La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Molt bon dia. Passen 3 minuts de les 10 del matí i comença la tertúlia de Rubí al dia. Com tots els dimarts, avui és el torn de la tertúlia més política de la setmana. Saludem ja a qui ens acompanya avui a l'estudi 1 d'aquí de Ràdio Rubí. Per un costat tenim a Gerard Moreno. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Ània García, molt bon dia. Hola, molt bon dia. I Martí Pujol, molt bon dia. Bon dia i bona hora.
A la tertúlia d'avui farem una repassada als temes més importants del ple del mes d'octubre, que va tenir lloc dijous de la setmana passada, com la zona de baixes emissions, la protesta de les escoles Bressol, però també parlarem del tema polític espanyol que està monopolitzant totes les converses des d'ahir. No us escapareu, potser ho pensàveu que us escaparíeu, però no us escapareu.
parlarem de la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Abans de començar, però, vull recordar als oients que, si volen participar a la tertúlia, tenen els micròfons oberts, trucant al 93 588 59 60 93 588 59 60. Truqueu i participeu.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
La zona de baixes emissions de Rubí entrarà en funcionament aquest mes de desembre, segons ens ha explicat l'Ajuntament. No hi ha data concreta encara, perquè encara queden alguns detalls per tancar, com la col·locació de les càmeres, etcètera, però tot apunta que l'instrument es desplegarà molt i molt aviat. La zona escollida, faig un repàs de les dades bàsiques d'aquesta zona de baixes emissions, n'hem parlat molt, però realment és una cosa que està interessant molt als nostres oients, perquè realment les notícies de la zona de baixes emissions estan sent les més llegides...
juntament amb els de successos, que això ja va implícit, però les notícies de la zona de baixes emissions són les més llegides a la pàgina web, per tant, veiem que hi ha molt d'interès. Doncs, com deia, la zona d'escollida per aplicar la zona de baixes emissions ocupa el centre de la ciutat, un àmbit urbà consolidat, dedicat principalment a l'habitatge i als equipaments. Són 55 hectàrees, un 18,9% del sol residencial del municipi. Recordem que, segons la llei, hauria de ser almenys el 25%, però...
La llei també permet una petita moratòria per a la segona revisió, que és en aquest cas que s'ha agafat l'Ajuntament de Rubí. Dins de la zona de baixes emissions hi ha tota l'actual illa de Vianants i més de mig centenar d'equipaments públics i privats, aproximadament la tercera part del total.
Tindran restringit, això és important, el pas per la zona de baixes emissions, els vehicles sense etiqueta ambiental. És a dir, només podran entrar aquells que tinguin l'etiqueta 0, l'etiqueta ECO, l'etiqueta B o l'etiqueta C. I recordar que l'etiqueta B, a la llarga, també tampoc podran entrar-hi, però de moment encara sí.
Bàsicament es tracta dels vehicles de benzina anteriors al 2001 i els dièsel anteriors al 2006. Els rubinencs, però, empadronats dins aquesta zona de baixes emissions, podran accedir-hi sense restriccions. Això també és important. Tinguin el vehicle que tinguin. També els propietaris o llogaters d'un pàrquing que estigui dins d'aquest perímetre de les restriccions, així com aquells veïns que ja tinguin un permís per poder circular per l'illa de Vianants. Tampoc estaran obligats a respectar la zona,
els vehicles que siguin necessaris per a les activitats professionals, els dels serveis d'emergències o el transport de persones de mobilitat reduïda. Dijous al ple hi va haver tot. Aquesta és la informació que ja estava bàsicament explicada, simplement ara l'he recordat, però l'important és que dijous al ple hi va haver el debat polític en el qual tots els partits es van posicionar i van dir per què estan a favor i per què hi estan en contra d'aquesta zona de baixes emissions. Per un costat, la UB i Esquerra van dir que consideraven que quedava curta aquesta zona i
El PP i Vox, tot el contrari, que era excessiva, i això va permetre al PSC i als comuns situar-se al mig. Escoltem un representant de cada posicionament. Per un costat, Rafael Güeto, del PSC, Marina Dolcet, de la UB, i Juan José Giner, del Partit Popular. Aquesta ordenança de zones de baixes emissions no serà del gust de tothom.
Per uns es quedarà curta i per altres serà molt invasiva. I pel govern aquesta és l'ordenança que millor conjuga. Primer, el compliment de la llei i segon, l'equilibri entre la necessària implantació d'una zona de baixes emissions per motius ambientals i de salut amb la realitat socioeconòmica de residents i activitats econòmiques que es desenvolupen.
És que tu no pots retirar un dret que la gent sent com adquirit, que és anar al cotxe quan vulgui, on vulgui, a l'hora que vulgui, sense desplegar una xarxa de transport públic i de carrils micis brutal. I això s'hauria d'haver fet abans. La gent pot sentir que se la castiga sense oferir alternatives reals, molt semblant amb la taxa de comarcat dels residus. És una medida injusta.
...con la realidad de miles de rubinenses. Defendemos la libre circulación de los rubinenses en todo el municipio. Todos queremos un aire más limpio y una ciudad más sostenible, nadie lo discute, pero lo que hoy se aprueba no es la única forma de conseguirlo, ni mucho menos la más justa.
De fons sentia els xiulets de la manifestació que hi havia a fora de les escoles Bressol, que en parlarem després de la zona de baixes emissions, però volia fer l'apunt perquè realment en aquests tres talls se sentia molt bé les protestes, que va ser la banda sonora d'haver tot el ple.
Vinga, va, zona baixes a emissions. Com vau veure el debat? Perquè em sembla que ja la setmana passada ja en vau parlar, ja vau donar la vostra opinió, però com vau veure el debat polític, el posicionament de cada partit? No sé, qui vol començar? Va.
Sense sorpreses, no? Vull dir, jo crec que les posicions estaven clarament marcades a prèvia, no va haver cap intervenció que em sorprengués. Jo sí que crec que al final s'ha portat una solució de consens i en setmanes anteriors, quan hem parlat d'aquest tema aquí, en aquesta tertúlia,
Jo personalment defenso que efectivament és una zona de baixes emissions. Ha sigut una interferència aquí tècnica. Perdoneu. Crec que la proposta podria haver estat més ambiciosa del que ha estat, sobretot crec que és important que hagués inclòs les zones escolars, les escoles i els itineraris escolars. Crec que això hauria estat molt bé.
