Passen dos minuts de les 10 del matí, després de les notícies i després de l'actualitat. Fem tard, Túlia, fins les 11. Avui, amb el Víctor Ramos... Bon dia. Víctor Ramos, un moment. Dóna temps que s'obri el micro... Ara sí, bon dia. Bon dia.
Molt bé. És que és molt ràpid, el Víctor, per tot. La Conxita Gimeno també ens acompanya. Bon dia. Benvinguda. I el Pep adelantado. Bon dia. Excusem la Mariansa el Ruiz, que estava convidada a la tertúlia, però que diu literalment que ha passat...
La nit del lloro. Ja sabeu, aquests canvis de temps que no ajuden gaire a mantenir una salut estable. Des d'aquí, un petó que segur que ens està escoltant... I que es posi bé de seguida, és ràpid.
Aviam, segur que sí. Segur que sí, és un refredat. Avui parlarem del Parlament, del ple del Parlament, que vota les propostes que van fer ahir els grups al debat de política general. També del pla de Trump per Gaza. Diuen, a més a més, que ha volgut anar molt ràpid perquè divendres s'anuncien els Nobel i es veu que pretén que...
li donin el Nobel de la pau. No dic més. I també parlarem de la qualitat de l'aigua de la Riera. Ja sabeu, els que esteu a casa, que també podeu participar a la tertúlia, ho podeu fer a través d'un telèfon, és el 93-588-5960. Esperem les vostres trucades, per dir la vostra, per fer comentaris, crítiques, suggeriments, o explicar-nos com us va aquest dimecres, aquest dijous ja, 9 d'octubre.
La tartúlia de rubí al dia.
Parlem, com dèiem, de la Riera. La Riera de Rubí presenta una qualitat d'aigua mitjana baixa dins el que és esperable en un entorn urbanitzat. Em fa gràcia perquè és, dentro de lo malo, no està tan mal. Segons els resultats de la darrera edició del projecte de Ciència Ciutadana, llegim el Reu. Aquest és l'estat de l'aigua de la nostra Riera mitjana baixa. El pròxim dissabte, 18 d'octubre, fan una sortida per recollir mostres i continuar monitoritzant l'estat
de la Riera amb participació de voluntaris. És un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que combina la ciència ciutadana amb la recerca ecològica permetent que qualsevol persona pugui contribuir a la protecció dels ecosistemes fluvials. Els voluntaris recollen mostres que serveixen com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
Les dades són posteriorment validades per un equip de científics de la Universitat de Barcelona per garantir la seva fiabilitat. Laura Requesens és investigadora dels TSIQ i explicava que la qualitat de l'aigua de l'oví de tot arreu és variable segons les pluixes i la càrrega de matèria orgànica, tot i que, diuen els darrers anys, s'ha mantingut estable. La qualitat, repetim,
Mitjana baixa. Però diuen els experts que continua clara i permet la vida aquàtica d'insectes i altres petits organismes. Escoltem requeriments. Podria estar millor si us hi fixeu.
L'aigua que baixa pel rire és una aigua clara, ara, aquests últims anys. No baixa una aigua tèrbica, ni baixa una aigua de color blau, de color vermell, com havia passat fa molts anys. És una aigua clara, transparent, i per tant que permet la lluita dels organismes. El que passa és que baixa carregada de la matèria orgànica, baixa carregada d'altres coses que fan baixar una miqueta.
El projecte està obert a joves, a adults i a famílies amb infants a partir de 9 anys i els participants poden aprendre sobre el medi natural per contribuir a més a més a la conservació de la riera. Dèiem que la pròxima sortida és el 18 d'octubre, us podeu apuntar posant-vos en contacte amb la biblioteca. Diuen els responsables d'aquest projecte que participar-hi és una oportunitat única de conèixer millor el nostre entorn natural i aportar o participar del seu manteniment.
A banda de, segurament si te l'estimes una mica més, potser ets una mica curós o més curós més endavant. Jo no recordo l'aigua de la Riera Blava que em sembla que ha dit aquesta noia, vermella.
Bueno, doncs deduïm que sí, per això li deien... Alguna vegada sí que no l'he vist. Una vegada l'has vista? Alguna vegada, sí, sí, sí. Bueno, va en plou i avui s'espera que plogui baixar a color marró. Aquesta ja no la conto. Aquesta, l'esplouja, ja no la conto. I d'espuma, sí, d'espuma detergent, vamos, una cosa, el pont d'aquí, de Cova Solera,
Jo recordo que anava els diumenges, anava allà al camí vell de l'Estrell, cada diumenge tenim un amic que té allà un terreny i tal, i anàvem a ajudar a fer una miqueta de d'hort i tot això, i quan baixava,
Més d'una vegada em parava abans d'entrar al pont per veure i inclús havia fet alguna foto i l'havia enviat al diari de Rubí perquè deia que no és possible. Llavors els dies de setmana no es veia. Hi havia una miqueta d'esfuma i es veia que venia d'un punt com si vingués dels abets.
que vol dir que potser de la part alta del polígon, la canalització la fotien a la xarxa, i baixava l'espuma aquella que durant la setmana no es veia tant, o penes es veia, i els diumenges era una capa de bromera, cosa espantosa. És a dir que tu també feies d'observador ciutadà de l'Arriera. Sí, sí, perquè collons que cridava molt l'atenció.
Deies aviam, teòricament aquí això no hi hauria de ser. Tanta Bromera, una mica de Bromera, i la pròpia Aigua amb el seu moviment ja fa Bromera, però hòstia, és que era tota una capa, tota una capa de Bromera que passava quasi, quasi, quasi, potser arribaria a mig camí del pont de Canjardí.
És cert que en els darrers anys s'ha millorat la normativa pel que fa als vessaments tòxics. Això està força regulat, això no vol dir que no puguin haver empreses que facin vessaments. Però segurament els que tenim més edat recordem no aquesta riera.
