes de viure. Sense necessitat de pensar que em queden una setmana o 50 anys.
No, escolta, el dia a dia s'ha de... Quan es diuen que et queden dues setmanes, és un irroquem. Però no ho sabem, que potser ens queden dues setmanes. No ho sabem. Al final van ser quatre mesos, però tu saps, el primer mes va ser un xoc. Evident. Jo això ho he viscut de prop.
I per tant, no, Donel, hi he de ben clar que és essencial la mentalitat sobre la que s'agafen les coses. I és essencial veure que els que t'envolten et facin feliç. És essencial, perquè si els que t'envolten comencen a tenir-te llàstima, dius, eh, qui hi ha tots paraus. Vull dir, és essencial que...
l'entorn sigui favorable, és molt important, l'entorn, més del que us podeu imaginar. I saber com fer-ho, perquè a vegades els que t'envolten no saben fer-ho. És molt important el testimoni de la Sílvia, perquè una cosa és allò de quan veus els braus, els toros des de fora, que no pas quan et toca estar allà dins. I el testimoni de la Sílvia és un testimoni que ara mateix... I per això estem les doules també, que són la gent que acompanyem, precisament.
Sí, però són dos processos diferents. La persona que ho està patint és la que té aquella experiència, i per això té també molt de valor. Aquest testimoni de la Sílvia que és generós. El que passa és que sí que és veritat que cada experiència és un món, cada procés de malaltia és un món diferent, i és... Jo penso que per mi ha estat...
més senzill, tot i que ara ho miro des de la distància, i no ho va ser tant, però mentre ho vivia sí que ho pensava, bueno, ostres, tampoc, jo amb les meves cosetes tampoc, i aquest tampoc, i bueno, forçar bé és per què? Perquè la meva part familiar em sostenia i em sostenia superbé,
La meva part professional i econòmica més o menys la tinc preservada. Tinc una feina a la que jo podia estar de baixa i ningú no em venia a picar la porta.
Vaig tenir moltes coses al voltant que feien que pogués estar només per la meva malaltia i l'únic que podia fer jo en aquest moment que era intentar estar de bon humor. I ja costava feina. Perquè ningú no em veies amb pena, perquè jo mateix pogués passar, perquè pogués tenir alguna diversió durant el procés. Perquè si no tot és malaltia i tristesa i no pots viure amb tanta tristor. És molt difícil viure així.
Aleshores, tenir les altres parts compensades està genial. Jo les tenia perquè les porto, però molta gent no.
Aquesta gent que no, que tingui dificultats en qualsevol d'aquests altres àmbits, en el tema de malalties ja teniu els metges, però en els altres, de debò, teniu un colliga de Rubí. Tenen psicòlegs, tenen suport, i tenen també suport jurídic per si teniu problemes amb les vostres empreses o les vostres feines. Un colliga de Rubí, que està avui en una paradeta informativa situada davant de la botiga Calçats Vendranes, es donarà informació sobre la tasca de l'entitat,
com deies, oferir suport a aquelles persones afectades, com deia la Montse, a les famílies també i amics, es recapta allà fons mitjançant la venda de material solidari i recordem que tots aquests serveis que ofereix Oncolliga, com bé dius, Sílvia, són gratuïts i es financien gràcies a aquest tipus d'accions. Per tant, si us passeu per aquesta paradeta d'Oncolliga davant
de la botiga Calçats Vendranes, doncs estareu ajudant. I una altra cosa, si teniu la sort que totes aquestes altres parts ja les teniu cobertes, també us animo a venir a un colliga, perquè a mi m'ha servit. Jo pensava que no ho necessitava per res, però resulta que sí que ho necessito. Em connecta amb el que he passat d'una...
però d'una manera molt positiva, molt enriquidora i molt estic fent coses que serveixi per alguna cosa el que he passat. I estic donant sentit al que he passat, que no sigui només una malaltia i prou. I em va molt bé. Tenim un grup de ganxet els dimecres a la tarda, la teniu. Si voleu venir aquesta tarda, ja ho sabeu.