I també recordar una cosa important, no estem fent zones de vianants noves, estem fent zones on determinats vehicles no hi poden circular. Ho dic perquè al costat d'això hem de millorar el transport públic, evidentment, perquè el transport públic té molt marge de millorar,
però no estem prohibint la circulació de vehicles, no? És a dir, estem limitant la circulació d'uns determinats vehicles que al final suposen un percentatge del parc de vehicles que desconec la xifra exacta... Estaria bé saber el percentatge. Jo crec que no arriba al 15%, a Barcelona no arribava al 15%, a Rubí ara mateix no ho sé, per tant és una part...
i en el termini que tenim de les diferents moratòries. És a dir, jo crec que no afectarà el dia a dia de la major part dels rubinencs i rubinenques. I sí crec que en les futures revisions, perquè s'ha d'anar revisant cada tres anys, s'haurà d'anar sent cada cop més ambiciós i anar protegint zones sensibles com són els entorns escolars.
Jo crec que per començar està bé, recordem que és una normativa obligada a tots els ajuntaments, en el cas el de Rubí segur, i en tot cas jo que sóc persona afectada més o menys perquè visc a la zona, perquè tinc l'aparcament a la zona, però intento mirar-me les coses d'una manera global lògicament i penso que l'important era aprovar
I efectivament, tal com diu la companya, després ja veurem les correccions que s'han de fer. Els vehicles estem parlant de més antics del 2001 o de 2006. Estem parlant de vehicles molt antics, realment. El percentatge de Rubí no sé quin és. Barcelona és molt diferent de Rubí. En tot cas, estaria bé saber-ho. El Rafael Guató deu saber. En tot cas, seria bo preguntar-ho per relativitzar una mica les conseqüències.
En tot cas, els que hi vivim, els que hi tenim l'aparcament, tot i que no hi circulem pràcticament amb cotxe per ruir perquè no ens cal, oi? Però sí que hem de tancar el cotxe i treure el cotxe. Doncs ens afecta molt poc. Potser sí que hi pot haver algunes persones d'urbanitzacions que baixin a ruir per fer tràmits o per fer gestions, però bé, us l'hauran de deixar en un aparcament dissuessori, digue-li dissuessori, digue-li com vulguis, l'escardíbul, el ruir forma on sigui, però en tot cas, jo...
Interessa la majoria de gent, però jo no crec que li preocupi excessivament la majoria de gent perquè afecta a una minoria i és necessari. I probablement amb el temps caldrà fer-la més gran. L'àrea aquesta, doncs fem-la més gran. També en el seu moment, recordo, aprofitant que el Piscuarga passa per Valladolid, que quan es va fer l'illa de Vierans de Rubí...
ja ho he dit més d'una vegada, ja m'ho heu sentit, eh? Hi va haver 3.000 signatures en contra, alguns d'ells de coneguts comerciants del centre de la ciutat, que ens insultaven pel carrer, els promotors de l'illa de Vianants. L'illa de Vianants, que és molt més petita, per exemple, d'aquesta zona, no?
I per què els cotxes, que no podran passar, que no podran passar pel carrer Fondo els cotxes, quin drama, què hi farem? I no vendrem ni un clau. Bé, s'ha vist amb el temps que de tot això res, que era... I la gent tenim... L'espècie humana és molt adaptable.
I efectivament ens adaptem a tot i això també ens adaptarem. És com quan es va prohibir fumar dins els establiments, quan tots veníem de passar-nos fum a tot arreu. I què ha passat amb el temps? Doncs que tothom s'hi ha acostumat i tothom ho compleix. I no passa res. Jo crec que hem d'avançar, la societat està per avançar, i la protecció del medi ambient és un dels temes importants.
Igual que... Bé, és el que comentaves. Igual que el que deies de fumar, jo he viscut quasi tota la meva vida ja pràcticament amb l'illa d'Ibeana ens implementada. I a mi no se'm passaria pel cap que aquesta zona no ho fos. O sigui, és una zona ideal i els que més beneficiats han sortit, a part de la població, han estat els mateixos comerciants. S'ha dinamitzat molt aquella zona. I tant.
El tema que comentàveu d'urbanitzacions i tal, al final ja es va enumerar al ple gran quantitat de pàrquings grans, disuasoris, com comentàveu, que serveixen per això. Tu al final pots deixar el pàrquing a aquestes grans zones gratuïtes, que són dels pocs municipis que tenen zones de pàrquing tan grans gratuïtes. Tenim la zona taronja i la majoria de municipis és zona blava.
Llavors tenim alternatives. La línia de bus, jo considero que és una línia de bus bastant bona. Pot millorar? Bé, com tot. Jo crec que tot pot millorar, però tenim línies d'autobusos, la gran majoria passen cada 20 minuts als dies laborables. O sigui, és una freqüència bastant bona. Bé, hem d'anar... Al final, aquesta zona de baixes emissions pot semblar molt impactant al principi,
però a mesura que vagi evolucionant i ens anem acostumant, se'ns farà del dia a dia. L'Ània comentava el tema d'haver inclòs les zones escolars. Sí, al final és una opció, el que a curt plaç és una cosa complexa perquè al final són entorns...
Difícils de gestionar quan molta quantitat de cotxes a les hores puntes i s'haurà de gestionar d'una forma i s'ha de buscar solucions alternatives. Igual s'ha de situar un nou pàrquing dissuasori en aquella zona perquè puguin aparcar...
i deixar els nadons, es va comentar fa temps, el petó i adeu, o s'hauria de veure com gestionar-ho, però, clar, no pots implantar una zona de baixes emissions, aquella zona, sense haver buscat una solució als problemes que et sorgirien.
Jo crec que amb això parlem molt breument, el tema de les escoles. Jo crec que aquí sí que s'ha d'intentar fer un canvi important i jo sé que és difícil perquè les nostres vides laborals no encaixen amb les criances i això és així, continua sent així, després de diverses millores però continua sent així, però jo crec que els entorns escolars, i això ha anat a ple amb mocions diverses vegades, els entorns escolars han de permetre
La seguretat, l'autonomia dels nens i nenes, i hauríem d'intentar treure'n sobretot escoles que estan en el centre urbà. Hi ha algunes que estan més apartades, que evidentment generen més dificultat, però les que estan en el centre urbà jo crec que hauríem d'anar a... que cada cop l'hàbit fos més el d'anar caminant i fins i tot que els nens i nenes anessin caminant sols, amb autonomia, en grup, amb un adult responsable... D'una altra manera, no?
