amb Belén Tierno. Passa un minut i mig de les 10 del matí, després de les notícies, després de l'actualitat, parlem, reflexionem a la tertúlia, des d'ara i fins les 11, temps per donar-li una volta a tot allò que ha passat a la ciutat i a fora. Parlarem del casino, lògicament, és l'anunci que es feia ahir, parlarem també de finançament singular...
i d'un article que avui publica el 3CAT24 i que parla de les estafes dels administradors de finques. Entre altres coses, parlen de 33 comunitats que han denunciat el seu administrador de finques. Són comunitats de diverses poblacions, de Viladacans, de Gabà, però lògicament també de Rubí. Segurament recordareu que...
Ara fa uns mesos es va destapar un cas aquí a Rubí d'una administradora que va estafar diners a moltes comunitats de propietaris. Ja tenim a la taula l'Isidre Rubio que va fent que sí amb el cap. No sé si és que ets dels afectats de les comunitats. No, no, no. Però això passa.
Rubies és zona inundable i també zona de moltes estales d'aquestes, perquè aquí és... Sí, home, és un poble d'un gran desenvolupament de tot el tema immobiliari i aquí el més pintat munt d'un despatx amb una secretària, una taula i un localet llogat. Vinga, va, aquí verem el que sigui.
Però esclar, jo no tinc l'hàbit tampoc d'entrar a dir... Aviam, m'ensenya el títol, sisplau. Aquesta setmana hem tingut també un operatiu dels Mossos per una estafa. Veurem perquè no coneixem els detalls, però també tenia a veure amb temes immobiliaris, amb cim detinguts. Aprofito també per saludar a la resta de la tertúlia la Conchita Gil.
Hola, bon dia. I la Maria Àngel Ruiz, molt bon dia. Hola, bon dia, que jo sí que soc per afectada, te'n recordes? Tu ets una de les afectades, eh? Una de les comunitats afectades. Quants diners es va emportar? De la nostra comunitat en total, que rondava el mig milió d'euros.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Doncs, sou afectats, sou afectats. Sí, sí, sí. Afectats i afectats, totalment. A més a més amb els diners que es paguen per la comunitat. Doncs aquesta és una de les qüestions. Aprofito per recordar el telèfon avui amb més motiu que mai. És a dir, si els que ens esteu escoltant sou afectats per aquesta o altra estafa, ens podeu trucar i explicar el vostre cas. El telèfon és al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Comencem, però, amb bones notícies per a la ciutat. De fet, en un mes, el 13 de desembre, s'inaugura el casino, es farà una reobertura institucional amb 200 convidats, representants de la vida.
social, cultural, política i econòmica de la ciutat. Hi haurà una actuació de les Bar d'Ensaire, també de l'escola de Ball Vuit Temps i de l'escola de música Pere Vores. Ho anunciava i l'alcaldessa Anna Maria Martínez en roda de premsa explicava que, a més a més, durant 15 dies, entre finals de desembre i principis de gener,
Més o menys durant les festes de Nadal, tot i que els dies no festius, es faran activitats variades perquè la ciutadania pugui participar també de la reobertura d'aquestes obres o d'aquest espai recuperat per a la ciutat.
És un equipament símbol per a moltes generacions. És un símbol per a diverses generacions i el que volem és que hi hagi una reactivació d'aquest espai amb força i que sigui un espai cèntric, un pol cultural, social de la ciutat i que ens trobem en el casino.
Encara s'han de definir els usos de l'equipament, es va explicar, de fet acaba d'explicar l'alcaldessa dels grups, parlem amb l'alcaldessa a l'entrevista que li feia l'Albert Soler, que la gestió serà directa, s'haurà d'elaborar aquest pla d'usos i també una programació ja de cara al 2026, però perquè ens fem una idea de les activitats que tindran cabuda,
Per exemple, es recupera el ball, tant per persones grans com per joves, es farà teatre, teatre que necessiti d'un espai més petit que la sala, actuacions musicals, de dansa, i a més a més estarà oberta a entitats socials i culturals de la ciutat.
És un espai que hem recuperat per moltes coses, perquè pugui ser disco per joves, guateque pels grans, escena per les nostres entitats, concerts, esdeveniments de ciutat... Serà un espai que podrà tenir aquesta polivalència i tot i que em sentireu dir moltes vegades que essencialment serà el casino per ballar, ens dona d'altres oportunitats com a ciutat i, evidentment, les aprofitarem. De moment no tindrà bar...
explicava ahir l'alcaldessa que s'està fent tots els tràmits per fer la concessió, deia, home, l'oferta gastronòmica que hi ha a la plaça Catalunya, hi ha l'entorn, a Guardiet, hi ha tota aquesta zona, doncs ja és suficient o ja va bé
ja complirà amb les necessitats de la gent que vagi al casino, però, deia, és important recuperar l'aspecte més social que tenia el bar del casino. Dèiem, una reobertura el 13 de desembre i després, entre el 19 de desembre i el 23, visitats teatralitzades a partir de les 6 de la tarda per tot aquell que vulgui anar. I un munt d'activitats, ja s'han anunciat, les podeu llegir a www.radiorubi.cat,
No sé si vosaltres sou dels afortunats que ja heu vist el casino per dins, perquè alguns membres d'entitats...
ja l'han pogut veure, em diuen la Conxita i la Mari Àngel, els que no l'han vist, i l'Esidracia. I què t'ha semblat? O què et va semblar perquè va fer... Molt bé, em va semblar molt bé. Fins i tot, si m'apunes, exagerat i tot. És a dir... Si ja ho hem dit, la platea, per exemple, té una quantitat d'opcions que dius...
Sembla una mica grandiloquent, això que la sala pugui canviar de nivell, si pugui fer... Diuen que és un dels teatres més moderns d'Europa. Sí, això va passar amb el Centre Cultural de Terrassa, que m'ha costat un rotlló i part de l'altre, aquella mena de cocinet impressionant que gira l'escenari per tenir un escenari central, i m'agradaria preguntar quanta gent l'ha vist girat, allò, perquè és que jo...
Jo vaig veure la plataforma ahir, que estava pujada, i aquella plataforma entre altres coses servirà. És tot el terra, tota la part central. Si la gent visualitza el casino, la zona principal del casino, doncs estava pujada. Després allà aniran les cadires, perquè les cadires surten del terra. És una cosa... No, no, és meravellós. Si funciona, a més a més...
Que no ens passi com el sortidor de la plaça de l'Església, que el 90% dels dies està espatllat, però no pot ser. No, home, no siguem dolents. S'ha de suposar que això servirà per fer diferents activitats. Aquest nivell de la sala permet posar el públic en forma més de grada i, en canvi, a l'hora del ball, poder-ho posar tot pla. Té opcions interessants.
A la classe de l'Hidrauli, aquestes coses que costa és un rull de la cara. Home, no han estat barates les obres del casino. El manteniment també deu sortir car, de tot això. Home, m'imagino que sí. I ara solament a l'instal·lació. Perquè això, després del dia a dia, és el que parlem sempre, no? Que fem les coses molt bé fetes i tal, però després del manteniment passa el que passa. Això és el que fa patir.