Doncs nosaltres, que farem un petit bloc de publicitat, de promocions a curtet, i després parlarem d'aquest anunci per aprovar aquesta iniciativa per provir l'accés a les xarxes socials, que ens pertoca a tots, els que tenim fills a menors de 16 anys, i aquesta reacció airada d'Elon Musk, dient que era tirar un traïdor al poble d'Espanya per voler limitar les xarxes socials aquí, al nostre país.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Béus de Can.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Màfomet. Cita a Can Rosers, però, atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc. Aviam de camp. Tots fem esport.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
La tertúlia de Rubí al dia, l'espai de reflexió i opinió de Radio Rubí.
Si voleu participar en aquest espai 93 588 5960 queden 14 minutets per arribar a les 11 i reprenem el tema justament de l'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys perquè suposo
que tots coneixeu menors d'aquesta edat, 17, 18, 19, 20, que arriba l'escola d'infinit i ens passa a nosaltres també, que de vegades vas a buscar una cosa i et quedes enganxat i passen potser 10 minuts i dius, ostres, espera un moment, que jo anava a buscar això i he vist aquella història, aquella això, no sé què, i estic aquí amb el ditet, vinga, cap a dalt i cap a baix, no?
Llavors, Pedro Sánchez, que va anunciar que aprovaria aquesta iniciativa per prohibir aquest accés, això ho va fer a Dubai, i la reforma plantejava posar fi a la impunitat dels directius perquè siguin legalment responsables de les infraccions.
que es cometin a les plataformes, tipificar com a delicte la manipulació dels algoritmes i l'amplificació de contingut il·legal, tolerància zero davant qualsevol forma de coerció i que la fiscalia abordaria investigar les possibles infraccions legals de groc, tiktok,
Instagram, la creació d'un sistema també de rastreig que permeti establir una petjada d'odi i polarització.
i també a Espanya, que s'ha unit a altres països, que crec que són cinc, recordant, d'una coalició per intentar aplicar una regulació que sigui més estricta en aquests temes. El que voldria començar és, en el vostre entorn, com abans deia la Montse, com fet abans amb el càncer de mama, quina és l'experiència que teniu i que viviu i què us sembla això?
Jo ho trobo bé. I amb molts matitzos, evidentment. Jo tinc tres nets i el més petit de tots, només té dos anys i veig, i per tant, tampoc aquest no l'influeix gaire. Però és probable que els seus pares, o no, que els deixin amb la tauleta de torn o amb el mòbil? Jo he de dir ben clar que a mi el que em sap greu
jo mateix, eh?, jo mateix, és que s'hagi d'imposar per llei. El que em sap greu és que això no surti de forma natural, no surti a partir que l'ensenyament i l'educació formin part de la conscienciació de moltes coses. Però, com que la conscienciació col·lectiva, en aquest cas, o individual, no existeix, que el Sánchez hagi tirat pel dret,
Em sorprèn que ho hagi fet, tenint en compte que sempre que es prenen aquestes decisions, com que sempre prenen decisions els polítics de partida d'un punt de vista partidista, no sé fins a quin punt aquest cas és partidista o no. No ho sé, eh? Així és de clar, no ho he analitzat. Però el que sí cert és que no em sap greu com mesura...
per dir una manera dràstica, per tallar una deriva que en aquests moments s'estava detectant que la gent jove podia anar tirant. Cap a la dreta, t'ho estàs referint. Ja no parlo ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra. Parlo d'una deriva...
que la canalla, i no vull veure ideologia, sinó vull veure conscienciació que la formació de la gent ha d'estar per sobre de moltes coses. Llavors, les xarxes en aquest moment ens estaven deformant col·lectiva, bueno, ens estan deformant col·lectivament i individualment.
si la tendència que la xarxa es porta cap una banda o cap una altra, no m'hi vull posar, perquè també diria en tots els aspectes. Jo ho dic perquè hi ha un sondeig d'opinió de l'Institut de Ciències Polítiques Socials del 2025, que apunta el gir cap a la dreta, que s'accentua sobretot en homes joves...
i la ideologia dels catalans, i que justament les xarxes socials es troben també molts continguts. De dreta, evidentment. Jo tinc aquí una manera de pensar pròpia.
