amb Albert Soler. Passen 4 minuts de les 10 del matí. Molt bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ha acabat la part més informativa del Rubí al dia, ara és el moment de la reflexió i l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi Lídia Juste. Hola, bon dia. Joan Manuel Fernández, bon dia. El Fernández, bon dia. I la Pomereda, la Carme Pomereda, bon dia.
Amb ells parlarem de la reinauguració del casino, de la pacificació de la C1413, de les últimes novetats de la Pesta Porcina i d'alguna cosa més. Potser posarem musiqueta si dona temps. Però ja sabeu que volem comptar amb vosaltres, els oients. Si voleu comentar l'actualitat, recordeu, el telèfon per entrar en directe és al 93 588 59 60 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Demà és el dia. Per fi, per fi ha arribat. Després de quasi 10 anys d'obres, molts retards... Em venia una altra musiqueta. Sí, sí, és el de dia. Els enamorados. A més, a més... Mira, perdona, eh? No, no, t'ha vingut al cap. Estava llegint el titular, no? Diu, després de 13 anys tancat, el 13 i el 13, no? No sé si hem buscat la data com a guinyo, no? Santa Llúcia. Sí, Santa Llúcia.
Que deu et conservir la vista. Escolta, no comencem a criticar... Encara no he plantejat el... Però bueno, ja tireu mires. El divendres és República Independent. No comencem a criticar la inauguració tard, perquè en aquests 3 anys... Però quin va ser l'últim dia que vosaltres vau anar al casino? A part d'aquests de la GF7, Rubinenca, que teniu el privilegi d'anar a visitar el casino. Ah!
Fa anys i anys. I ara per dos dies ja els poseu així. Però si no diem res. He dit que s'inaugura el dia 13 després de 13 anys. Ara us donaré peu a criticar si voleu, però encara no ho he fet. Respira, respira. Respireu, va.
Doncs això, demà s'inaugura, retards sobre costos que han duplicat el cos previst inicialment, demà es reinaugura al casino. Tinc entès, Lídia, que hi tindràs un paper important, no?
Bé, jo... Farem una mica la presentació. Em fa molta il·lusió, la veritat. Quan em van trucar per comentar-m'ho estava fora, jo estava a la Vall Fosca, i evidentment que em va fer molta il·lusió, evidentment que vaig dir, i tant, aquí tornem i seré per moltes raons, perquè jo crec que...
És difícil que hi hagi algun rubinent que no tingui alguna història lligada al casino, no? Jo he tingut una meva història personal de la meva relació amb la meva parella i em fa molta il·lusió perquè, bueno, és això, no vull dir... I que hi havíem anat, hi havíem anat, hi havíem fet teatre al casino, hi havíem anat a veure valls, hi havíem anat a veure moltes coses. I, clar, certament és d'aquells edificis que, ja dic, tothom qui més qui menys hi té un...
alguna anècdota o algun record, i per tant, jo crec que valdrà molt. I em fa molta il·lusió perquè jo acabat, acabat, no l'he vist. Jo vaig veure molt a l'inici de les obres, que vam poder fer una petita visita, però evidentment no el veig i em fa molta il·lusió veure-lo. No has fet cap assaig per entendre'ns, per tant, no l'has pogut veure. Encara no, no vol dir que avui no em toqui. Avui toca avui. Però de moment no, no, no l'he vist. Per tant...
Deixa'm-ho preguntar. Que us vau conèixer amb el Vicenç al casino? A veure, no, perquè amb el Vicenç es coneixíem des de l'escola i, imagina't, havíem anat a l'aixola junts, havíem treballat junts. Jo sé quantes coses junts, però com a companys, com a amics, com a tal, no? Però mira, un bon dia de cap d'any, doncs, vam decidir anar ballar al casino perquè el centre excursionista organitzava...
la nit de cap d'any al casino. I, doncs, va ser una nit especial, una nit memorable. Llavors, sempre ho recordem, no?, d'alguna manera... També us dic que quan vam sortir, mireu si feia fred, això que a vegades diuen, és que no feia... Mireu si feia fred, que l'aigua de la font de la plaça estava absolutament glaçada. I que de matinada, quan vam sortir, quan ja van tancar, no?,
Per tant, sí, són aquelles històries boniques. Veus com no m'he equivocat, de cançó. És el dia de les enamorades. Ah, sí, sí, sí. Perdó. I quin és el vostre record? Home, jo recordo més d'un ball amb les bar, ballant amb les bar, clar, al casino. I algun cap d'any, també, o... No sé si s'havia fet algun carnaval allà, també. Sí, també s'havia fet algun carnaval. Sí, ho recordo.
Però tu ja veus que les que critiquen el casino estan convidades i un que no el critica no està convidat. No estem criticant res. A veure, hi ha una inauguració demà, per dilluns i torna a veure més inauguració.
Però, a veure, aquí estem parlant de G7 o no G7. Primera categoria i segona categoria. Una invitació personal. Clar, com vosaltres. Jo soc ciutadà de Rubí. Però t'ho he explicat com el pots veure al casino. Clar.
Vine a la Marató de Contes diumenge. Jo sé de gent que ho farà, eh? Jo també. Jo sé de gent que ho farà. Ja fa anys que vull participar a la Marató de Contes. Doncs explica un conte. Perquè havia participat fa anys i que ho dic, i no em conviden. Però com que no et conviden? Albert, no podràs parlar avui, ho sé. Una de les que estan en el rotllo la veig gaire tota la setmana. El problema és que no tens gaire conto. No, exacte. Bueno, si és així, vale.
Bé, més o menys ho heu apuntat, perquè si la Lídia farà la presentació de la gala que es farà demà, la Carme, amb la seva entitat, la xarxa d'espectacles, tindrà l'honor de fer la primera. La primera entitat. Jo, personalment, estic emocionada. Sí, què vols que t'hi digui? No, que molt bé. Perquè nosaltres ho hem demanat, la gent que ho tingui molt clar.
us ho van dir, us faria gràcia, home, a bodes en convides. Doncs sí, una barató de comptes de la xarxa que inauguri un espai com el casino, doncs molta il·lusió i molta emoció, ja està. Com que estarà ple, segurament, perquè la gent té ganes de veure'l i les entitats han col·laborat moltíssim i és per on colliga Rubí
Doncs, meravellós. I a més a més, jo crec que les xarxes ho mereixen molts anys, fent la Maratona de Contes. Al Teatre Municipal, la sala, que estava molt bé, però amb totes les... Mancances. Les mancances que pugui en moment tenir. Ja la teniu també, l'havia fet.
