La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler.
Són les 10 i 3 minuts, bon dia i benvinguts a la tertúlia del Rubí al dia. La Pamela Martínez ja ens ha posat el dia amb tot el que hem de saber de Rubí avui, però ara toca l'hora de la reflexió i l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi, i ja podem dir l'estudi Lídia Juste, perquè ahir vam fer la inauguració oficial, tenim la placa aquí al costat amb la qual hem batejat aquest estudi, per tant ja podem dir...
que avui tenim a l'estudi Lídia Juste. En Martí Pujol, molt bon dia. Molt bon dia i content de ser a l'estudi Lídia Juste Pujol, la meva cosina i gran radiofonista i directora de la ràdio durant molts anys. Molt bé. Sol Expósito, bon dia. Hola, bon dia.
Gerard Moreno, bon dia. Molt bon dia. I Ània García, bon dia. Hola, bon dia. Amb ells parlarem de la pesta porcina i els seus efectes econòmics, de les últimes dades de criminalitat de Rubí i dels sous dels alcaldes. Però si els oients voleu comentar amb nosaltres l'actualitat o voleu fer alguna aportació, ja sabeu quin és el telèfon per poder entrar en directe. 93 588 59 60, 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Avui hem de continuar parlant, com no, de la pesta porcina africana, que a Rubí ens està afectant per les restriccions d'accés a les zones buscoses i del medi natural de la ciutat, totes en les quals hi pugui haver porcs senglars. Això vol dir que a Rubí no es pot anar a Can Oriol, a Can Tiraries, al Torrent dels Alous, a cap dels torrents de Rubí en general, i ja per màxima precaució tampoc a Can Xercavins, ni a la Serra de Galliners, etcètera.
Els únics espais lliures són aquelles zones urbanitzades o els parcs infantils com la zona de l'era del parc de Can Oriol. Fa pocs minuts, relacionat amb això que acabem de dir, des del Servei de Comunicació de l'Ajuntament ens han informat que s'han establert punts de control i de senyalització seguint el criteri establert pels agents rurals
que es reparteixen entre la policia local, els Mossos d'Esquadra i voluntaris de Protecció Civil, i que a les properes hores està previst col·locar senyalització amb recomanacions a la zona de pícnic, precisament d'aquesta zona del parc de Can Oriol, on sí que s'hi pot accedir, però que sí que des dels serveis, i també s'ha demanat els serveis de residus, han extremat la neteja de les papereres i els contenidors per evitar que els porcs sanglars hi puguin trobar sobres d'aliments que la gent pugui deixar en aquestes papereres.
I per què és important que fem cas a aquestes restriccions? Doncs fa uns minuts, al Rubí al dia, acabem de parlar amb Francesc Accensi, investigador de l'IRTA CRESA, el Centre d'Investigació de Seguretat Alimentària, que ens ha explicat que no podem anar en aquestes zones perquè hi ha perill...
que algun element biològic que contingui el virus de la pesta porcina se'ns enganxi a les bambes, per exemple, i escampem aquest virus fora d'aquesta zona, diríem, d'aquest primer radi on es van trobar els primers porcs senglars morts. De la mateixa manera, ha recordat que aquest virus no pot afectar en cap cas els humans ni a altres animals que no siguin porcs. Si entrem dintre d'aquesta àrea, sense voler, amb les nostres sabates, amb els pneumàtics de la bici,
amb els bastons de marxa nòrdica, ens podem emportar un tros de fang que estigui contaminat, res, ens podem emportar físicament, com enganxats, el virus amb nosaltres. I si després d'anar a passejar pels entorns de Rubí us aneu, avui anem a buscollir bolets a Olot,
doncs igual, per posar un lloc així aleatori, igual deixem anar amb les nostres botes sense voler el virus a terra ulot i que pugui passar un seglar, estar en contacte amb aquest virus, infectar-se i llavors tindríem un brot d'aquí a Collzola, un brot a fora i això ja seria... Si és complicat contenir el virus aquí on estem, imagina que comencen a sortir incendis aquí i allà. És un risc terrible i és per això que s'han d'extremar les precaucions.
La Conselleria jo crec que ho està fent fabulosament i per això estan unint forces per evitar que això es pugui escampar d'aquí.
aquestes precaucions, tot això, fins a quin punt? Com ens afecta? Realment, per què és important? Doncs perquè tindrà importants conseqüències econòmiques, no sanitàries, se'n recarreguen de dir-ho, no hi ha cap perill pels humans, però les conseqüències econòmiques ja estan sent i podrien ser encara més importants per al sector porcí de Catalunya.
Fins on arribi dependrà de si es pot controlar, que no surti d'aquesta zona inicial, d'aquesta zona Collserola, Vellaterra, etcètera, però també dels acords bilaterals que es firmin amb els països extracomunitaris que han aturat les exportacions. Per exemple, ahir el ministre d'Agricultura, Luis Planas, va confirmar que la Xina ha acotat la prohibició d'importar carn de porc espanyola només a la província de Barcelona i acceptarà, per tant, exportacions de porcs de la resta de Catalunya i d'Espanya.
Per posar-ho amb dades, el sector por si català té un excedent d'entre un 40 i un 50% de la seva producció que van aparar a aquestes exportacions i que, en cada bloquejat, tampoc acceptaran els escorxadors perquè no tindran sortida.
L'agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya i el por sí és dels més potents dins d'aquest sector, amb unes exportacions anuals de més de 3.500 milions d'euros, uns 3.000 milions en carn i uns 500 en embotits. I una tercera part d'aquests, uns 1.000 milions d'euros, estan en risc, com dèiem, perquè és la quantitat que s'exporta als països extracomunitaris. Per tant...
Dibuixada una miqueta la situació, i perquè entenguem la importància d'aquest tema, què li diríeu als robinencs que creuen que això no els afecta i se'n van a passejar pels camins de cantireries o el torrent dels alous? Jo primer, lamentar la situació del sector primari, un sector que ja té greus dificultats per molts motius, entre altres la manca de renovació generacional, però moltes altres, que en poc temps, i no em sé explicar el per què,
però alguna explicació hauria de tenir, s'han trobat amb la dermatosi nodular, amb la gripe aviària, tot i que ha estat menys potent que altres vegades, i ara amb la pesta porcina. No ho sé, ho trobo molt estrany, aquesta coincidència, però que dificulta molt la feina. Jo no em vull ni imaginar, que no és el cas, però no em vull ni imaginar el que va passar amb la dermatosi nodular.
diguem, ramaders que tenien una granja, que hi tenien 100 caps de bestiar o 500, i els que els van haver de sacrificar tots. És com arruïnar-te la vida i l'existència a una persona, a una família o a diverses famílies, no? No m'ho vull ni pensar. I dubto que l'assegurança pugui cobrir gran cosa d'una magnitud tal, no? Per tant, a la vista d'aquesta situació
i dels problemes que pot comportar per moltes persones amb una mica de solidaritat, no? Que un dia no podem anar a caminar a Can Tiraíres o a Can Xerquevins un cap de setmana, no puguem anar amb bicicleta per allà, nois, doncs camineu pel passadís de casa, que és el que vam fer durant la pandèmia, no?