Sí, però al final... Per què has dit tan concret el tema de l'aparcament disuessori? Però vull dir que és una solució. S'ha de buscar opcions. No vull dir que sigui aquella l'única. No, només per perseguir el teu fil. Jo crec que l'aparcament disuessori al final el que fa és fomentar l'ús del vehicle, posem facilitats, i jo crec que no l'hem de dificultar, però com a mínim sí que hem de facilitar altres coses diferents. I el tema dels itineraris segurs cap a l'escola, per exemple, escoles del centre, repeteixo, les que estan als entorns més...
Més a fora, no? Però crec que és cap a on s'hauria d'anar. Incloure-ho dintre la zona de baixes emissions? No eliminaria els vehicles, però sí que eliminaria un cert tipus de vehicles i evitaria que estiguéssim respirant-se amb nens i nenes.
Sembla que això de les escoles, en tot cas, el que dèiem. És un primer pas que permetrà després fer-ne més. Quan es va fer l'Illa d'Avianants al carrer Fondo, amb tot l'emrenou que hi va haver. Després, quan es va fer el Maximil Fornés, va ser més fàcil, evidentment, perquè ja coneixíem una mica l'experiència i com funcionava. I si ara algú et proposés, o digués, i si la fem més gran per dalt, per baix, per sota o per on sigui?
es podria fer perfectament i no passaria res perquè el primer impacte, l'impacte inicial ja s'hauria viscut però vull afegir una cosa que és el que m'agradarà veure per curiositat personal i perquè ara tinc temps de mirar-ho i d'observar-ho el compliment el compliment de la normativa és a dir, del no pas de segons quins vehicles per unes zones determinades m'agradarà veure com es fa i no és que sigui escèptic, no vull ser malgrat la meva edat
però tampoc poden passar patinets per l'Èlla d'Avianants, ja en passen. Però la diferència és la identificació. Sí, sí. Els cotxes que passen per l'Èlla d'Avianants sí que es multa. Hi haurà càmeres. Però algú ho ha de fer complir, eh? Sí, sí. No, ho dic perquè amb els patinets, i perdoneu el tema dels patinets que a mi em capfica, passa el patinet, un policia municipal o una gent cívica que fan molt bona feina l'atura...
aquell xicot baixa del patinet, aquella senyora, i quan han girat cua els policies torna a pujar i a fer slàloms a veure si atropella un nen o un avi. És a dir, ja no sé si m'enteneu, és diferent, no és comparable, no és comparable perquè té uns identificadors, però algú ho ha de fer complir.
I m'agradarà veure-ho per curiositat, perquè segurament tindreu ocasió de veure-ho, perquè jo visc el carrer i visc el centre, el visc molt. Jo crec que la diferència, que ho deies Gerard, és el tema de les càmeres i les matrícules. És a dir, això, igual que amb la Lliga de Vianants es multa, jo el primer cop que no me'n vaig adonar ja no m'ho he tornat a fer. Creuar Cervantes avall ja no es pot fer. Jo també, a mi m'han posat una multa, el Cervantes aquell també.
Doncs ja està, ja ho saps. Una vegada, ara m'ho passarà més. Si ho fas amb moto, igual també. Que s'haurien de poder identificar els patinets. Això ja és un altre tema. Posar matrícules als patinets. Però s'ha de poder fer complir. I quan ho dic, no ho dic perquè sí. Ho dic perquè jo he viscut des de dins i, per exemple, també havíem de multar els gossos perillosos, però hi havia tanta feina a fer la gestió, el tràmit, la identificació,
La situació i tal, que moltes vegades la cosa quedava... era complicadíssima administrativament. Però això no passa a Rubí, això passa a tots els ajuntaments. Ja heu viscut molt a l'Ajuntament de Terrassa. Ho dic perquè si fem la zona i fem unes normes que les hem de fer...
hem de vetllar després, com a municipi, com a ajuntament, pel compliment, pel bé de tothom. I això val pels vehicles que no poden entrar. I potser tu pots deixar, que no sé si està previst, un temps d'informació sense sanció, però arribarà un moment que hauràs de fer sanció. Això no ho han explicat. I després hi haurà sanció. Però això val pels patinets i val també, i treco un altre tema perquè jo encara no entenc hores d'ara, per la contaminació acústica.
i hi ha uns cotxes i unes motos que són els mateixos cada dia que passen per davant de casa meva, i hi ha avianants, amb el tub d'escapent trucat i amb uns sorolls increïbles. I, evidentment, ningú els hi diu res, ni ningú els hi ha fet res, perquè, si no, no anirien passant durant mesos, mesos i anys. Em refereixo que, a vegades, la normativa ve, però llavors cal veure el compliment, fer-lo, l'efectiu.
Aquest mandat, no ho sé, però el mandat anterior, sancions per tema de gossos perillosos es passaven, eh? Es passaven, certament, com que, certament, expedients de mesos enrere que quan arribaven a la taula per aprovar... El gos pobre hi ha més de saber on té. Però, a més a més, eren expedients, i això ho saps tu també, Martí, que, clar, que un cop sancionaven la persona que va amb un gos potencialment perillós sense morrió.
Doncs resulta que, clar, quan va la gent no porta morrió, però tampoc té l'assegurança, però tampoc està registrat l'ajutament i, per tant, són expedients que no són d'un, només d'una infracció, que són de diverses i són expedients que sí que és veritat que triguen. Però, bueno, en això que deies, molt d'acord, és importantíssim inspeccionar i sancionar allò que hem decidit, entre tots i totes, que són les normes de convivència.
però al final és el mateix que he dit amb els patinets. Jo crec que la situació amb els gossos és diferent, perquè necessites que hi hagi un policia in situ ja, només amb això, igual tra directament, llegeix la matrícula i et facilita totes les dades. Llavors, la gestió entenc que és més ràpida. El meu dubte només és si, amb tantes excepcions i allò, diguem...
amb la lectura n'hi haurà prou, no? És a dir, si hi haurà que venti una persona al darrere o no. S'haurà de comprovar si aquest vehicle viu en aquella zona, té el propietari, té la part camina en aquella zona, que és com viure-hi, si porta l'etiqueta o no, això sí que es pot segurament, la matrícula evident, no?
