La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Passen 3 minuts i mig de les 10 del matí. Molt bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia, l'última d'aquest 2025. Un cop la Pamela ja ens ha posat el dia, ens ha informat de tot el que hem de saber per anar per Rubí aquest 19 de desembre de 2025. Ara és el moment per fer la reflexió, per opinar una miqueta d'aquestes notícies del dia dins del magazín matinal de Ràdio Rubí.
Avui tenim a l'estudi Lídia Juste en Joan Manuel Fernández. Bon dia. Bon dia. A la Carme Pomereda, bon dia. Hola, molt bon dia. I a la dona que posa el nom a aquest estudi, l'estem esperant, però creiem que no tardarà, però ja sabem que sempre li agrada arribar justet, justet, justet.
Amb ells tres parlarem de la segona estació dels ferrocarrils a la Llana, de l'Hospital de Dia o el Centre d'Alta Resolució, com li vulguem dir, i com es preveu el Nadal aquest any aquí a la ciutat. Però ja sabeu que també volem comptar amb vosaltres. Els oients, si voleu comentar l'actualitat, recordeu, el telèfon per entrar en directe és el 93 588 59 60 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Avui fa una setmana que vam conèixer el resultat de l'estudi de viabilitat que fa uns dos anys va encarregar la Generalitat per a la segona estació de Rubí. El Departament de Territori va explicar al govern municipal, en una reunió, que veu viable la construcció d'una nova estació o baixador de la línia S1 dels ferrocarrils de la Generalitat a la Llana, sempre i quan es materialitzi abans tot allò que preveu el futur futur.
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el famós POUM, en aquella zona, és a dir, el nou barri al voltant de les antigues fàbriques Pic Aguilera. L'oposició al ple no està d'acord amb aquesta decisió. Escoltem la cap de l'oposició d'Esquerra Republicana, la Montse Soler.
em sembla totalment injust, em sembla denigrant per la nostra ciutat, em sembla maltractar la nostra ciutat. No pot ser que ciutats veïnes tinguin quatre o cinc estacions o més i nosaltres en tinguem només una. A dia d'avui tenim 82.000 habitants, si no alguns més. Per tant, més que suficients per tenir aquesta segona estació que donaria cobertura a tota la zona nord, a la plana del castell i recordem-ho també a tots els veïns i les veïnes de les urbanitzacions. Seria més, es podrien habilitar aparcaments dissuasoris. Estem demanant que la gent deixi el cotxe
a casa seva deixi el vehicle privat, però ho hem de poder facilitar, hem de poder tenir les infraestructures necessàries d'autobusos i trens perquè puguem demanar a la gent que deixi el seu vehicle privat a casa.
Això que deia ara la Bonse, Sabadell i Terrassa tenen entre 4 i 5 estacions cada un, però és que s'enguguen en T7, només per apuntar-ho. Doncs això per un soler una mica representa la veu dels partits de l'oposició en aquesta certa indignació amb la decisió de la Generalitat. Per part del govern municipal, però, són una mica més moderats, malgrat que pensin el mateix. Escoltem l'alcaldessa Anna Maria Martínez i Andrés Medrano, líder del Comú Podem.
hem emplaçat a tenir interlocució i que la Generalitat el que farà seran les passes prèvies a l'encàrrec, o sigui, l'encàrrec, diguem, de l'estudi informatiu. Hi ha unes passes prèvies, un temps, entre que s'encarrega, que es comença a fer i de més, que això el compromís va ser que s'iniciaria ja.
Nosaltres ho entenem com una bona notícia, una notícia no satisfactòria, que hauria de ser directament que es posa en marxa tot el que és la construcció, i sí que volem fer un recordatori de l'esperit de la declaració de Can Xerra. O sigui, si tota la ciutat, si tothom té clar que hem de tenir la segona estació...
Tampoc ara hauria de ser moment de fer servir aquest tema per la confrontació política, de tornar a trobar aquesta força conjunta i tornar-la a posar allà on calgui. Doncs ja hem situat el tema. Saludem Lídia Juste, que ja està aquí a l'estudi. Molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Desculpeu el retard.
Doncs ara hem fet una mica de situació del tema de la segona estació. Fa una setmana vam conèixer el que ens deia el Departament de Territori, que vinculava la construcció d'aquesta estació o un baixador, una estació més senzilla, com per exemple la de les fonts, sempre i quan es desenvolupi el que diu el POUM d'urbanitzar aquella zona i que no sigui només un polígon industrial com és ara.
Com veieu el tema? Em veieu a got mig ple o mig buit? Jo, mig ple. Òbviament, és que som alarmistes, és que ja estem com sempre, no? Com el de la inauguració del casino, que ja sabeu que jo no vaig anar, no vaig estar convidat. No, no, no ens va quedar clar. Si vols després parlem també. És el mateix, vull dir, hòstia, ara no comencem perquè un dia després, un dia abans. Òbviament, la Generalitat és que ha dit que sí.
És que sembla que, segons l'oposició, que la Generalitat hagi dit que no, que estigui vinculat al pom, em sembla correcte, perquè si no ens trobarem, a més a més, amb una estació com la de Rubí-Renfe, que allà no va ni Déu ni sa mare, i a veure qui és capaç d'apropar-se a anar allà a les 10 de la nit, no? O sigui que jo ho veig mig ple, vull dir que trigarà una mica més, però també és normal que estigui urbanitzat a tot aquell entorn, no?
I la Generalitat ha dit que sí. Ha dit que sí, i jo també penso una mica com la Montse, no? Bueno, doncs si de moment no es pot urbanitzar més, o no es pot fer... Fem aparcaments, bé, i llavors ja serà un primer pas, un primer pas, i després ja endavant.
Com vulguis. Jo crec que... Bueno, que sí, que penso que es fa falta i ja està. És com, anem a netegir la casa. Ah, doncs comencem pel lavabo. No, comencem pel mig. Bueno, ja està, ja està. Que sí, que sí, jo penso que... Jo no, jo crec que supeditar la construcció del baixador. Perquè la Generalitat és cert que en cap moment parla d'estació, sinó parla de baixador. I estem parlant d'un baixador com, per exemple, el de Vallvidrera.
