5 minuts que passen de les 10 del matí. És que no podríem començar la tertúlia en aquest estudi que porta el nom de Lídia Juste sense que estigués ella. Llavors, damunt de la campana ha entrat tota ràpida i llavors ha entrat al seu estudi. Bon dia, Lídia Juste. Bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. Abans teníem aquí una estoneta abans la Carme Pomereda. Hola, molt bon dia.
També, en Joan Manel Fernández, que m'ha fet molta gràcia, perquè m'he escoltat una promo que pensava que sí, quasi, la podies fer en directe, aquesta promo d'aquesta tarda. Sí, també, a aquesta hora, de 10 o 11, sí. Després no, eh? No, no, no em crideu. Vols aprofitar per fer la promo o no? Que avui és final de mes i encara no he vist el sobre. No he vist el sobre.
Passes de fer la promo d'aquesta tarda? Passes de fer la promo així en directe? Sí, ja ho hem fet, no? Ja està. És que, a més a més, ni me'n recordo. Ara em fan parlar al programa en tants dies d'antelació... I ja em te'n recordes, no? No saps ni de què xarra. No saps ni què presentes. No, no. Estic a l'Alba Careta. Em sembla que és una de les entrevistes, trompetista i cantant. Excel·lent. Que esperem poder-la veure algun dia en directe aquí a Rubí. I em sembla que l'altra entrevista és en Suasi.
Malgru posar-ho així. Hi havia rumors que potser havies de gravar 3 o 4 per avançat, o sigui que... Sí? És de malalt. El francès, si no, José, bon dia. S'ha posat blanc. A sobre. Com estem? Esperant el sobre. Esperant el sobre, també. Però a veure, no ens el donaven igual que la jubilació, cap allà al 25, no? No sé per què ho donen al 25. Com la resta de l'Ajuntament, l'últim divendres de mes.
Clar. Sí, sí, sí. No serem especials. No serem especials, haurem d'esperar. Esteu tots jubilats? Sou tots pensionistes? Sí, sí. Home, és que tenim una edat. Jo sé que ens mires amb molt carinyo. Però tenim una edat. Ell també està jubilat. Jo no estic jubilat. Encara no? No estic jubilat ni tinc ganes de jubilar-me. Vostè perdoni. Mentre que pugui tirar endavant...
Ja, però bé. No, no, ho dèiem per edat, eh? Per edat pel de cobrar. Clar. Pel de cobrar el 25. A vostè quant li toca jubilar-se? D'aquí dos anys com a mínim. Sí? Fins al 67. Socialment, sí. Socialment, sí.
Clar, perquè és jove, perquè és el més jove. Clar, és el més jove de tots. Si la salut ho permet, continuaré. Això ha quedat... Anys 68, també. Que estiguem jubilats no vol dir que siguem inactius, eh? No confuguem les coses. El Carme, ni molt menys. Jo tinc una amiga que treballa a Telefónica, té la prejubilació, i a més ve d'aquest ere que ha sortit ara, 55 anys. Una ràbia. Oh!
M'alegro molt, també per ella, per dir, oh, 55. I va haver una època, no? I ara m'està dient, al març, eh? Al març es jubila i... Va haver una època, les grans empreses... La gent de la banca. De la banca. I a la banca. Jo tinc amics, algun que es va jubilar amb 50 anys. Sí, 50. El van jubilar... 52. Amb 50 anys. 54. Amb una bona paga per això, eh? Sí, sí, sí, amb unes condicions que per ell, perfectes, el que passa que part de la seva jubilació...
aquesta anticipada l'estem pagant entre tots. Sí, i a mi em dol, em dol aquestes, però em dolen més aquelles jubilacions que perquè has ostentat un determinat càrrec públic, no? Siguin ja jubilacions allò... Ineternum, no? Que dius, a veure, dedicar-se a la política és una... Jo no dic que és una professió, perquè no ho és, però és una vocació, no? Però és com una professió, vaja. I, per tant, que hauria d'estar subjecte a la resta de...
de condicions que tenen la resta dels mortals, dic jo. Vaja, no p'he cotitzat uns anys, ha fet el que sigui, i no pel fet d'estar a l'igual, jo què sé, dos, quatre anys en un càrrec públic determinat, això ja et doni dret
està jubilat i amb una pensió que dius... Jo recordo... Un moment, que tanquem aquesta salutació i presentació dels convidants i ara anem al tema, perquè no ho he tancat. I hem començat ja... No, no, jo només dir... Amb el que estava dient la Lídia...
Que recordo un president del Parlament d'Esquerra Republicana que va estar uns mesos i li va adonar un paston i paga per tota la vida. Per això, vull dir, jo ho trobo molt injust, no? Doncs sembla, sí, sí, vaig, vaig, que parlarem de les pensions. Ah, de parlar de pensions. I de què parlarem també? Ahir va haver, aquest dijous, el primer ple de l'any de l'Ajuntament Rubinenc.
Llavors, de la segona estació de ferrocarrils, de mobilitat amb el traspàs integral de rodalies, de la targeta multiviatge, de les càmeres de videovigilància, de la prevenció d'incendis. Si ens dona temps, doncs m'agradaria parlar també de les assegurances de salut privades, si pot ser, que jo no sé si en teniu vosaltres o no en teniu, ja en parlarem.
I després algun tema més cultural, com el concert multitudinari que es va fer per Palestina, exacte, a Barcelona, amb aquesta actuació sorpresa de Rosalia. Tot això és el que escoltarem fins a les 11 del matí. Al comandament tècnic tenim el José Malagón. Si voleu participar en la tertúlia, 93 588 59 60. Una mica més important.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Vinga, seguim bé, que estem a l'aire. Bec aigua, per dir tertúlia i no tortuga. Un moment, un moment. Com sabem nosaltres què és aigua? Vols fer un... No, gràcies, però... Per si de cas, no, gràcies. Hi ha hagut molta gent que deia que havia aigua amb ampolles d'aquestes que no són transparents i que no es veuen i que no saps què és. I tot esperant la jubilació, també.