El primer marató es va fer a l'Ateneu, perquè era una cosa molt petitona. Això vol dir que vaig participar a la primera. I després s'havia fet el Casal Popular. També es va fer un parell d'anys al casino, quan encara s'hi podia anar, i després ja vam passar a la sala. Fem uns, no sé, quasi uns 30 anys ben bons fent maratons.
Està molt bé. Jo també penso que és una molt bona inauguració per part d'entitats. Una entitat robinenca, una entitat que porta molts anys treballant, en el marc aquest de les festes prena de l'Encas i el dia de la Marató. No podia ser una altra més que la xarxa. Gràcies. Nosaltres molt orgullosos. Jo, molt orgullosa. Molt bé.
Molt bé. Doncs us convido també a que quan acabi aquesta tertúlia seguiu escoltant Ràdio Rubí, a vosaltres i als oients, perquè avui, a la segona part, a la part més magasí, de 11 a 12, farem un programa especial per parlar del casino. El conduirà la Vellentierno i, per un costat, vindrà en Ramon Batalla, que ens explicarà a l'historiador local la part més històrica del casino i la seva importància, etcètera.
Després entrevistarem també les dues entitats del casino, el Cesario Ezpeleta i el Manel Bamala, de l'Associació de Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad, que vindran també. Per ells també és un dia molt especial. Vindrà també l'Àngel Miquel per parlar una mica del... Ell ha sigut el responsable del guió de tot el que passarà demà...
al casino, però hem aconseguit una cosa que a molta gent li fa molta il·lusió i crec que a vosaltres també vindran els Clippers, els 5 membres dels Clippers aquí a l'estudi. Tanta gent. Home, home, home, clar, quina edat deuen tenir?
Prop de 80. Clar, és que jo era jove, els érem més grans, jo ja soc gran. Els Clippers, mare, que bé. Vam demanar per xarxes, va haver-hi gent que ens va dir, volen veure els Clippers, no sé, algun comentari. Sincerament, ni la Belén ni jo sabíem qui eren. Els vam anar a buscar, vam tirar cables, vam dir, si ve algun membre ja estarà bé.
Però s'ho han parlat entre ells i els feia il·lusió venir i venen tots cinc. El Simón Torres, el Joan Baladoc, en Tomàs Torres, Carlos Calopa i el Pedro Jiménez, que és el cantant. Per tant, a nivell de nostàlgia, podeu disfrutar d'aquest programa especial. Escolta, jo només tinc una pregunta, a veure si me la sabeu respondre. El casino o el casino espanyol? No, quasi no.
Això suposo que ens ho podrà respondre el Ramon Batalla. Perquè és cert que durant la República hi havia el Casal Popular, si no m'equivoco. El Centre Democràtic Popular. I el casino, que eren dretes i esquerres.
Bé, després de la guerra va, diguem-ne, a Salmanca dels Falangistes, al Centre Democràtic, i, vaja, tot això, en tot cas, jo no soc un expert... Ens explicarà, no? El parlarà el Ramon i explicarà la història del casino. Clar, perquè tots nosaltres ens agradarà, esclar, quan hem parlat del casino espanyol, perquè el casino espanyol... Ja l'altre dia pensava i dic... Però ara és casino espanyol? És casino? És teatre municipal del casino? És el casino. Aquí està el dilema, si fins a la guerra civil potser era el casino...
Després de la Guerra Civil era el casino espanyol i ara torna a ser el casino. O abans de la guerra ja era el casino espanyol. Ens explicarà el Ramon. Doncs sintonitzeu o poseu... O poseu la web, perquè el programa el farem en directe, en vídeo també, és a dir, el podreu en streaming, i per tant es podrà veure i podreu o escoltar o veure el Ramon explicar això i resoldrem els dubtes. Molt rebé. Jo sé que us podria una cosa, que nosaltres que hem hagut de fer els cartells...
Els cartells ens han dit res del teatre al casino, si no heu de posar al casino. Al casino, només, Pal. Molt bé, molt bé. És el que hem dit. Clar, a partir d'ara hi ha... Al casino. Fantàstic. I un últim apunt, en aquest cas més polític, perquè, com deia al principi, aquesta obra no ha estat exempte de polèmica política. Per començar, PP i Vox no aniran a la inauguració com a signe de protesta, i altres partits, que també han sigut molt crítics,
com la UB o Veïns per Rubí, pel tema dels sobrecostos, sí que hi aniran finalment. Avui, la UB, fa una estona, ha vingut la Marina Dolcet, la seva portaveu, i ha dit que van tenir un debat de què fer, de si anar-hi o no anar-hi, i al final han decidit anar-hi, però amb esperit crític, diríem que és el que segurament els caracteritza. Clar, és que el cost ha sigut gairebé el doble. Sí, sí. Gairebé el doble, o no, o més que el doble. No ho sé, què en penseu d'aquesta part més polèmica, diríem.
A veure, jo crec que és molt difícil, actualment, i no sé qui faci obres m'ho dirà, és molt difícil actualment que quan tu encarregues una obra i fas un pressupost, no surtin incidents sempre. Això... Tothom sap que si li diuen 20 seran 25 o... Els que han fet una obra a casa seva ho saben. Exacte. O seran el que sigui, no. Exacte.
A més a més, acabam a agafar una època en què les empreses agafaven allò, obres, després a vegades no podien continuar-les perquè la seva solvència no era prou i per tant havien de deixar l'obra. I això, mira, la ximeneia o ximeneia d'aquí fora...
va ser això, vull dir, la Ximeneia no ha estat aturada, ha estat aturada perquè l'empresa, com deia, va fer figa, i abans no necessites un altre, en trobes un altre, i a més a més això l'acaba... Abans els sobrecostos de les obres, jo diria que entren, entre cometes, entre cometes, amb una certa normalitat, però en tot cas, sí que, si és un debat que hem de tenir, és un debat polític, no? I nosaltres l'única cosa que veiem al final és un casino acabat,
Sabem que, evidentment, ha sigut costós. Jo m'agradaria saber, de les obres que s'han fet a Rubí, quines no van tenir allò sobrecos i van acabar amb el pressupost. Per tant, jo... A mi em sap greu que hi hagi, el que tu dius, que hi hagi aquesta mentalitat de criticar l'altre...
tant sí com no, quan és una cosa, quan és un edifici que, evidentment, el gaudirà tota la ciutat i tal. Que si no s'ha gestionat bé, doncs, escolta, que discuteixin internament, etcètera, etcètera, no? Però això no vol dir que no estiguis present. Jo crec que és un error, per part del PP, sobretot. Mira, jo a Vox, és com aquell que diu, però per part del PP, que a més a més...
