La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Passen dos minuts de les 10 del matí. Bon dia i benvinguts a la tertúlia del Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ha acabat la part més informativa del Rubí al dia, ara és el moment de la reflexió i l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi Lídia Juste a Ània García. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Martí Pujol, bon dia. Hola, molt bon dia. I Gerard Moreno, bon dia. Bon dia. Amb ells parlarem de la segona estació dels ferrocarrils a la Llana, de la reinauguració del casino i de la crisi del PSOE. Però ja sabeu que també volem comptar amb vosaltres, els oients. Si voleu comentar l'actualitat, recordeu el telèfon per entrar en directe. 93 588 59 60 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
La Generalitat, el Departament de Territori, més concretament, va anunciar dijous passat al govern municipal que perquè es construeixi una nova estació dels ferrocarrils a la Llana, la tan demandada segona estació de Rubí, abans, però, s'hauria d'urbanitzar i requalificar aquella zona. Precisament, el futur pla d'ordenació urbanística municipal, el famós POUM,
comptava amb la presència de la nova estació per transformar el seu entorn i situar-lo com una nova centralitat de la ciutat. El nou POUM està actualment en fase de redacció, una negociació que haurà d'acabar amb l'aprovació inicial al ple d'una primera proposta. Amb tot, els documents d'abans aprovats l'any passat per àmplia majoria plenària dibuixen unes línies mestres del futur previst a la zona.
El desenvolupament previst és a la part sud del polígon de la Llana, a l'entorn de Picaguilera. És una zona qualificada ara mateix de sol industrial, en la qual el pla és fer-hi una nova àrea de centralitat de la ciutat i transformar-la com una zona residencial amb un nou barri, activitat comercial i equipaments. Entre el pont del carrer Catmo i el camí de Sant Mús es plantegen fins a sis noves parcel·les de sol residencial. Encara, però, no s'ha concretat quants pisos i habitatges s'hi podrien construir.
A banda de la nova estació dels ferrocarrils, a la zona es projecten dos nous equipaments municipals, corresponents als plans per establir el nou ajuntament, a l'antiga fàbrica Picaguilera. El barri, dissenyat, connectaria amb la zona residencial ja establerta a la plana del castell, creant una nova continuïtat urbana. Més al sud, també es preveuen nous habitatges a l'antiga fàbrica del vapor nou.
Tot plegat podria comptar també amb una possible zona de serveis que ha servis com a pont entre aquest futur barri, Apicaguilera i la resta del polígon industrial de la Llana. Ara, però, en Josep Milà, arquitecte i membre de la comissió de seguiment del POUM, ha assegurat a Ràdio Rubí que, és una evidència, Rubí necessita la segona estació per motius molt obvis, però que la decisió de vincular-la a la urbanització de la zona no és una decisió tècnica.
L'estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones transformen com si no. A la zona nord de Rubí li aniria molt bé tenir un baixador, una estació, digue-li la forma que vulguis en aquell entorn. Alhora, que aquella zona també, o sigui, una estació allà,
donaria servei a totes les urbanitzacions. També, evidentment, s'hauria de generar infraestructura per arribar fins a aquesta nova estació. Però els habitants que tenim de Rubí avui es justifica de sobre que no calgui encara esperar que el POM estigui desenvolupat. Molt bé. Doncs ara ja ha plantejat tot el tema i ha escoltat en Josep Milà, que en aquest cas en sap bastant. Com valoreu aquesta decisió de la Generalitat?
Home, jo crec que té una certa lògica. En tot cas, recordem que és una reivindicació molt antiga, de fa molts anys. Rubí ha crescut molt, però no és només que hagi crescut en nombre d'habitants, que també, sinó que l'estació estaria situada en un indret, el que en diem nosaltres, l'altra part de la Riera,
on les urbanitzacions hi deuen viure, o almenys fa un temps hi vivien uns 15.000 habitants, més o menys, on hi ha el seu cap, Sant Gerís, etcètera. Per tant, sí que és necessari, perquè seria perfecte no només per la gent de les urbanitzacions, sinó també per gent del centre, de la part del Rubinord, que tinguessin la facilitat de travessar l'altra part de la Riera i agafar el tren a aquella estació i no haver d'anar al centre de la ciutat.
De tota manera, la reforma urbanística, evidentment, és necessària, lenta però necessària. No cal dir que el Pic Aguilera i el Vapor Nou hi ha hagut diversos intents de fer-hi coses, però de moment no han fructificat. Formen part d'una època de la història de Rubí industrial, però, evidentment, el problema que hi hauria ara seria que si es fes l'estació demà, si es pogués fer, que no pot ser, ja ho sé, estaria situada pràcticament al mig d'un polígon industrial.
sense habitatges. La gent viu més amunt, no?, les urbanitzacions. El projecte aquest que deia el Josep Milano, de reurbanització d'un espai industrial per passar a residencial, faria que no només 15.000, sinó que unes quantes persones més visquessin realment molt a prop d'aquesta segona estació, i per tant jo crec que és necessària. Hi havia alguna objecció, acabo, que era la quantitat d'estacions que hi pugui haver a la línia,
I la distància hi pot haver entre Rubí i les fonts, com a estacions. Ara diria que hi ha uns 4-5 minuts entre l'estació de Rubí i les fonts, de trajecte.
Però bé, a l'altra banda de Rubí també tenim... No hi havia l'estació de l'Hospital General i es va crear l'estació de l'Hospital General a dos minuts, per entendre'ns, no? I després la de Mirasol i després la de Sant Cugat. Per tant, jo crec que no seria un problema que hi hagués una nova estació des del punt de vista de circulació de convois, eh? Que hi hagués un... Al cap de dos minuts o tres, a dins de Rubí hi hagués una segona estació. De fet, a Rubí li han posat Rubí centre...
la que abans no era el Rubí Centre, sinó el Rubí, per tant, aquella podia ser Rubí... La Llana. Jo crec que tard o d'hora es farà, però evidentment el projecte aquest de reforma tardarà, però visto lo visto i com van les coses en aquests temes,
En la mesura del possible, i si la Generalitat ho accepta, millor anar fent l'estació, perquè com que tardarà a fer-se l'estació i també tardarà a anar a fer-se els habitatges, ja la tindrem, l'estació. Perquè si ens han de posar com a condició... Primer fem els habitatges i llavors en parlem perquè ara no hi ha prou gent per anar a l'estació. Home, ja, però llavors estarem 15 anys, no?
No, jo crec que no és una qüestió de fer els habitatges, crec que no és tant aquest tipus de desenvolupament de la normativa urbanística, però sí que, clar, tenir fetes les modificacions que permetin, per exemple, una zona d'aparcament, en la línia de tenir una zona d'aparcament discessori al costat de l'estació, també, que és necessari precisament pel tipus de barri que ha de donar servei aquesta estació, com deia el Martí, a l'altra banda de la Riera, la gent...