És que jo no l'espero. Sembla que l'esperis. Tu dius que no, però aquí saps d'aquella cosa que quan és el text que va per sota, que dius jo no l'espero, però tens la sensació que sí. No, no, no. La fruita està verda. La fruita està verda, sí. Ja caurà. Combino molt bé la feina amb l'esbarjo. Faig la feina que haig de fer,
I vaig als llocs que vull i que puc. Però també vaig als llocs que vull participar. Això, com que no és un luxe que puguin tenir la immensa majoria dels mortals, és veritat, doncs, clar, la gent quan arriba a determinada edat... A veure, fins i tot hi hauria gent que potser no se jubilaria a l'edat que està establerta la jubilació, sinó que potser treballaria unes hores, però unes horetes. No amb la mateixa...
ni amb la mateixa dimensió que oferies quan estàs treballant de ment productiu, com dic jo, no? Depèn de què treballis. Depèn de què estiguis treballant. Perquè una persona que està a la universitat, 8 hores en una màquina,
o a la vestida, fent de la paleta... Sí, sí. Hi ha professions en què... És més, és que hi ha poca gent que arribi a la data de jubilació en actiu, perquè és que no pots físicament. No, no, és una qüestió física. Què fan els professors d'universitat? Que si volen, continua i continua. Sí, fins al 70, tenen possibilitat. I els jutges? Fins al 70. I els jutges també. I els jutges també, que veus...
Aquí jo ja diria... Els jutges, de fet, és que no es jubilen fins als 70. Fins als 70, no? I els metges? No, els metges no. Els metges dels 60, em sembla que els feien jubilar. Sembla que poden allargar d'alguna manera. Però poden allargar, ens sembla, d'alguna manera.
En definitiva, ni que la jubilació, ja dic, fos un estat en què un no fa res, al contrari, s'ha convertit en una part de la societat. No, no, no. Una part de la societat que genera, a més a més, uns ingressos, perquè si la gent està activa, la gent es mou, la gent fa activitats, la gent no es queda a casa. A més, és una de les recomanacions que et fan, escolti'm, vostè tingui una vida activa,
el més activa possible, etcètera, etcètera. Llavors, molts casos participen solidàriament en entitats, en col·lectius, en coses... Bé, és una classe que no és com abans, eh? A l'igual la gent es quedava a casa. Per fer aquesta vida activa, jo ahir feia vida activíssima, i derruir a Viladecans una hora i mitja. Molt bé, clar que sí. De cotxe. Una hora i mitja. Sí, sí. Al tornar, 20 minuts. Sí, sí.
Perquè tornar a les cinc de la tarda, a cinc no hi havia... Però a l'anar, tots els camions, tota la gent que no agafa barrodalies, que no agafa tren, que tal, una hora i mitja. Està a la carretera. I va haver gent que, com que havien de ser allà, era una fira de teatre, havien de ser a les vuit del matí, van sortir de Manresa a les sis del matí. Sí, sí. Per poder arribar a Viladecans...
per poder muntar o fer coses. Una hora i mitja, Déu-n'hi-do, eh? Nosaltres vam amenaçar-nos al matí, a deixar el Xavier a l'estació, que anava a Madrid, i la quantitat de trànsit que hi havia a aquella hora, sobretot per agafar el que és la ronda litoral,
Una vegada ja passaves allò de la ronda litoral, la veritat és que anaves bastant bé, anaves bastant fluid per entrar a Barcelona, vaja, per la Diagonal, eh? Però la ronda litoral... Una hora i mitja... Però clar, és que la gent està a la carretera, si no pot anar amb...
I ple de camions, clar, ple, ple. Ahir xerraven nosaltres també de l'esquerda que hi ha respecte a la via de Renfe que passa per aquí, per Rubí, del túnel de Rubí amb el tel de mercaderies, del que molts camions que surten de... o que sortien, no? Del port de Barcelona, doncs...
Estan també col·lapsant, perquè han d'anar cap a... La llagosta d'on surt cap a França i de tots els problemes que hi ha. I avui és el darrer, hi ha barreres aixecades al peatge de la C32, al Garraf, en sentit nord. M'estrana. Hi ha Rodalies, Renfe, que està funcionant, mig gas...
I hi ha molts trajectes en bus, i clar, la gent, doncs, davant d'això, preferis agafar el cotxe que no pas... Esperem que es mantinguin les barreres aixecades. Doncs avui és l'últim dia, eh? Bé, però potser ja rectificaran, vull dir, el moment en què tu trobes... Tu penses que fins a tal dia...
Faràs això i després estarà solucionat i quan veus que no està solucionat... Sobretot els camions que circulen en sentit sud, que està tallada l'autopista... La P7, sí. La P7 han de buscar una alternativa per anar cap al sud i no hi ha una altra que la C32. Exacte. Llavors, és lògic que tots...
que estigui col·lapsada l'autopista, que és una autopista que funciona més o menys bé, excepte les hores punta, però això fa que estigui també col·lapsada, perquè no hi ha l'alternativa cap al sud...
No és cap altra. No n'hi ha una altra. I l'AP7, en sentit sud, continuarà més dies del que estava previst. Per exemple, el que estan dient. I ja us dic que els caps de la setmana, que jo soc un usuari també, de l'AP7, ja quan és normal, allà ja te trobes unes cues. Per tant, aquest cap de setmana pot ser...
A veure, la cosa... Els talussos estan fatals. No acabarà el dilluns. No acabarà el dilluns. Hem de tenir una mica de sentit de la realitat, tots plegats, perquè és el que dèiem, un taluss, per més que ho puguin assegurar...
etcètera, potser no serà dilluns, potser serà dillous, quan sigui, que són unes obres que són en benefici de tots. Ningú té ganes que aquell talús estigui malament. Per tant, a mi em fa molta gràcia tot aquest rebombori. Si han detectat que hi ha un talús que està malament, o que hi ha temes en el tren que s'han de revisar, o talussos que s'han d'assegurar, i després el risc, zero?
