6 minuts que passen de les 10 del matí. Continuem el programa Rubí al dia amb la tertúlia ara dels divendres. Estic sorprès perquè, clar, és el primer dia. Han dit, bé, el Toni Brau, en el lloc de la Vilentierno. Han vingut tots quatre, han vingut a fitxar el que passa el que els agrada cascar, que no vegis, i perquè baixin aquí a baix, s'asseguin i tot... S'ha de justificar el sou.
S'ha de justificar. A veure, no és que no vulguem venir a veure't a tu, que fa molta il·lusió. També veníem amb molta il·lusió a veure la nostra companya Belén. És que ara és com la tornada de festes. Encara no havíem tornat amb normalitat. Ara ja hem tornat amb normalitat. Totes les salutacions... No ens havíem vist. Que nosaltres vam venir, eh? Ella que trepitja avui la ràdio. Sí, jo trepitjo avui. Cosa d'estornuts i refredats...
Bueno, aquí estarem tots ara compartint-me en aquest estudi. Sí, lo típic de la temporada. Lídia Justa, encantat de tornar-te a veure. Doncs moltes gràcies. Carme Pomereda, encantat de tornar-te a veure. En veig, no t'encantis.
Francesc Hinojosa, que encara no havíem coincidit. No, encara no. Bon dia. Les obligacions familiars estan per davant de les devocions. Les devocions. Has vist quina tertúlia més gamberra, els divendres? Ja, ja. Ja ens coneixem, ja. Ja ens coneixem. Ens coneixem una mica, tots els que som aquí. Fa quatre dies. Fa quatre dies. Bueno...
No fa quatre dies, sinó fa avui mateix que el Joan Manel Fernández compleix anys. És el seu aniversari, no? Sí, sí. Però mira, eh? No vol dir ni de venir quatre muñonets. No, no ha portat... L'únic que puc avançar és que m'he fet gran.
Ara ja tindràs tots els drets. Ara ja tens dret a tot, no? Ja, però di el que sigui. El Joan Manel, tens una pell molt fina. I anys i anys... Ara ja saps. La vida que no la toquen... Es trenca. José Malagón, el comandament tècnic, t'està felicitant amb anys i anys per molts anys. I anys i anys per molts anys... Molt més que tu. Es va posar la música. Sí, sí. És que clar, no es posa els auriculars...
Va, som-hi, com aneu. A la una, a les dues i a les tres. Per molts anys. Gràcies. Jo molta música, però les lletres de les cançons mai a la meva vida me les veiem. Bueno, anys i anys per molts anys. Sí, que està difícil. Ara ja és complicat, això.
que voleu unir-vos a aquesta festa, doncs només heu de trucar al telèfon, al telèfon del directe 93 588 59 60, 93 588 59 60, en un dia en el que parlarem, per suposat, de Rodalies...
De l'APC, de la Comissió de Salut del Parlament, que ha aprovat ahir una proposta de resolució que insta el govern del Salvador Illa a recuperar el projecte de l'Hospital Vicenç Ferrer. De les jornades que es faran en el sector mèdic, que aniran del febrer al juny, parlarem també de Rubí, perquè l'agrupament, escolta, Guspira, denuncia el deteriorament de la plaça Pompeu Fabra, demana també habitatge digne per a les persones sense sostre
que estan allà. Parlarem, com que és l'aniversari, se'ns fa gran. Jo me n'he dit que se'ns fa gran. Ho ha dit ell. Parlarem de l'edatisme. Ha dit gran, que és correcte. No vell, gran. Gran, gran, però l'edatisme, a veure si... Gran d'alçada, també.
I potser, si ens dona temps, acabaríem parlant una mica de Trump i les seves trampades. Si cal o no cal, fa mandra. Jo últimament, ja, pobres... Avui som quatre, no? Ja ho veurem el proper divendres. Tot això, aquí, a la tertúlia, que comença ara mateix.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. 10 minuts que passen de les 10 en aquesta tertúlia que continua, encara que sonin, parlem i parlem i parlem, que això és la part maca. La línia R8, la que passa per Rubí, ha recuperat...
La normalitat, aquest matí a les set ja hi havia alguna persona, ha anat a la nostra companya Patridies d'Informatius a veure com estava el tema. Però això és notícia? Si ningú agafa el tren allà, no a Rubí? No ho sé, aquesta era la pregunta que potser li volia fer al nostre estimat Toni.
Hi ha molta gent que agafi el tren de Renfe a la nostra ciutat, perquè sí que sabem que és una de les estacions més utilitzades, però pel que fa a ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que som una de les que es fa servir més, no sé si la primera o la segona, de tota la línia. I per tant, això sí. Ara, Renfe, no ho sé jo, perquè per un cantó, clar, ningú se'n refirà dels horaris, com pots agafar un tren d'aquells, sí, sí, per on, quan arribis, a quina hora? Per tant, no sé si hi ha gaire gent que l'agafa,
Malauradament, perquè és una altra opció de mobilitat. I per anar a llocs que no pots anar amb els ferrocarrils de la Generalitat. Exacte, i per anar a llocs que no pots anar, com Molins de Rei o Castellbivà, que està aquí mateix, però que no hi pots anar, amb ferrocarrils de la Generalitat. I tens tota la raó, Lídia, perquè fins i tot hi ha maquinistes que no agafen ni la pròpia Renfe. I m'explico. Perquè fa 18 minuts acaben de publicar comissions obreres a Renfe que alguns maquinistes no van poder treballar perquè no hi havia trens.
