Hola, què tal? Molt bon dia. Són quatre els minuts que passen de les deu del matí. Ja sabeu que esteu sentint el dia i a aquesta hora fem el relleu de presentadores i normalment és la Valentier qui s'encarrega de la tertúlia. I avui soc jo, Lídia Martín, que després continuarà amb la quarta hora del programa, però anem a fer aquesta tertúlia d'avui dijous 30 d'octubre, un dia en el qual tenim ple municipal, però el primer de tot és saludar els nostres tertulians.
Comencem per aquella banda. Víctor Ramos, què tal? Bon dia. Bon dia, com estàs? Molt bé. Estupendo. Estupendo. Ha arribat la tardor ja. Ha faltat una setmana a la tertúlia i ja estem a la tardor. Sí? Doncs jo et veig en màniga curta així un poc com jo. És aquesta tardor.
Aquesta tarda? Sí. Veig que vols que parles de canvi climàtic, eh? Conchita Jiménez, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Tu vas una mica més abrigada. Jo sí. A mi m'ha enganxat amb el peu canviat avui el temps. És que hem d'anar ahir amb el paraigües, avui el portes per si de cas, no saps mai què has de fer. Pepa Adelantado. Bon dia. Bon dia, com em mires, eh? Bueno... És una de les moltes maneres de mirar, no?, diria jo.
És que volia fer la broma amb la Mari Àngels Ruiz, que sempre li dic a ella que té una mirada penetrant. Ah, bueno, el meu suposo que no tant. No, no, no. Sem-ho està. No diu bon dia perquè està mirant. I no pot fer les dues coses a la vegada. Bon dia, Mari Àngels. Hola, bon dia. Home, ara sí. Amb ella ja es veu que no la miro. Bé, podria ser pitjor, podria venir a Molleres de Sol, eh?
Això va ser quan em van operar, guapa. I fem un caiga, no?, aquí tots. Fem un caiga aquí en caiga, per a l'estilo rovinense. Eso, un caiga aquí en caiga. A mi la idea m'agrada, eh? Sí, no? Sí, sí. Tu vindries? Si em paguen, sí. Ah, bueno. Ya lo vamos viendo. Bé, doncs comencem la tertúlia. Ja ha sortit el materialisme. És que de veritat, eh? Veníem aquí amb tota l'emoció de vindre. És que Víctor, de veritat, eh? I la generositat. I ara resulta que hi ha un que vol cobrar. Sí.
Un només, sí, un només, està bé. Jo em porto els vostres sous, que no sou materialistes, i tirem endavant, saps? Ja està. Estem reivindicatius, eh? Sí, moltíssim, com sempre. Com sempre, sí. És gratis, això sí que és gratis. Les idees i ser reivindicatiu és gratis. Sí. Ui, el Pep està posant una cara... Estic pensant si és gratis. És gratis o es paga un preu? Ser reivindicatiu, tu dius que és gratis, no?
No. Jo recordo algunes hòsties per això. Exacte. No és gratis. Gratis, gratis, gratis, no ho diria jo, eh? A vegades cobren. A vegades cobres. Cobres, cobres. Imagina't, és gratis i cobren a sobre, eh? Sí, sí. Tots són avantatges. Sí, sí.
Bé, doncs tu deies que comença a ballar la tardor, de veritat, no?, després d'una setmana d'haver fet campana, no?, a la tertúlia. Sí. No sé si això té a veure amb el canvi climàtic, per tu ja arriba, o són les castanyes, o és... Bueno, jo que treballo un nen sempre fas la conya, ara que s'arriba...
estem arribant, la castanyada de Halloween, etc. Clar, tu veus la castanyera posada al col·le, tota tapada, i hi ha nens petits, petits, P3, P4, P5 primer, i diu, aquesta senyora per què va t'anar variada? I t'ho diu, allà en mania curta, quasi amb pantalons curts, a l'octubre,
Clar, després parles amb els avis o amb la meva mare, la meva mare que vivia a Terrassa quan era petita, però et deia, compraven les castanyes i ens escalfaven les mans. I dius, ens escalfaven les mans. Ara no m'ho imagino, ara t'han d'agradar les castanyes i te les compres. Te les compres fredes, perquè si no ja galentes, saps? O sigui, que és una mica... Cami climàtic en tradicions és un reflex brutal. Sí, sí, sí. Escolta, jo ahir tenia les mans fredes, sense anar més lluny.
Ahir, a veure avui. Avui no, però ahir sí. Abans d'ahir va fotre molt de fred. No sé què dir-te, però el problema són aquests canvis d'un dia per l'altre. No saps ni com t'has de vestir el de matí. Però amb aquesta blusa d'ahir ens hem posat una mica amb tesitura, castanyada, Halloween, etc.
S'han de canviar els paradigmes, perquè la tradició fins ara i el que realment està passant és incongruent. A la canalla no els hi pots anar dient que la tarda fa fred. No s'ho creuen. Però si feu parell d'anys per Nadal, el dia de Nadal feia una calor increïble. Hi havia gent a la platja, tu. Això t'ha sentit i encara no pots fer cas.
És mirar el dia i dir, a veure, a què em poso? De fet, tampoc és tan greu, això, ara, perquè ara, com que hi ha molta més comunicació, hi ha molta més informació, clar, l'hemisferi surt, ara és l'estiu. I clar, tu veus, al Brasil, per exemple, el desembre, anant a la platja, i això es veu per la tele,
Jo sembla que els nanos potser ja assumeixen una miqueta més que hi ha algun lloc... Que l'hivern no és una cosa, diguéssim, genèrica, que passa a tot arreu. Sí que passa a les metapes diferents. Però ells assumeixen que, bueno, ja pot ser que un dia canviï i que l'altre...
Tu demanes fer un dibuix amb un infant d'aquí i amb un que acaba d'arribar de l'hemisferi sud sobre el Nadal, per exemple, i és que ni els colors, ni les imatges, o sigui, és tan il·lustratiu veure-ho a través dels dibuixos, que realment és diferent. I aquí anem camí que els dibuixos dels nostres infants comencin a tenir sols i platges...
Amb contes de vents i fulles seces. Sí, sí, sí. Bueno, i les tradicions ja van en aquest camí. Això del Halloween ara aquí ja és quasi, quasi... No ha fotut fora la castanyada, però li faltan 3 telediaris, perquè al final acabarà sent Halloween. La veritat és que sí, eh? És molt exagerat el que està ja fent el Halloween aquí.
Realment, els nens petits, segons quins nens, ja de castanyada poc que els en parlis. Perquè li has de vendre, també. Abans que no hi havia tanta pressió capitalista, jo, que és a la meva generació, celebrava la castanyada i Halloween era... Però que els hi vénen? Poc veure una pel·li de por a casa per la nit.
