Mira, mira, que jo no volia parlar de Renfen i de Rodalies, però acabarà sortint, com diu ara la Mari Àngels Ruiz. Passen pràcticament 3 minuts a les 10 del matí. Bon dia, Mari Àngels. Bon dia. Bon dia, Gerard Moreno. Molt bon dia. Bon dia, Martí Pujol. Sí, bon dia.
Escolta, és que, clar, van succeint les coses... És que ens ho posen a safata. Clar, jo la tenia apartada, eh? Porto dies, però clar, és que... I això que aquest matí l'Antonio Carmona, el portaveu de Renfe a Catalunya, deia que avui seria un dia en què funcionarien bé les coses... Sí, sí, sí.
Estaria bé, patapam! Dues vegades que cau... Sí, segur que no és un boicot. No, crec que no els hi cal, eh, el centre de control. No ho sé. Es boicoteixen ells mateixos amb la falta de manteniment del centre de control. Jo soc malpensada. Tu ets malpensada. Sí, pensava que no fos el personal de dir-li de Renfe, que ara estan fins al gorro. I ells també són partefectora d'aquesta gent, a veure, jo què sé. És que...
És que clar, això que ha caigut dues vegades aquest matí, crec que a un quart de vuit, després a les vuit. A les hores menys importants la que hi ha. Per això t'estic dient que no sé, em sembla tot una mica com així, d'aquesta manera. Encara no s'havia reprès tot amb normalitat total, no? No. Estava una mica encara... Avui la cosa havia de millorar molt, segons deien.
I ja veus tu? Demà, demà. Si demà passa, algun dia arribarà. Quan estan dient millorar, no ens enganyem, quan diuen millorar, vol dir respecte a aquests últims dies, aquestes últimes setmanes, el que va passar. La millora, tornar a la normalitat, és tornar a la normalitat de Renfe, que és arribar a molts trens cada dia tard. La normalitat és aquesta, no ens enganyem. Mira, el portaveu de Renfe, Antonio Carmono, que deia a primera hora d'aquest dimarts, deia, tothom que es vulgui desplaçar en rodalies de Catalunya ho podrà fer
sigui amb l'oferta ferroviària o a través d'un servei alternatiu per carretera. I a més, hi ha una dada que em sorprèn. Ara presentarem el sumari. Em crema. Diu que assegura que actualment tenen el 70% de la demanda habitual. Vosaltres us ho... És una dada que dius, ja encara després de totes les persones que surten a les notícies, als diaris, etcètera, dient que, escolta, que jo ja no em refio, ells diuen que tenen 7 de cada 10.
Poden dir la quantitat que vulguin perquè no és demostrable ni ningú els hi pot rebatre. Exacte. I tu rebàs. Ara xerrarem d'això. Xerrarem d'això i de temes d'aquí, locals, de Ruí, de la nostra ciutat. Per exemple, la caseta informativa per informar de les obres que ja han començat a l'Avinguda de l'Estatut, la coordinadora d'entitats de la sanitat pública.
que adverteix que el sistema sanitari està vivint una situació de retrocés, de les càmeres de videovigilància que es volen posar a una dotzena de places, parts i equipaments d'aquí de Rubí,
Jo tinc un dubte, a veure si m'aclariu, perquè no m'ha donat temps a buscar-ho, que és el Vall de Mentons, que es farà al Casino, al Carnaval 2026. El de Carnaval. Jo, amb això, clar... Es feia un Vall de Carnaval, sempre es feia el Vall de Mentons, que era molt típic de fa molts anys. Ara m'ho expliqueu. Com es fa a Vilanova, és el truc, es fa un Vall de Mentons. Ara m'ho expliqueu. I parlarem també de la Dana i de Feijó, també, que vam parlar ahir.
Ahir va ser boníssim. I sobre una qüestió d'humanitzar els gossos. Jo no sé si veieu també la gent que els vesteix, que els porta en cotxets. I parlarem d'això també, si ens dona temps. Tot això, doncs, en la tertúlia que comença ara mateix.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Que podeu participar en aquesta tertúlia trucant al 935885960 a un telèfon que escoltareu aquesta veu aterciopelada del José Malagón, que està al comandament tècnic i que us donarà pas perquè participeu
en qualsevol tema d'aquests que hem nombrat, o bé en qualsevol que proposeu, doncs volem saber quina és la veu del carrer, quines són els vostres problemes, quines són les vostres realitats. 93 588 59 60, nosaltres que tenim una edat
ens acostumàvem a agafar el telèfon i a xerrar, no ho fèiem servir perquè no existia el WhatsApp, doncs us animem també a que ens truqueu i a la gent també jove, escolteu, que aquí podeu agafar el telèfon, que no hi ha cap problema, que el José Malagón us contestarà encantat. Per on comencen de tot això que hem dit? Seré un tema, jo penso que a una hora n'hi ha prou. No, ja ho sé.
Podríem allargar, avui es podria allargar, perquè aquesta setmana farem la tertúlia de 10 a 11, que per motius de producció el que farem després serà fer una selecció de temes musicals, o sigui que tenim encara temps per demanar. Per on voleu començar? Jo pels gossos, més que pel feijo, pels gossos. O sigui, a veure, és que ja em cansa el tema de la Dana i és molt trist, perquè va ser un drama, evidentment,
I les declaracions ahir també... Lo d'ahir per això va ser... Farem, farem, passarem per allà. És molt lamentable tot plegat, però des d'un punt de vista així social, sociològic, a mi em sembla gairebé fascinant, però que és producte dels temps que estem vivint. Cada vegada hi ha més gent que té gossos i que té gats... Tenir nens. En comptes de tenir nens, clar, per moltes raons, entre altres econòmiques, i d'altres perquè quin futur els pot esperar a un nen que neixi avui dia, no?
Per cert, hi ha més gossos que gats, és una dada. Però el nombre de gats està pujant. Ja s'està acostant el de gossos. Aquestes dades d'un estreu? Això és important, de la xarxa. De tota manera, el dels gats no té a veure amb el tema dels marroquins?
Perquè al Marroc tu vas i són plagues de gats. Els gats al final també... Però molt, eh? Jo m'imagino que molta gent de la que ha vingut... Els gats són més senzills de mantenir. Tenen un manteniment molt més senzill. És autonomia. I més autonomia, no l'has de treure a passejar. I llavors molta gent també opta per un gat perquè té menys responsabilitats...
I menys feina. Clar, totalment. Un gos l'has de treure uns quants cops al dia perquè pugui fer les seves necessitats fora i un gat no. No, li poses la seva safateta, després la neteixes cada dia... Sí que és cert que avui en dia pots veure gats amb corretges pel carrer i altres tipus d'animals. Aquella de Rubí que es passejava amb un xai, no recordeu? Sí, l'he vist, l'he vist. Què deies, Martí? El que passa és que...