Però a banda de la qüestió més sentimental de la recuperació d'un edifici emblemàtic per la ciutat, feia falta una instal·lació d'aquestes característiques? A Rubí feien falta moltes coses. Realment sí que feia falta. Potser és el que comentava l'Isidre. Potser no ens feia falta una cosa d'aquesta magnitud. Menys que haguéssim passat una reparació, com es feia abans, quan es feia un espectacle de teatre o cinema, que fins i tot també s'havia fet cinema, s'hi posaven cadires.
Era un problema perquè, a més a més, hi havia el terra aquell que era de parquet i es feia molt bé. Encara és de parquet. Per això. Llavors, el terra aquell... Però el que passa és que suposo que deuen ser un parquet d'aquests ara més moderns perquè el d'abans era molt difícil de mantenir. Estava encerat. Bé, era el... El parquet bo, llavors. Però, clar, llavors, allò també, cada vegada que es feia un espectacle que no era ball i d'això, els feia molt bé el terra. Clar, jo m'imagino que això també ho hem tingut en compte, no? Per això s'han fet
d'aquesta obra tan important que calia? Probablement no, però bueno. Home, posats a fer, fem-ho bé. Si fem la remodelació, fem-la bé, que estigui adequada a les necessitats actuals, que pugui donar servei, que tingui bons equipaments a dintre, el que fa l'Escenari en quant a il·luminació, en quant a entradas i sortides... I el so, que és molt important, perquè a la sala una de les coses que ens trobem és el tema del so.
Ara, hi havia una part del primer moment de la senyora alcaldessa que diu, perquè puguem dir, quedem al casino, que si no m'hi posa el servei de bar, no és que hagin d'anar al bar, és que hagin d'anar a trobar-nos, ens hi faltarà una cosa, no? La idea és que acabi havent el bar, que deia l'alcaldessa. Per molta gent era un referent. Home, jo recordo que fa 30 anys, un diumenge a Rubí, només es podia anar...
al bar del casino. A mi m'encantava, eh? Anar a fer el vermutec el dimensi. Hi havíem anat moltíssim. I al pati aquell... Però, a més a més, vull dir... Aquell pati no es podrà fer servir de la mateixa manera, perquè ara és... Bueno, és el foyer, aquell... Hi ha una part de l'entrada. Sap greu, eh? Sí, perquè allò estava molt bé. El bar també, la gent, sobretot amb el tema dels balls i tot això, ho teníem com molt assumit. Teníem allà el bar i no havíem de sortir per res. Sí.
Vull dir que això també, clar, el que mira el casino una mica enfocat a anys enrere, doncs això serà una mancança. Els que l'estrenaran de nou probablement doncs no, no? Acabarà tenint bar, eh? Sí, per això que... També és cert que la plaça Catalunya, l'oferta gastronòmica de la plaça Catalunya actual... L'oferiment és veritat, que de prou cobert no hi ha problema, però no es tracta d'això. Es tracta que hi ha una... Aviam...
El bar dels casinos antics era un referent no tant per l'espai i pels vermuts, que també, sinó pel cafèter. Ah, això ja hi ha. A mi el que em fa patir és que ara, quan comencin a fer tota la normativa de concessió del bar, que farem com tantes vegades, que hi ha tantes normatives i tants protocols que no ens serveixen per res.
Perquè al final, que dius, jo que necessito hi hagi una persona amb continuïtat, que sigui aquella que em servia de referent per anar a dir que ha vingut el Joan, sí, doncs escolta, quan vingui, digue-li que m'esperi.
Ara, si el que hi ha és un bar magnífic de cinc estrelles, ja n'hi ha al davant, no cal. Clar. No, no cal. Acaben en franquícies, a vegades, aquests bars. Home, i espero que no, no. Jo, deixant de banda tot el tema del manteniment i de la inversió que s'ha de fer, que, evidentment, és important tenir-la en compte, quan a Rubí sembla que tinguem mentalitat de pobre, en aquest sentit, ens mereixem coses boniques, també. Ara veus el casino per fora? Jo el trobo preciós.
Deixant de banda, ja dic, tot el manteniment, el que s'hagin pogut invertir, estic amb tu, Isidre, que les coses ja que ho fem les fem bé, però aquesta mentalitat de perdedor que tenim a vegades, perquè Rubí no ha de tenir coses importants, ben fetes, i després ja veurem qui ho paga. Que tenim experiència, en el contrari. Vull dir, tots tenim al cap algunes instal·lacions i equipaments que s'han fet i que dius...
Això no calia. Saludem el Víctor Ramos, que finalment ha arribat després d'una preciosa gent que ha anat per la ciutat. Bon dia. Bon dia. Has pogut sobreviure, veig. Sí, tota la llegenda que havia escoltat dels talls aquests me l'he menjat sencer. Molt bé. Sí, sí. Doncs aprofitem per recordar la gent que el passeig de la Riera
a l'alçada de, crec que és marquès de Barberà, una miqueta més cap aquí, està tallat, estan fent unes obres de clavegram, això vol dir que no es pot aparcar, que no es pot passar, i això vol dir que la gent arriba a la feina i a les escoles amb un ànim.
Especial. I tant. I el truco és creuar el pont del Regina, dreta, dreta. I ja està. I allà, fas allà i arriba de l'escardíbul. Veus? No has arribat tard. Estaves fent una comprovació de com està el trànsit. Si un fact-checking de tot el que havia escoltat, aquest matí ho he fet. Estem parlant del casino. Ja tenim data de reobertura.
13 de desembre, no? 13 de desembre. I sabem que es faran ja algunes activitats. Explicava l'alcaldessa, com a jove del grup, perquè és l'únic jove, de tots els que estem a la taula... No tinc competència, eh? No tens competència. No tens competència. Certament. Explicava l'alcaldessa que la idea és fer ball per gent gran, és a dir, la gent que havia anat a ballar tota la vida al casino, per cert es farà els dies 2 i 3 de gener, ball al casino, amb l'orquestra Vancouver,
I també la idea és que sigui un espai de ball per joves. Bueno, sis dinàmics de bé. A veure quines propostes es fan. L'espai està molt xulo, eh? Jo he vist fotos allà a l'esceneri nou i tal. Està molt xulo, eh? Molt modern, molt blanquet. Ara es porta el negre a les cuines. Tot el que passa a les cuines després d'acabar rastrant tota la resta, però...
Si es dinamitza bé, bé, ara una sala tal com si pensem en una discoteca o alguna cosa, ho li enza. Podria ser semblant, no? Però, per exemple, jo què sé, el públic és el que és, però quan es fa castanyes o coses així, que es fan allà a la plaça Doctor Bardiet, es pot passar allà de manera controlada, amb un aforament, amb un... Home, l'espai convida.