Però vull dir que no, que jo crec que s'ha de fer, és important. Però ho dic en aquest sentit, però no per aquesta norma, ho dic per moltes en general, i no Rubí només. O sigui, hi ha unes normes, però després el compliment, l'obligació de complir-les, no és tan fàcil de fer. Tant de bo que es faci, perquè si no, no servirà darrere la norma.
Requereix un cost funcionalial molt alt. Efectivament, amb les normatives d'habitatge, que coneixes bé, Ània, també és un dels problemes que hi ha és aquest, que no hi ha un cost de sancionador que pugui perseguir qui ho incompleix. Totalment. Molt bé. Respecte a... Comentaves de dir les alternatives, no? Clar, no sé si en aquests dos anys que han passat, que s'hauria d'haver ja aplicat, i ja aquests dos anys de tardança a Rubí per aplicar la zona de baixes emissions,
Hi ha hagut temps de fer certes alternatives, no sé si s'han pogut aplicar o no, d'aquestes que demanàvem, de dir jo et trec el dret a conduir però t'ofereixo més freqüències de busos o alguna altra cosa. Sabem si has pogut fer alguna cosa en aquest sentit? Les freqüències d'autobús i les línies...
es van revisant constantment i jo crec que actualment el contracte que hi ha ara no deu tenir més d'un parell d'anys. És bastant recent. Jo recordo... No vull dir una dada incorrecta, però jo diria que és de finals del mandat passat. Diria que tenia un parell d'anys o així. I ja tenia diverses millores. El tema de les freqüències, perquè fins fa ratllament poc la freqüència més a la badera de...
de 30 minuts, ara és de 20 minuts, i també inclou aquest nou contracte el tema del bus de demanda a les organitzacions, que és una proposta que també s'havia fet en forma d'emoció anteriorment, i que hem de provar a veure si millora o no, si afavoreix el servei a sents veïns i veïnes de les urbanitzacions.
El problema del transport urbà a Rubí jo crec que, clar, és que hi ha unes hores punta que són molt punta, i molts altres serveis durant moltes altres hores que els vehicles van pràcticament buits. Llavors aquí la feina de logística, de poder endreçar, fins i tot de tenir...
Una cosa que aquí a Rubí no funciona, però que d'altres municipis, grans també, però que d'altres municipis sí que funciona, tenir vehicles de diferents mides, un pot triar que hi hagi segons quines línies, que mai tenen més d'un cert nombre d'usuaris, fer servir vehicles més petits, o fins i tot...
la línia 1, per exemple, que és la que jo conec de sempre, perquè sempre he viscut davant d'una parada la línia 1 i sempre he hagut d'anar a algun lloc, les escoles, instituts, en el recorregut de la línia 1, doncs potser hi ha algunes hores que amb un vehicle més petit de l'estàndard podria funcionar i potser això també reduiria costos de combustible segur, com a mínim. Llavors, hi ha espai de millora segur?
hi ha espai de millora en punts molt concrets, com per exemple el servei AJB Foix, que s'ha reforçat, però que tot i així hi ha aquesta saturació en el servei, multifactorial, però al final està inclòs el tema del transport públic. Hi ha molt a millorar en quant a la puntualitat, també, en certes hores punta també, el dia que plou, no és inevitable que hi hagi
que hi hagi problemes amb la puntualitat, però jo crec que ara mateix tenim un servei bastant útil. Bastant útil. Jo sempre apostaré per dignificar l'estació central, si em permeteu, o el que jo visualito com a estació central, el rubiforme. Aquí el que caldria és
Eliminar una part, ho sento, jo soc usuària de vehicle privat també, però una part dels aparcaments que hi ha i fer una estació d'autobusos digna, que estigués ben senyalitzat on els autobusos poguessin parar adequadament.
Ara funciona, i funciona bé, i no hi ha problemes, però crec que es podria dignificar una mica i fer allà una estació amb una mica més de dignitat. Per tant, jo sí que crec que ja ha recorregut, però també, com a usuària, no diària, però sí amb una certa freqüència del transport públic aquí a Rubí, jo sí que crec que s'ha millorat en els últims anys.
Aquí puc fer així un tema personal. Els meus fills agafen, quan surten de l'institut, baixen a peu fins a l'estació, precisament al hub de l'estació, i a l'hora punta, que és això, entre les dues i mitja a les tres, s'han quedat moltes vegades a terra, perquè l'autobús estava ple i l'autobús zero no els ha deixat pujar.
I no ni una, ni dues, ni tres. I això sí que crec que s'hauria de vigilar, perquè si volem que es vagi amb autobús, perquè si no, què fem, acabem fent els pares. O molts dies em trucava el meu fill, em pots venir a buscar, perquè no passa un autobús fins d'aquí 20 minuts, i he d'anar a dinar, i després he d'anar a nedar, o el que sigui.
Per tant, ara trec un tema personal, però crec que l'hi afecta a moltíssima gent. És a dir, crec que és un tema que s'hauria de revisar i potser això de les mides dels autobusos més que les freqüències, potser si les freqüències és un tema econòmic, no es pot, però potser sí que la mida de l'autobús, d'aquests dobles o el que sigui, potser seria una solució. M'afegeixo a la demanda d'una estació d'autobusos
de la qual gaudeixen municipis molt més petits que Rubí, amb unes circumstàncies diferents, evidentment, però per les raons que sigui no s'ha construït, en tot cas, mea culpa de tots plegats, durant molts anys. Per què? No només per això que deia l'Ània del que podíem considerar el centre o l'estació central, estació per dir-me alguna cosa, la parada aquella davant del Rubí Forma,
sinó pels autobusos que van a fer excursions, també. Que molts han de parar a l'Escardíbul, de sortida i d'arribada, amb un cert perill que comporta, perquè allà hi ha molts vehicles, l'aparcament, aquí al costat, vaja, i, clar, si tinguéssim una estació, qualsevol lloc, a Palafrugell n'hi ha, a Terrassa n'hi ha, on vulguis, n'hi ha d'estació de autobusos, doncs aniria bé, perquè llavors tot aquest tipus de vehicles...
siguin autobusos urbans, siguin autocars de viatges, sortirien i arribarien al mateix punt. I a més a més que hi hagués llavors un lloc perquè els que han de pujar-hi que seguin. O sigui, perquè els usuaris poguessin descansar, que hi hagués una cafeteria, que hi hagués uns mínims per estar esperant si està plovent o perquè ara no ho tenim aquí a Rubí. Per la raó que sigui, no ho tenim.