No és que la gent s'estigui tendint cap a la dreta, és que està tendint cap a on veu que encara no li fallen tant. I quan dic no li fallen tant, com que encara no manen tant, no li fallen tant. En aquests moments s'ha demostrat que els partits més progressistes, els governs més progressistes...
la condició humana de qui mana ho estan fent fatal. I llavors això, hi han vist que els únics que els estan plantant cara, vi a ser orriols aquí a Catalunya, són els d'ultadreta. Amb això no vull dir que els d'ultadreta tinguin raó. Vull dir que són els únics que planten cara a les inaptituds dels sectors més progressistes.
Jo estic a favor dels progressistes, però estic a favor que es corregeixin, no que vingui la dreta. Aquest estudi diu que més de la meitat de la població considera que la democràcia no és prou efectiva a l'hora de promoure el benestar econòmic, la seguretat, la convivència, i que només un 63% dels encastats considera l'actual sistema de govern
que és preferible a qualsevol altre. Acabo jo, però no d'això. Ahir hi havia un article a La Vanguardia, que em va sorprendre, en què parlava de la ineptitud dels que tenen carnet, que estan portant, i que són els que, per dir una manera, governen.
Si ens omple el sector progressista, ens omple d'ineptes en el govern, evidentment que no creurem en aquesta democràcia, perquè els seus representants són uns ineptes. El que ens toca és canviar aquests representants, no canviar d'ideologia. Què passa? Que els han fotut el hueu. I acabo.
Jo volia matisar dues cosetes del Josep, que m'encanta tot el que has exposat. Dues coses. La formació important, però és que les famílies. Els meus fills no van tenir mòbil, encara que tota la classe tenia, ells no van tenir fins que no van ser ja adolescents grans. I després la meva filla, en el moment que vaig detectar que ella estava dedicada, és que és això el que dius, t'enganxa, pam, pam.
xerrada, parles familiarment, les famílies tenim la responsabilitat de demostrar com es fa o com no es fa. I aleshores, tu on vius?
Vius aquí o vius aquí? Ostres, va ser... Ella va fer... Sempre m'ho diu. Aquella conversa em va fer un canvi de xip i ella, doncs ara, esport, no sé què tal, un munt de coses, val? I després l'altra coseta que has dit, només al matís, és que hi ha d'haver informació de dretes, d'esquerres, de tots i l'important és que hi hagi informació.
Ojo amb el rastreig que deies, perquè no sé per quin motiu anava el de rastrejar i no sé què. Ojo, a veure si el que es vol és un control total del que s'està pujant a xarxes i tot, i el tema dels joves és una excusa. Aquí ho deixo.
A mi, a nivell evolutiu, em va agafar el Covid. Finals de primer de l'ESO, finals de primer, de segon, ja tenien mòbil. Quan havia passat a la secundària, va ser sí o sí posar-li el mòbil, perquè eren els únics de primària que no en tenien, o gairebé, van passar en secundària, però els tenia, només deixava WhatsApp.
La resta no els hi deixava, però clar, va arribar el Covid. Van estar amagats a l'habitació i aleshores es va obrir tot. Amb la qual cosa sí, abans del 16, però el meu pla era les xarxes al 16. Amb els meus fills totalment en contra. Ara tenen 18. I ara són ells els que diuen de...
superbé aquesta llei, fins al 16, no està la gent preparada per tenir xarxes socials, és molt conscienciat, però amb aquesta llei, amb aquesta norma que es vol posar, jo també trobo l'altra part més important encara, superimportant, el 16. Bé,
Però molt més important el tema dels algoritmes, controlar aquests algoritmes. No sé com es pot fer, però com a mínim que es pugui parlar en una llei, en una normativa, em sembla imprescindible. Que a tothom es pugui arribar informació de tothom.