Jo caminava pel pàrquing de casa meva per no perdre el costum de caminar, no? I a vegades em veia algú i em deia, hòstia, Martí, però què fas? Pensaven que m'havia tornat boig, home, no. És per no estar-me al sofà tot el dia, no? Però vull dir, no, no, és una cosa seriosa i que crec que, com en altres crisis que hi ha, en una part de ruïnecs, en aquest cas, hem de ser solidaris amb la resta de...
de ciutadans del país, no? Perquè és que si no les coses no són així, és terrible. I aniré al que dic sempre, si només ho fem un 30%, malament rai. Vaig veure les primeres imatges de Collserola, quan hi havia agents forestals i altra gent intentant evitar que alguns amb bicicletes, d'altres amb peu passessin per les cintes que havien posat.
per evitar el pas, i se la saltaven d'aquella manera, amb aquella alegria. Home, no, si us plau. Una mica de civilitat i prenem tots consciència d'aquestes coses.
Sí, jo crec que segurament la gent farà més cas a les restriccions per por, tot i que s'ha explicat perfectament que no hi ha risc per la salut de les pròpies persones, que no pas potser per aquesta solidaritat una mica o per les conseqüències posteriors que pugui tenir sobre el sector, sigui com sigui, doncs sigui pel motiu que sigui. Home, jo crec que...
No sé en aquest cas, Martí, si et discutiria allò del 30%. Jo crec que serà més aviat un 5% que potser tingui ganes de saltar-se de les restriccions. Un 5%, sí, així ja, ojo, dic jo. Vull dir que majoritàriament crec que la gent és molt conscient, perquè a més a més crec que, ho deia el company que sentíem en el tall de veu de l'entrevista anterior, no?,
Crec que s'ha detectat ràpid, o en principi això ens diuen, que s'ha detectat ràpid, crec que s'ha actuat ràpid i que hi ha hagut una bona coordinació entre tots els elements que havien d'actuar, i crec que la informació està sent molt clara
S'està sent una informació molt clara, molt transparent i, per tant, hi ha més possibilitats d'èxit en això del compliment també de les mesures per part de la ciutadania. I el que deia el Martí sobre el sector primari és que és un sector que està exposat constantment a riscos. Hi ha riscos moltes vegades que no es poden preveure.
de difícil predicció, i encara que els preveguis de vegades de difícil... Diguéssim, no pots posar la vena abans que la faria. Penso en les condicions meteorològiques en el sector agrícola. És a dir, les circumstàncies meteorològiques els afecten de forma molt notable, però a més a més és que encara que tu sàpigues que ha de venir una pedrada, podràs fer alguna cosa, però no gaire. Si ha de passar...
Si hi ha d'haver algun fenomen que tiri per terra o que faci malbé tota una collita, passarà. Llavors, tot i així, és un sector que va sobrevivint, però que sí, que amb grans dificultats. I jo crec que he exposat de forma natural. Jo no tinc aquesta percepció, tampoc, que s'hagin ajuntat en poc temps moltes circumstàncies adverses. Jo crec que forma una mica del cicle de la natura, també, no?
que de vegades té un funcionament que com a persones no sou capaços d'entendre. Per què sorgeixen aquestes epidèmies? Potser també té a veure amb sobreexplotacions o amb produccions excessives, que també tenen conseqüències, perquè tot el tema de la producció porcina també, a nivell de gestió de residus, porins i tot plegat a la Catalunya central,
és un tema capdalt i és un tema que té unes conseqüències sobre el medi ambient negatives, també. És a dir, que volem que es produeixi, volem que hi hagi inversió, volem que la gent pugui viure d'aquest sector, però també hi ha elements de sobreexplotació que de vegades el territori no pot assumir o assumeix amb dificultats.
Hola, bon dia. Doncs sí, coincideixo totalment amb el que han dit els companys i està clar que el sector primari està en hores baixes i s'ha de protegir el nostre sector primari. Solidaritat, empatia... S'han de complir les restriccions perquè, si no, pot suposar un varapal molt més gran del que ja suposarà. Perquè estem parlant que ja n'ha hagut un parell o tres de casos només, però això ja suposa tancar les exportacions de...
de porc, de tots els derivats, durant 12 mesos, perquè és com ho marca la normativa. Llavors, quan més temps allarguem això, serà pitjor per l'economia. Llavors hem d'empatitzar tots amb aquesta situació. Si està prohibit anar al parc de Can Oriol o on sigui, a qualsevol torrent, no hi anem. Hi ha altres opcions segures que, tot i no ser perjudicial per la salut dels humans, per la nostra salut,
té altres conseqüències que podem acabar patint. Llavors, sisplau, compliu les normes que per això estan i són pel nostre bé i per la nostra seguretat.
Pues yo a lo que tú dices, Gerard, leí que si se encuentra un jabalí afectado de la peste porcina africana, dicen que tienen que parar, tiene que estar cerrado sobre 12 meses. No sé si leí bien. Y claro, si nosotros vamos a ser cabins, damos un paseíto y luego nos vamos a Girona,
Y los portamos allí, pues imagínate, 12 meses, en 3 o 4 meses que pase todo esto, se va alargando en el tiempo y al final merma la economía de la agricultura y la ramadería. Así que vamos a ser un poco precavidos, que nos pase como con la pandemia del COVID, que no creíamos que iba a ser tanto y al final estuvimos confinados.
tres meses, así que aunque no nos afecta a nosotros, pero nos afecta a nuestra economía en general y nada, a ser cívicos y razonables. L'única cosa relativament bona, jo crec que és que, que jo sàpiga, de moment no ha arribat a porcs, a granges de porcs. De moment es limita a senglars, que també, òbviament, tenen un comportament i una mobilitat diferent d'uns porcs de granja, no? En el moment que, malauradament, sí, passa.
arribi a ports que estan en gratges, llavors pot ser un drama absolut. Que tenim sobrepoblació de senglars, eh? Vull dir que, no?, que preguntava abans el Martí, no? Passen moltes coses, clar, però és que hi ha una sobrepoblació també en el medi natural, no? I el que deia la Soler, clar, no només és l'economia del sector primari, és que tancar espais naturals per un període llarg també significa afectar el turisme, per exemple.