Home, molta gent es queixa, sobretot els joves, es queixen que no tenen oci nocturna a Rubí. Bueno, però jo crec que ja n'hi es queixen. No, n'hi es queixen. Jo he sigut la generació que deia... Els ara no es queixen. No, perquè ja se'n van fora directament. És com la gent que demanava cinemes.
O sigui, ara ja, joves, ja no demanen anar al cinema, perquè al cinema ja els queda una mica... sales i tal, ho tinc tot a casa, que després la gran pel·li sí que anem al Parc Vallès, al Leroski, al no sé què, i no ens costa res. Igual com fem amb l'Ossi. Al final l'Ossi què tenim? Aquí Rubí és el Sant Pàtrics que es queda fins les 3. Aquest és l'únic Ossi que hi ha.
I algun bar molt puntual en segons quin barri, que, bueno, és joc de trobada, però és molt puntual. Ja no, i jo crec que no és una reivindicació dels joves de Rubí. Sí, potser, doncs no ho sé. Què podem demanar? Però l'Ossi està fora. Bueno, però m'ha mançat molt, eh? El què?
en propostes. Segurament d'oci nocturn no, però fa 20 o 25 anys dèiem un diumenge, únic lloc que podies anar...
Fer un entrepà un diumenge era el casino. Però és que sortir a sopar tampoc hi havia molta oferta gastronòmica, eh? Tampoc hi havia costum, eh? No, no. Tampoc hi havia costum. Si tires 25 anys enrere, tampoc hi havia cap costum de sortir a sopar. Exacte, és el que dic jo, que hi havia costum. No, no, és que jo recordo una època de tres restaurants...
Comptats i res més al carrer, eh? Semblava gairebé... Recordo un dijous al vespre, quan vam venir a viure aquí, ja quasi fa 30 anys, vam dir anem a sopar. I de cada dia no trobes res. Vam acabar a casa. D'on veníeu? De Barcelona? Sí. Molt bé. Tots els que veníem de Barcelona pensàvem que... El dia de cada dia... És que Rubí, inclús ara, no? El dia de cada dia no vagis a buscar res per sopar.
Bueno, però ara hi ha molta... La mateixa plaça de Catalunya, la mateixa plaça de Catalunya, de vegades has d'anar... No, jo em refereixo, per exemple, a un lloc per sopar, diguéssim, la gent que vol entaular i que vol fer un sopar, i parlar, i el que entenem per un sopar, no? Has de mirar el programa de Ràdio Rubí, primer, segon i postres, perquè allà... No, però costa, els dies de cada dia. A mi m'ha vingut gent, els he intentat portar sopar a Rubí i he hagut de marxar fora.
A dinar sí, no? A dinar sí, cap problema, però per sopar és complicat. Bueno, hem avançat una mica. Bueno, anem... També és cert que la gent, una mica el que comentàvem amb l'Isidre, no? Vull dir, no hi ha aquesta... La gent jove sí, però la gent jove són els que van a Catalunya i aquests llocs, llavors sí, però la gent gran tampoc tenim tanta tendència un dia de cada dia menys que sigui per una cosa...
concreta, anar-nos a sopar. Ja, però una població de 83.000 habitants ha d'haver situacions d'aquestes puntuals centenars, és a dir, el dia que tu et ve algú entre 83.000 segur que
que tens una oportunitat o un aniversari o una celebració... Jo a la feina havia de portar molta gent que venia de fora, que els havíem de portar a sopar, i Rubí teníem una oferta... Aquest és el problema, que l'oferiment ha de començar pels propis professionals. És el sector que ha d'oferir.
Perquè és que si no, no t'ho farà. No, la gent no li anem a demanar que m'obres, sisplau. No, no, i tant. I aquí costa. I a vegades, alguna vegada... Ara ja no, ja fa temps. Però alguna vegada hem estat engrescats en un sopar i hem vist que començaven a tancar llums. Amb la qual cosa dius, ja fem nosa, ja marxem. Aquí està, aquí està. A mi la idea aquesta del corretapes m'agrada.
Sí, s'està fent aquests dies. Avui és dijous, avui toca les tapes. Home, es fan activitats per dinamitzar la restauració. També és cert que tenim... El sector comerciant i restauració de Rubí és singular. Els voldria pas criticar perquè són gent que s'esforça molt però són singulars. És cert que potser no els és rentable, m'entens?
És una mica arriscar-se, també. Arriscar. Vaig a obrir i a veure què passa. Clar, però mires al voltant i dius, som tan diferents els robinencs dels sabadellencs, dels agarencs, dels santcogatencs? Ja ve gent. Suposo que és això, també. Sant Cogaten, clar, sí, som diferents, i tant.
A veure, la renta per càpita de Sant Cugà no té res a veure amb la de Rubí. Sí, però Sardanyola són més o menys com nosaltres? Tampoc. Rubí... A veure, vosaltres heu vist les rentes per càpita que hi ha tot al Vallès Occidental, que són una de les més baixes. A veure, traient Badia i algunes poblacions d'aquestes. Rubí no és un lloc que... El que estem dient, perquè la gent vagi un dia de cada dia a seure i entaular-se en un lloc que hagin de pagar, jo què sé, 40 euros per menú, m'entens?
No. Però el traïns s'han cugat, doncs ja. Clar, però és diferent. Però els diners es queden allà. El lomo queso te'l pots fotre, eh? Un dimarts un lomo queso te'ls vol. Però la Maria Àngels no vol un lomo queso. Sí que vull un lomo queso, jo és el que prenc, però em vinc a referir que entenc que hi ha una part de la població al que t'estic dient. Jo m'hi trobava quan treballava a l'empresa que treballava que a mi em venia gent de fora i els havia de portar a sopar, i a Rubí no els podia portar.
I no els podies dir, mira, aquí és costum menjar-se un lobo queso. Sí, ens anem a fer un lobo queso, perquè a més a més tampoc pots parlar, perquè hi ha Xivarri, és un altre tipus de restauració, la que funciona a Rubí. Hem acabat parlant de restauració, però estàvem parlant del casino. No, però és interessant perquè, a veure, al final, per pensar en restaurants i tal, que hi hagi Rubí, que siguin molt coneguts, que hi vagi molta gent, al final, dies de descans i tal, s'ho fan com volen perquè el negoci funciona.
Jo visc davant d'un restaurant que comença amb H, bar-restaurante que comença amb H, molt conegut. Aquell restaurant concret, diumenge tancar. De tota manera es podria dir el nom, eh? Dilluns fa ben-ho, al migdia, pels treballadors i tal, i després tancar. Tancar dilluns i marx, i no sé si dimecres també, per la nit no obre.
Ara veus com està? Dijous, divendres i dissabtes, està sempre a ple i dius molt bé. A la pizzeria aquesta que està al costat de l'Eglésia, aquella pizzeria em sembla que diumenge tanca sencera. I dilluns potser també. I moltes nits també. Però ara quan obre el negoci li va superbé. Ara et mira a pensar quanta altra restauració que està oberta sempre, què ofereix i quant n'hi ha tants al costat,
que per entaular-te i menjar-te un lomo queso, que no saben millor que del món, et posen de sopar, però això és lo que abunda. Ara, restaurants que ho facin bé i tal, n'hi ha a la ciutat. Però també s'ho fan com volen. No els hi va la vida obrir un diumenge a la nit. No els hi va la vida. No, inclús ni diumenge a migdia. Hem buscat també un lloc per anar a dinar un diumenge a migdia. No trobaràs, la majoria tanquen per descans personal el diumenge. Però al centre tampoc? No, al centre tampoc.
