La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Passen 3 minuts de les 10 del matí. Bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia, i mai millor dit, amb tot el que hem de saber per anar per Rubí aquest divendres 5 de desembre, ara ens toca fer una miqueta de reflexió, una miqueta d'opinió...
amb el magazín, dins del magazín, que és amb la tertúlia de Ràdio Rubí. Avui no sé si farem gaire tertúlia, perquè ens han portat unes galetes, aquí, que tenim al mig de la taula, que espero que, diríem, quan us demani doni pas, no estigueu mastegant. Que arribin a les 11, no? Exacte, que arribin a les 11. Avui tenim a l'estudi Lídia Juste en Joan Manuel Fernández, bon dia. Hola, bon dia. La Carme Pomereda, bon dia. Hola, molt bon dia.
Francesc Quinojosa, bon dia. Bon dia. La dona que posa nom a l'estudi avui ens ha deixat, ha fet campana, però no l'hi tindrem en compte.
Amb ells parlarem de la multireincidència dels bancs del Pau Casals, de l'escola Pau Casals, i de la Pesta Porcina, com no, en portem parlant tota la setmana i ho seguirem fent, em sembla, i alguna cosa més, si dóna temps. Però ja sabeu, els oients, també, que volem comptar amb vosaltres. Si voleu comentar a l'actualitat, recordeu que el telèfon per entrar en directe és el 93 588 59 60, 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Segur que heu sentit a parlar de la polèmica sobre els bancs que es posen i es treuen a la plaça Manuel Miralles, que és la plaça que és l'entrada de l'escola Pau Casals, que està al centre de la ciutat. Fa unes setmanes els van tornar a treure per les queixes dels veïns, pels constants casos d'incivisme que els molestaven nit rere nit amb sorolls, baralles, burdícia, drogues i alguna cosa més.
Des de la pandèmia, però, aquests veïns mantenen un pols amb l'associació de famílies de l'escola i diversos partits de l'oposició que continuen reclamant els bancs perquè la gent gran que ve a buscar els nets o altres persones que ho necessiten s'hi puguin seure. Més enllà d'aquest tema concret...
Evidentment, en podem parlar del que vulgueu. Vull centrar una miqueta el debat, precisament en el debat que implica quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l'Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.
Han de fer de Salomó. Exacte. Com ho veieu. Tots tenen raó. Evidentment, els pares, les famílies de l'escola Pau Casals...
Tenen tot el dret a reclamar aquest espai on puguin seure esperant que surtin els nanos. Que són dos bancs. Sí, són dos bancs. No és un tema que estigui ple de llocs per seure. I el dret que tenen també els veïns a poder descansar durant la nit i l'espai aquell
en lloc de ser un espai de lleure, sigui un espai de porqueria. Clar, a mi la primera reflexió que em ve al cap, la policia local no ho sap, això. La policia local no ho sap, que aquest és un punt en què un dia i un altre s'acumula gent allà cridant, normalment canalla jove,
que s'estan allà la policia que faci la seva feina i si realment implica una molèstia pels veïns doncs que simplement que patrullin més sovint per aquella zona i només amb això sense necessitat ni de fer detencions ni escurcolls que no venen el cas doncs si els nanos que estan per allà veuen que constantment
que passa per allà la policia, doncs automàticament s'aniran a un altre lloc. Però s'aniran a un altre lloc. Clar, evidentment, s'aniran a un altre lloc. És com la polèmica que hi havia, recordo fa anys, en l'anomenada Plaça del Porro. Sí.
en què es reunien allà els nanos a tenir un espai de lleure una mica apartat d'on passa tothom caminant i on n'hi ha pocs veïns, en aquest cas. I al final la policia, a base d'anar un dia i un altre i un altre, van aconseguir que aquells grups...
anessin a un altre lloc o deixessin de trobar-se en aquests espais. És molt complicat. No es deixen de trobar. Els fas fora d'un lloc i van a un altre. Sí, però la policia no és tonta, encara que a vegades ho sembli, però prefereixen tenir controlats en un espai els grups aquests que poden donar problemes.
que estiguin dispersats per tota la ciutat. Els bancs que hi ha davant de la plaça Figueres també s'ajunten... La plaça Figueres a la nit es tanca. Per tant, no poden entrar, no sé que saltin, és una mica més complicat. Però hi ha dos o tres bancs a fora, al costat no hi ha els containers, i allò també es reuneixen allà, i a la plaça que hi ha just davant, que hi ha la petita font, el triangle aquell, i allà també hi ha...
molt, molt follon, però allà, no ho sé, els veïns... Són molt pocs veïns, això és veritat. Ja que hem parlat de la plaça mal anomenada del Porro, o del... Pep Ventura. Del Josep Rovira. No sé si el vol anomenar. Josep Rovira. Pep Ventura. Josep Rovira. Ara...
Josep Rovira. Ah, Pep Rovira, perdó, perdó. Pep Ventura és un altre, perdó, perdó. És el de la Sardona. Sí. Doncs que, per cert, va passar el mateix. La plaça Josep Rovira, en els anys 70, va ser la plaça Catalunya. I com que es van queixar els veïns, oh, un rojo, un rojo, aquesta plaça amb el nom d'un rojo, la van enviar on està ara. O sigui que és el mateix que està passant ara. Ah,
De tota manera, estic d'acord amb el que ha dit el Francesc. Tu no pots treure uns bancs perquè hi ha una problemàtica com aquesta, si no ja traiem els bancs de tot arreu, i traiem els arbres, i traiem tot el que faci falta. Ha d'haver-hi més control policial amb aquestes coses. És que jo veig a la policia municipal molt poc al carrer.
La veig... Molt poc. Molt poc. És veritat. Aquí es barreja també un debat polític. I aquí no l'hem d'esquivar, tampoc. Perquè des de l'AFA s'acusa un d'aquests veïns, el veí que més s'ha queixat, tot i que no és l'únic, perquè vam anar a parlar amb ells aquesta setmana, i almenys eren tres. Com a mínim vam parlar-ne amb tres.