Hi ha tot un turisme rural que si vas tancant espais naturals al final també es veuria afectat. De totes maneres, a nivell econòmic, malgrat el tema de les exportacions, sentia també aquest matí a la ràdio que de moment ja han baixat els preus de la carn de porc, però uns 10 cèntims al quilo, una cosa així, i el representant del sector que parlava...
ho relativitzava perquè deia que també veníem d'uns preus molt elevats, veníem de tenir uns preus alts, i que, per tant, evidentment afecta, si has de vendre a un preu més baix, però que, de moment, no era una cosa com molt dramàtica, diguéssim. Per fer-nos una idea, pensem que, si les xifres són certes, que no ho dubto, hi ha 8 milions.
de porcs de Catalunya, igual que el nombre d'habitants. Tants com habitants. Curiosament. És seriós, però és curiós. És una xifra que normalment no la fem servir o no la sabem. Són 8 milions. Hi ha altres animals, etcètera. Però en el cas que ens ocupa, són 8 milions. Són molts. I, per tant, la repercussió que pot tenir a tots els nivells, com estem comentant ara, és extraordinària.
Esperem que quedi amb el tema dels senglars. Jo crec que això ho provocarà, i és així. Doncs que caldrà fer batudes de caçadors. Jo no soc partidari de caçadors, que consti. Jo no trepitjo ni una formiga, si la veig. Però jo hi mato una mosca, tampoc. Jo tampoc la faig fora. No, la faig fora, obro la finestra i la faig fora de casa com puc.
Però potser caldrà, en el cas dels senglars, ja fa anys que s'està arrossegant el tema, sobretot aquí a Collserola, aquí als voltants. Jo n'he vist a Collserola, de senglars. He estat molt a prop, no ara, fa uns mesos, i realment arriben on arriben buscant menjar.
Però no t'has d'anar a Coixarola. En Can Rosés també. També n'hi ha, no? Hi ha moltíssims. No t'has d'anar tant... Jo vivia a Can Rosés i a les 12 de la noche un dia voy a tirar la basura i oigo un ruido y me dice mi madre que venía conmigo ahí hay un jabalí y digo no me digas, ya no he vuelto a ir a las 12 de la noche. Sí, hi ha la carretera de Can Barata, diríem, la de Sant Quierza. L'altre dia se'n va a creuar un...
I allò de dir, mira, perquè anava a poc a poc perquè estava girant una corba, si no vés a saber. És a dir, que realment... Compte. El que dèiem abans, clar, sabem que hi ha 8.000 porcs... 8 milions. Hi ha 8 milions perquè estan censats i en granges, etcètera. El que no sabem és quants porcs senglars hi ha, és a dir, subremia els porcs senglars perquè la població està dispersa. I relacionat amb el que dèieu...
Aquí, en aquesta situació, és on es veurà més si hi ha aquesta solidaritat col·lectiva. És a dir, quan no t'afecta ni la teva salut ni la teva economia, i segurament, com que estem a l'àrea metropolitana i aquí no tenim granges de porcs, i afecta més a Osona i a Lleida, és que tampoc tinc ningú que conegui que visqui dels porcs. Llavors, fer aquest exercici mental segurament serà dels més difícils. És a dir, no, ho he de fer...
per una consciència col·lectiva del país o del que tu vulguis, però ni tan sols per ningú que conegui. En tot cas, com deia l'Ània, no serà per desconeixement, perquè els mitjans de comunicació que fan la seva feina, i està molt bé, tots o pràcticament tots en parlen.
És impossible sentir un telenotícies, un telediari, el que sigui, sense que no comencin per aquest tema, i em sembla bé en aquests moments, no? Per tant, al·legar desconeixement per justificar un incompliment no seria acceptable, eh?
Ahir, amb la tertúlia de periodistes, precisament parlàvem d'això, de la gent que diu, és que no m'han informat, és que tal, o no m'han informat o no t'has volgut informar, és a dir, no has anat a buscar tu això, perquè vius aïllat en una bombolla. Exacte.
perquè realment ara en aquests moments, fins i tot als mitjans locals, diguem que això podríem dir que és un tema molt genèric, n'estem parlant a Rubí, evidentment, perquè ens afecta per les restriccions, però tothom n'està parlant, realment és bastant impossible no... I que si tu vas a Coixerol, a la Mola, on sigui, i veus una cinta que està tancant...
A veure, és clar, hi ha algun motiu per al qual no pots passar. No passis. Sí, sí. I abans de canviar de tema, volia fer un petit apunt polític, ja que tenim la tertúlia política avui, que m'ha cridat l'atenció sentir que ahir hi havia alguns partits que havien criticat que el president Salvador Illa no hagués tornat de Mèxic...
per liderar, diríem, la resposta davant la crisi, etcètera, perquè està a la Fira del Llibre Internacional de Guadalajara, a Mèxic. No sé si és una mica l'efecte mazón o no, de la sensació que, si hi ha una crisi, el capità del vaixell ha d'estar allà, quan en aquest cas no està aïllat, pel que ha explicat, està a les reunions, participa... És a dir, les decisions les pot prendre, no és que hagi fet un blackout d'una hora i no sapiguem on és, no?
Ja sé que no ho has comparat, o que no ho vols comparar, però el tema de la dana del País Valencià i la quantitat de morts que hi va haver és incomparable amb aquesta situació i, per tant,
Jo, sigui del partit que sigui, el president en aquests moments, si estàs de viatge a Guadalajara, és important perquè Barcelona és la ciutat convidada a la Fira del Llibre més important del món, juntament amb la de Frankfurt, no? Per tant, no em sembla, tenint en compte que hi ha prou persones aquí amb prou coneixements, segurament més que ell, per decidir què s'ha de fer específicament en aquest tema, no? I ho estan fent.
Des del conseller d'Agricultura o qui sigui, els especialistes que coneixen molt millor el tema. El que passa que, ho sento, perquè ja sé que és una tertúlia política, però la que entrem amb estratègies polítiques de cadascun dels partits ja entrem. Si manen aquells, els que no estan manant diuen per què no has tornat abans. I si manen els altres, li dirien el mateix a l'altre, per què no?