Qualsevol flux fluvial als 80 i als 90 era una mica campi qui pugui, no? Era la sensació de dir, ves a saber què porta això, i els que són per exemple de la zona de Llobregat pràcticament no bevien aigua de l'aixeta ni per...
equivocació perquè deies que aquesta aigua no pot ser bona. El que estàs dient és el que estava pensant, que el tema de vessaments estava descontrolat. Tot valia, tu et podies llançar al riu qualsevol cosa, ja no només vessaments tòxics. Perdona, acaba. Només una coseta sobre això. Tinc el record de quan estàvem confinats que no hi havia tanta activitat industrial i que un dia passant per la Riera vaig veure un cavirol
No sé si és habitual o no habitual veure'ls, eh? Sí, sí, amb aquesta riera. Sí, durant el Covid, jo també el vaig veure. I ànecs, famílies senceres d'ànecs, que de tant en tant en veus algun, però en aquella època, clar, estava preciosa, no hi havia ni l'aigua bruta, bueno, quan baixava, eh?, però la fauna...
Com devia ser això? Quan no feien malbé la natura devia ser un paradigma. Però sembla que hi ha una mica més de normativa sobre aquest tema. Sí, afortunadament sí. Mira, jo el que volia dir és una anècdota. Jo treballava en una empresa
que es suminista de material elèctric per manteniment d'empreses, i tots aquests polígons del Llobregat visitava tot. I el consorci d'aigua del Llobregat de Brera, la planta de Brera, era client meu.
i allà com que anava cada setmana, doncs hi tenia una certa confiança amb el cap de manteniment i tal i qual, i jo vaig recórrer totes les instal·lacions i m'anava explicant això és així, això és per això, i aquí es decanta l'aigua, aquí se li fot el sofà d'alumina, i bueno, i així. I recordo que em va explicar un dia, em explica una història, que tal que si qual la contamina, que tenen unes bombes que treuen aigua del llobregat,
i tenen una alerta de quan portes mercúria o crom. Llavors, quan sobrepassa la dosi de mercúria o crom, que és reglamentària, l'última tolva que no plerta dalt la tornen a bucar al riu i paren les màquines i no bombegen aigua. I jo li dic... Escolta'm, i com és que això passa? Dic... Fins que faig una multa...
Diu, no mira, ja està tot controlat, ho tenen tot controlat. Diu, aquestes empreses, posar una depuradora per això, que n'hi havia una empresa holandesa en Arden que feia essències, que aquest sí que la tenia. Diu, però totes aquestes empreses, això els costava 20 milions de pessetes llavors.
Diu, i quan ve una inspecció i troben que l'aigua que estan abocant el riu no és adequada, li fot una multa de 50.000 pessetes. Diu, què vol dir això?
i que el mes que ve s'hi tornen a passar i fan un altre. Doncs hi ha empreses que 50.000 per 12 són 600.000, sí? Doncs a primers d'any van pagant 600.000 i foten el caos fins l'any que ve, i ja no van a la inspecció. Però és clar, continuen sent aquelles 600.000 pessetes
Si se'ls gasten amb la depuradora, tenen aquelles 600.000 petades per 31 anys o 31 anys i escaig.
perquè està abans de pagar la depuradora. I això cada any fan el mateix i ningú diu res. Aquesta normativa ha canviat precisament per això. Sortia molt a compte. Una merienda de negros. Sortia molt a compte a contaminar. Però això davant principi, el que estigués recepcionant aquests temes a l'administració,
Aquest ja va venir de l'any passat i va pagar. Aquest ja porta 4 anys o 5 anys o 10 anys, és igual pagant. Potser que li diguem alguna cosa. Aquesta és una de les queixes que moltes vegades es fan sobre l'administració.
del debat del Parlament i d'aquestes propostes que es votaran. Estriga tant en prendre decisions que passen coses com aquestes. És a dir, això a casa nostra o en una petita empresa, en un petit nucli, no passaria? Un cop una persona experta detecta dues vegades que això ha passat, es canvia el criteri o s'endurís la normativa? Clar, segurament aquests tècnics ho haurien dit milers de vegades, però fins a canviar la normativa,
s'han de fer tantes coses, s'ha de convèncer tanta gent, s'ha de fer un procés burocràtic tan lent i després s'ha de provar en un ple o s'ha de provar per majoria. Al final compliquem la vida i entenc que són...
Formes de tenir garanties. Aquí no estaria d'acord que al final es posessin multes més altes per evitar que es contaminés. També és cert que la percepció que tenim ara de contaminació no és la que teníem als anys 80 o 90. De fet no en teníem. No n'hi havia, la prova és aquesta.
M'agradaria escoltar el Víctor perquè ens escolta així com ell que és més jove i ha nascut en una època. Però bueno, segur que has vist la Riera i altres Rieres no gaire netes. A veure, a la Rubí jo colors no l'he vist, però sí que hi havia una frase d'un grup que m'agradava molt aquí de rap de la casa, que es deia solo lo solo, que eren de Rubí, deien eh... políticos cambian de color como el agua de la Riera, pero nada más. Era una mica, una cançó que parlava del Rubí de fines dels 90.
A aquesta època hi havia basaments. Home, sí. I a l'època, bueno, en fi, mil històries. A l'època la droga i tal, que a La Riera se'n va la gent allà a tombar. En fi, a mi el que passa a La Riera és que és una zona molt gran de ruïll, que podem dir cicatribul i podem dir el nostre patirriu i tal i qual,
Però, clar, una vegada s'ha parlat de fer allà un petit bai paradís o un petit turia, com a València, i dius, home, la idea se't treu quan plou molt, i veient les imatges que veiem, que va quedant dos metres de diferència, i arriba l'aigua a la carretera. En aquest aspecte és una llàstima, perquè aquest aigua, o sigui, aquesta riera és necessària per quan passi això, que se'n vagi l'aigua.
Clar, hem de posar ponts, estan posats... És una cosa que jo crec que no la podrem aprofitar. No sóc un expert, però jo crec que jo baixar podria posar algunes cales, ha parlat algun cop, gent que passa al circós, donar un passeig pel diumenge si fa bon temps i no hi ha molta aigua, a Terrassa passa... No tota la riera de Rubi és practicable. No, no, no. Estic pensant que, per exemple, al final del Vassó, si ho és,
De València no parlem perquè... Aquesta iniciativa que has explicat jo la desconeixia, però escombro cap a casa. Jo sempre com a docent he estat molt partidària de sortir de l'aula i anar a territori. Poguer portar la canalla a l'institut a cinc minuts de les escoles... És veritat que també hi ha rates.