Per posar un exemple, que tampoc té una urbanització molt gran, acostat al Baixador, el que sí que té és gent amb un poder adquisitiu en aquella zona que van dir tren a Barcelona perquè, si no, malament. Aleshores, jo crec que la construcció, dependre o no de com s'acabi, perquè s'acabarà, evidentment, allò...
construint o racionalitzant tot l'espai, etcètera, etcètera. Ara ja hi ha una població bastant important d'urbanitzacions, de gent d'empreses, etcètera, no oblidem que hi ha el polígon de la llana allà, que ja faria ús d'aquest baixador. Per tant...
A mi sí que em semblen una mica excuses del malalt, eh? Poca població. Per part de la gent, eh? A l'exemple que t'estàs posant de Vallvidrera, el baixador de Vallvidrera, o l'estació, tothom diu l'estació de Vallvidrera, no es va construir...
A partir de la democràcia. Això ja estava fet, a més o menys. Però precisament perquè en aquella zona... No podem posar com a exemple, no és el mateix. No és el mateix el terrenar del franquisme que aquesta democràcia. Però que el baixador de Vallvidres es construís perquè allà hi havia les torres d'estiuets dels barcelonins? A veure, seguim clars.
Aquí també hi ha un polígon industrial, hi ha unes urbanitzacions que tenen una quantitat de població ja prou important. Això faria que l'estació del centre de Robé no estigués tan col·lapsada, ni tingués tants problemes d'aparcament, perquè representa que hi faran aparcament també. Per tant, ja aniria bé per desesponjar. El que et vull dir és que la gent no pot anar endarrerint això... Home, no.
Sí, fa molt de temps que es demana. I després ens queixem si fem les coses a correcuita i surten les coses malament. I torno a repetir, necessita la gent que treballa allà a les urbanitzacions. És que la Generalitat ha dit que sí, és que sembla que hagi dit que no. Que trigarà més perquè prefereix que sigui d'aquesta manera i no estem d'acord. Però això, no relacionar-lo com s'està fent, amb què la Generalitat ha dit que no. No, no, no.
En cap moment. En tot cas, qui posava pegues no era la Generalitat, era Ferrocarrils de Catalunya, perquè comentava amb el temps... No, no, Ferrocarrils ha dit més de la Generalitat, però... No, no, era un tema intern de Ferrocarrils, pel que trigaven els trens a anar i venir, teniu en compte que és una via única. I, per tant, això no pot tenir més trànsit del que pot assumir. Llavors deien, clar, trigarà una mica més, llavors això... No, no, Ferrocarrils posava...
aquest, entre cometes, patir problemes. Però no la Generalitat. La Generalitat no posa problemes. Tu demanes, li correspon... Ara et diré una cosa al contrari amb aquest tema que acabes de comentar. Fa dos dies ens han encolomat...
parades a Barcelona, un mogollon, que perdem un temps increïble, perquè vam fer la jugada aquella de dir hi haurà més trens, més freqüència, però ara triguem més a arribar a Barcelona. És que arribes a Sarrià, jo en plan conya ho dic, ja estem a meitat de camí.
També veus, també ens queixem per tot. Jo vaig molt a Barcelona. I què? Trigo una mica més. Però tu saps què és? Els trens que ens passen, que és un metro que passa cada cinc minuts, dos dies de cada dia. No és perquè trigui més o menys. És que, a més a més, tu mires la gent que puja i baixa en aquestes parades de Barcelona i són, bueno, si és que són, dos o tres. Hi ha vegades que hi ha un.
Però també tenen dret, no? No, i van ampliar les estacions. Jo no em queixo. I també té dret, Rubí, ara em queixaré jo més que vosaltres. No he de tenir dues estacions. Tres. Per què no? Quantes han tret a Rassa? Clar, per nombre de poblacions diferents. Però no ens queixem que s'ampliés les estacions per allà, perquè molts usuaris anem a l'estació de Vall Paradís perquè anem a Mútua. Etcètera, etcètera. O a l'escola industrial, etcètera. Per tant...
Sí, trigo una miqueta més, però el tren, jo crec que és un dels transports públics, més recomanables, més utilitzats... Jo el que més recomano. Sí, sí. Abans has dit una cosa sobre la Renfe, de dir que s'ha de desenvolupar la zona de la Llana perquè no ens passi com el de la Renfe.
Jo crec que si l'estació de Renfe fos de la línia de Ferrocarrils, no importaria que estigués allà. És a dir, el tema és que la línia R8 de Renfe és una línia que va de Castellbisbal fins a Granollers, que no enllaça gairebé amb cap altra línia, i hi ha un tren cada hora. Clar que no la fa servir ningú. Si fos una estació realment útil...
no importaria, perquè allà aparcament n'hi ha de sobre. Sí, sí, allà. El tema és descongestionar l'estació central que hi ha ara, l'única que tenim de ferrocarrils. Que sí que està congestionada. Que és una de les més utilitzades, a més de la línia, segons diuen, per nombre de població i tal, és una de les que té més... Ara posaré un exemple. El meu poble, allà a Parcadis, que té 40 i escaig o 1.000 habitants, si no me'l recordo, té 3 estacions.
Però, noi, és que... És que no et faig comparar. Va, faig una conya, ho deuen demanar més a l'Eru. Clar. No hi ha més. No hi ha més. No, i el tema del desenvolupament del POUM, abans en la secció que faig amb la Pamela, feia una mica de broma en el sentit que és com un regal enverinat, que sembla que els ferrocarrils...
sàpiguen que portem 40 anys sense posar-nos d'acord amb el POM i ara vinculin això amb el POM. A mi m'ha semblat una mica com a excusa de malpagador, per això jo ho dic així de clar, perquè dius, home, realment has d'esperar això. Si hi ha tots aquests projectes d'urbanització, per aquí són, trigaran més, trigaran menys, però Rubí acabarà per expansionar-se per aquí perquè no té per bon més fer-ho.
Jo no tenim més terreny. Senyor, és que no hi ha més, vull dir, això, en Ramonet, en fi, tot el que queda de Rubí. Per tant, allò s'expansionarà i es construirà i es farà el que sigui, esperem que en mesura i totes les coses aquestes del món. Però, clar, no pots esperar, home, ja comença. A més, trigaran molt.
Que comencin les obres. Al final és allò de la o la gallina. L'estació portarà urbanització. O l'urbanització de portar l'estació. Tu saps com vinguin a comprar una vivenda i diguin una estació pròpia? Això és un element, me'l tenim molt en compte. Però ser el primer també... Me'n vaig a comprar ja un pis, una casa, que tindrem estació. També pot ser.