Al centre per dinar diumenge? Al centre tampoc. En plan restaurant? N'hi ha. Al centre? Sí que hi són, però no obren. Cuidado.
No és tan fàcil. T'ho dic jo, que visc al centre i ho sé. Que m'he trobat alguna vegada també de voler anar a dinar i el que estem dient. Has d'anar als afores i no, no hi acostumo. A més a més, el centre s'està convertint en tema només de restauració nocturna. El vespre tot el que tu vulguis. Però el que és el... El vespre del dissabte. Del dissabte, sí, però diumenge no. O sigui, parés el diumenge ja és dia de descans, perquè dissabte han treballat molt.
Però això et diu el Frankfurt d'aquí, de la plaça Catalunya, també, que té molta gent i el diumenge no obren. Però això des de tota la vida, perquè jo me'n recordo quan jo anava a ballar al casino, ja no obrien. Sóc que estem parlant del casino. Si volies anar a prendre alguna cosa, que és l'únic que hi havia a la plaça, estava tancat.
Si el casino posa una programació molt contínua diumenges vespre, diumenge migdia i tal, amb la gent que surt d'allà o que ve d'allà... No obriran. De moment no hi ha cap cosa al centre un diumenge, no parlo de sopar, parlo de qualsevol altra cosa per oferir a la ciutat. És veritat, diumenge vaig anar a prendre un cafè a les 5 de la tarda,
i s'entradonava, bueno, una ciutat de 83.000 habitants, pues bueno, sí, el cafè me'l vaig fer, però un poco desangelado. No, no, en sèrio, diumenge a la tarda Rubí està mort. Sí, sí, sí. Bueno. Bueno.
Jo volia començar amb optimisme, perquè acabarem fatal, perquè acabarem parlant d'estafes immobiliàries. Aquí estem constatant el fet del que és Rubí. És cert que Rubí és una ciutat fastera. Una de les coses que vaig notar quan vaig arribar és que quan hi havia festa, hi havia festa grossa. I que ve gent de molts llocs. Igual és que es reserven.
Clar. Sí, per un dia concret, no? Quan hi ha festa, dius, doncs surt tota aquesta gent que la resta de l'any no la veus, perquè està al carrer ple. Sí. I clar, sí que hi veus un potencial, però també és cert que avui dia anar a un restaurant de 40 euros, o sigui, menjar un primer i un postre i un vinet, de 40 euros per cap, costa de trobar. Allò, un restaurant que no sigui el Lomo Queso, no? Sí, sí. Em consta que hi havia alguns i final.
han tancat és una pena sí, per això dic hi ha alguns que han tancat que a mi em feia molta pena però també influeix on estan i si al voltant també hi ha més opció perquè la gent no surt només a sopar surt a sopar i a fer una passejada o com deia l'Isidre i potser t'engresques el sopar
No, però no t'engreixis molt. I a les 12 pràcticament... Sant Patrick està a fora, saps? O sigui, és que no t'engreixis gaire. Ves trucar al taxi o al cotxe o marxes. O comença a caminar. Si t'engreixis, marxes. Va, canviem d'assumpte. Parlem ara d'informació general. El govern espanyol ha convocat les autonomies per dilluns per parlar de pressupostos i finançament.
Diuen que el Ministeri d'Hisenda no farà una proposta concreta sobre el nou model, però s'obrirà el debat. M'encantaria estar en aquesta trobada, perquè si no hi ha proposta, i és proposeu, amb la varietat que tenim de comunitats i de governs
de diferents colors i les ganes que es tenen els dos partits majoritaris, segurament serà un grigall. El cas és que dilluns es comença a parlar de tot plegat en el Consell de Política Fiscal i Financera. Ja sabeu que estem pendents d'aquest finançament singular
de Catalunya. Per tant, aquest probablement serà un dels debats o una de les coses que es posaran sobre la taula. Parlem de finançament. Creieu que ens fa falta més finançament a Catalunya? I de retruc diria que també a Rubí. Per suposat que sí. Només hem de veure amb què contribuïm i què és el que rebem, no? És que és molt fàcil. És qüestió de mirar-se els números.
Però això a la resta d'Espanya no s'acaba d'entendre. S'entén com un acte d'egoisme, que no volem compartir... No volem compartir, hem compartit fins ara. No s'ha entès mai. L'únic que volem és que, d'alguna manera, el que nosaltres generem...
ens afecti en el nostre benestar social. És claríssim. No estem a res més. És clar. Evidentment que em preocupa el pressupost i seria important que hi hagués un finançament. El que realment em preocupa és que els pressupostos no es compleixin. Això és el jutjat de guàrdia. Aquí foteu en jutjat a tothom menys aquestes coses. Jo no ho entenc. Per què el vols, el pressupost, si després executaran un 40 o un 50%
no cal que se'l quedin perquè el volen. I, a més a més, si no hi haguessin greixos comparatius, li donaries peu a moltes opinions i moltes qüestions, però, esclar, al costat tens... Sempre ens presenten les xifres de Madrid. Les altres jo no he tingut mai ni temps ni ganes de mirar-me-les, però agradaria veure-les. Perquè tinc la impressió que els que som cornuts i paguem el bebre som nosaltres...
Com pot ser que a Madrid apliquin un 140? Aquest 40, qui colla el posa? Catalunya. És molt fàcil. Aviam, és així de senzill, però per què passa això? Això no ens ho pot justificar ningú. La senyora ministra del RAM, l'única cosa cada dia... Quan heu dit a Catalunya això? Doncs dona-li, punyeta, ja està...
Ara, no, si donem aquest no tenim per un altre i ja hi som. Llavors no és el pressupost el problema. Una de les coses que es diu, per cert, de la ministra del RAM, és que com serà la candidata a la presidència d'Andalusia, potser és jutge i part. Bé, jo què sé, vull dir això. Això, últimament, amb aquestes imatges que estem rebent de València, això de l'autonomia, a mi se m'està quedant com autonossulla, no? Perquè...
Aquí són aquests dos que reparteixen des de Madrid qui mana València i els valencians a callar. I diu, però què coi és això? Ara ja has d'estripar les cartes. I arriba un moment que dius, home, les coses quan queden més o menys dissimulades, i dius, bueno, esclar, home, sisplau...
El govern central sempre té una mà... Però és que ara ja no és... Ja és arratx. No, no. No cal que en parleu. Nosaltres dos ens favorem allà a Madrid, farem unes copetes i ens posarem d'acord. Els valencians ho tenen entrepadella. És igual. Això és una autonomia? Ja no... Home, és clar, llavors amb algun d'aquests li dius que vols independència i et diu un poc adiu. Això és com un renec que vas a parar.