Perquè no van poder arribar, no? Sí, perquè deia, no hi havia trens. Però si tu ets el maquinista, agafa el tren. Però si van fer vaga, no, tots. Ja, però no està clar. No van fer vaga, simplement no van anar. No van anar, em sembla que de cent i pico només hi van anar a sis. I una mica per aquesta reivindicació que volien, no?
que repassés tota la línia, que no estaven segurs, etcètera. Però jo també vaig pensar el mateix que ara, més d'un, depèn d'on vinguis, i depèn amb què vagis, no deus haver pogut arribar, perquè com que tren no n'hi ha... Però és molt curiós perquè, clar, igual que passa a ferrocarrils o passa a metro, els maquinistes comencen...
a hores intempestives. És a dir, si el servei comença a les 5, tu has d'estar a les 4 de la matinada, perquè s'ha de treure aquell tren d'on estigui situat i s'ha de posar, s'ha de fer tota una revisió. És a dir, necessiten, fora que sigui d'una ciutat com Barcelona, necessiten un transport per arribar a aquell lloc. Per tant, a mi em sobta això, no? Sobretot perquè si has d'anar a les cotxeres i treure les cotxeres on estan els trens i treure el teu tren...
Sí, no, suposo que va estar una mesura de pressió. T'ho puc dir de primera mà. Jo vaig estar nou anys treballant als ferrocarrils de la Generalitat, com algú dels que estan aquí. De maquinista? No, no, jo era cap de tren, interventor. Com que van desaparèixer de la vida pública, diguéssim, jo també.
Però que jo havia començat algun torn a quarts de 5 de la matinada. El que volia dir que havia de sortir, depèn d'on comences, havia de sortir a casa meva a quarts de 4.
Era així, era molt... Som excompanys, eh? Jo vaig estar també un temps treballant a ferrocarrils de la Generalitat, també a metro, i ja et dic que el dia que et tocava peu del funicular, a les tres i alguna cosa de la matinada ja estaves aixecat. Perquè peu del funicular són de les primeres que es posen en funcionament. Jo crec que no en som conscients, perquè tampoc ho sabem, eh? Ara ho esteu explicant, i per tant, no? I nosaltres...
ens n'estem assabentats, tot i que penséssim ja que realment les coses havien de anar així, no? Però que jo crec que no hi ha prou de valoració del que significa en molts llocs de treball, no? Aquesta...
que són els horaris, els festius, totes aquestes qüestions, que no sé si es tenen prou en compte, tant socialment a nivell de valoració com econòmicament, que suposo que sí. Imagino que els convenis bé que deuen treballar perquè això quedi ben lleig i constància. Els horaris aquests, si has de donar servei a primera hora del matí, algú ha d'anar.
A primera hora del matí. És com el que treballa a l'aeroport i fa vols. Però es paguen hores nocturnes. Ja m'imagino. Si tu estàs un horari nocturnes, es paga. Aquella hora, aquelles dues hores, aquells 40 minuts, es paguen.
Però fa uns quants anys, per anar, per exemple, a Terrassa, jo treballava amb el motor de Terrassa, i els diumenges que et tocava tornar a les 6 del dematí... No tenies tren. El tren, t'havies d'allà molt d'hora per agafar el tren que començava a sortir, però... I arribaves allà, no t'havies d'esperar, començava a treballar, començava a fitxar, perquè abans es fitxava, ara no ho sé. Perquè, clar, no hi havia aquells trens. Ara es posa el dit. Ara es posa el dit. Era, clar, no hi havia... Ara sí.
Ara hi ha trens i pots agafar i si no li pregunten al jovent que tota la nit dels caps de setmana va-hi bé. Però en aquella època no, eh? Vull dir que vosaltres havíem d'aixecar d'hora, però hi havia gent que també... No ens havíem d'aixecar d'hora perquè vosaltres podíem... És que és això, no? Vull dir, tu t'aixecaves d'hora i jo podia agafar el tren...
Molt d'hora per poder arribar, perquè abans... És un peix que menja la cua, no per un cantó incentivem la gent, ens incentiven a tots, utilitzem transport públic, etc. Però en molts casos, per anar a treballar aquí a Rubí, moltes vegades es deia, a veure, hi hauria d'haver una millor connexió entre el que són els autobusos i l'hora d'arribada dels trens per anar a treballar als polígons.
Perquè, clar, si no has de venir amb cotxe, sí o sí, si treballes en algun dels polígons de la ciutat. Si no lliga l'horari que tu tens que entrar a treballar, no? Doncs, clar, moltíssima gent, cada vegada més, utilitza el transport públic per moltes raons, perquè cada vegada es fa més difícil aparcar, perquè hi ha la zona de baixes emissions, que hi ha cotxes que no poden entrar, en fi, tot el que vulgueu. Aleshores...
El que tens raó tu és que l'ubicació de l'estació de Rodalies, aquí a Rubí, no afavoreix aquest ús de transport públic. No, està molt lluny de tot. Està molt lluny de tot. I aquí, ara no ho visualitzo, però des de l'estació dels nostres ferrocarens, de la del centre, per anar als polígons, no hi ha... La única. No hi ha, no hi ha uns autobusos que els portin a la gent. Perquè, per exemple, jo a vegades he hagut d'anar a l'estació de Sant...
de Sant Joan, a fora, i allà hi ha cues de gent, ve un autobús i els porta a la seva fàbrica. I passen els autobús i els porta a la seva fàbrica. Jo aquí no ho he vist. Jo he anat a treballar amb l'autobús que ens portava a treballar a la Brown. Ara no. Sempre que hi vaig em quedo parada, i em diuen la gent de Sant Joan.
Però aquesta gent no em va... No, van a treballar a les fàbriques, o les fàbriques o les empreses. I res, el seu autobús pugen, amb un ordre japonès, pam-pam-pam, això sí que m'agrada molt.
I els van a buscar. Això és a les quarts de nou del matí, vuit, vuit del matí. Jo crec que aquesta crisi de mobilitat el que ha representat és el que significa la importància de la mobilitat a nivell de Catalunya i com afecta com un accident amb una víctima mortal, per desgràcia, però acaba repercutint
i acaba empapant tot el que és la xarxa, no només ferroviària, sinó també autopista, ferrocarrils, tot el que representa aquesta mobilitat i, per tant, la importància que té. Jo no sé com heu viscut vosaltres aquesta crisi de mobilitat, primer amb l'AVE, però sobretot amb Rodalies, que és el que toca a Rubí i el que ens toca en el dia a dia.
