La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 10 i 3 minuts d'aquest divendres 24 d'octubre i fem tertúlia després de les notícies i les entrevistes, avui bàsicament, o molt polítiques. Avui fem tertúlia amb la Carme Pumareda. Molt bon dia. Molt bon dia.
amb la Lídia Juste, que com mitja Catalunya està refredada. Bon dia, bon dia, bon dia. I el Joan Manuel Fernández. Hola, bon dia. Amb ells parlarem d'oci i de propostes lúdiques, perquè ja sabeu que és divendres i a les ciutats sempre hi ha moltes activitats, aquesta vegada.
la tretzena edició de la Fira del Vi, però també parlarem d'una bona notícia a la ciutat relacionada amb abocadors i parlarem també de política general, de les relacions entre el govern central i els partits independentistes catalans, Esquerra Republicana i Junts, que cadascú es tira per la seva banda. Sobretot escoltarem les declaracions que feia ahir Pedro Sánchez a Europa, però...
Doncs una mica ja cansat que els periodistes li preguntin sempre al mateix si es trobarà o no en Puigdemont. De tot això parlarem fins les 11 del matí. Ja sabeu que vosaltres també podeu participar a la tertúlia trucant al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Amb permís de les ventades, la notícia del dia és que l'Ajuntament i Puigfel han arribat a un acord per tancar i restaurar l'abocador de Can Canyadell, aquest dipòsit de Runa, que està molt a prop de l'Institut J.B. Foix i que fa més de 20 anys que funciona. Dèiem, amb permís de les ventades, perquè ahir va ser la notícia de la jornada, aquestes ventades. De fet, fa un parell d'hores s'ha aixecat l'alerta del Pla Vencat,
molts avisos, fins a 25 van rebre ahir els bombers i els 112, sobretot el que va passar a la ciutat una vegada més són o van ser arbres caiguts i algunes incidències. Hi ha un tros de xapa que va volar del pavelló de la Llana, res a veure amb el que ha passat a d'altres zones del país, on ahir en alguna escola, em sembla, de Lleida van...
van tenir un ensor ben fort perquè es va aixecar tot el sostre d'un pavelló. Avui la situació sembla que torna a certa normalitat, per tant...
La ciutat es va recuperant, però com dèiem, la notícia d'aquesta setmana és aquest acord entre el consistori i l'empresa Puigfel. L'Ajuntament li havia otorgat una llicència ambiental el 2003, un document que s'havia de renovar al cap de vuit anys, i va ser just quan va canviar la normativa de residus.
i va quedant entredit si calia o no renovar aquella llicència. Paral·lelament, Puigfel, aduint un error de càlcul, havia demanat doblar la capacitat de residus de Can Canyadell el 2017. Es veu que no van calcular prou bé i no sabien quanta runa podien dipositar. La petició no es va resoldre, però els abocaments van continuar.
amb això sí, una legalitat sota qüestió. L'any passat l'empresa va obrir un contenciós contra l'Ajuntament, que s'està tramitant al jutjat número 14 de Barcelona, i el consistori explica que davant la complexitat i la incertesa d'aquest procediment judicial han arribat a un acord amb Puigfell, un acord que inclou el tancament d'aquest abocador.
Ara aquest acord es traslladarà al jutjat per valorar la seva aprovació. Si s'accepta, no es podrà abocar cap residu més i Puigfell haurà de presentar un projecte de clausura que permeti la restauració de l'espai. L'Ajuntament ha explicat aquest acord.
Aquest dijous, en una trobada de la mesa d'abocadors, que és l'òrgan que reuneix el govern, l'oposició, els tècnics municipals i també les entitats per compartir les novetats importants en aquesta matèria. Justament dos anys de l'inici del procés judicial entre l'Ajuntament i Puigbel...
Esquerra ja havia portat el tema a la justícia, presentant una denúncia contra el consistori i contra l'agència de residus per un presumpte tracte de favor a Puigfel. I fons del partit expliquen a Ràdio Rubí que el procediment s'ha tancat amb el reconeixement de les infraccions denunciades, però amb l'única conseqüència d'una sanció econòmica per a l'empresa. Diuen des d'Esquerra que és ridícula.
la quantitat que li han posat de molta. Però sembla, sembla que per primera vegada estem parlant, per primera vegada amb molt de temps, estem parlant del tancament d'un abocador, que és de runes i que no és el que més preocupa. Però és la primera vegada en dècades que parlem per fi que es tanca un abocador
i sobretot que l'empresa ha de restaurar la zona. I la contrapartida no és només que puguis rebre una sanció econòmica, tampoc, suposo, no molt important. No, són dues qüestions diferents. Esquerra havia denunciat, això s'ha resolt amb una multa, per tant...
Ja està. L'altre acord té a veure amb el contenciós que té Puigfel amb l'Ajuntament. Són dues coses diferents. No mateix, però diferent. Per tant, si s'arriba a aquest acord, el contenciós representa que s'acaba. S'hauria de saber la contrapartida per part de Puigfel. Perquè, clar, m'estranya que la contrapartida sigui zero i sigui tancar aquell espai
Home, Puigfell... Puigfell ha estat abocant runes en una situació de... Per això. I esperem que no n'evoqui... Legalitat dubdosa. Que no n'evoqui el lloc més. Tota aquella merda ara on anirà? A runes. Són runes. A un altre abocador. Clar.
D'abocador a abocador i tiro perquè me toca. D'oca a oca i tiro perquè me toca. Això té com una mecànica. Primer posen una... una empresa d'extracció de runes, o sigui, d'extracció d'àrids, que li diuen. Així, a priori, dius, és molt bé. Es fan materials per a la construcció. Fem un forat? Quan ja està el forat fet, l'empresa diu, ara què faig amb això?
i aboco runes que li sobren d'un altre lloc i les posa aquí fins que arriba la cota del que ha tret. Quan més ha tret, més pot posar. Malauradament Rubí tenia diverses espais d'aquests on s'havia extret
material per la construcció i tenia, com dic jo, diversos forats, no? I això ha comportat que això, el tema dels residus, doncs hagi trobat a robir un espai, un lloc, on precisament fer aquest abocament de...
de residus, i per això tenim diversos abocadors, i molts d'ells, evidentment, moltes vegades en qüestió, i fins i tot en qüestió al que s'hi aboca, perquè aquí també és un altre problema, el control del que s'hi aboca aquí, doncs exactament qui el fa, no?, i de qui és competència, resulta que al final...