No existeix. No existeix. Demanar aquest risc zero és com demanar la Lluna. No ho serà mai. Ara, de tota manera, tot ha greujat per les pluges, que hem viscut un període de pluges que no recordava en moltíssims anys. I que sembla que no s'ha acabat. Ha fet que sortia a la Llum totes les deficiències en manteniment i en inversió que no s'han fet durant...
molts anys, no diré quants, perquè no sabria anar tan enrere. Sí, o la construcció dels drenatges que es van fer no eren previstes per tanta aigua. De les inversions que es preveien cada any per fer en rodalies, en les autopistes, dels últims 25 anys,
només s'ha executat el 50% del que estava pressupostat. El que vol dir que la meitat de les actuacions que s'havien de fer no s'han fet. I ara ho estem patint, les conseqüències. Però aleshores diguem que la responsabilitat té tots els colors polítics. I tant. En 25 anys, imagina't, de colors que han passat. Només dos.
Només dos. Exacte. Aquí a Catalunya algun mes. Exacte. Aquí algun mes, però que és una qüestió que no és ni d'ara, ni de fa quatre anys, ni de deu, ni de què. I que no només passa aquí. Sí.
Exacte, també suposo que no només passa a Catalunya. Segurament, segurament. A més em dol del meu, perquè sóc la que utilitzo. Sí, però no fem tan bé com si siguessin coses que només ens passen a nosaltres. És que jo tot això que dius tu, m'agradaria que m'ho expliquessin, perquè no ho tinc clar.
Bueno, ja anirem a Extremadura. Ja anirem a Extremadura. A Extremadura sembla que han estat 15 anys sense tren. Per això imagineu-vos, vull dir-ho. Sense tren, cap ni un. Ni un. Ara això sí, després tenen un A-B, no? Van tenir un A-B. Tampoc no van invertir per fer una xarxa de rodalies de proximitat. Ni la van fer ni l'han fet.
I Andalusia ha tingut unes autovies, que ja voldria jo, que millor que les autopistes que tenim aquí. Això sí, han trigat, no sé quants anys, a tenir-les. Aquí és que el sector del negoci va tenir pressa, va tenir molt a veure, perquè li calia pel desenvolupament industrial, però això va fer que es fessin unes autopistes que haguéssim de pagar peatges durant... I Andalusia, jo que baixo molt sovint,
i tenen una xarxa molt bona d'autovies. D'autovies, autovies, sí. Però que també es nota la falta de manteniment. Suposo, aquí ja no ho sé. També. Jo he anat per alguna via que, a més, acostumo a baixar sovint, a passar sovint,
que fa 5 anys que estan fent manteniment i no se l'acaben, perquè acaben un tram i han de començar el següent. No, hi ha autovies en zones que no hi ha gaire trànsit. No tenen la pressió de volum de trànsit com tenim aquí. Hi ha zones, jo conec més la zona de la Manxa, hi ha zones...
que hi ha autovies que dius, si és que gairebé no passen cotxes, passen molts pocs, no? I dius, si en canvi hi ha unes autovies de tres carrils o quatre, que dius, què m'agradaria a mi tenir-ho aquí. Però sí que el tema de les infraestructures sempre s'emportarà una part del pastís econòmic important. Els manteniments, digue-li com vulguis, de tot. Parlem de manteniment aquí a Rubí, també parlaríem de manteniment. És de les coses...
que s'emporta més diners, clar. Em sembla que a vegades ho han inventat. Illo és poc. Illo és poc. En el dia a dia el manteniment no hi ho és perquè no pots inaugurar un acabament d'una obra de manteniment. En canvi, quan és una cosa nova, sí que surt a la premsa i surt a tot arreu i la foto queda molt bonica. Tiqui, tiqui.
No, no, si a ser possible tot, ja no sé ni el que anava a dir. Sí, que sempre ens hem queixat, a més a més, el tema aquest de totes les administracions, que van de cul per inaugurar noves infraestructures, a ser possible el més aviat possible, i a ser possible uns quants dies abans de les eleccions pertinents, però després no tenen en compte el manteniment d'aquestes infraestructures. És la germana pobra...
Però en canvi tu dius, no llueix, home, no llueix. Està clar que quan ha plogut, ha plogut el mateix a la xarxa ferroviària, a les comarques de Llobregat, Anolla, Barceloners i Vallès, que són de ferrocarrils, com que les que poden ser de Rodalies, i en canvi...
A veure, Ferrocarrils és més recent, però qui ha petat i de la forma que ha petat ha estat Rodalies, que és el que tu deies, Francesc. Ha posat de manifest aquella falta enorme d'inversió. Ferrocarrils de la Generalitat, des que es va constituir l'empresa, es van marcar com a objectiu millorar...
el que ja existia des de fa més de cent anys i van posar fil a l'agulla i ho han estat fent ara mateix la línia aquesta del Vallès dels ferrocarrils és que dintre del món ja és el metro del Vallès perquè la freqüència de pas dels trens sobretot en hores puntes és brutal
i mouen una quantitat de milers de persones cada dia, bueno, increïble. Però aquí es nota quan es fa el que s'ha de fer. Ara és curiós que no ens planteix... I segur que també hi ha deficiències, eh? Segur que també. Però, bueno, no...
No es noten perquè han anat fent una feina més de mica en mica i any rere any. Bé, perquè les inversions es fan pressupost rere pressupost, poc a poc. Jo el que deia és que és curiós que tenint en compte que el Vallès representa que és una de les zones més industrialitzades de Catalunya, que aporta una part del PIB, allò tal, vull dir que els empresaris que formen part del fet en Vallès i tot això ho posen sobre la taula. Home, hauríem de cuidar les connexions...
amb aquestes àrees, no? I les connexions, doncs ja que volem dir a la gent, utilitzi transport públic, no vagi amb cotxe, no ha anat... Això hauria de funcionar, allò com un rellotge, perquè és que tu necessites portar la gent a treballar. Jo l'altre dia em va fer molta ràcia, hi havia un xicot que entrevistaven a la tele, no? I diu, què? Diu, oh, no sé què, i tal, diu, he trucat al jefe i ara em vindrà a buscar, vaig pensar... Ah, sí, jo també vaig escoltar aquest... Vaig pensar, hombre, pues...