Però mira que els hi venen, a tot arreu. El tema de disfresses, tot està guarnit en pla Halloween. Sabeu que hi ha diversos túnels al terror, aquí també a Rubí, que s'organitza, no? Tot està organitzat així. Ara pots fer un túnel de la castanyera, no és el mateix. Ni sortir a festa per la nit, temàtica castanya i panellets. Doncs també, per què no? Home, no ho sé. Si les castanyes pot tenir un altre significat, les castanyes, també. Sí.
Sí, sí. No, ja sí. I a Sant Joan també hi ha moltes... Bueno, en fi, no sé. És difícil competir. És veritat que sí. Però, a veure, el que parlàvem de Latinoamèrica, què tal... Clar, la pressió capitalista és tan heavy...
que tu veus ahí al Brasil, que al cap d'any se'n van a la platja, però van con gorritos de Papà Noel, etcètera, què rotllo, estàs a la platja, un gorro de què, saps? I d'acord en les cases amb neu, saps? Sí, sí, sí. En Venezuela, con nieve falsa, és que és increïble, eh? I aquí la neu, aquell imaginari que teníem del Nadal, la neu i tal, aquí és també molt forçat. Però que la neu també era nostra, perquè en aquesta estata, si tu te'n vas a on va néixer la Masías, de neu...
Sí, no, hi ha, hi ha. També era una mica fet per cada lloc, vull dir, no ho sé. Perquè també realment, si fas un pessebre, rememoren el que t'expliquen de llavors, el guarniment no té res a veure. Sí, sí.
Bé, però parlant de l'actualitat d'avui, que també té a veure amb aquest canvi de temps, podríem dir, anem a parlar d'aquesta zona de baixes emissions, aquest projecte i l'ordenança que passaran pel ple d'avui, que no sé si vosaltres, en concret, aquests quadres tertulians d'avui, seguiu molt el ple o no? Sí, de vegades sí, sí.
Que passa que a vegades estem una mica chips, però que sí. Jo no gaire, ja n'he seguit. Intentem veure el resum després al vespre. Això sí, que per això treballem aquí. No, jo no treballo aquí, però bé. Treballem els que treballem aquí per ferir el resum. Sí, clar, sí, sí.
que està molt bé que facin servir els resums que després fem. Ho dic perquè una de les coses que es tractaran en aquest ple és l'aprovació definitiva de la zona de baixes emissions, que ha de ser un instrument per restringir el pas de vehicles més contaminants per molta part de la zona del centre de la ciutat. Em sembla que hem parlat d'aquesta qüestió fa una estona aquí al Rubí al dia, precisament amb l'Andrés Medrano, i anem a sentir el que ens comentava.
crec que s'ha trobat un equilibri. Un equilibri entre aquest vector salut, que és el que impulsa la necessitat de tenir zones de baixes emissions, i també el vector factibilitat, que sigui possible portar-ho a terme sense alterar d'una manera significativa el dia a dia de la ciutat.
És una ordenança, és una sèrie de mesures que tenen moratòries, que tenen excepcions, que és flexible a la seva aplicació i que el que ha de permetre és que es pugui fer una actuació pel bé de la nostra salut sense alterar d'una manera significativa el dia a dia de la ciutat.
Sentia amb Andrés Medrano, règidor de Medi Ambient, parlant d'aquesta qüestió. Per si no ho sabeu, els conductors que estiguin empadronats o que tinguin un aparcament dins d'aquesta zona de baixes emissions, estaran exempts de les restriccions, com a mínim els tres primers anys, com es contemplava.
Què en penseu? Els tres primers anys, només? Això a més fa gràcia. Aviam, si jo tinc una casa i tinc el parking a sota casa, d'aquí tres anys què passa? Es diu com a mínim. Han de passar els tres anys i després veiem què passa. És que ja comencem malament. A cotxe, a cotxe. S'hem de comprar cotxes.
La idea és aquesta. La idea és que canvis de cotxe i després et trobis amb cotxes, però tampoc inverteixen. Perquè, per exemple, jo que he estat 27 anys donant voltes per Espanya per la meva feina, penso que jo quan plegava els divendres de Madrid i venia cap aquí, venia d'un tiro.
No sé si això amb els cotxes elèctrics ho podran fer. I si m'haig de parar a mitja hora o tres quarts a Saragossa per acabar d'arribar a casa, doncs que vols que et digui. Llavors, vull dir, si volen posar condicions i normes, això em sembla molt bé, però que ho estudien tot bé, de manera que aquest senyor que ha de fer aquest recorregut tingui el vehicle en condicions, que no hagi de parar cada 300 o 400 quilòmetres.
I que ja n'hi ha de cotxes que ja anuncien 800 i això, ja ho veurem. I això s'ha de veure. Però bé, que sí, que em sembla molt bé que hi hagi una zona de baixes emissions, el tema de la salut i tot això. I les bateries d'aquests cotxes? Però hi ha més coses. I les bateries d'aquests cotxes? Són reciclades, totes. Sí, clar, què direm? Amb cartró, això. Sí. Això no serà contaminant ni res, tot això, no? Sí, que va.
És tot net. Per això t'estic dient, que jo no m'entenc. No. Comença la casa per la teulada. Després se n'adonen que les coses no s'han fet des del principi com calia. No, és que és això que diem. És el que diem. Van a mitges. És que en aquest tema, a mi m'encanta, perquè tornem al tema prailecte d'aquesta tertúlia durant tants anys. Esteu esperant-lo amb ganes. Vinga. Que és... El POUM!
Fiquem una zona de baixa de emissions. Com es delimita aquesta zona? Quina? D'on va a on va? Ara, per anar, per exemple, tu baixes pel Puente del Regina, un dels ponts que acaba el Regina Garmeli, jo vull anar, jo què sé, al crac. Per anar, aparcar ja impossible, llavors he de tirar dreta fins al fons, a l'estació antiga,
Tira a Esquerra, Cantonada, Calpaqui, Sant Pàtrics. Ahí hay una zona cero. Yo ya no puedo entrar. Som molts metres, allò, eh? Sí. Pum. Quins cotxes circulen pel centre? Tants no circulen, eh? No. Bàsicament perquè zona per circular l'entret.
No, només el matí carrega i descarga. Poc més. El dematí Déu-n'hi-do, eh? Home, el matí és un... El carrega i descarga, Déu-n'hi-do, el dematí. Home, és que tota aquesta gent que viuen en els centres han de halar, han de... I necessiten subministre. Clar, el senyor que ve d'un distribuidor de begudes, per dir alguna cosa, des de Barberà, per dir alguna cosa, té un horari per repartir.