I diré més, i això seria molt més viable si tinguéssim una segona estació de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que permetés que no tothom que ha d'agafar els ferrocarrils hagués d'agafar el cotxe, la gent que baixa d'urbanitzacions, que les freqüències d'autobusos no els hi quadra de vegades, no haguessin tots de deixar el cotxe allà al ruïforma, sinó que hi hagués aquesta segona estació que es punjaria també aquest aparcament, per tant hi hauria menys necessitat de vehicles o es notaria menys si li traguéssim un tros important per fer aquesta estació d'autobusos aquí.
Perquè si vols agafar el tren a partir de les 8 per anar a Barcelona, oblida't de aparcar a Rubí Forma. Totalment. Fem ara una petita pausa, descansem i després tornem amb les Escoles Bressol. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Vols publicitar la teva empresa a Radio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant 5 hildes, sisplau. Ties, que fort, us ho ha assabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó, ens cancel·larà el programa i encara hem començat, quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador al Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Són dos quarts i tres minuts d'11 del matí. Canviem de tema. L'equip de govern va anunciar la setmana passada que ha acordat assumir la gestió directa de les escoles Bressol Municipals, Sol Solet i La Lluna, actualment gestionades per una empresa externa, Cavall de Cartró.
L'executiu dona per tancat el debat polític i iniciarà ara els treballs tècnics per fer realitat la municipalització dels dos centres abans de l'inici del curs 2027-2028. La intenció del govern és que l'equiparació de condicions amb les treballadores de la Bruna, l'escola Bressol Municipal, que sí que està internalitzada, es faci, però, de manera progressiva.
El dia, les treballadores del Sol Solet, però, i moltes de les famílies que porten els seus fills en aquesta escola, aquesta escola Bressol, que la tenim just aquí al costat, a l'Escardíbul, no se n'acaben de refiar d'aquest acord i dijous, ja havien convocat, dijous durant el ple, ja havien convocat una manifestació prèvia a aquest anunci del govern, dels dos partits del govern, van voler mantenir la manifestació, la de queixa,
I realment van estar, abans ho deia, durant gairebé les 4 hores del ple manifestant-se a la plaça, Pere Aguilera, fent soroll, etc. Escoltem per què no se'n refien les treballadores del Sol Solet. Perquè creiem que aquest procés no cal que s'allargui en 3 anys, en un any el poden fer real, i que bàsicament ja no ens creiem tot el que ens diguin de paraules ni de compromisos fins que no veiem que s'avança la cosa, o sigui, no confiem en aquest sentit.
Enteneu que les treballadores del Sol Solet siguin reticents i resselin d'aquest acord? Vinga, qui vol obrir? Començo jo. Gerard? Bé, al final, el primer de tot és que tothom té dret a queixar-se i a manifestar-se quan i on vulgui, sempre quan hi hagi un respecte i tal, tothom té dret. Bé, al final, no sé si va ser dilluns i març, la setmana passada es va fer oficial que es municipalitzaria en les dues escoles Bressol...
I jo, bueno, vosaltres heu treballat també a l'Ajuntament, i són processos llargs. O sigui, s'ha d'internalitzar, no sé si parlem de... no sé exactament la quantitat, 70-80 persones, més o menys. Déu-n'hi-do, o sigui, és gent, és un augment del capítol 1 considerable, i la gestió interna que això comportarà és també important. Recursos humans s'haurà de reforçar també,
per fer front a aquesta nova quantitat de treballadors municipals. Llavors, tot té un procés. El que no pots fer és augmentar directament el capítol 1 i posar 80 persones noves sense les mans suficients per gestionar aquest nova augment de personal. Llavors, s'hauran de fer, entenc jo, bosses per augmentar...
el personal, els recursos humans. Això és un temps. Després s'ha de fer tot el procés d'internalitzar. És un procés que no és curt. I a un ajuntament, a l'administració pública, aquests processos són llargs.
Llavors, tenen ja el compromís de l'equip de govern, ho van fer oficial, llavors jo crec que poden estar tranquil·les i amb el temps s'anirà veient. Però jo dir això, que són processos que no són senzills ni ràpids, però que la intenció és dur a terme el 27-28, si no m'equivoco, que és el que havies comentat tu.
Sí, jo crec que la desconfiança és intangible, i jo crec que és normal que hi hagi desconfiança normal. Ho puc entendre perquè és veritat que va haver un moment en què es va fer una proposta al respecte de les condicions laborals de les treballadores,
per intentar, a través de la licitació amb una empresa externa, millorar les condicions laborals. Aquesta proposta es va fer i aquesta proposta finalment no era legalment o tècnicament possible, no era viable. Jo entenc que això generi frustració i desconfiança entre les dues parts.
Dit això, la gestió directa, o el més directe possible, de les escoles Brasol Municipal, que ara mateix estan externalitzades, forma part d'un acord de govern entre dues forces polítiques, que són partits dels socialistes i comuns, i per tant, si no es dona, doncs s'estarà trencant aquest acord, i això és així. I per tant, políticament, jo crec que la direcció i la voluntat i el compromís està claríssim.
Ara falta posar-ho en marxa. Clar, quan aquesta companya que parlava en el tall de veu que hem sentit diu, en un any es pot fer, no calen tres anys per fer això? Bé, doncs no és veritat. Potser tres no calen.
estem parlant d'intentar que sigui un i mig, diguéssim, d'alguna manera, però sí que és complex. I és complex per una qüestió molt clara, i és que l'accés a la funció pública té uns mecanismes d'entrada. I no hi ha manera possible, no hi ha manera possible d'agafar i dir, tu...
que estàs treballant per una tercera empresa, que aquesta tercera empresa tindrà o no tindrà res amb l'Ajuntament, però tu que estàs treballant per una tercera empresa, que tu et pagues una nòmina a una tercera empresa, ara de sobte passes a ser personal municipal. No, i un treballador públic. Això no funciona així, no perquè no ho vulguem, sinó perquè hi ha unes normes que fan que sigui així.