No el fa ningú ni és competència de ningú, i això comporta problemes, i ho hem vist a diversos abocadors. Ara tenim el Contenciós entre cometes de Can Balàs, que és un altre abocador, que dius que potser ja no ens en calen més, segur que hi ha altres espais. Però és cert que l'ubicació de Rubí, malauradament, és molt adient per aquesta qüestió. Està molt a prop de l'àrea metropolitana, és un lloc que té aquests espais,
I tenim àrids, que és una cosa que està de moda. Els àrids no, però allò de les terres raras. I n'hem tingut molta explotació d'això i per tant tenim aquesta possibilitat.
El tema dels residus és un tema molt important, és un tema debatre, certament, què se'n fa, què no, on, de quina manera... Ahir, per exemple, i és un exemple que valgui la redundància, allà al centre, vaig veure com una furgoneta...
venia amb una bossa d'aquestes per tirar la merda que es demana permís a l'Ajuntament per si estàs fent algun tipus d'obra. Per tirar la runa. La runa, sí. La merda. Perquè és runa i el que es vulgui. I bé, i...
I van deixar la borsa al terra, aquestes grans, no? I van començar a treure bossetes de la mateixa furgoneta i van anar buidant la bosseta gran. Ah, clar, sí, sí, sí. Allà al centre, eh? I a les 12 del migdia.
No, no, els controls de totes aquestes coses, ja et dic, no funcionen gens bé. Hi ha abocadors en què a principi només hauria d'anar restes d'obres i tal, i s'han trobat residus hospitalaris, coses realment que no haurien de ser on són. Jo sempre he dit que hi ha molts negocis, però el de la... Que no vol tornar a dir la paraula. El de la merda.
Sí, exacte. De les runes, els abocadors i tal. És una mica com el negoci de la droga. És molt rodó, saps? És un negoci que dona molts diners. I llavors... La inversió bastant zero, perquè quina és la tria prima? Exacte. Llavors és una cosa que dona molts diners. Jo sempre he parlat de la màfia de la merda, i això és una terminologia que aquí em coneix...
Sap que la dic on precisament hi ha diversos robinents implicats, també s'ha de dir. Doncs sí, sí, les coses com són, són gent que treballen en aquest àmbit i que per tant saben perfectament què és el que s'ha de fer o no, on hi ha forats possibles o no i on es fa el negoci.
perquè, ja dic, és un negoci que mou molts diners i és un negoci importantíssim. Per tant, ara, que evidentment nosaltres anem generant cada dia aquest contingut i això també ens hauria de fer pensar si reciclem, si no reciclem bé, si no... Hi ha una excursió d'aquelles a un abocador, ni a un a prop del Terrassa, ara no...
Sí, la de Cavalls, no? Exacte, el de Vilà de Cavalls. El centre de tractament de residus. Exacte, una excursió al centre de tractament de residus i se't posen els pèls així, de punta, perquè quan tu veus aquelles muntanyes tan grans de residus que pràcticament hi passen amb el cotxe, vull dir, hi ha fins i tot camí impressionant.
Impressionant. Ens adonaríem que no som conscients de la quantitat de brossa que generem. Perdona, nosaltres i les grans empreses... No, no, les grans empreses, la llei d'envasos, et diré... Sí, perquè ja estem en el mateix, en el mateix que els impostos, no? Aquests anuncis tots són a l'Estat, hem de deixar els calés perquè després reverteix en educació, en no sé què...
Hòstia, sí, òbviament. Però, hòstia, on hi ha el gruix de la pasta, aquests passen de tot. Aquests fan enginyeria, com se li diu. De què serveix que nosaltres, que jo tinc una nòmina de 1.000 euros i has de deixar més a més 200 d'impostos? Molt bé, perquè em toca. Molt bé. Ho fas...
Però totes aquestes fortunes... Nosaltres no fem enginyeria d'aquesta. Ni ens la fan, perquè hi ha gent especialista en fer aquestes coses i, per tant, acaben pagant menys... Mira, no et dic jo que no els hi acabin tornant, saps? Perquè al final jo ja... Me sale a devolver, no? Me sale a devolver. L'altre dia em vaig recordar a tu, Joan Manel.
Perquè resulta que Joan Roig, el senyor de Mercadona, va dir que estava molt bé pagar impostos. Jo també ho dic. A mi m'encantaria pagar més impostos. Això voldria dir que cobraria molt més. I m'encantaria ser com els països nòrdics. Si tingués les contrapartides que tenen els països nòrdics en el tema dels impostos, el retorn aquest del que es parla. I que pagués tothom.
Quan aquí tens la percepció que hi ha molta gent que s'escapa, perquè té qui sigui de confiança que li fa els números, doncs tens una mica la percepció que estàs fent el passarell, que nosaltres que estem controladíssims amb una nòmina o amb una pensió o amb el que sigui, no se'ls escapa.
I un duro, com aquell que diu, no? Et reclamen. Escolti, que vostè... En canvi, hi ha gent que no sé com s'ho fa, però... No, sí que sé com s'ho fa, no hi hauria paradisos fiscals, sinó que hi hagués gent que els porta els calés, per tant...
S'incorpora a la taula el Francesc Hinojosa. Estem parlant... Hola, Francesc, bon dia. Bon dia. Estem parlant d'abocadors, concretament del de Can Canyadell, que l'Ajuntament i Puigfell han arribat a un acord per tancar-lo i restaurar l'abocador. Dèiem que fa molts anys que parlem d'abocadors...
i feia molt, que no parlàvem d'un tancament, i jo crec que el Francesc ho ha patit en sus carnes, sent regidor, això de reivindicar i demanar que es tanquessin, anava dir algun o tots els abocadors de la ciutat. Sí, la meva època pública, diguéssim,
Vam estar en aquell moment molt a sobre dels problemes que significaven els abocadors. En aquell moment el més conflictiu era el de Can Carreras, però al costat, just darrere, estava el de Can Canier d'ell, que no feia tan soroll, diguéssim, però que era igual o més conflictiu.