Nosaltres hem creat tot això. Vull dir que quan passa una cosa d'aquesta que pot passar perquè no es pot assegurar al 100% res, encara que hi ha vegades que sí que hi ha un culpable que aquest no ha arreglat això. Però que caigui un talús a l'hora de passar. És com allò d'un pes al cap, quan vas pel carrer. I a més a més que caigui just el moment quan havia de passar res. Podria haver caigut dos minuts més tard i...
Doncs tot això ho hem muntat nosaltres, i clar, si hi ha un accident i això toca, que l'autopista passa per dalt, a més a més, i també ho han d'arregar. Cada vegada més també existeix aquesta necessitat, perquè abans era molt comú, abans...
Refereixo fa molts anys, perquè els que tenim ja una edat... 65, també. Hem vist temps anteriors. La gent treballava al lloc on vivia. Avui en dia això no passa així. Tots coneixem molts casos de gent que...
que viu a Rubí i treballa a Manresa. I aquí a Rubí... O al contrari, o més lluny. O més lluny. O que viu lluny i ve a treballar a Rubí. Molt lluny. No coneixes ningú, eh? No, no. Home, i dels 11 polígons d'industrials que hi ha Rubí, segur que moltíssima gent no és pas de Rubí, que està treballant aquí. Jo conec una noia que treballa aquí a l'Ajuntament de Rubí des de fa molts anys, que viu a l'Esquirol.
Uau, això ja és. I a Montesquieu. Hi ha una altra persona que ho diu Montesquieu. A Valls Romanes. A Valls Romanes també, per exemple. Però clar, és la diàspora del problema que hi ha de l'habitatge. Molta gent que ha de sortir, el millor de Barcelona, s'ha d'anar a segones, terceres corones, a Cards de Déu o fora, i això implica després un gran problema de mobilitat. De tant.
A veure, hem concentrat, quan tu concentres quasi bé tot en un espai, no?, i a ningú se li escapa que Barcelona i tota l'àrea metropolitana, tots els polígons industrials, tant de ruït com el que és el de les Olaves Llobregat, quan tu concentres tot allò en una àrea i la gent s'ha de moure per entrar i sortir d'aquesta àrea,
perquè evidentment no tothom és de la localitat on treballa, això implica uns problemes de mobilitat que, torno a dir, nosaltres, que som tertulians molt estimats, però tenim la informació que tenim, no ens pertoca avaluar com hauria de ser això. Però hi ha gent que sí, que ja fa molts anys que ha d'estar treballant
per controlar una mica tot aquest tema de la mobilitat. Quan parles de Rodalies, clar, Rodalies, què t'haig de dir jo? Si els pobres de Rodalies estan desesperats, si ja no saben què més fer ni res, la gent està absolutament desesperada. Ai, que no hi havia cap...
cap manera de moure't en tret de Renfe per Catalunya, la gent tampoc no s'ho va aprendre tan malament, perquè estan molt acostumats a que dia sí i dia també es quedin penjats. Retards, penjats... Quan no hi ha una incidència n'hi ha dues. És habitual la gent que depèn del transport de rodalies que...
Esperem que això canviï, no? Clar, però el que passa, el que crec que és molt dur per la gent, és que no se la informi el primer dia, o hagi re en fer que l'APP no surti, que el dia següent no hi haurà servei, que arriben i estiguin als plafons com que surten els trens,
o que el govern digui el dia següent que es reprendrà a partir de les 6 del matí el servei i resulta que serà el segon dia en què no hi ha res. Que no hi hagi prou autobusos. M'imagino que hi ha una logística superpreparada per casos com aquests. Imagino que no truquen el primer que passa, sinó que ja saben a qui poden trucar a nivell d'autobusos a nivell de cobrir determinades qüestions. A veure, que no va haver rodalies...
Això crec que ningú d'aquesta taula discutirà, oi que no, perquè ja sabem que no va bé. Que ara veurem si amb aquesta nova empresa creada, arrel de tot això, es pot aconseguir que vagi millor. El que sí que podem dir és que Ferroquells de la Generalitat de Catalunya funciona. Xxt!
No, no. I funciona força bé. Jo ho dic, però... Sembla que quan dius una cosa cau una pedra al mig del... Que la dimensió potser no és la mateixa. Jo també ho poso... La dimensió no és la mateixa. Per tant, fer funcionar tot el que estem parlant de rodalies serà complexa. Que hi ha moltes queixes de molts trams de...
de Catalunya, en què hi arriben pocs trens, en què els trens no estan en condicions, etcètera, i que realment necessiten, tenen molta feina. Deixa'm puntualitzar, tu que coneixes ferrocarrils dels de dins, jo també, que l'explotació comercial funciona bé. Dic la comercial. Recordem que ferrocarrils té una explotació comercial
respecte a passatgers, i també té un altre tipus d'explotació, que són els mercaderies, que són els trens de la Potassa, i els trens que porta els cotxes de la ciutat cap al port, i això ja és una altra història. No és coneguda, però...
Jo no sé si tu tens coneixements. Mercaderies... Jo d'aquella línia... Mercaderies no funciona bé. Però jo fa 35 anys que no hi treballo. Llavors ha canviat molt. Doncs jo he estat en un tren de mercaderies portant-lo i d'això ja podíem parlar... El tren de la Potassa era molt famós. Molt famós perquè va haver un...
Bueno, no una corruptolla, una corrupció a gran escala, en què, per exemple, van comprar dues locomotores que no anaven bé, perquè era d'ample internacional i aquella línia és de via estreta.