El tema de la independència també es va demanar justament per això, no? Perquè, bueno, quan es va fer l'Estatut, hi havia unes lleis, unes normatives i tal, que pràcticament era igual que el d'Andalusia, allà es va aplicar i aquí no. I bueno, doncs ja està, tenim dret a queixar-nos. I d'aquí va venir tota la història de l'independència, perquè la majoria d'aquí la gent no era independentista. El que passa és que ens hi han fet tornar, també s'ha de dir. Va ser en sèrio, liberar.
Al final t'estan estirant, estirant, estirant tant que ja no hi ha independentistes, que ja et tornes fins i tot terrorista. A veure, ho fotem. No, en sèrio. No, però és veritat. Entenem la metàfora i sabem que és una metàfora. Que no és literal. Si és igual el color del partit que hi hagi als governs, és un tema que cada cop que hi ha en eleccions, legislatures, i no s'acaba mai de definir. A mi, per exemple, un tema que a vegades he remenat
amb quin criteri s'assignen pressupostos a les partides corresponents. El que està clar és que amb els llocs on més cal assignar més recursos no s'està fent. Jo continuo insistint, sanitat i educació per mi són els pilars d'una societat de benestar i no estan rebent ni una quarta part del que realment es necessitaria tenint en compte les necessitats actuals, que són moltes.
Per exemple, salut bucodental, salut mental, sobretot la mental. La mental que està ara... Com està? Demà, em sembla que els mestres fan una manifestació a... Demà passat, vaja. Sí, dissabte. Precisament per demanar recursos per poder aplicar
l'escola inclusiva. És que els companys quan es queixen, es queixen de veritat. O sigui, no només lluiten pel sou, que aquesta partida està assegurada. El sou el tenim. Sí, clar. Però el tema dels recursos no es pot enviar, fer un decret com el que es va fer d'inclusió sense posar-hi els recursos necessaris. I com això tot, els caps estan saturats. Ahir vaig rebre una enquesta de satisfacció del cap mútua, que si la podia omplir.
I em sap greu, perquè jo no em sento malatesa un cop m'atenen. Els professionals són clars. Exacte. Però en 15 mesos, perquè et facin una gastro, una revisió... És que en 15 mesos t'han pogut enterrar. No sé si realment el tema dels pressupostos, amb el bombo i platillo que li donen,
que sembla sempre el pal de paller de discussions entre partits, realment se l'estan prenent seriosament. Catalunya està portant molt, té molta gent vivint a Catalunya en actiu. És normal que porti molt, però és veritat que no rep. La part que li tocaria, i a sobre això està mal vist, que encara fa més mal. Sí, al final la reivindicació és aquesta, no? O sigui, tampoc es prenguin pel tontos.
Hi ha molt discurs en tot el nostre, com el País Basc, que estem com a referent al concert econòmic. No, ells ho reben i després donen una part. Ells donen la part que ells volen. No, això tampoc és així. No, però sí que és cert que el País Basc es nota el fet... O sigui, no vol dir que no contribueixin, segurament contribueixen igual que la resta, però en el dia a dia...
Es nota el fet que siguin els que recapten, eh? Sí, sí. Segurament tenen zones amb menys densitat de població, però jo és una zona que conec i conec gent que hi viu. Està clar, està clar. I realment... Des de sempre. Hi ha zones on el 80% de l'habitatge és habitatge social, és habitatge públic. Sí, sí. Però és que ens costa, ens costa coses que semblen com de...
que ara celebrarem, jo que sé, la vinguda de la democràcia i l'arribada. I dius, però aviam, el País Bàs va obtenir això, aquesta mena de conveni. És que això no es pot fer amb ningú més. I per què cony no es pot fer ningú més? És que és pecat. Vull dir, aviam, això ho pot fer amb qui et doni la gana.
Ara Catalunya és molt més gran i llavors hi ha més... Oh, ja! Però a mi m'esfereix veure quan comencen a sortir xifres de govern central, de ministeris i de coses que penso, però això encara existeix. Què hi fa tota aquesta gent allà? Ensenyament. Que avui llegin els militaris. Què hi farem?
Però, esclar... Vols dir d'aquells que les competències estan transferides a les comunitats, no? Home, que tinguin un pressupost perquè hi hagi un porter i un conserci, bueno... I algú fent la coordinació, diguéssim, no? Pagant un ministre ja fem molt, però no cal. Allà tenim unes competències que totem ho hem pagat i el dia que se'ls acut les fan servir, eh? Diu, no, ara els exàmens els farem, que en diem nosaltres. I on t'ha sortit aquest, ara?
que no dormen les nits. Tranquil, si està conferint, no t'hi posis. O procura anar a veure què fan i explica'ns-ho. O explica'ns-hi amb els altres comunitats que no ho entenen. El cofinançament aquest, o aquest sistema de finançament especial, que no sé què, jo no veig que tingui cap complicació si són capaços d'entendre les necessitats que no són iguales.
Un territori que no té mar no té les mateixes despeses com que té mar. Això no ho poden entendre, perquè costa que Madrid no tingui mar, però són les poques coses que no he aconseguit encara. I autonomies, que també...
Si tens tota una qüestió de pesca, tens una qüestió de tot això no ho tenen els altres, una qüestió de llengua, no els hi faràs entrar al cap perquè aquí parlar en castellà n'hi ha prou. Però bé, que sigui cooficial o oficial del tot, per què serveix? Per posar-ho la lletra de la Constitució i ho posem en un armari i allà es queda. Si s'ha de protegir, s'ha de protegir. I això vol dir que hi ha d'haver diners.
I si vols mantenir la llengua has de tenir els mitjans, i si vols mantenir un TV3 ja parlarem del que fa després. Però després, si el vols mantenir, necessites poder subvencionar. Hi ha impostos que no ho tenen, i a vegades et diuen, però que no tinguin això, ja està. Ja, bueno, i què? Doncs no tinguin la llengua, llavors que et diguin.
Comunitats autònomes és d'aquestes uniprovincials, també. Jo voldria saber quina explicació té que tinguin una autonomia. Tampoc ho entres mai. Per exemple, a Madrid.
Comunitat autònoma. I Murcia igual. Ah, i Cantàbria. Exacte. És que ara que parlarem de la fi de la dictadura i el mapa d'Espanya... Bueno, també és clar. També es va fer un poc... Sí, sí, sí, però bueno, és això. És la llibertat de la gent de tenir les decisions de més proximitat. Doncs molt bé, d'acord. Però proximitat vol dir això. Autonomia, no tullamia. Sí, sí, sí. Esclar, dius, bueno...
És que si l'autonomia la fan servir amb cara i ulls, com a mínim estaria molt més bé que podem ser independents, sí que ho podem provar, però bueno...
difícilment hi ha independències ens a morts, i això costa d'estudir. Això que avui va sortir... I llavors, bueno... Clar, va venir tot el tema aquest que vam comentar del tema, quan ens va tombar l'Estatut. Aquí va ser quan van començar a sorgir els problemes. El senyor Guerra, que ho va raspallar amb el rigot. Ja està, doncs bueno, evidentment, des de llavors, des d'aleshores, és quan hi ha hagut tota la lluita i la gent es va voler fer això. Potser sent independentista, sent independents, igual...