Deixa'm puntualitzar una cosa. Ahir la meva filla, que té 14 anys, em deia que jo això ho trobo molt bé, perquè s'ha de fer. I a l'hora de sopar estava amb el mòbil, abans dic, Lulú, mòbil, fora, per sopar, per dinar. Encara no estem sopant. Quan estaven portant els plats. O sigui, una cosa és el cas. Sí, sí. I una altra, de facto, que no ens adonem, és el que estem enganxats. Vicenç.
No, és tremendament complexa la qüestió i una mica lligant-lo amb la reacció que ha tingut arran d'això l'inefable senyor Musk. Bé, tampoc no cal l'argumentar massa, un senyor que és capaç, diguem-ne, de trobar-se, diguem-ne, com a nostàlgic del nazisme...
doncs està ja bastant explicat. I és obvi, qui ha de dir un dels que s'embutxaca més diners i vol influir perquè al cap i a la fi es va quedar en una de les xarxes socials. Jo penso que és complicat, jo estaria d'acord amb el Josep, que tant de bo no s'hagués de legislar. Sí, clar, però això també passa amb multitud de coses. Estem en una societat salvatgement capitalista
I l'algoritme és, diem-ne, vamos, la pedra filosofal, diem-ne, de tots aquests hipernegocis. Fixeu-vos, diem-ne, en la camareta que li riu les gràcies a l'infantiloide del Donald Trump. Les grans...
companyies que fan negoci amb el món d'internet i de les xarxes socials, òbviament estarien en contra. Però és tornar al Sempiter discurs de la llibertat, que és el mateix, diguem-ne, amb una altra versió que és el que té l'Ayuso. És una distorsió de la llibertat. No fotem, no existeix llibertat. Existeix, diguem-ne, la llibertat perquè ells facin el negoci que vulguin.
Vicenç, aquest matí amb el cafè amb llet dic, vaig a veure què ha dit el Masch. Això és textual. Li tenen por, això respecte a Sánchez, i tenen por d'aquesta plataforma perquè ofereix llibertat d'expressió als europeus, que d'altra banda estan reprimits i censurats i no poden dir el que pensen a causa dels esforços per substituir-los per una classe compliant de votants migrants.
Europa ja no és una democràcia i els seus governs liberals ja no representen la voluntat del poble. I ho diu Sud-àfrica als Estats Units. És increïble. Aquest personatge té un problema de patologia psicològica. Sí. I Donald Trump? No, igual. Però és que això ha passat... Hi ha malalties que són de tipologia social. Sí.
i en el fons no ens enganyem, és a dir, despullat de tota moralitat. Jo crec que qualsevol persona que genera un imperi econòmic
que es construeix, òbviament, sobre l'explotació de milers i milers de persones. Home, hi ha elements patològics? I tant! És patològic el fet de voler més i més i més milions? Home, jo crec que és patològic. Però és que és patològic socialment. En canvi, ho veiem... A veure, hi ha un exemple a més petita escala. La reverència que es té...
en general, a Madrid, amb el senyor Florentino Pérez. És que és una cosa increïble. I això serveix per molta gent per justificar com hauria de ser el món de la política. És a dir, allò que va dir aquell gallec nascut al Ferrol, que deia...
No se meta usted en política, no? Ja la feia ell, no? Aga como yo, que yo no me meto en política. Jo no me meto en política. Doncs, a veure... És que és una cosa absolutament perversa. Clar, ser compliant de votants migrants, quan l'únic que tenen és el permís de residència de treball, però no de vot. En fi, que sap que està mentida. Aquesta és una gran mentida sobre el tema de la regularització. És a dir, la lluç o la primera. Això és una opció, dient-ne, electoral.
és un deliri. Però, si hi ha gent que preferís creure el xascarrillo de l'Ayuso a una realitat incontestable... Demà, més xascarrillos aquí, a la Tertúlia. Nosaltres ho hem de deixar. Recordeu que aquesta setmana no hi ha programa després. Us deixem amb una selecció musical per motius de producció. Doncs aquesta setmana no tenim hora d'11 a 12. Que us esperem demà.
Gràcies.