Bueno, i en la part comercial també van estar 5 anys aturades allà a les cotxeres. I a ningú li va passar res, no? Per haver comprat aquelles màquines? Sí, sí, sí, va haver... Això de... Deu fer més de 30 anys va caure tota la cúpula directiva que hi havia en aquell moment. Ningú es mirava les factures. Perquè era una... Ja et dic, a gran escala, vull dir, després de...
van fer fora en aquell moment amb una vintena de càrrecs. És una cosa... Començant pel director d'explotació. Que s'ha de filar primer, perquè els cotxes a la línia del Vallès no són igual als convois que a la línia de Llobregat de Noia, i es poden fer també, podríem dir, deixar-me utilitzar la paraula, cagades quan s'encarreguen.
i els convois, i després s'adonen que... Ostres! Ai, ai, ai. Jo m'agrada dir els robinecs, mireu, el tren aquest de mercaderies que parlem és aquell que veieu quan aneu a comprar, perdona que digui la superfície comercial, però l'esclat, a Rubí, que a vegades veieu passar un tren llarg,
que porta cotxes, o que porta no sé què... Aquell és el tren. Abans, és de la Torre de la Llebre, els nens ho veien. El tren de la mort, que es coneixia... La primera línia que va entrar en funcionament era la que portava els residus...
nuclears cap a... Cap a no sé on. Cap a França, em sembla que els portaven i passaven per aquí, en aquesta línia. Els primers tres que funcionaven eren aquests. Probablement Ferrocarrils funcioni millor perquè s'han fet unes inversions i la suspensió del servei de rodalies i el tall de la P7, segons Pimec, ha tingut unes pèrdues econòmiques.
Us dic de quan? Molt. Amb tot el que es mou a nivell de transport de mercaderies, per exemple, aquí en el nostre país encara es mou molt a nivell de carretera, no? Més que no pas a nivell de tren, que ja voldríem que es mogués més a nivell de tren. Molt, suposo.
Gairebé 6 milions d'euros en costos laborals, gairebé 9 milions d'euros en termes de producte interior brut. Us imagineu aquestes xifres invertides en la xarxa? Imagina. Dos dies, eh? És el problema de Renfe, és aquest el problema, que fa molts anys...
que l'estat, el govern central, el govern de Madrid, que era qui havia de fer les inversions en la infraestructura, no s'executava ni un 10% del que s'havia pressupostat.
I això, les deficiències en Rodalies estan a la vista d'aquesta manca d'inversió. I s'han doblat o triplicat. Tant de bo en aquesta nova empresa mixta, entre la Generalitat i Renfe o Adif, això canviï. Però això és un camí d'anys.
És un camí d'anys, perquè una infraestructura d'aquest tipus no es resol pel canvi de nom de l'empresa. És igual que... Són molts diners durant molt de temps. S'han triplicat com a mínim més els viatgers, per exemple, a l'alta velocitat, tot això, i la freqüència i trens, que si Aves, que si Írios, que si... En fi, totes les marques que vulguis que hi ha, no?
I en canvi, clar, al mateix nivell no s'han posat els recursos econòmics necessaris pel manteniment. O sigui, no s'ha triplicat el manteniment. Manteniment s'hi arriba el mateix i a vegades més just. En canvi tu tens un desgast perquè trens i trens i trens i un darrere l'altre.
Llavors, clar, ho volem tot. O sigui, volem molts més passatgers, moltes més trens, per anar a tot arreu, però clar, llavors hi ha un manteniment d'unes vies que són les que són. Des vies, dels convois, tu ho saps. Personal que ha de descansar.
Els bogis, les rodes, bueno, van fer també quadres, han de canviar, encara que no ho sembla, però quan entres dintre d'aquest sector entens el que significa un ús continu i, a més a més, que es faci amb molta freqüència d'aquest desgast, tant de la infraestructura de vies com dels propis convois, que s'han de mantenir. Sí, sí.
En un moment, que donarem pas al bloc de publicitat, sou divendres, sou la tertúlia Canberra, llavors tenim patrocinadors. Ho han sabut. Un moment, un moment. Però tenim cafè o no tenim cafè? No hi ha cafè. Fa gràcia que mireu el José Malagón. El cafetet. El cafetet. El cafetet, no?
Que després parlarem d'aquesta Comissió de Salut del Parlament per veure què passa amb l'Hospital Comarcal Vicenç Ferrer. Parlarem també del CAR, de les jornades de vaga del sector mèdic de l'agrupament Escolta Cuspira i a veure si ens dona temps per parlar de l'edatisme.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeus a caminar.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Con José Verde. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Radio Rubí.
Quasi tres minuts, que passen de les deu en punt. Estava escoltant aquesta promo de la Lídia Juste. No, no, del Josep Malagó. Quasi la podries fer en directe. Sí. No? Sí, sí. La tertúlia de Rubí al dia. Olé!
Si vols. I com la veu de la ràdio. I com és l'aniversari del Joan Manel, podies fer alguna cunya així, per felicitar-ho? I com el felicito jo, aquest home així... Que et canto el happy bendy... No, bueno, no sé, una cunya així de 10 segons o alguna cosa així... Rubí, el dia, felicita a Joan Manuel Fernández. Oh! Per molts anys! Ui, ja comencen. Ja comencen, no? Doncs va, va.
Lídia, justa, que estàs allà, refredada, sort que això es queda aquí. Ben, si ho deixaré aquí. Ho deixaràs aquí, a l'estudi. No, no, no, que parto molts dies ja. Això ara ja no... No ho sé, ho ha donat, perquè l'ha dit així com de... Però ha estat...
dir per antena que era el seu aniversari i que comencin els missatges. Això vol dir que hi ha molta gent que ens escolta. 93, 588, 59, 60. Voleu parlar del tema de Rodalies. Sobretot, felicitar Joan Manel, que és la parte també.
important. La part humana. Aquesta part humana que... Vaig a dir que sí que s'escolta la tertúlia. Jo cada vegada em trobo més gent pel carrer. Vaig a escoltar l'altre dia. És que la del divendres és única. Nosaltres no volem pas deixar de mèrit els altres tertulians, però... Gràcies.