Jo ho sento, però jo crec que no sempre és així. El cas de la Dana, malauradament, va ser una tragèdia humana monumental, com ho va ser la Riera d'aquí Rubí al 62. En aquest cas és un tema preocupant, molt preocupant, econòmicament i també a nivell de salut, però no crec que depengui de si el president de la Generalitat
torni o no torni un dia abans o un dia després. Jo crec que hi ha dos punts claus, que un és que està controlat, que hi ha hagut, si no m'equivoco, dos o tres casos a Cerdanyola, i en teoria està votat.
i l'altre és que no té afectació sobre les persones. Llavors, jo crec que aquests dos punts claus són essencials perquè es prengui la decisió de venir immediatament o confiar en l'equip i seguir el treball que s'està fent, però no haver-te de desplaçar. Si hi hagués una afectació o una possible transmissió a persones, jo crec que ja estaria aquí, perquè estaríem parlant d'un altre tema molt més greu.
Sí, al final, o sigui, les dues opcions són vàlides, però jo entenc que les primeres accions ja s'han pres i ara ja és una qüestió, ja és una mica un marató, no? Ja és una marxa llarga d'anar prenent decisions i no són decisions d'urgència, no? Són decisions meditades i coordinades, per tant, bueno, com deia el Martí, qualsevol excusa és bona, no?, per fer... A més a més que ara, con las reuniones de Zoom o Teams o lo que sea, en cualquier momento está...
Puede participar en ella. Y que la gravedad, a ver, no es como la dana del año pasado en Valencia. I que la presència del president, per mi, a Guadalajara, és important perquè no estava allà perquè sí, sinó per donar suport als escriptors catalans, a la cultura catalana, a la llengua, al món editorial...
en un esdeveniment important, molt important també per aquest sector. És un altre sector, molt diferent del que estàvem parlant, que té ara la crisi, però també és un sector important i que a vegades també pateix. I per tant, era la seva responsabilitat i la seva feina de ser allà.
Que el senyor Illa siga allí tranquil·lament. Que tot aquí va bé. Jo crec que amb el tema de la Dana tot hauria canviat si hagués estat disponible i hagués estat en contacte amb l'equip. El problema és que com ha sortit, que va estar aïllat. Llavors jo crec que aquí és on està... A la diferència, està clar.
Es que él lo entendió mal, entendió mal el mazón. Entendió que creía que el aislado tenía que estar él en vez de la ciudadanía, quedarse en casita. Entonces, por eso lo hice. Tot i que no és el tema, però he sentit aquest matí que al Partit Popular li has donat un premi al mazón.
Sí, sí. Le han dado un nuevo cargo. La comisión de reglamentos o no sé qué. President d'una comissió que no reuneix mai, que en deia a la ràdio. Que no reuneix mai. Dona un plus econòmic per ser-ne president. Com deia aquell, no hace falta decidir nada más. No, no.
No cau. Molt bé. Doncs va, tanquem el tema Pesta Porcina, perquè crec que per desgràcia en seguirem parlant uns quants dies més. I parlarem d'un altre tema, perquè ja sabeu que cada tres mesos podem actualitzar les dades de criminalitat de Rubí, gràcies a les dades que facilita el Ministeri de l'Interior.
I podem dir que aquestes, les del gener al setembre de 2025, ja el tercer trimestre complet, les dades de criminalitat es mantenen estables a la ciutat després d'uns anys de baixades. A Rubí s'han denunciat 2.727 infraccions penals, són 20 menys que en el mateix període de l'any passat, un 0,7, per tant es pot dir que és estable.
Els delictes de criminalitat convencional han baixat gairebé un 2%, mentre que els que pugen, i continuen fent-ho des de fa bastant de temps, són els delictes d'estafes relacionades amb internet. També han pujat els delictes sexuals fins al setembre, s'han denunciat 17 violacions en penetració, més del doble que l'any passat, i hi ha hagut una vintena d'altres delictes contra la llibertat sexual, 5 més que un any enrere.
Els robatoris amb violència, que això també és el que acostuma a preocupar molt, han caigut un 15%. Els robatoris amb força a domicilis i establiments han disminuït un 12%. Els delictes de lesions per baralla, en 19 casos, es mantenen pràcticament igual que l'any passat, mentre que s'han denunciat més substraccions de vehicles, és a dir, robatoris de vehicles, un 24% més, i també delictes relacionats amb el tràfic de drogues, un 50% més. Aquí sí que el creixement ha sigut important.
No sé, com valoreu aquestes dades? No sé si n'hi ha alguna que us preocupi més que una altra. O l'important és la valoració global. Sí, jo mateix és breu. Jo crec que hi ha dues coses que preocupen, que són els delictes contra la llibertat sexual, que hagin incrementat tant. És preocupant i s'ha de seguir treballant en aquesta línia perquè això disminueixi any a any.
I l'altre és els delictes a internet, perquè en gran majoria afecten un col·lectiu vulnerable, com és la gent gran, i cada any es veu que van en augment, desconeixement, i llavors és preocupant aquests dos punts.
Després, tema substracció de vehicles. Sí que és veritat que pel que diuen les dades hi ha hagut un repunte. Això m'ha deixat. Sí, a mi també. Jo tampoc m'esperava. Sí, no? És com curiós. Això de robar vehicles sembla com una cosa com antiga, no? Que ja no passa. Que feien el pont, eh, als anys 80? Sí, sí. Clar, i ara? Molts cops estan... O sigui, és per el mateix motiu que fa 30-40 anys, que és per robar la ràdio, per robar una pantalla...
que pots comprar per 20 o 30 euros, però que són molt cridaneres, i roben pantalles... Ostres! De 20 euros del Temu o de Shein, que costen 20 euros, i molts cops és per això, o sigui...
Bueno, però almenys hi ha una explicació, no? Perquè si no, jo em semblava una cosa... Jo al final la gent no deixa res realment de valor al vehicle. És simplement coses així com que veuen una pantalla, veuen una ràdio i diuen... El cotxe no se l'emporta, no? El cotxe no se l'emporta, només la ràdio. Al final és molt més complicat robar un cotxe que està identificat i tot que robar l'interior desapareix, llavors...