I, a més a més, igual té que vindre a repartir a Rubí, a Castellbisbal i a Papiol. Al mateix horari. Llavors estic amb tu a mi com s'ho fa, amb aquella franja de 3 hores, perquè, esclar, les botigues obren quan obren, obren a les 9. I si la càrrega i descàrrega plega a les 11, tenen dues hores per repartir. Rubí, Castellbisbal i Papiol.
i no m'extenc més li toca a Molins de Rei, que això ja... Llavors dius, ja ho tenen en compte tot això, perquè esclar, vull dir que... dius, l'ideal és això, però és factible. I les furgonetes han de ser elèctriques, eh? Si no, no podran repartir, zona de baixa d'emissions. O podem fer una excepció i que aquestes furgonetes puguin entrar contaminant-nos els pulmons.
la mitja hora que estiguin descarregant els palets de llet allà al Compte i Mariona, i després se'n van. O sigui, bueno, que està bé en base, o sigui, la base, la idea, està bé, no? Sí, però que no la dus a terme, aquest és el problema. Bueno, però sempre estem parlant d'aquí, com es paga, com es farà, etcètera. A Sant Joan Despí, per exemple, ha tingut un col·lega vivint, que és de Rubí.
que hi havia el progrés. Tu imagina't el canvi de vida de Sant Joan d'Espí, o sigui, de robar Sant Joan d'Espí. Bueno, zona de baixa de emissions està enganxat a Barcelona. Això ja feia anys que tenia la zona de baixa de emissions, però no s'acomplia massa. Doncs ara l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí, que els seus veïns i veïnes paguen una pasta per viure a Sant Joan d'Espí, han instal·lat 20 càmeres
concretament per la zona de baixes emissions. I està en funcionament. Ara ja no hi ha ni excepcions, ni si me pilla la poli, sinó... Tu tens una matrícula que és antiga, d'aquest cotxe tal, foto, multa. I així...
primer ens deixen rolar lliurement i després clatellar d'incretar. Jo, de totes maneres, quan les coses no es fan bé des del principi i van funcionant anys i anys i anys, arriba un moment que són insostenibles i s'han de prendre mesures, això s'entén. Però a mi em crea molt conflicte. Per una banda, jo crec que s'han de baixar les emissions, però no només a Rubén, sinó mundialment, perquè és insostenible, les boines que hi ha negres a les ciutats. Però d'altra banda...
Continuo amb el que dic sempre, que no es planifica bé quines són les conseqüències de fer les coses malament d'inici. Ens han deixat circular pel centre de Rubí. Jo, quan vaig venir a viure aquí fa 20 i bastants anys, el carrer Major era transitable i era un caos total.
Quan el van tancar tothom va protestar, però ara ningú diu res. És veritat que crea moltes incomoditats en algun lloc concret del centre si no hi ets el centre, perquè és que és un carreró sense sortida. Comences a donar voltes i no vas a parar mai enlloc. Que alguna cosa s'ha de fer? Sí. Que no ens agradarà? També. O sigui, hi haurà zones de Rubí que ja seran totalment inaccessibles. Aquí vaig veure el mapa i és bastant ampli la zona que estan delimitats.
Són, de fet, 55 hectàrees, gairebé el 20% del sol residencial. Suposo que les noves generacions ho veuran ja com un tema que aniran assimilant, però, clar, a nosaltres ens costarà de país... I s'ha d'ampliar més, eh, encara. O sigui, en els propers anys, després que es posi ja en marxa totalment, està previst que sigui un 25% segons un decret del govern català. O sigui que encara s'ha d'ampliar una miqueta més. Bueno...
que jo estic igual que tothom, que s'ha de reduir la contaminació, totalment d'acord, però s'han de fer les coses mesurant-les i posant els pros i els contres en una balança, perquè és clar, dius, tot zona de vianants, com sempre això, la gent que tenen el parcament, o sigui, el pàrquing, dintre d'aquesta zona, que diuen, d'aquí 3 anys, no, no, no, almenys fins d'aquí 3 anys, no, no, concretem,
Què passarà amb aquest pàrquing? Perquè, esclar, tot es va fent de moment, i després, quan arriba el moment, dicten la normativa, i allò es troba enganxat, i dius, bueno, no. I a més a més, vull dir, clar, dintre del que és aquest pont, també es pretenen fer construccions i zones habitables i tot això. Amb pont o sense, eh? Amb pont o sense, exacte.
El POM és una cosa que portem anys arrossegant i ja ho veurem. Però el POM és una donteria. Jo em vaig adonar aquí l'important que era. Però un moment, què deies? Que confiança no tenim cap ni una. Quants anys portem amb el POM arrossegant? Amb el POM, el que és el POM ara, portem des de l'any...
2006-2007. Sí, em sembla que era el 2006. Però el pla urbanístic en el que vivim ara és de l'any 81, amb una petita reforma del 86. Imagina't. O sigui, que farà 40 anys l'any que ve, que anem amb això després d'una reforma.
Una ciutat que potser en aquella època tenia 32.000 habitants, a 80 i bastants, evidentment la mateixa estructura no serveix. S'ha de pensar en alguna cosa i s'han de prendre mesures en totes les direccions, però és que s'ha de prendre...
amb anticipació a ser possible. No allò de dir, quan ja estàs amb l'aigua al coll, llavors comences a nedar. No, no, nedar abans, perquè si no, pot ser que no hi arribis a temps. Totes aquestes coses a mi em semblen bé, estic totalment d'acord, però s'han d'estudiar bé i s'han de pensar en totes les opcions possibles.
És que és una oportunitat molt bona, perquè és tan antic que poc que ho facis nou, amb previsió de futur, comptis amb la ciutadania, amb les entitats, que tots els partits polítics es posessin d'acord per fer una cosa bona per la ciutat de tots i totes. Seria estupendo, eh?
Et veig com una mica los Simpsons, allà, agafats a les mans i cantant. No sé, és que és ideal, perquè és tan antic. Fer un nou seria increïble. Escoltar a la gent. Què voleu? No us ho donarem tot. No us ho donarem tot.
Però digueu quins conflictes teniu circulant al carrer de tal. Pregunteu. No et dic que ho fem dins els 6 mesos. No et dic que ho fem el 2027, que són eleccions. Es farà segur. Algo farà. Segur. A partir del 2028, depèn del que surti, ja veurem si es poden donar la mà. Farà algun pagat, com sempre, per sortir?
El que passa és que la política del PIN és un PIN compartit, i per això no es farà. Perquè no hi ha un PIN que jo me'l pugui posar com a PSC, com a Esquerra, com a tal. Hi ha un només. Com hi ha un PIN només, no el volen compartir, per això estem baixant el POU. Però, en fi, zona de baixa d'emissions, fins que no es comencin a multar a tortilladret, la gent fa que els donin la gana. Aquesta és la segona part de la història. Aquí el Medrano ha fet tota una cosa de...
tot un projecte i l'he presentat, molt d'això, però no es tracta de fer una normativa, es tracta de fer una normativa i un seguiment, perquè si no passa el que passa amb tantíssimes coses que estan regulades, tema patinets, tema bicicletes, contras direccions, a sobre la cera, que l'altre dia hi havia un tio que anava amb bicicleta per la cera, una mica estreta, i jo dic, què, hauré de baixar jo perquè passi tot amb la bici?