És urbanització, per tant, és una zona segregada o disgregada. Per tant, la majoria de persones baixaran en vehicle privat i, per tant, jo crec que no és tant que hi hagi un nucli de població més proper i més gran i més proper a aquesta estació, sinó que estigui desenvolupat allò que permeti fer el projecte d'estació, que probablement no sigui una estació, probablement sigui en el format de les fonts, no?,
Un baixador, un intercambi, al final, una andana i poca cosa més. Però clar, que ja quan es faci, es faci, podem fer totes aquestes altres intervencions a l'entorn, perquè si no, si comencem a fer les coses a pedaços, tampoc té gaire sentit. Perdona, però el que deia territori no era només...
O sigui, deia, desenvolupar urbanísticament la zona. No només perquè es pugui fer un pàrquing, no? Almenys jo això ho vaig entendre. Jo crec que territori xuta cap al davant i no es compromet amb cap data perquè és més senzill i perquè així no incompleixes la teva paraula. El que és evident és que quan tu tens una línia a un municipi amb només una estació, que també parlem del greu ja comparatiu amb Sant Cugat i amb Terrassa, no?
I només tens una estació i li dius, Rubí, s'entra. Doncs home, tens molt coll avall que hi ha una altra estació diferent. Perquè si no, no hi ha més. És a dir, les fonts és les fonts, no és les fonts 1 i les fonts... Vull dir que jo crec que és una cosa que... Jo crec que hi ha un cert consens al respecte d'això...
I sí que a mi em sembla que aniran xutant cap endavant fins que arribi un moment que hi hagi un planter o un recurs econòmic disponible i un mínim desenvolupament urbanístic. Jo sí que crec que com a mínim aprovat per poder fer unes actuacions concretes. Ara...
Jo crec, espero, i a més a més espero que tothom treballi per això. Aquesta segona estació s'ha de construir, o sigui, no podem esperar que hi hagi un desenvolupament urbanístic d'habitatge d'allà al voltant de Picaguilera per fer aquesta segona estació. O sigui, jo crec que qui prengui les decisions i qui tingui capacitat de pressionar perquè es prenguin les decisions faran o farem entre tots que això es construeixi abans.
Bon dia. Està clar que la segona estació és necessària i és una reclamació històrica del nostre municipi i amb la quantitat d'habitants que tenim i la dispersió de la ciutat és imprescindible. Sí que és cert que...
com reclamen aquest desenvolupament a la zona, ha d'anar de la mà. No pot ser que primer es dui a terme un desenvolupament a la zona i després es construeixi l'estació, perquè si no hauràs desenvolupat un lloc on ja directament hauràs creat deficiències en la mobilitat. Llavors, és un projecte que ha d'anar de la mà.
Si comencem, el moment en què comença el desenvolupament, l'estació ha d'estar aprovada i ha de començar també la seva construcció, perquè si no és això, en el moment que finalitzi una cosa, ha d'estar a l'altra acabada.
Jo també veig que és imprescindible que hi hagi un parquing disuasori a la zona, perquè és que, si no, allò seria insostenible. Perquè, com deia l'Ània, tothom es mou en cotxe, tant de les urbanitzacions, com comentava el Martí, de la zona nord de Rubí també s'hauria d'esplazar en cotxe, tot i que segurament hi hagi alguna línia d'autobús i tal, però, bueno, al final les urbanitzacions es mouen en cotxe a degut a l'amplitud de...
d'aquesta zona. També hi ha una altra qüestió, quan parlem de POUM, i és important que ara que s'estan prenent decisions, el respecte es tingui en compte, i quan parlem d'una banda i l'altra banda de la Riera, de Rubí i de l'altra banda de la Riera, jo crec que és important que tinguem en compte també que hi ha un element fonamental en el POUM, que ha de recollir, i que ha de recollir sobretot com es finançarà, que és els nous ponts i passeres per sobre de la Riera. És a dir...
La planificació, aquest POUM ja preveurà i així està dibuixat una sèrie de ponts nous i de pesseres per avianants. I crec que és imprescindible que es defineixi qui pagarà això. Perquè la ciutat no pot pagar dos ponts i tres pesseres o crec que és més o menys el que està...
el que està dibuixat en aquest moment, i això sí que ha de dependre en major o menor mesurat del desenvolupament urbanístic. Dintre de les càrregues d'aquests barris que es desenvolupen, una de les coses que hem d'aconseguir o que hem de plantejar amb l'agenda econòmica d'aquest POUM és que aquests promotors que desenvoluparan urbanísticament zones
relativament grans, o grans directament, amb molts habitatges, doncs una part de les càrregues que se'ls pugui imputar per això tingui a veure amb aquesta construcció, amb el finançament d'aquests ponts i aquestes passeres, perquè aquesta segona estació, que no només dona, ho deia el Martí, no és només la gent que està a l'altra banda de la Riera, és gent que viu a la zona nord, com jo, per exemple, la tindrem més a prop...
però la tindrem més a prop a l'altra banda de la Riera, haurem de fer una volta, per tant, aquesta mobilitat, i no només per això, és històric també, aquesta cicatriu que ens trenca a la ciutat, això el Pou m'ho ha de resoldre, i ho ha de resoldre tenint també en compte com es pagaran aquests ponts i aquestes pesseres.
No m'agrada fer greuges comparatius, però... Fem-lo, fem-lo amb Sant Cugat. Però fem-lo, el que deia l'Ània. Sant Cugat té entre 5 i 6 estacions. 7. 7. 7. Comptem les planes tal. I Terrassa, si comptem les fonts que està entre Sant Quirza i Terrassa, en tindria 5.
Comptant l'allarcament que es va fer de la línia. Entre 7 i 5, nosaltres en tenim una, pobres. Ja sé que el terme municipal de Sant Cugat és el més gran de Catalunya, ja sé que Terrassa és una ciutat molt gran, però bé, amb qui cadascú hem de defensar el que és nostre, no? I per tant, Rubí, per la quantitat d'habitants i pel desenvolupament que hi ha hagut, recordem, dèiem, que fa 60 anys a l'altra part de la Riera no hi vivia gairebé ningú. Només hi vivia alguna gent a la plana del Castell, a la plana del Castell,
molts coneguts meus, i pràcticament ningú més no hi vivia. Eren segones residències. Eren segones residències de gent de Barcelona i d'altres llocs que tenien allà la caseta que venien el cap de setmana, que ara s'han transformat en primeres, o quan s'han jubilat o quan ha sigut, no? I, per tant, no té res a veure abans amb ara. I això s'ha de fer valer i s'ha de tenir en compte. Vull dir que no depèn només de fer una urbanització allà amb 500 o amb 1.000 habitatges, cosa que no veig clara, tampoc, des del punt de vista de creixement de la ciutat, que jo no defenso,
sinó que simplement actualment ja estaria justificat que en aquella part hi hagués una segona estació a la ciutat. Sí, mira, si voleu, podem escoltar el Josep Milà, ens va explicar també aquesta part del greuge comparatiu amb Sant Cugat.
tingui estacions cada dos quilòmetres a la zona de l'abaixador de Vallvidrera, la Floresta, Mirasol i Sant Cugat, i a Rubí, que és un municipi llarg que el tren la travessa al llarg de 7-8 quilòmetres, només tingui una estació al seu començament. Aviam, és que això no fa falta gaires experts per dir-ho, només s'ha de veure al dematí. La gent que agafa el tren que va cap a Barcelona, el carregat que va...