El jefe, suposo que desesperat, prefereix anar-lo a buscar, però que aquest senyor no m'arribi a la feina. No m'arribi a la feina. Tenint en compte fins i tot tot això, hauríem de cuidar. I certament, Rodalies, aquí en l'entorn del Vallès, té deficiència. El ple d'ahir, Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir aprovar una moció que demanava el traspàs integral de Rodalies
compensacions als usuaris per totes les incidències de les darreres jornades, el traspàs integral d'aquest servei a la Generalitat, i per una altra, ja que estem parlant de ferrocarrils també, va reclamar que la segona estació no es vinculi al desenvolupament urbanístic de la llana.
Que no es vinculi al desenvolupament organístic de la llana. A veure... A veure... Si voleu... Això serà complicat. És que és una manera, també t'ho dic, d'allargar-ho. Deixeu-me que escoltem aquest àudio. La demana prevista per aquesta infraestructura és de 4.100 persones per dia a feiner. Un volum molt considerable que permetria descongestionar l'estació existent
i impulsar futurs sectors de desenvolupament. Davant de la decisió del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya de condicionar la construcció de la segona estació a futurs desenvolupaments urbanístics que incrementessin la demanda, entenem que hem de tornar a reivindicar aquest equipament tan necessari actualment pel nostre municipi, on només tenim una estació ferrocarrils, que ofereix una cobertura eficient a gran part de la ciutat, fet que suposa un greuge comparatiu amb altres municipis del nostre entorn. Estem escoltant Ana Maria Martínez, la alcaldessa de Rubí.
Sí, sí, a veure, jo crec que... Lligar-ho al desenvolupament de la llana és donar llargues. A veure, hi ha moltes maneres de donar llargues a la gent, no? I una d'elles és dir-li, no, miri, aquesta estació que vostè està reclamant... Ja ho farem, però quan es desenvolupi urbanísticament tota aquesta zona que inclou...
Doncs, ja veus, modificar el pont PGO ja no sé com es diu, perquè he canviat de nom, doncs ja no sé com es diu, i que inclou molt... No, a veure, si hi ha una necessitat real, i és veritat que hi ha una necessitat real, l'estació de Rubí és una de les més utilitzades de la línia. Aleshores, si poguéssim descongestionar Rubí Centre...
perquè hi ha gent que ve de les urbanitzacions, d'empreses, fins i tot els aniria molt bé, perquè també hi ha empreses en aquella zona, en tot aquell polígon, etcètera, etcètera. Home, per què no? Jo crec que hi ha una reticència per part de ferrocares de la Generalitat, perquè construir un baixador, estació o el que sigui, implica modificar els horaris de trens i jo em dono la sensació que no estan per la labor.
Fa anys que vam parlar amb ells i no estan parlant. I mirem de més a prop. Vull dir, si vols portar molta més gent que agafi el tren a l'estació de la Llana sense que hi hagi un desenvolupament urbanístic, l'Ajuntament ha de crear les infraestructures perquè la gent pugui arribar. Perquè ara per ara les vies que hi ha per arribar a la Llana és el passeig de la Riera.
Tu imagina't el passeig de la Riera amb un pas continuat i amb un gran volum de cotxes en direcció a l'estació de la Llana. La quantitat de camions que ara té. Per on baixen. Directament des de les urbanitzacions, el camí més curt és la carretera de... Dullestrell. No, perdona, de Sant Mus, la carretera que va cap a l'esportenis.
Has de passar per sota aquell puntet, que has de pedir permís. Clar, has de passar per sota, vull dir que primer l'Ajuntament hauria de crear aquesta via, una altra via, per arribar, que fa molts anys que es parla, però que tot queda a l'aprovació del POUM. Escolta'm, quan s'ha de córrer i es fa un pla parcial, es fa.
Però en aquest cas, clar, això toca ferrocarrils. L'Ajuntament fa molt bé de reclamar aquesta segona estació, però ha de fer també la seva feina perquè aquesta estació sigui viable. Sembla que el tema del puntet... Jo suposo que això és ferrocarrils, perquè aquí haurà d'ampliar el pont. Sí, evidentment. Ara, això sí que s'ha de demanar. Igual que es demana la Llana, s'ha de demanar. Perquè allà és veritat que circula molta gent. Hi ha un altre pont, el de Can Claverí,
que el pont aquest que passes per sota de la via està molt bé, però el que passes per sobre i cap a un cotxe. Sí, sí, cap a un cotxe. És el que et dic, cap a un cotxe. Joan Manel, què volies dir? Doncs no me'n recordo. De la llana. Estic aquí que no puc parlar. Parla, parla, parla. Fica cullerada. Parlem de trens i de la llana. Parla o calla per sempre. Sí, callaré per sempre. No, no, no.
Volia dir que l'Ajuntament fa bé de reclamar, però ho reclamen la boca petita, també, perquè ha de fer també la seva part de feina que no l'està fent.
Ho reclama com ho reclama a boca petita. És que sempre anem a veure com ens carreguem. Els tècnics de l'Ajuntament són els primers que ho saben, que tal com està dissenyat ara el trànsit rodat de cotxes, és impossible fer una estació i que la gent pugui arribar amb certa...
rapidesa i comoditat. Per això s'ha de revisar el PGO. No, evidentment. Vull dir que s'ha de fer un pla urbanístic nou des de fa 40 anys. S'haurà d'articular tota una zona d'aparcament. Aquesta n'és una altra importantíssima. I que això és l'Ajuntament qui ho ha de fer.
No hem d'estar sempre esperant que sigui una altra administració la que faci les coses. Tu tens una sèrie de responsabilitat que les has de complir també, les has de fer. Cadascú amb la seva part d'aquesta feina. La declaració que ha llegit l'Anna Maria Martínez, doncs...
Ha acabat prenent aquest format de nom de tot el ple. Té el suport de tot el ple, no? Sí, sí. Està molt bé. Sí, és una declaració institucional. Hi ha qüestions de... Hi ha qüestions de ciutat, no? Hi ha temes de ciutat que haurien de requerir l'unanimitat de tothom, no? Perquè al cap i a la fi són temes de ciutat, amb totes les puntualitzacions que cadascú vulgui fer i tal, no? Però que no corresponen només a la força política que governa, no? Corresponen a tot el ple. No, no.
Quan són coses així que, a més, triguen a desenvolupar-se, que no seran un mandat d'un, sinó pot ser dos o tres mandats, i per tant, potser qui ho impulsa no ho inaugura, vull dir, jo què sé, però que dona igual. Sí, sí, però això forma part del joc.