I són com els conills. Però en una zona que diguessis, la nabilitat per poder-hi treballar, jo ho trobo fantàstic, perquè a més a més a les multes, crec molt en la pedagogia. No d'una classe, no. Constantment mentalitzar i inculcar aquest amor per la natura i pel que ens envolta. Desconèixia la iniciativa, no sé si se n'ha fet publicitat o no, però crec que se n'hauria de fer perquè ho trobo interessant.
Aviam... Jo conec diversos llocs. La ribera del Duero a Burgos, per exemple, és una passada. A Saragossa, tota la marge de l'Ebre, hi ha el club de natació a l'Helios... Clar, jo he vist a Saragossa l'aigua arribant fins a l'estació de l'AVE.
Vull dir que en aquell any allà no va quedar res. I ho han tornat a fer. Si és una circumstància que dius... Per si passa alguna cosa, no cal que fem res. Jo no vaig fins. Fem el que creiem que s'ha de fer amb cervell. No fotre gran despesa, no fotre això, però fotre unes taules i uns bancs i tindre un net i podar el verd excessiu i tot això, no és un cos tan alarmant.
i que un dia ve una riada i se'n porta les taules i els banyes, doncs en farem uns altres. Forma part del servei que tu dones al ciutadà. Una cosa és fer una gran construcció i una altra una construcció que pot estar estudiat i que sigui... Si són de fusta, doncs són a més a més biodegradables. Sí, uns bancs de fusta. I tens allà un lloc perquè la gent vagi a passejar i els nanos puguin veure els animalets que corren per allà, ànecs bàsicament.
Doncs, vull dir que no s'ha d'inventar res, està tot inventat. Només que vulguin voltar una mica i veure'n, hi ha moltes zones d'aquestes que són precioses i amb petites inundacions. Noia, no sé, és qüestió de voluntats, esclar.
Hi ha un projecte a la zona del torrent de les avelles per habilitar-ho. Primer per netejar-ho, perquè un dels problemes que tenim a la Riera són els torrents. És a dir, si els torrents no estan arranjats, doncs després hi ha problemes quan plou.
i la idea és també fer aquest espai d'esbarro judic, en contrast amb altres projectes que hi ha hagut al voltant de la Riera, com cobrir una part, fins i tot hi ha alguna entitat que parla de soterrar una part de la C-14-13,
Aquests projectes són una mica més ambiciosos. És com un gran premi a Rubí. Una cosa semblant a Mònaco es proposa. El que hi ha per sobre i als costats és ciment, no és zona natural. A Rubí també. Llavors ja et posen al centre i ja han de fer molts girs petits.
No ho sé, a mi m'encantaria tenir fills i dir que anés a la Riera. És que ho veig complicat. I m'agradaria. Estem parlant que hi ha rates. Jo no conec la fauna, estaria bé a la xaragallesta del 18.
i a la passajada i tal, però clar, si tu te'n vas a la riera jo a vegades ho penso. Quan veus aquella aigua fluint d'aquella manera, dius, tenim animals migrants. Tenim animals que venen de dalt i van, i les nostres granotes que teníem aquí, que estaven superbé... Que encara estan, eh? Que deien pata, i deien així, tenien el llenguatge de ruïll, i ja estaven educades a ruïll, ja se'n van cap a baix amb l'aigua.
Llavors, rates i coses d'aquestes hi poden haver. Clar, si tu saps que hi ha una extensió de terreny, no sé quants quilòmetres és darrere, que hi ha rates, i tu vols habilitar una petita zona amb dos bancs que on es colles, perquè tot allò serà terra i serà tal, quan ve allò les grans... les grans pluges... Ja et dic jo que si aquí, a parcs i jardins,
es trenca una fusta d'un banc, i si no ho posen en un horet de robí, hi posen. Anamari, el banc costa roto. I és època de les accions, molt important, això, avui, que no t'arreglaran aquella fusta fins que valgui la pena ensenyar-ho i posar-ho a la revista a la ciutat. Ja et dic jo que si posen quatre taules a la riera i plou molt i se les emporten, no les tornaran a posar. No. I com que no les posaran, no les tornaran a posar, no les posaran, també, i allò estarà allà
Jo me'n recordo l'any passat que hi havia un projecte que era posar una atalalla per mirar la Riera. Sí, fa dos anys d'aquest projecte. Era un d'aquests projectes que es va presentar als Next Generation, que era una obra molt, molt important. Em sembla que es deia El balcó de la Riera. Clar, per exemple, el torrent dels alous, jo sí que podria arreglar una mica més.
A jo sí que... Està arranjant ara. No té tant perill. Jo no té tant perill. A veure, quan plou, el corriol, que fa llàstima veure, a vegades. Però, bueno, aquest passeig està millor que... Està arreglada. Allò està bé. Que arregla tota una riera o arregla un tram de riera. Perquè un tram de riera, al final, tampoc ens trobem pobres. I el manteniment d'això. Tu fas el caminet i quatre bancs, i quan plogui, ja està.
Estàs últimament molt descregut, Víctor. Sí. I raons em donen. Però el torrent dels alous, jo el trobo fantàstic. Aquesta zona, el cantó mateix a la ciutat, però moltes vegades som els humans, que el fem malbé, perquè està ple de porqueria d'ampolles, boscllaunes... Vull dir que no sempre és culpa de les persones de l'equip de govern, que moltes vegades la tindran, però la gent també som una mica marranos, en general.
Aviam, el problema de l'educació ciutadana és un problema que jo no diré que a tot arreu és igual, perquè a tot arreu no és igual, hi ha pobles més nets que aquest, i això s'ha d'admetre, però és una cosa que sí que hi existeix, i poc o molt existeix a tot arreu. Altra cosa, l'iniciativa de l'administració ha intentat revertir això. O sigui, jo crec que està demostrat que si tu vas en un lloc
on està tot net, tot polit i d'això. Tu no llences un paper a terra. Si vas a un lloc i veus que hi ha un paper aquí, un allà, un allà, una ampolla allà, no ve d'aquí. Jo també la llenço. Arreglar aquestes zones...
també és una educació, és educar la gent també a sentir-se culpable si fa una cosa, una malifeta, per dir-ho. D'aquesta manera no se sent culpable perquè diu jo soc un més, vull dir que de tant... Però malament, no? Perquè al final un ha de fer les coses per... Sí home, esclar, ho ha de fer per un mateix, però això no va així.