és un partit, allò, a la nostra ciutat, arraigat, etcètera, etcètera, doncs jo crec que és un error, perquè, que si no, serà de tots. Critiques que ha estat un sobrecos? Perfecte, vull dir, critica o disconteixen políticament... L'emoció pertinent, el ple pertinent, però no trobo odiògic que no es presentin. No crec que ningú es volia estar més diners. I fins i tot que uns ho posin en dubte i a última hora. Ah...
Ningú vol gastar més diners dels que pertoca, no crec, perquè hi ha altres projectes també, que si no, no és l'únic projecte que té la ciutat. És un projecte important, o era, però hi ha altres projectes també. Per tant, vol dir que ningú volia gastar-se més del que pertoqués.
Crec. A mi el que em fa molta il·lició també, i ja que has fet referència, és a la ximeneia de les Cardíbor. Clar. Llogeix. Com una senyora, oi? De les coses patrimoni que passaran a la nostra ciutat, no?
Però vull dir que és això, que no és que no s'estigués fent aquesta obra de rehabilitació de la Ximeneia, que clar, ha estat parada molt de temps. I la gent deia, ah, no, no, no, és que l'empresa que va guanyar la licitació i que havia de fer les obres, doncs, quan portava la meitat, doncs, va fer figa. Recordeu que hi havia una època que moltes empreses de construcció van fer figa pel cost dels materials, perquè, clar, no és el mateix el que costa ara.
l'alumini, que el que costava fa 5 anys enrere. I tots aquests esdeveniments mundials afecten el preu de les matèries primes. I tot això puja al cos. I, evidentment... La guerra a Ucraïna, sobretot, és la que va fer aquest sobrecost i va haver-hi aquest problema de...
de no trobar empresa que ho volgués fer amb el canvi de costos, perquè són processos molt llargs, entre que comences i fas un pressupost i l'has d'executar, doncs passen coses. Però també van trobar unes restes romanes, que tenim ganes de veure-les, perquè les han protegit i les podran veure i les podran visitar.
Per tant, hi ha hagut molts entrebancs d'aquests imprevistos, que diu la porta amb el Camp Nou, els imponderables. Els imponderables, sí, sí. Doncs aquests n'hi ha hagut, però m'imagino que els polítics que ho critiquen també critiquen que n'hi ha hagut de ponderables.
Jo espero també veure el refugi antièri. També, no? S'ha d'obrir la porta, que tardarà. Encara s'ha d'obrir. Doncs no sé, però vaja. Aquí, de moment, ara ja tenim el casino allò en marxa i ara el que tothom es pregunta és què s'hi farà.
Aquesta és la gran pregunta. De moment sabem la programació nadalenca, que les entrades han volat en molts casos, oi, Carme? De quins espectacles ja no hi ha... Que tu sàpigues, ja no hi ha entrades. Que jo sàpiga, de cap. Tots els espectacles s'han atgeurit totes les entrades. M'agradarà veure aquell dia si tothom que ha agafat entrades... Vindrà, no? I aniran, no? Escolta, la marató no, per això encara hi ha entrades. No, la marató és diferent. Perquè la marató és una cosa que tu pots comprar a l'entrada...
I no anar-hi. I no anar-hi, sí. Perquè és la fila zero, que nosaltres no tenim fila zero, no? És aquesta fila zero. És la portació. I també és una cosa que la gent pot... No és recomanable, perquè és una falta de respecte per la gent, o pels nens, o per l'entitat que estigui actuant, que puguis entrar i sortir. Ah, no, no. No és recomanable, torno a dir, és una falta de respecte,
Però bé. Però mentre hi ha les actuacions, mentre hi ha... No es pot fer visitar el casino. Això que tothom ho tingui clar. Si algú ve amb idea que mentrestant veurà... No. Veurà l'espectacle... I la teatre, o de ball, o del que sigui. Per veure el casino sencer s'han posat a disposició, diria que em sembla que acabava avui, el dia per fer les visites teatralitzades, que esperen a partir de la setmana que ve. Sí, sí.
Doncs això, per poder veure, diguem una mica, tots els raconets del casino, hi ha aquesta opció i segur que n'hi haurà més. Sí, tindran temps, jo crec que hi haurà temps perquè tothom ho veu deixi. Molt bé, doncs ens veiem demà allà. Ja ens veiem. Amb tu no, no? Que vagi molt bé. Tu tampoc, Carme. No, no. Llavors et li deies que hi serà, tampoc hi serà la Carme. Ja sé com dir-li. És que jo no sé demà ben bé. Però després està tots els dies...
Allà estarà tancada. Si voleu trobar la Carme aquests dies de Nadal, us passeu pel casino. Home, perquè ja no has pactat... Segona residència. Perquè ja no tinc entrades, però miraré l'anari, perquè a més a més conec les companyies i les vull veure.
Que vinguin a Rubí, per mi és un orgull, tot i que no ho he organitzat jo, organitzat la companyia letal, però, ostres, són d'un prestigi mundial. I llavors, que vinguin a Rubí... Com que aquí Rubí no porten, per exemple, que podíem portar ara per aquests dies d'inauguració... Escoltem, tu tens una... Del casino. El senyor Txen. Ah, el senyor Txen. Ah, sí, sí. Bueno, ara treu un... No, ja l'ha tret, ja l'ha tret. El disc?