Però, en tot cas, el que porta una miqueta la bandera, des de l'AFA s'acusa aquest veí de ser molt proper a l'Ajuntament. No sé ben bé quina és la seva proximitat, però molt proper. I aquest veí acusa l'AFA de ser molt proper a Esquerra Republicana, perquè hi ha hagut, clar, hi ha hagut membres de l'AFA que han sigut regidors d'Esquerra Republicana. Perquè porten els nens a aquesta escola.
I Esquerra ho va posar en el pacte dels pressupostos el 2024, la tornada dels bancs. Per tant, aquí s'ha embolicat políticament. Jo no dic qui tingui raó, però s'ha embolicat políticament. Però això no té cap sentit, no?
No té cap sentit. Uns porten els seus nens on volen, siguin del partit que vulguin, i els altres són veïns del partit que vulguin. No ho entenc. Jo no ho puc entendre. Jo penso com tu, que és la policia que ha d'anar a actuar, i cada dia que passi, fins que els nanos, o les noies, o qui sigui, s'avorreixin i no tornin. I si estan fent follon, fer-los fora. Però clar, els bancs es necessiten. És un lloc d'espai que hi ha gent, jo hi he anat a buscar alguna canalla,
I hi ha gent que necessita seure. Jo no vull dir que sigui aquest el cas, ni molt menys, però també hi ha una part que ens queixem de seguida.
Perquè, clar, jo visc a l'Avinguda Barcelona. I us podeu imaginar la de sorolls que escolto al llarg del dia i de la nit. Però també una mica... Home, si és una cosa molt passada, vale. Però si no, una mica de comprensió. Aquest tipus, ara m'ha vingut l'analogia de seguida. Per aquesta raó...
3, que hi ha un element que pot provocar molèsties, jo demano des d'aquí a l'Ajuntament que tregui tots els arbres que hi ha a Rubí, perquè estan plens d'ocells i tu vas passejant pel carrer i se't caguen a sobre. Ostres!
És absurd. Evidentment que és absurd. Doncs una polèmica d'aquest tipus per mi és igual d'absurda. Jo, personalment, no soc veí d'aquell carrer, evidentment, i llavors parlo des de lluny del problema, però per mi, per sobre d'aquest dret dels veïns a descansar, està el dret que tenen la gent de seure en un banc
que com deia la Carme abans, és que són dos bancs. Sí. Potser hi ha altres mesures que potser no són tan ràpides, evidentment, perquè si muerto el perro s'acabó la ràbia, que diuen, però clar, has matat el gos. Però s'ha perdut, jo crec, amb els anys, parlo del centre, el dialogar, no? Jo visc en un lloc que, en el centre de Rubí, tenim allà un...
un centre de drogodependències, i durant molts anys hi va haver molt follon, amb la metadona, amb les xeringues, molt follon. Tenies els nens petits, però es va parlar, es va dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l'Ajuntament, i al final això s'ha acabat.
Hi ha alguns problemes, però són puntuals, perquè ja sabeu que un lloc d'aquests a vegades hi ha d'intervenir la policia, han d'intervenir ambulàncies, però és una cosa molt puntual. Però aquell follon que teníem durant molts anys, tots els veïns es van a parlar primer amb el centre, què podem fer, i va ser un diàleg. I es va anar a parlar amb l'Ajuntament, i ens vam entendre, i allò es va acabar.
I eren uns quants veïns, perquè en aquell moment aquests carrers no estaven tan plens de pisos com ara. Però es va parlar, dialogar, però ara no. Ara és el que dius tu, no? Vull dir, o poso la denúncia... I era bastant greu el que estava passant. Jo crec que estem, una mica com deia el Joan Manel, estem en un moment en què...
ens queixem, amb tot el dret, no diré jo que la gent no tingui dret a queixar-se, però que primem el nostre benestar personal per sobre del benestar com a societat. I una mica, en aquest cas, i extrapolant-lo en moltes més coses. La individualitat s'ha imposat per sobre del col·lectiu. I
potser que tots plegats fem una mica de seny i de reflexió de si les coses realment són tan greus com perquè s'hagin de prendre mesures dràstiques d'aquest tipus. És com ara amb el tema de la peste porcina. Ahir vaig sentir una notícia, o abans d'ahir, que el govern d'Aragó
ha obert la veda a la casa indiscriminada, indiscriminada, de por sanglars, i a més premien. Em sembla que... Ara en parlarem d'això. No t'avancis, no m'avancis. Però sí, sí, està relacionat. La mentalitat és una mica la mateixa. El rerefons és el mateix, de primar per sobre de tot el benestar individual, no?
Sí, el tema dels bancs, com que s'ha demostrat que les dues vegades que s'han tret els bancs s'ha acabat el problema, doncs l'han aplicat i això entenc que és més fàcil que no enviar una patrulla cada nit allà per controlar. És una qüestió de practicitat i ja està. Però és que la patrulla hauria d'estar igualment cada nit, perquè les patrulles han de passar pel 99% dels carrers de la ciutat
no sé, en teoria estan tota la nit patrullant carrer per carrer en tota la ciutat durant totes les hores nocturnes. En teoria. Aquí em sembla que la sèrie... La realitat, a vegades patrullen més per certs llocs on tothom, com tothom, com tots els treballadors tenen dret al seu descans durant la jornada per prendre's un cafè
quan el cafè són de dues hores, doncs llavors aquí a lo millor hi està el problema. Aquí no tenen clar allò de la sèrie aquella de patrullando la ciudad. Torrente. Doncs va, ja que abans el Francesc ha obert la porta a parlar de la Pesta Porcina, fem un canvi de tema, que avui...
Vull parlar d'unes quantes coses i a més m'han confirmat ara mateix que podrem fer una trucada per un tercer tema que parlarem, no per la pesta porcina, però podrem fer una trucada en directe i a veure si pot entrar tot. Ahir el Ministeri d'Agricultura va confirmar la detecció de quatre nous casos de porcs sanglars morts per la pesta porcina africana.