No va dir res. I pensava que no sortirien als pedinets, però està clar que... És un exemple molt bo, eh? Tu pots posar les lleis que vulguis, però com no pots dir alguna cosa per fer-les complir... Mirar a Badalona, a l'albiol. Clar, després està Badalona, que treu els patinets. T'esplenen, t'esplenen. Jo recordo... Jo recordo quan vaig vindre a viure a Rubí. Jo vaig vindre a viure a Rubí l'any 66. Jo recordo quan jo vaig vindre a viure. Les bicicletes portaven matrícula.
una matrícula groga, quadradeta així, amb un número. Sabies exactament qui era aquell individu? No és bastant difícil, estic parlant de fot 60 anys...
Teòricament... Jo en tinc una casa de matrícula de bicicleta. Eh? Jo en tinc una casa de matrícula de bicicleta. Sí, és que era normal, les bicicletes tenien matrícula. Llavors, si un tio l'agafes baixant per la serra, passa a la policia, sap que prenen nota i l'avisen, o el que sigui, i a la segona o la tercera li fan la multa. Però vull dir, és una manera de dir, hosti, estic controlat.
De l'altra manera, agafen la bici, van, i jo pujo per la cera, agafo, baixo, en direcció prohibida, i tot això, i no passa res. I si em diuen alguna cosa, els engego a fer punyetes, com m'ha passat a mi, de cridar l'atenció a algú perquè va per sobre la cera, en direcció prohibida, i et diuen de tot. De tot, de sobre, sí, sí, sí.
I els agents que els paren, si fan un avís, els veus que baixen del patinet, fan un tros endavant caminant, i quan arriben a la cantonada te l'anar a pujar patinet. Agafen embranzida i surten més ràpid. És que és això el que vull dir. Les normatives i les regulacions estan molt bé, però s'hi han de creure, s'ha de creure en aquestes regulacions, i s'ha de fer el necessari per fer-les complir. Perquè si no, és paper mullat.
I pregunto, ampliar i millorar el transport públic seria una de les propostes que haurien d'anar de la mà d'aquesta normativa? És una opció, aviam. Si el transport millora, no vol dir que tots agafin el transport públic, però un percentatge sí que ho faran. Bueno, algú ho guanyarà. L'autobús, eh? Sí, sí, sí.
Algo guanyarem, ja. Si n'hi ha de 100, n'hi ha 25 que opten pel transport públic, doncs hi ha 25 que no contaminaran. La meva generació volia amb cotxe per no agafar transport públic.
I ara volen patinet. Jo ho estic veient, ho tinc molt a prop, això, actualment, que per no anar de punta a punta de poble amb l'autobús han demanat un patinet, i ja tenen un patinet. I, a més, circulant per llocs on circulen també vehicles. Dic que, no sé, patinets amb mans de nanos tan joves, sense cap noció de conducció ni de circulació, a mi em sembla molt perillós. En el que hi hauria el de carril bici. Sí.
Sí, però unes normes també, com diu la Conchita. Sí, però hi ha llocs que està funcionant el carril bici, Sant Cugat, sense anar més lluny. Sí, sí. Està funcionant, el carril bici. Els nens van a l'institut amb patinet i poden arribar-hi. El carril bici, nosaltres quan... Però Rubí... Quan estàvem a Alternativa de CR, veníem reivindicant el carril bici fins a Molins de Rei,
Però bé, tampoc calia fer-ho tot de cop, però vull dir el projecte. De fet, almenys el tram de Rubí ens posarà en marxa.
Ja ho veieu. Estem igual. Aquí tampoc s'ha mirat el tema aquest. El carril bici no l'han posat ni per les bicis, el poseuen pels patinets. A Sant Cugat circulen bicicletes i patinets pel carril bicicleta. I quines zones verdes que té, Sant Cugat? Aquest aquí al lado, eh? Aquest Rubí, que es volen prendre el camp de golf, això és per una tatatulia, no? Tu mateix.
No, no, no. No, però és el que deies. La teva generació volia cotxe però anava a fer el transport públic. Ara volen patinets. Allò de si millorem el transport públic, la gent deixa de tenir cotxe, de voler tenir cotxe. És una quimera que no existeix. Perquè totes les zones baixes d'emissions i tot el no sé què, no sé quantos,
Cots elèctrics que fan 800 quilòmetres, que es carreguen superràpid, còmodes, xinesos, alemanys... Això no canviarà. O sigui, l'utilitari o de l'individual, de la família, això no canviarà. És una quimera, pensant això. Hauria d'anar tan bé el transport públic? Massa bé. Ubers, etcètera, tot el VPNs aquests... Això també existeix. I això són cotxes, també. Tot el món està...
cicatritzat per carreteres. O sigui, funcionem per carreteres, tot és carreteres. No traurem les carreteres de la nit al dia ni en 50 ni en 100 ni en 12 anys.
Està tot fet això, però si allà el corredor mediterrani no s'acaba mai, i és per treure camions pesants de l'AP7, ja està, d'una carretera de l'AP7 i posar un tren que posi... Només això? Camions pesants, però... Reduiria els gasos, només aquesta... O sigui, un disbarat, una barbaritat. No sé, vull dir, llavors jo dic, per exemple, a nivell de transport,
Jo a l'empresa que treballo tenen 6 camions a la setmana que venen des d'Itàlia o des d'Alemanya fins a Barcelona. Camions que són trailers d'aquells, de 13 metres i mig, no el trailer curt, el llarg.
carregat amb 24 tones. Llavors dius, aquest camió, per fotre mil i pico de quilòmetres, ha de tindre, per força, una contaminació X. Això agafes un tren i ho fots... I et gasta quatre duros. Quatre duros de corrent.
que ha desfès-la corrent, també per produir-la, també... També contamina. També contamina. Però no té res a veure. No té res a veure, home. Aquí he vist una cosa, no té molt a veure amb contaminació, però m'ha cridat l'atenció. Hi ha un pas a la Xina que es talla el continent, hi ha mar i torna a enganxar el continent.
Doncs el tren no s'atura. Entra dins d'un vaixell que té quatre carrils, els adapten a les vies i passa a l'altre cantó. I el motiu també era una mica aquest, no? El fet de no haver de transportar un vaixell potser contamina més que aquest tren. Sí, perquè gasten un combustible pesant. Però m'ha fet gràcia perquè s'estan inventant tot, aquests xinesos, no?
Però d'altra banda, moltes de les coses que es transporten amb aquests vaixells cap aquí és que no serien... O sigui, hem viscut molts anys sense tant que xivatge xinès que no necessitem per viure. Volia, ara arriba el Nadal o el Halloween de Marras, no? El que vulguis.