No treu alguna cosa? No, no, ja l'he tret amb l'Illdami. Doncs l'haurem de convidar. Avui, actualicat, tenim l'Illdami i el senyor Txen. Tu anava a dir, com que tens la neta, tens l'excusa, porta-la a veure comptes. Porta-la a veure... És molt petita la cara. No s'entera. Molt bé, doncs vinga, deixem el casino. Ja la setmana que ve parlarem de com ha sigut la inauguració, etcètera. Sí, que jo no vinc, no? Serà possible. Segueix...
les xarxes de Ràdio Rubí i veuràs els vídeos que farem demà la Melén i jo i podràs veure... És gratuït, no? Això és gratis, això és gratis. I la marató val 7 euros, que també te'ls pots gastar. Vinga, va. Vinga, encetem el segon bloc que volia parlar amb vosaltres, perquè l'equip de govern es planteja la urbanització de la carretera comarcal 1413A en un futur.
Abans, però, diu que vol entomar el repte, abans d'entomar aquest repte vol tenir enllestides les obres de la pacificació, de l'avinguda de l'Estatut i de l'ampliació del pont de Cova Solera, que la veritat és que complicaran molt el trànsit rodat per la ciutat. Aquestes dues reformes acabaran amb una millora de la mobilitat, però provocaran, com dèiem, moltes afectacions al trànsit durant els treballs que, per
el govern municipal, creu que serien incompatibles en fer en paral·lel accions per pacificar la 1413. Així ho ha expressat l'alcaldessa, l'Anna Maria Martínez, en el darrer programa de l'espai Parlem amb l'alcaldessa, que vam emetre ahir en aquesta casa, en resposta a una de les preguntes dels oients.
les coses han d'anar una darrere de l'altra. De fet, aquestes són les dues vies que travessen longitudinalment la nostra ciutat i no les podem posar, no podem començar tot a la vegada i, per tant, farem que aquesta via sigui millor del que és, la millorarem i estem convençuts que serà aviat, però primer hem de fer l'altra actuació, que d'alguna manera es va prioritzar perquè teníem la titularitat de la via i, en aquest sentit, doncs, començarem per avinguda l'Estatut i arribarem a la C14-13.
Com ho veieu? Creieu que cal pacificar aquesta carretera?
Jo no sé com... Jo no condueixo, d'acord? Per tant, no... Però sí que vaig amb cotxe. Aleshores, clar, jo, la gent que condueix em diu que és una carretera que té molt de trànsit, que no és una carretera... Allò... Secundària. Secundària, exacte, que és una carretera més de Sant Jogant. L'Avinguda de l'Estatut agafa molt de trànsit i, per tant...
No sé com el tema de semàfors, o en aquest cas no sé si continuaran amb Rambleta cap avall o no, no sé quin és el projecte, però serà complicat, perquè ja et dic que és una carretera amb molt, molt, molt de trànsit. No tenim una opció per sortejar això quan hem d'anar cap a Sant Cugat...
sí que hi ha alguna manera d'anar-hi, no? A la B30. A la B30 i pel polígon Can Sant Joan. Vull dir, a veure, no ho sé, però evidentment suposo que s'han estudiat i que hi ha la possibilitat que això sigui així. No sé dir-vos més, vull dir... A veure si arreglen, per exemple, la sortida de Rubí per les Torres a la 14.30, ai, 14.13, perdó, que costa...
El que tu vulguis. Et pots tirar allà mitja hora per sortir de Rubí i agafar la 14... Perquè hi ha un semàfor, no? No, perquè hi ha un stop. Perquè hi ha un stop i semàfor... Quan surts de Rubí hi ha un stop i travessa la 14-13. El semàfor està allà. És la gent que va caminant cap als polígons. Com travessa? Alçada de Cova Solera, diríem. No, no, però dic en cotxe, eh? Sortir en cotxe. Sí, sí, sí.
No, allà és un stop d'aquests complicats. Que segons quines hores no vegis. Perquè has de mirar els que et venen per la dreta, els que et venen per l'esquerra, i quan es para el trànsit pel semàfor, després et venen tots els altres i no pots incorporar-te. Sí, sí, és un... I ara fa poc vam haver-hi un accident amb un motorista just allà, vam publicar la notícia. És un d'aquests punts negres, diríem, de la ciutat que...
És difícil perquè ve tot. Ve polígons, ve la gent que ve de la carretera de Molins, ve els que baixen per campanyar un rat. Ara, el de les dues obres alhora, jo també penso que no tant es pot fer. I recordo fins i tot unes eleccions, perdoneu, perquè és una mica de conya, però recordes unes eleccions en què Rui estava aixecada per obres.
I l'eslògan era Rubí cada dia millor. I tu veies a la gent a l'Avinguda de l'Estatut allò, perdoneu, cagant-se amb 50, allà aturats i no sé què, i Rubí cada dia millor. I, clar, això va durar bastant de temps perquè aquelles obres van durar. Llavors, clar, atenent la mobilitat que tenim els rubinencs, ajuntar obres seria un caos...
I la 1413 no tinc clar què volen fer. La 1413 és la que passa per aquí baix. Clar, el tema és que hi ha trams on pots anar fins a 70 per hora. Hi ha trams que són 50, però hi ha trams de 70 perquè és una via comarcal. I és qüestió... Pacificar-la vol dir alentir el trànsit. Posar-hi més semàfors, més passos d'avianants. Per exemple, l'AUB fa molt temps que reclama el pas d'avianants entre la Noguera i l'Espocarn, que és cert
que allà els diumenges i dissabtes no ha passat res, segurament, perquè Déu no ha volgut. Són coses que s'han de plantejar, però, com diu el govern, de dir primer una cosa i després. I l'altre dia, quan vaig arribar a Rubí, un dels trams que em va costar més és de l'entrada de Rubí, venint de Molins de Rei, tot aquest tram, la Noguera, cap amunt, i tal...
Doncs això, com aquell que diu parats, fent cua, per això, per la rotonda, pel semàfor, per l'estop, i aquella entrada a Rubí, entres a bona velocitat, i has d'aturar-te. Cosa que, per exemple, això està més ben resolt quan vens de Terrassa. Terrassa té una entrada a Rubí...
que és bastant més esponjosa, perquè o vas cap a l'Amingú de l'Estatut, o vas cap a la carretera de Terrassa, però tu entres a la ciutat, entres bastant bé. En canvi, per la part de Molins de Rei... En canvi, ara en revés, si vas a veure espunta a Terrassa... No, no, la carretera per anar cap a Terrassa, aquella és... Els semàfors de les fonts... És l'embús més important que hi ha. Molt bé. Doncs fem una petita pausa i després tornem amb més temes.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A veu de canta. A veu de canta.