Evidentment, d'acord amb el que diu el Gerard, els gats... Jo he tingut un gat a casa, no per mi, sinó pels meus fills. Jo no m'hi feia gaire amb ell, però estava per allà a casa perquè als nens els agradava, el carbonet.
Ja us podeu imaginar... Carbonet, eh? Posem la RB. Carbonet, ja us podeu imaginar quin color era. Negre. Ah, li van posar... Els nens, jo no... Però bé, en tot cas, l'observava amb curiositat, els seus moviments i tal. No, però, bromes a banda, és significatiu per això que estem dient. Cada vegada hi ha més persones que viuen soles, ho hem dit a vegades, soles, vull dir, una sola persona per casa, estan ja al segon lloc, aviat estaran al primer del rànquing, al moment és dues persones per llarg,
Però parella sense expectativa de tenir fills. Conec una parella amb dos gats. Conec moltes amigues que tenen un gat i viuen soles. Llavors, és el que estàvem dient...
és més barat, és més fàcil de mantenir, no l'has de treure a passejar, et fa companyia, i per tant, clar, no és bo això, en realitat és trist, perquè en realitat la continuació, diguem, de l'espècie passaria per tenir fills. El nombre de fills pels catalans...
és mínim. Evidentment, si no fos per la immigració i la quantitat de fills que tenen, ara els naixements serien poquíssims aquí, no? Hi ha altres països d'Europa també, no? Però aquesta substitució de fills, de nens, de nenes per gats o per gossos és un fet, però per una altra banda ho trobo realment trist. O així, més que res, quan parlem d'això que deia, de poder-los compartir com si fossin persones. Perdona, és un animal i punt.
Mira, la Glòria té un canitxe de 9 anys i mig, el vesteix, el porta a veure món, li faig fotos per Instagram i diu que té un armari més gran que el meu.
Al final és una nova forma, tot avançat, i la relació que hi ha amb aquest animal probablement sigui molt major que la que tenien abans. Però no li fas cap bé a l'animal que el vulguis... O sigui, veiem, un animal és un animal, és fins i tot per ell. Però estem parlant que és un animal domèstic, que el seu entorn serà sempre...
viure dins d'una casa i sortir a passejar un parell de cops al dia. Però no deixa de ser l'animal, que li posin allà un vasproari. Però cada cop aquests tipus d'animals domèstics estan menys animalitzats, diguem. Paraula inventada, però cada cop són menys animals i cada cop són...
més persones, enteneu, són més... un membre més de la família. És això, es converteixen en un membre de la família. Jo parlo des d'un punt de vista objectiu, perquè jo no he tingut mai animals, puntualment, però mai animals domèstics d'aquestes característiques que hagin perdurat a la família, per temes d'al·lèrgies del meu germà, llavors no podíem,
I molts cops em costa empatitzar, però ho entenc. O sigui, ho entens, però no tens aquest mateix sentiment perquè no ho has tingut. Sí, ho entenc, que l'animal se l'estimi moltíssim. El que passa és que tornem al mateix. L'animal és un animal i tu ets una persona. Vull dir...
És el nom de l'estirro, que tingui allà un armari que sigui superior al peu. Però és com tot, al final l'animal aquest potser ha estat amb tu 10 anys, ha passat moments durs, moments feliços, i llavors tens un vincle que pot ser una mica estrany per una persona que no tingui animals,
El problema és fins a quin punt s'humanitza aquests gossos i que això, portat al límit... Pot ser perillós. Pot tenir perjudicis psicològics, físics, també... Psicològics per a la persona, per a l'animal no ho sé, però per a la persona sí. I per als animals. És estimar aquell membre de la família...
que és un gos, però fins on està aquest punt, eh? Que si vosaltres voleu participar, 93, 588, 59, 60, si teniu un animal, una companyia, una mascota, un membre de la família, i voleu dir la vostra. Hi ha molta gent, eh? Jo n'he vist passejar-los amb cotxets.
Tu veus un cotxet, una persona, i tu penses que hi ha un nen allà, i quan mires... Quina coseta més bonica i és un gos. I és un gos amb un cotxet que sembla de nen. A mi això sí que és el que em costa més, veure un cotxet per un animal. Molts cops no és un animal que dius, si fos un animal d'avançada edat, o tu la persona també és més gran i li costa més tirar d'un gos, dius, bueno...
Sí, però pensa que aquests canitxes també els hi costa. A menys que el gos tingui algun problema de mobilitat, o potser que sigui... No, perquè saps què passa? Que aquests, per exemple, les canitxes, poden caminar una estona, però no poden caminar el que els fan fer. Llavors, per això se'ls porten així. I molta gent els porta coll.
Però clar, són gossos que no poden caminar tampoc molt. Sí, però ara ja trobes qualsevol tipus de gos. Sí, sí, ja et dic, jo ho entenc perfectament. I la persona que està sola, un animal li fa molta companyia. Però clar, és un animal i tu ets una persona. Com a totes les coses, tots els extrems, tant si el cuides amb excés massa com si fos un nen, com al contrari, aquelles persones que els tenen i després els abandonen,
perquè es fan massa grans o perquè no els hi caben a casa per qualsevol excusa. Per això que per i així, el moment. Ni un extrem ni l'altre, vull dir. És entendre això que dius tu, que és un animal i no pot ser mai una persona, no? Tot i així, jo reconec que per gent que jo conec fan molta companyia.
Sí, si estic d'acord. I això a molta gent, cada vegada més gent viu sola, doncs l'ajuda a passar el dia, a deixar la soledat aquella no desitjada. I a això estic totalment d'acord. Molta gent arriba a casa, batre-la, home, està bé. Molta gent arriba a casa i l'únic que troba, o el primer que els rep, és el seu familiar animal. Sí, sí. No, no, jo sempre ho trobo molt bé. El que passa que, clar, potser estem ja amb una mica massa...
Clar, i depenent de les relacions familiars o de les relacions de la casa com estiguin, moltes vegades, i enteneu-me, aporta una dosi de més dopamina al teu gos o al teu animal que si tens una persona que t'està constantment...
Ajuda moltíssim, està claríssim i està comprovat. També cal dir que les persones, que segur que ens estan escoltant algunes, també tenen... Pot ser bonic i a elles els agrada tenir animals, però hi ha algunes petites dificultats, com per exemple quan volen anar de viatge. Tu te'n vas de viatge 15 dies...
Alguna cosa has de fer amb l'animal. Si te l'aguanta la família, molt bé. O pots portar-ho a un hotel per gossos, que n'hi ha, i que també s'ha convertit en un negoci, això. I cada cop més la gent s'emporta el gos de viatge, s'emporta els animals de viatge. Perquè busquen hotels que acceptin animals. N'hi ha.
però també hi ha hotels per gossos, però no que puguis anar amb el gos, sinó per deixar-lo aquesta setmana. Exacte, exacte. Però cada cop la gent s'emporta més els seus animals. No, i qui estima el seu gos, el seu animal, el primer que fan, quan tenen 15 dies, el porten un parell de dies o un cap de setmana a aquell hotel, perquè es vagi adaptant, després els deixen aquests dies, i...