Que no és així. Per exemple, jo el tema de la Comunitat Autònoma de Madrid ho trobo una aberració, sincerament. No sé. Ho faríem sense la llum. De què parlaríem? I la xispita, l'alegria clara. L'alegria, sobretot... Ell, el seu nòvio, el fiscal general... Per això te sitien? Ja m'explicaràs? És la dolenta que necessita el PSOE per mantenir-se allà. Ni fejo desinterlocuto.
Sí, el Pedro Sánchez li fa la guitxa al Feijói amb allò de la Iuso. A mi em sap greu... Jo la veig pròxima presidenta d'Espanya. Em sap greu perquè moltes vegades és com que absurdo, explica la seva cosa com a president del partit, però després el que es queda en els mitjans de comunicació és el que diu la Iuso. El PP porta dos mentrestant, el Casado i el Feijói. Portan dos mentrestant, el mentrestant mentre llega Iuso.
Eh, i jo no ric, eh? Però és una tia, i no ric res amb la Yuso.
Ara, la taula aquesta, la financiació, deu estar curiós, eh? Sí. Per aquí cadascú... El que hem anat pensant a nivell de financiació és que, per això, per desgràcia, l'estat espanyol, en principi, en principi, té un sistema de benestar, tothom contribueix, es reparteix equitativament perquè tot vagi bé. Ara, imagineu-vos a la taula un sac de monedes d'or i ho tiren al mig de la taula
A veure quina replega ve. Això serà, eh? Cadascú es comprarà, eh? Igual lo tuyo, yo quiero lo mío, etcètera, etcètera. Bueno, i Catalunya agafant rodalies, que a mi m'agraven coses, el rotllo, agafant rodalies, però la pasta per gestionar on està. Si està guaita, ahí, rodalies. Però si no la pots gestionar, potser et va pitjor. Totalment, totalment.
Bueno, pues... Jo el tema de raó d'Alias he pensat sempre que aquí l'estem pifiant, perquè volem una cosa que no funciona i que a més a més no tenim finançació com per poder-ho mantenir i portar-ho a l'hora. És que no podràs fer-ho, encara que te'l donaran i a més a més no podràs treballar-ho, perquè si no tens un turo...
És com quan et regalen un iate, toca un iate. Que guai el iate, però clar, l'ha de tenir el por, l'ha de pagar el manteniment... I al final surt a veure, saps? Vas a prendre el iate per pagar les despeses del iate. Quin regal, quin regal. Queden 20 minuts per acabar la tertulia, perquè siguin les 11. I volíem acabar parlant d'aquest article que avui publica el 3CATINFO i que parla de comunitats de veïns...
a tot Catalunya, estafades. Parla, per exemple, del darrer cas, 33 comunitats de Viladecans i Gavà, que la seva administradora de finques podria haver-los estafat un milió i mig d'euros. Han portat el cas als tribunals i fins i tot, sembla que era la setmana passada o fa una setmana i mitja,
La pròpia alcaldessa de Viladecans deia que es personaria l'Ajuntament com a acusació particular, entre d'altres coses, perquè quan es fan obres en una comunitat de propietaris, potser es demana una subvenció, i explicava l'alcaldessa. És que al final no només li han robat...
a aquests veïns i veïnes. És que li han robat a la resta de veïns aquesta subvenció que s'ha otorgat. Surt el cas de Rubí, segurament recordareu que pel mes de març es destapava aquest cas de 25 comunitats de Rubí, que també van ser estafades. La Maria Àngels explicava el meu...
En el cas de la meva comunitat va passar això. En Ràdio Orbe va seguir el cas i vam tenir oportunitat de parlar amb veïns afectats, però també amb els propis treballadors i treballadores de l'empresa, que lògicament també van ser estafats per la que era la seva cap. Escoltem el Max explicant què havia passat quan es van assabentar els treballadors que s'havia fet aquesta estafa.
Podria ser una trentena de comunitats, a part de les comunitats, moltes com a industrials, ascensors, companyies de llum, d'aigua, reparadors, tot tipus d'industrial. No han cobrat. Faig una junta extraordinària, veig tot això i parlo amb els propietaris i els dic, escolta, si aneu demà denuncieu jo us acompanyo, jo sempre ajudaré el propietari.
Això és el que deia un dels treballadors, l'Aitor, un altre dels treballadors, com veieu per la veu, això és un modus operandi bastant habitual en aquest tipus d'estafes, gent molt jove, que potser és el seu primer o segona feina, i per tant...
relativament més fàcil d'enganyar també com a treballador. Escoltem l'Aitor, que explica que sempre li havien donat un vot a confiança a la que era la seva cap, tot i que veien coses rares. Nosotros a Sara le volvimos a dar la oportunidad de que si era verdad que estaba intentando arreglar las cosas, pues que íbamos a ser nosotros los que le pusieran una traba. Nosotros también ya nos empezamos a hablar cosas raras porque enviábamos facturas y tardaban mucho en pagarlas,
Però, claro, uno intentaba pensar en lo bueno, que estarían intentando hacer malabares. Doncs això és el que explica un dels treballadors. Al final, una llarga llista d'estafats, les comunitats les primeres, però també industrials o professionals, moltes vegades petits i petites i mitjanes empreses de la ciutat, estafades perquè tampoc els hi pagaven.
I finalment els treballadors, perquè lògicament si allà no hi havia diners, doncs tampoc van poder rebre el seu sou. La Maria Àngels deia, no sé com teniu el cas en aquests moments, si ho doneu per perdut. Es va posar la demanda als Mossos, el que passa que aquesta senyora també l'havien de tenir i va estar...
unes hores detinguda, després la van deixar anar en espera de judici. El judici pot sortir quan tu vulguis, a més s'ha declarat insolvent. Vull dir que realment a nosaltres el que ens interessaria és recuperar aquests diners, però no podem. I, Marian, els que heu hagut de fer, que la gent s'ho deu imaginar, perquè en una comunitat de propietaris hi ha unes despeses que són habituals, hi ha despeses habituals, però a més a més reparacions, etcètera. Has d'estar portant quantitats cada mes,
que se'n diu les derrames, no? Així estem. Esteu encara aportant. Sí, i a més a més coses que s'han quedat per fer, que per això hi havia també tants diners, perquè estàvem pendents d'una obra a la façana, estàvem pendents d'això que us he comentat abans, el tema de l'ascensor, perquè la normativa s'ha modificat, llavors, vull dir...
Tot això la gent anava portant i fins i tot havíem tingut una època de derrame sempre, per poder arribar a tenir uns estalvis. És a dir, que ara esteu a zero a la comunitat o esteu a menys? És que nosaltres no ens vam trobar a zero a la comunitat, nosaltres ens vam trobar amb un saldo negatiu en el banc de 2.000 i escaig d'euros. Després dels 30.000 que es van portar.