Això també ho diuen dimarts, dimecres i dijous. Sí, però... Però no és veritat. No és el mateix. No és el mateix. No és igual. No és igual. Que sort que és un repte d'edat... Jo demano, jo fa molts anys que demano un espònsor. I no ho dic amb broma. Escolti, clar, a un espònsor li direm...
li farem publicitats, li farem el que vulgui. A canvi de cruzanets i cafè. No demanem més. No ho he escoltat? No ho he escoltat? L'espònsor que ha sonat aquí ara, la publicitat, que teníeu espònsor els divendres? Ara li diré a José que la torni a passar. No, no, no. Sí, sí, sí. És una cafeteria. És una cafeteria? Si no és una cafeteria, no ens interessa. Què vols amb el meu refredat?
que el teu refredat... Parlem de metges. Sí, que es quedarà aquí, però esperem que no vagi a més, perquè ja sabeu que si va més, doncs hi heu d'anar a un hospital, doncs significa que heu d'agafar transport públic o anar per privat, i això... Doneu una sensació que vivim... No, no, no. Això anava a dir, no, no, pots anar tranquil·lament...
Vas a la moto. Una altra cosa és que tranquil·lament, et posis tranquil·la, que ja et donaran hora per urgències. Que et donaran hora, eh? Que a mi això em fa molta gràcia, que vagis a demanar a parlar al metge d'urgències i et diguin, molt bé, cap problema, a les 10 del matí, a les 5 de la tarda. I dius, escolta, he vingut d'urgències, no he vingut. I ara me'n torno cap a casa i torno a venir. Això a mi em fa...
És molt difícil entendre-ho. No serà tan urgent. No serà tan urgent. Igual t'estàs morint, però... A veure, és veritat... Et ve d'una hora per morir-te... No, no, no. A veure, jo sí que... Si és urgent... Sí, si és urgent, és urgent. Si és realment urgent. Si vas per un mal de queixal, que per tu és molt urgent... Una altra cosa és que vagis al metge de guàrdia. Exacte, que és diferent. Per tant, tens opcions.
Qui va marcar hora, qui va marcar agenda, va ser ahir el PP, perquè el Parlament va instar ahir a recuperar el projecte de l'Hospital Comarcal amb tots els seus serveis. És una proposta que l'ava llançat, el Partit Popular, que creu que el centre d'alta resolució, sense ingrés, que es va anunciar,
no respon a les necessitats del territori ni a les promeses que se'n van fer als ciutadans i d'això fa dues dècades. I el text es va aprovar amb l'extensió de la resta de forces presents que no van votar a favor a la proposta per tal de no retardar encara més la posada en marxa del CAP prevista ara, com sabeu, per 2032. Anem a escoltar el diputat popular Hugo Manchón.
Hablemos claro para que todo el mundo los entienda. Lo que hoy traemos aquí es una cuestión de justicia y de palabra dada. Hace más de 20 años que se prometió un hospital de referencia para Sancugat, Rubí y Castelbisbal, un proyecto que debía dar respuesta a más de 190.000 ciudadanos. Sin embargo, tras dos décadas de anuncios vacíos y primeras piedras virtuales, la respuesta de la Generalitat es cada vez más decepcionante.
Ahora la consellera nos anuncia que lo que tendremos será, como mucho, un centro de alta resolución, un equipamiento con muchísima menos cobertura que un hospital de referencia y que, para colmo, con un horizonte fijado en 2032. ¿De verdad pretenden que los vecinos sigan esperando otra década para tener un servicio encima recortado?
Un hospital que havia de tenir 190 llits, el CAR no tindrà, 8 quiròfans, 36 consultes, 15 gabinets, 39 box d'urgències, 15 monitors de diàlisi i el CAR, que encara no sabem com seria, però que aniria de les 8 del matí a les 8 de la tarda, que és una cosa molt diferent. Aleshores els veurem, no?, a la manifestació del 14 de febrer. Vindran.
Aquests senyors que acaben de fer aquestes declaracions, potser no els vindrà bé, no, a aquella hora? Jo crec que aquest dia no s'asseguris que aquest centre serà privat.
Bé, la gestió, eh, ojo, és que aquí ja tornem a saber qui ha convocada una manifestació pel 14 febrer pel tema de la sanitat pública, que convoca la gent que aquí a Rubí està empenyent des de fa molt de temps aquest tema, però a més a més, no només Rubí... A nivell, tots, eh? Sí, però hi ha gent que cada setmana es manifesta allò. Preocupats per la salut, sí. Tots els dimarts... Preocupats, sí, però hi ha gent, no fotem...
Hi ha gent que fa molt de temps que tots els dimarts hi és, què tal, que s'ocurra. És la plataforma per la sanitat pública on hi ha moltíssima gent. No hi ha ni cap color polític. Hi ha gent de molts colors.
Jo et diria que no. La plataforma va néixer amb molta gent. Hem de dir les coses pel seu nom. Sí, però precisament et diré que la plataforma va néixer amb gent de color polític diferent. I això, si no, mira, pregunta. I en aquest cas, el dia 14 ja ha convocat aquesta manifestació, una mica per reivindicar aquest tema i evidentment perquè el tema sanitari a la nostra ciutat té moltes deficiències i no només la nostra ciutat
Castellbisbal, Terrassa, etcètera, etcètera. Aleshores, a més a més, tu aportes un altre tema, no? Ni que es fes, quina gestió tindria? O sigui, qui ho portaria? De nou, per exemple, ho podria portar en motor de Terrassa? Motor de Terrassa és una motor privada, tornem a repetir el mateix, que se li concessionarà. Què passa? Que no hi ha altres operadors...
de sanitat. O ells, o Quirón, o no sé qui més. Els mestres en això de la gestió privada d'un equipament públic, en temes de sanitat, va ser aquí a Catalunya.