Jo recordo una visita que vam fer amb un diputat del Parlament de Catalunya perquè veiés in situ la situació, i és que era una cosa increïble, era una cosa increïble de descontrol per part de l'administració, ja no parlo de l'administració local, sinó de l'administració en general,
del que s'abocava realment. Era un abocador... Ara ja parlo en passat perquè sembla ser que es tanca. Era un abocador per terres inerts, és a dir, restes de... Runa, no? De runes i tal. I vam veure en primera persona que allà s'abocava absolutament de tot i sense cap tipus de control.
Abans ho deia la Lídia, deia, qui ho controla? Cap tipus de control. Vull dir, mentre vam estar nosaltres allà, van entrar dintre de l'abocador, van entrar uns 10 camions, potser...
van passar per la zona d'admissió, per la bàscula, bàsicament van passar dos. La resta, tal com enfilaven el camí, arribaven al lloc d'abocament, abocaven, i abans que sortís el camió ja hi havia una excavadora preparada en terra,
per tapar el que s'havia abocat en aquell moment. També deia la Lídia, quina és la contrapartida per Puigfel? Home, si llegim entre línies, en el comunicat de l'Ajuntament no ens han dit quina és la contrapartida, però si llegim entre línies Puigfel està sent a petició del propi executiu i dèiem que Esquerra també ho va denunciar. Estava sent investigada per veure si havia abocat més quantitat de residus de la que podia.
és a l'ho cobrar, però, bé, podria ser que Puigfell sàpiga que no ho ha fet del tot bé, i, per tant, digui virgencita, virgencita, que me quede como estoy, no? I que ja no mi cap res més de tanquem-ho bé, no? I amb pocs problemes, no?, per mi.
Aquesta també és una altra de les coses que t'enfaden, no? Vull dir, penses... No se'n pot anar la gent de Rossites d'aquesta manera després d'haver fet el que ha fet durant anys, no? Vull dir, aquest país nostre, eh? La legislació que tenim... Ja tinc un amic meu alemany que em deia... Lídia, és que vosaltres el tema dels delictes ecològics encara us queden molt grans. Vull dir, encara no... No, aquí no hi ha...
sentències d'aquelles que dius, eleccionadores en general per tothom, o coses molt concretes, no? Vull dir, aquest tema encara és difícil. I jo penso que és cert, no? Vull dir que encara, en molts casos, no hi ha la penalització que caldria perquè això no es torni a repetir, ni per part de potser ni per part de ningú, saps? Allò que fos...
realment que diguessis, si tu fas això, tindràs, doncs, allò, la justícia a sobre, perquè tu dius, durant molt de temps, ni l'administració local podia fer res, perquè encara que es queixés, encara que... Hi ha altres administracions superiors que miraven cap a un altre cantó, llavors al final dius, què és tot això?
el ciutadà normal no acaba d'entendre que no hi hagi conseqüències. Sí, sí, sí, jo crec que és el més greu d'això. La sensació que tenim tots els ciutadans és que n'hi ha una sèrie d'empreses i personatges
que poden fer el que, no el que vulguin, sinó el que l'administració li permet, sense que això tingui conseqüències ni econòmiques, ni penals, ni personals. Llavors, clar, la sensació que tenim és això ara.
en la notícia aquesta del tancament, bueno, quines contrapartides perquè davant de la petició que havia fet l'empresa d'augmentar... Per error. Però el 17, és a dir, que porta 8 anys abocant més del que toca. I que no van saber sumar bé, diu...
Sí, sí, sí, és que les matemàtiques... A vegades això passa. Jo soc de lletra, em passa molt. Sí, sí, a mi també. No, vas a comprar i dius, em gastaré 30 euros... Però sumar sí que en sé, ja més enllà tampoc gaire. I quan es veu, vaja, clarament, quan es veu clarament a ulls, no cal fer gaires medicions per veure com estava abans i com està ara mateix.
ja es veu que s'ha superat la capacitat de molt, de molt, perquè aquesta visita que abans comentava, això seria al voltant de l'any 2012. Ja veus. O 2011. I, bueno, sí, ja feien això sis anys després, quan van demanar l'augment de la capacitat, perquè s'havien equivocat al fer els càlculs. I han estat encara vuit anys més...
Això tot plegat fa una mica de pudor de... És que a més a més no hi ha retorn, no? La ciutat no tindrà cap retorn sobre això, pràcticament. La restauració de la zona. És que això només faltaria. Això només faltaria. Però ja no parlo només de la restauració de la zona, que això ja pertocaria i només faltaria, sinó... Si hi ha hagut un comportament que no era correcte, si s'ha abocat molt més del que... Doncs no ho sé. Per què? Sí, però jo...
Jo amb aquest tema sempre faig una reflexió al voltant d'això. Que és evident que els abocadors no s'han gestionat de la manera que s'havien de fer. Però anem a l'inici del tema. On fiquem... Generem, sí, sí, generem brossa. On fiquem el que generem. Evidentment que ens podem queixar de com es gestiona, però anem a l'inici de tot plegat.
Vull dir, què fem amb la brossa? Si no parem de generar residus i cada vegada més, doncs a algun lloc s'ha de fer. I evidentment els forats que en el seu moment van generant les extractives...
Són fantàstics. Seria el lloc idònic, però clar, això implica un bon control, una bona gestió de com es fan les coses, perquè si no després és quan surten realment els problemes, quan els superadors, per dir-ho tècnicament, els superadors intenten treure el màxim profit...
econòmic del tema i l'administració no té o no té o no vol, en segons quins casos, controlar bé el que es fa. I després, evidentment, surten problemes perquè no trien bé els llocs on s'ha d'abocar aquesta brossa.
o fan, tanquen els ulls davant de les pressions veïnals, de les molèsties que puguin ocasionar. S'ha avançat moltíssim, jo crec, amb el tema de la gestió precisament de les runes, de les runes, de les obres. Perquè tu, si ara no portes les teves runes de les obres a l'abocador, estàs supercontrolat, no et retorna en una fiança...
que has hagut de posar per el tema... El tema runes-runes, Déu-n'hi-do com s'ha anat... El problema és altre tipus d'abocaments incontrolats d'altres tipus de materials. Les runes que tu fas a casa teva i que vas a canviar l'acluïna, això sí que ho controla.