De tota manera, es té raó, eh? Ho anava a comentar abans. Això que portem, jo soc un dels culpables. No, o sigui, t'hem de culpar tu. No, entre altres molts. Un d'ells. La part més que li correspon, no? Exacte. Però el que ja portem anys amb això del pom. Tienes sort, el pom, sí.
Amb l'estació sí que hi ha consens. És de les poques coses en què hi ha consens. A veure la declaració de Can Serra el 2022, en què tots els partits van demostrar que estan d'acord i que és una necessitat. Per tant, aquí sí que no hi haurà discussions. És on, clar, el POUM, però, no es pot aprovar per parts. És a dir, estem d'acord amb aquesta part i no tot. Per tant, estem de posar d'acord amb tot. Si tu vincules el POUM, és on pots saber...
que potser això tirarà una miqueta més llarg. Aquí està una mica el regal enverinat. Llentions a l'emprenet. Això. Molt bé. Doncs canviem de tema. I l'altre dia estava mirant els vídeos d'Instagram. Aquelles tardes totes que tens. Sóc jo el que els mino. Sí, sí, sí.
I allò que van sortint vídeos d'acudits dolents, receptes de cuina ara per Nadal i tal... Sí, sí, sí. I de cop em va aparèixer un vídeo de la televisió de Sant Cugat, on apareixia l'alcalde veí, en Josep Maria Vallès, que li feien una entrevista, i van seleccionar aquest fragment per fer-ne un vídeo.
Totes aquelles primeres reunions tan il·lusionadores i tan motivadores de buscar terrenys i vinga, ja el tenim, és perfecte, no sé què, doncs tot això de moment ha quedat una mica aturat. Tant l'alcaldessa de Rubí com l'alcaldessa de Castellluís Val, com jo mateix, doncs de tant en tant anem a apretar a salut per demanar que això es faci, perquè això és competència de la Generalitat, és com les escoles.
Un ajuntament no pot fer una escola, un ajuntament no pot fer... Pot ajudar a fer una escola, pot avançar-se a fer una escola, però el que no pot fer un ajuntament és un hospital, perquè un hospital és una inversió tremenda, hi ha una sèrie de professionals que hi ha al darrere, etcètera. En aquest tall, el Josep Maria Vallès deia que el projecte de l'hospital està aturat.
I vaig dir, ostres, què passa aquí? De como? Sí, clar, dic cert que fa dos anys que Salut ens va anunciar aquest acord amb Rubí, que cedia uns terrenys per construir l'hospital allà davant de l'empresa Top Cable, en aquell solar que hi ha, i que no tenim gaires més concrecions. Això és veritat, però vaig pensar que potser Ballès té alguna informació més que no tenim d'última hora.
Recordem que a l'hospital Vicente Ferrer es va arribar a posar la primera pedra. Era pedra. O sigui que... Hi ha una primera pedra. I encara... O sigui, tot encara es pot aturar. I des de Ràdio Roviva hem decidit, truquem al Departament de Salut i preguntem, té raó l'alcalde, hi ha alguna novetat en aquest sentit? I ahir, tot just, el director del sector sanitari Vallès Occidental Oest del CatSalut, en David Ferrandiz, va ser molt clar amb la resposta.
Puntualitzar que ja hem fet un primer esborrany del pla funcional. El que estem fent ara és el revisor. Nosaltres, des de la Regió Sanitària com a CatSalut, ja hem fet un primer esborrany del pla funcional. I ara estan els assistencials, els que estan al dia a dia amb els pacients, tant des de l'Hospital de Terrassa com de l'Hospital Motor de Terrassa, són els que estan revisant aquest primer esborrany i ajustant-lo bé perquè doni el servei que ha de donar a...
al territori del sud, que és Sant Cugat Rubí i Castell Bisbal. Per tant, des del departament ens diuen que no és cert, no hi ha reaturat, estem fent feina interna, aquestes setmanes estem fent reunions amb Mutua Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa, que són els dos que gestionaran aquest...
serà un altre cop també un concert. Aquest hospital de dia o centre d'alta resolució serà també concertat. I que estan treballant en aquest pla funcional que és el que s'espera. És a dir, podrem anar a fer diàlisi aquí, ens podrem anar a fer una ressonància magnètica, és a dir, saber quins serveis tindrem en aquest hospital al costat de casa i, per tant, no haurem d'anar a agafar el tren a Vallparadís per anar a fer totes les proves que ara... La pregunta és quan.
No què, perquè el què ens ho han explicat moltes vegades. No el què ens ho has explicat moltes vegades. Com seria... Sí, però el pla funcional no el sabem. És a dir, el què, concret, no ho sabem. Mira que han explicat que si seria un centre d'alta resolució on la gent podria quedar ingressada en un box, però això un dia o dos... No, no pot passar la nit. Això segur que no. O sigui, no et podràs quedar ingressat, seran només atencions de dia, proves...
El que no sabem és quines. Podem intuir, suposo que certes coses puc donar-les per fetes, però tot el PAC sencer és el que ara s'està definint. I una mica el que deia David Ferrandiz, responent a l'alcalde del Vallès, és que no estem aturats, el que estem fent és feina de portes endins per poder fer aquesta definició del pla funcional.
També és cert, porten dos anys, dient-ho. Jo estava a Ràdio Sant Cugat quan vam fer aquesta notícia i el pla funcional ja el demanàvem. Llavors, per tant, fa un parell d'anys ben bons que estem fent ballar l'escombra, que es diu, en aquest sentit. No sé com ho... Les coses de Palacio van despacio. Jo crec que per un cantó s'hi ha de confiar, perquè a veure si han explicat què hi faran...
A tal, doncs s'hi ha de confiar. Ara, també ens han d'entendre la ciutadania, que es posi nerviosa quan veuen que passa el temps i que d'aquell projecte no se'n parla, no se'n sap res, vull dir que també està bé.
poder dir de tant en tant, estem treballant, ho estem fent, i donar unes certes previsions. Ja sé que és difícil, però donar unes certes previsions, però no sé, hi hem de confiar, perquè si no, tampoc no podem fer altra cosa. El que està clar és que serà Rubí, no? Sí, sí, en principi sí. Ha de ser l'Hospital Vicenç Ferrer, no? Bueno, no es dirà així, eh? No?
Ara dubtava si li diran centre alta resolució a Vicenç Ferrer. No me'n recordo. No ho sabem, no? Però no serà l'hospital del qual es va posar la primera pedra? No serà. Serà una altra història. Bueno, esperem. No sé, a veure... El senyor Vallès ha tirat...