Segurament, no. Sobre aquest tema, tot i que jo soc partidari d'estadístiques i he treballat en aquest camp, a veure, són necessàries i cal fer-les per comparar amb l'any anterior. Però, però, però, una altra cosa és la interpretació d'aquestes estadístiques. No normalitzem el que no és normalitzable. Si en comptes de 2.720 delictes n'hi ha hagut 2.700...
no cal penjar-se gaires medalles, si us plau, per part de qui sigui, que hi ha hagut una disminució. Perdó, 2.700 són una barbaritat. Si hi ha hagut 17 violacions en penetració, ho trobo... A mi això m'ha sorprendit. Ho trobo una barbaritat monumental. Si són 3 més o 3 menys que l'any passat, em perdó, però se me'n fot. És gravíssim igual, no? Són necessàries les estadístiques, sí. Però la interpretació de les mateixes, a vegades interessada,
segons qui la faci, clar, naturalment, és el que em sap greu a vegades. Les estadístiques són les que són, i són molt fredes, i la interpretació, en canvi, no ho és. És interessada. I, per tant, no normalitzem això. És una barbaritat, 2.700 delictes a Rubí, 17 violacions. Un 1%, un 0%, un 3% menys, més. No és aquest el tema important. I una segona i prou. Delictes denunciats.
És que hi ha les coses que passen i els delictes que no es denuncien. I ho sento, i llavors qui sigui de torn em dirà que és una percepció meva. Sí, sí, una percepció. Una bona part no es denuncien perquè necessites perdre molt temps i no serveix de res.
Jo m'hi he trobat, eh? Robar-me, no a mi, a una persona que anava amb mi a Barcelona, anar-ho a denunciar a la comissaria de la policia urbana de la Rambla, ha fet tota la declaració allà i la denúncia, per l'altra persona, per ajudar-la, i vaig anar, i em feia la descripció dels que ens havien robat, i em van dir, ah, sí, aquell. Molt bé, ja sabien qui era.
Sortir a la Rambla, trobar-me una altra parella de la guardia urbana, i vaig pensar, explica'ls-hi, perquè ja que està per aquí, que sàpiguen que hi ha dos tios que estan robant. I li explico com anaven vestits i tal, i em diu, ah, no, sí, aquells. El Pepito. Pujo més amunt, gairebé canaletes.
d'una altra parella, un noi i una noia de policies. Els hi torno a explicar a la persona que li van rogar, una persona refugiada, que la van deixar sense documentació, sense diners, sense passaport, sense targeta i sense res, i sense el telèfon per trucar al seu país. Estava morta aquella persona. Estava perdudíssima del tot. Aquella persona li havien robat la vida en un moment. La situació per ella era complicada.
A tots els que vaig parlar tothom ja sabia qui havia sigut. Però... I aquest és un dels motius, malauradament, i és així, i això n'estic segur, no és una percepció meva, perquè m'hi he trobat i conec gent que s'hi ha trobat, doncs hi ha una part de gent que no ho denuncia perquè no vol anar a perdre el temps a fer la declaració a la comissaria, perquè tal, perquè l'import d'allò que li han pres és petit, és menor. Per tant...
Hem dit l'estadística dels delictes denunciats, que són els que es pot comparar naturalment, els que no, tot pot ser una percepció, d'acord, però són els denunciats només. Després hi ha els no denunciats. Això és com aquell cas dels delictes sexuals, que hi ha algunes dones que no ho denuncien perquè la denúncia és dins de l'entorn familiar i llavors no el volen denunciar perquè no volen, però no vol dir que no es produeixin.
Jo estic d'acord amb això que dius, Martí, però només un parell de consideracions. Una, jo crec que és cert. Per 20 delictes de més o de menys no direm ni que estem millor ni que estem pitjor, però crec que el fet que sigui una xifra similar sí que és indicatiu. És a dir, si anessin creixent sí que ens tirarien les mans al cap probablement i, per tant, crec que és una dada...
que si s'ha de fer una valoració, doncs ha de ser una valoració com a mínim no negativa, abstenció, diguem-ne, ni vot a favor ni vot en contra. Llavors, és cert, hi ha una sèrie de delictes que no es denuncien, però també entenc que han de ser proporcionals, és a dir...
Si del total de delictes hi ha un 10% que no es denuncien, aproximadament sempre serà un 10%. I si n'hi ha més, serà el 10%, el 30%. No és un 10, eh? No, no. Vull dir que és proporcional. Em refereixo a que és proporcional, que el que entenem que no ha de passar és que, malgrat les xifres oficials siguin estables, els no denunciats hagin crescut. Probablement estiguin una mica similars. Llavors, hi té dues reflexions...
parlàvem del tema dels cotxes, però evidentment el tema de les violacions i els delictes contra la llibertat sexual. Gravíssim el creixement de les xifres. També crec que en aquest cas sí que és veritat que els delictes ocults, els delictes que no es denuncien, són molt més elevats percentualment que altres tipus de delictes.
per això que deies tu, perquè de vegades són entorns propers, o per vergonya, o perquè no acabes d'entendre que és un delicte que et passin segons quines coses i acabes no denunciant. I per tant, jo crec que aquest increment, que és molt important en el cas de les violacions, sí pot tenir a veure amb tota una feina d'acompanyament i de conscienciació que s'està fent. O sigui, aquí sí que hi ha altres elements externs que ens poden dir
que aquí sí que estan emergint delictes que abans es donaven igualment i no es denunciaven. Crec que aquí pot succeir això. Igual que en els delictes de tràfic de drogues o alguna cosa així, no has dit, Albert? Sí, els relacionats amb tràfic de drogues... I tenim quantitat...
Sí, segur, però no les tinc a mà. Jo crec que són delictes que només afloren com a delicte en el moment en què els cossos policials actuen. Perquè, en general, tu no denuncies... En general, eh? Tu no denuncies que has vist una cantonada, algú trepitgeant o no sé què. No són delictes que hi hagi una víctima clara que denunciï que ha patit un delicte relacionat amb el tràfic de drogues. Emergeixen, i probablement això tingui a veure amb alguna operació o amb algunes operacions grans que...
que sabem, a més a més, que tenen molt de temps, fins i tot anys d'anar perseguint, el delicte petit, que es calen per quan fan una operació, que avui em sembla que s'estava fent una a Barcelona i altres municipis, bastant important, afloren quan s'actua. Llavors, potser té a veure amb això la dada. Però més enllà d'això, totalment d'acord amb el Martí, jo entenc que no existirà mai la criminalitat zero,
Jo crec que és bastant impossible pensar això, no? Però, veia, tampoc podem dir que estem estupendament només perquè no hagin crescut els delictes.
Pues sí, yo es que estoy totalmente de acuerdo con vosotros. Yo creo que también la policía, pues al final ya pasa de ir detrás de ellos porque como son hurtos menores, ellos también hacen su trabajo, se tiran un montón de tiempo para meter a esa persona a la cárcel y al día siguiente sale y vuelve otra vez. Entonces al final ya pues dicen, mira, yo creo que habrá que cambiar un poco la ley, ¿no? Sí.