Sí, sí, és una evidència, simplement per fer aquest apunt, perquè ens entenguem, no? Dono fe del col·lapse, en tot cas, del nombre de robinencs i robinenques que agafen els ferrocarers de la Generalitat, segur que les xifres d'anomals hi són, però dono fe, perquè jo l'agafo sovint per anar a Barcelona, per anar i venir, i hi ha hores...
O sigui, segurament de tota la línia, que des de Barcelona fins aquí, la part que jo veig, és probablement Rubí l'estació que baixa més gent o que puja més gent. Sobretot, es nota moltíssim, no? En comparació amb les altres estacions de tot el recorregut. I de la gent que baixa, gran quantitat va a parar a les...
A les zones industrials, llavors, aquestes... O van agafar l'autobús... La llenatària estratègica té molt sentit. Molts van agafar l'autobús davant del cap de futbol. Jo dic el cap de futbol perquè allò era el cap de futbol del Rubí, ara és el Rubí Forn. Allò era el cap de futbol. I llavors agafen l'autobús i han de fer el transportament i llavors anar fins a casa seva, a la zona nord de Can Oriol o a les urbanitzacions. Sí, sí.
I gent com jo, jo visc a la zona de Can Rosers, i com que saps que no aparcaràs a Rubí Forma si vols agafar el tren a les 8 del matí, o vas a les 7 o així, o no aparques allà, per això dèiem allò de l'aparcament discessori, que seria molt interessant, jo i segurament molts rubinencs anem a estacions de Sant Cugat. A Valldoreix. A Valldoreix hi ha molta gent que aparca a Valldoreix i agafa el tren a Valldoreix perquè hi ha un aparcament bastant gran.
et permet aparcar més fàcil, perquè ells tenen set estacions, i a més a més ara és només una zona, però això és un altre tema. No, no, no és un altre tema. És que no és un altre tema. Sí, sí, també és el tema. És que jo els caps de setmanes hi haig de baixar a Barcelona...
És igual, jo amb els nens, tal, el que sigui, me'n vaig a l'Hospital General perquè són 3 minuts de vehicle privat i m'estalvio una zona, el preu d'una zona en l'abonament del transport públic. Si no agafo l'autobús que el tinc davant de casa perquè decideixo anar en cotxe, jo me'n vaig a l'Hospital General perquè el bitllet és més...
Baix és més barat, llavors... I si no, les planes, baixador, Valldoreix, exactament pel mateix. I a més a més, tinc dues línies, en aquest cas, en aquelles estacions, tinc dues línies. I després, a l'hora de tornar, puc triar si agafo... Per la seva freqüència. Per la seva sabadell... Imagina quants rubinencs agafen el tren. Els que col·lapsen l'estació... I els que se'n van aparcar... Els que es disgreguem... Sí, sí, segur, segur, segur.
Per tant, només amb això ja li fem l'informe a la Generalitat perquè facin... No cal que hi donin més voltes, ja. Però crec que una de les coses que deia el Josep Milà, i crec que és important, és el detall de dir... No és una decisió tècnica, és una decisió política. És a dir, dir no us fem l'estació perquè no teniu desenvolupat urbanísticament... Podríem trobar molts exemples en què no ha sigut així...
Llavors aquí és on... Mira, Sol, que ja hi havia estació i allò estava com estava. Després vam fer els pisos aquells, que hi ha el supermercat i que hi ha el gimnàs i hi ha tot allò, però abans no hi era tot allò. Hi ha quatre torres. Si crec que és de sentit comú que en un moment en què tu estàs plantejant, és a dir, si no s'estigués plantejant, si estiguéssim, no sé, fa cinc anys, bé, cinc anys estàvem encara ficats en una trampa, estàvem amb el poume en un altre estadio,
Però en un moment en què tu tens una planificació més o menys establerta, potser aquest argument sí que queda més fora d'allò. Jo crec que en un moment en què precisament estàs definint tot això, té sentit una certa prudència de dir, bueno, planifiqueu el que dic, eh?
No desenvolupeu, que a mi em sembla que la demanda de desenvolupar és una mica un curar-nos en salut perquè... Jo el que entenc és aprova el pou. Exacte. Aquesta és la interpretació que podem fer. I això ho puc entendre. Definiu com serà la zona. Això es pot entendre. I quan estigui això aprovat, llavors es farà inversió en desenvolupament d'allà. Això es pot entendre. El que no s'entén tan bé seria que en comptes d'això...
La condició fos, que no dic que sigui fos, que bé, allò és un polígono industrial i fins que no hi visqui gent allà no la farem. Això és una altra cosa, perquè llavors t'obliga tu a canviar la qualificació d'un sol industrial per tal, per poder construir habitatges i perquè hi visquin dues o tres mil persones. Però que al final no depèn de l'Ajuntament que es construeixi o no, perquè el sol que és privat, el desenvolupament depèn del
privat, no depèn de lo públic. Lo públic té una feina, que és definir què i com es fa a cada lloc. Es pot edificar o no? Jo crec que això és el punt clau, que és que el POUM està en procés avançat. Massa temps, en procés. Sí, sí.
Però ha d'estar, suposo que estarà ja bastant avançat i llavors han dit, pausem un moment, com ha dit l'Anna, ens curem en salut i llavors després, quan tinguem el vostre desenvolupament a la zona, llavors ens sentem i fem o decidim...
Però és el que he comentat abans, fer-ho, fer una cosa i després l'altra, crearàs uns problemes que ara mateix ja existeixen i s'agraujaran. Clar, a més, jo no sé si ara mateix faria falta, doncs, no sé, a nivell urbanístic, si és possible en aquests moments, o si dependria també d'alguna modificació, d'alguna permuta, d'alguna cosa, ara mateix, desconec, eh, no ho sé, però, vaja, que entenc que amb més claredat, doncs, té més sentit.
I abans de tancar aquest tema, vosaltres que ho coneixeu, en especial tu, Ània, perquè el mandat passat el POUM era un tema de pacte de govern. Però el mandat passat i uns quants més abans. Però l'acord de govern, si no, equivoco, un era el POUM, de recuperar el POUM i tal. En quin punt estem? És a dir, podem posar terminis quan es podria avançar en aquest sentit?
Sí, no, jo crec que el que està previst és que jo crec que és a principis de l'any vinent hi hagi l'aprovació inicial. L'any vinent és l'any vinent, eh? El 26, eh? El 26, el 26. Per això ho dic, és demà passat, això. Jo...
Jo no estic a la comissió de seguiment del POUM i per tant el que tinc al cap són dates aproximades però encabalquen molt o al final convergiran molt l'aprovació definitiva del POUM i les eleccions municipals probablement.