El senyor Vallès ja té a l'Hospital General de Catalunya, ja en té prou, a més a més ja està a la línia política d'ell. Saps que no vas a dir que té una parada de tren. Que no demani més. Hi havia, quan va sortir aquesta notícia, no?
A mi moltes vegades m'agrada molt veure els comentaris, per veure una mica... I clar, hi havia gent que precisament li deia, escolta, escolta, i tant... Si a l'Hospital General de Catalunya té un collon de plantes tancades, vull dir, per què no es pot arribar a... En fi, totes aquestes qüestions que també s'han posat sobre la taula moltíssimes vegades. Hem de recordar que a l'Hospital General té una part...
jo no sé quina, no sé totes i un poc o molt, que és privada, no gestionen multes privades, no tot. No, l'hospital general és privat completament, simplement que, com passa amb altres hospitals privats, quan la sanitat a la pública està molt col·lapsada, poden derivar cap allà. Poden derivar cap allà, no? I et pots anar a fer una prova, jo he anat a fer-me ressonàncies magnètiques o tax, allà a l'hospital general, però derivat de la... Però que et deriven, que tu no hi pots anar amb... Exacte.
I ara això, quan funcioni aquest centre, no ho faran, no? Per què? De passar feina a l'Hospital General, no?
No hauria. Tampoc hauria de passar feines mutua de Terrassa a la part privada de mutua de Terrassa. Exacte. Això ja no tinc tan clar si deixarà de passar. Catalunya té consorcis. Si deixarà de passar quan hi hagi l'hospital. Deixarà de passar que mutua de Terrassa faci fer proves amb un pacient, client, a la part privada de mutua de Terrassa
Nosaltres ens vam derivar i no vaig quedar gaire contenta. No vas quedar contenta, senyor. Som tremendos. Per petits detalls. I per què ha de ser sempre a Mutua de Terrassa? Perquè és la privada. Si devem alguna cosa jo no he enterat o què?
Passarà el que tenim a prou? Jo diria l'última frase... Però això nou també, consorci. Ah! L'última frase, l'última part de la frase que has fet és la bona. No ens n'enventaran tant. No, no sabem. Sí, sí. Que ha sortit ja a concurs la licitació d'aquest espai... I sempre la guanya el mateix. El mútu a Terrassa posarà calés per tal de fer aquesta construcció. Segurament sí. Què farà?
Menys mal que no estem com a la Comunitat de Madrid. Però vaja, poc que ens falta. Escolta'm, que estem als vols de Nadal... Hem de defensar la nostra sanitat pública. Tenim una joia. Això és un debat que també es va tenir quan es va anunciar, de dir, d'acord, l'hospital, però serà de l'X, directament públic, o serà consorciat?
ja es va, ja es va mig insinuar que podia ser aquesta opció i avui el David Fernández ho donava bastant per fet. Fernández, els catalans fan coses. Sí. Doncs ja està, fan coses. Avui estan una mica esgarats. Fan coses igual que a tot arreu, el que passa és que són més finets.
Bé, o no ho sabem tant. Passem per aquí, ja està, sense fer soroll. No, no, jo, per exemple, si ara teniu temps per perdre i teniu ganes, doncs comenceu a mirar, per exemple, qui conforma el Consell d'Administració de Muto de Terrassa.
Digue'm-ho, digue'm-ho. No, no, no, mira tu, ja ho veuràs. Vull dir, et sonaran, hi ha noms que et sonaran. Sí, no? Doncs, doncs, com jo què sé... El meu no hi és, eh? I el teu? No, no, si no conviden ni al casino. Oh! Hi ha una espina que té. Hi ha moltes portes... Sisplau, un moment, un moment, deixa'm fer una crida. Sisplau, algú de l'Ajuntament, que el convidi amb alguna visita guiada... Sí, per favor.
Perquè així potser... El Ciutadà Joamano Fernández. Cito en la calle, no sé què, no? Jo hi vaig anar a les gites teatralitzades. Vaig anar a veure el casino. Pots apuntar-te i anar-hi. Has fet tu el lapsus, eh? Jo, del casino, trobo a faltar que no s'hagi fet una inauguració.
No un peixet després, la plebe que vagi. Una jornada de portes obertes. La inauguració com a acte institucional hauria d'haver sigut un acte obert al públic, a la ciutadania. Com han sigut, ostres, és que totes o gairebé totes les inauguracions com a mínim que s'han fet aquí a la nostra ciutat han sigut actes oberts.
Llavors tu vols dir una jornada de portes obertes, perquè no pots fer una actuació. Primer de tot, posa una tarima a la plaça del casino, fes els quatre parlaments que toquin, de l'alcaldessa, del regidor de torn, si hi ha vingut algú de fora, el típic, i dona cava i coca a la gent. I després fes el que vulguis. I després els deixes entrar.
No, fes el que vulguis ja, però com a mínim a l'acte oficial d'inauguració que pugui anar qualsevol ciutadà. Escolta, no hi cap tothom, és que és com la sala, hi caben 500 persones i no més. A més a més no t'estic dient que tingui que ser a dins, vull dir, jo he estat a moltes inauguracions i cap d'elles ha estat una inauguració privada com aquesta, totes obertes.
Però tu el que volies és veure el casino. Diferents espais, no? Torrebasses, el castell, l'Escardíbul, vull dir, cadascú d'aquest centre té les dimensions que té, no? L'espectacle inaugural estava pensat molt bé com...
com un repàs a la història del casino. Llavors, era un espectacle per fer, evidentment, en el teatre. Molt bé. I el teatre acollia la gent que pot acollir, no més... Torno a repetir, després que facin el que vulguin. Però la inauguració com a tal, com a acte oficial, ha de ser obert a la població. Tu volies veure com tallem la cinta, no? No, jo volia tenir l'oportunitat
d'anar o no anar, com qualsevol altre ciutadà. Però si t'haguessin fet la inauguració com tu dius, però després no pots entrar... La gent s'hagués queixat igual. Ara tots els ciutadans poden demanar i entren i et fan una volta. És una cosa pública. El que no pots fer és, com a mínim de cara a l'exterior, fer una inauguració privada, com va ser aquesta. Pri-va-da.
Va privat de privada. Home, sí, per invitacions. Hi havia gent d'entitats... Per invitacions, és privat. Per què? Perquè l'aforament és limitat. Però jo t'estic parlant de la inauguració, no de l'espectacle que es va fer amb la inauguració. La inauguració va ser l'espectacle.