El ple també es va aprovar, prorrogar, per unanimitat, la reducció del 50% del cost de la targeta multiviatge i l'abonament d'estudiants del Rubibús. Això serà fins al 31 de desembre del 2026, que són els dos títols que són competència de l'Ajuntament, també.
Molt bé. Doncs clar que sí. Hem vingut? Hem vingut, sí. Són gestos que està molt bé que es facin, només en aquest moment en què costa tant la mobilitat. Crec que tenim la declaració també de Rafa Agüeto, el portavador socialista i regidor de mobilitat.
Pensem que una bona política de preus més una bona oferta de transport públic donen com a resultat el que ha tornat a passar Rubí, on hem tancat el 2025 amb una altra xifra rècord d'utilització del servei de Rubibús, arribant en aquest cas a 3 milions i mig de viatges.
Sí, sí, i ho veus, eh? Veus que els autobusos van plens, que circulen, gent que enllaça un autobús amb l'altre. Jo l'altre dia estava a la zona de les Torres, allò esperant que m'haguessin a buscar, i vaig veure moltíssima gent que baixava d'un autobús, i pujava a l'altre, perquè anaven, suposo que a treballar amb algun dels polígons, en fi, que hi havia un trànsit realment important. No, no, i els bussos que van als polígons a les hores puntes... També, sí.
Sembla el metro. Sembla el metro, estan plens, estan plens. Està absolutament ple. També, bueno, a tenir en compte, no? Ahir es van aprovar 300.000 euros per instal·lar més càmeres de videovigilància, això amb Seguretat Ciutadana, i ho va fer sense cap vot en contra. I està marcat tot això en el Pla de Seguretat i Convivència, doncs, que s'està redactant. On s'instal·laran les videocàmeres?
Doncs, espera, i ara t'ho diré exactament on. Més o menys, eh? A veure... Si de cas podem escoltar dues declaracions més, que és de l'Anna Maria Martínez, l'alcaldessa de Rubí, i Marina Dolcet, portaveu de la UB, i ara t'he dic, a veure si les trobo.
L'evidència demostra que la seguretat pública, com la inseguretat social i el conflicte social estan vinculades directament a desigualtat social creixent i cada cop més a pobresa i a segregació i que, per tant, a banda d'intentar invertir en càmeres, que és com posar una tirita en una ferida molt gran, s'han de resoldre amb justícia social, amb habitatge, amb redistribució de la riquesa i treballant per una...
quasi social real, que és una feina molt més lenta des d'un punt de vista comunitari i no tan policial. Responen a petició d'una àmplia majoria ciutadana que no és que millorin però sí que són elements dissuasoris. I aquest govern, vostè ho sap i ho hem anat explicant i ho explicarem, s'estan fent des de la vessant comunitària amb moltes més accions que passen per l'increment d'actuacions i d'accions en barris, en els diferents barris de la ciutat.
S'han instal·lat les càmeres de videovigilància, les que hi ha a les torres, al Pinar i els accessos a les urbanitzacions, però encara no s'ha fet públic quantes càmeres es posaran on es posaran, tampoc, aquests càmeres per aquesta quantitat de 300.000 euros, encara que els regidors ja tenen aquesta informació.
La veritat és que fa molt de temps que, sobretot a les urbanitzacions, demanaven sistemes com aquests. En l'època aquella, no sé si recordeu, hi va haver una època, i ara no sé si continua o no, perquè no tinc tanta informació, en què hi havia molts reportaris a moltes cases de les urbanitzacions, etcètera. D'alguna manera, això es demanava que aquest sistema pogués ajudar a dissuadir els...
els lladres, no? Per tant, intueixo que des que se'n va parlar, etcètera, etcètera, fins que s'hagi fet efectiu, doncs ha trigat aquest temps. I també és lògic que no ens diran on són les càmeres, no? Hombre, si no, no? Ja no... Ja les veuràs quan estiguin posades. Sí, no, i en tot cas els cacos, no? S'haurien...
No, però sobretot en el tema de les urbanitzacions. Fa molts anys que es parla i que es demana. I que es demana. Sobretot en els accessos, que és on són més efectives. Perquè després, amb la quantitat de quilòmetres que hi ha de carrers a les urbanitzacions, el que no es pot pretendre és que hi hagi una càmera a cada carrer. Si no, ja viuríem... Llavors ens queixaríem que estaríem vivint en un estat policial, no?
No, però hem de ser conscients... El gran hermano d'Orwell. Sí, home, però hem de ser conscients que és veritat que hi ha 40 quilòmetres, no sé quants quilòmetres, hi ha molts, de les urbanitzacions, i que és absolutament impossible que es pugui allò... que pugui haver-hi presència policial contínua, perquè s'hi necessitaries afectius moltíssims, però, bueno, és una de les avantatges i una de les desvantatges que té, no?, viure en una...
L'altre dia, jo no sé si us vau entenar, però vaig llegir una notícia, a mi em va fer riure, però la gent no crec que li hagués fet gaire gràcia. En un poble, no sé si de la Noguera, que estaven de festa major els quatre veïns del poble, perquè no n'hi ha més de quatre, mentrestant els cacos havien entrat a les seves cases a robar-los. El que passa que van arribar a una casa que el senyor encara no havia sortit. Feia tard al ball.
I aquí es va destapar el pastís. Els van enganxar. Et dic una cosa, eh? Millor que en un poble de la Noguera no t'enganxis als habitants del poble. No, no. Van trucar a la policia. Bueno, són molt faréstecs. Sí. No? Passen aquestes coses, no? Estan acostumats al canvi. Són molt faréstecs.
No, no. Bueno, és... En fi, passen coses i no se sap què passa. No se sap què passa. No, és que són pocs, es coneixen tots i tenen una manera de fer molt particular. I els dic una cosa, hi ha coses que a tu et sorprendrien.