El que ara s'ha estès per tot el territori d'Espanya ho vam començar a aplicar aquí. L'externalització, no? Va ser el primer lloc on es va privatitzar la gestió de la sanitat. Ah, la gent deia jo no puc assumir-ho. Va ser ja en el primer govern del senyor Mas.
A Catalunya la gestió és compartida, a diferència de la resta d'Espanya, que no ho és, de compartida. És privada, 100%. Bueno, hi ha matisos, evidentment, que hi ha matisos, però vull dir que aquesta porta...
oberta a la gestió privada d'un equipament sanitari. Amb diners públics. Amb diners públics, evidentment. Vull dir, aquí a Rubí ho tenim des de sempre. Des de sempre. De fet, ho hem interioritzat tant que no som... No som conscients. No som conscients. De molta gent no és conscient que la motua de terrassa és una motua privada. Vull dir, que dona el servei, però és una motua privada.
No és allò i sanitat 100% públic. Sí, sí, i tenim l'honor, a més, que l'ambulatori que gestiona Mutua de Terrassa és un dels pitjors valorats de tota Catalunya. Bueno, alguna cosa tindrà a veure que la gestió sigui privada. Perquè això no passa amb els dos altres ambulatoris que hi ha.
Que, cuidado, que tampoc són públics 100%, sinó que estan gestionats per una entitat... Pel consorci. Pel consorci, que és una entitat... Bueno, pública d'aquella manera, no? Perquè són ajuntaments i el... Com es diu ara l'entitat... El CatSalut. CatSalut, ja. Vull dir que és una entitat mixta.
Però la gestió és privada. El que passa que l'empresa que ho gestiona és pública. I sobretot hi ha una cosa, no ha de donar beneficis a final d'any a cap dels seus socis o de la gent que hi inverteix, no? Cosa que a Motor de Terrassa sí. I a final d'any ells tenen allà els seus accionistes i evidentment els accionistes no són... Com amb un privat li pots dir...
Que no tingui beneficis. Clar, per això et dic. Ha de tenir beneficis i els ha de poder repartir. Però clar, els beneficis surten d'algun lloc. I surten de, potser, no tenir tota la gent que et cal per oferir el servei adequadament, tenir això, vull dir, estar atenent no sé quanta gent,
i que hi hagi llistes d'esperes... Que no dic que tota la responsabilitat sigui de la pròpia motua de Terrassa, perquè probablement també funcionen en funció dels pressupostos que la gent inverteix en això. I també sents professionals que et diran que fem el que podem amb el que ens arriba. I a vegades fem fins i tot més. Vull dir que fem intervencions, allò...
La professionalitat de les persones que hi treballen està per sobre. Està per sobre d'això. Professionals de Monté jo diria que són dels millors. Sort n'hi ha. Ara, la gestió, que a més a més, és que l'han de patir ells també, la gestió. La pateixen ells. I us agradaria que aquests tan bons professionals estiguessin a l'Hospital Vicenç Ferrer, que acaben de posar
el PP un altre cop sobre l'agenda, o el CAR, sí, que té també les crítiques de la resta de membres de l'oposició, esteu amb el CAR, què és el que penseu? Jo que sigui qui sigui, però que aquest tema que tenim sobre la taula es resolgui, i es resolgui
Això, no, vull dir, no esperant encara fins al 2032, no sent al final el que no s'esperava que fos, sinó que tenen una població per atendre i, per tant, que plantegin sí o sí. Ja sé que el pastís no dona per tots i ara em sembla que estan fent una inversió important en un altre hospital que faran aquí a l'entorn, no em digueu, si parles de la zona de Cerdanyola, que faran...
un hospital de 180 llits, m'entens? Vull dir que, clar, no n'hi ha per tots, però, clar, és que aquí fa molt de temps que ens esperem. Hi haurà jornada de vagues del sector mèdic del febrer al juny, seran del 16 al 20 de febrer, vaga de 5 dies mensuals, que també passarà el març, que passarà l'abril, que passarà el maig,
I què passarà el juny? En teniu també les reivindicacions del col·lectiu de metges, suposo. Guàrdies de 24 hores, no?
No m'agradaria pillar un metge quan fa 23 hores que està de guàrdia. El servei que et poden donar aquest personal, evidentment, baixa. Baixa en la qualitat del servei, perquè és això. Un metge o una infermera o un infermer que hagi estat 24 hores de guàrdia i que tu et toqui que passa la consulta quan porta 23... Vull dir, evidentment, els reflexes que poden tenir...
no són els mateixos que si fessin una jornada normal. I hem d'escoltar els de metges. Normal, ja no parlo de les 8 hores que hauria de ser la lògica, sinó que fossin 12, perquè el sistema de guàrdies i de...
Funciona des de fa... Bueno, de tota la vida, no? En la sanitat. Però, clar, no és el mateix fer una guàrdia de 12 hores que una guàrdia de 24. No, no és el mateix. I hauríem d'escoltar. No, és que els metges no volen anar a l'atenció primària, per exemple. No hi ha metges de... O cada vegada hi ha menys que vulguin anar a l'atenció primària. Metges de família. I dius, clar, però si m'obligues a atendre... Jo què sé, per dir-te un número, jo no vull dir ara... Allò, jo què sé, 15 o 20 en una hora...
quasi no me'ls puc ni mirar a la cara, perquè no tinc temps, perquè va tot cronometrat, i la gent s'estressa i diu, escolti'm, jo me'n vaig a una especialitat que és més tranquil·la, etcètera, o me'n vaig a un altre lloc, o fins i tot metges que se'n van a l'entorn rural, i que diuen, apa, aquí us cadeu. Perquè, clar, llavors no hi ha metges ni hi ha relleu, i hem de portar gent de tot arreu...
per cobrir aquestes places de metges de família. Què és? El que tens més a prop, el que t'hauria de conèixer millor. Si volem fer allò de la medicina preventiva, és el que hauria d'estar sobre teu, etcètera, etcètera. Escolteu, que ha arribat una darrera notícia, crec que hi ha una darrera declaració, per aquí per la tertúlia del divendres. A veure un moment que es posin els cascos...