Aquests s'assumen els 9 que ja s'havien confirmat fins ara i que es van localitzant al focus original a Collserola. En total, ja parlem de 13 positius. Això sí, tots dins d'aquesta zona. És a dir, no n'hi ha hagut cap que s'hagi escapat i d'aquells 50 porcs morts que havien trobat, els 37 han donat negatiu. Per tant, només estem parlant de 13 fins ara.
Com es diu, els agents rurals van afirmar això, que tenen el focus de moment encapsulat, però que estan esperant el permís de la Comissió Europea per iniciar el sacrifici o poder fer sacrificar els ports senglars. Però és que fa res. A primera hora del matí, La Vanguardia ha publicat una notícia que la seva corresponsal a Brussel·les ha parlat amb la Comissió Europea
i li han dit, des de la comissió, no ens han de demanar permís per res. És a dir, si hi ha una emergència sanitària, poden fer el que vulguin, el que considerin oportú. Entenc que dins d'uns marges, potser no el que has dit abans de l'Aragó, o sí, no ho sé, però en tot cas, si és una emergència sanitària, no han de demanar permís. Veurem ara què implica això, etcètera, etcètera. Si veurem, començarem a veure caçadors per aquí, pels voltants de Rubí, que és possible que sí...
Llavors sí que la prohibició d'accés haurà de ser molt més ferma que no pas ara, perquè si no podríem tenir algun problema. No sé, més o menys ho has insinuat, però no sé si sou partidaris de solucionar el problema o una part del problema amb el sacrifici d'aquest descontrol, que això és veritat, els porcs senglars no sabem exactament quants n'hi ha i estan campant. Ja fa anys que s'està demanant que n'hi ha masses de porcs senglars.
El nucli aquest de Collserola calculen que hi ha uns 10.000 animals. Imagina't. Però és que fa molts anys que s'està dient això. Ara ha sortit el problema de l'epidèmia aquesta, entre cometes, de la malaltia aquesta de la pesta porcina, que és molt perillosa pels animals.
i perquè a més afecta a un mercat econòmicament parlant molt sensible i que és el del bestiar de porcs a Catalunya és una potència econòmica aquest mercat i la por ve per aquí no pel propi sanglars que sempre hi ha hagut des de fa molts anys hi ha hagut aquest problema i els veïns de Rubí el coneixem, els que vivim
una mica cap a fora del centre. No, i al centre també. I al centre també. Al centre també s'han vist alguns escansplats. A la plaça Figueres l'hem vist. Sí, sí, sí. Però que fa molts anys i a Barcelona els veïns de les zones de Diagonal cap amunt estan acostumats a conviure amb aquestes bèsties.
i fa molts anys que s'han queixat i les autoritats no s'han posat a solucionar, no s'han posat realment a solucionar el problema,
perquè hi havia aquesta moratòria en la casa d'animals salvatges i al final hem arribat a aquest punt en què és excessiva. Ja ho sabem, a Collserola han existit sempre por sanglars i a totes les zones buscoses han existit. Ara no hi ha depredadors, el problema és que no hi ha depredadors...
d'aquests animals, els únics depredadors d'aquestes bèsties, som els humans. Però s'ha de regular bé i s'ha de fer d'una manera ordenada, que no impliqui que si tu vas passejant pel bosc un dia tranquil·lament per un camí, corris el risc que et confonguin i et fotin un tret. Vull dir que aquest és el perill quan es fa com el govern d'Aragó, que vinga, campi qui pugui.
Don Manel? Estàs a favor o en contra? És que jo esteu parlant dels ports senglars i a mi em ve la memòria els coloms de Rubí, no? Faries el mateix, faries una escopeta de valents. De veritat, eh? O les cotorres argentines. Sí, també.
Perquè som portadors de moltes malalties i moltes vegades fins i tot som bastant agressius, eh? O agressives, sí. O sigui que ja està. El que deia també el francès, vull dir... No podem anar amb les escopetes. No, no, clar, no podem...
És defensar-te al teu balcó, posar una sèrie de mides com a mínim per no tenir-los. Aquells pinxos, no? Perquè fa molts anys... Les cagarades dels coloms... Perdona, ara amb el dels pinxos al meu barri, tenim una colònia de coloms i sobretot de cotorres aquestes verdes argentines, molt considerable, molt considerable. I hi ha hagut veïns que han posat,
els pinxos aquests que venen, doncs els pinxos han fet niu. En els pinxos han fet niu. Han trobat la manera. Sí, han après que ficant-se segons com i omplint allò de branquetes, al final, al contrari, el suport per poder fer el niu el tenen allà.
Jo vaig tenir més sort, eh? Perquè jo vaig posar pinxos... Sí, en principi... No m'he carregat cap color, que quedi clar, però des de llavors... No, no, no, ja. Bueno, home, pinxos tampoc és que agafin l'escopeta, no?
i no ha mort cap Colom i jo ja no rebo visites de Colom. S'haurien de fer, com fa alguns anys es va dir des de l'Ajuntament, no sé si s'ha acabat de fer, donar anticonsultius. Sí, es fa, es fa. He tingut alguna... He tingut també...
He tingut alguna baralla també amb alguna dona que es dedica a donar de menjar. Ah, sí, sí. Aquí podria explicar un cas personal, però el que faig de moderador no ho faré sobre aquest tema. No ho sé, però sobre el que parlàvem, clar, ha d'haver-hi un control, hi ha una població acollonant
que no s'ha fet durant molt d'anys, però tampoc hem d'agafar l'escopeta i fotre tiros i a 30 euros el tiro. Jo crec que estan els caçadors ja amb el que es diu esmolant bé les eines. Només per tancar el tema de la pesta porcina. El risc que pot passar si dura gaire l'alarma i els mitjans de comunicació...
nosaltres en parlem cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, doncs que hi hagi un moment que hi hagi gent que li agafi por a menjar carn de porc. Aquesta setmana hem anat a parlar amb les carnisseries de Rubí, amb el Martínez Navarro i amb alguna del mercat, a veure una mica quin era el feedback de la gent.