Bé, no vagis. N'hi ha uns quants que sí i la majoria que no. Jo que soc fumadora veig que el terra està ple de borilles, però jo porto el meu bolso o la meva butxaca plena de borilles. Perquè no les llenço, per molt que les llenci tot ruït. He agafat un xandreret d'aquest portàtil. També en tinc, però no sempre me'n recordo.
Però poso el cas extrem, és una brutícia que genero jo, doncs la brutícia per la meva bossa. El que no vulguis per la teva bossa, no vulguis. En fi, què és això? Jo penso que pel fet de la necessitat de manteniment, aquí s'han deixat fer vàries coses en aquest poble.
perquè hi ha edificis tancats i hi ha entitats que necessiten espais. Si obrim aquest espai i la condicionem, necessitarem un conserge... És més, quan a l'època del Rajoy es va dir una llei que tot el superàvit
dels ajuntaments s'havia de revertir en deute, s'havia de passar en deute. En aquell moment, l'ajuntament va tindre 13 milions de superàvit, que hagués pogut fer moltes coses però no va haver de reduir deute. Llavors dius, bueno, ha tingut superàvit perquè no has fet aquesta inversió o no has fet aquella. Si tu gastes amb això o tu gastes amb allò,
I llavors no es podia fer cap inversió ni cap cosa que impliqués el manteniment. Podíem fer coses de dir, anem a arreglar aquest forat. Quan val tant, arreglem el forat. Perquè un cop tapat el forat, ja està.
per tindre un espai que necessiti un concert, que necessiti una neteja, que necessiti... A part de la inversió és la continuïtat de la despesa. Això no es podia fer. En aquell moment no es podia fer, el Rajoy ja no hi és, i jo crec que ara això ja es deu poder fer.
o és que, senzillament, la inèrcia ens ha portat a on estem, perquè, ja dic, continuen havent-hi molts espais sense ocupar, que, vull dir, amb una mica d'esforç es podrien habilitar. S'estan fent, s'estan preparant, ja arriba el cas, i no, etcètera. Tu imagina que he posat les cares a la riera, ben posades.
La colla aquesta, eh? El que diu ell és veritat. El tema del manteniment hauria de ser la prioritat, perquè tu et dones un tomb per robir i veus arbres secs que són un perill, branques que surten que en qualsevol moment poden caure... Nosaltres vam tenir a l'escola tres arbres que estaven a la ramla del Ferrocarril.
que jo cada dia me'ls mirava. Un va caure. I va caure en cap de setmana, que afortunadament no hi havia ningú al pati. Arriba a caure un dia d'entre setmana. I va intrigar molt a treure'ls perquè no comptaven amb el personal suficient de manteniment. Llavors tu pots deixar robí ple d'arbres i de jardineres, però si després això...
no calcules que té un cost, doncs ve la part següent, que queda deteriorat, i que és quan realment no t'agrada veure-ho. Però, sobretot el tema perill. Perquè jo vaig comprendre en aquell moment que sí, sí, està molt bé reclamar espais verts i espais recuperables per poder-hi anar a passar el dia, però han d'estar mantinguts, i això tens tota la raó. Si no s'hi compta, i el pressupost és altíssim, perquè, clar,
I clar, en aquell cas, per exemple, no es podria invertir, no es podria fer obres, fer coses, però el que ja estava fet sí que es podia mantenir. La llei aquesta establia que no es podia invertir.
una escola i tal i igual i necessita els arbres d'això, coi, això és un servei que ja està contractat, ja està acordat, ja està en funcionament. Per tant, això no és inversió, fem-ho servir. I tampoc això. De tota manera, fora desitjable que els alcaldes o aquells que estan més a prop del ciutadà poguessin decidir en què gasten els diners
entenc que hi hagi una limitació i que lògicament no se'ls puguin gastar en coses superflues, però qualsevol cosa que sigui per millora de la ciutat hauria de servir. Potser la llei no tenia gaire sentit comú. Deixa'm que et digui una cosa. Has fet una apreciació als alcaldes o que estan més a prop dels ciutadans, és que aquí està el tema.
Jo no parlo de l'alcaldessa, de l'UBI, parlo en general, dels alcaldes. No estan tan a prop dels ciutadans com haurien d'estar. Trapitxen molt poc carrer. I ho costumen a fer de cara a les eleccions. Però el rest de la Generalmandat... L'alcaldessa es barri.
Ja dic, no parlo per rovint... Digue'm general, els polítics, l'alcalde, els regidors... Els falta més contacte amb la ciutadania. Pràcticament són dos quarts d'ons del matí. Dèiem que avui estàvem pendents del debat de política general del Parlament. Avui es vota les propostes que van fer ahir els grups parlamentaris. Ara les resumirem, però volem connectar un moment
Amb el Parlament en aquests moments parla l'Anejat Drikec, que és una de les parlamentàries d'Esquerra Republicana. Per aquest motiu, en el punt quart d'aquesta moció, volem que es garanteixi que qualsevol reforma legislativa estat en matèria de dependència i discapacitat respecti plenament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
I, per últim, dir que la passada legislatura es van iniciar uns treballs que al nostre entendre són importants a planificació territorial dels serveis especialitzats en atenció residencial i diurna. I, de fet, juntament amb el Departament de Territori es va treballar una planificació de futures places necessàries i que tenia la motivació d'endreçar la xarxa dels serveis en un model basat en la col·laboració amb la iniciativa social i privada
i que prioritzava projectes sense ànims de lucre amb limitació de beneficis. I per aquest motiu, en el darrer punt, i acabo de ser presidenta, demanem que en el termini d'un mes es pugui presentar aquest estudi a la Comissió de Drets Socials, perquè entenem que ja hi ha resultats i que necessitem conèixer tots plegues quina és l'estat dels recursos residencials en el nostre país. Moltíssimes gràcies.