Crec que es tracta, a veure, José Malagón està dient, ui, doncs de pes, no? A veure si el reconeixeu per la veu. A mi m'encanta la tertúlia dels divendres de Ràdio Ruby. Puc ser el vostre espònsor privat, si voleu. Es dona el Trump! Es dona el Trump! Des de Davos, home! Es dona el Trump, però quasi, quasi. Café i pastes assegurades. Gràcies, però ja em quedo com estiat. Jo prefereixo quedar-me com estiat.
Jo també. El que feia les pastes ja les portaré jo. Però ja sap on som. Entre Islàndia, Groenlàndia... Algú li ha dit que esteu fent la tertúlia en directe. Ha trucat al 93 588 59 60. El José l'ha gravat en un moment, saps?
i el Jose domina l'anglès, que no ho vegi. I ha dit, ho passo, suposo que l'Albert estarà tancant aquest contracte. Bé, però jo continuo dient, penso que ja portaré jo els crozanets, que us portaré el cafè, no cal. Més val que d'aquest home no te'n pot refiar gens ni mica. Ni l'aigua. La frase aquella, virgencita, que me quede. Que me quede como estoy.
Vull passar a un tema robinent que l'agrupament Escolta Guspira denuncia el deteriorament de la plaça Pompeu Fabra, demana habitatge d'inet per a les persones sense sostre.
Clar, ells estan en un local que està tocada la plaça, denuncien que han hagut de canviar l'ubicació de les activitats exteriors que fan amb els infants pel deteriorament d'aquest espai. No sé si coneixeu aquesta problemàtica. Jo no tenia solucionat. És la plaça aquella just davant del cau. Però no és Pep Rovira, aquella plaça? No, no, no. No, la Pep Rovira és la següent. No, és el trosset aquell petit.
Ah, el trosset aquell. Sí, sí, sí. Sí, sí. Home, doncs, sí, algú se n'haurà de cuidar. Bueno, serveis socials, diu que estan treballant, en el cas, amb recursos del territori. Sí, fa nou mesos. Ho coneixem bé, perquè la banda de música, en tant que quan va existir, assajàvem gràcies a la cortesia del centre excursionista en aquells locals, no? I, per tant, aquí coneixem bé...
Aquell entorn que certament amb els anys s'ha anat degradant. És el que parlàvem. L'agrupament, escolta, del Guspira, està allà des de fa... Podríem dir que Rubí. Molts anys. Pràcticament des que el centre excursionista es va traslladar allà, que està també al Guspira. Aquella plaça s'ha anat degradant d'una manera que un any...
l'any següent sempre és pitjor que l'anterior. Podem parlar de falta... L'espai que hi havia de joc pels infants ja va desaparèixer. Ah, sí? Perquè hi havia problemes de vandalisme o de manteniment. És que parlava de dir, podem parlar que Rubí... O van desaparèixer els arbres, que hi havia pocs, però hi havia alguns arbres al mig i ara s'ha quedat un espai allà que realment
El que és la plaça, eh? No, els porxos, que és on... Viuen i dormen aquesta gent. Viuen i dormen unes quantes persones que no tenen un altre lloc on anar. Però la resta de la plaça és que s'ha convertit en un pipi-can.
És molt trist perquè podien parlar de la falta de manteniment d'espais públics, però suposo que també es fa o es treballa tot el que es pot. Jo ho vull pensar així. Potser caldria fer-ho més. Però sí que tenint en compte que els espais que es degraden generen situacions més conflictives i més degradació. Per tant, que és important mantenir aquests espais...
en condicions i bé, i quan parlo d'aquest espai com puc parlar d'això, vull dir, la plaça Pep Rovira o d'altres espais que sembla que no s'hi passa gaire, o s'hi passa només un cop l'any. I seguretat també. I seguretat, suposo. La segona cosa comporta també l'altre, és això que es degrada l'espai i es degrada l'ambient. I es degrada la convivència, sí, sí.
És una llàstima, no?, unes places amb aquests noms, Pompeu Fabra, Josep Rovira, i Castilla, com estan? Que sí, però van jugar desigual, no? Sí, digue-li el nom que diguis, digue-li el nom que diguis, han d'estar... Però són dos espais que estan al marge, en el marge. Sí, en el marge, és com si quedessin allà una mica com oblidats, no? No són espais de pas habitual...
sinó que si vols anar a la plaça Pep Rovira... Que hi anem pel Rubirroc a la festa major. Vull dir, no passes per la plaça. A més a més, hi anem pel Rubirroc a la festa major, jo diria que activitats allà... No, no es fa res. Zero patatero durant l'any. L'assentament està format per tres matalassos, dos llocs més on dormir, mantes i roba, i des de fons municipals expliquen que els serveis socials estan treballant amb les persones que es troben en situació de sencerllatisme a la ciutat, juntament amb la xarxa de salut, inclusió
de territori. Això és cert, vull dir, si treballa... Faltaria més. Però portem nou mesos. Portem nou mesos que hi ha una sèrie de persones que tenen la mala sort, diguéssim, que la vida els ha portat a viure en aquestes condicions.
9 mesos em sembla que és molt de temps perquè encara no s'hagi trobat una solució. Cuidado, que hi ha moltes necessitats d'habitatge. Jo vull trencar una llança, també. No tots aquests casos de...
sense llarisme, són fàcils de resoldre, perquè hi ha gent que no vol sentir parlada i viure d'una altra manera. Vull dir, també vull trencar una llança per a la gent que treballa en serveis socials i que és complicat moltes vegades gestionar cas per cas. Que no és allò de dir que no tenen lloc i si els hi posem un lloc, resolta el tema. No.
No, això no es passa així. Aleshores, és molt complex, perquè darrere d'aquestes persones hi ha moltes patologies i hi ha molts casos molt difícils. Això la gent d'Arrels de Barcelona ho explica molt bé.