Sí, el calendari previst ens porta a un escenari que tot passi més o menys a la vegada, que és el calendari que és públic i que no estic desvelando ninguna cosa així, però les previsions que hi ha són una mica aquestes. Clar, això, bueno, volem o no, volem o no, no dificultarà, perquè els consensos als que s'hagi pogut arribar, a mi em consta que s'estan, com a mínim,
s'han posat en marxa i van funcionant molts espais de treball per generar consensos, com on participa en Josep Mirà. I, per tant, seria una pena que aquests espais de consensos, aquest treball conjunt, aquesta transparència en la informació, ha arribat un moment per una necessitat política o electoral
acaba generant dissensos que en realitat o no són tants o no són tan greus. Perdó. Espero veure-ho, eh? No vull ser negatiu, eh? Ocell de mala barany. No, espero veure-ho. No, dic de bon rotllo. Però el PGO...
abans dit PGO, és del 81, actualitzat el 86, amb diversos intents de... 1986, eh? El segle passat, eh? No demà passat, no l'any que ve. L'any que ve, si s'aprova inicial, 40 anys. I en tot cas, mea culpa, nostra culpa de tots, perquè s'ha intentat diverses vegades, i per falta de consens, i per diferents motius, tècnics, polítics, sobretot. Tal no s'ha aconseguit. I això, segurament,
ha fet perdre algunes oportunitats a la ciutat de fer segons quines coses. No sé si l'estació aquesta segona seria una o no, però avui ha fet perdre algun tren que sí que passava i que potser haguessis pogut agafar si haguessis tingut urbanísticament definit el futur de la ciutat. Però bé, més val tard que mai, però més aviat millor. Perfecte. Si vols afegir alguna cosa? No, simplement que anem a... Esperem que s'aprovi i que... Que ho veiem.
I què ho veus? Si no ho veus tu. Jo crec que jo segur que ho veuré. Jo crec que sí. Tu creus tu, confiós. Jo crec que sí. Tu ja ho veus. Molt bé. Doncs va, acabem amb un somriure aquest primer bloc.
Però mira, lligo el que estàvem dient, perquè crec que hi ha poques coses que posen tothom, tots els robinencs i robinenques d'acord en aquesta ciutat, com seria la necessitat d'una segona estació, el rebuig que Sant Cugat ens construeixi pisos al Camp de Golf...
I l'aplaudiment unànime dels assistents a la reinauguració del casino, concretament l'espectacle inaugural, perquè entre tots els que vam tenir l'honor d'assistir-hi, tothom coincidia a dir que maco, que ben fet i quina idea més bona. Digues, digues.
i s'ha de valorar la mà del director de la sala, Àngel Miquel, que és qui ha tingut la idea de fer el guió, diríem, d'aquest espectacle, i després l'execució, evidentment, que ara parlaré de qui ho va executar. Es va articular un espectacle que va fer un repàs cronològic a tota la història del casino i de la ciutat des del seu naixement l'any 1928, que aviat en farem el centenari també.
Va començar amb l'obertura de l'òpera Carmen, tal com es va inaugurar l'equipament l'any 28. El director de l'escola de música Pere Borés, Eduard Saez i la pianista local Raquel Portales van interpretar la peça de Carmen a quatre mans. La cantant Montserrat Bertral va ser l'encarregada d'interpretar l'Havanera, la part més popular d'aquesta òpera de Viset.
A partir d'aquí es van anar alternant actuacions de les Bar d'Ensaire i de l'Escola de Vall Vuit Temps, retratant els moments més destacats de la història del segle XX a Rubí. I així es va explicar la Guerra Civil, la dictadura, el canvi de càmera agrària per casino espanyol el 1942, o els fets de la Rianada dels 62, en què el casino va ser un espai d'acollida pels ferits, etcètera.
L'actor robinenc, Enric Major, va pujar a l'escenari per interpretar un fragment de terra baixa d'Àngel Guimarà, concretament el monòleg del Manelic, que va ser la primera funció que ell mateix va fer en el casino als anys 80.
Tot plegat un repàs històric que va acabar explicant la municipalització de l'emblemàtic edifici l'any 2016 fins a arribar a l'any 2025 amb aquesta reinauguració. Les narradores van ser les dues actrius locals, Montserrat Bertroli i Isabel Blasco.
I el final de la funció, que estava, segons Àngel Miquel, pensat de forma cíclica, va consistir en una actuació de cant clàssic de Montserrat Bertral i Carme Jiménez i que es transformava en versió urbana ballada per membres de les Bart i de Vuit Temps vestits de carrer.
De fons es podia llegir una frase de Shakespeare, tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir. I segons va explicar Àngel Miquel, la intenció d'aquest final era precisament explicar que l'equipament ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents. I tot això que heu explicat, si us fixeu, tot amb talent exclusivament local, que en tenim molt i de molt bo.
Per als que no hi van cabre dissabte, ahir dilluns es va repetir la funció sencera i em sembla que tu, Martí, vas ser-hi dissabte, tu i jo hi vam ser... Ahir tu vas ser-hi dilluns, tu i jo hi vam ser dissabte, i l'Ània no l'ha vist, no? Doncs a veure si el repetim una altra vegada. Tot i que serà difícil reunir a tothom, però la veritat és que va valer molt la pena. Els que ahir vau ser, no sé què us va semblar. Jo estic molt content, sincerament. Jo sempre he dit que les coses que estan bé, estan bé.
Ha costat, però jo estava molt content per l'edifici com ha quedat i també per l'espectacle. Pensem per l'edifici perquè és recuperar un espai molt històric i els que ja tenim una edat, i que sí que érem allà quan de petits vèiem els valls que s'hi feien al casino...
perquè érem molt petits encara i vèiem les parelles que ballaven, o ahir abans d'entrar que et trobaves persones que havien conegut la seva parella ballant allà en el casino. Això cada cop et porto setmanes que tothom explica això. No, no, és exactament. I que s'havien casat allà. Sí, sí, que s'havien, amb noms i cognoms, gent que anaven ahir amb una il·lusió, perquè realment, jo era molt petit, jo veia com ballaven i em feia gràcia veure la gent que ballava. Quan encara, quan encara, quan encara, als anys 60...
Les noies anaven amb la seva mare i hi havia un senyor que es deia Calafí, que vigilava el Calafí. Calafí vigilava que els que ballaven els nois no fessin segons què.
Vull dir que... Un senyor em va parar l'altre dia pel carrer i em va comentar que hi havia un senyor que vigilava i que els feia separar-se un o dos pams de la parella perquè no estiguessin més... Ara fa riure, eh? Que corre l'aire. De veritat, eh? I els feia separar-se. Era així, es deia calafí, aquest senyor. Però ara ens sembla que fa riure, no? Com han canviat els temps, afortunadament, en general, afortunadament.
Però era així. Llavors, home, ens fa una il·lusió especial. Jo no ballava perquè era molt petit, però realment era un punt important. Recordem que llavors no hi havia televisió, encara no, pràcticament tot just arribava...