El Black Friday. Exacte, vas a qualsevol comerç i sembla que hagis de comprar coses de Nadal, perquè clar, que te les planten als ulls, i està ple i ple i ple, clar, això s'ha transportat d'alguna manera fins aquí, no? I penso, necessari no és, però anem contaminant, anem fent. Sí, sí, sí. A vegades carreguem les culpes sobre nosaltres que no reciclem, nosaltres que agafem el cotxe per tot, però carai, mirem cap a dalt, que potser també n'estan fent un gran massa, no?
Si tots miressin, clar, la zona de base d'emissions era els contenidors de colors. Però han passat els cotxes. I tota la resta... Bueno, mirem-nos a nosaltres, fem-ho bé...
però si ho fem bé i els altres no foten res, també és una mica injust. És el que deies, no ens hem de fustigar per ser ciutadans i reciclen malament, no, fem les coses més o més com puguem, però els altres que compleixin també, perquè si no tenim equivocadors que tiren de tot i no sé què. I som nosaltres que contaminem malament i ens hem de posar les taxes, al final ens hem de plantar. Si és una baixa d'emissió és comprar-se un coche nou. Aquest és el pàrquing aquí a la plaça de Pearson,
i té un Citroën F4 que ja no entra en zona baixa d'emissions. Té 3 anys per comprar-se un que encaixi dins del marc de zona baixa d'emissions. És així, 3 anys. Ara, en les declaracions del Medrano, és flexible, ja ho hem d'acordar, nada es permanente... Bé, llavors això ens dona una mica de tranquil·litat. De dir, bueno, si no teniu clar ni vosaltres.
Aquí està. Tranquils. Que no mereixin la perdiua. Que vagin... Que agafin sectors més petits, coses més reduïdes, i que les portin a terme en condicions. Que per rehabilitar un edifici porten 6 anys. I volen fer la zona baixa d'emissions. Ojalà, eh? Sí, sí. Ànims. Jo a mi el que...
El que fa una miqueta d'això del casino és que...
Ja veurem qui ho fa servir després. Clar, clar, sí, això serà guardíssim. Això per tota la ciutadania, i fer un ball cada 15 dies o cada mes, i tal i qual. Però jo ja veig per on van els trets. Això serà com abans. Bé, no faria entitats i tant, no? Sant Antoni Abad farà el contracte de la situació, i faran pels socis, faran activitats, i faran...
i els que no siguin socis, doncs, ja ho veurem. S'està preparant una programació específica pel casino. A més, s'ha oferta a totes les entitats perquè puguin fer coses. Tenim grups de teatre a Rubí, que són locals, i tenim... I, a més, tinguem en compte una cosa, que tenim la sala que està supermalament. Perquè la sala és increïble. Vas allà a l'hivern i et quedes glaçat.
I, a part, la sonorització de la sala té molt a desitjar. Potser ens caldria un lloc d'aquests que poguéssim fer servir per aquestes coses. La confiança que tinc és aquesta. El casino, jo estic d'acord. El que qüestiono és si era prioritari, primera cosa, i segona, quin ús se li donarà. Perquè de locals i coses...
propietats de l'Ajuntament, que estan totalment abandonades. La Torre Massana, per exemple, va haver de comprar per una sentència judicial, se la van comprar, en paga un milió de cents,
I allà està. Fins que s'acabi de caure. Fins que s'acabi de caure, com les naus de les persons, com els cinemes. Els cinemes, tot, clar, si és veritat. Que són 3 milions, bueno, en fi. Llavors, si dius, si ho han de fer servir per això, per quan ells vulguin fer una activitat o una trobada o una qualsevol cosa, i la resta de l'any s'ha de fotre de fàstic,
Maldita la gràcia del casino. Bé, anem a canviar de qüestió perquè tenim una notícia d'actualitat també d'ahir, que és que l'Ajuntament es compromet a municipalitzar les escoles Bressol abans del curs 2027-2028 i ara mateix una comissió política o tècnica farà negociacions per poder fer aquest tràmit i de fet l'equip de govern ha acordat que assumirà això, la gestió directa d'aquestes escoles Bressol, que actualment les gestiona una empresa externa
i que així diguem que les condicions laborals de les treballadores s'equiparin també amb les de la Bruna, que és l'escola de bressol municipal. Anem a sentir un dels regidors que ahir anunciaven aquest pacte des d'en Comú Podem, el Jordi Arnaiz.
de la mà de la negociació col·lectiva, de la negociació del que suposa la subrogació d'aquesta plantilla a l'Ente Municipal i que això ho volem fer també de la mà de la seva representació sindical, que és molt important que també tinguem una interlocució per poder anar fent aquest camí i fent aquestes propostes per fer-lo viable i el compromís és que ho hem de fer. Per tant, tothom s'haurà d'arremengar i jo ahir també ho feia a la roda de premsa, demanar a tothom
que sumi, que treballi per en positiu, i aquesta serà la nostra manera d'enfocar aquesta negociació. Doncs això millorarà les seves condicions i salaris, també, d'aquestes treballadores, tot i que serà de manera progressiva també perquè, diguem que el pressupost del consistori no es vegi afectat tan directament. Bueno, això és un tema que ja...
Només es veu afectar per segons que hi ha el pressupost del consistori. És que, no sé, a veure... Aquest és el problema. Quin és el motiu perquè la bruna, que és posterior al sol solet i a la lluna, sigui municipalitzada i, en canvi, les altres dues, que són anteriors, estiguin amb entitats externes? No entenc el motiu i perquè les tres, que les tres són municipals, tinguin règims diferents.
Però un dia, parlant amb una persona vinculada a una d'aquestes dues que no són municipalitzades, comentava que cobra més un auxiliar de l'escola Bressol, que sí que ho és, que la directora de les escoles que no ho són. Això no m'ho apropio jo, eh? Poso un boc al que em van comentar.
Clar, jo sé que conec de primera mà la feina que està fent aquesta gent. Ja em sembla ridícula el que cobren, però que a sobre hi hagi diferències és que no ho veig amb entitats que es venen com a municipals. No ho entenc, m'explota el cervell. Però d'altra banda és que els mateixos sous
són molt baixos i el que em van dir que cobraven és cert doncs a final de mes crec que hi arribaran amb problemes però tornem sempre amb feines tan importants com és l'educació i la salut sempre hem de batallar amb la precarietat i sempre s'ha de lluitar per aconseguir uns drets mínims que em sembla que haurien de venir donats perquè no estan parlant de tenir sous de ministres estan parlant d'un sou digne
Perdona, Conchita, el que dius tu, de fet, segons les dades compartides pel col·lectiu Sol Solet en Lluita, aquestes diferències de les que estaves parlant concretament, d'auxiliars d'educació, 16.350 euros a Sol Solet, 28.000 a la Bruna, i comparant amb direcció, que estaves posant aquest exemple, 25.000 a Sol Solet i 50.000 a la Bruna.