I volia acabar aprofitant, eh, també, que recordem, notícia important, l'aniversari del Joan Manel, 65 anys, edatisme. Volia parlar de l'edatisme, també, eh. Si... Si notem l'edatisme... Discriminació basada en l'edat. Si vosaltres tots ja tenim...
Una edat. Una edat i, clar, des de... Es pot manifestar diferents formes, des de comentaris fins a pràctiques, o, per exemple, jo que amb la meva parella, tinc 55 anys, amb la meva parella que ballem salsa,
de vegades ens dona a nosaltres la sensació que els que poden ser més joves tenen més problemes simplement per això, per ballar. La salsa és un lloc, o quan tu vas a ballar, doncs que els nois trauen els nois, i llavors...
Tenim de vegades aquesta sensació que l'edat ja és aquest petit obstacle, però que es pot manifestar de moltes més formes, i vosaltres també, que tots conjuntament, que tenim una edat, heu viscut això. Depèn d'on vas. Jo a vegades dic, no, sóc gran, però t'entenc, fins aquí arribo. A vegades t'explica les coses, perdona, explica-m'ho, hi arribo, demà no ho sé.
Avui sí, que t'entenc. Parlem normal. Nosaltres no tenim edat. Nosaltres som gent que hem viscut, i que quedi clar, que hem viscut els anys 60, els 70, els 80, els 90, els 00, els 10 i els 20. O sigui, que ens sabem, de totes aquestes dècades, ens sabem l'hòstia. Hi ha coses que les entenem. Bé, no és que les enténs. No cal que t'ho expliquin com un nen d'ell. No sóc d'ahir 5, eh?
I que tenim les mateixes ganes de fer coses que quan tenies 20. I que si l'esperança de la vida s'allarga, que això a vegades ho estem veient més, no?
Vull dir, de què estem parlant, no? Gent de la nostra edat seria gent jove, encara. A veure si estem parlant de gent que cada vegada més arriba als 100 anys, per exemple. No, jo crec que hem de canviar una mica el xip. Deixar de ser una persona amb una vida laboral activa, no? I ser un...
Un jubilat o un pensionista no vol dir que ja no facis res. En tot cas canvies probablement aquelles coses que abans potser feies per obligació. D'altres no, les feien per vocació i per tant continuem fent moltes coses. Vull dir, molts de nosaltres... Com et sents? Jo crec que et sents actiu si et vols sentir actiu. Si no vols fer-ho... Hi ha moltes possibilitats de fer coses.
Cada vegada més, i cada vegada més associacions de gent gran, de gent que fa viatges de l'aula d'extensió universitària. No cal lluitar guetos. No cal lluitar guetos. Però cadascú pot triar el que vulgui. Jo vaig a molts llocs que hi ha molta gent jove i jo em sento normal. Els joves potser no se senten normal al veure-me a mi. Ho sento. Però jo, més feliç... Però, per exemple, heu patit... Jo parlava d'una cosa ínfima, eh? No sé si he patit de...
limitació a lo millor de proves mèdiques a partir d'una certa edat, les mútues privades a partir d'una certa edat més problemes, dificultats per accedir a crèdits bancaris...
Això no, però... A veure, accedir a un segur? Segur. Si ara jo em volgués plantejar fer una assegurança privada, no podria. Oh, sí, podria. Però podria pagar en la torta un pan, que no estaria tant. Ara, que per la sanitat pública sí que és veritat, que pel que sigui, vas, jo què sé, a veure el teu metge o l'enfermera, i mira l'edat i comença a dir, et serem una lectura, et serem una... I dius, eh, eh, eh, que he vingut per un ull de poll. No, no, però per què, no? I tal, i dius, eh, perquè hem de fer tot un seguit de proves...
I això sí que és d'edatisme, perquè fa 3 anys no m'ho vas demanar. Aquelles coses que dius, bé, ara t'hem de controlar això. Però bé, d'edatisme ben portat, és allò que parlàvem, de la prevenció. Altres nivells, doncs... No, jo estic d'acord amb el Joan Manuel de dir, si tu vols ser una cosa, dona igual que hi hagi gent jove o no.
Que hi ha coses potser de les que et baixes, això sí que també t'ho diré. Jo hi ha trens que ja no els agafo. O sigui, si m'explico, així de clar. Hi ha coses de tecnologia que ja no les agafo. Tenim unes limitacions físiques. I que no les vull agafar, no m'interessen. Les ganes de fer coses. Amb això de lo físic, no? Dic, hòstia, ara no puc fer 20 quilòmetres. Però collons, jo quan tenia 20 anys tampoc ho sé.
Clar, clar, clar, sí, sí. Abans, quan érem joves, ningú et deia, has d'anar a caminar una hora, ara tothom diu, has d'anar a caminar, has d'anar a caminar... Deixeu-me en pau, deixeu-me en pau. Ja vull, vull dir, ja vull, ja vull. Agafaré jo al meu ritme. No sé, sí que és veritat que... potser sí que hi ha connotacions per edat en determinades coses.
Doncs que hem d'acabar, que comencem el cap de setmana. Moltíssimes gràcies. Els tres toms, eh? Els tres toms, eh? És veritat, la festa major d'hivern. Bueno, sí, la festa major d'hivern ens agradarà o no? Festa major privada d'hivern. És la que treu més gent al carrer. Això sí. Doncs ens veurem al carrer. Ens veiem al carrer. Un moment, eh? Ben abrigats que fotrà molt fresca. Ben abrigats. Perquè a un lloc diferent del carrer no ens podrem veure.
Per què? Perquè és privat. Aquí també es pot veure. Carme Pomereda, Lídia Juste, Joan Manel Fernández, Francesc Hinojosa, moltíssimes gràcies. Bon cap de setmana a tothom. Bon cap de setmana. Igualment.
Gràcies.