Per exemple, jo què sé, entrar a robar una casa, no, però hi havia una època que els hi robaven la gasolina dels tractors. Arribaven a treballar i a la nit els hi havien fotut la benzina. Però, clar, dius, però la benzina no d'un, sinó d'uns quants, no? Gent que robava la benzina. Jo, com m'ho explicaven, dic, de veritat? Diu, sí, sí, sí, clar. Diu, igual que altres... I si els van trobar, doncs... El que fa temps, ara que parlem d'això de...
del camp i de la pagacia, el que fa temps que no se senten a aquells robatoris de collites.
que abans estaven molt a l'ordre del dia. Suposo que continuen a haver, però no són tan bèsties com fa uns anys, no? I han anat posant... Imagino que també les forces i els mateixos pagesos han afinat... Recordo que feien aquelles... I que feien aquelles patrulles dels pagesos, que se'ls deien, no, això no ho podeu fer vosaltres, jo ho han de fer els Mossos... Sí, sí, no, perquè últimament no se senten tants robatoris d'aquest tipus. Alguna cosa, en fet, ja no roben pomes? Ha!
Segur que sí, però que no arriba el volum de fa un temps. Però és curiós. Suposo que deuen haver modificat els plans de seguretat i amb la instal·lació de càmera els accessos i coses d'aquestes. Sí, cada vegada hi ha més sistemes d'aquests. Hi ha vigilància en... Es nota. Hi ha vigilància en drons, fins i tot. És que s'han posat al dia. Sí, sí. Doncs abans de passar al segon bloc, escoltarem la Rosalia. Ahir va haver concert multitudinari per Palestina.
Sí. Al Palau Sant Jordi de Barcelona, 12.000 entrades venudes, retrasmès en directe per 3CAT, amb un munt d'artistes. I Telergia Espanyola. I Telergia Espanyola, el canal català, la 2. I va aparèixer Rosalia per sorpresa. Doncs escoltem-la. Això de sorpresa. És un honor usar aquest escenari.
Sí, sí, la gent que hi era no ho sabia. Periodista, sí. Permetre'ns estar aquí, per convidar-nos. I... Bueno, és que, claro, no referir-se a él como icono sería para él una narrativa... No referirse a él como icono sería para él una narrativa, lo que viene siendo...
No lo devolverà, servo a la perdida, su especialidad, la lealtad y la fidelidad. Es un idioma que nunca entenderá.
Nacional.
Tu la sabeu o no? Una miqueta. La conec, però saber-me-la... No, saber-me-la no. La conec. Jo ni la conec ni me la sé. Bueno, és que no la conec. Vau veure el concert? Vaig veure aquest instant.
Després vaig veure l'actuació del Fermín Mogorosa, que em va agradar moltíssim. I, a més, la Forada dels Baus... Va haver-hi altres... Estàvem amb Musca, Guillem Tisbert... Exacte. Musca, en cadira de rodes.
Batgia, el Morat, Clarapella... Moltíssima gent. El que fa molta il·lusió és pensar que la recaptació anava precisament a impulsar projectes culturals en associacions que treballen allà a Palestina, no? I que treballen o treballaven i ara necessiten recomposar-se i tal, no? I com deia el Rubén Bagensberg, que és un dels impulsors del concert,
deia una cultura, no?, necessita una gent, una nacionalitat, un país, necessita que la cultura sigui allà ferma per ajudar a reconstruir, etcètera, etcètera. I jo penso que certament és així. Tenen moltes necessitats, evidentment moltíssimes. Per reconstruir Palestina, si és que es pot reconstruir allò...
Si la reconstrucció és la que proposa el Trump... Sí, sí. El mar cada vegada està més a prop dels palestins, el mar, no? Sí, sí. Bé, al fons és on voldrien que anessin a parar tots. Per això, per això. No poden, però és el que... El mar o el desert. Exacte, el mar o el desert. Millor el mar que... Sí. Els paixets tenen... Però sí, sí, certament.
Doncs hi ha una altra notícia que a mi m'ha cridat l'atenció i que també es pateix a Rubí, és com ha canviat la població respecte als pobles que perden habitants, tot i el boom demogràfic, que molts d'aquests habitants no és perquè hi hagi més naixements, sinó perquè ha vingut més població estrangera, però sobretot pels problemes de certs pobles que també podem pensar en ciutats, com Rubí, per exemple.
Parla de Puig Verde a Gramunt, això està a l'Urgell, que té 239 habitants.
L'any passat no hi va haver cap naixement i hi ha joves que es voldrien instal·lar al poble, però és que no hi ha pisos disponibles. Això passa al Vallès, això passa on jo visc també a Valls Romanes, que els pisos que es construeixen, tu veus allà, perquè són terrenys també que venen... Les persones que fa molts anys que estan allà i per tant tenen totes aquelles terres, doncs que es fan cases de luxe i pisos de luxe i jo em pregunto què passarà...
Passa, Puigverd, amb tota aquella gent, joves, que han crescut al poble, que no es poden comprar un pis, o què passa amb les persones? El que no n'hi ha, no només que no hi hagi pis. Hi ha molts pobles, i millor que Puigverd podria ser un d'ells, no? En què no s'ha construït? O sigui, hi ha les cases que hi ha hagut de tota la vida, que la gent té, a més, els terrenys, però no s'ha construït. Aleshores, ni que volguessis,
No tens on anar, o sigui, no hi ha cap lloc, no hi ha cap... perquè tampoc no se n'han fet, o sigui, no s'ha pensat en que la població jove es pogués quedar clar, el que té casa en el poble, que és dels pares o dels avis o que no sé què, que en un moment determinat,
Però clar, la gent jove s'emancipa, vol el seu espai. Jo ho dic, per exemple, a Vallfosca passen coses com aquesta. No hi ha, encara que volguessis. Hi ha les cases que hi ha i no s'ha construït. El problema és que quan surten... La mateixa gent, el poble no ha interessat. Històricament han estat llocs on la gent marxava.
Sí, exacte. No venia, no. No hi havia aquesta pressió per tenir habitatge. En canvi, ara molta gent... I ara plorem. Ara plorem perquè envelleix la població. Ai, ai, ai, ai, que volem que s'instal·li gent jove. A on? Sí, a on? Sí, sí.