Llavors, jo crec que ara ve la feina interessant, que és la feina tècnica, que és seure una taula, que és parlar amb els representants legítims de treballadors i treballadores, que són els enllaços sindicals, són els sindicats, i anar arribant a acords d'un amb un i trobar la solució tècnica més adequada.
Per què no ens deixem ningú pel camí? Perquè jo crec que aquí hi ha dues qüestions. Una, l'equiparació de les condicions laborals, que aquest és l'objectiu principal, equiparar les condicions laborals de les treballadores del Sol Solet i la Lluna amb les treballadores de la Bruna, perquè aquest és el problema principal. No pot ser que fent la mateixa feina amb els mateixos infants i per la mateixa ciutadania unes treballadores tinguin unes condicions i unes altres uns altres. Això és el que intentem resoldre amb aquest procés. Punt número 1.
i derivat d'això que no es quedi ningú enrere. No fer-ho d'una manera o a través d'un sistema que faci que ara de sobte hagin de fer unes suposicions per dir alguna cosa i alguna es pugui quedar pel camí. Per tant, ara és la feina tècnica d'anar fent això. Jo crec que serà important que tota la plantilla, treballadors i treballadores, faci una feina de seguiment el més acurada possible, per descomptat, com la farem políticament
almenys l'espai polític del qual jo em formo part, perquè repeteixo, forma part d'un acord de govern. I quan no hi hagi aquest acord de govern en el futur, seguirem igualment fent seguiment d'això, perquè nosaltres creiem i seguim apostant la gestió dels serveis com més propera sigui a la pròpia administració, més transparent, més senzilla i més adaptada a les necessitats de la ciutadania, clarament.
d'acord amb el que han dit els dos companys, afegir per una altra banda que, i és normal que sigui així, des de l'exterior, des de fora de l'administració municipal, és normal que no es conegui el funcionament d'aquests processos. Jo, que he treballat 36 anys a l'administració local,
categoria de funcionari, en aquest cas, però hi havia molts altres companys que no, tenien diferents categories administratives o diferents... Doncs és tot, com deia el Gerard, molt més complicat. Això no funciona així. No passes d'una empresa privada a l'Ajuntament en una setmana, no? Ni en un any. Per tant, jo crec que és una mica també com l'altre tema que dèiem. L'important és que hi hagi, un, la voluntat, dos, l'aprovació, que ja s'ha fet...
Tres, el compromís de fer-ho en un termini determinat. Si això no es complissi en aquestes condicions i es deixés per algun motiu perquè les eleccions municipals canviessin la correlació de forces, etcètera, que això no ho sabem, què passarà el 2027?
Llavors, home, jo d'aquestes persones també posaria el crit al cel. De moment jo crec que és un pas endavant en la línia correcta, perquè a mi em sembla, jo crec que és millor que siguin públiques, siguin municipals, les escoles i el seu personal. Per tant, és un pas en la bona direcció, l'únic que cal veure és administrativament com es concreta aquest pas.
Segurament el problema, com deies, Ània, és la comparació, és a dir, tenir a dos ritmes, perquè les escoles Bressol, no tots els municipis estan municipalitzades, no és educació obligatòria, els municipis que volen se'n fan càrrec. Llavors, si les tres fossin amb concessió, segurament...
Es podria demanar igualment, però no hi hauria aquest problema de la comparació i la pressa arreglar-ho. I l'altre és el que deies, ho estem vivint els treballadors públics amb l'estabilització. Quant temps està tardant en estabilitzar-se funcionaris interins
o personal laboral fix i interir, fins a tenir la seva plaça. Està tardant molt. Es pot pretendre que sigui molt més ràpid aquest procés que no l'altre. Però és obvi que s'han de protestar i que estiguin vigilants, que això està molt bé. Estarem vigilant aquest procés. Doncs fantàstic.
Molt bé. Doncs, si voleu, com que aquest tema possiblement tindrà més episodis, deixem-lo aquí i anem ja al tema amb el qual us estàveu fregant les mans, que us he vist entrar per la porta, i en tinc moltes ganes de parlar de la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Avui, precisament, l'endemà d'aquesta dimissió, i pocs dies després del primer aniversari de la Dana, en què van morir 229 persones al País Valencià,
Avui es posa en marxa la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre la gestió del temporal. Ja sabem què són les comissions d'investigació, etcètera, però en tot cas coincideix en el temps, aquests passos, el primer aniversari, la dimissió i ara el...
la declaració de Maribel Vilaplana ahir, etcètera. És a dir, tot va lligat. Arrenca, com deia avui, la comissió amb els testimonis de l'Associació de Víctimes Mortals 12-29, o una de les dues organitzacions majoritàries de familiars de persones que van morir a conseqüència de la dana,
Fins dijous hi haurà 13 víctimes que desfilaran per la comissió, 5 d'aquestes ho faran avui mateix. Però ahir va ser el dia, el dia va estar marcat per la compareixença de Carlos Mazón, en la qual va anunciar que plegava, sense fer servir el verb dimitir, cosa que va fer hores més tard amb un escrit. En la seva intervenció, me l'he estat escoltant i he escollit un tall, és una miqueta llarg, però és el moment en què...
s'excusa pels seus errors, si hi poseu els auriculars, que l'escoltareu, s'excusa per els seus errors, però a la seva manera. Escoltem. Me gustaría enunciarlos expresamente.
Permitir que se generaran toda clase de bulos muy dolorosos por no dar explicaciones a tiempo. No pedir, no pedimos la declaración de emergencia nacional porque según el propio gobierno no iba a atraer más efectivos ni iba a hacer que llegaran antes. La realidad es que los días posteriores descubrimos que nos quisieron dejar solos por estrategia política.
El presidente de mi partido me lo aconsejó. Y tenía razón. Mi ingenuidad manifiesta de creer que por recibir de forma amable al Gobierno los primeros días la ayuda se iba a acelerar. Y sobre todo, mantener la agenda de ese día. Es cierto que con los datos de mediodía, con la Confederación Hidrográfica del Júcar certificando
que el barranco del pollo estaba seco y el júcar podía absorber el agua de un magro en tendencia descendente, con el temporal yéndose a Cuenca a las 6, según la EMED, sin una gota de agua en Paiporta o Catarroja. Era inimaginable que unas pocas horas después el pollo pasara de estar seco a ser una trampa mortal.