No, no, i qualsevol obra així gran que facis tot això, perquè has de posar una fiança per les runes, que te la tornen quan portes el certificat de l'abocador, que amb això està més controlat. El problema és les coses que s'hi aboquen, no? Que el dia en Francesc ho ha vist. Clar, i el que dèiem, hi ha tractament de residus de tota mena, hospitalaris, però també és això, no? El típic allò que trobàvem, que si matalassos, neveres, o sigui, tot en seguit de... Perquè enganyadell molta gent ha anat a portar coses, vull dir que aquí... Sí, pel seu compte. Clar,
Ara, vull dir que aquí qui estigui lliure de pecau que tira la primera pedra. Però en aquest cas era un lloc que se sabia que s'hi portaven coses. I el tema dels residus que tu deies, el Montjo Morel ho deia. Tenim una llei d'envasos en aquest país que no hi ha manera que ningú la toqui. Perquè també és un altre lobby d'aquells que dius, no me toquis. Ecoembes mana molt. Jo sempre poso el mateix exemple. Per què necessito una caixa de la pasta dentífrica quan la pasta dentífrica és un tub?
Vull dir que no em necessito cap caixa. I un plàstic a fora. No, vull dir, caixa i tub i tal. Vull dir que hi ha coses que porten, no un envàs, no, doble... O triple. O triple, al final dius. Però, clar, si toques el sector dels envasos, no ho sé, es veu que el país em va... Aquí és oudu. Un osdu. Quedant 3 minuts perquè siguin dos quarts d'11 del matí. Volem parlar també...
de temes generals, després de la publicació la setmana passada del llibre L'Esquerda Republicana.
i la constatació que el govern central o el govern de Sánchez havia negociat amb els partits independentistes i fins i tot havia parlat de referèndum, doncs avui parlem de les relacions del govern central amb els partits catalans. Llei d'amnistia, finançament singular, ahir Pedro Sánchez afirmava que respectava les decisions internes que pugui adoptar Junts, ja sabeu que dilluns Junts es troba a Perpinyà per veure si...
trenca relacions amb l'executiu, primer s'ho pensen des de l'executiva i després podrien obrir també una consulta a la militància, una cosa que està molt de moda a Junts, això de les consultes internes, doncs des de Brussel·les, en una roda de premsa Sánchez deia que respectava
les decisions internes del partit dels partits faltaria més que el seu govern estava complint amb els compromisos que havia assolit amb la formació de Carles Puigdemont i també que es trobaria amb Puigdemont que és una de les preguntes que li van fent va estar com a mínim graciosa i el president
Lo he dicho esta mañana. A ver, yo respeto, por supuesto, el funcionamiento interno de cualquier partido político. Faltaría más. Lo que está en manos del gobierno de España estamos cumpliendo. Lo que está en manos de otros estamos trabajando para que se cumpla. Si os he respondido no sé cuántas veces. Que os queréis llevar ese titular, que me queréis preguntar y que yo diga tal. Si lo he dicho mil veces.
¿Para qué hemos aprobado una ley de amnistía? Para normalizar la situación con los actores políticos. Por supuesto, pues esas reuniones se producirán. ¿Cuándo? Pues cuando toque. Ahora ya tenéis el corte.
Bueno, tenia cierta xispita. Sí, està content. I paral·lelament la ministra Dissenda també té previst convocar un Consell de Política Fiscal i Financera al mes de novembre per abordar els objectius d'estabilitat.
i es dona per fet que en aquesta cita es parlarà també del nou finançament i, per tant, del finançament singular. Avui, algun mitjà de comunicació general deia que potser podia haver-hi un conflicte d'interessos, perquè, no sé si sabeu, bueno, sí, sabeu que Montero es presentarà, es presenta a les eleccions per la Junta d'Andalusia i hi ha qui especula que no pot estar als dos llocs negociant el finançament de les comunitats a la vegada que...
Ara farem una conya. És una dona. Pot fer més d'una cosa. Sí, sí. I a la vegada. Però hi ha qui diu que s'ho podria fer bé per fer alguna cosa amb el finançament d'Andalusia. Clar, que això també és pressuposar que el Partit Socialista guanyarà les eleccions a Andalusia.
Clar, és que és pressuposar molt, però tal com estan les cosetes. Cuidao, cuidao, tal com estan les cosetes. Tal com està tot, és pressuposar molt, eh? Sí, sí. Però bé, estarí força esperança. Sí, sí, clar que sí. Tal com està la cosa, més encara. És l'única que no s'ha de perdre. Noi, i sobretot quan veus això, que hi ha cagades,
però així bastant monumentals, per les quals algú hauria de ser prou responsable com per dimitir, o fer dimitir, o no sé què, perquè el cas de sanitat andalusia...
amb el tema de les dones, doncs ha sigut espectacular. És un culebrot. Cada setmana hi ha una notícia nova, encara pitjor de l'anterior. I ho serà mentre ningú assumeixi responsabilitats. Bueno, ha cessat la consellera. Sí, claro. No tengo bastante. Que menos. No sé, és allò que ha de dir, que si hi ha responsabilitats, crec que quan un les assumeix, també les assumeix per tot. I per tant, també penso que potser sí que...
de la reunió aquesta del Consell, com es diu, el Consell Territorial, la reunió aquesta dels presidents... Interterritorial, sí. Interterritorial, sí. Despresidents de les comunitats, vull dir, no arribaran a cap acord. A cap. A cap.
perquè el PP està en el paper aquest de, vamos... De no a tot. De todo. De no a tot, sí. Todo o nada, i en aquest cas és nada a tot. Nada a tot. Sí, sí. Llavors és...
davant d'una posició priorística d'aquest tipus, no pots fer res. No sortirà res, per molt que surtin beneficiades, com diuen que serà així, que surtin beneficiades totes les autonomies, no només Catalunya, però clar.
quan públicament, mediàticament, tot ho aposten. Abans hi havia un enemic, que era l'ETA, i ara hi ha un altre enemic, que són els catalans. I, a més, ja no el govern de Catalunya, no, els catalans. Llavors, això és molt complicat. Es veu que entenen fer oposició a això, que jo els donaria un 0, 0 patatero, en política, perquè això no és política.