Jo crec que aquí el que hi ha és un funcionament de tot el que viene después, del procediment judicial posterior, que és el que fa que l'actuació policial tinga un impacte relativo. Perquè, clar, vivim en un estat de dret i tu quan comets un delicte s'inicia un procés judicial, perdoneu que la meva terminologia potser no és del tot correcte, i llavors hi ha d'haver un judici, hi ha d'haver una condemna, aquesta condemna ha de ser ferma perquè la pots recórrer. Llavors,
Si això s'allarga 3 anys, fins que les persones ja existeix, el tema de la reincidència ja està, la nostra llei, el tema és aplicar-la. I per aplicar-la vol dir que has de tenir X sentències fermes, no que t'hagin pillat, ni que t'hagin detingut, ni que tingui judicis pendents. Has de tenir X sentències fermes, que és el que s'allarga durant un període de temps tan llarg... Això és el que no el té molta gent.
Jo crec que no és un tema d'actuació policial. Jo crec que és un tema de tot el que passa després. I probablement, jo no sé si és la llei en si el que s'ha de canviar, sinó el funcionament, l'agilitat de tots aquests procediments judicials, que hauria de ser molt més àgil perquè...
Perquè vivim en un estat de dret com ha de ser i per tant hi ha unes garanties, hi ha unes garanties per tal que cap innocent no sigui condemnat per un delicte que no ha comès o sigui de forma injusta i això fa que al final també els culpables també es beneficin al final d'això.
Si fuera un juicio rápido, cómo se hace la violencia contra la mujer y eso, cuando denuncia, pues iría todo mucho mejor. Creo que sería todo mucho más ágil. Y esa persona la podría meter en la cárcel rápidamente, no un día y que se vaya al otro. Y volver a delinquir. Sí, sí.
En línia del que deia l'Ània, hi ha una, perquè ho vaig escoltar no fa gaire, s'està ara en debat parlamentari la modificació legislativa de la multireincidència, perquè hi ha casos de gent que pot acumular desenes de delictes sense ser condemnat. Llavors, jo no sé en quina línia s'ha de tirar, però igual que les penes siguin acumulatives, hi acabin en condemna.
Llavors, jo crec que ha d'haver alguna modificació legislativa que doni suport a aquestes situacions, perquè si no, està clar que seguint la mateixa línia no es pot seguir. Ja estan tardant, eh? Ja estan tardant, eh? Els legisladors, diguem, estan tardant perquè això que diem nosaltres aquí, que podem estar d'acord a diverses posicions, això ho pensa, jo crec, la majoria de la gent. La majoria de la gent d'aquesta percepció. Per què...
La classe política, diguem, en aquest cas, no aquí Rubí, en altres instàncies, aquí correspon, amb el tema aquest de la multireincidència no han posat els instruments. Però tots sabem com funciona la política i ens pot agradar més o menys... Fa molt temps, que el tema aquest dura, que la broma, entre cometes, dura, fa molt temps, molts anys. El que presenti aquesta modificació legislativa es posarà la medalla i hi ha gent darrera que no voldrà que es posi la medalla. Però jo, perdoneu-me.
Això és així i ho sabem tots. El ciutadà no ho entén. Correcte. Això no és fer política per millorar la situació. El que li han robat menys. Totalment. I crec que tots coincidim que això no és fer política útil.
però tots sabem com funciona. I segurament no hagi succeït abans per temes aquests. Però jo repeteixo, ja poden reformar la llei tot el que vulguin. Si el que passa després, que és que deu un judici, triga un any i mig o dos anys, ja podeu reformar les lleis que vulgueu. Jo crec que la llei que tenim no està funcionant perquè tampoc no hem fet que tot el que ve després, tota la maquinària, funcioni adequadament. Llavors, jo no sé...
si és una estratègia de màrqueting estupenda modificar la llei, que és el que poden fer els legisladors, modificar la llei... Però no ho fan. Jo no sé fins a quin punt és necessari això. Vull dir, o actuem sobre el funcionament del sistema judicial... També, eh? O no farem res perquè la llei ja parla de la reincidència, de la multireincidència, i ja té alguns mecanismes. I no sabem, i no han pogut funcionar adequadament...
perquè tot el que ve després és un desgavell. Llavors, que s'acumulen els casos, les piles de casos, van sortint cíclicament algunes notícies d'aquestes, per tant, jo crec que ja podem reformar la llei que vulguem. Si el que ve després no funciona, estem fent res. Està clar que ha d'anar una cosa de la mà de l'altra. Ha d'haver un suport legislatiu que doni seguretat als jutges o a qui sigui,
Hi ha d'haver una millora del sistema judicial, sobretot, jo crec que és un augment, ja està. Jo crec que no hi ha més misteri, que és un augment.
Però són les dues coses. Ningú diu que sigui una. El que no pot ser una excusa és dir no, no cal que canviem la llei, perquè després, com que la justícia està com està, i vas al jutjat, que jo hi he anat molt, i trobes les piles d'expedients... És com si aquí hi hagués unes muntanyes d'expedients pendents de resoldre aquí a terra al voltant nostre, jo hi he anat molt, els jutjats, i estan pendents de resoldre, i els hi preguntes, els pobres funcionaris que estan allà, i diuen...
Sí, Martí, però qui està posant solució a això? Qui està posant solució a això?
Aquí a Catalunya s'han obert un parell. L'administració... Està posant solució a això? No. A Catalunya s'estan obrint. Hem de fer les dues coses. Jo el que dic és comencem pel que ja no funciona. Qui ha de posar? El ciutadà? No, l'executiu. Els que governen. Això em referia. Aquests parlava jo. Els que governen. Crec que parlàvem del mateix. Els que governen igual amb la seva representació al Congrés de Diputats que en una conselleria que en un ministeri. No?
No, no, no. Absolutament. Jo el que estic qüestionant és que s'hagi de començar, diguéssim... Que comencin per on vulguin, però que comencin. Que hi ha una reforma d'una llei... Al final, aquí a Catalunya, el que hem vist els últims anys, ha sigut un augment de Mossos d'Esquadra. Un augment de... Un augment de bombers. Ni la justícia acompanya, ni la llei acompanya. S'han obert nous jutjats a Barcelona. I...
Però s'han obert uns quants. S'han d'obrir més, sí, però s'està treballant en aquesta línia. Es necessiten més. I clar, ho tenim tots clar. I els delictes aquests, que són delictes menors, dels multireincidents, són els que estan fent pujar la majoria d'estadístiques perquè són...