La Unió Expulsiva Rubí disputarà l'últim partit del 2025 a Can Rosers contra el Sant Mauro. Espera un dia 10 a l'any amb una victòria davant d'un rival que tanca la Lliga Elit. A Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. T'esperem diumenge al migdia.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Passen 3 minuts de 2 quarts d'11 del matí. Seguim a la tertúlia de Rubí al dia. I ara volia parlar d'un tema que portem gairebé dues setmanes parlant-ne, però ens afecta bastant directament a Rubí. Perquè el govern ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques al ràdio de 6 quilòmetres, dins els quals hi ha Rubí...
on es va detectar la pesta porcina africana per poder intensificar les captures i sacrificis de sanglars. Ho va explicar ahir el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que va indicar que les actuacions es faran entre el radi dels quilòmetres 4 i 6 per tenir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar a banda i banda.
De fet, d'aquí a una hora, exactament, a dos quarts de dotze, tindrem tota la premsa del país, aquí a Rubí, perquè els agents rurals han convocat una atenció als mitjans al carrer del Tenis, a la zona de Can Rosers, a l'entrada del camí que porta el dipòsit, que veu aquella entrada, doncs ens han convocat allà per explicar més detalls d'aquest tancament del perímetre.
Rubí, ens toca i de ple. Urdeig també ha explicat que en els pròxims dies es convocarà la taula del Senglar, on es presentarà una proposta del calendari d'actuacions, és a dir, de la caça del Senglar pel 2026.
No sé si trobeu a faltar. Erau molt d'anar passejant aquestes zones, eh? El Cantiraries, el Torrent dels Alous, el Camp de Golf, el Camí dels Monjos, que ara ja fa dies que no... Que no s'hi pot anar. Sí, sí. El Torrent dels Alous, sí. Tampoc. Jo també, però... A més, a casa nostra tenim un net que anava dos o tres cops a la setmana fins al Tibidabo amb bicicleta. Evidentment. S'ha quedat bastant fotut, la paraula és aquesta. Bueno, escolta'm, cada un...
Van trobar una solució des de Sant Cugat. Es pot anar amb carril bici fins a Santa Coloma de Gramenet. Doncs mira, una altra... Doncs veus una altra ruta alternativa. Dissabte passat, que era festa, no es podia anar. No hi estava?
milions de persones, tothom havia pensat igual, a part dels ciclistes, famílies amb nens, no facis aquesta cara, nens buscant el tio a les voreres, perquè ara s'ha posat de moda. És que ho fem com un drama. No, i a més a més... No m'ho pugui anar aquest dimensi.
havien avisat per activa i per passiva. O sigui, que ja no saps com més explicar-li a la gent que aquell cap de setmana no és un cap de setmana per sortir ni a buscar tions, ni a portar-ne, ni a anar. Però anava pels carrils bici, eh? Saps allò que dius? Perquè els que anaven al seu carril amb les seves bicicletes dius que havíem de baixar de la bicicleta perquè era...
Perquè hi havia un pollon de gent. És que a més a més va coincidir amb un pont llarg i amb molt bon temps. Aleshores era complicat mantenir tothom, per dir-ho així, a casa, però és que era l'única possibilitat que es pogués fer alguna cosa, no? I no sé, en aquest cas... De moment, per les informacions que tenim, està funcionant tot això que estan fent.
A vegades és millor passar-se de projecte que no al contrari, i si no ens enganyen, que entenem que no ho estan fent, de moment només hi ha els 13 porcs contagiats trobats en aquest perímetre de 6 quilòmetres, i per tant, doncs, està controlat.
Ara, perdoneu-me, que també em fa molta gràcia la recerca d'on és el punt mare, i dius un entrepà. Com pot ser? El de l'entrepà a mi em va semblar molt pel·liculero. Ara, després d'això, que s'ha de buscar el focus, i el focus fos al laboratori perquè estaven fent... Com pot passar? O sigui això realment alguna altra...
focus han de trobar, clar, han de trobar el punt zero o el focus, i sobretot contenir-lo, està claríssim. En tot cas, ja veiem com incideix en l'economia del país una pesta com aquesta, i realment siguem conscients que el porc mou milions, de milions, de milions, i que exportem moltíssim a d'altres països, etcètera. Nosaltres ens quedem...
Les dificultats, la gestió dels porins, BPP... Això és molt important. Però certament és un element de negoci important amb sectors molt amplis, a més a més. I moltes famílies que depenen d'aquest sector. Sectors molt amplis. Bé, hem anat descobrint una miqueta, si no ho sabíem prou, xifres i tal.
De totes maneres, s'està fent bona feina, perquè també amb això que estàs dient tu, el govern, no gutte o no gutte, també estan fent molta feina a l'exterior, en països com la feina. Sí, sí, sí, explica. Sí, no, no, jo no tinc res a dir, al contrari, vull dir, jo em sento tranquil·la i penso que molt ben gestionada aquesta crisi, no? Vull dir que el govern de la Generalitat és un govern que no fa massa soroll, però fa molta feina, vull dir que...
En aquest cas, jo, clar, jo soc una persona externa, no puc parlar de si m'afecta o no m'afecta, etcètera, però se suposa que aquesta contenció tan gran que estan fent farà que això es resolgui el més aviat possible. Si no ens queixaríem, si no ho fessin fins a no sé on, també diríem, clar, és que allà vam fer una merda, només vam posar no sé què i vam portar dos tios i dos senyors laborals...
I ja està, és que sempre estem... Ara la ciutadania ha de fer bondat quan li diuen no pots anar, no pots anar... Sí, que no morirà ningú, eh? Per un cap de setmana no poder anar amb la seva bicicleta o amb les seves cametes a passejar a un lloc en concret, si es plou. El debat serà... El debat, jo crec que serà... La Barcelona...
El debat s'aprofitarà, no? El debat suposo que s'aprofitarà per parlar del tema dels ports senglars, de quina és la seva gestió, d'aquesta fauna que representa que és salvatge i aquesta interactuació que pot tenir amb d'altra fauna que no, vull dir...
Suposo que sí, perquè tu parles amb gent de les urbanitzacions i més d'una et dirà que el tema del port senglar és un problema per nosaltres. I és veritat que hi ha molt port senglar. La qüestió és com se gestiona això. Jo em vaig trobar allà a la rotonda de Can Vall d'Honrat una vegada anant en cotxe.