Ninguna variación en las ventas ni nada, la gente está respondiendo bien y de hecho pues tampoco tendría por qué afectar ya que es un caso muy concreto, muy aislado en fauna salvaje que no tiene nada que ver con animales de granja.
En principi, no. Tenim molta feina. El bo que té és que la gent està molt segura que com passen totes les restriccions i passen tot, no en tenim perill nosaltres. De totes maneres, aquesta peste no influeix als humans més que als animals i l'únic que podria afectar és el preu del porc. A veure, ara de moment no es nota. La gent pregunta, como diciendo que si los cerdos los tendremos buenos, ¿no? Que no estaran contagiados ni nada de eso. Y hombre, le decimos que esto tiene una sanidad, que aquí es imposible que los cerdos estén malos.
Què? Vosaltres, de moment, en teniu de por o no en teniu de por? No. Compreu-ho normalment. El que sí que ha passat és que ha baixat el preu del porc, no? Doncs això serà dolent. Per nosaltres bo, però pels empreses i pels treballadors faran fora. I de tants, de manera especial. A la comarca d'Osona, no sé, a la ràdio em sembla que li he sentit que ja...
els sindicats s'estan demanant que se'ls apliqui un NERTO, semblant al que va haver durant la pandèmia, si això s'allarga molt, perquè perillen uns 30.000 llocs de treball, que és el que aglutina aquest sector, i a la comarca d'Osona, per exemple, és el primer motor econòmic de la zona.
És que aquest és el problema, i això n'hem parlat aquesta setmana en diferents tertúlies, no? És a dir, aquí a Collserola, no? És a dir, si jo aquest cap de setmana, en aquest pont, que et ve de gust anar a fer una passejada amb vici o el que sigui, pensem... Va! És a dir, clar, no tenim a prop aquest problema. És a dir, ni ningú de la nostra família segurament viu del port directament, ni com que no ens morirem perquè no ens passarà res a nosaltres, que això cal recordar-ho tantes vegades com sigui possible...
Doncs, clar, correm el risc que això està passant a l'àrea metropolitana, però el problema no està a l'àrea metropolitana, el problema econòmic, i llavors la dissociació aquesta és la que fa una mica de por.
I això de no anar... Segueix, segueix. De no poder anar a passejar. Jo tinc un net i m'ha dit, si vas a la ràdio, pregunta si jo puc anar per Collserola amb bicicleta demà, perquè, esclar, són quatre dies. No pots anar a bicicleta per Collserola. Jo fa un parell de dies vaig anar per la zona aquesta, havia d'anar al centre aquest de la Flor de Maig, que està a la carretera d'Horta. Sí, sí.
I una mica abans d'arribar a Flor de Maig hi ha una zona de pícnic molt gran. Estava plena, però plena, de vehicles de la UME i de la Guàrdia Civil i dels rurals dels Mossos d'Esquadra. Perquè és on tenen la base. Hi havia però decenes i decenes de vehicles. I tots els camins que vaig veure per la carretera
tots els camins estan precintats, estan tallats. A Collserola digue-li que no pot anar, però sí que pot anar aquí al Salous, al camí del Salous. També està tallat. No, no, no.
La franja que toca Sant Cugat és la que... Està tancada. I per recomanació es diu que millor que tampoc enxercavins i tal, tot i que el problema és menor. Però diuen, mira, veurem el sol. La llana. I el part de Can Oriol, que també està molt bé. Però el de davant, eh? La part del davant. Els pins, els pins. Sí, sí, sí. El bosc. El bosc no ho és. Bé.
Molt bé. Veurem una mica com evoluciona, segurament en seguirem parlant. Ara volia canviar de tema, ara sí que canvio radicalment de tema, i ens n'anem a una altra cosa. L'Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió ha decidit, va decidir ahir, mantenir la participació d'Israel al Festival d'Eurovisió, pas que ha provocat que Ràdio Televisió Espanyola anuncii que enguany no hi participarà.
De fet, el Consell d'Administració de l'Ens Públic Estatal ja va acordar el passat mes de setembre retirar-se del concurs musical si es mantenia la presència israeliana en considerar que suposava un blanquejament de la guerra de Gaza. Doncs com que tenim una rubinenca que forma part d'aquest Consell d'Administració de Ràdio Televisió Espanyola, doncs la tenim al telèfon perquè ens expliqui aquesta decisió. Marta Ribas, molt bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu? Molt bé. Res, és com una notícia anunciada, no?, en certa manera. Tothom creia que podia passar això, però calia la decisió final de la Unió Europea de Ràdio i Difusió, i al final s'ha confirmat, i Ràdio i Televisió Espanyola ha mantingut la seva decisió del setembre. Sí, sí, evidentment, hem estat coherents amb el que havíem decidit. Tothom creia que podia passar...
I alhora jo crec que tothom creia que no s'arribaria a aquest extrem. També us ho dic. Tothom creia que la direcció de la Unió Europea de Radiodifusió gestionaria aquesta crisi, perquè el que ha fet és no gestionar-la. O sigui, ha estat allò, anar tirant pilot endavant, pilot endavant, des d'abans de l'estiu, en què es demanava que es prengués una decisió d'expulsar Israel, no es va voler...
es va deixar per l'assemblea de desembre, que és aquesta que s'ha fet ara. Després van dubtar si l'avançaven, si no, si tal, al final no, per l'assemblea de desembre, i finalment no s'ha votat, potser real o no. Han fet una giragonsa estranya dins de l'assemblea, i s'ha dit que no es pot...
que no se'ls expulsa i no es pren la decisió d'expulsar-los, diguem, no? O sigui, no? O sigui, perdó, Marta, ni tan sols hi ha hagut debat, no? És a dir... Debat, sí, però... Bueno, votació, diguem-ho així. Sí, però diguem la votació secreta, que és el que es demanava, sobre si s'expulsa o no a Israel, perquè l'altra era que la televisió... A veure, no estem parlant d'Israel, sinó de la televisió pública d'Israel, Can, que és qui forma part d'Eurovisió i d'aquesta organització, no?