Però algú va dir... Jo no ho sé. Joan Manel, treu entrades per anar-ho a veure. L'alcaldessa, per exemple, va dirigir algunes paraules. Quatre paraules? Ja està. Però quatre, eh? No va ser una inauguració d'aquelles. Ni tampoc hi va haver acte protocolari que parli l'alcaldessa, parla no sé qui més, i ve algú de fora. No, no, no. Va ser una cosa molt interna. No va ser això.
Molt interna. No tant d'allò. Interna, ja ho estàs dir, privada. No, interna, vull dir molt de Rubí. Molt dels que estaven convidats de Rubí. La G7 Rubinenca. Oh, no pas, eh? Ja tinc lloc o no? És que hi ha moltes G7 Rubinenca que van antexant, eh?
No, no, no. Tots. No es tracta de portar texans o no, no, no. Bé, doncs, jo... Avui us haig de dir... Adéu, tinc... Mira, moto a Terrassa. Per unes proves. Aleshores... Saluda'ls de part de tots els seus clients.
Bon Nadal, bones festes, i espero que ens retrobem al gener, no? Segur. Al gener hi tornem, amb les tertúlies i amb el racó del llibre que véns. I també m'han dit que havia de fer una recomanació. La faig ara. Aneu a veure Natal en casa copielo de la perla.
29, a l'antic hospital de Barcelona, l'hospital de la Santa Creu, us ho passareu molt bé. És passar-se per riure. Hi ha moltes coses a la cartellera, però aquesta és per dir, uah, que bé, és Nadal i m'ho passo bé. Bon Nadal i bones festes a tothom. Doncs vinga, apuntat. Gràcies, Carme. Que vagi bé. Doncs ara farem una petita pausa, així aprofitem. La Carme pot sortir de l'estudi i tornem tot seguit.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11, a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.
Últim partit del 2025 per a la Unió Esportiva Rubí. S'acomiada de l'any davant d'un històric com és el Prat. Cita per avistat a tarda i que podran seguir a l'emissora municipal. Ens posarem en marxa quan passin 10 minuts de les 5. Us hi esperem. Aviam de camp. Tots fem esport.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Bolletins informatius de Radio Rubí.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,5. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Passen cinc minuts de dos quarts d'onze del matí i seguim a la tertúlia de Rubí al dia. Ara tot just acabem de sentir, d'escoltar la promoció del programa Actualicat, que avui, a les sis de la tarda, fas un programa especial, oi, Gilo Manel? De què va el programa? Avui, un programa especial. A més a més, com que normalment en aquestes dates hi ha parada...
musical, no? Toquen Nadales, clar. Doncs això és el que fem nosaltres avui a les 6 de la tarda. Escoltarem Nadales actuals, o sigui, actuals que han sortit en aquest 2025. Hi ha Nadales noves, però també hi ha...
Nadales tradicionals versionades al 2025. Val la pena. Val la pena, clar que sí, jo dic el Nadal posat al dia, no? A més a més, és com quan de Tallets no va posar al dia, jo què sé, les sardanes, no? A mi em sembla molt bé que hi hagi tota aquesta innovació respecte a una cosa tradicional com són les Nadales, perquè si dóna peu a escoltar-les de manera diferent i que es renovin.
Doncs el programa s'emet avui, la primera emissió serà avui a les 6 de la tarda, que és el seu horari habitual, els divendres a les 6 de la tarda, però també el reemetrem per Nadal i per Sant Esteve. Ara no tinc al cap l'horari exacte perquè ho està fent el Robert, ara m'hauria d'haver apuntat, però en tot cas, per Nadal i per Sant Esteve es podrà tornar a escoltar també el teu programa.
I altres musicals que també han fet un programa especial de Nadal, com el Long Play, com el Sonido Vinilo, el Jazz i el Musical Express. Tots han fet un programa especial de Nadal i ho podreu escoltar tant Nadal com Sant Esteve. Fantàstic, no? Perquè tenir com a fi el musical a casa la nostra emissora i els nostres programes amb la veu d'aquella gent que coneixem
i que ens recomana sempre bona música, és també un luxe asiàtic. Molt bé. Doncs ara, al final de la tertúlia, tornarem a parlar de Nadal, però ara volia fer un últim apunt d'actualitat, perquè ahir vam saber que...
que quatre òptiques rubinenques s'han adherit al pla BEO del Ministeri de Sanitat, que consisteix en ajudes econòmiques de fins a 100 euros per a compra d'ulleres i lents de contacte per als menors de 16 anys. Han de tenir un problema de visió, com ara miopia o hipermetropia o estigmatisme, i han d'estar diagnosticats. És a dir, tu has d'anar amb un informe de l'oftalmòleg o de l'optometrista...
perquè després vagis a l'òptica i et facin aquest descompte de 100 euros. Les quatre òptiques de la ciutat que s'han atarit de moment, potser s'hi afegeixen més, però de moment, les que sapiguem nosaltres són l'Òptica Sant Pere del carrer Màxim i Fornès, l'Alène Aflelu del passeig Francesc Macià i les dues òptiques de la fàbrica de la ciutat, el que cal gerrer i també el carrer Francesc Macià.
Aquest és un ajut que és personal i només per un any es pot demanar dues vegades. Una, aquest 2025, que ha donat el temps en què ho han anunciat Déu-n'hi-do, també, en aquest sentit. I l'altra és el 2026. Jo ja l'hi he dit al meu fill, perquè el meu fill petit porta ulleres, i ja estàvem...
esperant-li havíem de canviar i vam dir, esperem a veure si arribem a temps o no, si no l'haguéssim canviat, evidentment, però, mira, ens ha arribat a temps i podrem aprofitar aquesta bonificació. I el 2026 es podrà demanar una segona vegada, però amb una altra revisió d'oftalmòleg o optometrista. Que també entra el líquid per netejar lentilles dins d'aquesta bonificació.
Cal dir, però, que l'anunci d'aquesta mesura va ser fa un any, exactament fa un any, me'n recordo molt bé, que van dir, hi haurà, bueno, aquests anuncis que es fan polítics, no? Sí, sí, sí. I jo anava a l'òptica i anava dient, bueno, ja ha sortit, no, no, encara no s'ha publicat el BOE, no, no, encara no...
Doncs mira, un any després ha arribat la bonificació. No sé què us sembla, per moltíssima gent és una ajuda molt gran, perquè segurament hi ha moltes famílies que potser no canvien les ulleres quan tocaria perquè no poden. Sí, sí.