No hi havia Tinder, òbviament. Ni xarxes. La gent s'havia de conèixer d'alguna manera. I la manera de conèixer era anar al ball i allà veies la noia que t'agradava o el noi que t'agradava. I era així, i era molt maco. Tenien la seva gràcia. Per tant, molt content. Un, perquè les entitats disposem d'un nou espai per fer activitats, perquè ara teníem la sala...
però és massa gran per segons què, teníem la biblioteca i teníem la Taneu. La reaparició del casino permet un quart espai que les entitats podrem demanar per fer-hi activitats segons les característiques i tal. Per tant, per les entitats i també pels ciutadans, és un gran cai. L'espectacle va estar molt bé, dirigit per l'Àngel Miquel i amb el Manu Fuster d'assistent, i segons la meva opinió, menció especial per la Montse Bertroli, que feia de...
de conductora de l'acte, i naturalment per l'Enric Major, que va fer un tros del Manelic, que ja és un actor prou conegut i que va ser espectacular, i que va aconseguir arrencar l'únic aplaudiment de la sessió perquè ens van dir no aplaudiu fins al final del tot.
S'ha de dir que el dissabte ens vam aguantar. Després del Manelic va costar molt. Amb molta força ens vam aguantar durant tota l'hora. Sí, m'ho van dir. Ahir dilluns jo esperava, perquè jo soc molt obedient i a mi em diuen no aplaudir, però vaig pensar, ara aplaudiran. I sí, sí, efectivament, com va acabar el Manelic, van aplaudir amb tot el mereixement i no passa res. Realment va ser un espectacle molt maco.
I jo crec que, home, des del punt de vista cultural, que és en aquest cas el que m'interessa més, home, ens obre un ventall de possibilitats i un espai tant al centre, tant al centre, tant al centre de la ciutat. Per tant, jo molt content, contentíssim. I punt a favor perquè les cadires es poden retirar, no és una cosa fixa com la sala. Jo fins que no ho vegi no... Jo ho he vist sense les cadires, eh? I és una pista plana. Però tu has vist com desaparèixen les cadires.
Jo les he vist, jo les he vist, sense cadires i on estan i tal, i sense les cadires guanyes una pista de ball, que és l'avantatge comparat també amb la sala. La sala, el problema és que no pots ballar-hi, però t'entrenen ganes. Van a fer certs concerts que t'entrenen ganes,
i en aquest espai és ideal per fer aquests valls, com es feien abans, amb la gent gran, amb les seves parelles i tal. Jo crec que és importantíssim. Més enllà de... Perdó.
Perdoneu, eh? Més enllà de tot el relat polític dels molts anys que porta en marxa aquest projecte, jo recordo quan es va tancar el casino i el Martí m'ho dirà, però si no fa 20 anys, en fa 18. Estava caient, només s'hi feia Sant Antoni. 13 anys. Sí, però els últims anys només s'hi feia...
Va estar a mitja... Només si feia Sant Antoni, perquè hi havia allà el Miquel Vivancos que vigilava i tal, però hi havia un risc per la seguretat dels assistents i va arribar un moment que van dir que no es pot fer ni Sant Antoni. Ja feia anys que estava com semi tancat. Jo he de dir que jo no havia entrat al casino fins fa res. Mai. Jo no l'havia vist.
i a mi m'ha sorprès com ha quedat, perquè actualment tu vas a molts teatres o a molts jocs així, a diferents municipis, i és tot molt futurista, molt blanc, amb molts vidres, i aquí ha mantingut aquesta essència, la fusta, ha mantingut el sentiment, i hi havia un moment de l'obra al final on posaven el vídeo comparant l'antic amb el nou,
I tu el veies i dius, canvia, perquè són molts anys, però manté l'estructura, manté l'essència, manté aquesta força, i a mi m'ha agradat molt com ha quedat. Jo crec que això és molt important, que hi ha aquesta part de recuperació d'un element històric, i al final...
d'un... és que no vull dir d'un passat, però sí, d'un altre moment, i que es mantingui aquesta... i que està fet amb aquest apreci, també, amb aquest carinyo una mica, però també pensant en el futur, que guanyem un equipament cultural que no ha de servir només per fer valls d'embalat, o no ha de servir només... sinó que s'ha d'omplir d'altres coses, i s'ha d'omplir de les coses que passen ara, no?,
I s'ha d'omplir dels joves, ara, que quan siguin grans diguin, escolta, jo al casino vaig tocar per primera vegada amb el meu grup, o vaig fer per primera vegada una obra de teatre, no? Llavors, com deia el Martí, jo crec que, clar, un equipament tan cèntric, tan cèntric, que és un ventall de possibilitats, que tant de bo, no? Que tant de bo tinguem d'aquí a poc una programació ben completa. Ara hi ha actes ja programats pel gener, per tant, de tot tipus, està molt bé...
Una llàstima que el que també hagués pogut ser, i malauradament i per culpa d'allà sabem qui no ha pogut ser, és el Centre Democràtic Republicà. Recordem que als anys 30 el Centre Democràtic Republicà reunia la gent d'esquerra republicana i el casino en aquell moment, que no es deia casino, que es deia cambra, es reunia la gent de dretes.
entendre'ns més o menys de la lliga. I, per tant, a tots els pobles sempre hi ha hagut gent més... A molts pobles ha passat això. Gent més conservadora i gent més progressista, en general. El casino era de la gent de dretes, indiscutiblement, i el centre democràtic, malauradament, just abans de morir el Franco, el 75, a l'edifici que ja se l'havia incautat la falange, el van fent derrocar
perquè ningú el pogués aprofitar, per res més. I clar, és molt difícil refer una cosa així des de zero, des d'un solar. En canvi, el casino s'ha mantingut l'edifici, però s'ha pogut restaurar, i per tant jo crec que ens hem de felicitar tots plegats i felicitar qui correspongui, perquè les coses són com són, i estar contents perquè és un espai extraordinari. M'agradaria un detall només...
que jo hi havia anat molt al bar, el que era el bar, que hi havia una exposició, una mica de plafons, de roll-ups històrics, amb fotografies d'abans, al bar on hi havia el màquina i el fill del màquina, que eren els que portaven el bar. Hi havia un senyor que ens va parar uns quants i ens va dir, mireu-me, aquí surto jo tocant no sé quin instrument era, no era dels habituals. Bueno, actuaven grups de roguina allà.
els grups moderns de Rubí dels anys 60-70, els clípers, els no sé què... Divendres van estar aquí, els clípers. Els cinc clípers, encara són vius, no? Vull dir que llavors allò era extraordinari. I la gent anava allà a buscar-se les fotos, es buscava les fotos... Jo crec que és important també, no?, intentar que mantingui aquesta cosa popular de cultura, no?, que no sigui només un espai on des de l'administració es programa una sèrie de coses, sinó que sigui permeable a les propostes de la gent. Que la gent s'ofagisseu. Exacte. I el parc...
Si el bar es pot...
actualitzat, però mantenir el bar, perquè antigament la gràcia era que tu passaves de la sala, diguem, auditori, de la sala de ball, de la sala principal, hi havia un parell de portes i traspassaves i anaves a parar al bar. I anaves a prendre alguna cosa i del bar tornaves a dins. És a dir... És més o menys així. Sí, sí, hi ha un... Per passar, no? Llavors, esclar, això et permetia... Hi ha un bar localitzat perquè s'ha de fer la licitació. Sí, sí. Clar, no començarà a funcionar. Si esperaves la licitació...