I el problema va ser aquest, que també vam anar al banc de Sabadell i vam dir, i com aquesta senyora s'estan portant els diners, estem a zero i nosaltres no ens n'entenem de res, que tampoc és normal. Clar, però com tenen la potestat de poder gestionar... Tot el que tu vulguis, una cosa és la potestat i l'altra és una comunitat de veïns que està amb xifres negatives, que ningú tampoc no vegi el que està passant. Nosaltres ens vam adonar també perquè estàvem insistint ja molt temps que s'havia de pintar l'escala,
I van venir, van pintar l'escala, però es va quedar moltes coses per fer, la porta exterior, es va quedar moltes coses per fer, i anàvem reclamant, escolta, i això quan vindran, i això quan ho farem. Llavors, aquí ja se't posa la mosca darrere l'orella, perquè dius, alguna cosa està passant. I ja vam veure moviments, el Max justament és el que venia llavors a la nostra escala fins a les reunions, i jo em vaig posar en contacte personalment amb ell i em va dir, bueno, les coses estan... Bueno, perquè ells ja ho veien, no?
Però vull dir que una mica així, i llavors, bueno, automàticament vaig anar veí per veí i vaig dir, escolta, deixeu de pagar aquest trimestre perquè la cosa, pel que ve, que està així. I ho vam fer així perquè si no encara ens haguessin enganxat més diners. Perquè, a més a més, el dia que vam anar al banc ens vam trobar amb una comunitat que justament havíem pagat el trimestre o el dia abans i ja no hi era. Té una vida.
M'entens, que anaven a la que salta.
Una de les coses que diu aquest article és que, bueno, han parlat amb el col·legi d'administradors de finques i deien, molt important que la gent s'asseguri que està col·legiat o no aquell administrador, deia abans l'Isidre, home, jo no ho pregunto. Doncs deien, és molt important perquè els administradors que sí estan col·legiats tenen una assegurança de responsabilitat civil que cobreix un milió i mig d'euros o un milió cent euros. És a dir, que si algú t'estafa...
Si està col·legiat, doncs igual tens una forma de recuperar els diners. I després diuen una cosa molt interessant des del propi col·legi, i és que diuen que els veïns o que els propietaris no són massa responsables amb això d'assistir a les reunions, voler ser a l'Estat... Desconnectem una mica, no? Sí, és cert. Tothom té feina, tothom té coses... Nosaltres hem fet reunions a posteriori i ens hi hem trobat. Després d'haver passat el que ens ha passat, doncs bueno...
has d'anar darrere de la gent perquè assisteixi a la reunió. És cert, però la culpa continua sent de la persona que estafa. L'estafa ho veig un acte criminal tan ruïn, perquè és pensat en premeditació, sostingut amb el temps, que es va fer a poc a poc,
I hem de dir presumpta perquè encara no està jutjada, com aquesta senyora, però... Són fets perquè... El que tinc entès és que no és la primera estafa que fa aquí Rubí, que la va fer ben grossa també. Qui havia estat la seva parella...
a un centre educatiu. I, a més a més, afegint el que deies, també, normalment, les estafes no es fan a grans companyies o a gent que té una solvència contrastada, sinó a una comunitat de veïns, a una associació de famílies d'escola... Tinguem en compte una cosa que voldria especificar. Nosaltres, la substracció més gran que va fer de diners va ser quan va haver de pagar el de la fiança del marit.
A pesar d'estar separats i tot això, o sigui, hem comprovat els números i casualment, quan el marit va haver de pagar la fiança perquè no anés a presó totes aquestes històries, ella és quan va sostreure la quantitat més grossa de la nostra comunitat, que si no recordo malament van ser sobre uns 30.000 euros. Però fins i tot això, enteneu-me, anava a dir, es podria entendre. No sé si diria es podria entendre, però tindria una justificació, però...
Tindria una justificació o una explicació, millor dit. Una explicació. Però, clar, quan s'han robat tants diners és que... És a dir, que podem empatitzar, tot i que sigui un delicte, tot i que estigui malament, podríem empatitzar de ostres, tens un gran problema i tens a la base aquests diners.
Quina temptació. Però clar, quan s'han robat mig milió d'euros no era per una situació puntual. Era per comprar-te... S'han comprobat els comptes i llavors ens dones compte que havien anat sostreient petites quantitats de mic a mic, això està clar. A veure, nosaltres en el nostre cas, en la nostra comunitat hi havia un parell de veïns que en vés que els cobressin el rebut per temes que ells sabran, anaven a pagar allà.
Aquests diners eren caix. No s'havien justificat mai. En el veí se li feia el rebut i després aquests diners no s'ingressaven. O sigui, directament ja se'ls quedava. Aquí hi ha moltes... O sigui, ha fet moltes coses que són delicte.
Bé, el que deia la Conxita, és una cosa pensada en el temps. Un no es lleva un dia al matí i diu, vaig a començar a robar. És una professional. Sí, sí, sí. I tant, perquè et dic que tenia un rebut d'uns diners que es posava a la xaca. És que, a més, per ser ric i fer vida de ric ho has de ser. Ho he dit al revés, no? Clar, si vols fer vida de ric has de tenir ingressos i sembla ser que també hi ha alguna cosa per aquí, no?, que té uns aires com de grandesa...
Bé, després es farà una sèrie. És trist, però vull dir, aquesta mena de germen, de voluntat d'enganyar els altres, el portem a dintre. O hi lluites, o en un moment o altre apareix. Hi ha molta gent que li apareix. I, esclar, llavors són coses perfectament organitzades. Avui sentia, per exemple, la història aquesta que han muntat amb les entrades de l'Ocas Grasses,
que les entrades que manuïn 40 euros estan venent a 300. Però vostè, perdoni, qui és el... Em sap greu, però qui és el cabron que està fotent això? Perquè al final per internet se sap tot, eh? I si és Google que facilita no sé què, el senyor Google se l'empaita, eh? Perquè clar, si és ell... El tema de la rebenta, sí, sí, sempre, sobretot amb els partits de futbol.
Sí, però ara dius, home, aquesta mena de neguit... Això de les comunitats democràtiques passa molt sovint, però...
quan seria relativament fàcil que la gent hi participés més i que es posessin els contes en nom de dues persones i que siguin com a mínim dos que firmin. Sí, exacte, però el que passa és que segons a quina... Jo t'ho dic perquè nosaltres ho hem viscut després, eh? Vull dir, d'anar a buscar una altra gestora i les històries, o sigui, les condicions, posar-les nosaltres i dir-te que no. I dir, bueno, ho sento, però no. A partir d'ara nosaltres estem escarmantats o baix sí o no.
O és que és la normativa, la llei és així perquè... No, perdoni, jo puc tenir accés als meus comptes. I vostè no pot treure ni un dure ni pot moure res si no és amb el meu permís. Oficialment... Aquestes comunitats, diguem-ne, oficialment constituïdes, tenen firma dues o tres persones i llavors... Nosaltres en un dels programes que vam tenir també, ho he de dir, que la que havia sigut la nostra presidenta de la comunitat de veïns treballava aquí.