I això no és fer política, ni fer avançar un país, ni res de res. Si tu el fet d'estar a l'oposició vol dir que, perquè ho diguis tu, encara que sigui bo pel país, jo et diré zero patatero, que no, doncs així no anirem enlloc. I aquesta és la visió que també, que a vegades més tenim tots, no de dir governi un o no governi l'altre, et torpenaré qualsevol idea que sigui bona per mi, per mi... Això no és així, perquè jo, del que estic emprenyat del Partit Socialista, és que quan està a l'oposició, calladets.
I quan hi ha coses d'Estat que, bueno, és que es tindria que fer això, i diuen sí. Vull dir, l'oposició del PP no té res a veure... No, clar, però això és fer política. Per això dic, això és fer política. Els altres no fan política, eh? Els altres és, simplement, és contra tu. Contra tu qualsevol cosa que facis. Per tant, el PP, per mi, en aquests moments, és que no està fent cap tipus de política. Més que cada dia és contra, contra, contra... I tot és que la gent no es dona a compte d'això.
No, perquè després venen unes eleccions i hi ha els resultats que n'hi ha. És que no ho entenc. No hi ha perquè votin el Partit Socialista, sinó perquè no votin el PP. Vaja, que votin després a qui vulgui. Però al fons penses, no és el que al final potser volen? És que cada vegada tindrem un nivell de participació o la gent se sentirà menys implicada en l'àmbit de la política perquè el que veu...
És que, a veure, en principi, la política ho ha de ser per governar-nos, per millorar, fins i tot, que és en nom de tots nosaltres. Aleshores, quan tu veus això, al final, o tires la tovallola, o t'emprenyes molt, o et passes el dia mirant a veure quin una, a veure avui, i veus que no avancem, i que si avancem és molt poquet.
Ha sortit una enquesta a Andalusia que els ciutadans no castiguen de la manera que, entre cometes, hauria de ser el PP pel que ha passat a Andalusia. Les pronòstics de les enquestes...
El que diuen és que tornarà, sí, amb menys diputats, però amb més diputats de l'extrema dreta. Ja està. Vull dir que es repartirà... O sigui, pitjor. Es repartirà d'una manera diferent els escons, però continuarà guanyant la dreta.
Jo també em plantejo si ara mateix els moviments que està fent Junts no són també perquè té Aliança Catalana darrere, bufant-li el clatell. Sí, evidentment, evidentment. Tot té un perquè. Clar, però té un perquè polític, me cago en la, que no té a veure amb els nostres interessos. Però això, diguéssim, forma part del joc de la política. Intentar portar cap al teu terreny possibles vots.
que sigui més o menys ètic... O que doni més o menys resultat, de veritat, que haurien d'analitzar si això els dona resultats. Però aquesta posició del PP és que segueix fil per randa la línia que va marcar l'Aznar en el seu dia, quan va dir allò de quien pueda hacer que haga.
Vull dir, a partir d'aquí val absolutament tot. Absolutament tot. És un partit que té 50.000 casos de corrupció. És que jo a vegades a mi el fico i penso, però com tens el morro? No, vull dir, no se't remou res quan estàs dient segons què, em perdó, eh? Vull dir, segons què? Si tots teniu cosa. Clar, finançament irregular dels partits. Home, a veure, de veritat, parlem d'això, parlem de tots plegats. Ara han reprès el Gürtel.
El tema de la Gürtel, que estava aquí, molt oblidat. I encara queden uns quants que sortiran entre aquest any i el pròxim. Per això el PP té també tantes ganes que s'avancin. Que s'avancin les eleccions. Perquè durant el període, si el Pedro Sánchez és capaç d'acabar la legislatura, en el termini normal, diguéssim, dels quatre anys... Si li deixen, si pot...
El PP està molt interessat en que això no sigui així, que s'abatsin les eleccions, perquè en aquest període és quan sortiran molts dels morts que tenia dintre de l'armari judicial. Sí, sí.
L'altre dia parlaven del cas mal dit de la Gurkel, perquè es veu que hi ha hagut ja com 10 o 11 morts, mentre aquest, si sí, no, un que... Alguns sospitosos, no? Vull dir, parlaven de... O si més no, com a mínim, en fan una certa...
difusió del tema i, per tant, hi ha una certa curiositat per exactament saber què és el que passa. Però sí, cert, vull dir que tot això són estratègies polítiques i tempos polítics i tal. Jo, en tot cas, una cosa que va dir el Guayomi l'altre dia i que em va... Tot i que ho saps, doncs que ho digui algú...
obertament com ell, que a més és un home prou reconegut, de dir, ens pensem que tot allò que hem conquistat no se'ns treurà mai. Tots els drets que hem pogut assolir, etcètera, etcètera. I hem de ser conscients que això no és així. Que això pot canviar d'un dia a l'altre. Per tant, jo em pensava, estic trist perquè em pensava que allò que havíem assolit i que ens havia costat tant assolir, era una cosa ja inamovible. I això no serà així. No és així.
I hem de pensar molt, no? Quan arriba el moment d'introduir el vot a l'urna, doncs hem de pensar molt en totes aquestes qüestions. Què passa aquí? Ho diu el Joan Manuel. Moltes vegades et sorprèn que no hi hagi conseqüències de segons quines coses. 14 morts té la Gürtel. 14, eh? Alguns per suïcidis, un percentatge trobo que molt elevat de suïcidis, accidents i després també... Una mort natural. Bueno, Rita Barberà.