Si s'han passejat pel mig del poble. Si tenen un morro, millor dit, s'atrepitgen. A més a més, heu vist vídeos que tenen una facilitat per tombar les escombraries, les papereres, s'han especialitzat. L'han après.
Han après. És supervivència. És l'exemple de la teoria de Darwin, de dir, escolta, jo necessito menjar, no en tinc, el vaig a buscar. Aquí n'hi ha, què vull fer? I si n'hi ha força, a més a més, jo tinc població. Perquè si no n'hi ha, potser no en tinc tanta. I és un peix que es mossega la cua. Ara, jo crec que...
Hem anat superant diversos debats, però ara en vindrà un que ja està començant, que és el tema del sacrifici i eliminació de la població de sanglars. És a dir, ara se'n reduirà, de fet el govern deia que volia reduir a la meitat, com a mínim, amb tot això que ens explicaran avui forma part de... Els caçaran, vaja, no sé com ho faran, si amb escopetes o amb gàbries. A 30 euros, a 40 euros, no ho sabem, però... Els mataran i hi haurà el debat animalista. Clar, clar.
que ja veus que l'estan, però suposo que s'intensificarà a mesura que veiem imatges de cada cop més els caçadors. I aquí, per exemple, es consumeix molt poc el senglar, però, per exemple, a les Terres de Lleida, menjar senglar és un... Bueno, menjar cibet és un dels plats, és un requiset. Sí, però aquests em sembla que no els vendrem pas.
Els que casem ara. Millor que no. Però el tema, vull dir que tampoc, saps? Hi ha tota aquesta part també de no gestió. I embotit, no? També hi ha. Sí, sí, sí. I es fan... Es fan... Però bé, no sé. Carnívor, com jo.
Sí, sí, en aquest cas aquí no tenim aquesta... No en consumim, vaja. Vull dir, no és una carn que es consumeixi. I no som un país molt de menjar a casa, oi? No, no massa, no. Cap al nord? Hi ha algunes zones que sí, però no... Sí, i la zona de Lleida encara... Cibet, per exemple... Què més? Doncs... Cèrbol, exacte, també.
el cervell encara tens l'oportunitat de menjar-ne, però no, no som un país on la casa... A casa del meu fill es menja tot això. Senglar no n'hi ha. Però menja res, no? El mus aquell, l'alfe. I és bo, Carme?
Si està ben cuinat. Sí, sí, sí. És com el cibet. Si no el cuines bé, no te'l menges. Però allà és diferent. Aquests bitxos també crien molt i cada any, i en les colles de caçadors, poden caçar-ne 10.
10 a l'any. 10 a l'any, durant un temps. Però han de tenir els seus escorxadors, està tot... Bueno, no controlat, no? Super. Com deuen de ser aquestes terres no civilitzades? No són civilitzades. Els vikings, com són els vikings? Que no van en banyes, els vikings. A veure... Alguns sí que deuen anar en banyes. Bueno, sí, clar. Que són... Home... Són molt quadriculats. Com a tot arreu.
Són quadriculats amb tot. Lo bueno i lo malo. T'ho dic que vam estar la setmana passada i que al pati...
Estaves allà tan tranquil, no prenent la fresca, si no, venint de comprar alguna cosa, i et passaven els cavirols per allà, i cap problema, no els toquis. Sí, sí. Jo sentia un que deien, el forn estan molt bons, si els animalistes d'aquí, perdoneu, però clar... Sí, sí, estan molt bons. Deia, el forn, de què monos, i l'altre deia, el forn estan molt bons.
Calles. Exacte. Apuntaves també el tema d'on has sortit, el focus. La teoria de l'entrepà ja està més que superada, però clar, ara hem de comprovar, i tot apunta que serà així, que hagi sortit de l'IRTA Cressa, que està aquí a Vellaterra. Avui el país explica que...
dies abans de trobar el primer port senglar, diríem, els van arribar unes mostres per fer unes proves, que, de fet, aquest laboratori està fet per això, entre altres coses, fer aquest tipus d'experiments. I estudiem-nos més aquesta pesta, vull dir... Exacte. El tema és...
si es confirma, si s'acaba confirmant és el tema del prestigi, perquè clar, només hi ha tres laboratoris a tota Espanya que estan autoritzats per fer això, amb unes mesures de seguretat altíssimes. Si...
doncs aquestes mesures de seguretat s'han trencat en algun moment o hi ha hagut algun error o alguna agarrada, clar, el problema és el tema del prestigi, com el rebares, no? Sí, és difícil ara. De tota manera, jo sempre dic el mateix, que tiri la pedra, que estigui lliure de... O sigui, que el que no pugui pensar què li pot passar mai, quin estat, el fallo del protocol o de les mesures de seguretat, ja ho veurem, o se sabrà o no, o s'avaluarà, no? Que és el que...
què és el que ha passat. I si és així, que evidentment ha sortit d'aquí, doncs segur que ha sigut un falló de protocol i vés a saber quin. Potser és ni mi, no en tenim ni idea, o potser és una cosa més important. I això vol dir que hi ha coses que no funcionen bé i que...
caldria estar més alerta, etcètera, etcètera, però... En aquest cas, malgrat el problema del prestigi, crec que el més important és que hi hagi transparència, perquè si hi ha una mica que amaguen alguna cosa que ha passat, això encara és pitjor, perquè s'acabarà sabent. És com tot. A més a més, llavors no ho pots resoldre, perquè si no pots actuar després en conseqüència de dir això no pot tornar a passar...
i activaré aquest protocol, aquest altre i aquest altre, sigui perquè ha sortit amb la roba que portava, perquè algú no ha fet, no s'ha canviat prou. Aquestes coses que a vegades l'accés de confiança fa que en un moment determinat una cosa tan petita... Parlem de coses...
Invisibles. Jo sempre he dit que si alguna cosa pot acabar amb la humanitat... Serà una cosa invisible. Perquè serà un virus. Una altra cosa és més gran, una desgràcia. Mira, si agafa aquí, potser els d'allà se salven. Però...