Era la intervenció de la parlamentària d'Esquerra Republicana aquí a la taula de la Tartú. Ja tenim oportunitat de seguir en imatges aquesta sessió parlamentària. No sé com ho veieu, però jo veig l'hemicicle bastant buit per ser dos quarts d'ons del matí i un plec ha començat fa una hora i mitja en el que s'està embotant
les propostes que han fet els grups parlamentaris després d'haver escoltat el president Salvador Illa i fent propostes per fiscalitzar la seva acció, ho dic una mica agafant el fil del que deia o que els polítics, així en general,
no sortien al carrer, doncs es veu que tampoc no entren a l'hemicicle. No, tampoc. I els caissons també estaven molt parlant. No, no estaven atents, jo crec que estan allà per fer una mica de... Si em permeteu, és que clar, el tema de la nejada em tocava molt de prop. Ja us he dit alguna vegada, la meva filla petita s'hi és capacitada, en aquests moments té 21 anys.
i just parlava de les places residencials. Fins ara, aquest tema ningú se n'en recorda, però quan la meva filla va sortir de l'escola Can Oriol i havia d'ingressar en un centre, va ser un drama. A Catalunya no hi ha places, ja ni de dia, ja no parlo residencials, que a la llista d'espera són uns 10 anys. Les places de centre de dia, o tens molts diners, tampoc existeixen en aquests moments, Rubí no té un centre de dia,
Els més propers són Sabadell i Terrassa, que estan totalment col·lapsats i que, a més a més, no tenen transport en conveni. L'ha de pagar la família. Això suposa uns 400-500 euros al mes. Només perquè arribin al centre. Perquè arribin al centre. I si tens sort, perquè si és adaptat encara costa més.
A Rubino hi ha re, re és re. Només per gent amb certa autonomia. Si per exemple la discapacitat et permet treballar en un McDonalds o et permet treballar en una fàbrica, en paquetà o en un supermercat, encara. Però en el cas de la meva filla, que és totalment dependent, no hi ha re. Literalment per aparcar-la, perquè no estigui tot el dia a casa.
Vam tenir sort que en el moment que ell va entrar es van crear unes places a Val d'Horets i les vam poder aprofitar, però aquest any ja no n'hi ha. L'any passat ja hi havia unes places, s'han cobert i aquest any no hi ha res. La promoció que surti aquest any, que poden ser cinc o sis, de molts greus, no sé què faran amb ells.
és un tema del que estem treballant. Un dels meus motius a jubilar-me és dedicar-me a aconseguir aquest centre pel Roví. Val a dir que hi estan de cara. Hem parlat amb la regidoria pertinent i val a dir que hi estan de cara. El tema local,
Després ve la concessió d'aquí ho porta. Però m'ha posat molt trista que estava la diputada Nejat parlant d'un tema que és totalment social, del benestar. O sigui, si som un país amb el que cuidem el benestar de la nostra població, els discapacitats també paguen impostos. La meva filla em paga i genera.
i que aquí no hi hagi ningú per escoltar aquesta necessitat, em tristeix. O parlem de temes que són més de tertúlia barata, però els temes importants on són, jo no sé com ho veieu vosaltres, però per mi és importantíssim. És importantíssim. A més, hi ha un altre tema, jo no sé si és una percepció meva, que crec que no, perquè ho està dient molta gent,
però cada vegada hi ha més percentatge de discapacitat i dins d'aquesta discapacitat cada vegada estan més greus. Abans deien no és que els deixen a casa, no és veritat. Tu ho veus a tot arreu a les escoles, a tot arreu ja nens amb autisme. Tens feina per això precisament.
i cada vegada són més greus. Jo fins ara no me n'havia adonat perquè teníem una escola, que per cert xapó, el Centre d'Educació Espacial de Rubí, que funciona molt bé, però quan tenen 21 anys què fem? Deixa'm dir que avui al nostre web hem publicat una informació sobre aquest Centre d'Educació Espacial. Es farà la cinquena licitació per fer unes obres de...
d'ampliació, és una escola que està preparada per 30 places i hi ha 90, 90 nois i noies. Funciona, com moltes vegades molts d'aquests serveis, per la dedicació que tenen els professionals i les ganes i la imaginació que li posen per encabir tres vegades més nois i noies en un espai. Us poso un exemple, és un centre que coneixem molt bé, un exemple és que els professors
dinant als passadissos. Totalment ho he vist. Dinant als passadissos perquè així poden aprofitar espais que en altres centres serien... Menjador... Menjador... Jo recordo alguna escola de la ciutat que té una sala de mestres fantàstica, que és com ha de ser, amb una taula per reunir-se però amb un sofà per poder descansar perquè de vegades fan horaris que potser necessiten poder seure i descansar una mica i després
contrasta aquesta escola amb aquest fantàstic espai pels mestres, amb mestres dinant al passadís perquè així poden deixar un espai als seus nois i noies. Clar, no són ells, està molt bé que ho facin, però no és la seva possibilitat. Quan la Jana va entrar al centre, era quan tenien 30 i escaig, una ràtio de 30 i escaig,
i em va donar una sensació de normalitat, perquè una de les coses que et frapa és veure el que t'hi trobes. Jo vaig veure una escola, totalment, potser ella estava tocada perquè va en cadira de rodes, i dius, ostres, és una escola, quina sensació, ara hi vas? Ja.
susplorant, a poquet sensible que siguis, perquè aquests mestres necessiten més que cap altre mestre un descans, sense crits, sense sorolls, sense l'ambient de discapacitat.
Estan castallant l'ambient i no poden. Estan dinant amb una taula al mig del passadís, envoltats de sorolls, de crits, d'olors... Per què no? I se'n salven perquè són molt professionals, però de com entrava jo al principi a com ha entrat l'últim any,
És que no és humà, ni pels usuaris, ni pels docents. I no serà que no lluita, no? Però sí, sí, hi ha molta sensibilitat institucional, però sinquena l'hicitació. No hi ha manera de que s'ampli i potser hem de buscar un altre espai. Perquè amb 15 anys hem passat d'una població de 30 amb una població de 90. Llavors és que alguna cosa està passant i que no estem fent bé, no?