Podia haver dit, doncs mira, escolta'm, aquest any no hi participem i ja en parlem l'any que ve. I fora problema. Però no, evidentment, no han volgut. Ningú ha fet la gestió diplomàtica perquè volguessin i per tant no ens ha arribat a aquest extrem. I ara el que es demanava per part de nombroses televisions públiques, membres de la Unió Europea de Radiodifusió, era que hi hagués una votació secreta
sobre si calia expulsar Israel d'aquest certamen d'Eurovisió, d'aquest any vinent o no. I en aquesta votació secreta no ha existit. I, per tant, al final, la direcció, per dir-ho així, la direcció de la Unió Europea de Radiodifusió ha estat, però, interessos d'Israel, més aviat, ha boicotejat qualsevol intent de que les coses anessin diferent,
i Israel participarà. I per tant, aquelles televisions públiques que ja havíem dit, doncs clarament que si Israel hi participava nosaltres no hi seríem, doncs així ho estem ara verbalitzant. I quines altres? Ja se sap que no hi participaran. Doncs mira, no em vull equivocar perquè van caient així una mica en compte gotes. Ahir, amb immediatesa, ja era a Radio TVE espanyola, ho dic
La primera, perquè és la més gran de totes les que ens hem oposat. Irlanda, diria que Holanda, i Islàndia, em sembla. Em sembla que ja havíem dit ahir que no hi participarem. Però en van sortint més. Ara, fa una estona d'allà, no sé si era Macedònia, no sé. En van sortint i en sortiran algunes més, perquè ja hi havia algun altre més que...
que havien de prendre una decisió una mica més... Havien de fer una consulta, diguem, sobre aquesta decisió. Potser no la portaven tan clara a la jornada d'ahir del plenari de la UER, que avui encara estan en plenari a Ginebra. Per tant, la qüestió és que entre ahir i avui, ara ja sí, les que no vulguin participar ho han de dir, perquè...
ja no pagarem la quota, ja se'ns retornarà la quota que s'ha pagat per l'Eurovisió de l'any vinent i perdrem els drets d'emissió, per tant, el que ahir anunciàvem. Radio Televisió Espanyola no participarà a Eurovisió de l'any vinent, no participarà econòmicament a Eurovisió de l'any vinent i no emetrà res d'Eurovisió de l'any vinent, ni semifinals ni la final.
Ara el company José Malagón ens ha trobat la notícia, en lloc d'Irlanda és Eslovènia, però en lloc d'Islàndia és Eslovènia, o sigui, Irlanda, París Baixos i Eslovènia. Exacte. Doncs això. I les derivades d'aquest, tu ja n'has dit una, que no s'emetran ni semifinals, ni es participarà econòmicament, etc. Què passa amb el Benidormfest? No, el Benidormfest està claríssim que es farà,
Benidorm Fest ha agafat volada els últims anys i és una aposta important de Radio Televisió Espanyola i ho seguirà fent. Potser aquest any encara més, de fet. De fet, ja ho era més aquest any, si hi anés o no, si hi anés a Eurovisió, perquè s'han canviat part de la normativa per fer-lo encara millor artísticament com a festival, perquè hi hagués més qualitat en els artistes, en les cançons...
i en l'espectacle en si, del Benidorm Fest. I, a més, la decisió del Consell d'Administració de la Ràdio i Tradició Espanyola que no aniríem a l'Eurovisió si Israel hi era, es va prendre al setembre. I la llista, diguem-ho, els admesos de... la inscripció, perdona, del Benidorm Fest, dels artistes pel Benidorm Fest, es va tancar a l'octubre. O sigui, que tampoc estem enganyant a ningú. O sigui, la gent s'estava inscrivint...
els artistes s'estaven inscrivint al Benidorm Fest sabent que potser no anaven a Eurovisió. Per tant, no hi ha res amagat aquí. A Eurovisió i al Benidorm Fest es celebrarà, jo crec que serà una edició fantàstica. Segur que hi haurà molt Eurofans que, pel que estic veient les reaccions a xarxes, ens diu que estic trist perquè, evidentment, soc Eurofans.
però alhora estic tan orgullós de que la televisió pública del meu país no recolzi el blanquejament d'un estat, de la televisió pública d'un estat que ha comès un genocidi i que segueix cometent-lo. I per tant, estic segura que molt eurofans també, encara més eurofans, farà suport al Benidorm Fest d'aquest any vinent. I a més, alguna cosa o altra, segur que hi posarem imaginació i creació...
i alguna cosa o altra farem després amb el resultat del Venidor Fest que no sigui anar a Eurovisió. Molt bé. Perfecte. Doncs Marta Ribas, moltes gràcies per entrar una estoneta aquí a la tertúlia del Rubí al dia per explicar-nos aquesta notícia que va passar tot just ahir al vespre i com que tenim un membre de la ciutat que forma part d'aquest Consell i que ha pres aquesta decisió, doncs ens ha agradat que puguis venir a explicar-ho. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per trucar-me. Adéu-siau. Bon dia.
Bé, doncs ja ho tenim. Estava mig anunciat i ja s'ha confirmat. No podré dormir. No podràs dormir. Ja serem dos. Quina pena, no? O tres. O tres? Sí, sí, sí. Bé. Imagino que aquest no és un tema que us treu la sort, com acabeu de dir, però en tot cas, què en penseu que s'hagi pres aquesta decisió?
És la crònica d'una muerta anunciada, que deia la novel·la. Fa mesos que ho anava dient els directius de la televisió espanyola, amb el suport, a més, del govern, vull dir que no s'han amagat mai,
i em sembla una decisió coherent amb la postura que públicament el govern d'Espanya i per similitud, diguéssim, amb televisió espanyola, ja ho havien dit, que si es donava aquest supòsit que hi participava a Israel no ho farien ells.
A més a més, no són Europa i fèiem trampes a les votacions. A més, això, un país que és molt petit i sempre quedava dels primers, no se sap. Independentment de qui anés i de la qualitat artística de qui fos.