No sé, la pandèmia ja ens va demostrar que... Que això és molt fàcil. Som molt... Ja sortirà la paraula. Som molt febles en aquest sentit. Estem molt indefensos davant de... Home, mira, una mostra és la literatura, no? La guerra dels mons. El final de la d'allò és que... Si estornudes, se'n constipaven i morien. Se'n constipaven. No estaven preparats per aquell virus. Sí, sí.
Doncs ja està. Molt bé. Doncs va, ara, la setmana passada, vam fer... vam posar una mica de música amb tu. Ara no t'he demanat res, eh? Manel, no, no. La setmana passada sí que et vaig demanar... Ara pensava que li tocava cantar. Hòstia, no recordo. No, no, no. Però una cosa que vam demanar era... Encara no sabem la llista de Spotify de Catalunya. És a dir, què és el que s'escolta més a Catalunya, més estrictament a Catalunya.
Doncs mira, aquesta és la cançó més escoltada. La cançó, eh? La cançó, poseu-vos els auriculars, sí, tots. La cançó més escoltada pels catalans a través de Spotify.
Ai, ai, ai. Perquè costa entendre'ls una mica, eh? Mira, intentaré dir el nom de la cançó i qui ho canta, eh? Perquè això és La Plena, B-double Sound 5. Sound 05. Els artistes són B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums.
Toma, ja. Jo estic fora d'onda. Jo aquesta cançó l'he escoltada molt perquè els meus fills, especial el petit, que té 13 anys, la posa moltíssim. Què explica? Em pots explicar què diu la cançó? No, tampoc. L'hauria d'escoltar amb atenta... Què diu? El Hoxe ho sap, potser. Tampoc. Més que ho deixem córrer. Jo a vegades intento saber què diu, jo què sé, quina història explica, o què diu, o de què es queixa, jo què sé el que sigui. I em costa molt, em costa molt, perquè em costa molt.
Ara, que té ritme bailable, doncs sí, clar, te la posaries i ballaries i això, però... Ja t'aviso que entre les cançons que posaré avui no hi ha cap en català. Aquesta és la cançó més escoltada pels catalans. Recordem que fa un parell de setmanes vam posar que la cançó més escoltada al planeta...
O sigui, a tot el món va ser la de Bruno Mars i Lady Gaga, la que es diu Die with a Smile, que segur que l'heu escoltat, ara no la posarem. Però això ens diferenciava, dèiem. Aquesta cançó és la més escoltada a Catalunya en diferència de la més escoltada a tot el món. Amb l'artista més escoltat sí que coincidim. Sabeu qui és l'artista més escoltat a Catalunya i també a tot el món aquest any?
La Rosalía, ja? No, encara no, però li ha faltat poc. Bad Bunny. Ah, el conejo de la suerte. Exacte. Amb això sí que no som originals, amb això coincidim, però l'altra llista és quins són els artistes catalans, que no vol dir que cantin en català, més escoltats a Spotify el 2025. No ho sé, no ho sé. Si no ho saps tu, qui ho ha de saber? No, però jo només en català. Gairebé l'has encertat, perquè l'has vist abans.
A la Rosalia. Bueno, diu una frase en català en tot el disc. Aquesta és la que està dedicada... Al seu ex. Al seu ex. Terrorista emocional.
Doncs sí, és la perla de Rosalia, de l'últim disc, Lux. Imagineu, és l'artista catalana més escoltada al món amb un disc acabat tret al mes de novembre, als finals de novembre. És a dir, realment, l'explosió ha sigut... El fenomen Rosalia és...
És imparable. Però, a més, és una dona molt eclèctica, no es tanca amb cap estil i, no sé, jo crec que li veurem encara o li escoltarem coses molt originals, no? Després et poden agradar o no, eh? Poden ser del teu agrat o no.
Però, clar, fa coses certament impactants. Realment aquest disc no té res a veure amb el Motomami ni amb el Malquerer. No, clar que no. Ni té res a veure amb el primer tema que acabem d'escoltar abans. Correcte. El treball que ha fet la Rosalia. Sí, sí. Ni molt menys. No, no.
Però seria segurament capaç de fer alguna cosa similar si s'ho proposés. Sí, sí, segur. És un artista. I ara que dèiem això de la cançó que la dedica, que aquesta està dedicada al terrorista emocional, que era el Rau Alejandro, que és un altre de la llista, no l'he posat, però sembla que és el quart o cinquè més escoltat. Gràcies, gràcies.
T'ho m'agraeixes, oi, Joan Manuel? T'ho agraeixo. Clar, és una cançó que va molt en la línia d'aquella de la Shakira amb el Piqué, etcètera. No diré posant de moda, perquè em sembla que a nivell històric n'hi ha moltes cançons de despit, d'homes contra dones i dones contra homes, exparelles i tal. Abans es feia potser d'una manera més sutil i ara és molt més descarada, no ho sé.
No ho sé, no ho sé. No ho saps? No tens teoria establerta sobre això? Abans era més subtil, no? Penso jo. És més directe. Hi havia cançons que ni te n'adonaves, no? A qui anava dirigint, no? Sí, però a més a més les cançons d'abans la majoria no era composició de qui la cantava.
Aquestes últimes sí que ho són, en principi. Sí, perquè abans hi havia més intèrprets i no pas allò compositors, que els compositors eren altres persones, que feien la cançó, composaven la cançó. L'altre dia, per exemple, sembla que vaig haver la cançó del Nino Bravo, no, Elia? No era del Nino Bravo, era d'un compositor, ara no recordo, molt conegut, i que la va escriure, a més a més, per un...
Sí, no ho sé. Però la va escriure per una raó concreta i per una persona concreta que es deia Noelia, vaja. Però que el Nino Bravo la interpretava i tu pensaves que aquelles cançons eren seves... No, clar, hi havia compositors, hi havia intèrprets, hi havia intèrprets que eren compositors, però ara molta gent. I hi havia intèrprets que només eren intèrprets i un dia fan el salt, com el Perales. Sí, sí, sí. Exacte. Ha fet moltes cançons. Exacte. No sé si pel Nino Bravo també. La Rocío Jurado també cantava moltes cançons d'aquesta de despít
I no era d'elles. Exacte, i no era pas per ella, però vaja. No, a mi no em sembla ni bé ni malament. Si això, no sé com explicar-lo, els ajuda a superar-ho, així de clau diré. Si se'ls... Jo què vols que et digui?