És una mostra també d'afecte cap a aquest gos i sobretot cap a aquest animal que s'estima molt. I creieu que s'han de vestir o no? Això, aquí és on jo et dic que amb això no cal. O sigui, l'estimes moltíssim, és evident, però bueno, vestir... Home, si fa molt fred i estàs en un lloc d'aquests que dius, igual el gos també té fred, jo no et dic que no, però que tingui un armari més gran que el teu, no sé què dir-te. Clar.
Hi ha gossos que tenen menys pèl, no? O que tenen menys greix a la seva pell, com els chihuahuas. Aquest tipus manta que els hi posen a l'hivern i tot això s'ho trobo molt bé. Que els veus tremolant, de vegades. I això sí que ho trobo bé. Ara, clar, quan ha fet això que aquesta senyora diu que és més que de l'armari del gos que el d'ella, no sé què dir-te.
Ara marallarem el gos, a veure qui es compra més modelets. I el que els hi porten a la perruqueria, sabeu que aquestes perruqueries hi ha de gossos també. Bueno, però perruqueria una mica per mantenir el gos. I més que arreu que fan els rentals, els tallen les ungles... Un manteniment perquè no vagi amb uns pèls molt llargs a l'estiu, per exemple. Sí, els desparaciten i històries d'aquestes. Bé, però és que, clar, aquestes persones, moltes d'elles, ja que sí, però moltes d'elles no tenen fills.
No tothom, evidentment. Hi ha gent que té fills i té animals. Els té grans. Però els té grans i per ell tenir cuidat l'animal i portar-lo a la perruqueria... És normal. És normal i és un gran què. Jo ho entenc i ho respecto. L'animal? Sí, però no és com un fill. No, ja ho sé. Vés a una consulta de veterinaris a portar un gos.
Però vull dir que en els temps que corren, les persones que... Jo tinc una amiga que està estudiant perruqueria canina i d'altres animals, però vaja. I trobarà feina segur, perquè tant els veterinaris com les perruqueries d'animals, com que cada vegada hi ha més animals, doncs cada vegada tindrà més feina. Jo tinc una cunyada que la tenia ja fa anys a Terrassa. És evident.
I era seva, la perruqueria. I feina moltíssima, moltíssima. La seva filla estava estudiant veterinària, volia muntar la consulta a totes aquestes històries, que al final la filla no va fer veterinària, però bueno, i ella va muntar, va anar a estudiar perruquera canina. Tindrà més feina als veterinaris que als pediatres. Sí, ho estava dient. De la manera que anem. I a part, les clavades, per qualsevol punteria, eh? Perquè ara hi ha gossos, que no sé si ho sabeu, que van al psicòleg. També hi ha psicòlegs. Atòlegs, atòlegs.
I n'hi ha molts, eh? I segons m'han dit, tenen feina. Els gossos, que som fidels, i si d'alguna cosa a Rubí també, hi ha moltes coses que som nosaltres fidels a les nostres tradicions, perdonar que estem ben orgullosos és del Vall de Gitanes, eh? I s'han tancat les inscripcions de Gitanes al carrer 2026. Nou rècord de colles participants. Vosaltres hi heu participat alguna vegada o no? Jo fa molts anys. Però molts anys, eh? Quan encara les feien al cap del Rubí.
Jo ballant no, però assistint a totes elles, sí. Sí, és molt bonic, és un espectacle fantàstic. I veure sobretot les...
les gitanes de les bar, però també la ballada aquesta popular de gitanes, que fa la heterogeneïtat que hi ha de persones grans, de persones joves, de nens, de gent que sap ballar i de gent que balla molt malament. Això és el principi, eh? Després, Martí, després amb els anys, millor. Jo seria si hi ha nés dels que ballarien malament, no? Però per això que els meus... De practicar.
Sí, sí, és igual. En tot cas, és bonic, perquè no cal fer les coses tan poc bé, que no ets un professional. L'important és participar de la festa...
I jo crec que és un dels esdeveniments, quan a vegades ve una persona de fora de Rubí convidada, que a vegades portaven persones d'altres ajuntaments que estàvem ajermenats i coses així, i veien allò i diuen, ostres, quedaven... Juntes moltíssima gent, a vegades, és molt bonic. És molt impressionant. Jo no he participat mai, tinc temps, tinc molt temps per fer-ho. Sí, sí, sí. Sí que m'han intentat engrescar algun cop, i aquest any ha estat un, el meu amic anava amb la seva parella,
I vaig, ja veurem al final, això que al final no acabes de concretar, però no ho descarto en ells. Què et dona por, Gerard? No. No sé, és tot una mica. Sentit del ridícul. No soc gaire ballerí, no se'm dona gaire bé, però al final és qüestió de pràctica. Jo m'engresco fàcilment, la veritat, jo soc un... jo et tiro endavant.
Però no m'ha acabat d'això els últims anys. No se'n notarà gaire. Ja hi ha un miler de banyadors i ballerines. Em tiren darrere també la calor i tot una mica. Però al final és qüestió que acabi d'engrascar-me amb un o dos amics i anem.
Clar, passem de les 37 colles de la passada festa major a 44. Ja m'han dit que ja no es podia apuntar més gent, perquè senyor tampoc hi ha espai. Els assajos comencen el dilluns 13 d'abril, a les 9, a l'Espona. A l'Espona, sí, sempre fan l'Espona. Doncs veurem el resultat per festa major. El gaudirem d'aquest espai que es fa
a l'Escardívol, també a d'altres llocs de Rubí on s'actua, i parlant d'altres llocs de Rubí i d'on s'està actuant, l'Ajuntament de Rubí ha instal·lat una caseta informativa per informar els veïns, per acompanyar-los en les obres que ja han començat,
a l'avinguda de l'Estatut, això fa unes setmanes. Ahir vaig mirar i ja vaig veure que és la caseta informativa. Sí, sí, el Gerard vol parlar. Sí, sí, ara el sortiré de la ràdio, si passeu per allà em trobareu a mi. A la caseta. Atenré alguns dies puntual, perquè al final hem d'atendre molta gent i anem fent...
rotacions, i algun dia em veureu allà a mi. Home, home, sisplau. O algun parell d'hores per la tarda em veureu a mi per allà. Doncs ja vindrem. És que res perfecte a treballar. Aviseu abans, perquè potser està el meu company i jo el que espero que vingueu és a veure'm. Ja m'ho heu d'avisar abans. Atenció, ja ho sabeu, que podeu veure el Gerard quan...