Potser aquí el dubte que hi ha amb tot això, potser això, com que és una cosa, entre cometes, blanca, no? És a dir, bueno, blanca, però hi ha molta gent que ho segueix i segurament a molta gent li sap greu. Però que el Beto a Israel i amb tot el que ha fet es vegi en un festival, no? Amb tantes altres coses que es podrien fer el Beto, no? És com fàcil, no? Una taqueta, no? Sí, és com... Evidentment és millor això que res, però vaja, no ho sé.
Home, això no sé què pot passar en un futur amb Espanya dins de la UER, de la Unió Europea de Radiodifusió.
En concret, al Festival d'Eurovisió. Perquè Espanya era un d'aquells països que passaven directament a la final. Històries d'aquestes. No sé com quedarà en un futur. Tot canviarà. No passarà res. No ho sabem. Veurem què és. I també, com tot, dependrà de quants altres països si sumin, i sobretot si són dels grossos. És a dir, Espanya és el més gros d'aquests quatre que ja ho van anunciar ahir, però si...
França, Alemanya, Itàlia... Exacte. Si cauen aquests, potser la decisió serà diferent. Si et quedes sol, és una altra cosa. I aquí el detall de dir... Clar, la guerra... No m'agrada dir que s'ha acabat, però vaja, almenys aquella cosa tan grullera de la guerra que hi ha hagut fins que haver-hi aquesta mena d'acord de pau, doncs ja no surten els telenotícies cada dia, no veiem les imatges... I potser això podia haver fet...
repensar, o potser els altres països sí que s'ho repensen, no?, d'això. Que la guerra no ha acabat, vull dir, no fer els 350 morts que han hagut.
entre els palestins després de... Per això vull dir, que em fa cosa dir que la guerra s'ha acabat, però ja m'enteneu. De l'alt o el fort. Sí que no hi ha els bombardejos aquells indiscriminats. Continua. Això sí que s'ha acabat, però les morts i els bombardejos més selectius continuen. Molt bé. Doncs, canviem de... Benvinguda sigui la decisió, de tota manera. És un suport més. Correcte.
Doncs, abans de passar a l'últim tema, que aquí m'ajudarà l'amic Joan Manel, amb el qual intentarem marxar de pont llarg amb un somriure, trauré un altre tema, intentem parlar-ne més curt. El PSOE ha acceptat, finalment, la proposició de llei per endurir el Codi Penal pels lladres multireincidents. Vaja, pels delinqüents multireincidents, més que lladres.
i l'ha votat al costat del PP i de Junts. Més enllà del que significa aquesta votació a nivell polític, que evidentment ho podeu, i de la relació entre Puigdemont i Pedro Sánchez, que podeu valorar-ho també, volia fixar-me sobretot en el contingut de la modificació. És a dir, què és? Perquè es parla molt, fa molt temps que en parlem d'això, dius que la llei no ho permet. Doncs ara canviem la llei perquè es pugui, i us ho explico.
La proposició de Lleida Junts, perquè va ser una proposta de Junts, planteja mesures perquè es pugui aplicar l'anterior modificació del 2022 en els articles, no cal que entrin als detalls, per introduir l'agraujament de la multireincidència, de manera que els furs de menys de 400 euros, que abans no comportaven presó, puguin ser castigats amb penes d'un a tres anys, en el cas que el delinqüent hagi estat condemnat almenys tres vegades per delicte similars.
En aquest sentit, modifica la regulació del sistema de registres administratius, de suports a l'administració de justícia, en relació a la informació de sentències fermes i mesures cautelars. Es tracta que l'expedient reculli no només els fets delictius anteriors, sinó també el seu import. Fins ara, l'import no hi apareixia mai.
i mai entrava en joc la modificació del 2022. També inclou una nova tipificació per castigar més severament el robatori de dispositius tecnològics. En concret, proposa modificar l'article 235 del Codi Penal, per penes d'un a tres anys també, pel furt de mòbils i ordinadors.
I finalment la proposta planteja un augment del nombre de jutges d'inscripció territorial a Catalunya que passarien de 35 a 70 i obre la porta a fer que els ajuntaments puguin intervenir en processos penals relacionats amb delictes lleus com FURS, etc. Què us sembla? Creieu que feia falta això per acabar amb la multireincidència?
No sé si acabarà, però penso que sí que feia falta. Si acabarà, no ho tinc clar. Però... Que baixarà com a mínim, segur. Eh? Que baixarà com a mínim aquest tipus de... Esperem que sigui així. Esperem que sigui així. Jo crec que l'esperit d'aquesta modificació...
és clar, és intentar aturar aquest factor que hi havia d'inecció judicial i administrativa en contra d'aquest tipus de petits delictes, que com que eren tan petits, passava el que tots hem dit mil vegades, que entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts, i no arriben ni al jutjat.
Potser ara, amb aquesta modificació, es controlarà més aquest tema. I com s'ho prenen els jutges, també. Això implica, si ara passa a ser...
Un delicte implica que els jutjats, si ja tenen prou feina, es multiplicarà la feina. Per això també inclou aquesta proposició, doblar el nombre de jutges escrit a Catalunya. Sí, però en quin termini?
Això ja no ho dic. L'aplicació d'aquesta mesura pot ser immediata, però l'aplicació de l'ampliació del jutge s'ha escrit. És d'aquí a dos o tres anys. Doncs clar...
Els usuaris del metro ho agrairan efessivament. Això segur. Això segur. A més, això de la quantia del furt és que era clau. Perquè els lladres sabien perfectament que havien d'agafar mòbils, no iPhones, sinó els de menys de 400 euros. Precisament per això. I rellotges, el mateix. Sabien el que havien de fer i el que no.
Sí, sí. Veurem si això funciona o troben la manera de... Són professionals de lo seu. Saben fer la feina, no? Sabien fer la feina. Amigos de lo geno, no? Sí, sí. Molt bé. Doncs veurem. I llavors l'altra és la derivada política.
si voleu parlar-la o no, que és en aquest moment de trencament en què Pedro Sánchez al principi de setmana ha fet una genoflexió cap a Junts per mirada, sisplau, vota'm. Ara estan desencallant coses que estaven encallades. Quan feies la relació dels partits que li han donat suport, has oblidat d'un.