Déu-n'hi-do. Dues apreciacions molt lamentables, perquè podríem estar hores parlant-ne. Una.
que es fes la víctima quan les víctimes són les 229 persones que han mort. És indecent fer aquella intervenció que la vaig seguir en directe, sencera, fent-se ell la víctima de tots els mals i de tots els dolents i tal, quan els morts, els 229 morts, i les famílies i els perjudicats, realment són les víctimes, no ell. I segon, aquesta persona, que per cert, afegeixo un que no ve al cas, però vegi igual, jo l'hi poso,
que és incapaç de fer un discurs, de dir quatre paraules seguides en valencià, o català, a part de dir bon dia, que tela també per un president de la Generalitat Valenciana, s'hi va plegar al cap d'un any, va ser perquè el seu partit l'hi va exigir.
perquè perjudicava les expectatives del feijó de les pretensions que pugui tenir. Ni més ni menys. Si no hagués sigut per això, el tio segurament, perdó, hagués continuat endavant i el seu partit, si no hi havia eleccions generals, no hauria dit res. Al final es van veure obligats a fer-lo plegar als seus mateixos, si no encara haguéssim tingut i encara s'hagués presentat a les properes eleccions. Que té delicte la cosa, eh?
Jo crec que aquestes declaracions no han sorpresa ningú perquè han anat en la línia del que han anat dient durant aquest any. Jo també me la vaig poder escoltar sencera i són 20 o 30 minuts els quals un demana disculpes. Què és aquest minut que és el llit? Durant un minut demana disculpes i durant els altres 20 o 30 minuts es dedica a tirar pilotes fora, a culpar a tots els amenys, menys
menys ahir mateix. Llavors, jo crec que sí, ha dimitit, però segueix mantenint l'acte de diputat i l'aforament. Llavors, és una dimissió a mitges. També coincideix en que ara ja podrà cobrar la paga vitalícia com a president de la comunitat valenciana. L'han fet dimitir? Jo crec que ja estava una mica cansat, ara ja té la paga aquesta i
i ha decidit deixar una mica al costat això perquè no l'ataquessin més i ja està. Una gestió nefasta, tant de l'anterior in situ i posterior, perquè no pots dir que a les 6 de la tarda no hi havia ni una gota d'aigua quan estaven saltant les alarmes mitja hora després. No sé...
Jo crec que en el fons, d'alguna manera, ostres, és un avenç. Jo en la història política recent de l'estat espanyol recordo molt poques, molt poques, molt poquetes dimissions. És a dir, el fet que hagi dimitit un any tard i pressionat molt probablement per un...
per un clamor popular que ha fet patir el seu partit i que ha fet posar en risc unes expectatives electorals futures. Probablement el Martí tingui raó en aquesta lectura. Però en tot cas, que hagi donat com a fruit una dimissió, jo crec que, bé, benvenida sea. Segur que ho hem comentat en algun moment, eh?,
La nostra cultura política fa que això de la dimissió sigui una cosa molt difícil d'arrascar, mentre que d'altres països, amb altres tradicions democràtiques diferents... A tots els partits, eh? No, no, no estic parlant de la dreta. Estic parlant en genèric de la nostra tradició política. Ara bé...
Uns tenen més habilitat i són millors buscant els arguments per quedar-se que d'altres. I a aquests senyors se li havien acabat els arguments i coincideixo amb els companys, amb la immoralitat absoluta del seu discurs. Perquè, a més a més, no cal. No cal. És a dir...
la dona va ser un fenomen meteorològic sobrevingut, extrem, que es podia gestionar molt bé, es podia gestionar reguleres i es podia gestionar molt malament, i en aquest cas es va gestionar molt malament. Probablement hi hagi una cadena d'errors encadenats i ningú s'esperava, ningú s'esperava, perquè fins i tot aquest senyor, si ell s'esperés el que havia de passar, hagués actuat d'una altra manera, ningú s'esperava el que havia de passar. Dit això,
ho vas fer malament, ja està. I no ho vas fer malament, diguéssim, volent. Llavors, llavors, no cal que agafis aquest posinament que deies, aquesta victimització, perquè això sí que és immoral i això sí que fa mal a les víctimes. Digues, escolta, ho vam fer malament, ho vam fer malament, jo me'n vaig. Punto.
Pots dir, pots dir, això ho vam fer malament, em vaig equivocar molt, ho sento, demano disculpes a tothom, especialment a les víctimes, i limiteixo. No necessito ni un minut, jo, per fer això. No, no, no. I fins i tot tu pots dir, ho vaig fer al millor que vaig poder? Sí, sí. Vull dir, clar, és que no pensarem que aquest senyor sabia el que havia de passar i ho va fer. O va fer expressament, evidentment, no? Però està clar que va haver negligència per part de...
d'ell i d'uns quants més. Sí, ell no és l'únic possible, però està clar que va haver-hi una negligència per parlar de diverses persones, perquè no pot ser que estigui tot inundat i tu arribis al centre d'emergències a les vuit i mitja de la nit, quan ja havíem vist imatges des d'aquí amb ponts ensorrats. I més ara amb els mitjans tecnològics que hi ha, quan malauradament va passar el que va passar Rubí el 25 de setembre del 62 en ple franquisme, no hi havia res de tot això, és a dir, no hi havia cap control, hi havia una dictadura
Si ens aturéssim a pensar qui podia haver dit alguna cosa, qui podia haver advertit que de Terrassa baixava la Riera Plena, qui podia haver avisat, es podia haver avisat de la gent... En aquell moment jo entenc que a l'any 62 no hi eren els mitjans, però a més a més hi havia una dictadura que no permetia cap fiscalització.
Però ara, en els temps que estem, que tens vídeos, que t'envien vídeos, que t'envien WhatsApps, que t'envien Telegram a mi, que no soc ningú, me n'envien 33 cada hora. Com el president de la Generalitat no havia de saber el que estava passant i tant que ho sabia. Els 30 minuts estaven la gent a casa i jo ja estava veient vídeos del que estava passant. Vídeos que a les 6 de la tarda sortia la gent de casa sense pluja, a les 6 i mitja començava ja a caure...
i a les set i mitja era ja un metre d'alçada, i ho estàvem veient a casa, o sigui, no em puc creure que no tingués constància, perquè jo, sincerament, estàs reunit, ho entenc, però passa alguna cosa així i als 30 segons ha d'estar algú agafant-te del coi i em portant-te del dinar, no que et digui, no, no, no, m'agafes del coi i em treus allà. O sigui, bueno, i vam sentir...