Jo em sembla que tots els sectors de població que porten ulleres, per exemple, o que necessiten anar al dentista, per exemple, aquesta en seria una altra, que són qüestions que econòmicament no són...
no són baixes, per dir-ho així, i per tant, castiga l'economia familiar, doncs això jo crec que és una mesura de molt bon rebre. Tant, ja et dic, eh, la gent jove, espero que algun dia això també ho amplin, que crec que també hi ha coses, doncs, per gent gran, que, evidentment, amb la pensió que té, doncs, també, una vegada no es canvia les ulleres quan toca o no va a una revisió
al dentista perquè no li arriba. Aleshores, són aquelles coses que són necessàries per la nostra salut. I, sobretot, la gent jove, una canalla, no beure-hi bé, hipoteca moltíssim el seu aprenentatge, la seva composició d'allò, però, sobretot, el seu aprenentatge, us ho dic perquè, per pròpia experiència, jo vaig estar uns anys sense portar ulleres, fins que ja van saber que les necessitava,
I, clar, el canvi, entreportar-les adequadament i ben graduades, etcètera, etcètera, i el canvi... No és que no hi veiés, clar que hi veia, però els meus ulls havien de fer un sobresforç, que el moment en què vaig tenir la graduació correcta i les ulleres bé, doncs allò va ser, vaja...
Molt millor. És important saber això, que moltes vegades hi ha una sobrecarga quan no estàs amb la vista ben graduada i ben feta. I ara, a més a més, tenim molta addicció a les pantalles, tenim problemes importants perquè la gent té una visió molt curta, la té molt al davant i no fixar bé. En fi...
Jo estic també totalment d'acord que s'hagi fet això i ampliar-ho amb temes com el dentista, perquè són necessitats... Sí, hi ha coses d'aquestes que diu, o unes plantilles, que tenen un cos econòmic. Unes plantilles costen quasi 200 euros.
És que hauria d'entrar dins d'aquest estat de benestar. Però a la vegada reivindico, ho has dit tu també, a la gent gran. És que sempre passa el mateix. No es té en compte la gent gran. I tota aquella gent gran que una cita i té una pensió de 600 euros...
Aquesta, com que ja té 70 anys, ja, per el que li queda de pel·lícula, passem. Però això passa amb moltíssimes coses, eh? T'has de tenir en compte la canalla, el jovent, els que estan caçats, els que no sé què, i a la gent gran...
Clar, jo tinc a lo millor 70 anys i cobro 600 euros, és que, a més a més, no puc anar a treballar, no puc treure més calés d'enlloc. I això és una cosa que hauríem de tenir molt en compte i difícilment. És aquella cura que la societat, entre cometes, li deu a tota aquesta gent que durant anys han estat aportant, han estat treballant i que hauríem de cuidar,
evidentment perquè gaudissin d'una qualitat de vida, la que puguin tenir, però amb qüestions com aquestes, que no fos perquè no es pot, sinó perquè hi hagués aquesta tutela i, per tant, s'estigués a sobre de veure quina gent pot o no. Jo, per exemple, recordo molt el sistema aquest, em sembla que era una cosa de dentista públic, que va muntar-la de Colau a Barcelona,
vaig pensar, ole, ole, ole tu, eh? Ole tu, eh? Perquè això està claríssim que era una aposta, però per la salut. Vull dir, qui no entén que si no tens bé allò a la boca difícilment tindràs bé el sistema digestiu i difícilment tindràs bé altres coses, vull dir que
Hi ha coses que s'haurien de cuidar. Reivindico que tu també ho dius a la gent gran, jo també, perquè et sap greu veure que no. I això, i tenir cura de la gent jove és una ajuda pels pares i per la despesa de l'economia familiar. Això és un govern d'esquerres.
Això és un govern d'esquerres. Edatisme. Edatisme. Vull reivindicar-ho. Això són polítiques socials de... Més viat, un govern d'esquerres. Perquè si no... I no és que qui té un altre pensament més conservador o més de dreta no sigui capaç de fer aquestes coses, però ho donaria a la gestió privada. Aquella cosa que diu...
I arribaria qui arribaria. De fet, ara ho estàveu dient, aquestes coses com l'òptica, el dentista, fins i tot el podòleg, són coses que no entren per la seguretat social. Aquí és on hi ha el negoci. S'externalitza, es privatitza, dir-li com vulguis, no? Sí, sí. I, per tant, t'ho has de gastar tu. Sí que et pot fer un diagnòstic, hi ha l'òptic. Tu pots anar a l'oftalmòleg i tal. Sí, sí.
Però després, si necessites ulleres, te les has de comprar tu. És problema. El dentista, el de Seguretat Social, si no m'equivoco... Només fa alguna extracció. Exacte, alguna extracció, si hi ha alguna cosa corcada, però res més. El podòleg també et pot dir, sí, necessites plantilles, però també has d'anar pel teu costat.
I no són coses econòmiques, no és allò de dir que puguis... No, el que tu dius, són coses... Són necessitats bàsiques per la gent que ho necessita. Són necessitats bàsiques, que serien necessitats bàsiques. Tu pots prescindir de, no sé, de segons quins, entre cometes, luxes, que no sé què definiria com a luxe, perquè nosaltres, que molts no en tenim, però sí, totes aquestes qüestions. Però, celebro,
Que això es porti a terme i que es faci. I que ho tinguem en compte. Que comencem a valorar aquestes coses perquè, senyors... La qüestió està molt mala. Clar que deies que això és símbol de govern d'esquerres.
Ara així, fent memòria, molts dels avenços i canvis sí que els fan els governs d'esquerres. A nivell espanyol, evidentment, només PSOE, que són els que han venat, i ara PSOE amb Sumar o amb Podemos, etcètera. Però quan arriba a la dreta, normalment no els eliminen. És a dir, els assumeixen,
Com la llei deia el matrimoni homosexual, l'avortament, etc. Res d'això ho han revertit. Per molt que diguessin que ho farien, no ho han revertit. Però perdona, ja comencen a fer-ho, eh? Fins ara. Amb els seus pactes amb Vox. Fins ara ha sigut així.