I venen nois i noies de moltes zones de la comarca, perquè hi ha moltes poblacions que no tenen un centre educatiu. Perdoneu que acabari el tema. No, no, no. Aquesta és la idea, que si el Parlament potser no sembla important, en aquesta taula ho pugui ser. Això és... El que hem vist avui és una vergonya d'aquesta colla d'impresentables, en tots els respectes,
o no, amb aquests temes, debatent aquests temes i aquesta, amb la importància que té això des del punt de vista dels familiars.
del concepte d'humanitat. I de país, no? I de país, horreita. A mi m'agradaria viure en un país on tothom té les mateixes oportunitats, independentment de totes les seves característiques, fins i tot si té una discapacitat, una diversitat funcional. A mi em sembla que això enriqueix el país. Jo estic encantada de pagar impostos per això, i no per altres coses que em semblen superflues.
i si no enriqueix el país, és un deure que tenen els polítics de donar atenció a aquestes persones, tant si li eleva la imatge o com si ningú ho té en compte, però ho han de fer, és la seva feina i per això cobren.
I això que dius tu de pagar impostos, jo recordo que era una època que guanyava molts calés, treballàvem en una empresa que guanyava molt bé la vida i, clar, pagàvem molts impostos, perquè era una d'aquelles empreses que l'any 70 i escaig era tot el reglamental i el que cobràvem era oficial. Llavors, quan arribes amb aquests casos, doncs... Llavors, tenir un client,
que un dia, me n'antero, que era un xicot jove, me n'antero que havia d'anar a Barcelona, havia de baixar perquè tenia un problema, havia de fer diàlisis. I dia sí, dia no, havia de baixar a Barcelona a fer diàlisis. I, bueno, estava jo amb ell a fer, em deia que anava a marxar, que anava a buscar el tècnic. I llavors, quan hi vaig tornar, vaig dir...
Dic, això, dic, i el taxi m'hi buscava cada dia? Sí, sí. Dic, i l'has de pagar o no això? Dic, no, no, l'he sortit social, m'hi he buscat, i d'això. I vaig dir, hòstia, no em vaig queixar més de pagar impostos ja. A partir d'aquell moment, jo no havia fet servir, i durant 40 anys no vaig fer servir la ciutat social per res, afortunadament.
Però dius, això és millor per mi, no? Però continuo pagant i no em sap greu perquè hi ha aquestes persones que sí que ho necessiten, que tenen una despesa d'això, i jo me'ls dius, vale, molt bé. Ara, quan estan tractant un tema i una sèrie de senyors que cobren una pasta gança, doncs no hi són.
per prendre mesures i mirar de portar idees amb aquests temes, doncs ja quan se'n torna a agafar la mala llet i les poques ganes de pagar impostos, que continuo pagant igualment en totes les formes. Deixeu-me fer una mica d'advocat del diable. Se segueix debatent tot el tema de dependències al Parlament. És una proposta d'Esquerra Republicana d'assumir les competències en matèria de dependència.
Tenia preparat tot el que cadascun dels grups havia proposat i he buscat què és el que havia proposat Esquerra per no anar a un altre partit.
Esquerra ha proposat aquesta proposta del finançament i les competències exclusives en matèria de dependència, que tots estem molt d'acord, però, per exemple, també ha dit a Esquerra que li falta ambició al govern i li ha reclamat que menjador i astràscolars siguin gratuïts per a tots els infants, que a mi em xoca. És a dir, em xoca.
Jaume Fe, d'advocat del diable.
La mateixa formació que està demanant que un col·lectiu minoritzat tingui determinades característiques i determinades ajudes perquè necessita d'aquestes ajudes, a la vegada planteja que tots els nens i nenes de Catalunya tinguin el menjador gratuït. Potser no ho necessiten i no vaig a altres famílies. En el cas de la meva família no necessito menjador gratuït, el puc pagar. Jo no ho veig. Hi ha un sistema de beques
bastant potent, o sigui, realment en general qui la necessita de veritat la rep. Però em refereixo a la dualitat d'aquestes propostes, no? Al final és una mica... Una de cal i una d'arena, és a dir, una per fer les coses bé i l'altra perquè embotin. Ostres... Però això és populista, és una mesura populista. Ja, però mentre estem debatent això no estem debatent ni actuant en la resta. Sí, sí, tot això és...
parlar per no callar i sobretot... Això ho diu la meva mare. Sí.
I suposo que deu ser una dita de la meva edat. Això, Víctor, tu no l'havies sentit, aquesta dita? No m'estranya. La meva mare diu, hablar por no callar. Perquè ella és castellana i a Castella tenen moltes dites d'aquestes. Bueno, en definitiva, que això, aquestes incongruències, són el que desmunta tota la poca fe que puguis tenir amb els polítics.
perquè dius, aviam, si una cosa són les prioritats i l'altra cosa són les comoditats. Ens vam fotre a París, amb la IUSO, amb allò de Madrid, de fer aquell... aquell acord de... allò que deia que tots iguals baixar els... Els impostos. Els impostos, tots iguals... allò dius... No, no tots iguals, no, què cony, tots iguals. Vull dir, si aquest senyor cobra 10,
i necessita 11 per viure, que pagui un impost i aquest senyor que cobre mil, que pagui, que no cal que pagui mil vegades més, home, però 4 o 5 vegades més sí que hauria de pagar, que menys, no? Això no, per això dic, jo aquestes tables rases tots iguals, no estic mai d'acord.
Però sobta que sigui la mateixa formació política, a part no parlar que és una formació política progressista que hauria de fer propostes no universals. Jo me'n recordo el meu pare, el meu pare va ser votant del PSOE tota la vida, aquest Felipe González i venia dels sindicats i la lluita contra les crisis i tal i qual.
i a mi... jo me'n recordo del meu pare que reia... Aquesta generació també, pobrecicos. Bueno, però... a veure, jo estic orgullós de l'Estat... No, pobrecicos de beure, ara Felipe González. No, i tant, i tant. I més d'un vauria a l'esquerra... Jo ja fa dies, però ara últimament... El meu pare reia d'Esquerra Unida, el meu pare reia de quan va sortir una mica reia, una mica de Podemos, perquè deia aquests que...
que estan a l'esquerra de l'esquerra, entre cometes, moderada, i bla, bla, aquests és això, prometen, i l'oro i el moro, i em va dir, si algun dia, que no passarà, arriben al govern, ja veurà què fan, no serà tot tan fàcil, no serà tot tan clar, com quan està de l'oposició, ostres, com ara a l'esquerra, home, és que jo, si governés, faria... Bueno, doncs quan ha governat,
No s'ha tractat mai d'aquest tema. Ara ha aprofitat la binantesa, jo que no mano, si manes, mira, et retrec que... Bueno, és política, però és el dia a dia. I quan parlem de... Me'n recordo també el sistema del benestar que ens han vengut. És que tenim un sistema del benestar públic i de qualitat. De moment, és públic.