Evidentment no per veu d'ella, la Maribel Vilaplana, la periodista que va estar dinant al famós restaurant Ventorro amb el Carlos Mazón aquella tarda, aquell migdia tarda, i a través dels advocats sempre faltaran informació 100%, quan no has escoltat directament la declaració, però suposadament...
la periodista va dir que no se'l veia preocupat i que va estar gestionant amb el mòbil molta estona i que fins i tot li van entrar uns documents, que va afirmar, que llavors vaig sentir que va ser el cambrer o el propietari del restaurant qui li va entrar els documents, això és un rol surrealista. Però en tot cas, és a dir, si estava amb el mòbil, és a dir, si tens el mòbil apagat és una cosa, és greu, però si estàs amb el mòbil i segur que t'arriben coses, com deies tu Martí,
i no fas res, no tens allò d'aixecar-te de la taula i marxar. M'arriben a mi per coses molt menors, si m'arribés una cosa així, m'aixecaria i fotria un vot. Però aquí també, i ho ha dit el Gerard, aquí també hi ha la importància del seu entorn, dels que l'envolten, que normalment els que envolten aquesta gent són els aduladors típics, que li llepen el tal, i no diuen res. Un bon assessor, un bon tècnic que tingués allà al voltant, li hauria dit tio,
Surt immediatament d'aquí i vine cap allà. I sortiria, si li diu algú de la seva confiança, no? Com podia ser que no li diguessin la seva gent? I també s'ha justificat que el seu equip ho estava gestionant des de feia temps. És igual. Tu és la cara visible i ets el màxim responsable. Tu has d'estar allà, encara que al final, després, la decisió es prengui més per criteris tècnics i no sé què. Però tu has d'estar allà. Tu has d'aprendre també decisions i has de...
Prendre la responsabilitat d'aquesta situació. Ho dic perquè ara possiblement posaran un altre candidat per intentar evitar unes eleccions, etcètera, però probablement l'altre candidat no deixen de ser persones del seu mateix entorn que també en el seu moment no van estar a l'altura de les circumstàncies d'un drama com aquest que hi va haver. Per tant, no és només ell el responsable, sí que és el que ha de plegar, però segurament n'haurien de plegar uns quants més.
Aquí el que passa també en aquest país és que a vegades es confonen les responsabilitats jurídiques amb les polítiques. És a dir, hi ha una jutgessa de Catarroja que està investigant i veurem quan decideix quina responsabilitat és la de la consellera Salomé Prades, del responsable d'emergències, del propi president, que encara no està investigat formalment, sinó, com que és aforat, no ho podria investigar aquesta jutgessa, que de fet vaig sentir...
que deien que, precisament, si no l'havia imputat o, diguem, acusat, és precisament per poder fer la investigació ella, perquè si l'imputava se n'anava al Tribunal Superior de Justícia. I que era una part habilidosa de dir quan me'l prengui en aquest cas vull que estigui tot ben lligat i tot amb totes les proves.
Ho vaig sentir i em va semblar que tenia la seva raó. I una cosa és el que digui aquesta jutgessa i l'altra és el que, per responsabilitat política, encara que tu no haguessis d'enviar l'ES alert ni tu, doni igual. Amb el que estava passant no podies estar al vento roc. Quatre hores dinant i parlant.
Absolutament, aquesta és la qüestió jurídicament, ja ho decidirà qui ho hagi de decidir, en els procediments que s'hagin de decidir, però és una qüestió política, és una qüestió de dignitat, és una qüestió de reconeixement del dolor de les víctimes, clarament.
Però sigui del partit que sigui. Si fos un altre partit diria el mateix, diria exactament el mateix, fos del partit que fos. I jo ja fora de temes polítics i tal, jo no sé com ha pogut aguantar. Un any. Un any. Increïble. Però amb aquest sentiment que no t'estimen a cap lloc. O sigui, era sortir al carrer i qualsevol persona l'increpava, l'insultava.
I això dura un any. Jo no sé com ha pogut aguantar això. Tu abans, no sé si ho has dit per dir, o tenia raó, que deies, ara ja cobrarà. Sí, no, ho vaig... Havia de passar un mínim de temps, entenc. Crec que sí, perquè poc després, no sé si ja era, crec que era un mandat, mig mandat, o una mica més, alguna cosa així. I si hagués dimitit abans, no hagués complert. Sí, en el moment, jo vaig veure quan va passar tot això, la dimissió, no sé què...
No ho havia dimitit abans, crec jo. Jo crec que això és un motiu... Si és per això, encara és més lamentable tot plegat. Si el motiu de no plegar en un any és aquest, si és aquest... S'hauran juntat diverses coses, però jo crec que això és un motiu de pes, perquè a veure qui contracta aquesta persona després de tot el que ha passat.
I no sé si el partit el protegirà o l'ajudarà, el ficarà en a gas o un lloc així. Algun raconet l'hi trobaran. Això ho veurem. Veurem què passa. L'Ània diu que sí. Faig que sí amb el cap. Però no ho faran gaire públic. Ho faran sense fer-ho públic. Però ho sabrem. Si ho penses, d'abans de tot això, era un candidat fort. Va guanyar unes eleccions després de... No va aconseguir en Eurovisió,
Això també és un hàndicap, però ara començarà la seva carrera musical. Allà al País Valencià, lamentablement, perquè són germans nostres de moltes coses, també de llengua, a Catalunya tenim el que tenim, i hem tingut el que hem tingut, però al País Valencià han tingut alguns presidents, també,
una mica peculiars, diguem-ho així, els darrers anys. Està clar. Se'n vol pacuocants i continuen. Aquest vol tornar, aquest vol tornar. Moltíssimes gràcies a tots tres per venir avui fins a l'estudi de Ràdio Rubí, per parlar una mica de política, política local i política espanyola. Us deixem ara, els oients, amb l'última hora del Rubí al dia. Passem el testimoni a la Lídia Martín. Molt bon dia i moltes gràcies.