Quin? Vox. Vox, però també tens raó. Sí, sí, en el titular que he vist no hi apareixia. Jo, de veritat, una llei. En teoria progressista.
perquè va en benefici de la societat. Que tingui el suport d'un partit com aquest... Et rellisca una mica, oi? Em remou, sí, em fa una mica d'urticària. Però, bueno... Estan... Sí, sí, al final... Estan al Parlament. Sí, sí, sí, no, ja... A veure, és evident que una mesura d'aquest tipus, que sigui endurir el codi penal... Els encanta. Els encanta, sí.
De fet, aquí els partits més de dretes són els que ho demanaven i ha sigut el PSOE el que ha canviat. Estava com allargant... No és que digués que no, però estaven allargant la decisió i ara l'han desencallat perquè necessiten... Això formava part del pacte que va signar amb Junts. Ho van signar o que van acordar. No ho sé fins a quin punt. Però també hem de sortir d'allò que, hòstia, no queda bé.
amb una cosa d'aquesta que aquí mateix estàvem tots d'acord però per quedar bé això de posar que sigui més estricte i tot això no, no, que som d'esquerra
Sí, sí, el bonisme que diu ell, sí, sí, és així, així ens va. Va votar que sí, va votar. Ja està. Perquè va pactar amb el PSOE de fer aquest canvi a la llei pertinent. Bueno, però aquesta mesura, de tota manera, està dintre del moviment aquest que va anunciar el Pedro Sánchez, que tenien la mà oberta i que iniciarien de forma immediata el diàleg i el compliment...
del que havien incomplet. Mentre que siguin coses d'aquestes... Sí. D'acord. És una persona que a mi no em cau especialment bé, que és la Miriam Noguera, no? I que, ho deia, no poden pactar res més fins que no es compleixi el que ja s'havia pactat. La divina. Ho entenc. Sí, sí, està clar. I aquí també hi ha el tema de l'esquerra, que la deia Joan Manel...
Ara que s'aproparan les eleccions, ara no sé quines seran primer, depèn de si s'avancen les espanyoles o no, o vindran les... Les primeres són les andaluses. Aquestes que ja seran d'aquí quatre dies. I les extremenyes són ara... Ah, no, això, les extremenyes, perdona. Però en tot cas, diguem, les que ens afectin més a nosaltres i que viurem les campanyes.
Veient l'auge dels partits de dretes que fan el discurs de la delinqüència, és molt fort i per aquí estan guanyant, veurem certs girs de l'esquerra per intentar... Tombar una mica això. Tombar una mica això. Veurem. Aquest moviment no és...
només del Partit Socialista d'Espanya. No, no, només. Parlo de les esquerres. Perquè a Alemanya hi ha la socialdemocràcia i els laboristes a Anglaterra i el no sé quin partit és ara a França, que s'ha agafat la socialdemocràcia com bandera. Vull dir, no se sap ben bé, però, bueno, el que s'ensuma a l'aire, no?,
va per aquí a tots els països en què aquesta problemàtica, si no aquesta concreta de la multireicidència, sí que de l'enduriment
del Codi Penal s'està donant. Molt bé. Doncs, tanquem ara els temes una miqueta més durs, més aspres de parlar-ne, i anem a divertir-nos una miqueta, que ara venen tres dies de festa, i qui els tingui, hi ha oients que alguns treballen, no diré que no. Jo ja els vaig fer la setmana passada. La festa. Us demano que us poseu els auriculars, sisplau.
Farem un karaoke ara potser... No, si vols sí, però potser sí que li demanarem al Joan Manel cantar una mica. Millor que no. Ahir vam parlar de la notícia que va sortir els que tenen Spotify, que no sé si vosaltres teniu Spotify, algú de vosaltres? No, un seu usuari sí, però no. Sí, sí.
Ja pots consultar quin és el teu rànquing de cançons més escoltades, etcètera, el grup que més has escoltat, però també ha sortit el rànquing a nivell mundial. Ahir vam parlar de Bad Bunny, que és l'artista més escoltat, una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga, que és la cançó més escoltada, però jo avui, ja que teníem el Joan Manel, que és el senyor de la música en català, dic, fem el nostre particular rànquing
de la música més escoltada en català aquest any. No ha sortit el rap, diríem, del resum de l'Spotify de la música en català. Tampoc sé si ho fa de sortir. El rap vol dir la llista, eh? Rap. Gràcies. Sí, és que en diu així, el senyor Spotify en diu així. I li dic, doncs, Joan Manel, digue'm per tu quines són les tres cançons més escoltades aquest any en català i escoltem la primera.
Tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint, i és igual. Estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Oh, que gràcies. Han sigut notícia fa poques setmanes, perquè han omplert quatre estadis olímpics. Bueno, han complert. S'han venut les entrades per quatre estadis olímpics. D'aquí un any els ompliran, però no sé si són el grup de l'any.
Home, un dels grups segur que sí. A més a més, com que s'acomiaden, doncs cal ressaltar-los de manera especial també per aquests quatre dies que han omplert, que ja estan totes les entrades exaurides a l'estadi olímpic, sinó perquè també, sort de tu, aquest tema va ser el mes de gener, el disc més radiat a Catalunya. Per cert, hi ha un concert més que han afegit...
Ahir o abans d'ahir farà un parell de dia, que és el Cabró Roc de Vic, que les han venut totes, el 12 de juny. És increïble. Doncs Els Oques Grasses, segurament aquesta cançó, que és d'aquest any, però jo crec que serà d'aquestes que quedarà per sempre. Serà el nou boig per tu del futur, perquè realment té alguna cosa especial que et quedes embadalit. Escoltant-la et quedes allà clavat. Vinga, escoltem, José, la segona.
I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima, a cagar la via, a cagar la via.
Aquests els vam tenir a Rubí aquest estiu. Figa flaues. Sí, el Pep Velasco i el Xavier Cartanyà, que també amb aquest tema a la fresca va ser el disc més radiat el mateix mes d'agost.