La dreta, referia la dreta que ha menat, que és la dreta una miqueta no tan extrema, no tan extrema del Partit Popular. Més de centre. Però veurem ara què passa, sí que és cert, Joan Manel. Mira, el que ha passat al País Valencià, ja. Exacte. Si el proper govern espanyol, que és qui pot fer aquest tipus de mesures,
ja és amb coalició, amb Vox, potser sí que es podrien tirar. Home, a veure, que València és el que diu el Joan Manel, vull dir, eliminessin bastant el sistema d'emergències perquè allò era un xiringuito on es veu que ningú fotia res, ni res de res, i aquesta és la valoració que feia Vox d'emergències, que ara jo crec que els valencians se n'haurien de recordar, perquè... Els temes de violència de gènere, de memònia, LGTBI... No, però és això, vull dir que... Ja ho han tirat enrere. Dos dies i bomba.
També entendre el que deia l'Albert, no? Vull dir, potser no s'han tirat enrere segons quines polítiques, però això no vol dir que no pugui passar. Això no vol dir que quan es diu, ojo, que s'hi arriben, ojo, que no sé què, que no pugui passar, perquè pot passar. Ara estan pressionats. Pot passar, a més a més. Que han de pactar amb Vox majoritàriament, gairebé a tot el territori.
I després poden votar no a una llei de divorci i segurament que entre els militants del PP hi ha més divorcis que entre els militants de no sé què. Això sí, aprofitar-se... Després aprofiten, però els primers, eh?
Hi ha l'exemple aquell del Mariano Rajoy, que va liderar les manifestacions en contra del matrimoni homosexual, i quan va estar al govern va anar al casament d'un diputat seu, que ara no recordo el nom, que era basc, que era homosexual, i es va quedar amb un home, i va anar... I cap mena de problema. Per això t'hi vull dir que en aquest sentit...
Cal estar a la guaita perquè és així. I em sap greu pel Partit Popular, perquè una cosa és que tu, com tots els països, hi ha dreta, hi ha esquerra, hi ha centre... En fi, el que sigui. Ha perdut aquesta centralitat per radicalitzar-se allò amb postulats de Vox. I senyors del PP, escolti'm, estan perdent vots.
Aquí lo dejo. No, clar, és que les coses són com són. Vull dir, una cosa és un postulat de centre, etcètera, que tu pots estar d'acord o no, però era el que hi havia i que tampoc s'assumia com... Ara no, ara sí, ara assumim un canvi com... Perquè clar, perquè veus els postulats del que serà el seu soci de govern.
Segurament, amb la situació que està ara Pedro Sánchez i el PSOE, debilitat parlamentària més...
diguem-li escàndols diversos, deixem-ho aquí per no entrar en detalls. I hem estat buscant sota les pedres, tot. També és cert que si no els tens no te'ls troben, eh? Sí, però jo crec que tots en saben de tots. És que això no acabaria mai, eh? No, no, totalment. Clar, això no acabaria mai. Però el fet és que l'habilitat parlamentària és aquesta pluja buscada, intencionada, però segurament alguns, amb base real, és a dir... No, no, si són i són. Exacte.
pot ser que cal que salvi Pedro Sánchez, és precisament això que estem parlant. És a dir, que l'alternativa és pitjor. Veurem si arriba el 2027 o no i què passa. O si s'avancen eleccions o què passa. O si registreix ell, perquè clar, també les coses com són. De moment ha demostrat que té... Sembla que sí, que té una resiliència. Recordem que va fer uns dies de vacances perquè estava...
Súper saturat en un moment donat, eh? Sí, sí. Però té, evidentment, una certa... Les persones tenim un tope, també. Totalment. Mira, hem començat parlant de ulleres i hem acabat parlant de política, eh? Molt bé, molt bé. Però està més relacionat del que ens sembla. Per veure-ho bé. I moltes coses estan relacionades... Totalment. Jo no sé si vau veure-hi a Polònia, no? Però feteu una mica de conya amb el tema aquell de la targeta, aquella que en viatjarem... Sí, sí. Que això també, doncs, que era com una mena de regal de Nadal o de...
Doncs per què no? Clar, sí, si al final només entenem res, doncs benvingut, xiqui. La política a vegades és molt complicada i alhora molt senzilla. Molt bé, doncs ens queden 10 minutets, anem a parlar una miqueta de Nadal. Teniu ja, heu comprat els regals de Nadal? Teniu tot el que heu de fer o us té les últimes compres? Jo tinc comprat ja el regal del Tio i de Reis.
Ho dic en conya, perquè a mi això del Nadal... Nadal vol dir aquestes festes. Jo sempre dic bones festes i bona entrada d'any nou. Això sí, però...
Jo tinc comprat algun regal que havia de fer, a casa també som de pocs regals i tal, però en el meu cas el que sí que ja tinc comprat és pràcticament, quasi bé, no tot, però quasi tot el necessari pel dinar de Nadal, està claríssim, i així, aquestes coses que també es compren, que si la beguda, que si els torrons, que si...
tot això que es fa. Jo crec que hi ha molta gent que ja ho comença a fer els primers de mes, i, sí, clar, hi vas fent... Els set de gena ja comencen per l'any, segur. El Conjolador no sé si aguanta tant, eh? També ho dic una cosa, hi ha qui fa vals per les rebaixes. També, també. Perquè, clar, ara una cosa em va al 20 i després em va al 15, doncs... Jo, parlant del Nadal, a mi m'agòbia...
la hòstia santa al Nadal. Estic desitjant que arribi el fet de gener. Per què hem d'acumular? Si ens estimem tant, per què hem d'acumular en dos dies... Tota l'estimació de l'any. Tota l'estimació del món. Hòstia, és que és acollonant. A més a més...
La gent normalment té un parell de setmanes, no?, de vacances. És una qüestió de gastar, gastar, gastar, despesa, despesa, que dius... Però no ens podem veure amb la meva germana el febrer o el març? Millor. S'ha de ser ara amb la meva germana, l'altra germana, la germana de la dona, la veïna... Germanes del Joan Manel. Joan Manel no us vol veure, aquest Nadal.
Quedem saturats. Jo, com que la meva família és curteta, acabo via. I, a més a més, ja he fet un acte de concentració. Però sí que és veritat que no. És una bogeria. Em sembla molt bé. A mi m'agrada regalar. A mi m'agrada...
dinar amb la gent que... i sopar amb la gent que estimes, ja sigui família, ja siguin amics i amigues... Gràcies pel pa de Càdiz, és com l'amic invisible. Ara el tastarem. Però, perdona, però no d'aquesta manera tan passada. Doncs jo us havia fet aquesta pregunta, però us pregoneu amb el micròfon, perquè si encara us falta algun regal, sapigueu que podeu comprar un Smartbox de Rubí. No sé si heu sentit el regal a Rubí.