Persones que en un any poden acumular, o en un període de 5 anys, poden acumular 50, 60, 100 delictes... Saben que han de robar mòbils de menys de 500 euros. La llei està obsoleta, perquè abans el mòbil era un aparell per telefonar quan estaves fora de casa.
abans, quan jo era jove, vull dir, no tan jove, quan van aparèixer els mòdels, era només per telefonar, no servia de res més. Ara jo en el mòbil jo hi tinc la vida.
I altres persones encara més. Per això s'han de fer modificacions. S'han de fer modificacions. Per tant, no val... Per això el mòbil no val 400 euros o 500 o 200, si és un xinès d'aquests, no? O és igual que sigui un iPhone, que val més, però el resultat és el mateix.
No és un simple aparell per telefonar i prou. És un aparell on hi tens tota la vida, molta gent, no? Per tant, el seu valor és incalculable. No és de 500 ni de 1.000 euros, és de molt més. Aquestes coses no estan previstes. Que la conclusió és que a los políticos... Però això ho sabem alguns fa molt temps. També parlem que normalment... Os voy a respetar, pero luego... O la sensació que em dona a mi, que no és que siguin persones aïllades, sinó que ja...
Persones allà és multiresidència. Si tenen la llista feta. Sí, però jo crec que tot això va una mica més coordinat. Deu ser alguna cosa més coordinat perquè després escapar-se legislativament i tot ha de comportar un coneixement previ. Llavors pot ser que tot això estigui una mica controlat per algun tipus de xarxa.
Sí, màfias o el que sigui, perquè són persones que estan organitzades perquè saben que en aquesta zona puc, en aquesta ara no, que puc anar a les afores de Barcelona perquè hi ha un festival o perquè no sé què, llavors van...
Pero recordar que estábamos hablando de la disminución de la criminabilidad aquí en Rubí. No nos vayamos a Barcelona. ¿Cuántos mosos de escuadra, patrulla de mosos de escuadra, tenemos aquí en Rubí? ¿Alguien lo sabe? No. ¿Y policía?
policías locales, estem parlant d'un 100 i algo. Hi ha una mica més de 100 policías municipals. S'han augmentat en els últims anys. Sí, però fan torns. Això seria la totalitat de la plantilla. Exacto. Però luego tienen que hacer turnos de mañana, tarde y noche. Tres torns i els caps de setmana. Quatre torns.
Entonces, yo creo que se ha de empezar con más seguridad aún. Yo creo que la seguridad es súper importante. Y si aquí tenemos 2.700 delitos, pues vamos a ver si reducimos de alguna manera incrementando...
el número de Mossos o de Patrullas. És que és una cosa conjunta. Durant els últims anys s'han augmentat 20 o 30 policies locals. Pero eso para Rubí, que ha aumentado de población, es poquito. Pero también tienes... No puedes aumentar...
Porque sí, tens una norma que regula el aumento que tu puedes tener periódicamente. I als Mossos sí que és cert que s'ha fet els últims anys, s'ha fet una inversió molt gran en aquesta àrea. S'estan convocant 850 places anuals.
O sigui, bueno, a poc a poc... Sí, però a nivell de Catalunya. Quiero decir, a nivell de toda la comunidad. Però tampoc hay dinero para coger un año y decir, contrato 10.000 Mossos en un año. A ver, dinero si queremos, queremos. Pero ¿cómo formas a 10.000 Mossos del tirón? S'ha de fer de forma periódica. S'ha de fer paulatinament. Però tampoc serviria de res, i aquí estic amb l'ània, clar, si després passa això, que després...
L'apartat judicial està absolutament desatès, no a Espanya, no a Catalunya, a tot arreu, pel que jo veig o pel que els últims anys he vist, on els mitjans que tenen són prehistòrics. Els mitjans que tenen en seu judicial són prehistòrics. Aquí Rubí, l'altre dia parlàvem a la tertúlia que ara, per fi, després de molts anys tal, sí que es farà un... es farà...
es projecta fer un edifici judicial nou per substituir la comprativa, que en diem nosaltres. La comprativa, evidentment, no és un espai adequat perquè era un supermercat, com els d'abans, diguem, no? Tot plegat, no s'hi destinen, el tema judicial, els mitjans necessaris per posar
per funcionar adequadament amb qualsevol tema, no? I així anem tot plegat, això tot plegat. Acomiadem el Gerard, que ha hagut de marxar 10 minuts abans. Però és un tema que a la gent li preocupa molt més que segons quins altres, que a vegades no li toquen de prop perquè passen a l'altra banda del món o perquè no es donen paral·ludits, però en canvi en aquest, qui més, qui menys, es troba amb algun problema derivat d'això, no? Que li han trencat el vidre del cotxe i han robat una cosa, que li han robat a Rubí o a Barcelona, que...
Ja no dic que li passi un tema d'aquest sexual perquè em sembla extraordinàriament greu. Però vull dir que molta gent li ha passat i s'ho sent com a molt propi. I en canvi, no sé per què, no s'hi acaben de posar els mitjans humans i materials ni a policia, ni a justícia, ni a la legislació necessària. Jo també volia fer una reflexió una mica. És a dir, tenir penes més dures...
Tenir més policies al carrer no és necessàriament, o no comporta necessàriament en una davallada de la criminalitat. Per què? Perquè la criminalitat té causes. És a dir, la gent delinqueix per unes causes. La gent comet delictes sexuals perquè culturalment creu que els pot cometre pel que sigui, per una supremacia, per una estructura desigual. La gent roba coses perquè...
considera que és la manera que té d'obtenir diners perquè pot ser que d'altres maneres no tingui insercions adequades socialment. La desigualtat també és una font de criminalitat d'alguna manera. Llavors, també...
Parlem d'afectius policials, tinguem tots els que necessitem. Parlem d'una legislació que realment faci que la persona que comet un delicte i que l'agafem cometent un delicte és castigada amb proporcionalitat. Fem-ho. Garantim que el sistema judicial funcioni com ha de funcionar en uns terminis de temps que garanteixin que aquella persona que ha estat condemnada o que ha comès un delicte sigui condemnada adequadament en temps i forma.
Però hi ha altres causes de la criminalitat també. Poso un exemple que és com molt evident. Un país que té unes penes per delictes, un sistema penal molt més dur que el nostre,
és als Estats Units, i als Estats Units hi ha moltíssima més criminalitat que al nostre país o que a Europa en general. És a dir, tenir un sistema judicial o unes lleis més dures no et garanteix que hi hagi menys delictes. La delinqüència té altres causes, també.
I, per tant, també al costat d'aquestes mesures que comparteixo, que tot ha de funcionar adequadament, hi ha altres coses també a tenir en compte i a valorar. De fet, posant aquest exemple, els Estats Units és un dels països occidentals que té la pena segurament més greu que hi pot haver en un sistema judicial, que és la pena de mort, i no per això hi ha menys delictes ni la gent se n'està menys, no?