O sigui que un auxiliar d'educació a la Bruna cobra 28.000 euros, mentre la directora o director de Sol Solet són 25. Sí, em va dir la veritat. Dades que també tenim nosaltres aquí. No sé com ho veieu, però jo ho veig indignat. Home, com ho hem de veure, tu? Com és? Una barbaritat.
Estem parlant de l'educació de primera infància, que és tan important, no només com a pàrquing, que és el que molta gent entén les escoles bressol, que també necessites aquest servei, perquè si volem treballar, doncs aquest servei és necessari. Però és una etapa tan important de portar-la ben portada, i clar, jo m'imagino que aquestes pobres persones, noies o nois, la majoria noies, treballant,
amb unes condicions tan desiguals, tan paupèrrimes, tampoc has d'estar al 100% de les teves il·lusions posar-te al davant, no? I no sé, jo el dia que vaig parlar amb elles em va doldre molt, perquè no ho veig bé. Sí, sí, totalment d'acord. O sigui, jo trobo una barbaritat que hi hagi aquestes circumstàncies si, a més a més, tenint en compte que la...
les empreses concertades, o les concessions, per dir-ho d'una manera, aquesta gent, doncs, tenen que guanyar diners, però sempre hi ha d'haver uns baremos, uns límits, no ha de dir, fot el ple que vulguis, no, no, perdona, això tant, que la concessió és aquesta, amb aquestes condicions, i els treballadors han de cobrar això, i això, i això, i punto.
No hi ha ningú que... Es treuen de sobre el problema de l'escola Brassol, ho donen a una empresa i hi ha vosaltres mateixos. No, no, això no va així. Això no va així, és el que tu dius. Estan tractant els futurs ciutadans de Rubí i s'hi han de posar... s'ha de posar més interès.
Ara ja em faríeu dir que si el problema que puguin cobrar més els que estaven a les públiques és que no hi ha calés. Quan hi ha el casino ja el farem d'aquí 3 anys. És que és això. És qüestió de prioritats. El casino per lluir-se de tant en tant i fotre una festa és una cosa. I crear un ambient i unes condicions pel futur dels ciutadans
No és prioritari. A més em consta que la feina que fan la fan ben feta, ben pensada. No ho entenc, és que no ho entenc, el per què hi ha la diferència entre les escoles del mateix municipi. No ho entenc. Clar, perquè si estan concertades i les porta una empresa privada, és diferent. Si fossin les tres... La empresa privada té un negoci allà.
Clar, però si les tres fossin externes... És que haurien de ser totes. Ja no ho entendria, això de ser un servei municipal, però que hi hagi una que sí, posterior, i les altres dues que no, no ho entenc. I que es trigui tant a regularitzar-ho, tampoc ho entenc. Tres anys s'han d'esperar a tenir un sou una mica digne? No és que tant, perquè és una cosa que, a més a més, tinguem en compte també que aquí s'estan fent coses de cara a que es vegi.
Populisme total, que si no es veu, i això no ho veu la gent. Això no es veu. Aquí està la història. És que els polítics, siguin del partit que siguin, tot juguen amb el mateix. I que són poques, perquè són poques persones, no és un col·lectiu enorme dins de l'ambulació. No, clar, però com que després van anar amb els pressupostos, i els pressupostos també els fan anar com volen, pel que volen. És veritat que Rubí s'està fent una pila de coses inútils quan hi ha moltes coses necessàries.
Però per mi que està a oest... Però bueno, clar, tornant a estar el mateix, el populisme, el que ven, el que dona vots, i ja està, i no cal que busquem res més, està claríssim. Però això en teoria hauria de donar vots, perquè són les famílies que porten els seus infants... Però no es veu, en general no ho veu tothom, són quatre famílies les que van a l'escola bressol i tot això, i les famílies que porten els nens, els nens estan ben atesos i tot això, moltes famílies tampoc es preocupen del que cobra el professor.
M'entens? No, i que moltes pensen que ja cobra bastant. Però que això, no, però en canvi l'altre sí, ho veuen un servei que, no sé, i a part ho presentaran com una cosa, et faran la gran festa i totes les històries, i la gent veu això. Bé, que facin el que diuen que faran,
I llavors no mirarem d'anar-ho seguint per a veure si realment ho compleixen. Aquí també és una de les coses que parlem, que un cop està feta, la gent, seríem els primers que hauríem de reivindicar, les entitats i tothom. Això es va dir que serviria per totes les entitats i ho fem servir tots pel que sigui. Perquè és veritat, s'estan fent coses al Casa del Popular, de grups de dansa, de grups de...
de teatre, de tot això, i el popular també està una mica deixadet, la sala ja n'hi en parlem. Jo penso que el casino, per això, si realment sàpigués entrar a l'aprofita, en el casino s'hi podrien fer moltes coses. I podrien servir per moltíssima gent. Ja veurem què passa. El casino no es queixarà. Si tu li programes coses, el casino ho acceptarà.
Vull dir, el problema no és el casino. És el que facin servir el casino per la població, per tot el poble. Aquest és el tema, que és el que jo poso en dubte. Ja està. I ojalà m'equivoqui, i si m'equivoco, aquí mateix diré que em vaig equivocar aquell dia i demano mil perdons. No un no, mil. Però m'agradarà veure-ho. I ja...
Però les entitats també hauran de lluitar i hauran de reivindicar. Sí, les entitats porten reivindicant... Jo estic amb el Gra, estic amb el centre... Les entitats portem reivindicant des del diluvi. Perdoneu un incís que m'estan indicant que la Bruna és l'escola a Bressol Municipal més antiga de la ciutat. Jo ho estic buscant... La Bruna? No, és la més nova. No.
La Bruna és la que hi ha al mercat. És la més nova. La més antiga Sol Solet. Després va venir la Lluna. La primera era Sol Solet. Molt m'hauria d'equivocar, però crec que va així. Estant aquí en directe, m'és complicat comparar les dades. Sí que és veritat que he trobat un dossier de la Bruna que parla de l'any 1972. L'escola Brassol Municipal de Rubí es va...
inaugura el novembre del 72 per iniciativa del propi Ajuntament. No, no, ni a blan. La Bruna té una vida bastant. Mare de Déu. Que potser li van canviar el nom. No ho sé. Allà hi havia una escola Bressol. La primera escola Bressol que hi va haver va ser la que estava allà. Els maristes, allà al mercat. Sí, on està el dels avis i tota aquesta història. Allà és la primera que es va fer. I l'única que hi havia robat. Però es deia Sol Solet, no?