Era millor inaugurar-ho ara que esperar-te que tarda una licitació. 6 mesos, 8 mesos... Però estaria bé perquè dona molta vida. Sí, no, però és la intenció. Però, clar, si t'has d'esperar un any que hi hagi una licitació, amb el casino ja ha acabat, i un any, només pel barn... Està clar, parlem del futur, no? I recordo la terrassa dins, però també la terrassa, la terrassa del davant, que era cantonada, el xanfrà, diguem... Doncs allà, era fantàstic anar a fer el vermut allà. I, per tant...
Jo crec que el lloc és impressionant, no hi ha gairebé millor lloc possible a la ciutat que aquest, i per tant jo crec que serà molt maco. Bé, estic content jo. Al final és una oportunitat perquè els joves tinguem les experiències que ha tingut la gent més gran. Exacte, conegueu les noies allà i quan aneu ballant. I el Martí farà de calafí. No, no, no, no.
Ai, pobre de mi. I fer-ho nostre. I també té aquest punt que ho podem fer nostre, però que la gent gran que ja hi ha estat allà, es sent identificada amb el mateix joc.
jo crec que és un moment de celebració. Doncs el 13 de desembre del 2025, 6 d'aquests dies que estaran marcats en qualsevol recull històric del casino i de la ciutat, i tothom recordarà en un futur, i veurem com va. Faig un canvi de tema respecte al casino, però sí que tornem una mica a la part de transport del...
Perquè ahir el president del govern espanyol va fer moltes intervencions públiques, va parlar moltes vegades, després parlarem de la part més de com ha afrontat la crisi que rodeja el seu partit, però sí que volia un dels anuncis que va fer, sigui pel motiu que el va fer, això ja, si voleu, us ho deixo a vosaltres, el per què va fer aquest anunci ahir, però en tot cas...
El va fer, i és important, que és que Pedro Sánchez va anunciar la creació d'un nou abonament únic de transport vàlid a tot l'estat que entrarà en vigor la segona quinzena de gener. Aquest títol costarà 60 euros mensuals, 30 euros per als menors de 26 anys, i es podrà fer servir a rodalies, mitja distància i autobusos estatals.
Tal com ha concretat Sánchez, aquesta mesura s'aprovarà en forma de decret llei en el darrer Consell de Ministres del 2025, que entenc que serà la setmana que ve. A més, ha ressaltat que s'estendran les ajudes vigents al transport públic, que també era una cosa que estàvem esperant de saber si passaria o no passaria.
Aquest abonament estarà disponible a partir del mes de gener per aquests mitjans de transport, però el govern espanyol ha dit que espera que s'hi afegeixin les xarxes de transport públics estatals i autonòmics, com per exemple ferrocarrils de la Generalitat en el cas de Catalunya. El nou abonament s'adquirirà a través de canals habituals dels operadors, a través de les webs, les aplicacions, les taquilles, etcètera,
i que expediran un localitzador que es bescanviarà posteriorment en el moment de la compra de cada títol de viatge. I en el cas dels usuaris joves, apunta tu, Gerard, s'hauran de registrar a la web del Ministeri de Transports on obtindran un codi per bescanviar en el moment de la compra i reduir a 30 euros el preu de l'abonament. Entenc que encara estàs per sota els 26 o no? Sí. Estàs allà, eh? Ancavent compleixo els 26. Doncs mira, aprofita, aprofita-ho. Corre, corre. Tinc fins l'octubre. Doncs plantejat el tema...
Primer és què us sembla la mesura i l'altre és com s'interpreta l'anunci de la mesura en el context en què estem. Va, Martí, que t'ho fas a sobre. No, home, no, la mesura em sembla bé, però evidentment està feta en un moment i en una circumstància específica que la mesura, estricto senso, la mesura evidentment està bé, no? Tot i que a nivell de Catalunya...
S'ha de veure com es lliga amb la situació que hi ha a Catalunya en aquest tema de les tarifes. Però vull dir que la mesura, si parlem de la mesura, qui pot estar en desacord amb això? Nosaltres hi estarem tots d'acord. Una altra cosa és l'oportunitat, el moment, la circumstància, que en aquest cas el Pedro Sánchez i qui fos que estés manant en aquest moment necessitava donar una notícia que fes que ara nosaltres estem parlant d'això...
Jo he picat, he picat. I no estem parlant d'una altra cosa. Però jo entenc que... Sí que és cert que mesures com aquestes s'han anat prenent durant els últims anys. El moment és el que és, però no són mesures que siguin novedoses ara mateix, perquè durant els últims anys s'han anat fent tipus d'aquestes mesures per ajudar a pagar el transport. Fins el 31 de desembre n'hi ha de vigents, no? Ja està, ja està. Han arribat a un acord aquí a Catalunya. De fet...
és un tema que s'ha negociat com a mínim entre el govern de PSC i Comuns i avui han anunciat ara aquest matí que es manté la bonificació del 50% als abonaments per l'any vinent. A Catalunya això sí que afecta ferrocarrils, per tant... Bueno, per tant, dies de bones notícies als usuaris del transport públic. Home, jo crec que l'anunci anava de dies, no? És a dir...
Ha estat avui, podia haver estat dijous de la setmana passada, o podia haver estat divendres, molt més enllà. Crec que és un anunci que no s'arribava a fer, perquè si això està operatiu a partir del 15 de gener no ho anunciaràs el 7. Ja venim amb festes, vull dir que és una cosa que estava programada anunciar una mica de forma més o menys imminent, no?,
Estic segura. Però, bueno, que ens sorprenguem per això, amb la de temps que portem ja. Bueno, mirant, com a mínim, no? I alguns fins i tot accionant o interactuant amb les qüestions polítiques. Bueno, pues sí, clar, clar, hi ha l'element de l'oportunitat en els anuncis d'aquest tipus de...
de qüestions, evidentment, però al marge, com deia el Martí, al marge d'això, bé, doncs una molt bona notícia, no? Jo crec que hem d'anar i ho demanem i ho reclamem amb moltes altres mesures, demandes o legislacions normatives, no?
que cada cop siguem més sostenibles, que cada cop ens movem més en transport públic, no és un tema només de tarifes, també està clar, no és un tema només de tarifes, no és un problema exclusivament d'accés al preu. És a dir, sense bonificació és més barat fer servir el transport públic que mantenir un vehicle privat.
Llavors, el problema de l'ús o no ús del transport públic no és només un tema de preu, que evidentment pot haver gent ajudar, però és un tema de qualitat del servei i del servei que es dona. Nosaltres vivim en l'àrea metropolitana, tenim una sèrie de dificultats o de problemes en l'accés al transport públic, els retards de la Renfe... Els usuaris de ferrocarrils són molt feliços en comparació, a més a més, i tenim... Però Catalunya és molt gran.