Gerard, tu estaràs per les tardes, perquè la caseta està matí i tarda. Sí, anem canviant. No és fixa que jo estigui als matins o a les tardes, sinó que som uns quants companys i anem parlant. Avui vas tu, avui vaig jo, i ara al sortir de la ràdio aniré jo cap allà i estaré fins a la una i mitja, més o menys. Fem un parell d'hores pel matí, un parell o tres d'hores per la tarda i estarem allà. Avui serà el teu primer dia o ahir vas començar allà?
No, ja portem un temps, si vam estar també la setmana passada, el que no estava vinil·lada, llavors la gent no entrava. Ara ja s'ha obert i, bueno, ja ha començat. Ahir va estar el meu company, perquè jo no vaig poder anar, i ja ha començat a anar bastanta gent. Què us diu la gent? T'ha dit alguna cosa al company del que pregunten? Sí, al final, en principi, la gent té una mica de...
Incertesa perquè hi ha els talls i tal, però no hi ha un malestar general com podria haver per unes obres d'aquesta importància, sinó que estan bastant contents perquè això suposarà un canvi per ells, però al final venen amb petits dubtes i ja està.
Petits dubtes... Clar, suposo que també el servei d'escombraries els ha canviat, no? Sí, ja s'han canviat un parell de... de bateries de contenidors. Tenim allà un petit mapa on... Bueno, quan ve la gent els hi donem i també tenim un petit mapa de l'alternativa de les obres. El tros aquest de l'avingó d'aquest tallat, que ja se gira per la dreta, per el camí de Can Oriol, el carrer de Can Oriol. Jo hi vaig passar l'altre dia amb el cotxe...
però no hi vaig veure cap a... Ja sabia que més o menys hi havia obres, no sabia exactament a quin tram, simplement van desviar i es porta cap a la dreta i després tornes a recuperar l'avícola de l'Estatut. No hi vaig gran problema, i pel que fa a l'oficina aquesta em sembla perfecte. És el que s'ha de fer. Sobretot, jo crec, per la gent, pels que viuen en aquella zona, que sí que poden tenir algun problema amb el garatge... Mira, el garatge... El garatge està...
I, per tant, em sembla una mesura lògica i correcta. Òbviament, tots els pàrquings privats, que només hi ha un en aquell tros tallat, estan garantitzats, excepte avui, fins les 4 a la tarda, que hi ha un petit tall, perquè han de passar uns camions, i aquell tros no podran entrar durant aquestes petites hores, però tota la resta de... A la plaça d'agricultura, no? Correcte, tota la resta d'obres, els cotxes poden entrar sense cap problema, se'ls ja...
S'ha facilitat una entrada i una sortida alternativa i sense cap incidència de moment. I en tot cas, per la gent que no vulgui passar per l'Avinguda de l'Estatut i conegui Rubí, tens altres alternatives de passar per altres llocs. La circulació en direcció cap a Terrassa es mantindrà sempre oberta?
Vull anar cap a Sant Cugat, doncs... És l'alternativa. Per diferents carrers. Què hi ha en aquesta caseta? Què és el que es trobarà la gent? Perquè vosaltres què els dieu? Perquè la persona que diu, escolta, què s'està fent aquí? Com quedarà?
Bé, al final tens a la caseta, tens uns petits renders dins. Renders? Renders, bé, unes imatges de... Com quedarà. De com quedarà, correcte. Un foto, sí. Llavors la gent pot anar, pot veure com quedarà i també es queden una mica més tranquils perquè els expliques tot una mica. Bé, al final les coses que més preguntarà la gent són per on tiro ara?
I tens el mapa per ensenyar-los i els pots explicar com quedarà... O sigui, el tema dels contenidors, que també tenim una altra... O sigui, s'han mogut uns quants metres i poca cosa més. Al final, la gent és una mica això. Llavors, estem allà una mica per interlocutar amb la gent, per... Bueno, per...
calmar-los una mica que no és tant com ells poden esperar, perquè és cert que és voluminós. El que s'està fent en aquest ram crida molt l'atenció i és voluminós. I el que volem és tranquil·litzar-los que no tindrà un impacte fort a la seva rutina. Us pregunten quan acabarà... Us pregunten per les diferents fases, bé, hi ha tres fases... Tot, al final són nou mesos la primera fase, i llavors començarà la següent. La caseta...
No sé que hi hagi algun canvi, però la caseta entenem que es mantindrà al mateix lloc, perquè no ho sàpiguen, és al cel de Rubí, més o menys, davant, aproximadament. I, clar, la segona fase és de la caseta cap endavant, cap al carrer Galícia, carrer Bassas, crec que és la segona fase, aquell tros. Llavors la caseta està situada ja estratègicament al mig. A la tercera fase, potser sí que agafo una mica més lluny,
i s'ha de moure o no, però estem parlant de la tercera fase que encara queda, llavors ja s'estudiarà. Sí, en un principi la caseta estarà en les dues primeres fases, segur, després la tercera ja veurem, perquè la gent ja estarà. Si la primera fase són nou mesos, la segona no sé quant de temps, la gent se suposa que ja tindrà coneixement del que està passant i ja es valorarà, si es fa...
en aquesta tercera fase. Trobeu que és un encert posar aquesta caseta per informar, no? Sí, sí, totalment, clar. La gent es pot anar a informar directament, clar. I sobretot és important aquesta caseta les primeres setmanes o el primer mes, perquè després ja anirà tot rodat, després ja serà el mateix que hi ha ara. Llavors la gent ara té una incertesa i té un neguit que estem aquí per això, per intentar...
Escolteu que nosaltres hem posat la caseta per saber d'aquestes obres amb Gerard Moreno, que és l'estudi ara mateix de Ràdio Rubí. Està obert, si teniu dubtes, al 93 588 59 60. Si li voleu preguntar, teniu qualsevol dubte, escolteu que és una caseta que la teniu pràcticament per Gerard Moreno, que té informació de primera mà i us podrà respondre. No hi ha cap problema.
Això respecte a les obres. Després volíem parlar, ara parlarem de salut, de la coordinadora d'entitats per a la salut pública, però s'acaba de publicar que el Consell de Ministres aprovarà els dos decrets per separat per a les pensions i l'escut social.