Un atac de cor, si mireu sèries... N'hi ha uns quarts. Sabeu que un atac de cor també... Era curiós, curiós. És una xifra. Curiosa. Però jo us plantejava...
ja hem fet una radiografia gairebé de tot l'Estat, però us plantejava el paper dels partits catalans. Apuntàvem Junts que dilluns decidirà la seva executiva quina posició adopta davant de les negociacions o no amb Sánchez, però Junqueras, que no es vol quedar enrere de...
diu que potser el finançament singular que diu Mària Jesús Montero que està negociant o que plantejarà no és ben bé el que havien pactat.
No sé si teniu la percepció que en els dos casos estem parlant d'això, de negociacions i d'assanificacions prèvies a la negociació, o realment trencaran les negociacions. Puigdemont, prèviament, s'ha reunit amb alcaldes, i s'ha reunit amb alcaldes de cara a les eleccions. I, per tant, suposo que han parlat de quina és la postura de Junts en temes en els que, dèiem, l'Aliança Catalana ve apretant fuerte.
Aleshores, no sé, suposo que han de valorar el que dèiem, quin rèdit els farà tenir una postura o tenir-ne una altra. Des del meu punt de vista, molt personal i particular, evidentment, jo crec que Junts s'està equivocant en l'estratègia.
perquè les conseqüències de fer caure el govern les han de tenir molt presents. Vull dir, si ara estem malament en les relacions entre Catalunya i el govern de Madrid... Però vols dir que els interessa que aquestes relacions siguin bones? Vols dir que a Junts li interessa?
No, no, no en refereixo a això. No en refereixo a això. L'interessa estratègicament tenir quan més tensada la corda, millor.
Però les conseqüències que es trenqui la corda... Contra qui viurà millor junts? Aquesta és la pregunta. Amb el PP viurà millor. No, contra el PP, evidentment, políticament, contra el PP es lluita millor, es viu millor. Les conseqüències pel Catalunya, pels catalans, del fet que pugui manar el PP junt amb Vox...
Fes-ho mirar. Sí, sí. La Carme va fent que sí amb el cap. Perquè pitjor, pitjor, estarem segur. Ja segur. Pitjor estarem segur. Segur. Però ja estàs d'acord, no? El que diu ell sí, sí. Però és que no en tinc. S'ha de mirar més enllà del resultat de les eleccions. S'ha de tenir una visió general. S'ha de tenir una visió més... Això és com ara estan zonets. Però és que ens fotrem tots. Sí.
Sí, sí, ens fotaran tots. Sí que pots dir la paraula. Ens ficaran a tots i ens fotran a tots. Com un merder increïble. Això és com als Estats Units. Ara hi ha gent que s'estira dels cabells de què està fent el Trump. Amigos, que no ho vèieu venir. No està enganyant. Clar, només que no el vèieu venir. Està complint el que deia. I està traient l'exèrcit a les ciutats. Està fent una sèrie de coses. Hi ha molts americans que està dient per això ens vam independitzar d'Anglaterra. Per dir-ho així, vull dir...
Home, però és que, claro, és que dóna-li ales. Jo comparo, per això demanava la independència a Catalunya, perquè hi hagi acció catalana. Bueno, si això no... Del sorgiment que cada vegada hi hagi a tota Europa i a tot arreu l'extrema dreta més extrema, hagi tret el cap ja fa molt de temps, que això hi ha molta gent ajudant a que sigui així.
Hi ha molta gent que van explicar que l'Steve Bannon, que era l'idiòleg del Trump, estava a Itàlia, estava aquí a Europa treballant.
perquè això perquè l'estrima dreta tregui allò pit, doncs dius que cosi tan mal estan passant. I això és el mateix. Aquí, què pensaven? Què passa? Catalunya no té estrima dreta? Això no me faltaria. Clar, no. I pensem que aquí no en tenim. Sí, home, i tant, en tenim de tot, com a tot arreu. Es pensaven que eren diferents fins i tot en això. L'oasi català, no? L'oasi català, sí. Doncs l'oasi, mira, toma.
queda un quartet d'hora i com sempre els divendres plantegem acabar de forma més relaxada i parlant de coses més agradables. De vinitus parlem, posem-li música per això.
Béjalo! Déjalo!
M'ha semblat això de... Deixa't de chuminar. M'ha semblat impagable. Són els pirates... Com destrossar una cançó. Tu creus? Una mica, sí. Que ha destrossat la cançó. És actualitzar-la, eh? Ara tothom... Ja està el forista. Modernitzar-lo, actualitzar-lo... Bueno, va. Que hem d'acabar amb alegria, perquè si no, què? Són els pirates... Roomversions.
que són un dels grups que actuarà a la Fira del Vi. De fet, és l'actuació de dissabte a les 10 de la nit. Han estat finalistes a la millor gira de versions. Són versions, Joan Manuel Fernández. Home, ja ho enteníem. Ja m'he adonat.
que no siguin temporistes es poden fer versions i jo trobo que fan versions força bones cada cosa en el seu lloc jo recordo que els de version impossible són
la traca més gran i més d'allò cada festa major. La gent s'espera 4 al matí per escoltar-los, perquè són brutals. El Joan Manel, amb la llibreta, dient aquí se ha carregat o la de Queen. No, no, no. Que hi hagi inversions ens sembla molt bé, i n'hi ha que estan molt bé, però la gran majoria... Tela.
Mira, serveix, si més no, en sèrio, perquè les noves generacions, escoltin, segons quines músiques, no? Fa molta gràcia, perquè et diuen, mira, quinta masso i tal, i tu dius, però això és una versió. Fa 50 anys. Espera, que et poso l'original, saps, i els hi poses l'original. Ah, xiquet.
També ja ho serveix per això. Doncs, com dèiem, els Pirates Rundversion, que són els que actuen dissabte, però aquesta nit també hi ha la Rosantí, aquesta DJ Rubinenca. La Fira del Vis s'inaugura avui a les 7 de la tarda, s'obrirà a les 6, hi haurà tot tipus de tastos, el tast de Vince Cegas, el Made in Black, el tast dels binaris...
una copa 3 euros, una copa amb 3 tokens, que ja sabeu són aquells 3 tastos, 5 euros, i una copa i 8 tokens, 10 euros. És a dir, si vas en parella o acompanyat, per 10 euros us podeu prendre 4 copes de vi i acompanyar-los de les...