No pots voler que s'intel·ligin jove, però si no tens espais, no tens llocs. No cal que ens anem tan lluny. Aquí a Rubí també passa. A Rubí estan agafant als habitatges uns preus, com a l'època pitjor de la bombolla immobiliària, que d'un any o d'altre creixen un 15-20% els preus dels habitatges. La gran Barcelona ha anat venint.
ara mateix aquí a Rubí un pis de nova construcció, de nou, per menys de 300.000 euros no trobes res. La gent jove no pot. I com pots que la gent... I gent que no ha tingut aquesta opció. És impossible d'emancipar-te amb aquests preus. Quan a Rubí un lloguer ara està al voltant de 1.000 euros, s'estan pagant 500 euros, 600 euros per una habitació.
Vull dir, és... Però què explica molta de la gent que agafava rodalies i que no ha arribat a la feina? És que jo per pressió me'n vaig anar a viure a Vic, per posar un exemple, no? I resulta que vaig a treballar a Barcelona cada dia, però i té quins merders. Vull dir, però clar, jo me'n vaig anar de Barcelona perquè no podia adquirir una vivenda, i per tant vaig començar a mirar la primera corona, la segona corona, la tercera corona, i en funció d'això també miro a veure el transport públic, si funciona, si no. Per què es desenvolupa tot el Vallès?
Perquè el metro del Vallès funciona. I la gent se'n va a viure a Sabadell, i a Terrassa, i que s'han fet dues estacions més, i a Rubí, i a tot arreu on pugui trobar un habitatge. I què passa? Doncs que, clar, contra més tallunyes de la Gran Barcelona...
Més difícil és el transport després. I d'altra banda, més assequible, igual trobes la vivenda. En aquests moments està tot fatal. Està a tot arreu fatal. Allà abans, fa uns anys, que deien, oh, Rubí, està bé de preu. Ho sentia jo dir, eh? Quan jo vaig venir a viure aquí. Oh, és que està molt bé de preu. Està molt bé de preu, que ho pugui pagar, clar, evidentment.
És això, no? I jo continuo dient que la gent que té cases, els pobles aquests que dius tu, o a Rubí o a Sant Cugat, s'ho han quedat, ho tenen, perquè com que ja veuen què passarà, llavors s'ho venen i es fan aquests pisos tan xulos com està passant a Rubí. Ja no us parlo de Sant Cugat perquè de Sant Cugat ja ni el conec, m'enteneu? Però això jo ho he viscut...
No lluguem aquesta casa perquè és dels avis. I nassos són dels avis. Passarà per aquella casa, us puc dir, i veureu el blocatge que hi ha i el que cobren. I això fa 40 anys, fa 50 anys que va passar i està passant. Les renovacions dels centres de la ciutat...
Recordo la renovació, potser en aquella època anava més a Sabadell, no? Però bé, Sabadell i Terrassa, tant un lloc com l'altre. I el centre va anar caient. Quan dic caient, vol dir això. Vol dir que les cases antigues van anar desapareixent i es van fer, doncs els tres... Es van endavenent o es van endavenent les... A Terrassa, tots els vapors, totes les fàbriques tèctils que hi havia. Ah, i Sabadell, igual, eh?
O tots els camps de vinyes, tot això. Això és el Cugat. I Rubí també. I a Rubí també. És que el centre està passant, ja ho veus. Hi ha coses que van caient, com dic jo, i es va construint al centre, aneu-vos-ho mirant. I si no...
promotors immobiliaris que ja van comprar casetes del centre que diuen, vale, aquí amb dos, tres casetes faig un edifici en què hi haurà... Sí, sí, i això els urbanistes et diran, és la renovació del centre. Estan tancant botigues, fa tota castanya al centre. Però a quin preu? A quin preu, clar. Si per un habitatge de 60 metres quadrats has de pagar 350.000 euros, és una porrada. Qui pot accedir? Però passa amb...
amb el vostre entorn, els vostres fills i filles que intenten, que voldrien emancipar-se i no poden. Sí, sí, sí. I tant. No, aquí. I sols? I sols ja ni pensar-ho. I sols ja ni pensar-ho, eh?
Vull dir, ni pensar-ho. El meu fill fa 5 anys que es va independitzar i torna a casa. Clar, és que no, no es pot, eh? Els sous no donen. No li arriba. I estava en un pis compartint amb dos amics més. Però no li arriba. Els sous no donen. Els sous no donen i també hi ha llocs en què no hi ha les mateixes oportunitats laborals per poder estar, mudar i treballar que amb d'altres. Que això també passa...
Hi ha pobles de Catalunya que estava abans llegint això, per exemple, a les Garrigues, a Vinaixa, doncs no hi ha oportunitats laborals, pràcticament molt en aquella zona i tenen problemes. Clar, jo en aquest tema em sembla molt greu per la gent jove, perquè jo no sé vosaltres, però recordo que a la nostra edat
quan érem més joves, no érem joves, vaja, era fàcil poder llogar un pis, vull dir, una parelleta llogava un pis, estava un temps de lloguer i mentrestant podia estalviar. Estalviaven i tot. Estalviaven i tot. I això que no ens estàvem de res, per després comprar-se alguna cosa, però vull dir que hi havia una transició lògica d'allò de dir quan et planteges allò parella o no parella, igual o compartir pis, tenies la possibilitat de fer-ho. Ara?
Ara, i si comparteixen pis, just perquè les despeses, que no els arriba per res més. I en molts casos no poden, o sigui, directament. Sí, sí. En molts casos el que guanyo, i és veritat, amb els seus que guanyen i els preus que hi ha, si després han de pagar aigua, llum, han de menjar i han de viure mínimament, no... No arriba. Això em sap greu per ells, perquè ha fet que molta gent no pugui plantejar-se, independitzar-se quan toca.
Joa Manel, vols dir aquest cop? No, només dic que potser això és la gran majoria, però hi ha una part que no sé si és l'1% o el 60% que també prefereixen els viatges abans de... Clar! Claríssim!
Claríssim. Tenen una altra manera de viure. Li donen més importància a viatjar que a tenir una propietat. I això és lícit, com qualsevol altre, però assisteix. Tenen la seva casa, de lloguer. I en un lloguer amb papes. I en molts casos, viure de lloguer s'ha convertit també en un esport de risc.