Llavors hi havia plena confiança perquè ho portava ella. Treballava aquí, vol dir, a l'empresa.
I el tema el portava ella. I clar, hi havia confiança perquè ella era la que signava, evidentment. No, no, sempre jugo amb la confiança. Per això t'estic dient que... Nosaltres una mica va ser això, també, perquè si no, probablement, aquesta confiança tampoc hauria existit, no? Però clar, si tu tens com a propietària, que no era propietària perquè després va marxar, i també vam dir que havia de plegar com a presidenta perquè ella volia continuar sent presidenta, no, perdona, tu ara no vius a l'escala, tu no pots ser presidenta, no?
Però ella volia continuar sent presidenta de l'Escala. Per favor, Déu-n'hi-do. És complicat. Però està implicada.
Simplicada directament no, però clar, tens la mosca de l'orella, això que t'estic dient. Home, és o sigui, cuanto menos estranya. Ah, i a veure, perquè clar, o sigui, si jo... Home, algú que vulgui ser president d'escala, més d'una vegada, quan no li toca... Inclús fora de l'escala, és curiós, eh? Tampoc és un plat de bocuda. Això t'estic dient, que no sé, que al final dius, bueno, no pots dir res, però que tens les teves...
Idees, no?, més o menys. Sí, sí. Perquè, clar, nosaltres, com que ella estava allà i treballava allà, realment, a més a més, qui ens va portar a l'assessoria aquesta va ser ella. Perquè, com que treballava, ho portaré jo, jo seré la presidenta i tal, i portava molts anys. I el que estem dient, la comoditat dels altres de dir, mira, se'n preocupa ella i ja està, no?
Això és cert que sí que tots ho hem fet alguna vegada. Per això t'estic dit. De dir, bueno, ja hi ha algú que se n'ocupa. Clar, és veritat. Vull dir que amb aquesta història també molta part ja de la resta, que ja ens anava bé, m'entens? Sí, sí. Home, jo tampoc no conec com se fa per obrir un xiringuito d'aquests. Perquè, esclar, igual que per gestionar comunitats ho fan per vendre pisos. Vull dir, ara, aquesta història que ha sortit de més o menys aquí, Rubí, allà a la carretera Sabadell,
Hi ha 5 persones detingudes, encara no se sap els detalls del delicte, perquè segueixen investigant, però amb ramificacions a Manresa, ho van començar a investigar els Mossos de Girona, i hi ha detinguts també a Sevilla, que deduïm que és on van marxar. Ja arriba un moment que tens ganes d'entrar a un despatx i començar a demanar el carnet d'identitat, aviam, què hi ha aquí darrere assentat. Saps què passa?
És d'aquelles coses. Hi ha moltes vegades que veus gent que dius com s'ho fa per portar aquest ritme de vida si té un sou, és un treballador. Moltes vegades l'explicació és aquesta. Petits furts, no grans estafes, però si et cauen 1.000 euros al mes... La xatarra. Amb això t'arrisques a tot arreu. A qualsevol professional t'arrisques. Haurem d'entracar el metge i dir, m'ensenya el carnet, doctor...
Bueno, més que el carnet d'un títol, no? El títol, perquè també hi ha hagut el típic metge que ha exercit sense ser metge. La cosa és que estiguin col·legiats, però clar, no tothom és expert, que tu vas a una administració... És col·legiat, sí, sí, mira aquesta placa. I és d'Ali Express, de dia de sorpresa. Bueno, clar, també s'ha de tenir... Si és per placa... Si és per placa, però clar, l'eufori jo crec que és bastant crucial que hi hagi tants d'estafa administradors a finques.
Unes ciutats són finca, al final. Pisos, cases, urbis, el que vulguis. De fet, estem parlant d'estafes immobiliàries, estafes administracions de finques, on hi ha diners sempre, i sempre a qualsevol ciutat o a qualsevol poble...
Bueno, però és allò, la gent no vaixer fer la reunió d'escala, tal, deslocalitzem tot allà, els administradors de finca, col·legiats, no col·legiats, però clar, al final, tota aquesta estafa és pasta, pasta que no està vigilada, i quan et dones compte, miren i dius, hola, que en lloc d'haver-hi això, devem diners, ¿cuando ha pasado esto?
Estien col·legiats o no, perquè clar, els col·legiats, jo suposo que aquestes coses no les faran perquè hi ha un seguro. A més a més, aquest tipus de negoci, deure diners costa, eh? Ja. Perquè no sé qui va ser que va començar a fer deute sobre un compte corrent d'una comunitat, però bueno...
Sí, sí, passa a t'ho dir, que no sé, però és que és tot molt perquè també penses això, no? Ostres, resulta que tots els comptes estaven en un banc determinat i el banc no està veient que tots els de la comunitat estem en números vermells. Bueno, però en tema... Home, quan et tornin a rebut, pues allà diràs, onda...
Però és que el problema és que no te'l tornaven, el rebut. O sigui, ells continuaven pagant. El banc, ella tenia números vermells i pagava. Perquè nosaltres ja et dic que estàvem amb números vermells de 2.000 euros i dius, bueno, i per què? Si realment no hi havia diners, el banc pagava. Sí, sí. També el banc tenia que tenir la emboscada...
I lo millor de tot és que després és insolvent, la que van agafar, no? És insolvent. Clar, és que aquí està. Van escapar probablement. És que no hi ha res tan fàcil com delinquir i declarar-te insolvent. Reparació del dany no n'hi ha. Avui en dia també declares insolvent en moltes coses i no passa absolutament res. Estava veient amb les empreses, vull dir, gent que no pagava totes les històries, a mi m'he declarat insolvent. Sí, deixes un pufos allà i tota la gent, pues... Pues lo que parlàvem, no els veïns, sinó també és que anaven a reparar. Clar, clar.
És que estem parlant de molts diners i de molta gent afectada, clar. Ells van haver-se de recuperar, però segurament va haver-hi molta gent que també li va ocasionar un daltabaix a la seva empresa, perquè ja havia fet aquella feina i probablement potser havia pagat fins i tot materials. És a dir, que estem parlant de molta gent afectada. Seguirem el cas d'aquesta última estafa
En aquest cas semblava immobiliària. Desconeixem els detalls, però segurament s'aniran explicant quan avanci la investigació. Moltíssimes gràcies als quatre. Jo volia avui parlar també de coses agradables. I per això us proposava el casino. Us proposava el casino, però heu acabat dient que no es pot anar a sopar o a dinar a Rubí. Estem tots contents amb el casino. Cantats de la vida que comencin a escolar el casino.
L'únic cosa que demanaria és que, d'alguna manera, la gestió no necessàriament hauria de ser només municipal. Ahí lo deja. Moltíssimes gràcies als quatre. Us espero la próxima setmana. Que vagi molt bé. Gràcies.
Gràcies.