Unil, no? No ho sé com es deia, però que és la primera que va haver-ho vist i que és cert. Sol Solet, jo quan vaig arribar aquí existia Sol Solet, no n'hi havia més. Al poc temps va fer la Lluna i després la Bruna. Sol Solet és el que hi ha aquí. El que passa és que jo et parlo de fa molts anys, molts anys, que és la primera que es va fer, que estava allà. El que era el Casaldàvis, el que no es deia la Bruna. Fa 30 anys era Sol Solet. Era la primera escola a Brassol que hi havia. Probablement al canviar el nom, aquí també hi havia la confusió, perquè aquella escola era molt antiga.
Dels 72, es col·laborava el hipervulari i després es va fer reforma i és possible que després es canvies aquest nom amb un nou projecte. Sí, sí, es devia canviar el nom. L'estructura actual, la que hi ha ara, de 30 anys cap aquí, o sigui, estava el Sol Solet, que és el que estava al Casal d'Avis, que ara està aquí, en aquest edifici. Després vam fer la Lluna.
La que va fer el Casal d'Avis és aquesta, la primera que hi va haver. Jo estic fent memòria, perquè jo vaig tindre una botiga, el meu germà vam tenir una botiga al carrer Magí Ramentol, davant mateix de l'escola. Del Sol Solet. Jo la botiga la vam obrir l'any 94. Una botiga de bricolatge. La vam obrir el 94. I jo...
crec recordar, nanos, pel pati de la... del que és ara el Casaldavis. Sí, sí, allà estava el sol solet. Jo tenia una mica treballant allà. Entre el 94 i el 2005. Allà estava el sol solet, segur. Jo recordo, no sé si al principi, al final o al meitat,
Hi ha hagut un canvi de nom. I l'actual edifici, perdoneu, va ser el 2009. El de la Bruna? Sí, el de què estem parlant. L'actual edifici, però que fos la misma escola, la mateixa. La Bruna es va crear nova.
Deixem-ho, perquè si no... Jo diria que no. Aquella escola funcionava. Era la primera escola a Bressol que hi va haver, a Rubí. El carrer Calderon de la Barca, número 4. Ara sí, però que es va crear on està sota el casal Tavis, la primera que hi va haver. Sí, però que quan jo... No sé com es deia. Era l'escola a Bressol de Rubí. Sol Solet.
Des que jo tinc memòria, eh? Ara, no sé si antigament tenia un altre nom, però bé, tampoc és important això. El que realment importa és com estan treballant, no? Que estan les condicions. Sí, sí, però com ens estaven escoltant i era algú que estava, diguem, afectat directament, doncs, per això ho aclarim, encara que sigui, però que és veritat que és una bona notícia aquesta mesura municipal, no?, finalment. Sí, sí, sí, per a mi em sembla perfecte. I que va tard, ja va tard.
Però bé, tant de bo que sigui veritat i que s'hi posin ja i comencin, que diu que serà escalonat, no serà una cosa, d'acord, però que comencin ja. Jo t'endeixo molt a extrapolar situacions. Què passaria si dins d'un equip de govern...
uns X cobressin un sou i per fer la mateixa feina uns altres X cobressin un sou duplicat, com és aquest cas. Suposo que es mobilitzarien. Si en un equip de govern estan veient aquestes diferències dins de les seves pròpies competències, posar-hi remei. A mi em van fer molta llàstima que les vaig veure reivindicant molt soles. Hi havia quatre mestres o educadores amb un cartellet a la plaça Pearson i quatre un dia a l'Ateneu
I allà, quatre persones. Així no es reivindica. Vull dir, estaven molt soles. Aquí haguessin hagut de fer-los costat les famílies. A la passada d'Ajuntament hi havia bastanta gent el dia que es va fer. Després, quan ja la cosa es va començar a posar calentona, però no fa tant, estaven molt soles. I a més és que ho van dir, és que estem... Clar, fem riure. Però hi ha molta desinformació, també. Clar.
Sí. Aquest és el problema. A Rubí hi ha desinformació amb tot. Ho havien d'escampar també. Amb tot, eh? Perquè es faci el que es faci i hi ha molta gent que et diuen, ai, no sé què, però aquesta setmana hi havia, no sé, tal cosa. Ah, doncs no ens n'hem enterat. I a veure, de veritat que no s'està fent ressò de res del que es fa. I molta gent després s'entera un cop ja ha passat. Digue'm algun exemple.
Maria Àngels. Doncs mira, per exemple, tot el que es fa a la sala. Ara anem a una altra banda, però tot el que es fa a la sala, jo sé de moltíssima gent, perquè jo vaig a la sala. I acostumo una. Sí, sí. Ho saps? Doncs bueno. Llavors acostumo una i quan a vegades dic, és que ha anat a veure això. Oh, clar, és que no sabem res, és que no ho veiem a cap lloc. Vull dir, clar, has d'entrar precisament a la pàgina, a la pàgina. Hi ha gent de certa edat que no entra a la pàgina de l'Ajuntament, que no s'informa, evidentment. Vull dir, no tothom als mitjans...
Actuals, els pots fer servir. Saps que hi ha un espectacle que es diu suelta-lo ja, conyo, i que es farà la setmana vinent? Adiós. Jo vaig veure les tones de la ràdio. Sí, això és dissabte. Jo vaig veure l'anunci a la porta de la sala. Però t'has de passar per allà, o has d'entrar a la pàgina web de l'Ajuntament? Però és que no hi ha informació de res del que es fa. Perquè inclús la pantalla aquella lluminosa que tenen, ara mateix...
No sabia dir-te si està enxufada o si està apagada. Hi ha dies que està engegada i hi ha dies que no. Però quan està engegada te la mires i ets conscient que està engegada. I ara mateix no ho sé si està engegada, la qual cosa vol dir que hauria d'estar apagada. I passo i et dic... La setmana passada funcionava.
Tu dius per què vaig estar jo. Jo hi vaig passar i no em vaig enterar. Hi ha dies que la tenen engegada i hi ha dies que no. Jo, per exemple, tinc tota la programació, agafo perquè m'interessa, no? Llavors tinc tota la programació anual, llavors me la poso al calendari. I el que m'interessa, i a més a més, tinc entrades reservades ja amb temps. Però clar, hi ha falta d'informació. Clar, Mari Àngels, però tu ho has dit, a tu t'interessa.
O sigui, no que hi hagi desinformació, és que falta informació. I jo, que sabeu que soc molt reivindicatiu, estic en contra de tots i totes... Molt bé. En part, no era així, perquè jo me'n recordo quan tenia programa, quan tenia un programa que era Raia Rubí, i jo feia una agenda cultural, de Rubí, només de Rubí, coses culturals de Rubí. I hi havia agenda cultural. Jo agafava les quatre o cinc coses que hi havia.