Pràcticament. I les tapes del mercat municipal. Més val que sopis, perquè quatre copes de vi... Bueno, però està la gent del mercat que et prepara tapes... Bé, és una d'aquelles activitats ja... Per saber que deies que la gent del mercat veia molt vi.
També. Segur que també. Una activitat molt dura. Mentre s'estan treballant no penso que tinguin ni temps. No, no. Bé, són aquelles coses que ens agraden, no?, els rubiners. Tretzena edició de la Fira del Vi. Jo recordo la primera vegada que ho vam fer, he de confessar que no les tenia totes amb mi de... Vols dir que això funcionarà?
I déu-n'hi-do. Jo cada cop estic més convençuda que som molt buaiers, els robinencs. Ens agrada molt mirar i participar en coses que ja et venen servides. Com que organitzar pròpiament, això costa una miqueta més. Però ser partícips en festes que t'organitzin... I tant, som els primers. És que organitzar costa molt, Lídia. Molt esforç, molt temps, molts mal de cap. Si t'ho donen fet,
Clar. Està bé. Està bé. Ara entrem en una època d'això. Farà fresqueta aquesta nit, llavors el vi... El Benito entrarà bé. Entrarà bé. Sou habituals de la Fira del Vi o no? No.
Jo habitual no, però sí que hi ha anat, allò, un parell de vegades, i reconec, tot i que jo no soc de beure vi, no? Reconec que m'agrada, a vegades, descobrir allò, algun altre vi d'aquells que diu, mira, es queda més finet i tal, i bé, i és maco veure el celler, i veure la rama de ferrocarril, vull dir, veure l'ambient. Tot i que ja et dic, no soc...
usuària de disfrutar-ho, de dir, doncs vaig a prendre les quatre copes de vi... No, no cal que et prenguis les quatre, et pots prendre una. O cap! No, no soc gaire... Jo encara tinc tokens de l'any passat. Tu encara tens tokens? Sí.
Em sembla que vaig comprar 5 i em van quedar dos. Però no, és una fira que m'agrada, a mi m'agrada el vi, cada vegada emprenc menys, perquè l'edat és un hàndicap, intimida una mica, però sí que m'agrada molt el vi.
i és una festa en què participa molta gent. I pots descobrir, ja et dic, molt mi, no? I si vas amb ànim d'això, si t'agrada el vi, de descobrir varietats noves, cellers nous, doncs està molt bé. És una oportunitat.
Es fan moltes fires, perquè estava pensant, també es fa la fira de la cervesa, la setmana passada va ser Sant Calderic, les distàncies de tot, però en aquest cas, en la fira del vi, jo trobo que reconectar el passat, haver trobat el fet de reconectar el passat vitivinícola de la ciutat, em sembla molt interessant, perquè es poden treballar coses més enllà del gaudi, del vi, o del sopar, o de...
L'activitat dona peu a, per exemple, explicar a les generacions més joves que Rubí era una zona vitivinícolà. Una mica en la línia del que deies de les versions, que ara el jovent diu, quina cançó més maca, i dius, no, això ja està inventat. Doncs ara que està tan de moda la cultura del vi, oh, el vi de... oh, les zones importants de Catalunya amb vi, i dius, doncs Rubí ho era, està bé.
I s'ha fet alguna cosa. Però no n'hi ha cap vida, Rubí. No, ja no queda. Home, ja no queda. Queda alguna vinya. És parlar de la prehistòria. Queda alguna vinya. Queda tan lluny. Però mira, si parlem del castell, també ve que podem parlar que Rubí tenia una quantitat de vinyes impressionant i té un celler preciós precisament per això. Crec que encara s'ha fet poca difusió del passat vitícola de Rubí, que encara es podria fer més.
s'ha fet algun vídeo, s'ha fet alguna exposició, però jo crec que encara se n'hauria de fer més per posar en valor això, vull dir que no tenim un celler perquè sí, teníem un celler perquè hi havia una producció importantíssima. Dels que participem de la fira del vi, estaria bé fer una enquesta
amb tothom que estigui per allà, que... Què saps, no? Què saps del CEIER. Sí. Perquè ara... Vull dir, ens sorprendia el grau de desconeixement. Sí, sí. Vull dir, perquè... Aquestes vinyes... Cap a l'increu.
Aquestes vinyes, ara que hi ha pisos a sobre, no? Pregunto. Sí, la immensa majoria ha sigut terreny que s'ha requalificat com a... Que s'ha venut, no? Que la gent que s'estimava les vinyes se les ha venut. Crec que queda la vinya del costat, no?
Com el poble del costat, igual. Com quin? El poble del costat. Pots dir-ho, pots dir-ho. Els massos de Rubí. Fantàstiques vinyes, meravelloses vinyes, i ara hi ha uns blocatjos. Però tampoc fa tant, no? Jo recordo, jo encara. Jo faré 68 anys al desembre.
I tu ho expliques, que recordes l'època de Viña a Rubín. Ah, recordo que davant de casa passaven els carros, amb la rem que ens en donaven, a més a més a la canalla, que es cagaven els cavalls allà davant, perquè feia una mica de pujada. I, per tant, que no ens deixaven acostar al celler, que al celler hi va morir gent, treballant amb les tines, i, per tant, no deixaven que la canalla s'acostés, pogués entrar...
evidentment al celler, però que tu veies... I d'això no fa tant, fa 50 anys. Ah, d'això farà, exactament, sí. 50 anys. Jo recordo, de petit, tota la zona d'ara, on està ara el polígon de Can Rosers, allò eren vinyecs, préssecs... Anant cap a Can Oriol, vinyes, anant cap a Can Oriol. Era tot vinyes, tot vinyes. Jo, com que de petit vivia allà a Can Rosers, al costat de la Masia,
I era on anàvem a jugar i a fer de canalla. A fer trasadetes. A fer de canalla. I estava tot ple de vinyes des de Can Rossers. Hi havia un caminet que arribava fins a la part més, la part nord del carrer Madrid, que estava, bueno, era el carrer Madrid, era un barranc. Era un barranc, sí, sí.