I això és... Justament, mira, acaba de sortir fa un moment. Cristó ha cantat, això, no? Evident, no? Sí. El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts per separat dos decrets, l'augment de les pensions i l'escut social. El que era estrany i molt discutible era el que s'estava fent fins ara. Jo no estic d'acord amb el que s'estava fent, per tant, celebro això.
perquè intentar aprovar en bloc aquests decrets omnibus, o digue-li com vulguis, els faci qui els faci, m'és igual, barrejant 3 o 4 votacions en les quals tu pots estar d'acord amb una i no d'acord amb una altra, perquè són temes diferents i que no tenen res a veure, jo puc estar d'acord amb un i amb l'altre no. Intentar col·locar això, et jugues, que et passi el que t'ha passat, que és que et digui, bé, jo estic d'acord amb dues, però amb la tercera no hi estic d'acord, i si vostè me les presenta totes juntes,
No les aprovo. Però això es podria fer a l'Ajuntament de Rubí en un altre lloc. És a dir, no té lògica, no té sentit. Ja sé que es fa perquè algú... Però no té cap lògica. Però si ho hem trobat l'any passat, com és que han tornat a repetir? Exacte, l'any passat ja va passar. Perquè si l'hem passat per passar, per què tornes? I menys amb això de les pensions, que òbviament la del gener ja l'hem cobrat...
els pensionistes, el dia 25 concretament, i llavors quan et diuen pels mitjans de comunicació bé, no, és que això, el tema de la pujada de les pensions està encara pendent, i tu ja has cobrat el gener i penses, pendent de què? Si no s'aprova, què fareu? Em direu a mi que torni el gener? Per favor, això no ho entén ningú. Bueno, suposo que intentaven colar, bueno, ja sabem de què va, no?
Una cosa és una cosa... Però a més a més amb l'experiència de l'any passat, que ja va passar, vull dir, ja va haver-hi problemes. Per què tornes a repetir? Clar, l'altre decret és el de la resta de mesures socials, inclòs la prohibició de desnonar famílies vulnerables sense alternativa d'habitatge.
I aquesta era la mesura més polèmica, que no agradava ni a Junts ni al PP perquè la vinculen amb l'ocupació, i el que s'ha fet amb les pensions és justament PP i Junts, que deien que si se separava, llavors la cosa no aniria pel pedregà, com estava anant. Anem a parlar de salut. Que la coordinadora d'entitats per a la sanitat pública d'aquí de Rubí alerta que el sistema de salut està...
fent passos enrere, ha posat el focus en les llargues llistes d'espera, la pèrdua de serveis, les dificultats d'accés a l'atenció primària hospitalària. Recordem que hi haurà una manifestació el dia 14 de febrer, convocada a la ciutat on pensa d'una sanitat 100%, que sigui pública i de qualitat.
El fet que no s'inverteixi o que hi haguessin retallades ja fa anys, doncs això ha portat a un col·lapse també, no? Que esperem que no passi com a rodalies, que hagi de petar absolutament tot perquè es comenci a posar remei. I a més a més, que és molt greu el tema. De tota manera, deixeu-me precisar una cosa del que has dit. No només les retallades, que també, que també...
sinó l'augment del nombre d'usuaris potencials del sistema de salut. No ho oblidem, perquè això no ho diem. O hi ha gent que no ho vol dir, o que no vol que sigui dit. No, no, escolti, no és el mateix que hi hagi tants usuaris potencials, el CAP mútua, que és el meu, o el Anton de Borja o el Sant Genís, que n'hi hagi 1.000 que 1.500, per raons òpies, no? Això qualsevol ho entén. Retallades, evidentment que sí que van influir en el seu moment les retallades, però és que els darrers anys hi ha hagut un augment
d'usuaris potencials, de malalts, que no ha estat correspost amb un augment dels metges, de infermeres i del personal, dels mitjans humans i materials. I això s'ha de dir. Hi ha gent que no vol que es digui i tot ho deixa amb les retallades. És el punt clau. Escolti, que aquí hi ha més gent. Jo vaig estar dos anys sense metge de capçalera aquí a Mutua. El meu es va jubilar i cada vegada que demanàvem deia no, vostè no té cap metge adjudicat. A veure, perdoni?
I anar-hi, li donarem hora per tal, després per l'altre anaves i la medicació que t'havia donat un te la canviava l'altre. I deies, bueno, aviam, això m'he trobat jo, eh? Dos anys. Sí, sí, sí, absolutament. Però és que, a més a més, jo, per exemple, jo ara estic a l'espera d'unes proves, d'una biòpsia, que me l'havien de fer al gener.
Ja ha passat el gener. Bé, ha passat dos dies, tres dies, d'acord. No em poso nerviós perquè total no servirà de res. Però així estem, és a dir, la biòpsia d'una cosa important, diguem-ho així. Bé, puc patir més o puc patir menys, però estic a l'espera que m'avisi, no puc fer res. Amb aquest neguit, a més. Fins que no em truquin...
No es pot fer. Si no es pot fer, no es pot saber el que hi ha o el que no hi ha. Llavors, això està passant últimament. I això ens afecta a tots. Perquè això sí que afecta a tots els ciutadans. Mira, la vinguda de l'Estatut afecta els que passen per allà, els que viuen allà molts milers de persones, cert. El tema de la salut afecta a tothom, tard o d'hora. I és més greu. I apuntaves bé, Martí, aquest matí anava parlant amb el José Malagón que parlaven del creixement de població en els darrers anys.
de Rubí, i clar, no és el mateix atendre 77.000 persones que 83.000. Evidentment. Si hi ha els mateixos serveis, o menys serveis, o menys gent, això implica que l'atenció ja no es dona, com s'hauria de donar, perquè, òbviament, tens més cues, tens més gent. Molts metges s'han jubilat, molts metges s'han jubilat. El meu de capçalera està a punt de jubilar-se. Aquí a Mutua hi va haver 3 o 4 que es van jubilar al mateix temps.
Llavors ens trobem això i deien que no té cap metge adjudicat. S'han juntat els dos o tres fets que han marcat això. Sí, però sempre s'han jubilat els metges. També l'infrafinançament, l'augment de la població i la falta de renovació de metges i s'ha ajuntat tot. Però sí que és cert que la població és important perquè tenim els mateixos serveis.
I ho hem parlat en altres àmbits, com són la mobilitat o l'habitatge, que ha fet que teníem un número de serveis, han augmentat la població, igual en els últims 20 anys, 2 milions de persones, i seguim els mateixos serveis. I ens parlen d'augmentar la cara més. I ens passa amb tot.
Tenim un tall de Josep Maria Pijuan, que és membre de la Coordinadora de l'Entitats per la Sanitat Pública, parlant d'aquest tema. I que nosaltres no hi estem d'acord des de tots els punts de vista, des de l'atenció primària, l'atenció especialitzada, l'atenció hospitalària, etcètera, etcètera. Tenim la millor sanitat pública que podem tindre, però en tot cas s'estan tirant passos enrere amb el que enteníem, el que era la sanitat pública, la nostra...
al nostre país, a Catalunya, diguéssim. Penso que també al rest de l'estat espanyol, no? La manifestació de Rubí inclou una taula reivindicativa en 12 punts. 7 són de caràcter comarcal, 5 són específics per a la ciutat. Entre les demandes principals hi ha increment del pressupost en sanitat pública, visites amb el metge o metgessa de família en un màxim de 48 hores.
Ja està bé, perquè si passen més de 3 dies, si vas per un tema... Depèn del que tinguis. El que acabes de dir tu, Martí, i a més a més en una biòpsia, no? Que ja et diuen un mes i dius, bueno, i ara... Saps? Reducció de les llistes d'espera, urgències hospitalàries dignes...