Han fet una caixa, que pots comprar en 59 establiments de la ciutat, en què et gastes o 30 o 60 euros, i llavors hi ha diferents experiències, pots consumir aquests 30. No deixa de ser un val regal amb un altre envoltori, però és un format Smartbox, però... Amb experiències rubinenques. Exacte. Experiències... Espectacles... Espectacles, però també pots anar a comprar a una botiga. És una experiència rubinenca, anar a comprar a una botiga de rubic.
Molt bé, molt bé, molt bé. Es diu Regala Rubí i ha sigut, diguem, fet altre... Rubí Comerç, l'Ajuntament, el Servei de Comerç, etc. No ho sabíem i ha arribat una mica justet, eh? Sí, han arribat justos. Això no té res a veure amb els descomptes aquests de... No, és diferent. No, això també tens descomptes. Això ja en tinc jo. Jo també. Aquí, en teoria, no hi ha descompte. Això t'ho pagues 30 i tens una experiència d'un valor al voltant de 30. Són experiències com aquelles, sabeu, que venen amb caixes, que pots anar donant el mateix. Sí, és el mateix.
Segur que estan millor aquestes de Rubí que no les altres. Les altres t'ho regalen i comences a mirar els hotels i allò. Jo he demanat que me'ls deixin de regalar. Em sembla que he desaprofitat més d'una caixa d'aquestes.
Sí, sí. No, no, jo alguna vegada, quan estava més de moda que t'havien regalat, anaves allà i... No, però sempre havies d'afegir alguna cosa. Sempre els condicionants. No, en aquest període de l'any, no... Ah, és que vostè volia dutxa. Ah, doncs... Sí, t'he de pagar més, sí. No, no, bastant... A veure, segurament n'hi ha algun que funciona, però jo tinc mala experiència. Això és com els viatges de l'Incerso, eh? Sempre hi ha alguna cosa...
L'incerso ja val la pena només per... Sí, sí, però sempre hi ha... No és el mateix l'incerso, però no és l'incerso. Deixem-ho aquí. Que sapigueu això, i els vals, el Rubí Subal, aquí sí que hi ha, diríem, un esforç de l'Ajuntament, en el que tu compres per valor de 15, però et donen valor de 30, per exemple. Cada 5 és el doble. Tu has de posar una part, però la segona part... Els he fet servir. Jo encara els he fet servir. I alguns 5.
Molt bé, per comprar el menjar de Nadal? No, en aquest cas m'ho he gastat a la llibreria. Bueno, molt bé, ben fet. Ben fet. Suposo que el racó. Bona idea, eh? Home, no vull dir, jo no vull, perquè jo distribueixo per tothom, però sí, la meva preferència, evidentment, és on és. Molt bé.
La meva també, però jo de tant en tant vaig a l'altra. Més faltaria. S'ha de repartir, i tant que sí. I abans d'acabar, sí que us volia... Us havíem demanat que ens féssiu una recomanació. Abans la Carme ens ha fet la seva. Aquest Natale in casa cupielo, de la Perla 29, a Barcelona. Però sí que volia veure si vosaltres em recomanàveu alguna de les activitats de Nadal, perquè la veritat és que tinc aquí l'especial que va fer... No, en aquest cas el del diari, però vaja.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. No t'avorreixes. Mira, jo no sé si surt aquí i com que hem tingut tan poc temps que veieu sempre a última hora. Sense anar més lluny, avui a les 9 del vespre Roger Margarit a la Madriguera.
Fa repàs a aquell disc que faràs ja uns 10 anys que va treure, El secret del barman, doncs a la madriguera, gratuït, avui, aquí a Rubí. Roger Margarit. Ara em matareu, però on és la madriguera? On és? Sí, ja tampoc ho sé.
Plaça Clavé, cantonadeta aquella... El local de la CGT? No, en Front. Ah, sí, que fa cantonada, aquella casa senyorial... Que ha tingut diversos bars... Ara és una cerveseria, no? És possible, es deu dir la madriguera. Tu i jo, com que sortim poc de nit, no ho sabem. El jove que... No ho sabem. Els joves de Sardanyola. Els joves de Sardanyola. Ostres, jo me'n recordo quan en aquesta emissora hi havia gran majoria,
que treballaven de Rubí.
Ara ja saps que... Som mig-mig. La globalització té això. Vull dir que treballem a tot arreu. Totalment. Doncs... Jo recomano una activitat que... Ai, tonteria, tonteria, però que jo no me la perdo cada any tal. Recomano que aneu a veure els pessebres. A mi jo al·lucino el que són capaços de fer aquesta gent amb els materials que tenen i les composicions que fan. I a mi m'agrada molt. Jo no hi ha Nadal, evidentment, sense pessebres. També totes les activitats que hi ha a la plaça Pere Aguilera...
on hi ha grups, on hi ha mogollons de coses. I, en definitiva, que gaudiu del Nadal pels carrers, per les places, per la llum, per això que agobia tant el Fernández, que és això, no? Vull dir, la gent i tot això. I que sigui un Nadal bonic. I n'hi ha molts actes, recordeu, a la plaça Pep Rovira.
De mi. Sí, també? Anava a dir, jo diria que no, eh? Ara és de Sant Conya. És que hi fa fred allà. Els anys 70, a la plaça del casino, plaça Catalunya, se li va posar el nom de plaça Pep Rovira. Ah! I es van queixar els veïns de la zona, a l'alcalde,
i el van canviar. Però els anys 70 jo tinc fins i tot una postal de l'actual plaça Catalunya, que a darrere posa plaça Pep Rovira. Doncs jo recomano els pastorets del Casal Popular, que són una gran tradició, tinc molts amics que hi participen i pujan a l'escenari, i per mi és el
El moment de Nadal i el moment que Satanàs es tira amb tirolina és fantàstic. Me'n recordo una vegada amb el meu fill petit que es va posar a plorar perquè ens va caure davant dels nassos i va ser bastant recordada a casa. Doncs tanquem aquí la tertúlia de Rubí al dia, l'última del 2085.
La propera tertúlia ja serà el 12 de gener, quan el magazín de Ràdio Rubí tornarà a l'antena. Moltes gràcies. Un plaer. Gràcies a tothom. Però el Rubí el dia encara no s'ha acabat, eh? I als oients els dic que no marxin de la 99.7 de l'AFM perquè ara cedim el testimoni a la Valenti Arno, que té una entrevista molt especial i molt màgica. No us la perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom, bones festes i ens retrobem el 2026.