I era tot, passaves, el caminet passava entremig de les vinyes. Una vegada deixaves el... Ja t'ho diré, on estaven les terrisses, el... Les ceràmiques. Les ceràmiques, i això una vegada passava... La bòbila. La bòbila, això era on sortia la paraula. De la bòbila me'n recordo jo. Sí, és que n'hi havia dues que estaven molt a prop, a més, no? I allà era on jugàvem, a més, perquè hi havia...
Abaix del forat hi havia sempre un estany allà fantàstic. Fantàstic, clar. Fantàstic per jugar. I jo recordo, no sé, poder fins a l'època de preadolescència, fins als 12, 13 anys, que encara hi havia vinyes. Sí, sí. I encara es portava el raïm. Jo encara al setembre, mireu-vos com, encara busco el raïm.
aquell que ens deixàvem provar, que és molt difícil, cada vegada més, no?, trobar bon raïm, fer que tingui gust de raïm, i tal, aquella olor del raïm. Doncs jo encara cada setembre sóc molt nostàlgica amb això, i encara cerco, allò, vaig provant raïm, per trobar... No el trobaràs. No el trobaré, jo el sé, que no el trobaré. No el trobes, eh? És que ni les vinyes fan olor de vinya. No, no. Et passeges pel Penedès... Aquella olor que feia... Passeges pel Penedès, pels camps...
I ho veus perquè estàs envoltat de vinyes, però no fan olor de vinya. No, no, tot ha canviat moltíssim. Les noves varietats, els nous tractaments fitosanitaris... Com es recull? Com es recull jo? Vaig estar... Jo ric perquè em fa molta gràcia tot això. Vaig estar a la manxa... Per què? Perquè em fa gràcia, allò de les vinyes. I ara ja les vinyes... No, jo no jugava a les vinyes, jo jugava al golf.
Ens colàvem. Estava totalment prohibit. El golf de Sant Cugat. L'antic? El primer? El de Sant Cugat. El que hi havia. Nosaltres anàvem a jugar allà. Teníem, no prohibit, prohibidíssim. Però i què? Trobaves unes pilotes. Intentar agafar les pilotes que quedaven per allà. Les vinyes, a Sant Cugat sí que n'hi havíem, però quedaven lluny.
Almenys on vivia jo. Quedaven a Rubí. Però sí que recordo... Però jo recordo alguna zona de Sant Cugat on encara quedaven algunes vinyes, oi? No crec. Jo sí que recordo la tartana del senyor català. I a mi m'encantava pujar amb aquella tartana i anar a missa de 12. Pujar de la tartana, perquè ells tenien tartana...
Això sí que ho recordo. Cosa que ma germana de 6 anys més jove ja no va viure. Però això ha de pujar a la tartana i anar... Perquè m'ho deien, com que era l'amiga, vine. Però també se'n va dir tot, eh? Cap problema. Som una generació que haurem viscut un canvi tecnològic important. I no només, no? Que som aquesta generació. No tant la dels nostres pares, que també va viure canvis importantíssims, però que nosaltres hem fet un salt, hem passat per...
determinades innovacions tecnològiques que és realment... Hem passat de la llum de les espelmes a la llum del mòbil. I hem passat dels heavy brothers als pirates aquests. Això no ho perdones, eh? Ella lo sou jo. Ara, hem tornat a... Hi ha un bàsic que sempre es manté, eh? Allò, totes les societats... Parlàvem de la Fira del Vi. Pan i Firco.
En aquests moments, pan i circo. Clar, i si no és allò, és el futbol, i si no... Pan i circo, hem d'estar entretinguts amb 50.000 coses, no fos cas que pensessin massa. Va, fem propostes de cap de setmana, que ens queden 3 minutets. La Fira del Vi és una, no? Sí. Què més hi ha? Jo aquest cap de setmana... Jo et demano a tu, com a apurista, llocs on no hi hagi gent que destrossi cançons.
Què és conya, Joan Manel? Hi ha 50.000 concerts, no? Escolteu l'actualitat aquesta tarda i escolteu de manera especial l'agenda de concerts pel cap de setmana, que n'hi ha uns quants, 20 i escaig, com a mínim, recomanats. No només podeu escoltar l'actualitat el cap de setmana, sinó que si el voleu recuperar...
I al web, que aquesta setmana, entre altres coses, hem estrenat una nova imatge del web, doncs trobeu també l'actualitat i la resta de programes musicals a la portada. I al maig del 2026, Eric Clapton a Barcelona. I aquells que vulgueu anar a veure el biopic del Bruce Springsteen, ja està al cinema.
Ja podeu anar-lo a veure. Pel que han dit, jo no l'he vist encara, però pel que han dit val moltíssim la pena. Pel que he llegit es veu que està força bé. No és un biòpic d'aquells que es fan, sinó que té molt a veure amb ell. Un singolacra de la seva vida. És el bo que encara sigui viu l'artista. A més es veu que ha participat moltíssim, però molt. Des de dir-li a l'actor...
mira't aquesta persona així, així sentia jo, vull dir, ha participat moltíssim. Per tant, al final, la pel·lícula es veu que està supersatisfet, diu que l'ha vist més 11 vegades ja. Carme, alguna proposta en 30 segons? No, d'aquí de Rubí no sé res més. I de fora? Tampoc? De fora es poden a Lliure, es poden a Cerdanyola, que fan avui una bona obra de teatre, però ja està.
Ja està. Ara no... Francesc, alguna proposta, alguna idea? Anar a la Fira del Vi a gastar els tokens de l'any passat? Sí, a veure si serveixen. Serveixen? Perquè potser li han canviat el color i... I a la grampa. Lo que no te bebas este año lo beberás el próximo. El perdràs. Compra responsablement, Francesc. Es perd. Compra responsablement els tokens. Moltíssimes gràcies als quatre. Que passeu un bon cap de setmana. Adéu.
Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Bon dia. L'Ajuntament i Puigfel han arribat a un acord per tancar i restaurar l'abocador de Can Canyadell. Segons el consistori, el pacte busca posar fi a l'abocador.