Espanya és molt gran, no? I la situació d'accés al transport públic a d'altres llocs, per tant, benvingudes siguin aquestes bonificacions, però no oblidem que el que necessita el transport públic perquè la gent majoritàriament l'escolli és també inversió. Inversió en qualitat de les línies, en qualitat de les infraestructures, allà on calgui més línies, més freqüència, no? A les estacions, jo he anat a estacions de Renfe a pobles de l'interior de Catalunya i fa por.
realment l'estat en què es troba l'estació, on no hi ha ningú, bruta, plena de pintades, i que estan en funcionament, no abandonades. Això és una manca d'inversió, el fruit de temps, que ara es pensa revertir, espero que es vagi revertint com més aviat millor, perquè si no, clar, tu pots demanar... Nosaltres podem demanar... Deixeu el cotxe i aneu al transport públic. Home, si amb els ferrocarris de la Generalitat jo ja signo perquè hi ha anat tota la vida, però si tu vius a Calaf,
I has d'agafar la Renfe, l'estació de Calaf, i dic un lloc que hi ha estat sovint. Home, fa mitja por, eh? Una mica com la Renfe d'aquí Rubí, la que està on està l'estació, eh? Un dia a la nit a les fosques, eh?
Per tant, cal molta inversió i tal. Però el que fa, evidentment, a la mesura aquesta, evidentment, s'ha d'aplaudir i tal. Jo crec que, m'imagino, que afavoreix, i ho celebro, no tant els jubilats, sinó la gent jove o la gent que cada dia agafa el tren per treballar, òbviament, perquè si tu pagues 60 euros o 30 euros, doncs és per agafar-lo cada dia. S'entén que un jubilat que només l'agafa una vegada o dos al mes per anar a la mútua de Terrassa és diferent.
però sí que afavoreix i em sembla perfecte a la gent jove i a la gent que treballa i que cada dia l'agafa. Aquí el benefici és claríssim, no? Ja està clar que s'ha de millorar el transport públic perquè hem d'anar cap a un escenari en què el vehicle s'utilitzi el menys possible. Sí.
però sí que és cert que entre els mateixos municipis al voltant de l'àrea metropolitana tenim deficiències de connexions entre nosaltres mateixos. Perquè, mira, jo vaig haver d'anar a Cornellà 20 minuts en cotxe, una hora i mitja en transport públic, només a tren. Jo he d'agafar també el bus des de casa, sumar-li 15-20 minuts, llavors estem parlant de gairebé dues hores...
Enfront de 20 minuts. Si no tens res a fer i tens tot el temps al món, t'ho pots plantejar, però si tens coses abans o després, la idea d'invertir dues hores abans i dues hores després se't complica. I aquí hi ha una qüestió que jo no sé si alguna vegada l'hem comentat o no, quan anem cap a un país de trens, és meravellós, però valorem també anar cap a un país d'autobusos?
Perquè al final noves línies de trens signifiquen noves infraestructures que tenen un cost de construcció i de manteniment elevat, i en canvi les carreteres ja les tenim fetes. I potser un autobús que t'enllaci Plaça Catalunya amb Cornellà no et trigarà 20 minuts, que és el que faries en cotxe, però potser triga 35 minuts.
I és més assumible que no haver-te d'anar a unes estacions al final en tren, en una línia que és fixa i que no té marge. I per tant també, i això, l'alaborament que planteja l'Estat també inclou els autobusos estatals, jo crec que això és important, perquè probablement en molts llocs de l'estat espanyol la gent fa servir l'autobús, hi ha unes línies d'autobús entre pobles...
I potser aquí a Catalunya també hauríem de, no només pensar en els trens, que evidentment, i millorar el que tenim, sobretot parlant de la RENCE, però també valorar que potser cal fer una empenta també aquest transport en autobús. De Barcelona sí que surten, sobretot jo m'he fixat a les universitats, surten moltes línies d'autobús que van directament a les afores de la província de Barcelona o de la part de l'àrea metropolitana.
I això és el que s'ha de seguir en aquesta línia. Però jo el que més trobo a faltar és les connexions, el que comentava, una línia orbital o alguna cosa semblant, entre els municipis de... Un robí Moncada, un robí Moncada, jo què sé. Ripollers, Cerdanyola... Municipis així que tens relativament a prop... No, a prop. Sí, sí, a prop. Relativament a prop si vas en cotxe, si vas en transport públic... Són dues coses. Una cosa, revertir el despoblament...
de l'interior de Catalunya i de l'Espanya vaciada, o com la diguin, també passa per unes millors comunicacions. A partir dels poblaments, si tu no et pots desplaçar, tardes tres hores per anar a Barcelona, no? Però en el cas de Cornellà, que hi ha allò per els arts de la vida, hi vaig molt sovint, molt sovint, efectivament són entre 18 i 20 minuts amb cotxe, perquè jo vaig a l'entrada de Cornellà, amb tren i amb metro...
si hagués d'anar a Cornellà amb tren fins a Barcelona i després amb el metro fins a Cornellà, que és l'última estació de la línia, és una hora i mitja, una hora i tres quarts. I tu vius al costat de l'estació. Sí, sí, però no... Exacte. Però vull dir que és un... Jo hi vaig a Cornellà sovint, amb el cotxe,
I jo no soc d'agafar cotxe, perquè jo vaig a Rubí, vaig a Sant Cugat, vaig a Terrassa, vaig a Barcelona amb tren, amb els forcarrils. Però a Cornellà no hi puc anar amb tren. Haig d'anar-hi amb el cotxe. Sí, sí, el que deia. És així, és exactament el que diu el Gerard. I no oblidem que aquí hi ha la major part de la població de Catalunya.
Cornallà, Sant Just, Sant Boi, Rubí, Terrassa, etc. Ara, canviem de tema, perquè no vull que el Pedro Sánchez ens faci les trampes de no parlar del que hem de parlar, però sí que és cert que es critica molt Madrid, de la concepció radial de Madrid, i aquí, amb el transport públic en Barcelona, és exactament igual.
És exactament igual. Però arribar a un punt que ja Barcelona estigui suficientment desenvolupada i comencem a... Que tots serem Barcelona. La gran Barcelona. A pensar amb els altres que ens puguem comunicar amb facilitat. Sense haver d'anar a Barcelona. Molt bé.
Doncs el que deia abans el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquesta mesura del transport públic dins la roda de premsa en la que feia balanç polític del 2025, en un discurs en què va admetre errors en matèria de feminisme i va abordar els casos de corrupció, però va insistir que esgotarà la legislatura.
Sánchez va reivindicar també els avenços del seu govern en feminisme i va advertir que accepta zero lliçons de la dreta i la ultradreta. També en matèria de corrupció, en què, segons ha dit Sánchez, el PSOE i el seu executiu han actuat amb total contundència i transparència, això ho poso en cometes, per tot plegat, Sánchez anuncia que no dimitirà i que esgotarà la legislatura. Escoltem-lo.