Realment, porten dos anys seguits fent la cançó de l'esquiu, no? Sí, sí. Que això té molt de mèrit, també. Sí, sí. I, a més a més, no sé, tenen un tipus de música... No tinc tan clar si seran un grup d'aquests de llarga durada. Home, esperem que sí. El que passa és que últimament duran poc, no?
Últimament només hi ha acomiadaments aquests. Es cansen, es cansen de treballar d'aquesta manera. És que és molt dur viure de la música. Molt dur perquè hi ha molt poca gent que pugui viure de la música. Sí, però tots aquests en principi viuen, no? Aquests grups que estem parlant són professionals de...
Abans podies viure de la música, venen discos. I el que et dona Spotify és la propina. Per tant, s'han de fer concerts, molts concerts, i a preus, diem, no de 10 euros, per poder viure de la música. Ara la gent reacciona de nassos, perquè jo al·lucino com hi ha tants concerts amb entrades extraurides. I no són barates.
I no són barates, en principi no. Aquí podríem fer una cosa més filosòfica de per què. Hem passat l'època d'estar tan ficats en pantalles i volem viure experiències. També hi ha la part d'allò que em diuen en anglès el FOMO, que no sé si n'heu sentit a parlar del concepte FOMO,
A mi, castellà i català. Són sigles d'una paraula en anglès que es diu Fear of Missing Out, que vol dir la por a quedar-se fora. És a dir, quan tothom... Potser de les 220.000 persones que aniran a veure els oques grasses, potser no tothom, són ultrafans d'oques grasses. Però dius, si hi va tothom, jo també hi he de ser. Aquest concepte de no vull quedar-me fora de la conversa, no vull quedar-me fora de...
del que és mainstream, no? I hi ha una mica aquest factor. I hi ha, doncs... Jo vull ressaltar també una cosa. Aquestes llistes són de cançons comercials, eh? Que tu també sempre reivindiques... Que poden tenir la seva qualitat, que no ho tenim que dubtar ni molt menys, però parlem de música comercial, eh?
que hi ha altres músiques també. Ara, si vols, ens parles, però fem la tercera, que és el rànquing de les més radiades, és a dir, les que s'han posat més a la ràdio en català. És de que estic amb tu, amor, quan faig el tonto, ets el meu millor públic, que et miro i em torno. N'espoix, saps que jo adoro el que fas perquè és únic, i és per això que vull.
M'ha aconseguit per moltes coses que ens passin. Jo t'estimo igual, jo t'estimo igual. Qui són aquests? Aquests, els tiets, no? O de tallets, tiets, de tiets. Els tiets pels amics. El tema estàndem, aquest va ser dos mesos seguits, quan dins més radiat, va ser al setembre i a l'octubre, fa poc. La música del duo format pel Pep Velasco, perdó, pel Oriol de Ramon Elchevicoca,
que ens arriba des del Maresme, des de Mataró. Des de Mataró, sí, sí, molt mataronins. Els figaflaues, que són de valls, i els oques de... Són d'Osona, però no sé si alguna ciutat... Són Vic? No, són Osona, em sembla que... Són de diferents llocs d'Osona. A part del Guillem Soler hi ha altres que són del voltant.
Molt bé. Doncs aquestes són les tres cançons que hem escollit més radiades a la ràdio, però ara ja ho deies. Això no vol dir ni que siguin les més bones, ni que siguin les més comercials, que en català també s'ha de fer música comercial, perquè si no... Comercial no vol dir poca qualitat, tampoc. A vegades sí, però no. I a vegades no.
I tu em posaries alguna cançó, n'afegiries a la teva particular? Això ara t'agafo amb calces, no t'ho havia demanat. No sé, com a cançó no sé, però com a gent, el Xarí Marester m'agrada molt, la Clara Pella, per exemple, m'agrada molt. I bueno, podríem fer un llistat. El Quimi Portet...
que és més de la nostra generació. És un clàssic. Una mica més gran, per això, però bueno. Parlant d'això de fer concerts per guanyar diners i tal, el Quimi, al final l'han temptat per tornar a unir-se amb l'última de la fila i semblava impossible que passés això. És que la pensió d'un autònom és molt justeta i s'han de buscar altres fonts d'ingressos. Mira, el José ens ha buscat... Què sona?
Quina cançó és? Tinc una bèstia a les meus. Sí, ell últimament defineix o li posa el títol a les seves gires com a World Tour. World Tour, sí. I després no surt de Catalunya, eh, per això, però...
Sí, té aquest punt una mica gamberro, el Quimi, que crec que és el que agrada més. Aquestes fotos d'ell amb la guitarra i de fons posa unes piràmides o posa nevant a Noruega. Caçant els oles. Sempre ha estat molt creatiu, el Quimi Portet, jo crec que és el que el defineix més. I de l'último de la fila era...
Bueno, era el cervell, però han tingut carreres molt diferents, el Manolo García per un costat i ell per l'altre, ell ha continuat treballant molt, potser no traient tants discos com el Manolo García, ni sent tampoc tant, que Déu-n'hi-do, i a més amb la seva feina de productor i d'impulsor de més artistes.
i el Manolo ha tingut una carrera molt més multitudinària, més comercial, més mainstream, que dèiem abans. Jo voldria fer-hi una cosa gran. Però bé, és un espectacle. El Manolo García és un espectacle també, veure-la en directe. Sí, sí.
Afegiu una altra cosa quan parlàvem d'Spotify, que també hi ha la llista dels discos més escoltats a Rubí, si voleu. Sí, es pot dir a Rubí. El podeu trobar, també. Ah, doncs mira, ara quan surti d'aquí el buscarem. Molt bé. Doncs tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia. Moltes gràcies a Joan Manel, Francesc i Carme per venir fins aquí a la...
A l'estudi, Lídia Juste, que ara ja el podem anomenar així. I als oients, sobretot, no marxeu de la 99.7 de l'AFM perquè ara li cedim el testimoni a la Belén Tierno amb la part més cultural del Rubí al dia. No us ho perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltíssimes gràcies.
Gràcies.