De qualitat cada cop menys. Però públic encara ho és. Tu també, que parlàvem de Madrid. Baixem impostos. Qui hauria de pagar els impostos? L'empresa. Manual de neoliberalisme a Andalusia, el mateix. Ara que va passar la demissió de la consellera i tal, s'estava allà. Privatització a Andalusia, etcètera, etcètera. A Rubí.
Si en uns anys hem passat de 30 alumnes a 90 a mateix centre, què ens diu això? Què creixerà en el futur o què decreixerà en el futur?
Estem parlant d'un hospital, un pas de centre... No s'està parlant d'això? No s'està parlant de moltes altres coses? No s'està parlant que a Catalunya, parlant d'una mica d'aquest tema, el gran concurs i l'empresa única que està parlant tots els patiats de Catalunya és Samu, que no ha funcionat des del principi i ara canviarà el concert. D'això s'hauria de parlar, també.
Però totes les ajudades i tot això, o sigui... Ara es parlarà i qui ho veurà, això? Quan veiem el Telenotícies per la gran població, sortirà illa contra tal, i és tot aquest contra aquest, però no és un conjunt de gent a favor de tot. No. Deixeu-me canviar de tema, perquè queden una mica més de 10 minuts, i no m'agradaria acabar la tertúlia sense parlar avui d'aquest pla
de pau que ha anunciat Donald Trump entre Israel i Hamas. Ja sé que fa dies que s'anuncia, però el darrer anunci sembla que tindria... Com a mínim no s'ha desdit, Netanyahu, que és el que va fer la setmana anterior. Trump ha fet un missatge a les seves xarxes socials, ha dit que els sostatges s'han alliberat molt aviat i que es tractava d'un gran dia pel món àrab, musulmà,
però anem al que diuen les parts que han de pactar. El govern israeli es reunirà avui per aprovar el pla amb el primer ministre Benjamin Netanyahu, que diu que és una victòria moral d'Israel. No sé si es pot construir un pla de pau dient que has guanyat.
En tot cas, Hamas també ha difós un comunicat a través de mitjans internacionals i ha assegurat que el pacte posarà fi a la guerra de Gaza i garantirà la retirada completa de les forces d'ocupació. Hamas a més ha agraït les tasques de mediació de Qatar, d'Egipte i de Turquia i fins i tot de Donald Trump li ha demanat que garanteixi que Israel compleix tots els termes de l'acord.
Us el creieu, aquesta vegada, el pla de pau? No. Lamentablement no retuno. He sentit una de les coses que he dit, la retirada de les forces d'ocupació. Això, oblideu. Això és el primer.
No, no, no. Israel, el seu objectiu no és d'ara, és fer el gran Israel i és ocupar la França. De fa 20 anys ja ho deien. Ja no li queda gaire.
gaire més que bombardejar. No, és que a més a més això, parlar de Plata Pau i aquest Trump, que bueno, quan duen en el Nobel? Divendres, no? No, divendres diuen qui... Bueno, nominen, sí, el divendres. Bueno, anirà fent el necessari per estar, per la menys, dintre de les opcions i després ja veurem el que passarà. No, és...
el que dèiem abans, és parlar, parlar i parlar, però desgraciadament jo no m'ho crec. A més a més, hi ha un problema de fons que no sé si la gent acaba d'entendre. O sigui, a què volen? Exterminar tots els palestins i llavors posar els israelians allà. Seria l'única opció possible.
D'altres formes, aquests palestins on s'estarien al costat? A Egipte, a Jordània o a Líbia. Estarien allà al voltant a Síria. Els que deixi vius. Els que quedin vius, els que puguin marxar. Quan tu veus nanos, si es tiren pedres a l'esglési des d'això, i havent de marxar de casa seva i els seus pares mori, aquests nanos no s'oblidaran això. No serà fàcil això.
Vull dir, ja està, ara ja hem arribat a un acord, ara ja s'ha acabat. Continuarà igual. I si no hi és, i si jamás ara es desarma tota la història, no t'estranyi que dins d'uns anys es torni a sortir un altre grup per venjar-se, perquè és que el que està fent Israel és tan gros, és tan bèstia,
que qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat l'ha d'afectar i aquests nanos que més a més ho viuen en la seva pròpia pell creixeran amb aquest vergull, amb aquest desig de venjança. I això es tornarà a reproduir en un altre moment. Ara això sí, li haurà servit amb uns quants per sortir a la foto, fer-se importants, al millor guanyar un Nobel i totes aquestes hòsties. L'utilització.
de la desgràcia dels demés per la projecció d'un mateix. I això és el que fan sempre.
Però el veneren, el Trump. O sigui, la gent que és trampista ho és a mort. És que acabo de venir d'allà... Com la vas cala aquí, tu? No, no, o sigui... Que ens explica el seu viatge... No ho volia dir, però és que m'està cremant. A veure, jo sempre tendeixo a anar una mica més al cantó del desfavorit, no? Però és que el veneren. Totes les coses que a mi em semblen una bestiesa a nivell social, la gent trampista,
Ho veu? La merda normal, la merda lògic, ho veu? O sigui, absolutament el que ha de ser i el que ha de ser necessari per millorar la societat. Jo no sé si estan millorant o no estan millorant, però estan arribant a... Per exemple, amb tema de gènere, jo he vingut esgarrifada. Aquí estem avançant una miqueta, no? Com a mínim hem respectat la gent.
O sigui, homes i mujeres. Ja està, o sigui, no hi ha res més. Amb tema de... palestins?
que és que s'ho mereixen, o sigui, ens han arribat a dir que el que els està passant se lo mereixen. Quina experiència, no? Tu que volies, o sigui, que portaves molt de temps intentant fer aquest viatge... Un taxista, llatí, però Trump, no ho entenc, o sigui, no ho podia entendre, m'explotava el cervell, perquè penses, bueno, a menys deu haver-hi un sector que són els que, molts d'ells, no tenen ni papers, no?, que ho han de veure d'una altra manera. No, no. Però Trump total. Però si els hi està dient que els farà fora.