Por eso nos sentimos cargados de determinación, de convicción y también de energía. Y por eso vamos a dar lo mejor de nosotros y nosotras mismos en esta segunda parte de la legislatura. Es evidente, y saldrá en los medios de comunicación seguro en las preguntas, que el contexto no es fácil. Ciertamente no lo es. Nos enfrentamos a un escenario internacional...
lleno de incertidumbres, a la oposición dentro de España más estéril, más destructiva y diría que más ultra de los últimos tiempos. Y tenemos lo que han querido los españoles y españolas y lo han expresado con su voto en las últimas elecciones generales allá por el año 2023. Un parlamento muy plural, diverso, sin mayorías consolidadas para muchos temas. Un parlamento que mientras algunos demonizan, nosotros respetamos
Porque no se nos olvida que es el resultado directo de la voluntad democrática expresada por la ciudadanía española cuando acudió a las urnas.
I també dir-vos que en una conversa informal amb periodistes, això després d'aquesta roda de premsa, Sánchez es va mostrar esperançat que l'amnistia plena i la seva aplicació a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, permetran normalitzar les relacions amb Junts i també amb Esquerra va tenir un gest i va dir que aviat rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per afrontar el nou sistema de finançament autonòmic.
s'està movent, estan caient bombes per tots costats i el president espanyol s'està movent. Quin remei, no? És a dir, són dues coses o tres coses diferents. O sigui, és obvi que ell ha de fer el que ha de fer. Jo sóc partidari que les legislatures han de durar el que han de durar, a no ser que hi hagi una cosa extraordinària, i per tant, en aquest sentit, jo això ho entenc.
Entenc que la gent no plegui perquè sí i menys que plegui. A vegades ho fa algú en polític, eh? Tot i tenir unes expectatives dolentes, plega, convoca eleccions i després el resultat és el que és, no? Tu normalment, si tens la potestat de convocar eleccions, les convoques quan creus que les guanyaràs. I hi ha moltes eines per saber si les guanyaràs o no. En tot cas, són coses diferents. O sigui, jo entenc que ell es vulgui mantenir, entenc que vulgui esgotar fins al 2027, cap problema. I una altra cosa és...
que alguns casos que hi ha hagut de presumpta corrupció, que alguns s'ha de veure, no s'ha de veure, ja ho veurem, això és una cosa. Però l'altre cas dels assetjaments, aquí jo crec que en aquests casos, i més quan tu o el teu partit estàs dient alguna cosa, el que has de fer és demanar perdó, i quan has acabat de demanar perdó, i ara punt, no punt i seguit, punt i a part.
demanar-lo amb sinceritat, rectificar el que hagis de rectificar i tal. A partir d'aquí, llavors parlem d'altres temes, no? Però vull dir, hi ha coses, hi ha hagut coses... Perdona, és que queden només 5 minuts i voldria escoltar també l'Ània. Hi ha hagut coses greus, presumptament greus, de les denúncies que han aparegut. Ignoro, evidentment, si són veritat o fins aquí són veritat les denúncies, no?
Però vull dir... És delicat. A mi em sap molt de greu. Em sap molt de greu que s'hagi de posar en qüestió i es posi en qüestió un govern que va costar dos comissos establir un govern progressista, entre cometes, o com a mínim d'esquerres en un entorn, en un context de creixement de la dreta i de l'ultradreta,
Un govern que ha plantejat qüestions importantíssimes i ha legislat a favor de majories socials, que tot això es posi en qüestió perquè hi ha una part de les organitzacions polítiques, i ara és el PSOE, evidentment, perquè està al govern i perquè està fent coses.
Perquè si no estigués fent coses, doncs això no sortiria a la llum, tot i que passés, i si fos un altre partit el que estigués fent segons quines coses, doncs seria un altre partit el que rebria, perquè això, igual que l'anunci del transport públic, això ens passa exactament igual. Per què surt ara això a la llum? I llavors a mi em sap molt de greu que es posi en qüestió...
pel funcionament i per certes formes de fer antigues, arcaiques, velles i que haurien d'estar absolutament eliminades del modus operandi de qualsevol organització política. Coincideix amb el Martí. Tot s'ha d'aprovar en un procediment judicial, després d'una investigació. Els casos de corrupció són molt golosos, són molt golosos i és molt fàcil posar l'ombra del dubte.
Els casos dels satjaments ja és rizar el rizo, és a dir, això no pot passar, això no es pot permetre, i tenim un problema com a societat, i no només dintre d'aquesta organització política d'una altra, a l'hora d'aquelles coses que sabem que estan malament, quan tenen a veure amb qüestions d'aquest tipus, de...
Qui les ha d'anunciar, que les denunciï a cara descoberta, i que agafi i que digui jo, fulanita de tal, o fulanito de tal, m'ha passat això, i després que la cosa segueixi al seu curs. Però començant per aquí, començant pel principi, tenim un problema greu a l'hora d'abordar aquestes coses.
i que la direcció dels propis partits sigui que succeeixi en aquests casos, que prenguin les mesures que s'hagin de prendre el més ràpid possible, que no dilatin processos, perquè si no allargues una cosa o fins i tot allargues un procés, el pots encobrir. Llavors el que s'ha de fer és ser contundent amb tots aquests casos que estan passant.
Bueno, des de l'inici d'aquest govern ha estat sota l'ull, ha estat sota sèdi, i ho hem pogut... Sota sèdi és una expressió... Metafòricament. Sí, metafòricament. I ho hem pogut veure, que ha estat un atac constant a aquest govern. Durant aquelles últimes setmanes hem vist casos de tots els partits, perquè hem vist... Tots no.
No, cert. Del meu no. No, ho tinc aquí apuntat. PP i Vox, perdona. Ah, vale. Ho tenia aquí apuntat. Partit Popular i Vox, sobretot, hem vist el president provincial de... Ara no me'n recordo de la província d'Andalusia. Almeria? Almeria pot ser? Sí, de la Diputació, no? Correcte. La Diputació de Mariam.
Va durar el cas a l'ull de l'hora... Què, una setmana, uns dies? Bueno, de pocs hem tingut també fa poc un altre imputat. Bueno, al final...
No ben tant. Però que ho facin els altres no és exclusió. No, no, no. Totalment, totalment. I el primer que he dit, abans de treure aquest tema, perquè sabia que m'ho diríeu, és que amb tot això s'ha de ser contundent. Això és el primer que he dit. Totalment. Però sí que és cert que això que ha estat un atac constant perquè s'estan fent coses i s'estan fent les coses bé. El problema és que si no passessin aquestes coses no tindrien res amb què atacar.
Llavors, al final, el que estem fent és un flaco a favor a la nostra pròpia activitat. Però si han passat, han passat. Sí, sí, sí. Disculpeu, queden 30 segons per arribar a les 10. Aquí ens hi podríem estar una estoneta més, però tindrem temps de parlar-ne. Tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia. Moltes gràcies a tots tres per venir a comentar l'actualitat. I els oients, no marxin de la 99.7 de l'AFM, perquè ara cedim el testimoni a la Belentierno amb la part més cultural del Rubí al dia. No us ho perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltes gràcies.