I pel que fa a Rubí, reclama a la coordinadora ampliació immediata del CAP Anton de Borja, la millora del servei d'ambulàncies, la dotació de personal propi qualificat al CUAP, millor connexió de transport públic amb l'Hospital de Terrassa, i com a demanda principal, la construcció d'aquest hospital del Baix Vallès, el Vicenç Ferrer.
Mira, jo et anava a comentar un fet d'aquest cap de setmana, amb una companya que l'altre dia m'explicava que van anar amb el seu fill perquè tenia unes engines d'allò bestials, no? Van venir aquí al cap, de mútua, i van dir que l'havien d'ingressar, però que a Terrassa no, i la van fer anar a Vall d'Ibron.
Diu, molt bé l'atenció, tot el que tu vulguis. Diu, però clar, de Rubí a Vall d'Hebron tampoc és tan fàcil. I llavors van estar a Vall d'Hebron. Diu, no, no, jo no em queixo de l'atenció ni em queixo de res. Diu, però clar, que ens diguessin, no, no, aneu a Vall d'Hebron. Diu, no podem anar a Terrassa ni a l'hospital ni a motó. Estarien saturats. Estarien saturats, clar, però aquesta és una altra. Sí, sí. És un problema que se n'ha de parlar...
D'acord amb les reivindicacions d'això que deia el Josep Maria Pijuan, perquè és evident, no? Tot no podrà ser de cop i volta, però com a mínim que hi hagi una pressió, perquè en aquest cas qui governa actualment... Però això no és un tema de qui governa actualment, això és un tema com la Renfe, d'alguna manera... No, no, això ens hi trobarà sempre, eh? Govern i qui governa. És històric i de fa anys, no? Però l'augment d'habitants a Catalunya, si han passat de 6 a 8 milions...
Com hi pot haver habitatge per dos milions més de persones per art de màgia? No hi és. Com hi pot haver metges o sanitat? No hi és. Per tant, això no es pot adequar d'un dia per l'altre. Això s'ha de planificar i anar prenent mesures a l'educació, a la sanitat...
A les infraestructures, com en el cas de Renfin. Això no s'ha fet. I a part s'han juntat tots de cop. Què passa? Que ara mateix no pots fer front a totes les problemàtiques de cop. Ara mateix tu no pots afrontar una millora a l'educació, una millora a la sanitat, una millora a l'habitatge, una millora a la mobilitat. No ho pots fer tot de cop. És impossible. Llavors has d'afrontar un, però afrontar-lo un amb tot. Anar amb tot, centrar-te en aquest, i després anar passant un a un. O anar fent poc a poc
però solucionar-los els cinc grans problemes a curt plaç és impossible. Però s'ha de posar, encara que siguin petites solucions a curt plaç, per anar millorant a llarg plaç. I s'ha d'intervenir, està clar. El que passa és que Renfe ara està a l'ull del huracà, diguem, perquè hi ha hagut un accident gravíssim a Córdoba i perquè hi ha hagut l'accident de gelida i sense dormir de noia.
Però des de feia dècades que els trens arribaven tard. I això no ho sabien, ho sabien només el Carmona, que és un màrtir, aquest, el Carmona, perquè realment no li envejo el lloc. Aquest senyor que li toca sortir allà a donar la cara sempre per explicar que això és un desastre.
i ho explica prou bé el senyor, eh? Però vull dir que és un desastre de fa dècades, això de la Renfe, i ningú hi ha posat solució. I ara, perquè hi ha hagut un accident, dos accidents importants, molt importants i molt tristos, ara sembla que sí. I el que pot passar és això que diu el Gerard, que ara es focalitzi...
L'intent, i es quedin oblidades, doncs la sanitat, el nivell d'educació, de les proves PISA, de com surten els nens de les escoles, bla, bla, bla. Ara també estan molts recursos centrats en l'habitatge, que també és un problema. L'habitatge és un problema.
comparat amb els altres, més recent, però que també es podia vislumbrar el seu futur anys enrere, no ens ha agafat a ningú de nou. Que va, al revés, cada vegada anàvem a augmentar la població, ja ho estan veient. Hi ha un augment de la població, cada cop menys oferta, perquè tens menys terreny per construir, era obvi. S'ha d'abordar els problemes, però s'ha d'abordar bé.
i no fer-ho des d'un punt de vista només polític, sinó també comptar... Però estem parlant de problemes molt importants, perquè Renfe afecta 400.000, 500.000 persones cada dia. Cada dia. Però és que la sanitat afecta a tothom. A tothom. L'habitatge també. Perquè l'habitatge et fa. L'habitatge molts cops t'influix en escollir un lloc de treball, en on assentar la teva vida... Clar, tot influeix. L'educació. L'educació.
Estem parlant de pràcticament els 5 pilars o els 4 pilars de l'estat. I de la vida d'una persona, que afecten directament a la vida d'una persona. Gerard, tu que ets jove, sents que les teves opcions d'accedir a un habitatge són molt complicades?
Sí. Jo de moment, clar, sí, sí, jo... Mira, del meu grup de més íntim d'amics, som sis, hi ha un que està independitzat perquè va quedar directament amb el pis de la seva àvia i llavors, clar, i de l'altre grup... Cap. O sigui, estem parlant que del meu entorn, si compto unes 20 persones molt properes,
no hi ha cap que per la seva pròpia compte s'hagi pogut independitzar. I edats, aproximadament? La meva 25 anys. Al voltant dels 25. Ara molta gent de la meva edat, la perspectiva d'independitzar-te
al final es va allargant, però si ens poguéssim independitzar als 28, jo t'ho firmo ja. Gràcies. Si tu m'ho garantitzes, Martí, jo t'ho firmo ja. Però és que ni ara amb 35 tampoc, perquè el meu fill, que té 10 anys més que tu, viu al pis de la seva àvia.
la seva avia es va morir, doncs com a mínim té aquell pis, si no, no podria independitzar-se. I el problema també... I persones que han passat 20, 30, 40, 50 i no han pogut adquirir un habitatge de propietat, viuen expenses del lloguer en un lloguer, que el lloguer s'ha acabat disparant absolutament. Estem parlant d'un lloguer molt elevat, amb sous a joves...
Estan baixos. Parlem, jo què sé, els companys que estiguin, gent de la meva edat que estiveu cobrent al voltant dels 1.500 euros.
Habitació se't va a 500 euros. Si vols un pis amb una altra persona i ja està, ja estem parlant d'uns 700. Si tu vols el teu propi pis, parlem d'uns 1.000 euros, si és un pis en condicions. Cobres 1.500, com n'has de pagar 1.000. Pots agafar pisos molt petitets o pisos... Compartits. Estem parlant de quasi infrahabitatges. Has de compartir vivendes, està claríssim. Hi ha pisos que ja no es poden considerar ni habitatges, són infravivendes. A Madrid s'estan venent...