No ho senten, no ho volen sentir, perquè estan molt d'acord en moltes coses que els està dient. He vingut una mica trastocada amb aquest tema, perquè pensava que hi hauria un moviment més anti. El moviment anti no obre boca, total.
Ens hem barrejat una miqueta amb gent de tota mena i en canvi veus que gent que en teoria hauria d'estar dient maldats a favor totalment. És més, o sigui, reclamen el Nobel de la Pau. Pau i Trump a la mateixa frase jo no l'entenc. Hi ha 338 nominats de veritat que Trump és la millor opció? Però té poder per aconseguir-ho. El que veus és el poder que té aquest home, sobretot a la ciutat. És brutal.
I jo, després d'haver tornat, crec que no seria impossible que com a mínim estigués nominat, perquè, a més, està obsessionat i està inculcant a la població que ha de tenir el Nobel de la pau. Que ell ha de tenir... Està regular, eh, del cap, aquest senyor, i la població... Però veus, ara, per exemple, el que estic dient aquí...
Allà no es podria dir. No m'atreviria a dir-ho. Els persegueixen, llavors, no sé, quina mena de dictadura està creant. Una distòpia, eh. Home, sembla una pel·li de les seves, de les dels americans. Sí, sí, sí. Ara penso, aviam si sortint d'aquí em tiren una pedrada, també, no? No, no. Home, dels 300 i escaig, potser és el més famós Donald Trump, el que passa és que si el guanyi té el poder per guanyar-lo, dius...
Quina legitimitat té el Nobel de la Pau? Un altre premi super grandil·loquent, històricament, que s'aniré una mica en orris. Però el Nobel, no sé si teniu aquesta sensació, però el Nobel de la Pau, jo crec, i d'altres qüestions, eh? Estic intentant buscar qui l'ha aconseguit recentment, però...
Últimament també està, deixem-ho tornar a citar la meva mare, una mica de capa caïda, eh? Sí. Perquè veus cadascú que dius, és té o aquesta? Bueno, perquè referents ara que n'hi han, a veure, doncs els hem de trobar una mica. Mira que estem en un món globalitzat que al mínim...
i tal que el coneixerem, però de moment grans, si parem a pensar en caps de govern, al món referents d'esquerres progressistes, per un món millor, amb un cert poder, és que costa trobar-los, eh? No és que els costa trobar, no els divulguen.
El problema és aquest que, per exemple, agafes un paio d'aquests i les seves accions, les que siguin bones o dolentes, les bones surten per 40 mitjans al mateix dia.
Agafes aquell senyor que està fent una tasca de mantenir una certa pau entre dos països en conflicte, un president dialogant o qualsevol cosa. Aquest, com a molt, han tingut una trobada i han arribat a cors. I s'ha acabat. Es promociona molt aquesta gent.
Es promocionen molt i llavors a l'hora de prendre decisions, volia o no, el que soc conscient, ha anat captant una sèrie de... Jo no ho sé, és la meva opinió naturalment. Els referents que hi havia abans a pau tenies una Teresa de Calcuta amb les seves cosetes. Més enlluny encara tenies un Gandhi. Vull dir, gent que deies... Sí.
No, amb les seves coses, però evidentment que eren referents a pau. No hi ha referents a pau tan potents actualment amb el que la gent més jove us pugueu admirar. És que mireu, 2001, Kofi Annan pel de la seva feina, Kofi Annan que va ser...
El secretari general. El secretari de les Nacions Unides. 2002, Jimmy Carter, amb tot el carinyo del món. No sé. Però és que més recentment Algor, per dir un altre president o ex-president, en aquest cas ex-visa-president, no?, Algor...
per contribuir al coneixement del canvi climàtic. Va sortir en un documental, perdoneu, i segur que ha fet moltes coses, però va sortir en un documental que deia...
Hi ha gent que està tot el dia treballant per això. El Barack Obama també va estar nominat. Segons el que he trobat el va aconseguir el 2009 per la Diplomàcia Internacional.
Imagineu el PIN que és, jo que soc de cultura del PIN, de jo em poso el PIN, jo soc l'únic que té el PIN i jo soc el tio important a la política, funciona així. És com el que deia a Esquerra. És que una posada, si ja fa el centre, es posa el PIN i dirà, el PSC ha fet, l'hospital ha fet, el centre, l'ampliació, el PSC. No la societat, no la política, el PSC. Doncs on el tram, històricament, que hi ha hagut el conflicte sempre a Israel-Palestina, que s'ha reactivat,
que s'ha refredat, que un altre cop durant 50, 60 anys, ara està pitjor que mai, imagina't que arriba Donald Trump, que ho té tota la vida, és president dels Estats Units, és multimilionari, ho ha fet tota la vida, i el tio és gran i encara vol més reconeixements, l'únic que té és reconeixement simbòlic.
Històricament molts caps de govern, sobretot dels Estats Units, que era qui tenia el poder i la batuta, volia tenir el pin de jo he arreglat el problema Israel-Palestina. He sigut jo. Sí, sí. Molts ho han intentat, jo ho he aconseguit. És el que vol la Trump personalitzament.
Acabo i acabem la tertulia del repàs. Els dos darrers Premis Nobel de la Pau 2023. Narges Modhamadi, segurament ho dic malament, eh?, de l'Iran, per la seva lluita contra l'opressió de les dones de l'Iran. El 24, Nihon Hidayiko, que segurament també ho dic malament, del Japó, per reclamar i treballar per un món
lliure d'armes nuclears, i allà al Japó una mica en saben d'això. I 2025, Donald Trump. Espero que no. D'aquells 300 i escaig... Aquest home encara no ha fet res. Si et diuen no li dóna temps a veure fruits. Cap altra cosa té perquè li donin el premi. No, no, a més, a més, vull dir...
Jo, si li donen el Premi Nobel de la Pau, perquè pot anar a donar un altre, jo què sé, de la histèria o del que vulguis, però si li dono el Premi Nobel de la Pau, jo tanco la barraca. Tanca, sí. Tanco la barraca. Com diu aquell. Tararat i em faig monja. Moltíssimes gràcies als tres, us espero la pròxima setmana. Bon dia.
Bona tarda!