Jo crec que no. Jo crec que no. I no et publiques com basta. Jo crec que no. Però això a cadascú... Hi ha gent que tira... Sí, perquè així, d'aquesta manera, més... La dona... Però això és una mica... És molt particular. I ara, si... El fet o la menció de la diferència entre els intèrprets i els autors, no ho puc evitar perquè estic en ple voràgine d'aquest tema...
el tema de la societat, de l'SGAE, Societat General d'Autors, que cobra diners a les emisores de ràdio per remetre una salutació, una estima i un petó, des d'aquí. Cobre diners... Sort que no està en vídeo ara mateix, aquesta tertúlia. Doncs...
cobra pels autors, pels drets d'autor. Però, clar, hi ha molts intèrprets que no cobraven res per això. I es va crear, no ho facis dir quan, una altra societat similar que es diu Egedi, que el que fa és cobrar els drets dels intèrprets. I ara, en aquests... Bueno, porten uns quants anys, però porta un temps que estan anant-hi per les emissores locals reclamant uns diners. I, bueno, doncs estamos en negociaciones. I no puc evitar parlar-ne perquè...
No, però a més a més és curiós, perquè hem d'explicar coses. Les Gae, per exemple, en el seu moment, ja sabeu que hi va haver un escàndol monumental, perquè a les Gae hi va haver gent que es va fer, no cases, no palafetes. Com es deia que allà, el Bautista, no? Sí, el Teddy Bautista, malauradament. Però és veritat que abans hi havia, entre cometes, agents de les Gae...
que passaven pels mitjans de comunicació, s'estaven tot un dia en el mitjà de comunicació i veien quina música estaves posant, no quin tipus, quina música posaves, i una mica sabien quins eren els autors que més sonaven a l'àrea, realment. Jo me'n recordo de tenir-lo, mentre feia programa de ràdio, tenir-lo al costat allà. Tenir-lo aquí al costat, si el teníem. I li feien el favor, i jo, per exemple, li deia, mira, tots aquests discos són els que posaré a la propera hora, i el tio més content que res...
Si vols anar a fer un cafè, tindràs temps. Tu tenies d'alguna manera la percepció que aquells intèrprets cobrarien. Des d'autor. Després ja va venir la segona època, que era... No, no, ja no ens cal escoltar quins intèrprets poseu ni quina música poseu, sinó que ho farem segons el pressupost que teniu. Dius, perdona?
I aleshores com ho repartiràs tu, això? A quin intèrpret li donaràs i a quin no, no? I continuo pensant que jo no sé si tots els intèrprets reben el que els toca, perquè, per exemple, aquí a la ràdio tenim un programa de sardanes, doncs hi havia intèrprets
que, entre cometes, feien arribar el responsable del programa, en aquest cas el Josep Puig Ventós, de què no hi havia manera que cobressin drets d'autor? I tu deies... I ell els enviava puntualment tot el que posava i tal. No ho sé. A veure, no ho sé. Hem de confiar que ho facin bé. Hem de confiar que ho faran bé, però... De totes maneres, si no es reprodueix el tema moltíssimes vegades, el que et donen... És calderilla. És calderilla. Sí, sí.
Tornem a abusar els auriculars, que escoltarem l'última cançó. Vinga. Després de la Rosalia, hi ha un altre cantant, músic català, de Catalunya, que és el segon més escoltat arreu. Va, us atreviu a dir qui creieu que pot ser? El Moliner. No. No, no. Escoltem.
Feu cara, ara no sabeu qui és, eh? Jo és que m'he baixat del tren ja fa unes quantes estacions. Jo almenys sigui en català. No, saps qui és aquest? No, no, d'aquesta música no vull saber res. Es diu Morat. El Morat, sí. És un personatge que té més enllà de la música. Això sí que ho conec. Això sí que ho conec. Ara, no li conec les cançons, no.
Aquesta està dedicada a la Minyamal, que són amics, i al jugador del Barça, i li he dedicat aquesta cançó a la Minyamal, una de les més escoltades seves. Em sembla que és la segona, al Spotify de les seves, és la segona més escoltada, i és el segon artista català més escoltat arreu del món després de la Rosalia.
Doncs mira, a mi aquest em sembla molt correcte, vull dir, una manera d'expressar, de fer música, de tal. Bé, t'agradarà o no el que diu i tal, però té un sentit i arriba a una determinada gent i a mi em sembla... Jo prefereixo el Morat, a veure si m'explico, que el Bat Bani. Sí. Mira, ens quedarem amb aquesta frase, eh, Lídia? Estem d'acord.
Molt bé. Doncs tanquem aquí el Rubí al dia. Torno a recordar que ara, tot just, quan acabi aquesta tertúlia, després del bolletí de les 11 del matí, farem un programa especial, que ja tenim alguns dels convidats aquí esperant per entrar. La Valentierno conduirà un programa especial per la reinauguració del casino. Més que inauguració, no? Perquè això ja es va inaugurar, la reinauguració del casino...
Començarem amb el Rabón Batalla, que ens parlarà d'aquesta part històrica i amb ganes de sentir... De saber si casino o casino espanyol... Casino o casino espanyol. Ara ens ho aclarirà. També vindran les dues entitats que treballaven abans en el casino, l'associació Casino Espanyol i el president de la societat Sant Antoni Abad, en Cesario Espeleta i en Manel Bamala. També vindrà l'Àngel Miquel, que ens explicarà com serà aquest espectacle inaugural i vindran...
a tocar, no, a tocar no, crec que no, vindran a ser entrevistats els 5 membres dels Clippers, molts dels quals són de Rubí. Hi ha gent que es pensava que érem de Sant Cugat, només un membre era de Sant Cugat. Home, reivindiquem Rubí, Rubí, Sant Cugat, Sant Cugat, home. I van tocar moltíssimes vegades.
al casino, i per això ens fa molta il·lusió que puguin venir aquí a parlar-ne. Moltíssimes gràcies, Lídia, Carme, Joan Manel, per venir a comentar l'actualitat i escoltar una miqueta de música. I els oients, com deia, no marxin de la 99.7 de la FM, perquè ara cedim el testimoni a la Valentierno amb aquest especial sobre el casino. No us el perdeu i tampoc us perdeu la transmissió en vídeo a través de la web, que valdrà molt la pena. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltes gràcies.