És que no són pisos, són habitacions una mica grans, de 15-20 metres quadrats a 200.000 euros. Sí, sí. El lavabo, just al mateix lloc que la cuina, l'únic armari sota del sostre perquè està inclinat, o sigui, estem parlant que és un problema. Mm.
A més, a més, són condicions. L'any passat va sortir concretament a la televisió, també, a Barcelona, d'una terrasseta, una petita terrasseta que tenia un pis, l'havien convertit en un invitatge.
i estava de lloguer també, i no sé si parlava d'un lloguer de 700 euros, eh? I era una terrassa, muntada així, es van plantar. Com volen que la gent tingui fills en aquestes condicions. Quan surt algú sorprès perquè no es tenen tan fills, ja se sorprèn, que és que no viuen aquí, no coneixen aquesta realitat. Martí, després s'acaba amb el gos, veritat. Exactament. Si tu tens problemes per accedir a un habitatge... Però com tens un gos a aquest lloc? Eh?
Segons aquí d'habitatge, tampoc t'hi cap el gos. Pots un gat, un gat, un gat. Un gaster.
El mardí estava parlant abans de Renfe dels accidents de l'ull de l'huracà i qui va estar ahir respecte a un accident, una situació que va ser gravíssima amb la Dana, va ser Feijó, que es va defensar al Congrés, marcava distàncies amb Mazón, carregava contra Sánchez,
No sé si ho vau veure. Jo, posteriori. Posteriori. Alguns vídeos petitets. Sobretot com s'encarava amb el Rufián. Amb el Rufián va ser bo. El Matute, crec que va ser també, o...? El del Bildu, el de Carmatute. Els Carmatute. Són els dos que més canya foten sempre i els que més li van donar fort. Li va comentar també allò de l'etat. Jo trobo que de veritat, eh?
I després tota la bancada popular estava donant compte a la taula, aplaudint el seu líder, quan va diudar ETA. Va ser molt greu el tema de la Dana, i a Rubí en podem parlar amb experiència per la trista rellada del 25 de setembre del 62, per tant va ser un tema dramàtic, i per tant qui hagi d'assumir responsabilitats que les assumeixi senceres polítiques,
I penals. Però hem vist que no s'han assumit. Però no s'han assumit. Seqüències polítiques no s'han assumit. No, i les penals ja ho veurem. Dimitir un any després...
I en quines condicions? Jo crec que ja ha dimitit un any després perquè ja devia estar cansat de tot el merder i ha dit, vaig a descansar. Ara que ja ha passat tot una mica, descanso i a sobre em diuen que em donen... La dimissió premiada, a sobre. Clar, em donen una comissió que s'ha convocat tres cops o en els últims set anys... Per continuar cobrant. Amb un extra, dius, me'n vaig a cobrar alguna cosa similar, amb menys...
Amb menys problemes, amb menys responsabilitat, doncs, hi va decidir. Molt descarat. Jo crec que va anar en aquesta línia. Sí, sí, molt descarat. I al final també això queda com un premi del partit, perquè el partit li ha donat això. I queda com que el partit ha premiat la seva gestió quan no hi ha res de premiar de la seva gestió. Al contrari.
En democràcia s'han d'assumir responsabilitats. A Europa hi ha hagut països on una ministra ha hagut de dimitir perquè va copiar un examen de no sé què. Una cosa que tu diràs, que abans quan eren joves la majoria de gent intentava copiar, no? Doncs ha passat això, per intentar copiar un examen, imagina't.
I aquí no dimiteixen per una cosa d'una gravetat extrema que hi ha 229 morts. Sí que és cert que jo crec que el mazón no havia de dimitir al moment, perquè els dies posteriors van ser molt complicats i havia d'haver alguna cosa al càrrec, tot i que potser no era la persona més adient ni la més preparada per fer aquesta gestió, per el que hem pogut observar, però sí que és veritat que després de tot això, quan les aigües es calmessin una mica,
ell havia de dimitir. El propi partit l'hagués hagut d'obligar. Exactament. En democràcia, quan va passar Rubí al 62, estàvem en ple franquisme, en plena dictadura. No hi havia aquesta possibilitat de demanar responsabilitats, perquè realment l'any 62...
I tampoc les possibilitats de notificar la població amb la mateixa rapidesa i efectivitat que hi ha ara. No existien alarmes, no existia res. En aquell moment podies haver enviat una alarma a les 10 del matí i la gent s'hagués quedat a dalt dels edificis o a casa, no hauria sortit i no hi hauria hagut cap problema. En aquella època...
Al final jo crec que es van adonar quan ja estava aquí. Quan ja estava arrastrant, ja es van adonar que estava aquí. Amb els mitjans que hi ha avui dia tècnics, tecnològics, hauria pogut reduir a molts menys morts, però molts menys. Ho van avisar, ho van avisar en temps. A més a més, ho havien avisat. I aquest senyor, què? Com va comparèixer? Quan ja estava a la meitat de la població morta. Ho deia el Rufi en la seva intervenció, que deia...
paraules textuals seves, jo no dic que no s'hagi de cessar o que no hagi de dimitir el ministre Óscar Puentes, però el que no es pot dir és que no hagi donat la cara perquè a la mitja hora estava la roda de premsa, ha fet 30 i pico rodes de premsa, dos plens monogràfics, ha respost, es va quedar, crec que va ser 3-4 hores responent a totes les preguntes dels...
dels periodistes, dels mitjans, fins que es van quedar sense preguntes, que després, les conseqüències les que siguin, però...
hi ha formes de gestionar-ho. Com a mínim va donar la cara. I ell va sortir a durar explicacions i quan va tenir informació de què va passar va sortir als mitjans. Són formes diferents d'afrontar catàstrofes bastant greus. I a més el que estan fent els del PP amb el tema de la Dana, tirar pilotes fora. A més, donen uns arguments que si estiguessin callats jo penso que se'n sortirien millor. El Feijó, no sent ni president del govern ni res,
Si hagués estat callat des d'un principi, hauria tingut menys problemes que ara, perquè el que ha passat és que ha anat dient per un costat una cosa, anava a un altre lloc i deia un altre que contradia ella, i llavors el que ha fet és fer... S'ha anat enfonsant. O sigui, l'ha anat cagant pas per pas, i ara la gent s'ha enfilat amb ell, perquè com l'altre ja no està... El problema és que tot això no li passarà factura, eh?
A València va sortir un sondeig i segueixen sent la primera força més votada. A València no li passarà factura, ja t'ho dic jo. És cert que han baixat molt, però segueix sent la força més votada. Però puja a Vox. A València, a València. Però els votants del Partit Popular cada cop van més a Vox. Això ho sabem.