No hi havia gaire. Us parlo de 2014, 15, 16 i 17, vale? No hi havia gaire, no era de molta qualitat, però coses n'hi havia. Una altra cosa és que t'interessi anar al que farien. Clar, però és que si la gent no veu, no escuta Ràdio Rubi, també aquí la tertúlia del 3 divendres es parla de totes les... Si a mi em dóna igual...
que pot ser, a mi em dóna igual perquè no tinc fills, soc jove, em dóna igual el que cobri l'escola Brassol, que hi pot haver gent així, tampoc tanquem el Juís, jo no aniré ni a buscar la notícia, no aniré ni a manifestar-me, aquesta gent existeix també, hi haurà temes que aquella gent els afecti molt,
i els que són pares, no sé què, em dona igual. Això és una mica un exemple, un reflex de la societat en què vivim. Que en Brasil se ponen el gorrito de Papà Noel, que jo m'he de comprar el cotxe elèctrico, i que estan aquestes noies, que són noies, quasi totes, que tenen una condicions deplorables, que estan cuidant el nostre futur, n'és petits? Si a mi em va bé pagar-te 30, pa què et vaig pagar 60? Perquè la feina la fareu igual de bé.
posem-nos en quin valor té el nostre treball, quina feina fa, amb qui fa, siguem una mica empàtics. Perquè jo ara, per exemple, que no tinc fills, em pot rotar la vida, que això continuï, que quan jo tingui fills i no em donin plaça a l'escola guai de Rubí, que això de Rubí n'hi ha també, jo no vull anar aquesta, vull anar aquesta, i aquesta es peta, i treu una línia, i la gent es posa les mans al cap,
Doncs aniré allà i deixaré el meu nen petit d'un any o dos amb gent que cobra 3 euros l'hora. Que no ho faran malament, perquè aquella gent no s'ho mereixen, perquè estan en un material molt delicat. Sí, sí. En fi, sí, sí. Bé, com que ens queden 5 minutets només, vull que sapigueu els que no ho sabeu que es fan coses a la sala, com diu la Maria Àngels, i hi ha un espectacle que està dins de les activitats incloses en el 25N, que s'anunciaran demà, es diu l'obra Suelta-lo ja, coño, que has dit Dios, no, Víctor? Sí, adiós.
Anem a sentir la seva creadora i protagonista, l'Aida Picon Fernández. I clar, dius, hòstia, això ha d'agradar als ajuntaments, no? Perquè és un tema que està a l'ordre del dia, igual que el suïcidi. Bueno, no se habla, però existe, és la primera causa de amor en joves. No, natural, no? I dius, hòstia, quina pena que guanyi el tabú, el no tabú. Mira, Rubí em va trucar, que canyera, com mola, ho volem, de locos.
Però a altres llocs ha sigut com... Ah, mira, ens agrada. Miren el contingut i tal una mica. És que ens fa una mica la cosa, que pugui tindre repercussió. I jo en plan, el teatre no és per això, la cultura, per remoure i tal. I sí, trobes de tot en aquest sentit i és una pena. Doncs aquest espectacle que fa servir les princeses de Disney dels 90 per denunciar els models imposats de bellesa i altres qüestions.
i ho fan broma i tal, hi ha moltes disciplines diferents escèniques, i clar, com dèiem, doncs serà dimecres vinent a les 6 de la tarda, que lo sepas, Víctor. I a més entrada gratuïta, que deia ella. Mira, només per dir-te que és gratis, vés-hi, després et podràs criticar si vols. A les 6, entrada gratuïta. A qui va dirigit? A famílies? A infants? A adults? Bé, a joves, a joves i famílies. Sí, clar.
Bueno, pues que faci gran difusió i que hi vagin tots. Que sí. De todas formas, a les 6 de la tarda d'un dimecres, no sé si és l'horari més ideal per la gent que treballa. Bueno...
Si vols anar, farà possible. Per això preguntava qui va dirigit. Però bé, no, no, si vols anar, però és que passa que potser aquestes obres de teatre tenen una missió molt concreta que és la de fer petjada amb temes de gènere i violència i els que hi van potser no els cal perquè ja ho tenen prou.
Aquest seria un problema. Aquesta és la segona part. Se'm podria fer una tertúlia de tres hores sobre aquest tema perquè realment crec que des del moment que hi ha nanos l'altre dia, va sortir la notícia, nens menors d'edat violant en oies, alguna cosa no estem fent bé. Moltes coses no estem fent bé. Però amb aquest tema, que els 15 anys tinguis la necessitat de violar
o sigui, estiguis malalt o no ho estiguis, a nivell mental, és que com a societat hi ha coses que no estem fent bé. I a més, les estem fent malament i amb conseqüències molt greus. Però bé, quan les fas, i això ho he viscut en primera persona, tens un sector que no ho tolera, tampoc, que treballis un tema...
que vagi en contra de la violència de gènere, ho he dit bé? Sí, sí. T'acusen de tot, eh? I bé, això amb els centres educatius tu també t'hi deus trobar, no? Que amb diferents religions, cultures, etcètera, és un tema tabú, que no se'n parla, per això dic que no hi anirà qui realment necessita... Necessitaria anar-hi, no hi anirà, això ben segur, eh? I en primera persona he viscut situacions difícils de gestionar amb aquest tema, perquè és que no ens entenem.
Doncs entenem, o sigui, jo per mi la violència lluny i zero. Sí, sí. Però aquesta encara menys, perquè passa dins de les llars i moltes vegades. Sí, sí, sí. En fi. Bé, en tot cas, recordem, dimecres, dia 5, a les 6 de la tarda, entrada gratuïta, a partir dels 14 anys, diu aquí la informació, jo crec que fins i tot, pel tot el que estaves comentant, d'abans també es podria anar a veure aquest espectacle. I res, ho deixem aquí.
Haurien de dir que s'han de reservar. No sé si s'ha de reservar. Pots anar a la sala i agafar-la, o pots reservar a la pàgina de reserva o venda d'entrades. Perquè un acte d'aquest tipus haurien d'estar a tope, haurien de quedar gent a fora.
A veure, a veure què passa. Què volies dir, Víctor? Avui és l'aniversari 60 de ma mare, felicitats. Home! Avui fa 60. Felicitats, com es diu? Dolores Gris, es diu. Dolores, però Dolores de nombre, no? Quins noms abans, eh? T'estimo, mama. Ara posen Daenerys, Calessis, en fi. Abans Dolores, Remedios, bueno, ha canviat una mica per bé, no? Sí, sí, bueno, sí. Dolores. No sé què dir. No sé què dir.
Dolores, eh? Ai, doncs... Felicitats, Dolores. Sí, sí. Felicitats, Dolores. Angústies. Ui, deixem que és una altra tertúlia, això. Gràcies, Víctor, Conchita, Pep, Mari Àngels. Ara no mereixeu que arriba la informació i després continuo el programa. Bona castanyada. Bona castanyada.