Evidentment que no, hi estic d'acord, però això no modifica en res el que estem dient. Si una persona en roba a 10...
fes alguna cosa. Si aquesta persona roba a 30 persones ciutadans normals com nosaltres, fes-ne una altra. I si roba 50, potser que ens ho fem mirar tots plegats, perquè hi ha alguna cosa que no funciona. Això em refereixo, no. Per tant, no pot ser que aquesta persona estigui al carrer fent el seu modus vivendi, pels potius que sigui, i ja no dic que aquesta operació que hi ha avui en marxa, que és contra la banda de los Trinitarios...
que no sé de quin país és, però és d'un país de porai, que l'han desarticulat no sé quantes vegades i es torna a constituir. Aquesta gent tenen necessitat de robar per viure, no sé què dir-vos. Però és com la qüestió de les estafes per internet, que són les que més han crescut. Jo dubto que siguin persones que no tinguin altres elements i altres eines per delinquir. Pot ser pobre, prou honest, pot ser pobre, prou honrat, pot ser pobre i treballador.
Segurament tens el robatori per necessitat, per entendre'ns, i el robatori per coobdícia. A partir d'aquí, dels 2.700 nostres, diríem, quina és la proporció, això ja és difícil de separar. Els reincidents és per guanyar diners fàcilment, molt més fàcilment que treballant. Això és una evidència. Y la ciberestafa ha subido, como habéis dicho, y yo creo que no... que ahí falta...
En la legislación falta ahí darle un impulso porque si ha crecido es porque lo tienen muy fácil para hacerlo. Y ahí nos tenemos que parar, sentarnos y modificar leyes y intentar...
pues bueno, estar más por ese tema, que va a subir mucho más, que esto no queda aquí. En el tema d'internet el problema són los servidores, que creuen fronteres de cada legislació de cada país. És més complicat. I aquí, evidentment, crec que s'estan fent coses a nivell de Unió Europea, però és que fins i tot sobrepassa la Unió Europea. Per tant, posar d'acord a molts països per fer una legislació comuna...
Però és veritat que cada vegada, lògicament, aniran a més, perquè cada vegada... Reconec el meu desconeixement d'aquests àmbits que no es pot resoldre, però desconeixement gairebé absolut. Però que aniran a més perquè cada vegada, tecnològicament, doncs...
Fem més coses, no? Ara tu d'elles, em treuen el telèfon i m'ho troben tot, que les que tenim al banc, la comunicació... Mira, ayer me comentaban que a una senyora l'havien llamado haciéndose pasar por su suegro.
¿Vale? Sí, sí. Y le pedía dinero. Le pagó 150 euros. Luego la volvía a llamar igual y le dio otros 150 euros. Y al final empezó a pensar, ostras, aquí ¿qué pasa? ¿Qué pasa? Pues que le habían de un vídeo que había colgado en una red social y con la IA le habían copiado la voz. ¡Qué fuerte! ¡Qué tremendo! Y ella pensaba que era el sogre, porque tenía la mateixa veu. Igual, igual. Entonces, Jolín dices, ostras...
Haurem de crear una paraula de seguretat quan passi això. I si algú depèn a diners, la paraula de seguretat. Si et faig una trucada estranya, pregunta'm això. Terrible, terrible. Però si jo no me acuerdo las contraseñas, ¿tú crees que me voy a acordar de la palabra clave? Es de todos. Eres de las mías.
Tampoc. És impossible. No, realment aquest és el... I llavors les trucades que t'estafen et truquen per demanar-te... El telèfon contínuament, contínuament, reps trucades. És increïble i com en teoria no ho poden fer, però se salten. En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia. De l'enginy humà per aquestes coses.
En aquestes sí, en aquests delictes jo entenc ja que són més difícils de controlar que no els que dèiem abans. Molt bé. Ens queden tres minuts i no ens ha donat temps d'obrir l'últim meló, que ara no l'obriré perquè no donarà temps, el dels sous dels alcaldes, perquè ha sortit una informació del Ministeri.
I simplement és aquells temes que generen molta xafarderia i segurament molt populisme, però està bé de tant en tant parlar-ne i fer un punt... El que és bosc que es diguin i que hi hagi la transparència necessària. Que ens hem omplert la boca de transparència durant anys i ara darrerament hi ha alguns temes sobre els quals no hi ha transparència. En aquest cas em sembla bé, jo que defenso, que els polítics han de cobrar, evidentment,
si estan fent una feina, i en aquest cas els alcaldes, d'on sigui, doncs estan fent una feina, i aquesta feina és una dedicació de moltes hores, i per tant pots discutir si a Cerdanyola cobren més o si s'han cobrat menys, és igual. Però evidentment les persones que s'hi dediquen, òbviament amb dedicació exclusiva, encara que fos parcial, han de cobrar, perquè si no, no s'hi dedicaria ningú al final.
El Rix només. Sí. No, no. Però... Ostres, què iba a decir? Se me ha donat la pista. No pot passar res, Sole, perquè aquest tema sempre l'apuntava. Ah, no, no, no, que me quedé con la curiositat de la alcaldia de Rubí. ¿Cuánto cobraba? Perquè no aparece.
No, sí, estos son los temes que quería hablar. No aparece porque cobra 17.000 solo, que dices no puede ser, pero en realidad es porque cobra de la Diputació, llavors quan cobres una Diputació has de renunciar al sou d'alcalde i només cobra per les dietes dels plens, que és el mínim, i surt això, aquests 17.000.
Que quiero que quede claro que yo estoy a favor de que un alcalde o alcaldesa esté bien pagado. Porque es que son 24-7. Sea del color que sea. A mí me da igual. Es que es una dedicación total.
Molt bé. I tant. Doncs deixem aquest tema. Potser un altre dia amb la Belén el podeu treure i el podeu debatre. Tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia d'avui. Moltes gràcies a tots quatre. Els tres que esteu aquí i el Gerard, que ha marxat uns minutets abans, per venir a comentar l'actualitat a Ràdio Rubí. I els oients, els dic que no marxin de la 99.7 de la FM perquè ara cedim el testimoni a la Belén Tierno
que parlarà amb Santiago Granizal, director de l'Escola de Vall Vuit Temps, que ens parlarà del nou espectacle dels Malkiades. I també vindrà Maria Rosàs, de la Bodega Rosàs, per recomanar-nos vins per aquest Nadal. No us ho perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltes gràcies.