Bé, llavors fan les seves coalicions i ja està, cap problema. O pitjor encara, m'ho poses. Que després entre ells també es barallen, eh? Anem per la recta final de la tertúlia, perquè pràcticament ara són i 53, les 10 i 53, al sumari, havíem parlat,
que el Carnaval de Rubí 2026 recuperava el Vall de Mentons al casino. Vosaltres sabeu què és el Vall de Mentons? Martí Fujol, Marian de Ruiz... Ja ho diu la paraula, Vall de Mentons. Jo fa un parell d'anys vaig veure el de Vilanova.
I, a més a més, uns mentons maquíssims, eh? Que la gent surt en plan... Clar, Rubí... El de Vilanova és molt espectacular, eh? Però no en una preocupació. No ens compararé, perquè Rubí i els mentons... Aquí hi ha dos joves. Som dos joves. Jo pregunto des del desconeixement. Això feia anys que no es feia, perquè només s'havia fet al casino, i després, quan es van començar les obrindades... Era molt típica en aquells anys. Val, val.
Sí, sí. Llavors, en aquell temps... Expliqueu què és. Al Vall de Rams, doncs ve ser el mateix, ballen al ball i la gent llueix els seus mentons, les senyores. Però, a més a més, mentons, vull dir, molt elaborats i tal. Clar, aquí Rubí era una altra història, però també Déu-n'hi-do, eh? Jo havia vist, més que res, jo havia vist reportatges, perquè jo poca cosa he vist del Vall de Mentons, a Rubí, eh?
Jo celebro que es faci, però això no és fàcil ara, de recuperar el Rubí a Vilanova. Sí, perquè ho han mantingut al llarg dels anys i fan els mentons i d'un any per l'altre i se'ls fan més macos i per lluir-los. Ja és una cosa molt tradicional d'allà. Aquí el Rubí s'ha perdut molt i no serà fàcil recuperar. Com no serà fàcil recuperar en el casino...
mal que ens pesi, els valls normals, els valls de Saló, de Saló en general, que a la seva època tenien un gran seguiment. Per què? Perquè...
Als anys 50, 40, 50, 60, no hi havia televisió, no hi havia xarxes... Però Déu-n'hi-do, l'aigua va anar, eh? Sí. Però perquè es fa moltes activitats, eh? Sí. I va anar, per exemple, a l'altre sanatònic... Perquè era el primer després de molts anys. Però vull dir que ara les parelles, les que van a cursos de valls de saló, sí, però ara no és el mateix. Abans, anar al vall era...
Era el que esperava tothom tota la setmana. Cada diumenge. Esperava el diumenge anar allà amb les amigues i per conèixer nois i els nois per conèixer noies. I era on es coneixia la gent i es feien les parelles. Òbviament això ara va per Tinder, no? O per on sigui. És trist. A mi m'agradava molt els espais aquests, la comparativa... Feia la pista, també estava molt bé. Jo vivia al costat de la pista. Era molt maco, era una altra època.
Ara no és fàcil que a l'època actual... A veure què diu el Gerard, perquè ja li fa cosa. Ballar, ser un entre un miler al Vall de Gitanes... Imagina't ballar. No sé si el veig ballant. El que fa sent que quasi no motiva molt. Jo, sincerament, ho d'abans era més una broma que una altra cosa, perquè a mi no em fa vergonya. Al Vall de Sant Antoni em vaig posar a ballar. Qui vulgui, si em veu per allà i em reconeix que m'agafi per ballar, jo estic encantat. Jo et vaig veure.
Jo encantat, eh? Jo per ballar no tinc cap problema, eh? Una cosa és que ho faci bé o malament, eh? Però jo li poso ganes. Però al final el ball, si es fa un cop al mes, potser si es fes cada setmana, però si es fa mensualment, o cada dues setmanes, jo crec que la gent seguirà baixant. Perquè al final és fer ciutat. Tu baixes a sopar una estona, després te'n vas amb els teus amics allà a ballar...
I fas allà vida. I quan en un temps estigui al bar del casino... És el que fa falta. És molt important que recuperi el bar. Tot aquest procés ho podràs fer ja dins el mateix racisme. Quan creus que estarà el bar?
No tinc ni idea, no sé com està. Però és molt important, és bàsic, eh? Perquè si no, l'activitat allà es redueix quan hi ha un acte. Un acte de teatre, un ball, tal, i prou. Puntualment, aquell dia, aquella hora, quan el bar, com abans, el bar del màquina...
és viu i hi ha gent tot el dia o cada dia, llavors es crea l'ambient aquest necessari. Heu entrat tots al casino? Sí. Ja et portarem, ja intentarem entrar algun dia. Doncs t'ho imagina, tenir el casino així, que a mi sincerament m'encanta, tenir-lo així sis mesos des de l'obertura, o vuit mesos, o un any, el que sigui, fins que obrir el bar, jo crec que és malgastar els recursos que té l'Ajuntament, tenir-lo allà obert,
per res, llavors jo crec que va ser una bona decisió en el seu moment, obrir-lo i posteriorment ja s'instal·larà el bar, que no deixar-lo tancat perquè estigui tot. Ara, bueno, sí, estaria millor amb el bar, sí, però... Però fins i tot el casino, quan el temps que havia estat tancat el bar, hi havia dins una barra,
I si servien begudes. I això era temporalment quan el barra estava tancat. I, escolta, bé, eh? Jo recordo quan jo, a la meva època ja, quan jo anava al casino, que de 5 a 7 era discoteca, i després ja venia el conjunt com sempre, de 7 com havíem fet sempre, vull dir, entregar la consumició. Això quan? Estic parlant dels anys 70... Però també hem de pensar que als anys 70-80 les coses es feien una mica més...
com hauja, no? Sense uns procediments. Home, no sé posar una barra de bar a algú que la porti tampoc està complicat, eh? Ja, però i com has d'assignar la barra a algú per un seguit de requisits? No pots assignar dit... Tu posa'm una barra de tot cas. En tot cas, és molt important que hi hagi el bar, encara que ara hi hagi sis terrasses de bar en aquella plaça
que en el seu moment, quan hi havia la terrassa de fora del casino, l'entrada, hi havia taules i cadires, només n'hi havia un. Però serà diferent, eh? El bar del casino servirà per socialitzar i per donar molta més vida.
El divendres 13 de febrer, Vall de Mentons, organitzat amb la col·laboració de l'Associació Casino Espanyol, comptarà amb la música de l'orquestra Swing Latino. Preu, 5 euros. Gaudirem, gaudirem d'aquest dia. Nosaltres, doncs, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a tots tres.
I us recordem que aquesta setmana, per motius de producció, el Rubí al dia es queda aquí. Ja hem analitzat tota la informació de la nostra ciutat del Vallès i també a nivell de Catalunya a nivell estatal. Quin millor moment, que no pas aquest, que escoltar unes bones playlists de music que ens ha posat Robert Fernández i l'equip tècnic de Ràdio Rubí perquè les aneu escoltant mentre feu el vostre dia a dia.
Bon dimarts. Bon dimarts a tothom. Adeu.
Gràcies.