Perquè, clar, d'aquí un temps el propietari et pot dir no. És que ara jo necessito el pis. O simplement perquè el vulgui pujar de preu. O que et plantegi una reloca a contracte amb un preu que no pots assumir. I això li està passant a molta gent. Que va llogar per 500 i ja està a 1.200. Aleshores, clar, és una ruleta, lloguer. I, en canvi, hauria de ser una cosa...
senzilla, en molts països d'Europa hi ha molt lloguer, la gent viu de lloguer tota la vida sense problemes... Això fa que hi hagi molts joves que prefereixin viatjar a tenir un lloc que ja el tenen, a casa dels pares. Deixeu-me que tenim una trucada, en Jaume Roure, que vol intervenir aquí, a la Tertúlia. Bon dia!
Hola, bon dia. Bon dia. El tema del que vols parlar és sobre aquest, que estem parlant de l'habitatge? Bueno, una mica en general, perquè també jo vaig estar implicat en això dels habitatges, perquè vaig ser comercial durant 20 anys aquí a Rubí. En primer de tot, solicitats pel programa. Gràcies. El segon, felicitar també a la Lídia Just, eh? Gràcies.
Felicitats a la Lídia. Gràcies, gràcies. Soc jo, sí, sí. Em coneixes. Probablement. Jaume el veuré. Molt bé, Jaume, sí, segurament. Digues, Jaume, dime. Et vaig portar una foto de Sant Galerí. Ah, molt bé. Doncs sí, sí, perfectament. Ara. Ara sí, eh? Ara sí, ara sí. El Jaume va ser entrenador meu.
Pare, pare, per dir-me, jo també. És que bé. Trucava més que res per consolar el Joan Manel. Jo soc jubilat, soc més gran que vosaltres, i no sé si...
Estar trist perquè s'ha de jubilar o trist perquè encara no està jubilat? No ens ha quedat clar, eh? Jo comparteixo això. No t'has explicat bé, noi. No m'he explicat bé. Bé, doncs no em toca un altre que esperar-me dos anys, de totes maneres, m'agradi o no. Llavors el que faig en el possible és passar aquest temps al millor. Portar-ho bé. Clar. Quin remei? A part d'això, hem parlat de jubilats i...
Jo vaig bastant pel Casal d'Avis i us asseguro que l'ambient que hi ha allà i de la gent gran és increïble, de totes les activitats que es fan. Sí, sí, moltes. Vull dir, és interessant, senzillament. Ho dic perquè els que esteu jubilats, o Joan Maneu, no facis com la meva mare, que tenia tant i un pico d'anys,
i deia que al casal d'Avis no hi anava perquè hi havia gent gran. Sí, la meva mare també ho va fer. Home, soc soci de l'aula d'extensió universitària i allà la mitja no és de 20 anys, eh? No, jo...
Jaume, nosaltres, bueno, quan estàvem fent el programa Rubia al Dia, ara fa uns anys, recordo que teníem cada 15 dies o cada mes el casal de la gent gran que presentava les seves activitats i era una meravella, perquè a més a més portaven la gent i feien activitats aquí com una representació del que feien. Sí, sí, sí. La veritat és interessant i està molt bé i per entreteniment de la gent de la nostra edat és molt bé.
També li volia dir al Joan Manel, ja que ha parlat de bàsquet, també li volia dir... Vinga, que queden dos minuts, Jaume. ...que miri alguna foto... Sí, ja te les miro totes, eh? Sí, doncs quan s'hi mires de la que surts, disfrutaràs perquè estàs molt jovenet.
Gràcies, Jaume. Jo també t'estimo, eh? Tots hem sigut joves alguna vegada. I això, Jaume, que no l'estàs veient per streaming en directe. No tenia que t'envia una foto. No cal, no cal. Moltes gràcies, Jaume. Gràcies, moltes gràcies per participar. T'esperem escoltar en un altre moment.
Molt bé. Adéu. Adéu. Quina il·lusió, no? Sempre fa il·lusió. Sempre penses que hi ha molta gent escoltant-te, però quan es materialitza, i amb això també animo a la resta de robinencs que ens escolten,
que truquin i que participin a la tertúlia i que interactuin amb nosaltres. Clar, que digui la seva, perquè a més ens fa il·lusió, no? M'ha fet il·lusió. I a més és una trucada propera. Clar, al final ens coneixem. És igual, si no ens coneixem és igual, compartim ciutats. El Joan Aragay i el Jaume Roure són dos entrenadors mítics dels anys 70 al CB Rubinense. Jo m'he quedat amb les ganes que Jaume...
que havia estat 20 anys lligat a l'habitatge de Rubí, torni a trucar un altre dia i parlem d'aquest habitatge de Rubí. O com a mínim com ho veu ell, que té l'experiència del dia a dia, com veu ara la situació, si és molt diferent, etcètera, que jo suposo que sí. Clar, això haurà de ser en una propera tertúlia. En aquesta no, però ja ens queden un minutet i mig i ja està. Però Jaume, que t'esperem perquè truquis una altra vegada i poder parlar.
de l'habitatge, de com tu que tens aquesta vista, aquesta mirada dels darrers 20 anys i sobretot del que estem parlant, de com afecta col·lectius, com és la gent jove o la gent que pot tenir 40-50 anys i encara no ha accedit al seu primer habitatge com a propietari.
Nosaltres, doncs, no res, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a la Carme Pobareda, a la Lídia Juste, al Francesc Nofosa, al Joan Manel Fernández. Un moment, anem al teatre, Carme? No, aquesta setmana no. Aquesta setmana no. Jo sempre pregunto, és la nostra sessona. Aquí Rubí. No, aquí Rubí no. I fora tampoc? A Barcelona moltes coses, però ara no ho facis dir perquè no ho tenia apuntat. Bueno, doncs, no res. Tampoc aquí a Rubí música, eh?
Tampoc música, tampoc. Ui, per favor. Ni música ni teatre. No anem bé. Gràcies. No anem bé. Això que tenim un casino fantàstic. I tant. Diu, aquest estat... Alguna cosa haurem de fer. Al minut. Al minut reivindicatiu. I també tenim una sala que, bueno... La ressa que poden fer. Si ens l'arreglen serà fantàstica, també. Bon cap de setmana. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Gràcies.